Any 1445: Àngel de la Mercaderia

1447- Finalització de les obres de la Llonja

• 1 d’agost de 1450-  Els forans alcen el setge a Ciutat i desfan el campament de La Real.

• 5 d'agost de 1450- Carta dels jurats de Mallorca als consellers de Barcelona:
• «ALS MOLT HONORABLES SENYORS E DE GRAN SAVIESA los CONSELLERS DE BARCHNA.
  MOLT HONORABLES E MOLT SAVIS SENYORS
•  SOBRE CERT INSULT CONJURACIO E AVOLOT INTEMPTAT PER LOS PAGESOS DE TOTES LES VILES DE LA PART FORANA CONTRA
  AQUESTA CIUTAT TRAMETEM A VRES. HONORABLES SAVIESES LO NOBLE EN GUILLEM DE SANTAPAU E LO HONORABLE EN PERE VIVOT DONZELL PORTADOS DE LA  PRÉSENT LOS QUALS VOS INFORMARAN STESAMENT DEL DIT CAS.
•  PREGAM NOS PERÇO VOS PLACIA HOIR AQUELLS E DARLOS FE E CREHENSA.
•  SCRITA EN MALLORQUES A SINCH DE AGOST ANY MIL C C C C SINQUANTA.
  LOS JURATS DEL RÈGNE DE MALLORQUCS
  A VRA. HONOR APERELLATS.»
   
• 7 d'agost de 1450- Lletra dels forans i menestrals al Rei en justificació de la revolta:
• «Als molt Magnifichs e de gran providencia los Consellers de la Ciutat de Barchna.
  Molt honorables e magnifichs mossenyors.
  La magnificha saviesa de cascun de vosaltres certificam com per dret divinal sia disposat que cascun degue haver lo que li pertany segons dret e justicia. Hon com per ambiciositat de régiment del any MCCCC Sinch ença sien stats fets molts fraus per los Regidors de la Ciutat en gran détriment e prejudici e destructio total del présent Règne, e dels creadors de la vra. Ciutat, e principat de Cathalunya, en tant que es en punt de no haver sort principal ni axi poch animal per raho dels quals fraus, a nosaltres de la part forana oppressos per las ditas vexacions. Nos ha covengut mourens, e venir ab ma armada ab bandera reyal del Senyor Rey, exalsant la Corona del dit Senyor Rey, e los drets los quals pertanyen als censalers vostres, fins a les portes de la dita Ciutat, e aqui havem stat per alguns dias per haver reperacio de les personas dels dits mals regidors e restitucio de algunes e grans quantitats per ell [élls] indebitament dels bens de la Universitat rebudes. En los quals dias sic es attrobat lo Reverent Bisbe de Urgell. lo qual molt merauellosament en lo dit negoci ha treballat, hoc e lo Reverent mestre Barthomeu Catany frare de la orde de Sta. Maria de Jhesus lo qual vehent lo gran dampnatge, e la gran destructio del dit Règne iatsesia molt indispost en sa persona, se feu aportar en lo loch ahon era la congregacio de nosaltres, mitgensant los quals disposant nre. senyor Deus havem finat ab lo magnifich Governador de aquest Règne que los qui tenen diners de la universitat que aquells restituheschan per rembre e quitar los carrechs de aquesta pobre de Ciutat, E los manestrals, vahents que nra. peticio es molt justa prevista la destructio total de aquest Règne e quasi sens reparacio per occasio e causa dels ambiciosos e mals regidors. Los quals actes causants se ha covengut elegir per part ntra. dos missatgers e per part ntra. dits manastrals hun missatger altre, los quals devant lo dit Senyor Rey pusquen explicar los preiudicis a nos fets en destructio del dit Règne. Supplicant vras. magnifichas prudencias que si a vosaltres apparra de scriure als vres. missatgers o al dit Senyor Rey per vtilitat
  del dit Senyor e conservacio del présent Règne vos ho repputarem a singular gracia, E si per maior clarifficacio dels dits actes voliau esser millors de la veritat esser certificats lo dit Reverent mestre Catany lo qual ha legit lany prop passat a Sta. M." de la mar sera molt prest per anar aqui per informar vres, prudencias rescrivint ne empero vosaltres al honorable mossen Berenguer Dolms, governador nre. E no pus
  per la présent sino que la sanctissima trinitat vos tingue en la sua spécial comanda, e protectio.
  scrita en Ma. a VII de Agost [1450].
  A vres. manaments tots prests obeyr los homens de tota la part forana e manastrals de la Ciutat de Ma.»
• 8 d’agost de 1450 -El mercader Pau Pardo és delegat per a la percepció de les taxes contributives en raó del maridatge de les filles del rei Alfons.
• 10 d’agost de 1450  Antoni Olives de Llucmajor i Pere Fàbregues de Petra, ambaixadors dels forans a la Cort de Nàpols.
• 14 d'agost de 1450- Els ambaixadors dels consellers de Barcelona informen al rei a Nàpols  que "la gent de la part forana del dit Règne se eren aiustats ab armes en nombre de .VIIJ.m  (8.000) en sus e seguints lo moviment  e compulsa de passions e lexant lo dit dret de la raho sen vengueren devant la Ciutat qui estava ab los portals tencats e trenquaren la ciquia de la aygua ab la quai molen los molins en tant que aquells de la dita Ciutat se agueren a soccorrer de molins de sanch, e no estaven gens segurs dels manestrals qui eren dintre qui en gran part eren parents e afixes a aquells de part de fora. ( R e g . Letres closes, anys 1 4 5 0 y 5 1 , fól. 108 girat.)
• Any 1451-Baltasar Malrich, tintorer, tenia un alberg a la travessera d'en Saura a la parròquia de sant Jaume.
• Any 1451-Bartomeu Ferdinan, advocat, tenia un alber en el carrer del Vi.
• El 7 de gener de 1451 es renova l'executiva del Sindicat Forà a Sineu. En formen part, Romeu Cerdà de Pollença, Jaume Morro de Selva, Antoni Barra de Campos, Pere Arrom de Sencelles, Feliu Ballester de Manacor, Pere Totosaus d'Alcúdia i Bartomeu Mosqueroles de Sóller. Nadal Riera d'Inca i Jaume Morell d'Artà són els clavaris.
• 9 de gener de 1451- El Gran i General Consell debat la possibilitat d'enderrocar les dues torres situades davant la Llotja de la mercaderia per tal d'embellir-la.
• 23 de febrer de 1451- Extret de la carta dels jurats als consellers de Barcelona en la qual demanen un subsidi de mil quarteres de blat..."com los pagesos daquest Règne per la rebellio, e obcidio que lany prop passât han temptada contra aquesta Ciutat, no han permes ne encara vuy en dia permeten, ans ab insults e commocions ab crit de concordia entre ells, han prohibit, e prohibexen que alscuns blats axi de homens de la dita Ciutat com de altres, no entren en aquella, Sis vol sien de propries collites, o de delmes per los homens de la dita Ciutat comprats, ne encara han vulgut pagar los censals de forment ne de diners que fan
  als pobladors de la dita Ciutat".
• 15 de març de 1451-Gabriel Vallseca, bruixoler, reconeix deure 14 lliures i 10 sous a Nicolau Despuig per un
  drap pla de color. (ARM, Prot. C-105, 76.)
• Dia 9 d'abril de 1451 el governador Berenguer d'Oms proclama una sentència condemnatòria contra 37 rebels forans. Aquest dia es fan obres als porxos de la peixateria de Ciutat.
• 9 d'abril de 1451: micer Pere Llucià Coromines, mestre en Arts, regint Escoles en lo present Regne, que com per cas fortuit el passàs per aquesta ciutat per anar en València, on tenia son domicili, els jurats l'aturaren per regir escoles i mostrar gramàtica amb salari de 30 11. Després els jurats li otorgaren franquesa de capellà per 20 anys si portava sa muller. Ha venut tot el que tenia a València i transportat son domicili. Els jurats li han retirat el salari, cosa que reclama (ARM, AGC-5, f. 15).
• Dia 11 d'abril de 1451 el governador Berenguer d'Oms convoca als representants de les viles a Binissalem per fer lectura de la sentència reial condemnatòria contra els rebels forans. Devers 2000 forans es posen en contra del governador arriben a La Real i tallen el pas de l'aigua d ela Font de la Vila a Ciutat.
• amb la intervenció del prior de la Cartoixa, Francesc Roig, es pacta una treva entre els forans i l'autoritat, que és aprofitada per aquesta.

"Per tant com los forans cominen ques donaran al duch Rayner ..."

Deliberacions del Consell de Catalunya a 6 de maig de 1451

La possibilitat d'un acord dels rebels forans amb René d'Anjou va pesar  en tot moment sobre els privilegiats de Mallorca.

