El juliol de 1936 els sindicats grocs, organitzats des de l'Església per tal de tenir fermada a la gent en la ignorància, combatre les idees emancipadores, i per a mantenir les cadenes de la submissió es reuniren a Lluc. El seu organitzador va seu Bartolomé Quetglas Gayà que poc després col·laboraria amb el franquisme per tal de bastir les lleis del règim i posar en marxa els "sindicats" verticals.
Bartolomé Quetglas Gayà, prevere, bastidor del sindicalisme groc al servei del capital.
juliol de 1936
Marti Socies,Guàrdia Civil de Petra fa empresonar els republicans Macià Galmés, Antoni Jardí,Enric Sureda, Jaume Batle, Francesc Ramis i Jaume Morei.
3 de juliol de 1936
Els falangistes llancen un petard contra el batle de Mancor.
4 de juliol de 1936
Fundació de la Falange a Santa Eugènia presidida per Mateo Oliver Vidal.
8 de juliol de 1936
Expulsats els Germans de la Doctrina Cristiana de Sóller.
9 de juliol de 1936
Antonio Espina Garcia, nou governador civil.
11 de juliol de 1936
Surt de Londres el Dragon Rapide, l'avió llogat per Joan March al servei de Franco.
12 de juliol de 1936
Membres de l'Associació d'Estudiants Tradicionalistes (carlins) assassinen el tinent de la guàrdia d'assalt, José Castillo, instructor de les milícies socialistes de Madrid
13 de juliol de 1936
En repressàlia per l'assassinat del tinet José Castillo, guàrdies d'assalt assassinen José Calvo Sotelo.
16 de juliol de 1936
Tancats 30 escoles dirigides per congregacions religioses des del mes de maig.
17 de juliol de 1936
Ple Regional de Sindicats de la CNT
17 de juliol de 1936
Alçament d'algunes guarnicions del Marroc.
Uns 300 falangistes es concentren als afores de Ciutat amb el projecte de prendre la Ciutat, però no arriba el mandat.
17 de juliol de 1936
Arnau Nigorra Reinès comanda una columna de falangistes santanyiners a Palma
Llistat dels primers feixistes alçats contra la República
Dissabte, 18 de juliol de 1936
Miquel Seguí, Bartomeu Bosch ,Antoni Vich i 20 militants obrers d'Esporles, demanen armes per a l'autodefensa a la diputació sense aconseguir-ho, i van a la muntanya.
18 de juliol de 1936
Surt de Ciutat el vaixell "Ciutat de Barcelona" amb els passatgers de l'Olimpida Popular (devers 400 persones).
Manuel Goded va recomanar a Garcia Ruíz que respectés la vida del governador civil Antonio Espina, amb el qual mantenia una bona relació i a qui devia favors.
18 de juliol de 1936
Nova concentració falangista. Una xarxa de 150 civils ultradretans es posen al servei de Goded.
Joan March, al qual recorda el nom d'una avinguda de Ciutat va finançar l'alçament contra la democràcia. L'esquerra ha governat l'Ajuntament però no ha gosat de canviar el nom de l'avinguda. Podrà llevar dels carrers el nom d'algun "balilla", però aquest, segur que es mantendrà fins al proper segle.
A prop de les 24 hores, Ignasi Ferretjans, Josep Feliu Rosselló i un dirigent més d'esquerra van a veure al governador civil amb l'objectiu d'armar la resistencia al cop del feixisme. El Governador Sr. Espina no accepta la proposta, perquè segons ell no hi havia raons.
19 de juliol de 1936
A les 3,30 hores, el periodista Bernat Gaita i un grup d'esquerres es dirigeix al Govern Civil a exigir al governador el lliurament d'armes per a la defensa contra l'alçament feixista, però el governador Sr. Espina havia ordenat tancar la barrera i que la guàrdia els impedís el pas.
A les 4 del matí Jaume Garcia, president de la Diputació i el comunista Andreu Sureda van a advertir al governador Sr. Espina de l'alçament al cap de poques hores.
A les 5 del matí el general Goded ordena als comandants Esquivias i Salgado preparar-se per a l'ocupació de Ciutat.
El general Manuel Goded ordena l’alçament als militars a les 7,30 hores, després d'atorgar el comandament provisional al Coronel Aurelio Diaz Freijo, fins a l'arribada del general Bosch de Menorca que l'ha de rellevar perquè Goded ha previst dirigir-se a Barcelona. Goded anomena Garcia Ruiz per al govern civil i vol que assessori Díaz Freijo. Goded, va ordenar a Díaz Freijó--segons Ladislao López Bassa- que cada mitja hora s'afusellés un dirigent del comitè de vaga.
A les 7,30 del matí el capità d'infanteria Ramon Fortuny llegeix el ban de Goded que inicia l'alçament contra la democràcia republicana.
