Dia 1 de març de 1230 el rei Jaume I atorga la Carta de Franquesa als pobladors de Mallorca, i entre altres coses s'estableix que la Corona no pot establir impostos sense el consentiment dels seus habitants.
Dia 1 de març de 1247 Ferrer Amades compra un hort a Catí.
Dia 1 de març de 1274 Pere Paracols que té unes cases a la plaça de Ciutat on es ven l'oli és autoritzat a tancar-les amb pilars.
Dia 1 de març de 1290 Domènec Caulelles, ballester, ven unes cases a Arnau de Pontiró.
Dia 1 de març de 1343 Bartomeu Barceló, mestre d'aixa, obté el pagament per un trabuc de dues caixes que ha fet per al castell de Pollença.
Dia 1 de març de 1449 Rafel Sunyer, apotecari, cobra l'aportació de pòlvora per a les Torres de Carroç contra les naus venecianes.
Dia 1 de març de 1481 Ferran el Catòlic ordena als mallorquins endeutats que es paguin els censals als creditors.
Dia 1 de març de 1547 el bandejat Bernadí Font de Manacor és absolt dels seus delictes per haver delatat i traït als seus companys de bàndol.
Dia 1 de març de 1715 es produeix la lleva militar dels desocupats i comença la destrucció dels arravals en la preparació de la defensa de Ciutat contra els Borbons.
Dia 2 de març de 1268 el sabater Domènec Comabella és propietari del rafal Menalabec que està situat a Santa Eulàlia, camí de Puigpunyent.
Dia 2 de març de 1487 es celebra una sessió del Gran i General Consell sobre els mals usos dels tintorers.
Dia 2 de març de 1567 mor Joanot Cos, castellà de Santueri, i el succeeix en el càrrec Ramon Cos.
Dia 2 de març de 1707 el franciscà Martí Frontí , partidari dels Borbons, és embarcat per orde reial a una nau anglesa.
Dia 2 de març de 1715 els cataliners comencen a fer un fossat i un fort per a la defensa contra els Borbons.
Dia 3 de març de 1287 Iucef Abenelfaqq ven a Ferrer Colomers unes cases properes a la carnisseria de Nunno.
Dia 3 de març de 1363 mor el bisbe de Mallorca Antoni Collell i és enterrat a la capella de Sant Pere.
Dia 3 de març de 1464, Llucia, esclava tàrtara de Pere Llitrà és venuda a Tàrrega per 32 lliures.
Dia 3 de març de 1607 un binissalemer mor a la forca per haver fet mals a la presó.
Dia 3 de març de 1834 mor Felip Bauçà Cañas.
Dia 4 de març de 1507 es pena amb 10 lliures de multa el concubinat (amistançament) i el joc.
Dia 4 de març de 1545 mor Pere Abrí-Descatlar Valentí, castellà d'Alaró, capità de Campos i senyor de la Bossa d'Or.
Dia 4 de març de 1584 els frares mínims s'instal·len a Muro.
Dia 4 de març de 1938 els feixistes assassinen Pere Reus Bordoy, director de "El Felanitxer". El mateix dia celebren un consell de guerra a l'Escola d'Arts i Oficis de Ciutat contra Jaume Mas Garcia i Miquel Febrer Vadell.
Dia 5 de març de 1253 Maria, Ramon i Bernat de Sabadell venen part de Rull de Catí (Alanjassa) a Pere Figuera.
Dia 5 de març de 1344 es dispensa als jueus d'obtenir l'albarà per a les sortides.
Dia 5 de març de 1363 és designat bisbe de Mallorca Antoni Galiana, primer bisbe d'orígen mallorquí .
Dia 5 de març de 1459 el procurador reial Joan Albertí és suspès de les seves funcions.
Dia 5 de març de 1522 els jurats protesten per la detenció dels emissaris enviats a Barcelona.
Dia 5 de març de 1522 el prior dels frares de Santa Maria del Socors, Nicolau Bennàsser pren possessió de Bellpuig contra la voluntat del vicari general.
Dia 5 de març de 1622 l'Església mallorquina i la Universitat s'enfronten en relació a les exempcions impositives dels clergues.