• 14 d'abril de 1451- "Lo Governador ha strets dos homens de les dites villes los quals tenia presos en la preso dels principals del primer insult los quals han confessât que tots havien delliberat que si podien entrar dins la Ciutat de metra la a sacho e de matar tots los mascles e de les fameles tenir les ab tota desonestat.
  E que après si lo Senyor Rey nols perdonava de donarse al Duch Reyner, Los quals dits homens
  lo Governador vuy que havem XI1IJ de Abril ha fets rossegar per la Ciutat degollar escorterar "
• 16 d'abril de 1451-Carta del Procurador Real al Consellers:  "la maior part dels pobladors de les dites villes se son ajustats ab llurs armes en una villa que diuen Incha a quatre leugues de la Ciutat ab pus de dos Milia combatents e sebent lo dit aiust lo Governador ab molts homens de condicio a cavall en nombre de vuytanta rossins e docents homens a peu ab la bandera de sa magestat caualca la llur via per fer los desapegar, los quals no volent obtemperar sos manaments feren la via sua per resistirlo, Lo qual Governador li covench tornarsen dins la Ciutat". Els pagesos .."continuadament tot jorn se apleguen anant per la Illa destrohint e robant totes les terres e lochs dels homens de la Ciutat"..."Los homens de la Ciutat no son per exir los a resistir com no gosen desempañar la Ciutat, dubtantse dels manestrals, part dels quals no havem be per catolichs.....
• "vuy divendres que comptant XVJ de Abril com la nit propassada hagues trames, fora la Ciutat alguns gentils homens e ciutadans en nombre de XXV a caval, per spiar e veure hon eren e quina via fahien
  los traydors, e si fer se podia pendre de aquells per saber e sentir de lurs fets, se son encontrats
  ab part dels dits traydors. E feta brega entre ells se es seguit que dels dits pagesos traydors, ne son romases morts en la dita brega quatre homens, e dels restants ne han menats Sis, entre los quals ni havia dels pus principals promovedos del dit avalot e rebellio".... "E axi encontinent ne leta justicia fahent part
  de aquells penjar, e part squarterar rossegant tots aquells per la Ciutat, E aximateix, e feta rossegar
  e penjar vna dona comovedora del dit avollot"
• El 29 d’abril de 1451 surt de Ciutat una expedició, dirigida pel lloctinent del governador, Jaume Cadell, amb l’objectiu de reclutar un exèrcit de forans fidels al governador. Passa per Llucmajor, Porreres, Manacor i  recluta gent, moltes vegades forçada,  arribada d'Artà, Campos, Felanitx, Santanyí, Montuïri , Algaida, Petra i Sineu. L' exèrcit format per nou-cents forans acampa a Sineu.
  Aleshores Simó Ballester amb dos centenars de forans surt de sa Pobla en direcció cap a Muro,
  i l’exèrcit de Cadell va contra ell per aturar-lo. A prop del torrent, l'exèrcit de Cadell és sorprès. Plou amb força i els forans reclutats decideixen  desertar  i refugiar-se  a Muro, on s'ajunten a Simó Tort. Cadell es veu obligat a refugiar-se al palau dels Sant Joan, amb alguns fidels  i al dia següent, s'atreveix a tirar una llança sense èxit a Simó Ballester. Així i tot  Simó Tort el deixa tornar a Ciutat.
• 2 de maig de 1451- Lo qual Jaume (Cadell)  ses apleguat ab molts de les dites parroquies en nombre de Mil e sincheents homens a peu, e Cent sinquanta Rossins. Lo qual stant a Sineu los de la vila de Muro li trameteren a dir hi anas per socorrer aquella, car los rebelles e traydors los venien dessus, quils eren a un quart de légua, e lo dit cadell, per socorrer lo dit loch cuyta ab los Cent sinquanta Rossins, e Siscents homens a peu, los ltres venien après, e quan fou al dit loch deMuro vahe que lo Tort ballester ab los altres
  traydors, e rebelles en nombre de entorn Docents homens tiraven la via del dit loch, acorda de ferir sobre ells, e a la ferida nos troba sino ab sinch, o ab sis de casa mia, hun dels quals ni ha mort, que caygue ab un Rossi, e negu dels altres pagesos qui eren ab ell no volgueren tirar hun passador ne donar hi un cop ne costada, ans tots pleguats se son mesclats,e sen son entrats dins lo dit loch, e de hora en hora speram
  tornaran damunt la ciutat,
• 5 de maig de 1451-Nou setge forà contra Ciutat.
• 7 de maig de 1451-Els forans avancen cap a la Porta Pintada i ataquen externament  la ciutat amb les fones i ballestes. Berenguer d'Oms respon a l'atac a trets de bombarda. Aleshores, els forans es retiren.
• 19 de maig de 1451- "......los pagesos quinze dies ha passats en nombre de Quatre milia tenen la Ciutat assatgada, han toltes les aygues los molins e prohibides a aquella tota natura de viures e tota natura de forniments, Donen combats cascun dia a la Ciutat en moltes parts e bombardegen la de nit e de dia cruelment han enderrocat fins açi algunes sgleyes e ediflicis, tiren sagetes anarbades e han morta e naffrada alguna gent, destroexen los blats e asplets de la terra, e los bestiars qui ia per la maior part
  son destruhits. Roben generalment tot quant poden e fan tantes creltats que pijors no porien esser e tantes que séria molt larch scriure..." Car coses fan que no les farien moros, ells tiren ab sagetcs ab
  erba, e de dia e de nit tiren bombardes a la Ciutat fahents dans per les cases dels ciutadans, car a la muralla poden fer poch dan, tallen los arbres e destruhen les plantes e maten e devoren los bestias de la ylla que si fossen infels no farien la mitât " ... "dos deis principáis yo he fet rossegar per la ciutat e squorterar, lo un altre penjar, tench ne daltres de presos en quantitat de vint als quais yo fas lo procès axi com se pertany"(Documentació de l'Arxiu Municipal de barcelona-Carta del Procurador reial  Joan Albertí als Consellers de Barcelona)
• 23 de maig de 1451- Joan Ramon Folch de Cardona, comte de Prades i Joan Marimon, ciutadà de Barcelona, enviats de la reina Maria per a la mediació amb els forans de Mallorca.
• 26 de maig de 1451- Acord entre els jurats, Antoni Prats i Pere Monserrat, picapedrers, per a fer els graons per a la torre que es reforma a Santa Fe.
• 15 de juliol de 1451 -El pintor Joan Marçol cobra per haver escurçat el penó i l’asta del governador

• 9 d’agost de 1451 El regent de la governació Berenguer d’Oms és destituït per la reina Maria, i el substitueix Arnau Vilademany Blanes (senyor de Santa Coloma de Farners).

• 10 de novembre de 1451-Denúncia per la vida escandalosa de les monges terceroles:
• Com alguns hòmens joves e altres, no attenents quan es greu cosa e a Déu creador lur molt desplasent, destorbar les esposes sues e al seu servir ab vot solemne restretes ededicades, posposada del tot la temor del dit Senyor creador e redemptor Jesús, e la correcció temporal, se sien esforçats los temps passats, e encara se esforcen, entrar en la casa e monestir dit de la Terça Regla de la present ciutat, axí contra voluntat de la prioressa del dit monestir, com cn altra manera scandalosamcnt, hoc c so que pitjor es, fer forats en les parets dels orts de aquell monestir, e los forats closos destapar en gran deshonor de Déu,
  perill evident de les ànimes, e scàndol no poc del poble cristià, segons novament es stat denunciat al honorable mossèn Martí Garcia, canonge reglar de Ceragossa  e vicari general del molt reverend senyor bisbe de Mallorques.

• Any 1452- Joan del Ram, cirurgià, té una casa en el carrer de Bonaire.

• Any 1452- Andreu de Marí té una algorfa en el carrer que no passa o travessa de Tomàs Jofre en el carrer de sant Joan de Santa Creu.

• Any 1452-Pere Cabrit és l'administrador de l'Hospital General.

• Any 1452-Arnau Tarragona habita una casa construïda sobre la porta de santa Catalina.

• Any 1452- Bartomeu Royal, senyo del tint, disposa de quatre esclaus: un xarquès de 25 anys, un bord de 16, un moro de 29 i una russa de 65.

• 29 de gener de 1452-Reparació de les torres del Temple.

• 31 de juliol de 1452- El virrei de Sardenya Francesc Erill i Centelles arriba a Mallorca per a la reducció de la revolta forana, i es dirigeix a Inca on estan concentrades les tropes foranes. Les tropes reials es retiren cap a Sencelles i les tropes foranes els persegueixen, però són derrotades.
   

• 1 d’agost de 1452 Simó Ballester surt amb una galera i 300 forans del port de Pollença cap a l'exili a Nàpols.
• Any 1453-Guillem Fleixes té un alberg en la travessa d'en Socorrat a la parròquia de sant Miquel.
• El 3 de febrer de 1453 el paraire rebel Pere Mascaró, menestral solidari amb la revolta forana és capturat i empresonat.
• 29 de maig de 1453-Caiguda de Constantinoble en poder dels turcs.
• 2 de novembre de 1453-Gabriel Vallseca, bruixoler, i la seva muller Floreta, venen a Jordi Brondo, ciutadà, un esclau anomenat Joan, de nació de russos i de vint-i-vuit anys d'edat, pel preu de 50 lliures.
  (ARM, Prot. F-23, 128v.)
• Any 1454- La viuda del mestre d'aixa Antoni Tarragó té una casa al carrer d'en Coha a Santa Creu.
• Any 1454-Martí des Llanes , mercader, té una casa al carrer del forn d'en Candeler.
• Any 1454- A la gerreria de Bernat Fàbregues d'Inca hi treballen els esclaus, Jaume, rus, mestre gerrer de 30 anys; Jordi, tàtar de 28 anys, ajudant; Martí, xarquès de 55 anys, Andreu, xarquès de 40 anys i els criats Salvador i Marçal que tenien 30 anys.
• 20 de març de 1454-El rei Alfons per un reial privilegi determina que els dos defensors i els vint consellers del col·legi de la mercaderia siguin triats pel règim de sac i sort.
• 23 d'abril de 1454-Guillem Vilasclar arregla la porta de santa Catalina.
• 20 de maig de 1454-El rei signa decrets a Nàpols que atenen les demandes dels ciutadans de Palma.
• Juliol de 1454 -Francesc Erill  de Centelles, majordom reial, propietari de la vall de Boí, és imposat pel rei en la governació de Mallorca en perjudici del regent Blanes Vilademany.
• 19 de setembre de 1454- Posada en marxa de la taula de canvi a Mallorca.
• 2 d'octubre de 1454-Els jurats retenen la caravel·la de Gracià Amat perquè volen ue deixi a Ciutat una part del blat que transporta.

Passio Imaginis-Huguet Barxa-Puig de Sant Salvador

Treball dels Sagrera a la Sala dels Barons del Castell Nou de Nàpols

• 21 de novembre de 1454-Joan Sagrera és encarregat d'acabar l'obra de la Gran Sala del Castell Nou de Nàpols juntament amb el seu nebot Jaume Sagrera, després de la mort del seu germà Guillem.
• 14 de novembre de 1454- Primerament que alguna dona o donzella de stament de gentils hornens, ciutadans e mercaders, no pusquen daquiavant portar les faldes de les g o n e l l e s pus largues de un palm
  de Montpeller, sots pena de confiscacio de les gonelles; e que los marits qui permetran que lurs mullers porten ultra lo dita longitut sien encorreguts en pena de deu lliures per cascuna vegada, pagadores del dot de la muller. Empero les mullers e filles de menestrals no puxen rossegar mes de mig palm.
• ítem que alguna dona o donzella no puxa portar cortapisa de marts giballins, sic i l i a n s o de la térra o altres, no de arminis, ne de conduyts, ne de algún drap de seda. Empero que puxen portar talls en les dites
  gonelles de qualsevol manera de marts o arminis o seda, e que los dits talls no hagen mes de ampla de cuyr que un dit.
• Ítem que les gonelles de les setmaneres o altres qui sien stades sclaves, e sclaves aximateix, hagen anar radones en manera que no toquen en térra, sots la dita pena pagadora per lo marit sin ha o per lo senyor de la sclava, e que sino pora pagar la dita pena hage star en la preso quinze jorns.
• Any 1455—Execucio de Johan Uguet, sabater, lo qual ha donada una gran coltellada per la cara
  a n Galvany Thomas de la ylla de Menorcha, per lo qual sia penjat en la plassa del Moll.
• Any 1455-Execucio den Barthomeu Marti, lo qual ha confessât haver donat un colp de lança en los
  pits a 'n Bernât Busquets dins la casa hon aquell stava e habitava, per lo qual colp lo dit Busquets
  es passât de esta vida; perqué en pena que fos penjat per lo coll en les forques de la plassa de
  les Corts.
• Any 1455- Execucio de un home apellat Nicholau, lo qual fuit en Berberia ha de la fe cristiana renégat,
  e après es vengut en la ylla de Menorcha ab certa fusta armada de moros, e de certa alçaria de aquella ha preses e cativades sis animes cristianes  e aquelles ha manades en les parts de Berberia, e no res meyns havia preses certs cristians en la vila de Soller; perque en pena que sia penjat cap aval al esparo del Hort del Castell e aqui sia apedregat.
• Any 1455- Execucio de Bernât de Sant Vicens, Pau Cases y Perot Sagarra, los quais son stats
  personalment al carrer de la Mar, stant la fira assegurada dels venecians, e a set hores de nit
  son entrats dins la botiga qui sta davant la travessa de Sant Johan, trencant e levant de polaguera
  la porta, e son entrats dins la dita botiga e han furtat e robat certes pesses e trossos de drap dels venecians; perque en pena de la violacio de la fira assegurada e furt e trenchament de casa, son condempnats que correguen la vila, e que lo dit Perot Sagarra sia penjat a la porta de la dita botiga, e lo dit Cases a la Volta den Rexardo, e lo dit Bernât de Sant Vicens a la plassa del Moll.
• Any 1455- Execucio de dues dones, Angelina, muller de Johan Flaquer moliner de Mallorques, e
  Tecla, muller den Gabriel Rossell de la Vila Nova de Catalunya, les quals no gordant la pudicia de llurs cossors ne lorde matrimonial, han adultérât e romput llur matrimoni, segons es notori e han confessât, per so en pena que correguen la vila ab assots.
• Any 1455- Execucio de un home apellat Johan Flaquer, lo qual ha confessât que consentía que la dona muller sua usas carnalment ab en Guillem Bordils moliner; perqué en pena que correga la vila ab assots.
• 16 de juliol de 1455 -Roderic de Sant Martí torna a la Universitat les 4 bombardes que li havien deixat per anar a Berberia.
• Dilluns 11 d'agost de 1455-Testament del mercader Pere Ses Oliveres que vol ser enterrat en el seu carner de la capella de sant Jordi de Sant Domènec de Palma.
• Any 1456-Execucio de un catiu apellat Christofol, den Johan de Tagamanent, lo qual havia invadit
  lo dit senyor seu e havia nafrat mortalment a n Julia Castell, lo qual volia subvenir e ajudar al dit Tagamanent; perque enpena que sia penjat per lo coll en la plassa del Moll.
• Any 1456- Execucio de un home apellat Salvador, de nacio de tartres, catiu den Perico Catlar, e
  de una fembra apellada Anam, de nacio de tartres, olim sclava den Bartbomeu de Conilleres,
  los quais, atrobats aquells dins la casa de la dita Anam, han usât carnalment; per la qual rao per
  tant détestable crim son stats condempnats per lo noble moss. Franci de Arill, lochtinent gênerai
  en lo présent règne, que lo dit Salvador sia penjat per lo coll en la plassa del Moll, e la dita
  Anam sia cremada a la plaça de Sancta Catherina.
• Any 1455-Execucio de Juliana, de nacio de rossos, la qual havia dites algunes paraules inhonestes de
  la Verge Maria Mare de Deu; perque correga la vila ab assots, ab un clau ficat a la lengua.
• Any 1456-Hospital de Santa Magdalena (on és l'actual convent ) dedicat a presos i nafrats.
• Any 1456-Arnau Maiol ha d'entregar 18 quarteres de forment anuals per l'establiment al rafal Puput de Montuïri.
• Any 1456-Maria, antiga esclava de Joan Amades compra Marc, un esclau turc de 25 anys.
• 29 de maig de 1456-El rei Alfons concedeix el privilegi de reducció d'hospitals i fusió en un Hospital General que es comença  en unes cases de Miquel Vell.
• Agost de 1456-Torna a Mallorca sense èxit Simó Ballester, que es perseguit i obligat a passar a Menorca.
• 25 de desembre de 1456-Simó Ballester "Tort" és condemnat a la forca.
• Any 1457-Hi ha un aljub situat en el camí de Portopí davant la creu i la vinya de Francesc Brossa. L'empra Macià Esteva per a la seva teulera i per a fer rajoles.

