CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1450 - 1455

Any 1450: Banderes barrades de groc i vermell. Capbrevadors reials rebuts a pedrades a Manacor. Revolta forana. Pedra de Cala Sa Nau per al castell de Nàpols. Prevere té esclava de 25 anys.

Any 1450 - Els corsaris , Joan Funya, de Mallorca, amb una galiota de 9 bancs i de Barcelona,  Bernat de Vilagent amb una galiota de 16 bancs actuen a les costes de Granada.


Any 1450-El cap dels seguidors del bàndol dels Sureda a Alcúdia era Antoni Axartell, del bàndol de l'Almudaina i el dels partidaris de Descatlar era Miquel Renovard.  


Any 1450-Els menestrals acusen Bartomeu Albertí de cobrar un salari per les sentències emeses com jutge ordinari contravenint la llei.
   


Any 1450- El teixidor Pere de Conilleres tenia un alberg en el Pes de la Palla, davant l'abeurador (ARM C-2509 fol. 26v-28).
   


Any 1450-El prevere Joan Costa "Blanc", obté permís del vicari general per tenir una esclava sarraïna de 25 anys.
   


Any 1450- Guillem Nadal aboleix a Manacor els imposts de la cisa de la carn i del ví.
   


Any 1450- Epidèmia a València ocasiona 11.000 morts.
   


Any 1450- Suspès l'ofici de veguer forà. Les seves competències passen al governador.






                              

                Darga de Salvador Sureda (bàndol de l'Almudaina)

   


Any 1450- Salvador Sureda i Safont compra l'actual Can Bordils.
   


Any 1450 - Pere Safortesa, del bàndol de l'Almudaina és senyor de la Bossa d'or.
   


Any 1450- El mercader Francesc Despuig que tenia la casa a sant Jaume tenia a la cambra "dues banderes barrades de groch e vermell en la una de les quals era la figura de Sent Miquel ab hun senyal de Puig.(ARM C-2509 fol. 31-33).
   


Any 1450-La viuda de Pere des Lladó vivia al carrer de Sant Llorenç a la parròquia de Santa Creu.(ARM C-2509 fol. 68-69v).
   


Any 1450- Alfons el Magnànim és aliat de Venècia,Savoia, Monferrat,Ferrara i Màntua. Contactes amb el Negus per tal de bastir una aliança contra els otomans.
   


Any 1450- Mor Antonio Malfante a Mallorca, mercader genovès que havia arribat a l'oasi de Touat al Sàhara.
   


Any 1450-La viuda de Jaume Riera, mercader, tenia un alberg en el carrer de Bonaire.
   


Any 1450- Retaule de la capella de la Pietat a Sant Llorenç de Morunys,obra de Francesc Solives.
   


7 de febrer de 1450-Berenguer d'Oms fa procurador a Jaume Cadell, assessor d'aquest a Bartomeu Albertí, espós d'Elionor Bordils,  i fiscal a Joan Armadans.

   


10 de juliol de 1450-Capbrevadors reials són rebuts a pedrades a Manacor.
   


25 de juliol de 1450 -Dissabte. Un total de 6000 forans s’apleguen a Inca en contra dels abusos de Bartomeu Albertí.
   


26 de juliol de 1450 -Els forans, reunits a Inca contra els abusos de Bartomeu Albertí i la seva esposa Elionor Bordils, assalten la seva casa, li destrocen la vinya i maten 60 ovelles. Simo Ballester, Jaume Nicolau, Esteve Font de Muro i Bartomeu Morer són els dirigents dels forans
   


27 de juliol de 1450 -Dilluns. Es tanquen les portes de Ciutat per por a l’assalt dels forans. Bernat Soliveres crida en favor de la corona per a  Renat d'Anjou davant el portal de Santa Fe.
   


28 de juliol de 1450 -Més de 2000 forans acampen a La Real per tal de fer-se valer en la seva confrontació contra el poder.La ciutat és privada d' aigua durant quatre dies.
   


31 de juliol de 1450- Denúncia de la revolta forana per part dels consellers a la Reina: Informats som estats que molta gent de la part forana de Mallorques ço es de aquells qui están fora la dita Ciutat se es levada e han alçada bandera e criden vischa lo senyor Rey e lo poble e muyren los traydors e demanen quels sien liurats .vj. homens de la dita Ciutat  E recusen pagar lo dret de la farina e altres carrechs de la dita Ciutat la qual esta ab los portais tenquats e gran recel maiorment que dins ha molts manestrals pobres e los opulents amaguen diners argent e joyes e estan duptoses de un gran avelot ruyna e destruccio de aquella Ciutat e Regne qui es cosa molt perniciosa e de mal exemple
    Per ço molt honorables e molt savis senyors ab gran afeccio vos pregam que les dites coses axi mal fetes vullats denunciar a la senyora Reyna e que la suppliquets humilment que sa senyoria hi provehescha segons se mereix... Los Consellers de Barchna, a vre. honor apperellats.». (Reg. Letres closes, anys 1450 y 1451, fól. 99.

1 d’agost de 1450-  Els forans presenten el memorial de greuges , alcen el setge a Ciutat i desfan el campament de La Real.