Lizasoain Muguiró
El tinent Lizasoain armat amb una pistola va a detenir el governador Espina que encara tenia al despatx al president de la Diputació Jaume Garcia i Andreu Segura. El governador Espina no va oferir resistència i va ser empresonat a Sant Carles.
El comandant colpista Enrique Esquívias Zurita , que dirigeix dues seccions d'infanteria amb fusells i altres dues amb metralladores, una bateria de 10,5 amb material i una secció d'artilleria, ocupa l’Ajuntament i la Diputació. D'altra banda el comandant d'Artilleria, Antonio Salgado Muro dirigeix altres dues seccions d'infanteria amb fusells metralladors, una bateria de 7,5, una bateria a peu i la plana major de l'Artilleria de campanya. Les seves tropes ocupen el Govern Civil i la Casa del Poble.
Els falangistes en una confusió maten al seu company Juan Barbarà Puig en el carrer Colom , i es dirigeixen enfurismats cap al carrer del Sindicat i la porta de Sant Antoni on disparen, errant-se una vegada més, contra el comandant Marcelino Hernández Bruno i el capità José Puch Nos, que mor dies després a conseqüència dels trets.
Els falangistes alliberen el seu dirigent Alfonso de Zayas Bobadilla que estava empresonat.
Arribat a Barcelona, el general Goded sol·licita al general de la cinquena divisió que traslladi forces de Lleida, la Seu d'Urgell, Girona i Manresa cap a Barcelona i aconsella el bombardeig urgent contra la Generalitat.
Mateo Zaforteza Mussoles, tradicionalista, designat batle de Ciutat.
Luis García Ruíz, coronel d’enginyers és nomenat governador civil per Goded. El comandant Mateo Zaforteza Musoles és designat batle de Ciutat per Goded, i interinament el tinent coronel Andrés Cifre Munar. El coronel d’infanteria Emilio Ramos Unamuno és designat president de la Diputació. El capità d’infanteria Ramon Fortuny Truyols llegeix el ban del general Goded que declara l’Estat de guerra. El falangista Canuto Boloqui Álvarez ocupa l’Ajuntament d’Inca i dirigeix la repressió a Inca. Amb ell hi participa el també falangista Rafael Arcos Olivares.
Miguel Thomàs Riutort va comandar la presa de la Telefònica.
Els caps d'esquadra de Falange es concentren a la casa de Mateo Palmer Ferrer i a la casa de l'escriptor Georges Bernanos. Els militars rebels controlen la ciutat de Palma: ocupen el Govern Civil, les fàbriques de gas i electricitat, Ràdio Mallorca i els Ajuntaments. Miguel Thomas Riutort dirigeix la presa de la Telefònica pels feixistes. La Sección Femenina s'instal·la a la seu d'Esquerra Republicana al Born, després del seu saqueig. El Coronell Aurelio Díaz de Freijoo, nou comandant militar en partir Goded.
El tinent d'enginyers Pedro Garau Mayol pren l'emissora de Correus i fa detenir el cap de telègrafs Jaume Calafell Roca i altres empleats
d'esquerra. El tinent coronel José Enseñat Martínez és el nou delegat militar de Telègrafs, i Luis Ramallo Thomàs, eés designat a la direcció de Correus.
Miguel Riutort Camps va fer alçar els carrabiners contra la República
Pedro Garau Mayol, tinent, fa detenir Jaume Calafell Roca, cap de Telègrafs de Palma.
19 de juliol-Canuto Boloqui amb una columna de falangistes va a la captura dels esquerrans d'Inca. Un dels falangistes repressors era Rafel de Arcós. Entre els arrestats es trobaren els germans Antoni i Bernat Mateu Ferrer, Antoni Amengual Coll,els germans Antoni , Josep i Emili Sancho Forges, sabaters, i jugadors del Constància els dos primers, Andreu París Martorell, Antoni Bennássar Reynés, Tomàs Corró Ferrer,botiguer, Miquel Mercadal
El tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Álvarez Ossorio i Barrientos es posa al servei dels colpistes.
19 de juliol de 1936
El destacament d'Hidroavions del Port de Pollença, comandat per Fernando Beneito López s'enfronta a un grup de soldats sublevats. Moren un alférez i un soldat sublevats.
A Manacor el prevere Mateo Nebot Antich es posa del costat del repressor Jaime Jaume Rosselló, nomenat batle el dia 20, que amb els seus escamots sembra el terror a la comarca de Manacor.
La CNT de Balears acorda respondre al cop feixista amb la vaga general revolucionària.
19 de juliol de 1936
Detingut Antoni Albertí Vanrell, metge, regidor d'Esquerra Republicana a Palma. Alliberat per canvi el 14 d'agost de 1938.