• El 5 de gener de 1457 és decapitat, arrosegat i esquarterat  Simó Ballester, dirigent de la revolta forana.

• El 26 de gener de 1457 Bernat Reus i la seva esposa Eulàlia, els dos d'Algaida, compren Biniatzent.

• Abril de 1457-Joan Sagrera acaba la feina encomanada al Castell Nou de Nàpols.

• 2 de setembre de 1457 -Bernat Castell compra Can Castell a Alcúdia.

• Any 1458—Execucio de Luis Guitart de la vila de Inca, lo qual ha confessât haver lansat dins la sinia del hort del discret moss. Barthomeu Guitart, preverá, de la dita vila, e mort a pedrades, e ab dues pedrés que li ha ligades al coll fent afonar dins laygo lo dit moss. Barthomeu Guitart, avoncle seu; per lo qual crim mana que sia penjat per lo coll en guisa que muirá, e après sien fets del cors quatre corters, dos dels quals sien aportats e penjats en la dita parroquia de Inca, e los restants sien posais en cert loch del cami de Inca.

• Any 1458—Execucio de Luis Uguet, lo qual ha comes aquell horrible crim de sodomía contra natura ab un infant de V. anys, e molts altres; perqué en pena que corregucs la vila e ala que fos cremat.

• Any 1458-Execucio de Nicolau Cases, barber, e de Johaneta Pentinada, los quals condempnats per heretges per sancta mare esglesia foren remesos al noble Lochtincnt general, per ço com havien invocat lo diable, e se havien dat les persones a animes a aquell, adorant aquell e tractant indegudament lo cors precios de Jhs. Xpt ; perqué foren condempnats que correguessen la vila e amanats á la Porta Plegadissa que fossen cremats.

• Gener de 1458-El patró d'una galiota refugiada al Moll pel mal temps roba de la torre del Moll una bombarda, una aluda de pòlvora, mig caixó de passadors, una forca de ferro i set llances llargues.

• El 4 de gener de 1458 Bernat Albertí és rehabilitat en el càrrec de procurador reial.

• 26 de gener de 1458- Comissió per a gestionar el dragat de Portopí. Està formada per el donzell Roderic de Sant Martí, els ciutadans Gabriel de Verí i Joan Moix, els mercaders,  Arnau Mestre i Miquel Despuig, el paraire Bernat Pedrolo, i Jaume Gual d'Inca i Lluc Pons de Sóller.

• 21 de març de 1458-Contracte amb Guillem Vilascar per a fer algunes reformes a la Porta del Sitjar (entre elles la reconstrucció de la volta) i a Santa Fe.

  21 de maig de 1458- Es paga a Bartomeu Saragossa per agranar la plaça davant el castell reial per on passa la processó del Corpus.

• 27 de juny de 1458-Mor Alfons IV el Magnànim, rei d'Aragó, a Nàpols. El succeeix el seu germà Joan II el Fals, educat a Castella fins als 15 anys.

• 28 de juliol de 1458-Exèquies per la mort del rei Alfons en el pari del Castell reial de Ciutat.

• 16 d'octubre de 1458 Francesc Burgues Galiana comença en el càrrec de procurador reial amb un sou anual de 900 lliures.

• Any 1459- Execucio den Barthomeu Cantarelles, lo qual ha confessât haver lansat un seu cunyat, infant poch, en la font del Sépulcre per ço ques negas en aquella e los bens del dit infant fossen de sa muller, e altres crims que ha comesos; perque correga la vila e en les forques del Moll sia penjat per lo coll en guisa que muira e après aportat a les forques del Pont d Inca.

• Any 1459-Execucio de très homens, lo un xamorro apellat Johan Xamorro, e los altres dos castellans, los noms del quals no recorda, los quals han confessât ells ab llur calavera eser venguts en la présent illa per pendre les fustes que exiran del port de la présent ciutat carregades e aportarsen les robes e mercaderies; per que foren condempnats que correguen la vila faent la cerca acustumada e amanats a la plassa del Moll fossen penjats per lo coll en les forques en aquella construides de nou, e après sien portats a les forques ques fan de nou a la punta del port de Portopi.

• 4 de gener de 1459-Jaume Noguera de Robines compra un esclau turc anomenat Jordi.

• El 9 de gener de 1459 el Gran i General Consell acorda redreçar els arcs dels Tints.

• 3 de març de 1459-Es proposa arreglar el mur de la Llotja, el portal de santa Catalina i els arcs que condueixen l'aigua a la vila d'avall.

• 11 d'abril de 1459- Guillem Vilasclar contracta les obres dels arcs dels Tints que aporten l'aigua de la Síquia a la Porta del Sitjar.

• Juliol de 1459 -El rei Joan II vol cobrar els seus “drets” pel regiment i successió.

• 12 de setembre de 1459-Mor el cardenal Antoni Cerdà de Santa Margalida.

• 31 d'octubre de1459: Joan Castell, notari, nadiu de Tarragona (Catalunya), casat amb una filla de Joan Ramon, algutzir o capdeguaita major del rei, no demana franquesa de prevere, però quan vulgui podrà repatriar-se a Tarragona pagant el dret de domicili, que és de 2 s. i 7 d. per lliura dels béns que treurà fora del regne (ARM, EU-11, f.166).

• 7 de novembre de 1459-Joan II disposa que tot metge jueu pot atendre cristians.

• 29 desembre 1459-Joan II confirma un antic privilegi i atorga als Clavaris la facultat per a corregir i castigar als qui perjudiquin els drets de la Universitat

• Any 1460-Mateu Forcimanya, picapedrer, torna de Nàpols per a la construcció de l'Hospital General.

• Any 1460-Guillem Vilasclar fa obres al moll i empra pedra de Cala Espardenya i de la cova de ca na Moreia.

• Any 1460- Joan II, a petició del regne, disposa que qui contragui matrimoni amb una donzella menor de vint-i-cinc anys clandestinament, sense el consentiment del seu pare o altres familiars, sigui castigat amb la pena de mort .

• El 26 de gener de 1460 Joan II signa la concòrdia amb el seu fill el príncep Carles de Viana.

• 20 de febrer de 1460 Elionor d'Urgell, duquessa d'Amalfi, autoritza les obres de fortificació que es volien
  fer a Maiori, per tal de defensar millor la ciutat.

• 19 d'abril de 1460- Xarquesos demanen la constitució d'una segona confraria a la capella dels grecs de sant Nicolau de la Seu. Els seus sobreposats, xarquesos de nació són: Martí Vaquer, Jaume Llobet, Jordi Dureta, Jordi Beltran, Martí Parera i Joan Colom,

• El 9 de maig de 1460 va morir el lul·lista Pere Joan Llobet, que té la tomba a la Seu de Ciutat.

• 11 de juny de 1460-Guillem Vilasclar torna a rreglar el peu de la torreta de la Porta de Santa Catalina.

• El 7 de juliol de 1460 es pateix una seriosa derrota aragonesa a la batalla de Sarno.

• 19 de juliol de 1460-El lloctinent disposa que els esclaus coneixedors de l'ofici de blanquer no poden esser llogats per fer adobs mentres hi hagui homes francs coneixedors de l'ofici i disponibles.

• 16 de setembre de 1460- Joan II uneix la procuració reial d'Eivissa a la de Mallorca.

• 20 de setembre de 1460- La unificació hospitalària en l'Hospital General obté el vis i plau del rei Joan que li adjudica nous privilegis.

• 15 de novembre de 1460-Huguet Barxa es compromet, davant Antoni Catany àlias Puigderós de Llucmajor, a fer una creu en el camí que va de la vila a Capocorb. (ARM, Prot. M-239, 160-160v.)

• 2 de desembre de 1460-Joan II, convoca corts a Lleida amb la promesa de designar primogènit al seu fill Carles de Viana, però en realitat el tanca al castell de La Suda.

• Maig de 1461- Noces de Maria, filla natural del rei, amb Antonio Todeschini Piccolomini,
  nebot del papa Pius II.

• 16 de setembre de 1461 -Francesc Burgues Galiana, procurador reial, administra el patrimoni reial a Menorca i Eivissa.

• 23 de setembre de 1461-Mor el príncep Carles de Viana a Barcelona.

• Any 1462- Son Penjoll: "Un home apel·lat Ambròs Lòpiz. en certa brega a la vila de Inca. tirà una lansada a
  Barthomeu Massip, e lo ferí a la cuxa, del qual colp es morí; per punitiu sia penjat en lo camí qui ve de la Ciutat a Inca, en un pi és entre Sancta Maria des Camí e Consell"

• Dia 10 d'abril de 1462 Salvador Sureda de Santmartí obté d'Alfons V tots els delmes de S'Àguila i Solleric.

• 22 d'agost de 1462- Joan Serralta deicideix ser enterrat en el carner dels xarquesos de la Seu.

• 9 de setembre de 1462 -Joan de Galiana i Hug de Sant Joan dirigeixen una expedició contra els forans partidaris de la Genaralitat contra el rei.

• 1 d'octubre de 1462-Mor Fra Bartomeu catany, franciscà, fundador de l'Hospital.

• Any 1463-Extrauen sosa de les barrelles de les Illes Malgrats, davant Santa Ponça, per a la fabricació del vidre.

• Any 1463- Joan Desmàs i Joan Sureda  eren els propietaris de la Maimona (Algaida). Barcaix era de Rafel de Caulelles.

• Any 1463- Gabriel Salva i la seva dona Andreva , el seu fill Pere Salva i Catalina, la seva esposa, estableixen Binilagant a Jaume Tomàs.

• El 28 de febrer de 1463 surten en campanya cap a Inca a favor del rei i contra els partidaris de la Generalitat, Hug de Santjoan, Joan Gayà, procurador del fiscal i Lluís Plassa. L'avalot d'Inca és generat per la família Albertí.