    Greuges que fan constar els forans són:incompliment del Contracte Sant en relació a la quitació del deute públic i altres; denúncia de la distribució injusta de l'impost sobre la sal; demanda dels béns llevats a la Universitat l'any 1405; devolució de les 112.000 lliures pagades pels bàndols al rei per a l'obtenció del poder en el regiment institucional; restitució dels 4.000 florins i 100 lliures pagades per el bàndol de l'Almudaina per tal d'impedir el domini del bàndol del Call; restitució dels 2.000 florins tornats a Pere Descatllar que havia manllevat dels béns públics per a obtenir favors per al seu bàndol; restitució de les partides pagades per la part forana entre els anys 1425 i 1431 per al pagament dels censalistes catalans i que la Universitat va malversar; denúncia de la malversació pressupostària feta pels clavaris de la Consignació i demanda d'una auditoria a partir de l'entrada en vigor del Contracte Sant; anul·lació de les demandes posades pel mercader Francesc Comelles per el blat que s'havia fet malbé per culpa dels ciutadans; devolució dels diners obtinguts en frau pel procurador reial Joan Albertí en l'exercici d'ambaixador; que els  que gestionen la Seca paguin també impostos.
    5 d'agost de 1450- Carta dels jurats de Mallorca als consellers de Barcelona:
    «ALS MOLT HONORABLES SENYORS E DE GRAN SAVIESA los CONSELLERS DE BARCHNA.
    MOLT HONORABLES E MOLT SAVIS SENYORS
     SOBRE CERT INSULT CONJURACIO E AVOLOT INTEMPTAT PER LOS PAGESOS DE TOTES LES VILES DE LA PART FORANA CONTRA
    AQUESTA CIUTAT TRAMETEM A VRES. HONORABLES SAVIESES LO NOBLE EN GUILLEM DE SANTAPAU E LO HONORABLE EN PERE VIVOT DONZELL PORTADOS DE LA  PRÉSENT LOS QUALS VOS INFORMARAN STESAMENT DEL DIT CAS.
     PREGAM NOS PERÇO VOS PLACIA HOIR AQUELLS E DARLOS FE E CREHENSA.
     SCRITA EN MALLORQUES A SINCH DE AGOST ANY MIL C C C C SINQUANTA.
    LOS JURATS DEL RÈGNE DE MALLORQUES
    A VRA. HONOR APERELLATS.»
    
    7 d'agost de 1450- Lletra dels forans i menestrals al Rei en justificació de la revolta:
    «Als molt Magnifichs e de gran providencia los Consellers de la Ciutat de Barchna.
    Molt honorables e magnifichs mossenyors.
    La magnificha saviesa de cascun de vosaltres certificam com per dret divinal sia disposat que cascun degue haver lo que li pertany segons dret e justicia. Hon com per ambiciositat de régiment del any MCCCC Sinch ença sien stats fets molts fraus per los Regidors de la Ciutat en gran détriment e prejudici e destructio total del présent Règne, e dels creadors de la vra. Ciutat, e principat de Cathalunya, en tant que es en punt de no haver sort principal ni axi poch animal per raho dels quals fraus, a nosaltres de la part forana oppressos per las ditas vexacions. Nos ha covengut mourens, e venir ab ma armada ab bandera reyal del Senyor Rey, exalsant la Corona del dit Senyor Rey, e los drets los quals pertanyen als censalers vostres, fins a les portes de la dita Ciutat, e aqui havem stat per alguns dias per haver reperacio de les personas dels dits mals regidors e restitucio de algunes e grans quantitats per ell [élls] indebitament dels bens de la Universitat rebudes. En los quals dias sic es attrobat lo Reverent Bisbe de Urgell. lo qual molt merauellosament en lo dit negoci ha treballat, hoc e lo Reverent mestre Barthomeu Catany frare de la orde de Sta. Maria de Jhesus lo qual vehent lo gran dampnatge, e la gran destructio del dit Règne iatsesia molt indispost en sa persona, se feu aportar en lo loch ahon era la congregacio de nosaltres, mitgensant los quals disposant nre. senyor Deus havem finat ab lo magnifich Governador de aquest Règne que los qui tenen diners de la universitat que aquells restituheschan per rembre e quitar los carrechs de aquesta pobre de Ciutat, E los manestrals, vahents que nra. peticio es molt justa prevista la destructio total de aquest Règne e quasi sens reparacio per occasio e causa dels ambiciosos e mals regidors. Los quals actes causants se ha covengut elegir per part ntra. dos missatgers e per part ntra. dits manastrals hun missatger altre, los quals devant lo dit Senyor Rey pusquen explicar los preiudicis a nos fets en destructio del dit Règne. Supplicant vras. magnifichas prudencias que si a vosaltres apparra de scriure als vres. missatgers o al dit Senyor Rey per vtilitat del dit Senyor e conservacio del présent Règne vos ho repputarem a singular gracia, E si per maior clarifficacio dels dits actes voliau esser millors de la veritat esser certificats lo dit Reverent mestre Catany lo qual ha legit lany prop passat a Sta. M." de la mar sera molt prest per anar aqui per informar vres, prudencias rescrivint ne empero vosaltres al honorable mossen Berenguer Dolms, governador nre. E no pus
    per la présent sino que la sanctissima trinitat vos tingue en la sua spécial comanda, e protectio.
    scrita en Ma. a VII de Agost [1450].
    A vres. manaments tots prests obeyr los homens de tota la part forana e manastrals de la Ciutat de Ma.»
   


8 d’agost de 1450 -El mercader Pau Pardo és delegat per a la percepció de les taxes contributives en raó del maridatge de les filles del rei Alfons.
   