Hay que sembrar el terror […], hay que dar la sensación de dominio eliminando sin escrúpulos ni vacilación a todos los que no piensan como nosotros" (General Mola, 19 de juliol de 1936).
19 de juliol de 1936
Testimoni de Margarida Serra Cardell de Sa Pobla:"Hi va haver molt d'enrenou, vingueren molts de feixistes de Palma que s'uniren als de sa Pobla, varen treure l'armament de l'Església, (jo els vaig veure fer-ho perquè vivia a un pis al damunt del que avui és la barberia de can Toni), abans al quarter de carrabiners hi va haver trets, però sembla que no hi va haver cap ferit."
20 de juliol de 1936
Emili Darder Cànaves detingut pels feixistes.
20 de juliol de 1936-
Mor el falangista Antonio Marroig Crespí en la repressió contra Sóller.
20 de juliol de 1936
El falangista de Binissalem Gabriel Arrom Fiol atempta contra Pio Iniesta i aquest el mata. José Martínez Martín, cap dels carrabiners de Sóller, desarma els feixistes.
L'horabaixa l'exèrcit facciós ocupa la Casa de la Vila a Pollença on l'esquerra havia organitzat la defensa.
Gabriel Carrió Galmés és designat batle de Sant Llorenç pels feixistes, i Rafael Juan Galmés a Son Servera.
21 de juliol de 1936
Detingut Manuel Molina Carrillo, guàrdia municipal de Pollença, afiliat a Unió Republicana.
Francesc González Navarro és assassinat pels feixistes.
Militars provinents de Palma posen un canó contra l'Ajuntament de Manacor on el regidor Andreu Estelrich organitzava la resistència, i col·loquen ametralladores davant la caserna dels carrabiners. En aquesta situació els republicans es rendeixen. Andreu Estelrich és empresonat al Fort de Sant Carles.
22 de juliol de 1936
Garrido de Oro organitza les columnes militars rebels que recórren Mallorca.
Pedro Sansaloni, capità de la guàrdia civil de Manacor, exigeix als manacorins que tornin a la feina immediatament, i prohibeix usar aparells de ràdio en els establiments públics.
22 de juliol de 1936
Detenció a Inca de Llorenç Beltran Salvà, redactor d'Avance que serà empresonat a Can Mir.
Els carrabiners de Santanyí, fidels a la República, fugen en barca des de Cala Figuera.
Els treballadors dels Ferrocarrils de Mallorca tornen al treball.
El tinent lleial a la República Carlos Soto Romero arriba amb un petit vaixell al Portde Pollença i s'entrevista amb Aurelio Díaz Freijó i el cap de l'Estat major Garrido del Oro. Exigeix la rendició, però Díaz Freijó es nega a la mateixa. Feta l'entrevista, Carlos Soto Romero és detingut per Garcia Ruíz i empresonat al Fort de Sant Carles.
Miquel Cerdà Cerdà, batle dels sublevats a Pollença.
Guillermo Dezcallar Montis, gestor de la Diputació franquista.
23 de juliol de 1936
Cauen 18 bombes de l'aviació republicana contra Palma.
A Barcelona moren assassinats els religiosos mallorquins Simó Reynés Solivellas, Francesc Mayol Oliver, Miquel Pons, i Pau Noguera, missioners dels Sagrats Cors, les filles de la Misericòrdia, Catalina Caldès i Miquela Ribot, i Prudència Canyelles.
24 de juliol de 1936
L'aviació republicana bombardeja Ciutat.
Moren tres persones a Inca a conseqüència dels bombardejos de l'aviació republicana.
Deserció del sergent i els carrabiners de Porto Colom. Condemnats a pena de mort per aquest fet l'advocat Jaume Mas Garcia, Pere A. Reus Bordoy i el funcionari de l'Ajuntament de Felanitx, Salvador Riera Sagrera.
Esquivias és designat cap de la defensa interior de Palma.
Pablo Sáiz Gralla dirigeix el diari "Falange" a Felanitx.
Formació de la gestora feixista de l'Ajuntament de Manacor, formada per Jaime Jaume Rosselló, bate, Andrés Pascual Galmés, Bartolomé Rosselló Amer, Juan Llull Parera, Guillermo Llull Roig i Mateo Grimalt Llodrà, regidors al servei del feixisme.
25 de juliol de 1936.
Detenció a Felanitx d'Antoni Llodrà Tallades. A Manacor els feixistes detenen Miquel Galmés Parera.
Antoni Fullana Pont, sabater de Manacor, és assassinat pels feixistes a Son Coletes.
juliol de 1936-
Resistència al feixisme a Cala Morlanda. Afusellats per aquest motiu els soldats Antoni Cardona Ramon, Joan Gómez Alcàzar, i Mateu Duràn Sitges, Bartomeu Reixach Fluxà, Bartomeu Riera Brunet i Antoni Tous Gelabert. També va ser afusellat el químic de Manacor Andreu Galmés Ordines acusat de col·laboració.