• 16 de març de 1463-Reparació de la muralla a prop del portal dels boters, davant la casa de Bartomeu Negre, i també a prop de la font de la Portella i davant la font de la torre del Moll.

• maig de 1463- Per a reprimir els abusos que feien els oficials reials, Joan II prohibeix que els ascendents siguin detinguts pels delictes dels seus descendents.

• 9 de maig de 1463- Joan II disposa que l'elecció dels batles locals es porti a terme anualment pel monarca o el seu lloctinent, entre quatre noms extrets d'un sac en el qual han de ser introduïts en cada vila els noms de les persones hàbils per a exercir el càrrec (A.R.M., L.R. 70, f. 93)

• "ço és que ans de la festa de Pentacosta primer vinent en cascun loch e parròquia de la dita part forana per los jurats e persones cletes a fer los officis sien elegides e meses en redolins, sachs o boses totes aquelles persones que.Is seran vistes àbils, idònees e sufficients a regir e exercir lo offici de balle en los dits lochs e parròquies o los noms de aquelles, com és acostumat fer de altres officis, e de aquells en redolins, sachs o bosses, com dit és, mesos ne sien de continent trets quatre de cascun loch e parròquia en la forma e manera que.s trau e acostuma traure lo Mustaçaf Los quals quatre que, com dit és, seran estats trets de cascun loch o parròquia sien presentats lo divendres ans de la festa de Pentacosta a nostre Loctinent o Portantveus de General Governador o a son loctinent en lo dit Regne, per lo qual ne haia ésser pres hu de cascuna querna presentada li serà e provehit del offici de batle per aquell loch o parròquia que serà estat presentat, e per temps de hun any següent e començant a córrer lo diumenge de Penthecoste lo qual los batles dels lochs e parròquies de la dita part forana comencen regir e exercir lurs officis."

• Juliol de 1463 -Naus de la Generalitat posen setge al port de Sóller.

• 11 de gener de 1464-Pere Montserrat fa la reparació de part d'un mur caigut de la Porta de santa Catalina a la mar amb pedra de Rafalbeig. Els picapedrers que hi treballen són, Miquel Jordi, Macià Seguals, Bernat Truyol i   Mateu Forcimanya.

• 13 d'abril de 1464- El bisbe Arnau Marí és enterrat a la capella de Santa Cecília de la Seu.

• 7 de juliol de 1464-Pius II nomena jutge de la confraria de Sant Pere i de Sant Bernat a l'abat de la Real.

• 29 de setembre de 1464 -El sonador porrerenc Joan Pons és a la festa de Sant Miquel de Felanitx, on actuen joglars i es juga a les oques.

• Gener de 1465-La muralla que mira a la mar té enderrocs a Sa Calatrava i a la Porta de santa Catalina.(Piferrer i Quadrado.Islas Baleares, pàg 293)

• El 23 de gener de 1465 Francesc Vilasclar, picapedrer de la colla dels Sagrera accepta del Gran i General Consell la reconstrucció del pont d'Inca (Pont d'Inca).

• Gabriel Vallseca fa una aportació per a la construcció de l'Hospital General.

• 3 de juliol de 1465-Miquel d'Alcanyís, pintor, i el seu gendre Antoni Olzina, mercader, reconeixen deure 50
  lliures a Pau Bennàsser, mercader, per la compra de cinc càrregues de pastell venecià i set draps. (ARM, Prot. C-201, 73.)

• 7 de juliol de 1465- Antoni Pou “Daniel” fa de sonador a la festa del Corpus de Felanitx.

• 6 d'agost de 1465- Vilaxamen o Belixames, alqueria d'Esporles, és venuda per Pere Gomis a Francesc Sunyer.

• 21 d’agost de 1465- Pere Llitrà ven a Antoni de Puigdorfila una esclava negra anomenada Maria i el seu fill Tomàs, que tenia 8 mesos.

• Any 1466- Jaume Boscana ven a Marc Canyelles l'alqueria Pola d'Algaida que està al costat de Barcaix.

• Any 1466- Baltasar Claret, ciutadà de Mallorca ven a Nicolau Tomàs per 30 lliures una alqueria a Valldemossa.

• Any 1466-Nou enderrocament del Pont d'Inca.

• Any 1466- Execucio de Marti de nacio de rossos, sclau de Berenguer Sbert draper, lo qual ha morta la muller del dit Berenguer, la qual era prenys, e très infans fills del dit senyor seu, batentlos lo cap ab una axada e donantlos altres colps ab aquella; perque en pena que exint del carcer sia mes en un cadaffal, lo qual per la dita causa es stat fet en mig la plassa de la Cort, e aqui li sien levats abdosos los punys, e après sia atanallat, en lo quai cadañal sia tengut per terma de una hora, e après mes en una post e rossegat per la ciutat fahent la cerca acostumada, e amanat a la plassa del Moll sien fets quatra corters de la persona daquell, los quals sien possats ab quatre pals en quatra camins publichs fora la ciutat, ço es, en lo cami de la vinya del dit Berenguer, en la quai es stat perpétrât lo dit crim, en lo cami de Soller, en lo de Incha e en lo cami de Luchmajor.

• Any 1466- Execucio de Joan, de nació de rossos, sclau de Matheu Steva de la parroquia de Andraig, lo qual ha confessât que venint ell de mar troba un fadri apellat Joan Mates, de pocha edat, e forcivolment usa ab aquell carnalment, e après ab una pedra bate lo cap al dit Joan Mates e lansal dins un gorch daygua perqué no fos trobat; per ço en pena que exint de la carcer sia ligat en una post, e en la plassa de la Cort li sil
  levât la ma dreta, e après sia rossegat fahent la cerca acostumada e amanat en la dita forma a la porta Plegadissa e aqui cremat en forma que muirá.

• 9 de gener de 1466-El mur d el'esperó de la Calatrava està en molt mal estat i a punt de caure.

• 19 de marc de 1466- Joan Llompart, brodador reconeix deure a Joan Guay , brodador de Mallorca el preu del seu rescat pagat al patró d'una galera del Comte de Prades.

• 8 de juny de 1466 -Salpa l'esquadra de Mallorca a favor del rei Joan i contra la Generalitat. Entre ells hi van el biscaí Andrés de la Rangua, i la seva nau tenia per capità a Jofre de Blanes ; Benedicto Catany,genovès,que amb la seva nau que tenia per capità a Pau Sureda va cap a Amposta ; Lleonard Sauda de Càller (Cagliari) que també anava cap a Amposta i tenia per patró de la seva nau a Miquel de Pacs. A Bernat Burgues "Safortesa", patró de la nau del llombard Vismalla, hi va també Francesc Burgues Galiana, Pere de Sant Joan i Jordi Castell van en la nau de Pere Ivànyes.

• 21 de juny de 1466 -Presa d'Amposta pels partidaris de la Corona contra la Generalitat.

• 5 de setembre de 1466- Rafel Mòger, pintor, i Pau Martí, tintorer de teles, ciutadans, reconeixen deure al mercader Galceran Luqui 26 lliures per la compra de dos draps blancs setzens de llana de la terra.
  (ARM, Prot. C-147, 7v-8.)

• 24 d'octubre de 1466- Guillem i Joan Ribes compren Vilaxamen o Belixames, alqueria d'Esporles, a Francesc Sunyer. Confronta amb Son Tries i Canet.

• Any 1467- Execucio de Joan Pere Sart, lo qual ha confessât en companya de un altre haver fets alguns furts, entre els quals es stat a furtar ab la dita companya un drap dels tiradors, lo qual loch es assegurat e ha pena capital qui furtara de aquell; perque fou condempnat que fos amanat a la porta del Citjar i en les forques alla construides que fos penjat per lo coll.

• Any 1467- Execucio de un hom apellat Germa Rochafort, lo qual era entrât en la casa den Johan Monyos sabater, e era stat atrobat que jeya en lo lit de la cambra hon acustumave jaure ab sa muller, per la qual rao lo dit Monyos ab altres se era mes en aguayt e degolla la muller sua, e lo dit Germa Rochafort mata lo germa del dit Johan Monyos apellat Jacme Monyos, es seguiren altres nafres defensant aquell dit germa; perque en pena mana lo dit Germa Rochafort esser amanat a la casa del dit Johan Monyos e en la finestra de la dita casa penjat en guisa que muyra.

• Any 1467- Execucio de un home apellat Bernat Canet, lo qual ha confessât haver sabut que en Blay Rossello, Jacme Rossello e altres germans seus, volien matar en Guillem Bosch, major de dies, un dels jurats de la vila de Petra, la qual cosa no denuncia al dit Bosch ab lo qual era ligat ab sagramcnt e homenatge; e après la dita mort lo dit Canet era anat en companyia deis dits Rossellons e ha anat bandetjat per la ylla ab aquells, e menjada carn ab aquells; per ço fou condempnat que correga la vila per los lochs
  acustumats e sia amanat a la plassa del Moll, en les forques daquella sia pcnjat per lo coll per ço que la anima li sia separada del cors en manera que muirá.

• Any 1467-Parlament de Ferran Valentí davant el Gran i General Consell en favor del rei Joan.

• Any 1467-El carrer dels Remolars estava situat en el raval del mar. Hi vivien Guillem Ferran que era vidrier i Antoni Casesnoves que aquest any va vendre unes cases que hi tenia.

• Abril de 1467-Primers senyals de pesta al monestir de la Trinitat de Valldemossa.

• 2 de desembre de 1467- Antònia Sant Joan , jove de la parròquia de Bunyola , entra a servir al brodador Pere Joan , signant contracte per a cinc anys.

• 12 de setembre de 1467-Miquel d'Alcanyís, pintor, ciutadà de Mallorca, reconeix que deu a Tomàs Salvà, ciutadà, 26 lliures i 15 sous per la compra de vint-i-cinc quarteres de forment. (ARM, Prot. C-147, 81v.).

• 20 d'octubre de 1467-Miquel d'Alcanyís, pintor, es compromet amb els sobreposats de la confraria dels forners a fer el retaule de Sant Marçal en el termini de temps acordat i si no ho haurà de fer a les seves
  expenses. (ARM, Prot. C-174, 94v.)

• 27 de desembre de 1467: Mateu Forsimanya, picapedrer, "lo qual és bon mestre de son art", que habitava a Nàpols amb sa muller, transportarà son domicili a Mallorca per ser capmestre de l'Hospital. Li donen franquesa de prevere per 10 anys (EU-13,f. 95).

• Any 1468-Joan II, a instàncies dels síndics de la part forana, disposa que aquells que besin a les donzelles, sense el seu consentiment i el dels seus pares o tutors, siguin castigats a assots en la vila on es cometi el delicte i  a l'exili perpetu del regne. El monarca assenyala que aquesta conducta la realitzen aquells que desitgen en matrimoni una donzella quan els seus familiars no els accepten per ésser de desigual condició o altres circumstàncies. Una vegada besades, els pares, perquè no romanguin infamades, es veuen obligats a consentir el matrimoni.

• Any 1468- Execucio de Johan Marti, de la ciutat de Barcelona, notari rebella e traydor a la Magt. del Sr. Rey, lo quai persévérant en la rebelio es stat près dues vegades e derrerament mes en galeras, e après en fusta armada es vengut en la présent ylla e hora acaptada ha presa gent e fets diverses dampnatges, e los dits presos ha aportats a Maho, los qual alla te presoners; e après anant en la dita fusta armada exint de Maho ab voluntat e proposit de fer dampnatge als feels vassals del Sr. Rey es stat près; perque sia tret del carcer e fent la cerca acostumada sia aportat a la plassa del Moll e en les forques que son en aquella sia penjat per lo coll en guisa que muira.