10 d’agost de 1450  Antoni Olives de Llucmajor i Pere Fàbregues de Petra, ambaixadors dels forans a la Cort de Nàpols.
   


14 d'agost de 1450-Els forans sol·liciten al governador que les pensions vençudes es tenguin per anul·lades si l'import de les ja cobrades iguala el capital.
   


14 d'agost de 1450- Els ambaixadors dels consellers de Barcelona informen al rei a Nàpols  que "la gent de la part forana del dit Règne se eren aiustats ab armes en nombre de .VIIJ.m  (8.000) en sus e seguints lo moviment  e compulsa de passions e lexant lo dit dret de la raho sen vengueren devant la Ciutat qui estava ab los portals tencats e trenquaren la ciquia de la aygua ab la quai molen los molins en tant que aquells de la dita Ciutat se agueren a soccorrer de molins de sanch, e no estaven gens segurs dels manestrals qui eren dintre qui en gran part eren parents e afixes a aquells de part de fora. ( R e g . Letres closes, anys 1 4 5 0 y 5 1 , fól. 108 girat).
   


Setembre de 1450-Gaspar Serra, teixidor d´Inca,insta als sineuers contra els ciutadans a l´esglèsia de Sineu
   


3 de novembre de 1450- Es paga a 30 lliures a Domingo Genovès  cada barcada de pedra de Cala Sa Nau (Felanitx) amb destí al Castell Nou de Nàpols descarregada al moll de Mallorques (Ciutat).

       


Any 1451:Obres als porxos de la Peixateria de Ciutat. Reforma de la torre a santa Fe. Condemna contra 37 rebels forans. Els forans tornen a l'acció. Vida escandalosa de les monges terceroles.

    
       


Any 1451-Joan de Copons és nomenat castellà del palau reial.
       


Any 1451-Bartomeu Albertí és cessat del seu càrrec de lloctinent de l'assessor governamental Joan de Copons, després de ser acusat per abús en el seu càrrec. El substitueix el jurista Jaume Pau.
       


Any 1451-Esporles té 150 habitants. Sencelles té 561 habitants.
       


Any 1451-Joan Dameto era el propietari de Biniatzar (Bunyola).
       


Any 1451-Miquel Vaquer és el castellà de Kruje (Albània).
       


Any 1451-Baltasar Malrich, tintorer, tenia un alberg a la travessera d'en Saura a la parròquia de sant Jaume.
       


Any 1451-Bartomeu Ferdinan, advocat, tenia un alberg en el carrer del Vi.
       


El 7 de gener de 1451 es renova l'executiva del Sindicat Forà a Sineu. En formen part, Romeu Cerdà de Pollença, Jaume Morro de Selva, Antoni Barra de Campos, Pere Arrom de Sencelles, Feliu Ballester de Manacor, Pere Totosaus d'Alcúdia i Bartomeu Mosqueroles de Sóller. Nadal Riera d'Inca i Jaume Morell d'Artà són els clavaris.
       


9 de gener de 1451- El Gran i General Consell debat la possibilitat d'enderrocar les dues torres situades davant la Llotja de la mercaderia per tal d'embellir-la.
       


9 de gener de 1451- Contracte entre Martí Creix, picapedrer i els prohoms de la confraria dels teixidors de lli (Bartomeu Pareta, Bernat Mulet, Jaume Romaguera, Antoni Asbert, Joan Aulet, Melcion Jover, Gabriel Palou i Gabriel Salvà ) per tal de construir una capella a l'altar de la Mare de Déu de l'Esperança a l'església del Sant Esperit del convent dels trinitaris de Ciutat.
       


Febrer de 1451- Berenguer d'Oms visita Sineu per tal de pacificar la vila.
       


23 de febrer de 1451- Extret de la carta dels jurats als consellers de Barcelona en la qual demanen un subsidi de mil quarteres de blat..."com los pagesos daquest Règne per la rebellio, e obcidio que lany prop passât han temptada contra aquesta Ciutat, no han permes ne encara vuy en dia permeten, ans ab insults e commocions ab crit de concordia entre ells, han prohibit, e prohibexen que alscuns blats axi de homens de la dita Ciutat com de altres, no entren en aquella, Sis vol sien de propries collites, o de delmes per los homens de la dita Ciutat comprats, ne encara han vulgut pagar los censals de forment ne de diners que fan als pobladors de la dita Ciutat".
       


28 de febrer de 1451 - Els jurats del Regne relleven Guillemó Flexes de la talaia del cap de Trafalempa i en el seu lloc elegeixen Arnau Baltasar que ha de fer de talaier juntament amb Simó Baltasar amb el salari de 25 lliures anuals. (EU 9, f. 11 v.)
       


1 de març de 1451 - "ítem al primer de mars any mil ccccli. paga o per ell micer Gabriel Castanyer, son lochtinent, an Christofol Villasclar e Anthoni Segrera, picapedres de Mallorques, a ells bastretes per anar tallar pedre al port de Fellanig a obs del senyor Rey en lo Castellnou de Nàpols"
       


15 de març de 1451-Gabriel Vallseca, bruixoler, reconeix deure 14 lliures i 10 sous a Nicolau Despuig per un drap pla de color. (ARM, Prot. C-105, 76.).
       


19 de març de 1451- Guillem Vilasclar contracta amb Ramon Safortesa i Bernat Cotoner, defenedors del Col·legi de la Mercaderia, la realització de les claraboies de les sis finestres a la Llotja per dues-centes-vuitanta lliures, quatre de les quals havia començat Guillem Sagrera.
       


