Any 1390- Demandes dels menestrals contra l'economia especulativa i l'engany, troben oposició en els jurats i consellers. Els jurats, fidels als estaments privilegiats s'oposen a la sentència que pot configurar la majoria de menestrals i forans en el Consell. Manipulacions del governador Sagarriga i desviament contra el Call de la ràbia contra una administració al servei dels poderosos. Res no ha canviat.
L’any 1390 s’obre el portal major de l’església de Sant Miquel a la Costa de Sa Pols.
Any 1390 - El forn Cremat està situat en el carrer de la Cavalleria.
1 de gener de 1390 - Brancaleone Doria és alliberat de la presó de Càller.
3 de gener de 1390-Prohibició de treure figues de Mallorca.
4 de gener de 1390-Francesc Comes treballa en el retaule de la Mare de Déu de Pollença.
6 de gener de 1390- El rei Joan reclama del Procurador de Mallorca que li envïi dos rellotges d'arena fets a Mallorca, un d'una hora i l'altre de dotze hores.
29 de gener de 1390- Ningú no podrà sortir de l'illa sense llicència del governador.
3 de febrer de 1390- Donació gratuïta feta per Astruga, filla de Barahon Benhauhet, al seu cosí Jafudà Cresques de tots els drets que li podrien competir sobre una casa del call de Mallorca que fou propietat de llur avi comú, Abraham Vidal. (ARM, Prot. Not. Nicolau de Cases, N-2421 (1387-1391), fol. 116v.-117r.)
2 de març de 1390-Fa una aturada de refrescament a Alcúdia Lluis d'Aragó que arriba amb una nau castellana.
9 de març de 1390-"ítem pagui an Ferrando hermita en les montanyes del Castell de Bellver illa de Mallorques per valor daquells xv. florins dor de Aragó quel senyor Rey li dona graciosament per amor de Deu per construir una cella ops del dit Ferrando en les dites muntanyes ab.letra sua signada de sa ma dada en Monço a vitij" de març del any de la Natividad de nostro Senyor Mcccxc" ARP. Dades 1389 s. f.
14 de març de 1390 - Capítols del Col·legi de Menestrals de mallorques. Demandes:
-Supressió d'oficis inútils i de salaris excessius d'altres oficis.
-Estudi dels blats collits i dels blats necessaris per tal d'evitar l'especulació.
-Que es canin els draps sobre taulell i s'apliquin les normes per a l'obratge de la llana.
-Reducció dels captius i repoblació per compensar el despoblament provocat per la pesta.
-Fer que els censalistes tenguin aquells béns pels que cobren censals en condicions d'ús.
-Fer que els mercaders paguin els deutes contrets. Desincentivar que els capitals cerquin refugi en els censals i no en la producció de mercaderies.
Limitar l'import dels rescats dels segrestrats perquè incentiven els segrestros i la pirateria, a 200 dobles per als cavallers, 100 per als mercaders i 60 per als menestrals.
Fer que el blat sigui venut pels que fan la collita.
Fer que els prlets es resolguin en els terminis establerts en els privilegis i franqueses.
Endreçar la justícia, evitar els plets si no hi ha causa justa, castigar les falses denúncies.
Combatre el foment de la prostitució per part dels jueus fora del Call.
Impedir que els captius exerceixin de mestres d'ofici.
Abril de 1390 - El governador Francesc Sagarriga rep les demandes dels menestrals , però els jurats i consellers s'oposen a les mateixes excusant-se en defectes formals.
10 d'abril de 1390 - El rei demana als diputats de la Generalitat de Catalunya i als prohoms de Mallorca que deixin tres galeres al vescomte de Roda, per a posar-se al servei del papa Climent VII.
25 d'abril de 1390- Que negú gos anar ne navegar ab qualsevol vaxells privats o stranys, ne portar o trametre res a les terres del rey de Constantina e Dalcoll. Fol. 102. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
25 d'abril de 1390-Mor el bisbe Pere de Cima.
