El febrer de 1930, a Liège va tenir lloc la Primera Conferència de l’Oposició Comunista
Espanyola. Andreu Nin que va tornar de Rússia, on havia estat col·laborant amb Trotsky,
es va incorporar al Buró Internacional de l’Oposició d’Esquerra i va començar a estructurar
l’Oposició a l’interior, col·laborant  tot i les crítiques de Trotsky, amb
Joaquim Maurín, dirigent de la Federació Comunista Catalano-Balear, escindida del
PCE el 1928.

17 de gener de 1931

Comença a publicar-se "Nuestra Palabra", setmanari comunista.

1 de març de 1931

Unificació del Partit Comunista Català amb la Federació Comunista Catalano-Balear amb el nom de Bloc Obrer i Camperol.

22 de març de 1931

Presentació del Front Únic Antimonàrquic a la Casa del Poble (Palma).Intervenen Ferretjans i Julià.

29 de març de 1931

Miting del front Únic Antimonàrquic al teatre Balear de Palma.

Des de l’abril, Andreu Nin edita l’òrgan
de l’Oposició, Comunismo.

14 d'abril de 1931

El Front Antimonàrquic obté 89 regidors a Balears (62 republicans, 23 socialistes,4 independents). Elegits 565 regidors monàrquics a les Balears.

27 d'abril de 1931

El govern republicà espanyol adopta la bandera tricolor.

Juny de 1931

Inauguració de l´escola de Santanyi projectada per Guillem Forteza.

En el mes de juny de 1931, Andreu Nin va renunciar a seguir col·laborant amb Maurín,
que va fundar el Bloc Obrer i Camperol (BOC)

11 de juny de 1931

Miquel Rigo i Guillem Villalonga participen del Congrés de la CNT en representació de la Federació local de Palma

27 de juny de 1931

Procediment judicial contra Ramiro Ledesma Ramos  per l'article “La violencia, primera misión”.

Juliol de 1931

Fundació de la Societat Obrera El Producto del Trabajo a Consell.

11 de juliol de 1931

Detingut Ramiro Ledesma Ramos i empresonat a la presó Model de Madrid durant 10 dies.

10 d'agost de 1931

Surt al setmanari Libertad la proclama d'Onésimo Redondo Ortega, Castilla salva a España. És la crida fundacional de les Juntas Castellanas de Acción Hispánica

14 d'agost de 1931

Ramiro Ledesma i els seus companys feixistes  es manifesten contra la presència de Macià a Madrid, i són detinguts.

24 d'agost de 1931

Onésimo Redondo escriu "La quema de conventos" al setmanari Libertad, pel qual serà processat.

setembre de 1931

Andreu Nin  començar a publicar a
Barcelona el setmanari El Soviet.

s

27 de setembre de 1931

Gabriel Alomar es pronuncia contra el projecte d'estatut de Mallorca-Eivissa

3 d'octubre de 1931

Torna a sortir La Conquista del Estado on apareix el Himno de Combate escrit per Juan Aparicio.

4 d'octubre de 1931

Fundació de les JONS després de la fusió de las Juntas Castellanas de Acción Hispánica amb el grup de La Conquista del Estado. Triunvirat de Ramiro Ledesma Ramos, Onésimo Redondo Ortega y Francisco Jiménez

Octubre de 1931

"La Batalla" és  confiscada 5 vegades en dos mesos.

Octubre de 1931

El regidor del PSOE, Jaume Garcias Obrador, és expulsat del partit

10 d'octubre de 1931

La Conquista del Estado publica el Manifiesto Fundacional de les JONS.

24 d'octubre de 1931

Surt l'exemplar 23 de La Conquista del Estado, el darrer.

8 de novembre de 1931

Donació dl Castell de  Bellver a Ciutat

15 de novembre de 1931

Constitució de la Junta del Cercle Tradicionalista Carlí, dirigida per José Quint-Zaforteza Amat, Ramon Orlandis Villalonga, baró de Pinopar, Fausto Gual Villalonga, Lucas Estrada, Damián Mas, Luís Soler Roura i Joaquín Miró Parellada.

6 de desembre de 1931

Discurs del dirigent de la dreta espanyola José María Gil Robles al Cine modern de Ciutat.

Any 1932

Palma exporta 8.603 tones d'ametlla.

24 de gener de 1932

Expulsió dels jesuïtes d'Espanya

Març de 1932

Aprovació de la Llei del Divorci a Espanya

En la tercera conferència de l’Oposició d'Esquerra , el març de 1932, aquesta  formació es va transformar
en Izquierda Comunista de España (ICE), secció espanyola de l’Oposició Comunista
Internacional. Fins aleshores, havia estat una organització d’oposició al partit comunista,
seguint les orientacions de Trotsky; però, a partir d’aquell moment, va esdevenir
una organització autònoma.

8 de juny de 1932

Onésimo Redondo castigat a dos mesos d'arrest major per injúries a Marcelino Domingo.

22 de juny de 1932

Bernat Jofre, batle de Palma

10 d'agost de 1932

Sublevacio militar del general Sanjurjo a Madrid i Sevilla. El govern després del copde Sanjurjo suspèn 114 periòdics de Madrid (ABC,La Nación..). El feixista Ramiro Ledesma Ramos és empresonat durant 20 dies.

5 d'octubre de 1932

Inundacions a Manacor. Cauen 103 litres per m2 a Son Crespí Vell.