31 de març de 1451- Ordenances que regulen la custòdia dels captius.
         Que nengun catiu no gos jaura fora lo alberch de son Senyoir ni daltre.

        Primerament que daci auant negun catiu no gos jaure nigun vespre fora lo alberch de son senyor ne casa logade... ...Item qu elo magnifich Gouernador dona ses veus e dona auctoritat e ple poder que les exequcions dels demunt dits Capitols sien fets per lo dit mestre dela guayte eque ell be ediligentment regira lo dit offici seruant los drets al Senyor Rey ebinifici de son Regne. Albertinus vidit.

        Com lo dit Gouernador mane que los demunt dits Capitols sien seruats... ...on poran aquelles veure e pendre de aquelles translat si hauer ne volran per ço que dela observacio de aquelles algu nos pusca scusar. Dat en Mallorques a XXXI de Març any Mill CCCCLI. Albertinus vidit.
        

       
       


Abril de 1451-Jaume Cadell recluta 80 soldats a Porreres per lluitar contra els revoltats.
       


Abril de 1451- Es posa preu als avalotadors de Sineu:Esteve Font,Cirer,Ramon Gaià i Guillem Rosselló.  Julià Jover, avalotador de Sineu és executat.
       


Dia 8 d'abril de 1451- Berenguer d'Oms imposa als forans el pagament anual de 2000 lliures.
       


Representants de la vila de Sineu accepten els càstigs que imposa el governador.
       


Dia 9 d'abril de 1451 el governador Berenguer d'Oms proclama una sentència condemnatòria contra 37 rebels forans. Aquest dia es fan obres als porxos de la peixateria de Ciutat.
       


9 d'abril de 1451: micer Pere Llucià Coromines, mestre en Arts, regint Escoles en lo present Regne, que com per cas fortuit el passàs per aquesta ciutat per anar en València, on tenia son domicili, els jurats l'aturaren per regir escoles i mostrar gramàtica amb salari de 30 11. Després els jurats li otorgaren franquesa de capellà per 20 anys si portava sa muller. Ha venut tot el que tenia a València i transportat son domicili. Els jurats li han retirat el salari, cosa que reclama (ARM, AGC-5, f. 15).
       


Dia 11 d'abril de 1451 el governador Berenguer d'Oms convoca als representants de les viles a Binissalem per fer lectura de la sentència reial condemnatòria contra els rebels forans. Devers 2000 forans es posen en contra del governador arriben a La Real i tallen el pas de l'aigua de la Font de la Vila a Ciutat.
        Amb la intervenció del prior de la Cartoixa, Francesc Roig, es pacta una treva entre els forans i l'autoritat, que és aprofitada per aquesta.

    "Per tant com los forans cominen ques donaran al duch Rayner ..."

    Deliberacions del Consell de Catalunya a 6 de maig de 1451

    La possibilitat d'un acord dels rebels forans amb René d'Anjou va pesar  en tot moment sobre els privilegiats de Mallorca, però la realitat era ben diferent perquè bona part de la derrota forana va ser possible per la seva submissió a una monarquia que volgueren comprar, sense poder competir en donacions amb els poderosos que multiplicaven  l'oferta monetària dels forans al rei. Només el dominic Joan Tey tenia clares les tasques que els forans no feren, com tampoc les tengueren clares en la Germania, 70 anys més tard, travelant en la mateixa pedra, per la submissió del moviment a la pretesa neutralitat de la monarquia.
       


14 d'abril de 1451- "Lo Governador ha strets dos homens de les dites villes los quals tenia presos en la preso dels principals del primer insult los quals han confessât que tots havien delliberat que si podien entrar dins la Ciutat de metra la a sacho e de matar tots los mascles e de les fameles tenir les ab tota desonestat.
        E que après si lo Senyor Rey nols perdonava de donarse al Duch Reyner, Los quals dits homens lo Governador vuy que havem XI1IJ de Abril ha fets rossegar per la Ciutat degollar escorterar "
       


16 d'abril de 1451-Carta del Procurador Real al Consellers:  "la maior part dels pobladors de les dites villes se son ajustats ab llurs armes en una villa que diuen Incha a quatre leugues de la Ciutat ab pus de dos Milia combatents e sebent lo dit aiust lo Governador ab molts homens de condicio a cavall en nombre de vuytanta rossins e docents homens a peu ab la bandera de sa magestat caualca la llur via per fer los desapegar, los quals no volent obtemperar sos manaments feren la via sua per resistirlo, Lo qual Governador li covench tornarsen dins la Ciutat". Els pagesos .."continuadament tot jorn se apleguen anant per la Illa destrohint e robant totes les terres e lochs dels homens de la Ciutat"..."Los homens de la Ciutat no son per exir los a resistir com no gosen desempañar la Ciutat, dubtantse dels manestrals, part dels quals no havem be per catolichs.....
        "vuy divendres que comptant XVJ de Abril com la nit propassada hagues trames, fora la Ciutat alguns gentils homens e ciutadans en nombre de XXV a caval, per spiar e veure hon eren e quina via fahien los traydors, e si fer se podia pendre de aquells per saber e sentir de lurs fets, se son encontrats
        ab part dels dits traydors. E feta brega entre ells se es seguit que dels dits pagesos traydors, ne son romases morts en la dita brega quatre homens, e dels restants ne han menats Sis, entre los quals ni havia dels pus principals promovedos del dit avalot e rebellio".... "E axi encontinent ne leta justicia fahent part de aquells penjar, e part squarterar rossegant tots aquells per la Ciutat, E aximateix, e feta rossegar e penjar vna dona comovedora del dit avollot"
       


18 d'abril de 1451-Davant l'orde de pagament de 2000 lliures anuals els forans s`alcen i es planten davant les murades de Ciutat.
       