Milícies de Falange vigilen la costa d'Escorca.
26 de juliol de 1936
Una columna d'artilleria es dirigeix contra els resistents d'Esporles que, a la vista, es rendeixen.
26 de juliol de 1936
Jaime Nicolau Mesquida, batle franquista d'Esporles.
27 de juliol de 1936
L’aviador feixista Juan Crespí Fornari és fet presoner a l’Ebre.
Allen: "¿Cuánto tiempo va a continuar la
masacre, ya que el golpe ha fracasado?".
Franco: "Yo continuaré avanzando sobre Madrid hasta que mis tropas hayan
pacificado el país."
Allen: "¿Significa eso que tendrá usted que fusilar a media España?"
Franco le contestó, sonriendo: "Escúcheme bien. Le repito que cueste lo que
cueste."
(27 de julio de 1936, el periodista norteamericano Jay Allen entrevista a Franco
en Tetuán)
28 de juliol de 1936
Detingut Antoni Julià Coll, de Sóller
Jaume Trias Garau de Santa Maria fuig a la muntanya on estarà amagat fins a final de l'any 1949
29 de juliol de 1936
Detinguts Bartomeu Fons Torrens, sindicalista de Porto Cristo, Joan Bisbal Artigues, Jaume Vives Bibiloni, Jaume Vives Lliteras, Joan Matamalas Salas, vigilants, i Lluís Francisco Segura, de Manacor. Aquest patirà una condemna a 30 anys de presó.
30 de juliol de 1936
El comandant militar de Manacor, Ignacio Despujols celebra un acte al Teatre Principal de Manacor amb l'objectiu de reclutar milicians per al Moviment feixista.
31 de juliol de 1936
Detenció de Dionisio Pastor Balsero, escultor, membre de la Lliga Laica.
Grup de militars traïdors a la República amb el feixista Buonacorsi i un venedor de Déu.
Agost de 1936
El militar colpista Mateo Llobera Balaguer, inquer, és nomenat comandant militar d'Andratx
Agost de 1936
Assassinats Josep Bernat Pericàs i Gabriel Seguí Solivelles de Selva pels feixistes
Agost de 1936
El líder falangista Hedilla manifesta que cal perseguir el judaïsme,la massoneria i el separatisme.
Agost de 1936
Joaquin Gual de Torrella i Villalonga ,militar franquista, ferit al front de Guipúscoa.
1 d’agost de 1936
El metge republicà (ER) de Campanet Julià Bénnassar Mir és cessat pels feixistes.
Ramos Unamuno ofereix 5000 pessetes a qui faci estavellar un avió republicà.
Detingut i empresonat pels feixistes Antoni Nadal Gomila, conserge de l'Ajuntament de Manacor.
Forces menorquines comandades per Pere Marquès, brigada, conquesten Cabrera.
Miguel Thomas havia pres l'edifici de Telefònica el 19 de juliol.
3 d’agost de 1936
Miguel Thomàs Riutort, Martín Pou Rosselló i Santiago Marquès Chiaramonti surten en un vaixell mercant alemany cap a Itàlia per a demanar ajut al govern feixista.
Jaume Dolç Sureda, socialista de Consell, és assassinat pels feixistes. El mateix dia els feixistes detenen el pastisser socialista de Pina, Antoni Jordà Oliver i el pollencí Josep Muntaner Cerdà.
Andreu Estelrich, regidor de Manacor, tancat a Sant Carles, passa a estar empresonat al vaixell Jaume I.
4 d'agost de 1936
El president de la Diputació franquista Emilio Ramos Unamuno passa revista a les tropes de la Guàrdia Civil, Guàrdia Municipal, Milícies, Falange i Requeté a Manacor.
6 d’agost de 1936
El feixista Francisco Barrado ordena la detenció de Josep Cortès Cànaves, militant d’Esquerra Republicana de Pollença. El mateix dia s’afilia a la Falange el pollencí Mateo Serra Llompart que forma part de la Primera Línea. Al Coll de Sa Creu els feixistes maten el comunista Ateu Martí Miquel
8 d’agost de 1936
Els feixistes assassinen Bartomeu Mora en el bosc de Bellver, sabater del carrer Villalonga de Ciutat
Legionaris de la Legión de Mallorca
9 d’agost de 1936
Al temps que les tropes de Bayo ocupen Eivissa, un ban a Mallorca demana 300 homes per a la constitució de la Legió de Mallorca., i la Junta Provincial d’Avituallament prohibeix la pujada de preus dels articles de primera necessitat.
El pescador afiliat a CNT Ramon Ausó Chacopino és assassinat pels feixistes al Camí dels Reis. També assassinen el sindicalista i socialista ferroviari Miquel Femenias Más.