Any 1933

Ramón Maroto Moixó i Orlandis i Moixó i la seva esposa  Maria Coll Roca són posseidors de 1.509 hectàrres de terra a Calvià. Bernat Coll Roca, el seu germà, disposava de 988 hectàrees a Mancor  i 148 més a Algaida . La seva germana Concepció Coll Roca disposa de 22,6 hectàrees de terreny a Binissalem. Aina Coll Roca i el seu marit Joan Fortuny Moragues posseeixen 600 hectàrees de terra. Jordi Fortuny Moragues i Adela Marquès Luigi posseeixen  1002 hectàrees entre Esporles i Estellencs. Fernando de España Truyols és propietari  de 1506, 5 hectàrees entre Sineu, Maria de la Salut i Binissalem.

1506

8 de gener de 1933

Revolta anarquista al cinturó de Barcelona (37 morts i 300 ferits)

Revoltes anarquistes a Castelló,Bugarra (5 guàrdies morts) i Gestalgar. País Valencià.

11 de gener de 1933

Alçament a Casas Viejas. Assalt al quarter liderat per Seisdedos. Repressió de Casares Quiroga.

Febrer de 1933

Francisco Franco,comandant militar de les Balears.

14 de febrer de 1933

Apareix Sindicalismo, periòdic del sector trentista de la CNT

15 de maig de 1933

Els feixistes campaneters Natalio Tortella Mascaró, metge, i Juan Tortella Pons, s'afilien al Partido Nacionalista Español del doctor Albiñana.

El capellà campaneter secularitzat Juan Crespí Nicolau va jugar un paper central en la construcció de la Falange.

Miguel Caldentey Salaverri

Antonio Nicolau de Montaner

20 de maig de 1933

Surt el setmanari "Sa Pedra foguera", republicà d'esquerres a Felanitx. Joan Cerdà era el seu director.

El setembre de 1933, l’Oposició d’Esquerra es va convertir en la Lliga Comunista
Internacional (bolxevic-leninista)  i es va acordar que els nuclis oposicionistes
deixessin d’actuar com a fraccions dels partits comunistes. Poc temps després, per  tal de sortir
 la marginalitat , Trotsky va donar la consigna
de fer entrisme als partits socialistes. Però més tard la constitució dels fronts populars amb
la presència de partits burgesos va obligar Trotsky, ferm defensor del front
únic de socialistes i comunistes, a decretar la retirada dels seus seguidors dels partits
socialistes.

Andreu Nin es va negar a integrar l’Oposició d’Esquerra Espanyola al
PSOE, mentre que a França els bolxevics-leninistes es van dividir entre els partidaris
de continuar a la SFIO (Secció Francesa de la Internacional Obrera), postura defensada
per Raimond Molinier i Pierre Frank, que van fundar el Groupe Bolchevik-Léniniste
(GBL), i els que defensaven la necessitat de construir una organització pròpia liderats
per Pierre Naville i Jean Rous.

Octubre de 1933

José Garrido de Oro cap d'estat major de la comandància militar de Balears

Octubre de 1933

 Reunió de simpatitzants feixistes a l'Agència Odisso del carrer de Serinyà. Hi participen Antonio Nicolau de Montaner, Juan Crespí, capellà, Nicolàs Garau, Alfredo Corominas, Antonio Colom Colom , Jaime Juan, Miquel Caldentey Salaverri, Rafael Escalas, Bartolomé Barceló.

29 d'octubre de 1933

Discurs fundacional de la Falange Espanyola al Teatro de la Comedia de Madrid

Novembre de 1933

Joan March regala l´antiga imprenta d'El Imparcial a Solidaridad Obrera

Novembre de 1933

El sabater Cristòfor Pons s'afilia a la CNT

Novembre de 1933

Julio Ruíz de Alda, Manuel Valdés, Alejandro Salazar i David Jato redacten els estatuts del SEU, sindicat ultradretà d'estudiants.

3 de novembre de 1933

Joan March fuig de la presó.

14 de novembre de 1933

 Una assemblea general obrera convoca una vaga a Mallorca a partir del dia 17.

17 de novembre de 1933

Vaga general a Ciutat que durarà 10 dies, per la jornada màxima de 44 hores i contra l'atur. El comunista Miquel Llabrés i altres 30 vaguistes són detinguts i alliberats més tard. La patronal admet les bases acordades pel jurat mixt, però no admet la disminució de la jornada setmanal. L'exèrcit surt al carrer en defensa dels patrons. Un total de 14 aparadors de comerços són apedregats. Els tramvies aturen entre les 8 i les 10 hores.

18 de novembre de 1933

El governador prohibeix la circulació de bicicletes per tal de dificultar les accions dels vaguistes. Els sabaters ratifiquen la reivindicació de la jornada setmanal màxima de 44 hores. Esclaten petards a Sant Francesc, i contra un autocar de l'Hotel Alhambra que és destruït. Els piquets trenquen els vidres dels comerços oberts a la Plaça d'Abastos. A les cotxeres dels tramvies fan esclatar petards i també als pals de l'electricitat de Sa Portella. L' Unió Protectora Mercantil rebutja la violència i abandona la vaga. En canvi, els cambrers entren en vaga. Els soldats asseguren la circulació dels tramvies.

19 de novembre de 1933

Victòria de la CEDA (dreta) i dels radicals lerrouxistes  a les eleccions a les Corts espanyoles.

8 de desembre de 1933

Insurrecció anarquista a Aragó i La Rioja. Assalt al Govern Civil de Saragossa. Un guàrdia resulta  mort a Villanueva de la Serena. El comunisme llibertari  és proclamat a Fuenmayor,Cenicero i Briones . Enfrontaments a trets a Barcelona. Els revolucionaris controlen Hospitalet.  Un guàrdia civil resulta mort al Prat de Llobregat.

20 de desembre de 1933

Emili Darder, batle de Palma