22 d'abril de 1451- Neix Isabel de Trastàmara, la Catòlica filla d'Isabel de Portugal i Enrique IV, a Madrigal de las Altas Torres.
       


El 29 d’abril de 1451 surt de Ciutat una expedició, dirigida pel lloctinent del governador, Jaume Cadell, amb l’objectiu de reclutar un exèrcit de forans fidels al governador. Passa per Llucmajor, Porreres, Manacor i  recluta gent, moltes vegades forçada,  arribada d'Artà, Campos, Felanitx, Santanyí, Montuïri , Algaida, Petra i Sineu. L' exèrcit format per nou-cents forans acampa a Sineu.
        Aleshores Simó Ballester amb dos centenars de forans surt de sa Pobla en direcció cap a Muro,i l’exèrcit de Cadell va contra ell per aturar-lo. A prop del torrent, l'exèrcit de Cadell és sorprès. Plou amb força i els forans reclutats decideixen  desertar  i refugiar-se  a Muro, on s'ajunten a Simó Tort. Cadell es veu obligat a refugiar-se al palau dels Sant Joan, amb alguns fidels  i al dia següent, s'atreveix a tirar una llança sense èxit a Simó Ballester. Així i tot  Simó Tort el deixa tornar a Ciutat.
       


2 de maig de 1451- Lo qual Jaume (Cadell)  ses apleguat ab molts de les dites parroquies en nombre de Mil e sincheents homens a peu, e Cent sinquanta Rossins. Lo qual stant a Sineu los de la vila de Muro li trameteren a dir hi anas per socorrer aquella, car los rebelles e traydors los venien dessus, quils eren a un quart de légua, e lo dit cadell, per socorrer lo dit loch cuyta ab los Cent sinquanta Rossins, e Siscents homens a peu, los ltres venien après, e quan fou al dit loch de Muro vahe que lo Tort ballester ab los altres
        traydors, e rebelles en nombre de entorn Docents homens tiraven la via del dit loch, acorda de ferir sobre ells, e a la ferida nos troba sino ab sinch, o ab sis de casa mia, hun dels quals ni ha mort, que caygue ab un Rossi, e negu dels altres pagesos qui eren ab ell no volgueren tirar hun passador ne donar hi un cop ne costada, ans tots pleguats se son mesclats,e sen son entrats dins lo dit loch, e de hora en hora speram tornaran damunt la ciutat,


       


4 de maig de 1451- Sermó del dominic Joan Tey favorable als forans, diguent que val més perdre'n quatre o cinc que perdre tota la Ciutat, que allò que fan els pagesos està ben fet , que els ciutadans no estimen Déu i Déu tampoc els estima, que no hi ha justícia per als pobres, que la justícia és de Déu i que a Venècia hi havia ducs representats amb el cap tallat per no haver governat amb justícia (ARM,AH 4468, Procés general, folis 375 a 392).
       


5 de maig de 1451-Nou setge forà contra Ciutat.
       


maig de 1451- Pagesos de Manacor reunits a la plaça condicionen la fidelitat al rei al resultat de l'ambaixada enviada a Nàpols i manifesten que si el rei és present a Mallorca per a reprimir als forans el mataran. (ARM, AH Procés general...4468, foli 392 r). Els ambaixadors forans a Nàpols oferiren 4000 lliures al rei per comprar l'adhesió a la seva causa i en canvi, en canvi els de la Universitat demanaven la repressió dels forans amb una sanció de 50.000 florins, un terç dels quals oferien directament al rei.
       


7 de maig de 1451-Els forans avancen cap a la Porta Pintada i ataquen externament  la ciutat amb les fones i ballestes. Berenguer d'Oms respon a l'atac a trets de bombarda. Aleshores, els forans es retiren.
       


19 de maig de 1451- "......los pagesos quinze dies ha passats en nombre de Quatre milia tenen la Ciutat assatgada, han toltes les aygues los molins e prohibides a aquella tota natura de viures e tota natura de forniments, Donen combats cascun dia a la Ciutat en moltes parts e bombardegen la de nit e de dia cruelment han enderrocat fins açi algunes sgleyes e ediflicis, tiren sagetes anarbades e han morta e naffrada alguna gent, destroexen los blats e asplets de la terra, e los bestiars qui ia per la maior part son destruhits. Roben generalment tot quant poden e fan tantes creltats que pijors no porien esser e tantes que séria molt larch scriure..." Car coses fan que no les farien moros, ells tiren ab sagetcs ab erba, e de dia e de nit tiren bombardes a la Ciutat fahents dans per les cases dels ciutadans, car a la muralla poden fer poch dan, tallen los arbres e destruhen les plantes e maten e devoren los bestias de la ylla que si fossen infels no farien la mitât " ... "dos deis principáis yo he fet rossegar per la ciutat e squorterar, lo un altre penjar, tench ne daltres de presos en quantitat de vint als quais yo fas lo procès axi com se pertany"(Documentació de l'Arxiu Municipal de Barcelona-Carta del Procurador reial  Joan Albertí als Consellers de Barcelona)
       


23 de maig de 1451- Joan Ramon Folch de Cardona, comte de Prades i Joan Marimon, ciutadà de Barcelona, enviats de la reina Maria per a la mediació amb els forans de Mallorca.
       