26 d'abril de 1390- Ratificació dels acords de pau amb Gènova. (ACA Processos, lligall 102/29. f-136 r-v)..
29 d'abril de 1390-Se alsa dita prohibició de navegar a terres del rey de Constantina per ço com dit rey ha ja soltats en Jacme de Termens patró de nau e los seus mariners, que tenia presos.
Maig de 1390 - Forans (Pere Algaida i Tomàs Jaume) i menestrals (Eloi Rovira i Llorenç Mòger) es queixen al rei de la mala administració dels regidors del regne i de ser causants de pobresa.(ACA, Cancelleria-Processos, núm 35).
Maig de 1390 - El governador de Mallorca prohibeix el comerç amb el capità de naus castellanes que són en aquestes mars.
2 de maig de 1390 - En la reunió del capítol de la Seu per a la nominació de nou bisbe, Jaume de Ribes obté quatre vots, Lluís de Prades n'obté tres i Bartomeu de Podio(Puigdelluc), un.
11 de maig de 1390- El governador dona llicència a Berenguer Genovard per exportar ballestes cap a Flandes.
28 de maig de 1390- Manament de moss. Ombert des Fonollar gobernador de Menorcha, que tots aquells qui tengan heretats en la dita illa dins un mes degan ser personalment transportats en aquella per defensió de la matexa.
28 de juny de 1390-El papa nomena Lluís de Prades bisbe de Mallorca contra l'opinió majoritària del capítol que havia proposat a Jaume de Ribes.
17 de juliol de 1390- Testament de Catalina, esposa del bracer Martí Colom "...et eligo sepulturam in ecclesia Sedis Maioricensis in carnerio deis Xarquessos quod habent in capello Sáncte Anne
2 d'agost de 1390 -El governador Francesc Sagarriga transmet al batle de Marratxí la queixa dels jurats per la manca de pagament de les contribucions per part d'alguns habitants de la parròquia. (ARM AH 59, Lletres Comunes, foli 133 v)
4 d’agost de 1390-El pintor Francesc Comes es compromet a pintar el retaule de Sant Mateu a Santa Margalida de Muro.
25 d'agost de 1390- Que nengú gos tocar ne pendre taulons, botes, pals, claus, vulles que sien en obra o fora d'obra. ni altres arrasaments que sien a mar en defensiô de la terra. Fol. 116. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
9 de setembre de 1390- El rei comunica als jurats i prohoms de Mallorca -d'acord amb els capítols obtinguts per l' emissari Antoni Castell en relació a la capbrevació i altres concessions, i com contrapartida als mateixos- l'autorització de posar a la venda censals morts mitjançant carta de gràcia, pel valor de 8.500 florins (6.375 lliures de Mallorca), a liquidar al tresorer real o al mercader de Barcelona Berenguer de Cortillés, podent, en correspondència, imposar, instituir i ordenar noves imposicions, ajudes o generalitats sobre qualsevols vitualles, coses i mercaderies que arribessin a Mallorca o s'extraguessin del regne , es venguessin, compressin o contractessin de qualsevol forma, per a cobrir l'emissió i totes les despeses inherents a la mateixa.
12 de setembre de 1390 - El rei Joan ratifica que no tenen efecte les lletres reials que no respecten els privilegis i les franqueses. (Llibre Rosselló Nou, fol.233)
25 de setembre de 1390-Testament de Ramon Cadines que vol ser enterrat a la clastra nova del monestir de sant Francesc al costat dels Ferrer.