10 d'agost de 1936
Els colpìstes mobilitzen tres lleves de reservistes.
11 d’agost de 1936.
Un edicte obliga als funcionaris públics a jurar l’adhesíó al Movimiento Nacional, i ordena la clausura de sindicats obrers, societats culturals i esportives de tendència esquerrana.
Antonio Montis Castelló, s'encarrega de formar dues companyies de la Legió de Mallorca.
12 d’agost de 1936
Afusellat el militar colpista Manuel Goded Llopis.
Els feixistes assassinen Cristòfol Guardiola Bennàssar, i Miquel Fiol Martí, sabaters comunistes d’Alaró i Antoni Garau Xamena, jove socialista i sabater del mateix poble a l’Amanecer. Els falangistes d’Inca detenen una vegada més els germans Antoni, Emili i Josep Sancho Forges, socialistes i sabaters, dos dels quals jugàven amb el CE Constància. El mateix dia fugen de la repressió feixista des de Cala Figuera (Santanyí) en una barca i cap a Menorca , Rafel Vidal Ruíz, el seu fill Jaume Vidal Pons, Josep Cortès Vidal, Rafel Ferrer Vidal, Cosme Caldentey Vidal, Mateu Escalas Vidal, Monserrat Roig Sebastià i Bernat Bonet Garí.
Bayo és a Maó amb el vaixell-hospital "Marquès de Comillas"
13 d’agost de 1936
José Torres Aroca, soldat de la base de Pollença és empresonat pels feixistes al Fort d’Illetes. El mateix dia fugen des de Cala Santanyí a Cabrera Blai Bonet Bonet i Miquel Roig Vidal, en un bot.
El creuer Libertad bombardeja el Port de Sóller.
14 d’agost de 1936
L´aviació republicana bombardeja Santa Maria del Camí i llança proclames sobre l'illa de Mallorca.
Els feixistes jutgen el carboner d’Esporles Bartomeu Comas Ferrà.
El mateix dia, Antoni i Andreu Bosch Marí, afiliats a la CNT, fugen cap a Cabrera.
15 d'agost de 1936
Desapareix a València el falangista pobler Guillermo Roig Mascaró, i és considerat mort.
15 d'agost de 1936
Detingut Miquel Buades Riber, mestre de Campanet, simpatitzant de l'anarcosindicalisme i fundador de l'Escola Decroly.
Els feixistes assassinen a Son Coletes els porrerencs Climent Serra Servera, Gaspar Oliver Soler, Pere Nicolau Soler, afiliats a Esquerra Republicana. A Son Busquets maten el picapedrer Antoni Bestard Pons. També detenen el catedràtic d’Inca Antoni Garau Bover, el regidor porrerenc Andreu Amengual Barceló (UGT), i el també regidor porrerenc Miquel Julià Nicolau, contractista d’obres afiliat a Esquerra Republicana, i l’ugetista del mateix poble Pere Juan Juan.
Detingut Guillem Buades Reinés i empresonat al Llatzaret del Port de Sóller.
Carlo Margottini va jugar un paper molt important en la repressió feixista.
Desembarc de les tropes de Bayo.
Diumenge, 16 d’agost de 1936
A les cinc i quart del matí les tropes de Bayo comencen a desembarcar a Cala Anguila. Un petit grup falangista dirigit pel tinen retirat Miguel Bonet veu el moviment de tropes i avisa al capità Ignacio Despujols i al tinent Ángel Pâgès.
La bandera roja és al cim del campanar de l’església de Porto Cristo. Els feixistes assassinen a Son Coletes els porrerencs Félix Parejo Mesquida, rajoler (ERB), Antoni Salleras Picornell , fuster, Sebastià Ferra Xamena (UGT), regidor i sabater, Jordi Llaneras Llull, d’Esquerra Republicana, Gabriel Llaneras Llull, ferrer, d’Esquerra Republicana, Francesc Llaneras Trobat, gerrer, de Solidaritat Obrera, Miquel Oliver Mir (JSU) , i Bartomeu Sastre Garcies d’Algaida, treballadors d’una cantera de marès , Antoni Llull fullana, botiguer d’Algaida, Pere Llull Fullana, batle d’Algaida i d’Esquerra Republicana, Pere Llull Mudoy, Llorenç Antich Fiol, d’Esquerra Republicana, cremat, Antoni Valls Valls, treballador del camp, de 19 anys, de Manacor.
En el Camí Roig els feixistes assassinen els alaroners Joan Munar Capó, picapedrer afiliat a les Joventuts Socialistes Unificades i el fuster Rafel Clar Amengual. Joan Borras, que anava amb ells va aconseguir fugir. El metge de Campanet Julià Bennàssar Mir, d’Esquerra Republicana també va ser assassinat pels feixistes.