26 de maig de 1451- Acord entre els jurats, Antoni Prats i Pere Monserrat, picapedrers, per a fer els graons per a la torre que es reforma a Santa Fe.

Juny de 1451- El rei Alfons ordena fer fora dels seus dominis els florentins i que no puguin practicar comerç.(ACA reg.2736 f 26r)


15 de juliol de 1451- Se paga en Jacme Marçal, pintor e torner, per traball de pintar e acursar un panó reyal a obs e servey del honor Moss. Baranguer d'Olms, governador, per anar a las parròquias e part forana contra los rebelles pagesos. (AHM. -Llibre de dades 1451 - 52, I, p. 259.)

       
16 de juliol de 1451 - Tercer setge forà a Ciutat.

       
9 d’agost de 1451 El regent de la governació Berenguer d’Oms és destituït per la reina Maria, i el substitueix Arnau Vilademany Blanes (senyor de Santa Coloma de Farners).
       


13 d'agost de 1451 - Els jurats de la Universitat i Regne de Mallorques contracten amb Jaume Martí, courer, la fabricació d'una bombarda.
       


10 de novembre de 1451-Denúncia per la vida escandalosa de les monges terceroles:
        Com alguns hòmens joves e altres, no attenents quan es greu cosa e a Déu creador lur molt desplasent, destorbar les esposes sues e al seu servir ab vot solemne restretes ededicades, posposada del tot la temor del dit Senyor creador e redemptor Jesús, e la correcció temporal, se sien esforçats los temps passats, e encara se esforcen, entrar en la casa e monestir dit de la Terça Regla de la present ciutat, axí contra voluntat de la prioressa del dit monestir, com cn altra manera scandalosamcnt, hoc c so que pitjor es, fer forats en les parets dels orts de aquell monestir, e los forats closos destapar en gran deshonor de Déu, perill evident de les ànimes, e scàndol no poc del poble cristià, segons novament es stat denunciat al honorable mossèn Martí Garcia, canonge reglar de Ceragossa  e vicari general del molt reverend senyor bisbe de Mallorques.
       


18 de novembre de 1451-Testament d'Elionor de Pacs Segarra, esposa de Pere Espanyol que vol ser enterrada en el vas familiar de la Sala Capitular de sant Domingo.

       


Any 1452-Reparació de les torres del Temple. El virrei de Sardenya arriba per a reprimir als forans. Simó Ballester a l'exili napolità.

         Nota crítica: La ingerència de forces d'ocupació alienes a la població de Mallorca no neix amb els Borbons com es posa de manifest amb la repressió dels forans per part del virrei de Sardenya. No hi va haver monarca que respectés els drets dels mallorquins.

       


Any 1452- Joan del Ram, cirurgià, té una casa en el carrer de Bonaire.

       


Any 1452- Andreu de Marí té una algorfa en el carrer que no passa o travessa de Tomàs Jofre en el carrer de sant Joan de Santa Creu.

       


Any 1452-Pere Cabrit és l'administrador de l'Hospital General.

       


Any 1452-Arnau Tarragona habita una casa construïda sobre la porta de santa Catalina.

       


Any 1452- Bartomeu Royal, senyor del tint, disposa de quatre esclaus: un xarquès de 25 anys, un bord de 16, un moro de 29 i una russa de 65.

       


Any 1452-"De re aedificatoria".Obra de Leon Battista Alberti.

                             


29 de gener de 1452-Reparació de les torres del Temple.

       


24 de febrer de 1452-Testament de Joan de Sant Joan que vol ser enterrat a sant Francesc al vas dels seus a la capella dels Terriola.
       


14 de febrer de 1452 -Gregori Martí de Sa Pobla en el curs de la revolta segrestra cinc bous per tal que el serveixin a les seves terres.

       


10 de maig de 1452-Neix Ferran el Catòlic a Sos.
       


11 de maig de 1452- Es prohibeix jugar a la pilota i altres jocs que puguin afectar als mercaders de la Llotja nova. ( ARM, AH 424, 14-14 v)

       


25 de juliol de 1452- Testament d'Antoni Nicolau Quint Net que vol ser enterrat a la capella de sant Antoni del convent de sant Domingo.
       


28 de juliol de 1452- Devers 300 forans s'embarquen cap a Nàpols en una galera construïda per ells i que volen regalar al rei.

       


31 de juliol de 1452- El virrei de Sardenya Francesc Erill i Centelles arriba a Mallorca per a la reducció de la revolta forana, i es dirigeix a Inca on estan concentrades les tropes foranes. Les tropes reials es retiren cap a Sencelles i les tropes foranes els persegueixen, però són derrotades.
        
       


1 d’agost de 1452 Simó Ballester surt amb una galera i 300 forans del port de Pollença cap a l'exili a Nàpols.
       


29 d'agost de 1452 - Dimarts. Entre 25 i 30 forans a Inca fan un forat al mur de la casa del rei i prenen les armes.
       