Dia 5 de març de 1644 empresonen Jaume Alorda, criat dels Dameto, i Joan Torrens a Binissalem.
Dia 5 de març de 1682 s'enfonsa la teulada de l'Hospital de Santa Catalina.
Dia 5 de març de 1715 una companyia alemanya surt cap a Alcúdia per a la seva defensa contra els Borbons.
Dia 5 de març de 1929 Francesc Cerdà Colom és designat batle de la dictadura a Bunyola.
Dia 5 de març de 1938 els feixistes afusellen Josep Pujol Mir i Pere Aznar Sabuco en el cementiri de Ciutat.
Dia 6 de març de 1348 són desterrats per desafectes al rei Pere els mallorquins Martí Sa Riba i Miquel Rullan (a Montblanc); Francesc Brondo,mercader, Bernat Prats,Jordi Brondo, Guillem Pere, Bernat Serra i Bernat Oltzina de Puigdorfila són desterrats a Lleida; Francesc Ripoll, i Joan Ris, botiguer, son desterrats a València; Antoni Bregadans,navegant, Joan i Simó Blanxifort, Bernat Duran, mercader i Pere Planxa, jurisperit, són desterrats a Xàtiva. Altres desterrats són els preveres de la Seu Hug Romeu, Bernat Terren, Bernat Vilarnau, Nicolau March, Guillem Nadal, Guillem Figuera ,Salvador Caules, Francesc Camarassa i Pere Martorelles, els canonges Bernat Móra i Julià Barral, el rector de Sant Andreu Francesc Marquès, Pere de Genover, frare de La Real, i Bernat Pujol, rector de Santa Creu.
Dia 6 de març de 1482 es fa un funeral a la Seu en memòria del pintor Joan Rosató, mort a Florència.
Dia 6 de març de 1511 Gabriel Vicens, blanquer, i Joan Valens de Felanitx deuen 10 ducats cadascun a l'hostalera del bordell Margalida Sureda.
Dia 6 de març de 1715 surten 8 canons de Ciutat cap a Santa Ponça per a la defensa contra els Borbons.
Dia 6 de març de 1757 neva a Ciutat.
Dia 6 de març de 1780 consta la visió d'una Aurora Boreal a Ponent.
Dia 6 de març de 1938 Vicenç Martínez Tomàs és afusellat pels feixistes en el cementiri de Ciutat.
Dia 7 de març de 1313 el rei Sanç emet una cèdula al virrei sobre les franqueses dels jueus.
Dia 7 de març de 1343 és vedat als jueus d'exercir càrrecs sense el permís dels secretaris de l'aljama.
Dia 7 de març de 1412 els síndics mallorquins protesten per la seva exclussió sobre la qüestió successòria i reivindiquen tenir 3 representants a Casp.
Dia 7 de març de 1521 Miquel Anglada persuadeix al virrei que signi una lliurança de 3000 lliures per a la quitació de censals. Els agermanats obtenen llicència per a la designació d'electes de les viles i de Ciutat.
Dia 7 de març de 1539 els convents i santuaris resten exempts de la sisa de la sal.
Dia 7 de març de 1603 són executats dos homes d'Artà per haver-se enfrontat a les tropes.
Dia 7 de març de 1726 els bandolers Gabriel Seguí "cameta" i son vençuts a Santiani per Bisquerra.
Dia 7 de març de 1937 és assassinat pels feixistes al Camí dels Reis Francisco Espinosa Hernández.
Dia 8 de març de 1403 una nau carregada de blat de Joan Satorre és impedida de sortir de Portocolom.
Dia 8 de març de 1521 els electes agermanats reben còpies de les ordinacions de la Germania Valenciana.
Dia 8 de març de 1522 Francesc Burgues Bartomeu obté poders fins a 20.000 ducats per la formació d'un exèrcit mercenari contra els agermanats mallorquins.
Dia 8 de març de 1715 Francisco Mariscal i 20 soldats surten cap a Cabrera en defensa de l'illa contra els Borbons.
Dia 8 de març de 1938 els feixistes afusellen en el cementiri de Ciutat a Vicenç Lacruz Blasco, Francisco Solà Sánchez, Jesús Monfort Abad, Matias Mesa Andrés, Domingo García. El mateix dia a l'Escola d'Arts i Oficis els feixistes celebren un consell de guerra contra l'eivissenc Antoni Torres Tur.