A Galilea el mateix dia són detinguts pels feixistes Pere Joan Alcover, Joan Ferrà Ferrà, Gabriel Pujol i Andreu Riera. A Son Servera detenen Miquel Óleo i Sureda.
Juan Bennàssar Bisquerra
Jorge Sureda va ser un dels primers caiguts a Manacor contra la democràcia republicana.
Juan Bennássar Bisquerra, capità, dirigeix les operacions a Manacor.
Canuto Boloqui surt d'Inca amb 400 homes cap a Son Manxo, contra Bayo.
Moren en combat contra els republicans Ignacio Despujol Trenor, a Cala Anguila i, Julián Llasser Amengual, de la Legión de Mallorca, Pedro Riera, Salvador Juan Riera, Jorge Sureda , Juan Vidal, els guàrdies civils Jaime Cursach i Sebastián Campins, el milicià Juan Segura Segura, el falangista Antonio Pascual Lliteras i el requetè Martín Bassa Riera .
El falangista Antonio Pascual Lliteras va pagar amb la vida l'alçament contra la democràcia.
El milicià Juan Segura Segura va morir en combat contra la República al front de Porto Cristo.
Salvador Juan Riera va morir contra la República al front de Porto Cristo
Martín Bassa Riera, requetè, va morir contra la democràcia
Pedro Riera "Baió", Pedro Bonnín, milicià dels sublevats i el requeté Juan Gomila Massanet són detinguts pels milicians republicans i alliberats després.
El falangista Jaime Clapes Ripoll de Sant Llorenç mor afusellat al front de Porto Cristo.
Honorato Puerto
Resulten ferits Francisco Darder, Honorato Puerto, Jaime Planas,Bartolomé Llobet, Miguel Riera Billoch, Jaime Botelles
Luis Cerdó,comandant militar de Manacor
A la presó de Manacor hi ha 107 presos, i tots menys 2 corresponen a detencions polítiques.
Ramos Unamuno fa buidar la presó de Manacor i ordena que s'afusellin els presos a Son Coletes, i que el dia de l'afusellament arribaven a 135..
17 d’agost de 1936
Els feixistes assassinen a Son Coletes els porrerencs Manuel Suárez Atienza (Esquerra Republicana), el regidor Andreu Amengual Barceló (UGT) i el sabater Andreu Servera Moya. Al mateix lloc i el mateix dia hi moren assassinats els manacorins Guillem Barceló Barceló, el cadirer Jaume Gomila Barceló, Llorenç Salas Domenge, militant d’Esquerra Republicana, Magí Duran Nadal, i el serverí de Manacor, Pere Bauçà Cursach. També mor a Son Coletes assassinat el sabater comunista de Sencelles Pere Josep Cirer Gomila. El picapedrer alaroner Monserrat Borràs Sampol, militant de les JSU és assassinat pels feixistes al Camí Roig. El ferroviari de Binissalem Bartomeu Sastre Pons és tret de Can Mir i assassinat el mateix dia . Pere Vallespir Morell, forner de Costitx és segrestrat i assassinat. El mateix dia que els pollencíins Jaime Muntaner Seguí i Pedro Cifre Salas s’afilien a la Falange detenen els seus paisans Antoni Cabanellas Cerdà de Pollença i Andreu Pericàs Marcé.
Mor executat a Barcelona Jorge Dezcallar Morell
El prevere Sagesse oficia una missa al servei de la "cruzada"
El pare Adrover amb la creu al pit va al costat de l'assassí "Conde Rossi"
17 d’agost de 1936
Els feixistes ocupen l'hospital de campanya dels republicans ubicat a l'Hotel Perelló, i maten tots els seus ocupant, fins i tot els ferits.
Detingut i assassinat Bartomeu Sastre Pons de Binissalem, obrer ferroviari.
Detinguts i assassinats a Son Coletes Guillem Barceló Barceló, de Son Castellot, Jaume Gomila Barceló, cadirer de Manacor, Magí Duran Nadal, Pere Bauzà Cursach, de Son Servera ,Andreu Amengual Barceló, de Porreres, Pere Juaneda Mas i Pere Juaneda Pons, d'orígen maonès i residents a Manacor, Salvador Heredia Masguerrell, valencià, Francisco Sánchez Costa
Montserrat Borràs Sampol, jove picapedrer de les JSU, alaroner, és assassinat al Camí dels Reis.