17 d' octubre de 1390 - El Consell General redueix els seus integrants a 96, de manera que els ciutadans passen dels 86 consellers a 60, i els forans augmenten de 31 a 36 consellers. D'aquesta manera, un acord de ciutadans menestrals (15 consellers) i forans (36) podria configurar una nova majoria. Tenien dos consellers:Inca, Sóller, Pollença, Sineu, Manacor, Llucmajor i Alcúdia
Tenien un conseller: Porreres, Rubines, Muro, Artà, Selva, Felanitx, Alaró,Campos, Sencelles, Petra, Montuïri, Valldemossa, Bunyola, Andratx, Santa Margarida de Muro, Sant Joan de Sineu, Castellitx i Uialfas.
Alternaven els anys quatre consellers per a vuit pobles, i el primer any havia de tocar a Santanyí, Esporles, Santa Maria del Camí i Puigpunyent; mentre que el segon any havia de tocar a Campanet, Calvià, Escorca i Marratxí. La sentència no va ser ben rebuda pels jurats que retardaren la seva aplicació.
novembre de 1390 -Pere Esteve, ballester, Arnau Costa , cuirasser, i Joan Ros, virater, són enviats pels jurats de la Universitat a fer el reconeixement del matzem d'Alcúdia on es guarden les armes. (ARM, AH 60, f 174 v).
12 de novembre de 1390- L'espaser Nicolau Angelats presenta una queixa al governador Bernat de Thous perquè han copiat la seva marca i es venen en frau espases arribades de Pisa a Mallorca.
Desembre de 1390 - El governador ordena al batle de Marratxí que embargui béns de Ramon de Santmartí (bàndol aragonès) en proporció als mals causats pel seu bestiar a l'alqueria de Bartomeu Despuig.
21 de desembre de 1390 - Publicació a Mallorca de l'entredit de Climent VII.
Any 1391- El rei empara als corruptes "leals e feels vassalls nostres" contra els forans. Els castellans, estrangers.
Any 1391-Els bous d'en Nicolau Perpinyà es mengen un sementer de blat a Son Bunyola (Banyalbufar).
L’any 1391 es produeix el saqueig del Call dels jueus de Ciutat, i 300 jueus i 3 cristians són assassinats. Els jueus com Jafuda Cresques, cartògraf, per por es converteixen al cristianisme i canvien de nom (Jaume Ribas).
10 de gener de 1391- Que d'aqui avant negú gos cassar en neguna manera ultra la forma acustumada de cassar en lo dit règne, so es ab senderes, filats, linyals, ne ab uxols ne ab altres enginys no acustumats. Fol. 119. (Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.)
1 d'abril de 1391- Brancaleone Doria conquesta el castell de Càller (Sardenya).
13 d'abril de 1391- Que qualsevol qui tendra o sabra diners, forment, robes, cartes, scriptures e altres bens qui sien e es pertanguen a 'n en Bernat Capó prevere, bénéficiât en la esglesia de Moss. Sent Jacme, lo qual esta près e detingut per el Rev. Vicari del Sr. Bisbe per raho de crims de usures e altres contractes illicits, los dega denunciar al dit. Rev. Vicari o a 'n en Johan Riera notari.
25 de juny de 1391 - Batalla d'Alessandria entre els florentins , que tenien el suport de bàvars i francesos , i milanesos. En combat és ferit de mort
1 de juliol de 1391- Arnau Sureda Puigdorfila compra l'Honor de sant Martí d'Alanzell.
9 de juliol de 1391- Saqueig del Call de València.
10 de juliol de 1391- Es produeixen algunes baralles al voltants del Call de Palma.