1 de setembre de 1452- Dijous- El virrei amb 300 cavalls i 300 menestrals i pagesos arriben a les vinyes d'inca i en un parany en un lloc estret surten pagesos i ataquen als  homes del virrei que van a peu al crit de visca el rei i muiren los traïdors. El virrei es troba estret i no pot ajudar als homes que van a peu i decideix dirigir-se cap a Binissalem. Els pagesos pensen que els homes del virrei fugen i els segueixen fin a un punt on es regiren contra els pagesos i maten setanta pagesos entre les vinyes a trets d'espingardes i ballestes. Detenen cinc forans i els condueixen a Ciutat per a penjar-los a la forca després d'entrar a sac a Santa Eugènia, Sencelles i Consell. (Cartes comunes ,1452 fol 119- Testimoni de Lleonard de Mur que escriu als consellers de Barcelona amb por d'un atac forà a les alqueries i possessions dels ciutadans)
       


13 d'octubre de 1452- Testament de Mateu Camaró que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc davant la capella del sant.
       


28 d'octubre de 1452- Els consellers de Barcelona reclamen al rei que faci pagar a la Ciutat i Regne de Mallorques les pensions que es deuen als creditors censalistes.(Reg. Lletres closes, anys 1.452 y 53, fol.81 )

       


9 de novembre de 1452-Bartomeu Quartet, verguer, ven a Joan de Torrella, de Coanegra, un alberg situat a la partida de Barcelona de la parròquia de sant Miquel per 10 lliures.(a l'actual carrer de la Missió/Costa de sa Pols).

       


Any 1453-Captura del menestral rebel Pere Mascaró. Un esclau de 21 anys val 50 lliures.

         Nota crítica: La revolta dels forans liderats per Simó Ballester "Tort" no aconseguí els suport de la majoria dels menestrals de Ciutat, suport que hagués pogut capgirar la situació en el seu benefici. Així i tot  una part dels menestrals dirigits pel rebel Pere Mascaró practicaren la unitat amb els forans encara que la seva coherència es  pagà amb la mort. Però pitjor va ser la suposada victòria de la majoria dels menestrals ciutadans perquè seria efímera i obligaria a una nova revolta 70 anys després que seria ofegada en sang i que suposaria l'enfonsament de la Mallorca del treball en favor de la Mallorca dels cacics militaristes submissos a la monarquia.
       


Any 1453-Guillem Fleixes té un alberg en la travessa d'en Socorrat a la parròquia de sant Miquel.
       


Any 1453- Executat Mateu Falquès,a Sineu,revoltat de Banyalbufar.
       


Any 1453- Consagració de Santa Maria del Pi a Barcelona.
       


8 de gener de 1453-Testament de Pere Julià que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc vora el vas dels Martí.
       


Febrer de 1453-Pere Batle, hortolà del monestir de Santa Clara, fa donació entre vius a Francesc Axeló, cavaller, la meitat d'una possessió al Pla de Catí, porció reial. Axeló ja disposa de l'altra meitat.
       


El 3 de febrer de 1453 el paraire rebel Pere Mascaró, menestral solidari amb la revolta forana és capturat i empresonat.
       


4 de febrer 1453 - El cavaller Gabriel de Lloscos, tutor testamentari de Jaume Joan de Lloscos, fill i hereu de Llàtzer de Lloscos,compra Bunyolí per 3.250 lliures.
       


20 de febrer de 1453 - El Gran i General Consell eximeix de tributs sobre el blat i altres articles a Pere de Santmartí per haver capturat al rebel  Pere Mascaró.
        


Març de 1453-Un exèrcit otomà de 120.000 soldats es concentra davant Constantinoble.
       


29 de maig de 1453-Caiguda de Constantinoble en poder dels turcs.
       


20 de juny de 1453 - Caterina, vídua del mariner Miquel Lladó lloga a Ferrer de Galiana una esclava per fer de dida al preu de 22 lliures l'any.(ARM, Prot. P-2528, 55v )
       


5 de juliol de 1453 -  El jurats exposen als consellers de Barcelona la impossibilitat de pagar els censals: "que á nosaltres es massa greu com les dites pensions nos poden pagar .E la causa per la qual los dits pagaments han cessât e cessan es la gran destruccio daquesta ciutat e Regna per los grans insults concitacions obsidions de la ciutat, rebellio, e altres crims perpétrats per los homens de las parts fforanes del dit Règne qui han portats la dita Ciutat e Regna segons es notori a total perdicio e destruccio, per subiugar los quals e reduhir lo dit Regna en mans del molt alt Senyor Rey e de sos officiais, lo dit Senyor hic ha hauda trametra gent darmes de Ytalia la qual encara hic sta fins que per lo dit senyor sia prouehit en lo dit assoçec e repos del dit Regna, per sustentació e repos de la qual gent darmes de manament e prouisio dels magniffichs loctinent reyals e regents la Gouernacio del dit Règne son distribuides e erogades les peccunias de la dita vniuersitat e consignacio, de las quals se solian pagar los dits censals, com en altra manera no sia stat possible sustentar la dita gent darmes, per miga e potencia de la qual precedent lo diuinal adiutori es stat lo dit Règne reduhit en mans del dit Senyor rey" (Arxiu Municipal de Barcelona- Cartes 1453)
       


24 de juliol de 1453-El rei concedeix a Guillem Sagrera una pensió de 75 lliures anuals sobre les rendes del molí reial de Ciutat, que haurà de satisfer el procurador reial a la seva família.
       


13 de setembre de 1453-Contracte matrimonial de Francesquina Espanyol Pacs amb Gaspar Genovard Sala. Francesquina aporta una dot de 1250 lliures.
       