18 d'agost de 1936
Tres hidravions ataquen sense èxit l’expedició de Bayo. Els feixistes assassinen a Son Coletes a Antoni Alomas Mas de Llubí, Joan Fullana Ramis, ebenista de Manacor (ERB), Tomàs Amores Rebollo (ERB), Francisco Sánchez Prada, jubilat, Antoni Garau Cerdà, picapedrer de Porto Cristo, Jeroni Matamalas Expósito,Jaume Melis Martí de Sant Llorenç, Miquel Caldentei Cabrer, de Manacor, Joan Adrover Sansó, de Manacor. Antoni Mesquida Quetglas, manacorí és assassinat a S’Hospital. Pere Gomila Pastor, d’Artà, xofer, és assassinat a la Plaça de Son Servera, i també mor assassinat pels feixistes el periodista Guy de Traversai.
Detingut Josep Cifre Serra de Pollença.
18 d'agost de 1936
La Junta de Defensa Nacional ofereix l'ascens d'un grau en l'escala militar a tots els caporals, sergents i brigadiers.
19 d'agost de 1936
Esquívias dirigeix la columna feixista que opera a Porto Cristo.
Tres Savoia 55-X ataquen la flota de Bayo a Punta de n’Amer. Al vaixell Jaume I empresonen Bernat Escalas Burguera , Bernat Escalas Ortigosa, Joan Bonet Escalas, Miquel Amengual Vidal, Francisco Bueno casado i Pedro Bautista Añón , tots de Santanyí. Els feixistes assassinen Josep Borràs Pons, Joan Escanellas Moll d’Artà, a Les lanxes; assassinen també el montuïrer resident a Pina, Joan Mesquida Trubins a la carretera de Sa Indioteria, Guillem Fornés Puigrós de Manacor, i Marià Ripoll Escandell al cementiri de Ciutat. Joan Bauzà Riera, jornaler de Manacor, també és assassinat a Son Coletes.
20 d’agost de 1936
A Son Coletes els feixistes assassinen el socialista de Manacor Bartomeu Blanquer Soler, a Sebastià Bonet Fullana, a Bartomeu Duran Rosselló, a Antoni Amengual Muntaner, a Ventura Valls Gili, a Francesca Salas Llull (Esquerra Republicana), a Joan Salas Llull, a Josep Valls Gili i a Joan Valls Fuster. Al cementiri de Ciutat els feixistes maten Francesc Roig Pons pedrer de Llucmajor, a Ses Cadenes maten Jaume Morell Font, al torrent de Barbarà a Tomàs Bujosa de Campos, a Rafel Tomàs Barceló a la carretera d’Andratx, a Damià Alou Ginard de Campos l’assessinen a S’Indioteria. També mor assassinat Mateu Barceló Moyà de Binissalem. El bugader de Llucmajor Antoni Sastre Garcia és assassinat a Porreres,i a Petra detenen el fosser Antoni Riutort Marí.
21 d’agost de 1936
Aquest dia el comandant sublevat contra la democràcia Enrique Esquivias Zurita ocupa la Torre del Moro a Porto Cristo. Al cementiri de Palma els feixistes maten José Vidal Asensio i Juan Vera de Lorca, Rafel Estarelles Estarelles i a Francesc Vives Torrandell, jove de 19 anys de Pollença. A Ca l’Ardiaca maten Miquel Company Crespí, mestre d’obres, afiliat a Esquerra Republicana. Assassinen en el Pou de Son Bauló a Cristòfol Sala, portuari afiliat a la CNT.
22 d’agost de 1936
Els militars sublevats a favor de la dictadura mobilitzen les quintes de 1933 i 1934. En el cementiri de Ciutat moren assassinats pels feixistes Ginés Hernández Raja, jornaler de Llorca, Miquel Marroig Colom, picapedrer de Sóller, i el picapedrer socialista de Son Serra, Antoni Serra Mir. A Son Busquets els feixistes assessinen Arnau Obrador, militant de les JSU, Diego Hernández López, de Puigpunyent. Alliberat Miquel Òleo i Sureda.
Els feixistes fan desaparéixer Joan Vidal Sitjar, terrisser de Pollença, després de la seva detenció.
Ens consta que els repressors van fer servir els avencs de la zona i els penyasegats en les la seves matances.
23 d’agost de 1936
Els feixistes assassinen el mariner Constantí Vicens Lizana a Son Maiol. També és assassinat el socialista Manuel Rodríguez d’Andratx. Pere Camps Gomila de Sa Vileta és assassinat a Sa Riera. Al Coll dels Cucons Pere Joan Alcover i Gabriel Pujol aconsegueixen fugir dels feixistes que els anaven a matar.Gabriel Pujol és ferit a una mà.
Al front de Portocristo desapareixen els pollencins Miquel Martorell Seguí, Rafel Cifre Borràs i Bartomeu Llobera Torrandell. El mateix dia mor Jaime Simó Bisbal, soldat d’infanteria de l’exèrcit de la dictadura.