• Any 1468- Execucio de Johan Ribes, lo qual stant, menjant e bevent en casa den Johan Oliver, texidor de li de la vila de Soller, ab pensa delliberada una e moites vegades maxinant e desijant la mort del dit seu amo, ensemps ab la dona muller daquell, stant aquell malalt de mal de santiri, li han dat a beura dolosament certes polvores e poccions, vista la oportunitat del mal que havia e que ells romanguessen scusats, l han mort, e axi ho ha confessat lo dit Johan Ribes, e asso perque jahia carnalment ab la dita dona muller
  del dit Johan Oliver amo seu; perque en pena que correga la vila e sia penjat en les forques del Moll. Pel mateix fet i en el mateix lloc va ser penjada la muller dona Fransoya.

• Any 1468-Setge del corsari castellà Marco Fondino contra Mallorca.

• Any 1468-Els flassaders encarreguen el retaule de Sant Jordi a Niçard.

• El 5 de gener de 1468 la nau de Francesc Burgues Galiana s'enfonsa entre Sicília i Sardenya.

• 8 de gener de 1468- Benet de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.

• 11 de gener de 1468-Inventari dels béns del pintor i abans bruixoler Rafel Monells, que habitava davant sant Miquel.

• 3 de febrer de 1468- Contracta amb Bartomeu i Pere Cifre per tal d'arreglar el mur entre el Sitjar i la porta Plegadissa. El mestre dòbres és Mateu Forcimanya.

• Dia 5 d'abril de 1468, diumenge del Ram, Francesc Berenguer de Blanes jura el càrrec de lloctinent general.

• 16 de febrer de 1468- Miquel d'Alcanyís, pintor i senyor de tint, juntament amb la seva muller Susanna,
  reconeixen un deute al paraire Jaume Cortei, ciutadà,  de122 lliures per la compra de tres càrregues
  d' alum i  lli d'Alger.
  ARM, Prot. C-200, 220

• 21 de juny de 1468 -La Confraria de Sant Jordi contracta Pere Nissard i Rafel Mòger, pintors per a fer un retaule dedicat a Sant Antoni de Pàdua.

• 28 de juny de 1468- El picapedrer Bartomeu Cifre és contractat per arreglar un forat a Sa Portella. Empra arena prima del Coll d'em Rabassa.

• 15 de juliol de 1468- Gabriel Garriga es compromet a tenir per a la festa de sant Miquel el reixat de la capella de l'Àngel Custodi a la Seu.

• 16 de novembre de 1468-Joan II disposa que a les viles les causes civils siguin jutjades en primera instància pels batles locals amb els prohoms i, si són de quantia inferior a quinze lliures, en apel·lació davant un jutge triat pel batle, la sentència del qual serà inapel·lable si és concorde amb la primera i, en cas contrari, solament serà apel·lable davant el Lloctinent General o el seu assessor . (A.R.M., Llibre de molts e bons privilegis, f. 51.).

• Any 1469-Execucio de dos catius del honorable en Gregori Johan, lo un appellai Lois, bort, e laltra Johan, ros, los quals maxinadament han mort lo lur majoral appellat Pere Mestre, lo qual representava la persona de llur senyor, degollando e donantli diverses colps; que correguen la vila e aportats a la plassa de Sant Antoni sien degollats e scorterats, e los cortes sien posats per los camins de les portes que ixen de la ciutat.

• Any 1469—Execucio de Johan de Arenys, perayre, lo qual violentament ab ma armada sen ha aportada
  una fadrina apellada Anthonina, publicament ab gran scandil, de la casa de la tia de aquella, e aquella ha treta de la present ciutat e tenguda per spay de dos dias; e ha fetes altres violencies a dones entrant en cases llurs violentament; perqué per castich que sia penjat per lo coll en guisa que muyra.

• Any 1469—Execucio de très moros lo un appellat Nasser, de un mercader Sicilia, laltre Sayt, sclau de moss. Johan Barthomeu, e laltre Nasser, den Vallseca, los quals ensemps ab daltres sclaus moros han presa violentament una barca hon stava e guardava n Arnau Amor pescador, e apres han mort aquell e lançât en mar; per ço provehi que exint del carrer e fent la cerca acustumada fossen amanats a la plassa del Moll e aqui lo dit Nasser sclau del dit mercader Sicilia sia apedregat e los altres dos sclaus sien penjats per lo
  coll en guisa que muyren.

• Any 1469—Execucio de Miquel Moranta, lo qual violentament e per força en loch publich ha besada
  una fadrina, la qual anava ab sa mare e ab daltres doncs honestament anants al hospital de Sancta
  Caterina, hont molta gent e dones anaven en la forma acustumada e usitada. E apres ha envestit
  en Guillem Calders sabater, ab lo qual havia sagrament e homenatge, tiranli alguns colps de punyal, fent son sforç de matar aquell; perque en pena e punicio fent la cerca acustumada sia amanat a la plassa del Moll y en les forques de aquella penjat en guisa que muyra.

• Any 1469- Execucio de Antonina, sclava den Nicolau Cases barber, la qual ha confessât que dijous
  prop passat ha hauts .viij. jorns, hora de Sanctus,entra en lesgleya del monestir del Carme e de les faldes de la ymage de nostra dona del aitar major pres e furta un crucifix dins lo qual stava la Sancta Vera Creu, e un relicari, los quals havia ficats en les faldes ab un cordo dor ab agulles, e aquells porta a casa sua e trenca, e vene part del argent del dit relicari, e en los pits de aquella fonch per lo dit lochtinent atrobada
  la dita Vera creu embolicada ab un drap; e mes ha fets diverses furts en diverses lochs e parts.
  Perque en pena mana la dita Antonina sia mesa en una post e per los lochs acustumats sia rossegada
  e en les forques de la plassa del Moll sia penjada.

• Any 1469-Ordenances de Bunyola: "ordonarem que no sie negu qui gos tallar olivera o ullastre axi verde
  com seque, que pach per cade vegada vint sous e si sera en Ierra que pach sinch sous, empero que lo ullastre sie en loch laurades"

• "ordonarem que tot catiu qui sera atrobat en taverna o alla hon se vendrá vi o cassa de negir, qui sia stat catiu o en alberch de negu dela vila so es lo seny de perdo haia tochat que aquel quil ocultera que pach per cada volta sinch sous e que lo dit catiu, haia árebre vint e sinch asots"

• "ordonaren que no sie negu qui gos comprar res de catiu si donchs non feya qualque feix de lenya, que pach sinch sois per cada vegada, pero que negu catiu, non gos portar en diumenga ans de missa dita, e aquell quil acullira o ley comprara que pach per cada vegada hun sol e la lenya perduda"

• 8 de juny de 1469-El rei Joan prohibeix que els mallorquins siguin condemnats a galeres.

Any 1469- Així va veure el moll de Palma el pintor Niçard

Obra del mallorquí Martí Torner (devers l'any 1470)

• 1 d'octubre de 1470: el rei anomena cònsol dels nissards a Mallorca a Joan Rosató, mercader de Mallorca (ARM, LR-72, f. 231).

• Any 1471-El Bordell està situat entre la Porta de sant Antoni i la Porta Pintada.

• 3 de febrer de 1471-Joan II d'Aragó concedeix l'escrivania de la Procuració Reial a Antoni Morro, notari, sustituint a Joan Oliver.

• 14 de març de 1471-Bernat Albertí, adversari de Joan II, refugiat a Terol on viu la seva germana, viu el terratrèmol.

• 15 de març de 1471-Joan II ven la vila de Martorell a Requesens de Soler, fill de Galceran de Requesens, per 15.000 florins que serveixen per pagar els serveis fets per Hug de Pacs amb dues galeres a Mallorca. Enric, titular de la vila, i comte d'Empúries i duc de Sogorb protesta per aquest fet.

• 11 de novembre de 1471- Bernat Juan, bracer, lliure i alforre vol ser enterrat en el carner dels xarquesos de la Seu .

• Any 1472- La viuda de Jordi Brondo té a Valldurgent cinc esclaus, un turc de 28 anys, un tàtar de 40, un moro de 40,  un de 22 anys que va néixer a Sicília, un mingrel·lià de 40 anys, un rus de 45 anys i unque aviat ha de ser lliure, i dues esclaves de 50 anys, una negra i l'altra d'Abkhazia.

• 1 de juny de 1472- Carta dels jurats al rei. Miquel de Pacs, jurat en cap, escrivia: Lo poble menut sia haut en lloch de les parts inferiors del home, çó es, cames e peus,per sostenir lo pes de tot lo cos; e lo princep sie haut axi com lo cap en l'home;e los caballers e gents de honor com los brassos e mans per obrar, judicar e excercitar les coses.  I escrivia al rei  que"voler fer egualtat en els imposits , seria destruir vostra ciutat e regne"

Situació de la Portella  en el mapa de 1644

• 13 de juny de 1472- Roderic de Bòrgia, cardenal i futur papa, arriba a Mallorca on entra per la Portella, i Pere Llitrà el rep i li fa un obsequi en nom dels jurats. A la muralla havien col·locatat per a la recepció quatre draps vermells i un drap blanc amb les armes reials. Anà a cavall sota un pal·li sostingut per dotze homes d'honor. Darrera el pal·li anaven el lloctinent Francesc Berenguer de Blanes i el jurat cavaller Miquel de Pacs. Amb ell arribaren cinc bisbes. Anaren pel carrer de la Portella passant per davant la casa de Jaume Galiana cap a la travessa de Joan de Sales i després cap al carrer d'en Cors i fent la volta de l'àngel cap a la Seu. Va estar quatre dies en el Palau del Bisbe i després sortí cap a València. Els jurats li regalaren sis vedelles, vuit moltons, deu parells de gallines, un quintar de confits de sucre, cinquanta massapans, deu parells de torxes, dos barrals d'aigua de murtra, formatges, vi blanc i vi vermell...
   

• 23 d'octubre de 1472-Bernat Collell, esparter, sol·licita la constitució del col·legi d'esparters. La seva sepultura gremial es troba a la capella de Sant Lluis del convent de Sant Francesc de Palma.

• Any 1474-Els forners deixen de pastar en diumenge o festiu.

• Any 1474-Salvador Soler de Felanitx és captiu a Bugia.

• 20 d'abril de 1474- Execució de Joan Rosselló acusat d'atemptar contra el lloctinent general i el capdeguaita Figuera. Estava acusat de matar Arnau Esbert, jurat d'Alaró.

• 20 de maig de 1474-El pescador Joan Bolitxer és autoritzat a fer una porta a una torre de la Drassana perquè pugui salar el peix.

• 7 de juny de 1474-Pere Rossell, bruixoler, reconeix deure a Antònia, muller del donzell Pere Vivot 5 lliures
  pel preu de vint-i-cinc quartans d'oli. (ARM, Prot. A-100, 30v-31.)

• 31 de març de 1475-Miquel Sagrerà, picapedrer, col·loca la seva néta Pereta, de nou anys d'edat amb el pescador Francesc Ories per a que el servesqui durant vuit anys.(ARM, Prot. A-100, 125.)

• 29 de maig de 1475-Dilluns. Moren 38 persones de pesta a Ciutat.

• 1 de juny de 1475- Moren 32 persones a conseqüència de la pesta a Ciutat.

• 2 de juny de 1475- Moren 29 persones a conseqüència de la pesta a Ciutat.

• 3 de juny de 1475- Moren 34 persones a conseqüència de la pesta a Ciutat.

• 4 de juny de 1475- Moren 36 persones a conseqüència de la pesta a Ciutat.

• 5 de juny de 1475- Moren 28 persones a conseqüència de la pesta a Ciutat.

• 10 de setembre de 1475-Joan II posa el monestir de La Real sota la protecció de la corona.