Dia 9 de març de 1269 Romia Escuder té establert un solar a Atzoc.
Dia 9 de març de 1528 es publiquen bans en relació a la guerra espanyola contra frança i Venècia.
Dia 9 de març de 1589 els paraires d'Artà es separen del gremi de Ciutat.
Dia 9 de març de 1607 és excutat un home a Manacor per haver-se oposat enfrontat a les tropes. El mateix dia és esquarterat el bandoler "Sach" a Felanitx per la mort del batle.
Dia 9 de març de 1715 empresonen al castell de Bellver els botifarres (partidaris dels Borbons) Nicolau i Ramon Fortuny, Miquel Malonda, Francesc Esteve i Francesc Despuig.
Dia 10 de març de 1323 Arnau de Sant Pol és designat castellà de Santueri amb un salari anual de 25 lliures.
Dia 10 de març de 1453 és escapçat i esquerterat el paraire rebel i solidari dels revoltats forans Pere Mascaró.
Dia 10 de març de 1485 Agnès de Pacs Quint dóna a les Escoles Lul·lianes 50 lliures del delme sobre el blat reial de Santanyí.
Dia 10 de març de 1521 el cavaller d'Estellencs Agustí Serralta, antic jurat ciutadà de la parròquia de Santa Creu és desenterrat, pels agermanats que li atribueixen les raons de la sequera ,del carner de la capella de Sant Blai del convent de Sant Domingo. No plovia perquè havien enterrat un lladre en lloc sagrat. Les despulles de Serralta són cremades pels agermanats en el cementiri dels jueus.
Dia 10 de març de 1531 és executada Elionor, esposa de Joanot Lloscos, per el Sant Ofici. També són executats en efígie Joan i Isabel Saportella i Joana, esposa de Joan Valleriola.
Dia 10 de març de 1582 cedeixen Sant Nicolau de Portopí als franciscans de Paula.
Dia 10 de març de 1597 un total de 181 forans treballen a les muralles de Ciutat. El mateix dia s'aproven els capítols dels teixidors de Manacor.
Dia 10 de març de 1854 neix Miquel Costa i Llobera.
Dia 11 de març de 1276 Jaume II és designat rei de Mallorca pel seu pare Jaume I (serà coronat a Santa Eulàlia el 12 de setembre).
Dia 11 de març de 1341 Jaume III organitza unes justes a Perpinyà malgrat la prohibició del rei Phillippe VI.
Dia 11 de març de 1400 el pintor Llorenç Tosquella és contractat per Pere Fuster per a pintar un retaule.
Dia 11 de març de 1493 el governador es dirigeix als batles advertint que les tribulacions, la fam i la guerra venen del pecat.
Dia 11 de març de 1505 el canonge Gregori Genovard presideix una processó rogativa contra la sequera de 300 descalços de Ciutat fins al puig de Randa.
Dia 11 de març de 1937 són afusellats pels feixistes al Fort d'Illetes, el comunista Antoni Zanoguera Garcia, els carrabiners Juan Orozco Trulla, Antonio Palazón López, Crisant Valcárcel Moll, el socialista pobler Jaume Serra Cardell i Bartomeu Siuier Serra. El mateix dia són assassinats pels feixistes a Son Coletes Guillem Pascual Llodrà i Miquel Riera Palmer de Sant Llorenç.
Dia 12 de març de 1247 Perico de Santmartí es contracta de sabater amb Guillem Oliveres per 12 diners al dia.
Dia 12 de març de 1343 Pere el Cerimoniós ordena comprar 200 pernils per a la campanya de Mallorca.
Dia 12 de març de 1511 s'implanta un tall (impost) de 6500 lliures per a les despeses del coronatge de la reina Germana.
Dia 12 de març de 1705 surten de Mallorca 100 artillers cap a Barcelona.
Dia 12 de març de 1934 es constitueix la Falange Española a Mallorca.
Dia 12 de març de 1937 són trets de Can Mir i assassinats els germans i socialistes Antoni, Emili i Josep Sancho Forges, sabaters. Antoni i Josep eren jugadors del Constància.