12 de juliol de 1391-Ban del governador Sagarriga : Que negû gos fer a la aljama dels juheus o singulars d'aquella, injuria, greujes, oppresions e concitacions, sots pena de perdre lo cap si sera hom de paratje o de penjar per lo coll si sera hom de peu. Fol. 124. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
25 de juliol de 1391- Prohibicions als bàndols -Prohibeixen el pas a la vila d'amunt de Palma al bàndol dels aragonesos format per Ramon Santmartí, Santmartí Ortís, Felip Malferit , en tant que prohibeixen el pas a la vila d'avall a Pau Santmartí, Esbert Roaix, Jordi Brondo, Ramon Savila i altres. Que tots aquells qui son o es farân de companya den Garau Aderrô, ne den Sbert de Roaix, donsells, ne den Pau Sanmarti, ne den Jordiet Brondo, ne den Ramon Savila, que negun no gos entrar en la vila de avall ne passar la riera sots pena del peu a perdre. Item que los qui son o es farân de la companya den Ramonet o den Ortis Sant Marti, donzells, o den Felip Malferit, que no gosen entrar en la vila d'amunt ne pasar la riera sots la dita pena del peu a perdre. Fol. 127. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
27 de juliol de 1391-Un total de 4000 pagesos es situen davant els murs de Ciutat i saquegen els horts i les vinyes. Una de les més afectades va ser les del mercader Jaume Canyelles.
Dimecres, 2 d'agost de 1391- Inici de l'avalot pagès. Els forans arriben a Ciutat a la matinada amb la intenció de saquejar les cases dels cavallers, que els ofegaven amb el deute dels censals i amb la la voluntat de "tornar la terra en bon stament e perseguir tots aquells que havien regit la ciutat e regne de Mallorques axi civilment com criminalment".Aviat es van sumar nous descontents, i així, de sis a set mil forans armats arribaren extramurs de la Porta de Sant Antoni. El governador Francesc Sagarriga seguit de soldats va intentar calmar-los, en el camí d'Inca, però, va haver de retirar-se davant l'escomesa forana contra els soldats al caure el seu cavall ferit i veure que havien matat el cavall del seu lloctinent Jaume Llobera. Aleshores, per tal d'evitar el saqueig de les seves cases manifestaren que la culpa de la situació era dels jueus que amb interessos d'usura gravaven els capitals concedits. Va ser Lluis Bellviure, el castellà de Bellver qui els va encaminar cap al Call, on anaren dirigits per Antoni Sitjar "Brou de Pella" al crit de "baptisme o mort". Després del saqueig del Call asaltaren algunes cases dels nobles i la Universitat . La defensa dels jueus va ser encomanada al paraire Antoni Matas que dirigia 10 ballesters. En la revolta hi moriren 300 jueus i 3 cristians.
El notari Salzet descriu la mobilització : «per tres jorns continuus prenent per grat e per forsa las vituallas qui eren en lo terme de la ciutat, de que ses seguit gran dan a molts que havien bestiars e altres vitualles, car se digué que lo dit dan donat montá a més de 52.000 liures»
3 d’agost de 1391 Conseqüències de l’assalt forà al Call: un privilegi permet als síndics de la Part Forana presentar propostes davant el Consell.
5 d'agost de 1391- Assalt al Call jueu de Barcelona.
7 d’agost de 1391 El veguer prohibeix la sortida dels jueus que després de l’assalt al Call volen fugir de Mallorca.
8 d'agost de 1391 -El governador Sagarriga envia Francesc Guimerà amb un llaüt a Tarragona per informar al rei de l'avalot.
11 d'agost de 1391 - El governadors es tanca en el Palau Reial.
14 d'agost de 1391- Els forans fan proclamar als jurats la franquícia d'ajuts i impostos que graven els aliments i la roba, mesura que afavoreix a tota la població.
Que haventse llevat de tot en tot per conseil dels jurats e del Governador las ajudes e imposicions que s'era acustamat de pagar en el dit regne, no sia negû que pach res als colectors per setsé de vin, ajuda de carn, molige de blat, tall de drap, ne altres qualsevols ajudes o imposicions.
16 d'agost de 1391 - Brancaleone Doria ocupa Sàsser i Osilo (Sardenya).
17 d'agost de 1391 - El governador en un ban insta als batles perquè bandejin a l'antic batle de Ciutat i castellà de Bellver, Lluís de Bellviure que recluta homes per entrar a Ciutat i assaltar el Call jueu. (ARM RP 3460,foli.73r). Aquest missatge interessat del governador ,el de l'assalt al Call és el que necessita transmetre per tal de desviar l'atenció, però no és allò que pretenen ni Lluís Bellviure ni els forans.