• Dijous, 5 de desembre de 1476-Testament de Pere de Viana, botiguer de Borgonya i habitant d'Artà. Vol ser enterrat a l'església parroquial d'Artà  a canvi de 10 lliures o a la de sant Domènec de Palma si mor a Ciutat. Deixa a cadascun dels cinc convents de frares de ciutat ( sant Francesc, sant Domènec, sant Esperit, el Carme i la Mercè) i també a la Seu, 50 sous per a pregàries. Deixa 100 sous a l'Hospital general , altres 100 sous al de massells, i altres 100 per a l'obra del convent de Jesús. També deixa 25 lliures per a Joana, borda, filla d'Anna, esclava de Francesc Burgues, en ajut per a obtenir  la  llibertat.

• Desembre de 1477 Beatriu de Pinós en un document privat fa donació de la seva herència al regne de Mallorca per a la difusió del lul·lisme.
   

• Any 1478-El cartògraf Jaume Bertran viu a l'illeta de Gabriel Martí a la parròquia de santa Creu.

• 3 de maig de 1478- Pere Abrí des Catlar, castellà d'Alaró.

• 18 de juliol de 1478-Privilegi del dret del llanerol pel qual els paraires poden recaptar dels associats dos diners setmanals.

• Any 1478, les classes baixes: "Per un tall ques fa de 3.000 lliures ara, lansen grans crits e gemechs,significant llurs grans missèrias".

• El Convent del Carme era "casa de mals homens e àvols dones...;un estudi de ribaldaria e putaneria"

• Una caravel·la carrega 250 quarteres de forment a Cala Manacor amb destí a Barcelona.

• 15 de juny de 1478- Jaume de Muntanyans exposa als jurats que el rei no admet franqueses en relació al pagament que ha de satisfer Mallorca per l'impost del coronatge.

• 18 de juliol de 1478- Els paraires obtenen del rei Ferran el dret del llanerol pel qual els del seu gremi (teixidors inclosos) han de dipositar 2 diners setmanals a la caixa.

• El 18 de juliol de 1478 fa testament Jaume Cifre, barrater, fill de Jaume i Antonina, i vol ser enterrat a Sant Francesc (ARM, P. 2557, f.103).

• 23 de setembre de 1478- Beatriu de Pinós fa un llegat per al finançament del lul·lisme a Randa , però l'oposició familiar al mateix ho impedeix.

• Any 1479-Les prostitutes han de pagar 8 diners al dia per l'acollida a l'hostal del Bordell.

• Any 1479-La torre del Moll pateix enderrocs.

• 13 de novembre de 1479-Contracte d'aprenentatge de Joan Oliver amb Vilasclar.

• El 19 de gener de 1479 mor el rei Joan II a Barcelona.El succeeix Ferran I el Catòlic, fill de Joana Enríquez de Castella.

• El 5 de febrer de 1479 el  pintor Rafel Moger cobra per la preparació dels funerals del rei Joan II.

• 19 de març de 1479- Ordinacions de la confraria de sant Miquel, de la mateixa parròuia a Palma. Els seus sopreposats són Antoni Mir, peraire,  Joan Burgos, botiguer, Rafel Piquer, blanquer.

• 27 d'abril de 1479-Joan Brunet, mestre d'aixa, guarda les tres torres de Portopí davant sant Nicolau.

• 15 de setembre de 1479-Prohibició d'anar amb armes al Bordell. Qui sigui capturat amb armes patirà el tall del puny.

• 2 d'octubre de 1479: franquesa a Joan Dessi, sastre, nadiu de Sardenya, que ha contractat matrimoni amb una donzella i de sos béns ha fet dot (EU-16, f. 134 v.).

• 2 de desembre de 1479- Montalboto Lombardo, patró sicilià de la caravel·la Sant Amador acorda amb Joan Vidal carregar 240 salmes de blat des de Sicília a Alcúdia, Pollença i Ciutat a 11 sous per salma i 30 florins d'Aragó com a paga.

• Any 1480-Inici de la capella del Roser del convent de Sant Domingo.

• El 12 de gener de 1480 s'ordena el cobrament de l'impost del coronatge del rei Joan II.

• 21 de febrer de 1480- Neix Arnau Albertí, bisbe de Patti i inquisidor, a Muro.

• 21 de novembre de 1480-Reducció del pes de les anelles que fermen els esclaus:" E considérants nosaltres que per un capitol del mestre de guayte per lo qual es disposat que los catius moros ó turchs sien tenguts portar sots certa pena un anell en lo peu de pes de quatre liures, e lo dit mestre de guayte volent forsar
  dits sclaus de aportar lo dit anell, se fayen a aquell moltas composicions per les quals donaue licencia que los dits sclaus portassen anell de manor pes; per ço, nosaltres, volents extirpar les ditas composicions e encare obviar a molts abusos e dasastres que per molts catius aportants armes se seguexen, et alias, reduim lo dit
  pes de quatre liures a mitge liure de ferro"

• 

  Mare de Déu de la Mercè

• Any 1480: Obra de Rafel Mòger

• Any 1481: "Els que viuen de llurs censals per no esser pagats de la dita Universitat (de Mallorques), la qual axi com es dit, remolca set anyades, per causa dels drets e de les ajudes, qui han presa tanta disminució que cascún any se venen la terça part o menys del que vendre se acostumaven, passen llur vida molt streta; los mercaders, per mancament de moneda, de la qual axí com es dit no sen hic trobe ne sen hic bat, no fan ne poden fer aquella mercaderia que en lo passat fer acostumaven; e els manastrals han mancat los guanys quels homens de condició los donaven."
• 22 d'abril de 1481- El dominic Fra Buades cobra pels sermons de la Quaresma a Montuïri.
• 3 de maig de 1481- Joan Burgès, mercader i ciutadà de Barcelona, natural de la Ciutat de Mallorca, ordena testament. Nomena marmessors a en Mateu Capell, mercader, a en Francesc Burgès i de Santcliment, cavaller, a en Joan de Santcliment, a na Constança, vídua d'en Francesc Cardona Bussot i de Sitges, i a n'Aldonça, muller d'en Pere Joan de Santcliment. Disposa ser enterrat al cementiri del convent dels Frares Predicadors de Barcelona. Institueix com a hereva universal a la dita Constança, vídua d'en Francesc Cardona Bussot i de Sitges.
• maig de 1481- Sol·licitud d'expulsió de les religioses de la tercera regla per la seva vida escandalosa (E axí mateix, en la iglésia del dit loch de la terça regla, axí com és dit, és ple de tota dissolució e vicis)
• E com ffins assi, la damunt dita honesta deliberació e sanct propòsit no puga esser
  posat a deguda execució, causant la fretura e incomoditat de scholes e loch on los damunt
  dits studiosos puguen convenir ahon lo damunt dit mossèn Pere Deguí, e exercitar-se en la
  dita art; e per ço han pensat los demunt dits, ab favor e adjutori de vosaltres, ffàcilment
  haver lo loc de la tersa regla, lo quali té moltes comoditats all demunt dit exercici,
  forrigitades per lo reverendíssim senyor bisbe les dones en aquell dit lloch habiten, les
  qualls, exigints lurs colpes als mèrits, e delictes tant notoris que ab manera alguna de
  dissimulació e tergiversació celar e cobrir no's poden, moltes vegades per vosaltres e vostres
  predecessors en aquest loch, és estat proposat deure supplicar all dit reverendíssim senyor
  bisbe vollgués aquellas, per ocasió dels innumerables e enormes scàndolls tot dies si
  segueixen, per deguts remedis de justícia expellir e totallment foragitar...
• 24 de setembre de 1481 -El rei Ferran envia una carta a Pere de Sant Joan en la que exigeix el pagament dels censals.
• Any 1482- Ursula Albinyana, prostituta valenciana, resideix a Mallorca.
• 14 de febrer de 1482-Pere Abrí Descatlar hereda la cavalleria del Palmer.
• 28 de març de 1482-Mor Maria de Borgonya, esposa de Maximilià d'Àustria a Bruges. L'hereda el seu fill Felip d'Àustria (Felipe el Hermoso).
• 17 de maig de 1482-Es paga drap groc i vermell  i tela negra pel rei Jaume que jeu davant l'altar major de la Seu.
• 20 de maig de 1482-Ordinacions de la Confraria de l'Assumpció de la Mare de Déu de Manacor.
• 18 d'abril de 1483- Els descendents d'antics esclaus turcs, ara  francs,  demanen autorització per a la fundació d'una nova confraria de sant Jordi al convent de sant Francesc.(AHM. RP. S, 38, fols. 181-185).

Artilleria de l'any 1483

• 4 de juliol de 1483- Ordenacions de la Confraria de sant Cristòfol de  sant Antoni de Pàdua a Ciutat. Els seus sobreposats són  Joan Bertran, boter i Antoni Caldentey, peraire. Els prohomes són: Bernat Quintana, Pere d'Osca, Nicolau Avellà, peraire i Pau Martí, tintorer. El rector és Francesc Sagrera.

• Els càrrecs de la vila de Muro són: Vicens Goxat, Miquel Font, Jauma Lompart, Jordi Fiol, jurats,  lo p r e s e n t a n   dela dita vniuersitat. Miquel Roger, Johan Battio, Johan Saloni, Johan Baro, Barthomeu Matheu, Johan Parelio maior, Anthoni Comes, Gabriel Riusech, Pere Baro, Johan Ballester, Pere Comes, Jaume Moragues,Guillem Morev, Barthomeu Cerdo, són els consellers

• 3 d’agost de 1483 Alcúdia obté el privilegi de no poder-hi entrar vi, en protecció a la producció pròpia.

• 30 d'agost de 1483- Fundació de L'Estufi General Lul·lià.
• 5 de setembre de 1483- Miquel Tries, Jordi Tries i Pere Collel sol·liciten la constitució de la confraria de boneters, que es reuneixen a la sala capituar dels framenors. La seva patrona és La Puresa, i la seva capella, la de la Puritat de Sant Francesc.
• Any 1484- S'estableix  a Miramar Mossén Bartomeu Caldentey , doctor en teologia per la Universitat de París, lul·lista, juntament amb Mossén Francesc Prats, poeta i, poc més tard, Mestre Nicolau Calafat impressor, natural de Valldemossa que va instal·lar a Miramar la seva impremta, la primera de Mallorca.
   
• Any 1484-Gregori Burgues Unis es casa amb Caterina Bartomeu Espanyol.
• 23 de juny de 1484- Ordinacions de la confraria de la Visitació de Nostra Dona de Petra.
• 22 de novembre de1484- Mor Beatriu de Pinós i és enterrada a la capella de Sant Vicenç de la Seu.
• Any 1485- Impressió de "Tractatus de regulis mandatorum”, de Joan Gersons a Miramar. És la primera obra d'impremta a Mallorca.
• Any 1485- Els lul·listes partidaris de Pere Dagui i oposats al també lul·lista Caldentey, es traslladen al Puig de Randa.
• 10 de març de 1485-Testament de Galceran Gener, cavaller, domiciliat a Mallorca. Elegeix com a marmessors Agneta Quint, Miquel de Pacs, cavaller, Bernat Morell, cavaller, i la seva muller Isabel. Elegeix sepultura en la tomba d'Agneta Quint. Nomena hereu universal el seu nebot Joanot Gener, habitant de Barcelona.
• 14 d'abril de 1485-Llaüts catalans pesuen corall.
• 2 d'agost de 1485- Supressió reial de l'ofici de Mestre racional.
• 17 de novembre de 1485- Els jurats de la Universitat ordenan donar a Teseu Valentí, jurista, dues antorxes de cera perquè pugui treballar de nit. (ARM EU 17, folis 235...)
• Any 1486-Passa a l'Hospital del Sant Esperit de Roma una campana abans situada a l'Almudaina.