24 d’agost de 1936
L’exèrcit de la dictadura mobilitza la quinta de 1935. A Son Coletes (Manacor) els feixistes maten el comunista Bernat Ramis Amengual, treballador d'una cantera de marès, i també els militants manacorins d’Esquerra Republicana , Francesca Llull Font, Llorenç Llull Duran de Sant Llorenç , i el sabater Bartomeu Nadal Vadell. També maten el pastor de Son Macià Bartomeu Adrover Oliver, i Antoni Mas Llabrés , treballador d’una cantera, el veterinari Joan Nadal, i l’industrial Jaume Amer Roig. Tots eren manacorins i amb ells va morir també Rafel Nadal Carrió, menescal d’Artà. En el cementiri de Ciutat van morir assassinats el militant d’Esquerra Republicana Jaume Caldes Garcia i el socialista Julià Oliver Sastre. Els dos eren de Llucmajor. El mateix dia és assassinat pels feixistes Jaume Mateu d’Andratx.
25 d’agost de 1936
Els feixistes assassinen Salvador Reial Bauçà de Petra i Jaume Vives Bibiloni a Son Coletes
Leone Gallo
26 d’agost de 1936
Republicans a Son Carrió. Leone Gallo,aviador feixista italià arriba a Mallorca i s'hospeda a l'Hotel Mediterrani.
Nicolau Palmer és el sotscap dels Dragones de la Muerte.
Els feixistes assassinen Nicolau Cortès Cortès, de Manacor, militant d’Unió Republicana, a Son Coletes
27 d’agost de 1936
Arriba a Palma el vaixell militar italià Morandi amb 3 caces i 3 hidroavions Macchi 41 bis, CR-32 , i Savoia SM-81 , i amb l'emissari Miguel Thomàs Riutort. Aquest dia es funden els Dragones de la Muerte, i el seu segon cap és el falangista Nicolàs Palmer.
Els feixistes assassinen Fernando Leal Crespo , inspector d’ensenyança, militant d’Esquerra Republicana, al camí de Raixa amb Joan Llabrés Bestard i el socialista Gabriel Mateu Palmer; a Jaume Canals Payeras al Pontarró de S’Indioteria, a José Ortega Ruíz a la carretera de Son Anglada, a Antoni Casas Serra al camí dels Reis, a Antoni Rosselló Nadal d’Esquerra Republicana de Binissalem i habitant de Sencelles, a Ca l’Ardiaca, a Joan Llabrés Bestard a la carretera de Sóller, a Sebastià Llabrés Castell, fuster d’Esquerra Republicana de Llubí, a Son Pizà. També és assassinat el mateix dia Francesc Bonnín Picó, d’Esquerra Republicana d’Artà. A Son Coletes hi mor assassinat el picapedrer de Manacor Bartomeu Feliu Bordoy.
28 d’agost de 1936
Els caces bombardegen la flota de Bayo. Els feixistes assassinen Gabriel Gomila Monjo, regidor d’Esquerra Republicana de Manacor a Son Coletes. A Porto Cristo assassinen Margalida Jaume Vanrell de Llubí, a Son Sant Joan el sabater montuïrer Rafel Pocoví Gomila, militant d’Esquerra Republicana. El també montuïrer d’Esquerra Republicana Guillem Garcia Sastre mor assassinat a la carretera de Sóller.
29 d’agost de 1936
Assassinat pels feixistes el picapedrer de S’Arenal Francesc Tomàs Rubí a la carretera de Sóller. També és assassinat pels feixistes Llucià Mestre Canet d’Artà
30 d’agost de 1936
Miguel Thomàs Riutort s'encarrega de posar en marxa la xarxa d'aguait de Mallorca que va tenir 14 observatoris al servei de la `Regió Aèria de Balears.
Els feixistes assassinen Julià Cirer Ferragut de Sencelles, venedor de la revista comunista Nuestra Palabra i al fonedor comunista Jaume Campomar Reinés al Camí dels Reis. L’impressor Jeroni Morell Arrom, socialista i ugetista és assassinat al cementiri de Ciutat.El mateix dia els feixistes assassinen les infermeres de la Creu Roja en l’expedició de Bayo Mercè i Daría Buxadé Adroher
Luis Garcia Ruíz cap de les forces d´operacions del front de Manacor.
31 d’agost de 1936
Els feixistes assassinen Joan Roig Vidal, comunista de S’Arenal, treballador d’una cantera, a Baltasar Quetglas Moragues, de Maó, i a Jaume Garau Valent, en el cementeri de Ciutat. També maten el farmacèutic Jaume Trian Barceló, militant d’Esquerra Republicana, a Cala Major, a Miquel Company Salom a Ca l’Ardiaca, a l’inquer Rafel Fiol Seguí a Sa Indioteria, al soldador Pere Estelrich Guiscafre d’Unió Republicana, i al seu germà Bernat Estelrich Guiscafré a Son Coletes. Mor assassinat també el cataliner Jaume Juan Valent,