23 d'agost de 1391-Matança de jueus a la Cuirassa de Lleida.
24 d'agost de 1391- Publicació del ban que declara abolides les ajudes i les imposicions de la Ciutat i de les parròquies foranes.(ARM AH 419, Cúria de la Governació, foli 10 bis ).
25 d'agost de 1391-Que tot hom castellâ o estranger que hic sia ab alcuna fusta decontinent se dega entrar en son navili sots pena de penjar. Que sots dita pena ningun hostaler no gos acullir negun castellâ ni altra persona estrangera. Que tôt senyor de catius los dega encontinent tençhar sots pena de perdre aquells. Fol. 128. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
27 d'agost de 1391- Uns 4000 forans saquegen els horts i les vinyes al peu de les muralles de Ciutat que tanca les portes.
29 d'agost de 1391- Que negun, sots pena de penjar, gos exir fora la ciutat per anar als ajusts o aplechs dels homens de fora, ne gos portar o trametre a aquells vitualles algunes. Que tots aquells qui son ordonats a fer guayta o guarda que cascun va al loch ordonat sots pena de la feeltat que son tenguts al Sr. Rey- Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
1 de setembre de 1391 - Els jurats i el Consell General aproven amb algunes esmenes els capítols demandats pels forans en el mes d'abril de l'any 1390 i que fins al moment s'havien negat a acceptar.
1 de setembre de 1391- Que negú gos entrar dins lo call sots pena de perdre lo peu. Fol. 11 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
3 de setembre de 1391 - El rei amenaça amb la confiscació de béns a qualsevols cristians o jueus que s'ofenguin mutuament.Davant aquesta disposició reial els jurats i síndics protesten.
23 de setembre de 1391- El rei vol que s'apliquin "aspres punicions" contra els més actius de la revolta forana. (ACA,Cancelleria-Majoricarum-reg.1995, foli3 v).
27 de setembre de 1391 - Segons el notari Mateu Salzet uns 4.000 forans es planten davant les muralles de Ciutat.
30 de setembre de 1391- Els forans amenaçant davant les portes de la muralla fan promulgar 12 capítols presentats pels seus síndics relatius a l'exclusió perpètua dels que havien fet mal ús dels seus càrrecs públics i la confirmació de l'abolició de tots els impostos, l'anul·lació dels deutes contrets amb jueus o conversos, la cancel·lació de crèdits i contractes usuraris contrets amb cristians, la redempció de censals pel seu valor nominal, la reconversió de censos en espècie a diners a raó d'un 8%, que els censos de temps passats deguts per la Universitat fossin redimits en el termini de 4 anys, que els pocessos judicials es resolguin en el temps contemplat en les franqueses, moratòries en el pagament dels deutes i remodelacions en l'administració pública, amb una major influència forana de manera que es necessiti una majoria de 3/4 parts per establir acords en el Consell General i d'una majoria de 4/5 parts en el Consell Menor (format per 30 membres, 10 dels qual serien forans).
Els forans exigeixen també la destitució d'Antoni Castell, notari de la ciutat, de l'assessor de la ciutat, l'advocat Joan Llobera i del síndic Sala, i volen que els seus síndics formin part del Consell General, perquè són els que estan més ben informats dels problemes locals pel fet de ser regidors i administradors de les viles.