Martiri de Sant Sebastià

• Febrer de 1486- Salvador Sureda contracta Alonso Sedano per a l'obra d'un retaule dedicat a Sant Sebastià a la Seu.
• El 16 de febrer de 1486 mor el lloctinent general Francesc Berenguer de Blanes.
• 20 d'abril de 1486-Els pintors Rafel Moger, Nicolau Martí, Pere Terrencs i Joan Desí sol·liciten l'aprovació de la seva confraria.
• 17 de setembre de 1486- Processó a favor de la creuda contra Granada.
• 12 d'octubre de 1486-Gaspar Rius torna la barca llogada de Pere Portuguès amb les veles podrides.
• 17 de novembre de 1486- Una reial cèdula fa cedir una campana del Palau Reial de l'Almudaina a l'església del sant Esperit de Roma.
• 13 de desembre de 1486-"....que en les sposalles que dequi avant se faran en la présent ciutat e ylla de Mallorques no si pusque fer ne dar collacio de confits, si ya donchs ensemps ab les sposalles nos feya ajust de les parentes del novi en la casa de la novia axi com se a c u s t u m e n  fer, en lo qual cars e no en altre sia permes donar collacio de confits, axi empero que no si pusquen dar mes avant de quatre bassines de confits o altre confeccio, en cascuna de les quals no hi pusquen haver mes havant de vuyt lliures de confits; e que en la primera vegada que lo novi entre en casa de la novia se pusquen dar dues bassines, en cascuna de les quals no pusque haver sino com dites vuyt lliures de confits.."

• Any 1487- El Gran i General Consell paga per la construcció del presbiteri de l'Hospital General.
   
• Dia 1 de gener de 1487. data del primer incunable mallorquí:"Contemplació de la Passió del Redemptor"o "La Devota Contemplació", de Francesc Prats.
• març de 1487- Elionor, esposa de l'apotecari Miquel Terrades, estableix unes cases situades en el carrer d'en Burguet, parròquia de Santa Eulàlia, al pintor Nicolau Amic, ciutadà de Mallorca, juntament amb la seva muller Maciana i el seu fill Onofre Amic, sastre i veí de Sóller. (ARM, Prot. C-167, 86.)
• Juny de 1487-Els guixers tornen a incorporar-se al gremi de picapedrers. Un dels tres sobreposats serà guixer.
• 17 de juny de 1487- Eiximén Peres Escriva de Romaní Ram, jura el càrrec de lloctinent de Mallorca. 
• 30 d'octubre de1487: es dona franquesa de prevere per 10 anys a Mateu de Bonapart, venecià, que ha presa muller a ciutat (EU-18, f. 210 v.). El mateix dia es contracta amb Pere Terrencs i Alonso Sedano l'obra de dues taules que representin a sant Sebastià i santa Praxedis per a situar-les als costats en la capella de l'Àngel Custodi de la Seu. L'obra d'escultura s'encarrega a Jaume Bassó.
• 21 de desembre de 1487-El lloctinent del mestre de guaita troba barques desencadenades.

El sepulcre de Ramon Llull és de l'any 1487 i va ser obra dels mestres Francesc Sagrera i Joan Vicenç.

• Any 1488-Pere Terrencs és nomenat pintor oficial de la Universitat de la ciutat i regne de Mallorca.

• Abril de 1488-Mor Pere Abrí des Catlar, castellà d'Alaró.

• Dilluns 14 d'abril de 1488- Dia de l'Àngel.

• Diumenge 4 de maig de 1488- Mor un fill petit de Huguet de Pacs d'una caiguda des d'una finestra del castell de Bellver.

• Dimart 6 de maig de 1488- Arriba a port un laüt provinent de Barcelona. El patró explica ue a Catalunya hi ha set fustes sarraïnes, i que els estudiants de Lleida es fan la guerra en bandositat.
• Dimecres 28 de maig de 1488- Troben una minyona d'entre 3 i 4 anys morta. Es culpa de la mort a captius. El mateix dia mor d'una estocada Miquel Macià.
• Dilluns 9 de juny de 1488-Arriben inquisidors en un galió i s'allotgen en el Temple.
• Dilluns 23 de juny de 1488-Plou en la nit de Sant Joan.
• Dilluns 7 de juliol de 1488- Processó i acció de gràcies per la presa de Beja i altres llocs de Granada.
• Agost de 1488- Alonso de Sedano i Pere Terrencs pinten un retaule de la Mare de Déu per al convent dels franciscans.
• 7 d'agost de 1488 Baptista de Negro, gentilhome de Gènova, és admès com a ciutadà novell poblador i ha transportat son domicili i muller,se li atorga franquesa (EU-19, f. 6).
• 15 de setembre de 1488-Arriben naus de Cotlliure on hi ha pesta i esperen al morber.
• 17 d'octubre de 1488- Mestre Bartomeu Caldentey , Jaume Risso, teòlegs i els preveres Francesc Prats i Joan Domènec  demanen als jurats que prohibeixin exercir la medecina al metge jueu Isaac, en una carta on expressen tota la seva fòbia als jueus: Y no es faula, ans es cert, segons havem per testimoni en lo libre Fortalitium fidei, libro tertio, consideratio septima, que cascun any al menys se tenen per beneventurats si poden haver hun infant crestia y el crucifiquen en recort y vituperi de la passio del redemptor Jesus. En
  lany de salut MClxxxiij covench al rey de França foragitar tots los juheus de son règne perque en la
  sepmana sancta cascun any fonch trobat que mataven hun infant crestia. En M.CCC. xxxxv. matzinaren tots los pous en Alamanya. En M. CCCC. xxiij, imperant Federich, en la ciutat de Vienna mataren très infans crestians. En M.CCLXI en Forquin, vila en Alamanya, mataren hun infant de set anys. En M.CCCCL. en la ciutat de Una, mestre Simeon juheu degolla hun infant crudelissimament; en lo règne de Castella cramaren
  maliciosament y maxinosa lo loch de Canata e la major part dels habitadors. En MCCCCL. en terra
  de Lucdotos, de Almansa, (Alamanya?) mataren hun infant, e feta sendra del cor de aquell e mesclada
  ab vi molts juheus ne combregaren. En M.CCCC Lvij. en la ciutat de Tauri, tallaren hun tros de carn de la cuxa de hun infant, volent de aquell fer sacrifici...
   
• 24 de novembre de 1488- Gabriel Domènec, curtidor, empra unes cases que estan sobre el portal de santa Fe.
• El 9 de gener de 1489- Theseus Valentí i Mateu de Santjoan proposen que es prohibeixi importar breviaris venecians.

Finestres del casal dels Armadans

• 2 de febrer de 1489-Jaume Armadans va passar enfront de la casa del noble Roderic de Santmartí i del seu gendre Pere Espanyol. Aleshores una criada dels Espanyol va vessar des d'una finestra l'aigua d' un gerro sobre el cap de Armadans, com solia ser costum en temps del carnestoltes. Però Armadans va sentir-se ofès pels seus adversaris espanyols, i baià de la seva mula, va pujar al pis principal de la casa i davant de la senyora va copejar  a la criada. Quan es va assabentar Pere Espanyol, indignat , va reunir a cinquanta homes del seu bàndol, i junts van assaltar can Armadans, casa situada en el carrer de Sans. Els espanyols van acoltellar a Jaume Armadans i van ferir greument a la seva esposa. Quan van sortir de la casa es van trobar amb Francesc Armadans, cosí de Jaume, al qual també van ferir. Poc temps després els assaltants van ser detinguts, llevat de Nicolau de Pacs i Pere Santjoan que van  sortir de Mallorca per a prendre part en la guerra contra el regne de Granada. A la guerra de Granada van ser armats cavallers al finalitzar i van obtenir el perdó per l'assalt a la casa dels Armadans.
• 11 de maig de 1489-Pere Abrí Descatlar Valentí hereda la cavalleria del Palmer.
• 11 de maig de 1489- Gaspar Tomàs és el nou castellà d'Alaró.
• 11 de juliol de 1489 -Són executats en persona (relaxats) pel tribunal del Sant Ofici, Pereta Gual i Gabriel Llop, sastre. En efígie també executa Pau Naves i Lleonard Torrella, sastres, Guillem Raimon de Sagarriga , Lleonard Vidal, Pere Jou, Lluís Martínez i Ramon Vidal, mercaders, Angelina, esposa del mercader Lluis Vives, Lluís Soler, mercader i la seva esposa Violant,Lluís Miró, mercader de l’illeta de Tagamanent a Sant Jaume i la seva esposa Francesca, Graciosa, esposa de Guillem Vives, mercader, Isabel esposa de Pere Pau, mercader.
• 10 de novembre de 1489: franquesa de prevere per 10 anys a Alonso del Rio, tintorer, que ha transportat son domicili i presa muller a ciutat. Es franc de drets excepte ajudes de blats i donatius a reis (EU-18, f. 335 v.).
• 12 de desembre de 1489: franquesa a Benedicto d'Orlandis, de Pisa, que ha deslliberat translladar son domicili i prendre muller (EU-18, f. 361).
• 4 de juny de 1490-El cartògraf Jaume Bertran ven un hort proper a la Porta Pintada al mercader Joan Tudela.
• 14 de juny de 1490- Violant, esposa de Jaume Sabater és sentenciada en efígie pels inquisidors.

• 1 d’agost de 1490 -Galcerán Luqui és executat pel Tribunal del Sant Ofici.

• 4 de setembre de 1490 El Sant Ofici executa Angelina Llagostera, Gabriel Nagarri, mercader, Jaume Cortès, corredor d'orella, Francesca i el seu marit Gabriel Bonet, corredor d'orella, Joaneta, esposa de Joan Desí, porter, Jaume Segura, baster, Amada i el seu marit Gabriel Portell, sastre, Joan Portell, argenter, Pau Fuster, carboner,Jaume Oliver, baster, Miquel Oliver, sonador, Gabriel Plegamans, mercader, Graciosa, esposa del corredor d'orella Rafel Vila. En efígie són executats Eufràsia, esposa del cedacer Santmartí Martí, Jaumeta, esposa de Pere Montarragó, Blanca, esposa de Pau Torres, Andreu Bonnín, llaurador.

• El 2 de novembre de 1490, mentre se celebrava missa a l'església de Sant Francesc de Palma , va succeir que un cavaller d'un bàndol va ensopegar amb un d'un altre bàndol, i es barallaren. Els membres dels bàndols dels Armadans i dels Espanyols  van enfrontar-se espasa amb mà. Els frares van intentar, crucifix en mà, a interposar-se entre ells, però no va servir de res. Finalment, veient que la situació no es calmava, els religiosos van decidir treure la Custòdia, que va permetre  la fi de la lluita.  Els responsables dels fets van ser empresonats en la torre del castell de l'Almudaina.