2 de novembre de 1453-Gabriel Vallseca, bruixoler, i la seva muller Floreta, venen a Jordi Brondo, ciutadà, un esclau anomenat Joan, de nació de russos i de vint-i-vuit anys d'edat, pel preu de 50 lliures.
        (ARM, Prot. F-23, 128v.).
       


20 de novembre de 1453 - Caterina, vídua del mariner Miquel Lladó lloga a Miquel Maxella una esclava per fer de dida al preu de 24 lliures l'any. (ARM, Prot. P-2528, 105v )

       


Any 1454- Més d'un trimestre sense ploure. Reparació de la Porta de santa Catalina. Autorització papal per a l'esclavatge.
       


Any 1454 - Eren picapedrers: Guillem Vilasclar,Antoni Sagrera, Huguet Barxa (Palma), Joan Miquel (Palma), Jaume Fàbregues (Palma), Antoni Costa (Palma), Joan Mas (Palma),Antoni Prats (Palma), Jaume Mates (Palma).
       


Any 1454- La viuda del mestre d'aixa Antoni Tarragó té una casa al carrer d'en Coha a Santa Creu.
       


Any 1454- Lluís Prats, draper, és jurat de la Universitat i Regne en representació dels menestrals.
       


Any 1454- El corsari florentí Il Perozzo és atacat i capturat per una galiota i una galera de Barcelona comandades per  Jaume Beltran i a prop de la Dragonera.
       


Any 1454-Martí des Llanes , mercader, té una casa al carrer del forn d'en Candeler.
       


Any 1454- A la gerreria de Bernat Fàbregues d'Inca hi treballen els esclaus, Jaume, rus, mestre gerrer de 30 anys; Jordi, tàtar de 28 anys, ajudant; Martí, xarquès de 55 anys, Andreu, xarquès de 40 anys i els criats Salvador i Marçal que tenien 30 anys.
       


8 de gener de 1454- Nicolau V, papa, escriu al rei Alfons V de Portugal una butlla en la que l'autoritza a l'esclavatge dels negres de Guinea i dels pagans.
       


3 de març de 1454- Els jurats expressen la seva preocupació per la sequera que es produeix des del mes de desembre.
       


20 de març de 1454-El rei Alfons per un reial privilegi determina que els dos defensors i els vint consellers del col·legi de la mercaderia siguin triats pel règim de sac i sort.


9 d'abril de 1454 - Acord de pau entre el duc de Venècia i Francesco Sforza en el que concerten la Lliga Itàlica.       


23 d'abril de 1454-Guillem Vilasclar arregla la porta de santa Catalina.
       


20 de maig de 1454-El rei signa decrets a Nàpols que atenen les demandes dels ciutadans de Palma.
       


20 de maig de 1454- El rei autoritza al col·legi de la mercaderia a cobrar per cada lliure de valor dels gèneres que entrin o surtin de Mallorca; posa al seu càrrec la conservació del moll i la vigilància del pes transportat, i del manteniment de la Llotja.
       


5 de juny de 1454 - Bernadí Costa, de 9 anys, fill del picapedrer Antoni Costa, comença d'aprenent de barber per a cinc anys amb el cirurgià Guillem Sanguesa. (ARM, Prot. C-126, f. 87v.)
       


Juliol de 1454 -Francesc Erill  de Centelles, majordom reial, propietari de la vall de Boí, és imposat pel rei en la governació de Mallorca en perjudici del regent Blanes Vilademany.
        


2 de Juliol de 1454 - Són interceptades dues galeres i dues galiotes pirates per la cal·lavera i la galera de Jaume Beltran de Catalunya en la mar propera a l'illa de Dragonera . En el combat moren 8 homes i 40 resulten ferits, Una de les galeres la patronejava el castellà Martín Guzmán, i l’altra el corsari florentí Pierozzo de Pazzi. La nau de Pierozzo i una galiota van ser capturades, però la galera de Martín Guzmán va poder escapar i una altra galiota va enfonsar-se. Un dia després les embarcacions capturades arribaren a Barcelona.
       


12 de juliol de 1454- Divendres, a XII. Aquest die, venint de Nàpols, arribà en la plaja de Barchinona la galeassa d’en Johan Bertran, ab la qual vengueren mossèn Barthomeu de Reus, sacretari dels senyor rey, mossèn Berenguer Lull e altres, entre·ls quals fonch mossèn Arnau de Vilademany, qui ab la dita galera vench de Mallorques, on havia stat per governador algun temps. (Dietari de la Generalitat)
       


14 d'agost de 1454-Tommasso Caracciolo és empresonat al castell dell'Ovo a Nàpols per conjura contra Alfons el Magnànim.
       


4 de setembre de 1454 - Pereta i el seu fill Antoni Joan ,venen a Jaume Fàbregues,picapedrer de Ciutat, per preu de 100 lliures, una esclava russa de trenta anys de nom Caterina.(ARM, Prot. C-126, f. 121v.).
       


10 de setembre de 1454 - Casament de Reiner I d'Anjou (Renat I) amb Joana Laval.
       


19 de setembre de 1454- Posada en marxa de la taula de canvi a Mallorca.
       


2 d'octubre de 1454-Els jurats retenen la caravel·la de Gracià Amat perquè volen que deixi a Ciutat una part del blat que transporta.

             Passio Imaginis-Huguet Barxa-Puig de Sant Salvador