• Bàndols enfrontats: "Joanot i Jaume de Pacs, Martí de Pacs,  Guillem i Joan Desmàs, Miquel i Pere de Sant Joan, Marti Basset, Baltasar Pujol,Bertrán, Joan Cortal, Andreu Massana, Pere Font, Gabriel Vich, Pere Spanyol y Joan Spanyol i alguns més per un costat i Francesc Armadans, Jaume Armadans, Antoni Armadans,Sebastià Armadans, Benet Armadans, Vicenç Salset, Berenguer Montomés, Cristòfol Steve, Bartomeu Staras, Miquel Capella i un criat  de Francesc Armadans "

• Any 1491-Inauguració de l'orgue de la Seu. En la decoració de les seves portes hi treballà Rafel Mòger.
• 27 d'abril de 1491- Jaume Sobirats, blanquer ciutadà,  envia homes per a la barca que ha fet fer a Joan Prats, mestre d'aixa.
• 16 de juliol de 1491- És suspès de govern el baró de Beniparrell, Eiximen Péres Escrivà de Romaní Ram, enfrontat a Burgues.
• 3 de setembre de 1491- Jeroni Albanell, nou virrei de Mallorca.
• 19 de novembre de 1491-Antoni Cerolla d'Alcúdia ven a Lluís Tona tot el corall a 13 sous per cada lliura i tres unces.
• Any 1492-La diòcesi de Mallorca passa a ser sufragània de l'arxidiòcesi de València.
• Any 1492-Fra Joan Llompart fa donació als trinitaris del Sant Esperit, de Son Cota (Son Llompart) d'Inca.
• 16 de març de 1492- Estranyes morts per mal de costat a Pollença. Albanell ordena que cap veí de Pollença surti del terme arrel del mal de costat.
• 8 d'abril de 1492- Joanot de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
• 28 d'abril de 1492- Un esclau moro d'Eulàlia, mare del prevere Rafel Llompart ha fugit i s'ha refugiat a una caravel·la del port.
• 29 de maig de 1492- Miquel Forner, batle reial de Montuïri mana subastar una sort de terra de Barthomeu Mas, major, que deu 25 L. a Gabriel Serra. La compra Pere Mad, menor.
• 15 de juliol de 1492- Contracte entre Joan Desí i els jurats de la vila de Sineu pel qual el pintor es
  compromet a realitzar el retaule de Sant Miquel "de broquat de atzur obrant tot lo retaule al oli, de or bo e fi  " (ARM, Prot. E-16, 35v-36v.)
• 11 d'agost de 1492.Arriba una nau de Barbària carregada de cera.
• 31 d'agost de 1492- Giovanni Battista Savelli, bisbe de Mallorca.
• 8 de setembre de 1492-Arriba una caravel·la de Joan d'Aragó carregada de barrils , d'anxova, bisos, tonyina, però una barca genovesa l'ha capturada.
• 6 de desembre de 1492-Ferran el Catòlic fa donació de cases i terres de Miramar (Valldemossa) a Bartomeu Caldentey i Francesc Prats.
• 7 de desembre de 1492- Intent d'assassinat contra Ferran el Catòlic per un pagès a Barcelona.
• Any 1493- Gaspar Thomàs contribueix a la construcció del temple de l'Hospital General, entre el tercer i quart tram.
• 9 de gener de 1493- El Gran i General Consell explica la necessitat d'arreglar les cases i l'església de sant Nicolau de Portopí i de que es faci una casa per als morbosos.
• 27 de març de 1493- Giovanni Battista Savelli renuncia al bisbat de Mallorca en Guillem Ramon de Montcada.
• 28 de març de 1493-Els saboners Dionís Salvà, Pere Pallisser, Daniel Canavalls i Guillem Granalosa demanen l'aprovació de les ordenacions del seu gremi.
• 15 de juny de 1493- Jaume d'Aymeric , lloctinent del rei Ferran arriba a Ciutat de Mallorca que pateix la pesta.
• L'any 1493, el Lloctinent Aymeric prohibeix als casats tenir concubina, amistançada, o alguna dona errada al seu càrrec, sota pena de 50 £. (BSAL, IV (1892), 206)
• 26 de juliol de 1493- Jaume Gallard, establert a Miramar pels monjos de la Trinitat.
• 26 de setembre de 1493-Jaume Bernadí de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
• 10 de novembre de 1493-Orde de Joan Aymerich " A tot hom generalment, que no sia alguna persona de qualsevol stat condicio o ley sia qui guose o presumescha jurar, blasfemar o reneguar de nostre Senyor Deu e de la gloriosa Verge María sots les penes seguents: Á saber es, qui jurara per lo cap, fetge e altres membres, que pague deu
  sous,  e si aquells pagar no pora hage star pres en la preso deu dics en pa e aygue, e si juraran de sants o de santes de paradis paguen per cascuna vegada cinch sous, e si aquells no poran pagar stiguen cinch días a la preso en pa y aygue"
• El 15 de gener de 1494 Benet Xipre, cirurgià, és nomenat mestre morber per 3 anys i 10 lliures anuals
• Abril de 1494-Jaume d'Aymeric,lloctinent de Mallorca, és encomanat a l'administració de justícia, càstig dels malsfactors i bandositats  i rebrà 1700 lliures anuals i dietes de 40 sous en sortir de Ciutat.
• 2 d'abril de 1494- Jaume Aymeric, lloctinent convoca una assemblea de notables a l'Almudaina en relació al rebrot de pesta. Hi participen Lluis de Soldevila, cònsol de la mar, Mateu Çafortesa, Guillem de Puigdorfila, Jaume Muntanyans, Burgués, procurador reial, Pere de Sant Joan, clavari,Gabriel Martí, clavari, Benet Valentí i Rafel Garcia, Joan Despí, Bartomeu de Pacs, Jaume Berard, Gaspar Sala, Nicolau de Quint, Gaspar Bordils, Nicolau Espanyol, Joan Príam de Villalonga, Francesc Bartomeu, Joan de Puigdorfila, Alvaro Unís, Jaume Joan Çafortesa, Ramon Vivot, Pere Descatlar.
• 11 d'abril de 1494- Jaume d'Aymeric , lloctinent, surt de Ciutat cap a Pollença arrel de la pesta.
• Agost de 1494- La pesta causa 240 morts a Petra.
• 14 d'octubre de 1494- El veguer Santacilia de Palma  es pronuncia contra el lloctinent Aymerich perquè  lleva  les franqueses sobre els  impostos (excepte la seva)
• 9 de maig de 1495- Reconciliat pel Sant Ofici de Mallorca Nicolau Pellicer, heretge reformador, abans jueu.
• 13 de maig de 1495-Concordia feta ab mestre Damia Bogellas per Serbatanas.
  «Los magniticlis jurats del pnt. regne se concordaren ab mestre Damia Bogelles farrer: ço es, que lo dit mestre Damia haje e sia tingut fer tantes serbatanes, cada una ab dos máscles, quantes los dits magnifichs jurats volran que fassa..."
• 15 de juliol de 1495- Mateu Bonapart avança fons als jurats de Felanitx per comprar 300 quarteres de blat i 200 d'ordi per a sembrar.

• 6 d’agost de 1495 El Tribunal del Sant Ofici executa Dolça, esposa de Rafel Tudela, sastre i Lluís Berard. I en efígie executa Daniel Valleriola i la seva esposa Clara; Pau Valleriola, calceter, i la seva esposa Aldonça; Francesc Valleriola, calceter, i la seva esposa Graciosa;  Andreu, Berenguer, Joan i el taverner Jaume Arnau; Joan Provençal i Joan Provençal Sala; Pere Pardo, mercader, Manuel Rodes, Bartomeu Mulet, especier; Jaume Rotger, i Joan Frígola i la seva esposa Blanca.

• 26 d’agost de 1495- El Gran i General Consell acorda pagar 6000 lliures a favor del rei.

• 3 de setembre de 1495: Benet d'Orlandis, mercader de Pisa, portarà la dona, família i béns si li donen benefici de franquesa (EU-20, f. 316).

• 16 d'octubre de 1495- Martí Solà, ministre de l'hospital de Santa Catalina, és impugnat per Jaume Joan Zaforteza pel fet de tenir fills, motiu pel qual el substitueix Mateu Garriga.

• 31 de novembre de 1495- Alcúdia (Mallorca) compra 100 quarteres de blat de la terra per a sembrar.

• 11 de desembre de 1495- Aymeric  declara no exents de tributs a Antoni Nadal (mestre morber),Joan Çagarriga i Macià de Monistrol.
• Any 1496-Edició a València del «Opus preclarum de imaginibus astrologicis», obra de Jeroni de Torrella, metge del rei Ferran i de la reina Joana de Nàpols.
• 24 de maig de 1496-Joan de Torrella funda un col·legi de set clergues per a l'atenció de l'Hospital General.
• El 4 de juny de 1496 es concerta matrimoni entre Joan Crespí, paraire de Mallorca, amb Bàrbara, donzella, filla de Pere Julià, agricultor de Mallorca, abans habitador de Felanitx, que aporta un dot de 70 11. (ARM, P. 2820, f. 55).
• 1 d’agost de 1496 El Tribunal del Sant Ofici executa Andreu Joan en persona, i en efígie a Clara, esposa de Pere Morro; Bonanat Morro; Bonanat, Francesc i Gabriel Arnau; Arnau Garret; Antoni Brull, Pere Galiana, garbellador d’espècies; Jaume Cabrera i la seva esposa Coloma; Gabriel Miró; Floreta , esposa de  Galceran Miró; Antoni Artes i Bernat Canti; Bernat Bonjorn i Anneta la seva esposa; Daniel Vida i Daniel Silvestre; Beneta, esposa de Gabriel Soldevila; Mateu Giger i la seva esposa Antònia; Rafel Aguiló i la seva esposa Clara; Bonanat Dameto i la seva esposa Joaneta; el sastre Gabriel Cantó i la seva esposa Coloma; Francí Fiol i la seva esposa Anneta; Antonina, esposa de pere Torrella; Blanca, esposa d’Andreu Joan Suau; Dolça, esposa del causídic Galceran Brondo.
• Any 1497- D'aquest any és el cor de la Mercè de Ciutat i les bòvedes de Santa Creu.
• Any 1497-Miquel Galmès,franciscà, s'instal.la a l'ermita de la cova de s'Aresta (Gràcia).
• El 9 de febrer de 1497 neix Jaume Pou Berard que amb el temps arribarà a ser cardenal.
• 8 de març de 1497: s'admet com a ciutadà i novell poblador a Esteve Canet, mercader domiciliat a Rodes, que ha transportat els seus béns i domicili a la ciutat, amb les franqueses acostumades (EU-21, f. 113 v.).
• 10 de maig de 1497-El pintor Blai Xaverí i la seva muller Margalida reconeixen deure a Joan Crespí, barreter, la quantitat de 10 lliures. (ARM, Prot. R-325, 8v-9.)
• 14 de juny de 1497 -Tomàs Gual (Cellut) és executat (relaxat) pel Sant Ofici. Són sentenciats en efígie pels inquisidors, Margarida, esposa del pelleter Pere Aguiló, Berenguer Arnau, exhumat; Joan, Rafel, Ponç i Pau Berard, saboners, Gabriel Berard, corredor , Elionor, esposa de Ponç Berard i també Elionor, esposa de Gabriel Berard; Graciosa, esposa de Gabriel Belloch, Simó Bennásser, sastre que vivia a l'illeta de l'església del Call, Pere Burgos,Simó Canto i la seva esposa Joana, Pau Cessa, sabater, Pere Conrador,Llorenç i Dameto i Catalina, la seva esposa, Jaume Dameto i la seva esposa Coloma, Joan Desgrau i la seva esposa Graciosa, Graciosa,esposa de Daniel Fortesa, Pau Fortesa;Godoy, esposa de Ferrer Miró, Joan Morro, sabater; Joaneta, esposa de Miquel Morro, taverner, Pere Morro, mercer i la seva esposa Agueda; Joana, esposa de Rafel Morro, capser; Galceran Moyà, capser; Lluis Mulet, corredor; Pau Nadal, tintorer i la seva esposa Martina; Lluis Pardo, mercader, i la seva esposa Úrsula; Margarida, esposa de Galceran Quart; Joan Ravell; Jaume Rotger, corredor; Rafel Savanals, saboner; Joan Silvestre, sastre; Pau Tàrrega, pelleter; Bartomeu Terrades; Graciosa, esposa de Juan Toledano; Lluis Torrella, sastre; Gabriel Tristany i la seva esposa Graciosa; Úrsula, esposa de Jaume Valleriola; Lluis Valleriola, mercader; Gabriel Vicens; Jaume Vida, sastre.
• Joan Crespi, barreter, reconeix deure 1O lliures a Perot Terrades, pintor. (ARM, Prot. R-325,18v-19.)
• 6 de juliol de 1497- Joanot Alzina, paraire d'Oriola (regne de València), lloga unes cases al carrer de la mar (ARM, P., LI-16, f. 28 v.).