30 de setembre de 1391.- El governador vol impedir l'acció dels estrangers contra els jueus, perquè mariners estrangers havien intervingut en l'assalt al Call de Barcelona —Que los converses e tots sengles sards no deguen portar armes ni tenirles en lur cases, mes aquelles deguen comenar a alcuns amichs lurs catalans de natura, d' hont no les deguen traer fins que en altra manera hi sia provahit. Que tots los catius per la nit primer vinent e demá por tot lo jorn deguen star tancats sots pena de cent assots. Que tots los strangers quino sien de la senyoria del Senyor Rey d'Aragó d'aqui avant deguen star e habitar en los vaxells en los quals son venguts o en los quals servexen sots pena de penjar, exceptat los mercaders que per tractar lurs negocis mercantivols han de estar precisament dins la ciutat. (ARM AH 419, folis 14 bis).
Que tots los mariners e homs de mar encontinent ab lurs armes sien a la sglesia de Sant Johan e stien a ordinació e manament dels clavaris de la caxa deis dits mariners Fol. 14 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
1 d'octubre de 1391 - Mor assassinat Pere Seriol d'Andratx, delegat dels forans a Ciutat, i s'acusa de la seva mort a jurats i consellers al mateix temps que el governador organitza la defensa de Ciutat militaritzant els gremis.
2 d'octubre de 1391 - Gairebé set mil rebels forans acampen davant Ciutat i dirigits per Pere Mosqueroles posen setge al castell de Bellver on s'ha refugiat el jurat en cap Pere Safortesa i altres deu amics i parents del mateix.
2 d'octubre de 1391- Davant el perill forà: Que tot hom tenga demá los obradors tancats sots pena de C. sous, exceptats los forners e flaqueres, carnisers e pescadors. Item que tots los catius stiguen tancats en axi que no vagen per la ciutat.Fol. 17 bis. Llibre 1 dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
El mateix dia: Que negú no gos treura de la illa de Mallorques per aportar en terra de moros enamichs del Senyor Rey algún juheu o juhia, sots pena de penjar e de cremar la fusta ab que 'ls hic trauría.
3 d'octubre de 1391- Çafortesa ,Cerdà i altres detinguts en el castell de Bellver acusats de corrupció presten sagrament i homenatge de no sortir de Mallorca sense llicència.
4 d'octubre de 1391- L'enviat del governador, el vicari general Pere Solanes, el conseller dels forans Arnau Albertí, el dirigent menestral Pere Duran, paraire i Pere Mosqueroles, representant forà volen negociar amb els tancats en el castell, però aquests no admeten Mosqueroles, que reclama li entreguin l'advocat Llobera i el seu fill i el notari Antoni Castell, representant dels ciutadans. L'alcaid del castell manifesta que ni Llobera ni Antoni Castell es troben a Bellver.
Més tard, Mosqueroles és admés i planteja 56 capítols per a la reforma de l'administració. Entre tant es retira el setge a canvi d'hostatges i del pagament d'una fiança de 27.000 lliures. En aquests capítols, els forans exigeixen la conversió obligatòria dels jueus en un plaç màxim de vuit dies, l'anul·lació dels deutes envers els jueus, i la suspensió de les excomunions establertes pels clergues contra aquells que han segrestrat béns dels jueus. El capítols es llegeixen a la plaça de sant Andreu després de ser acceptats per el governadors i els jurats.
7 d'octubre de 1391 - Instància al governador per tal que deixi sortir a Jordi i Bernat Sant Joan i els alliberi de tot sagrament i homenatge.( Fol. 51 bis.Llibre de Pregons...)
10 d'octubre de 1391 - Requeriment al governador del jurat menestral Serra i altres jurats sospitosos de la mort del forà Seriol.
13 d'octubre de 1391 - El governador ordena al batle de Campos que publiqui el ban de l'abolició d'imposicions.
21 d'octubre de 1391 - Es posa en marxa el procés de conversió massiva dels conversos.
24 d'octubre de 1391- Dissabte-Que 'ls conversos, qui han alberchs en lo Call, los denuncien, é si volen star, ó si'ls volen logar. (Fol 57 bis Llibre de Pregons..)
25 d'octubre de 1391- S'ordena que ningú no gosi de treure de Mallorca robes o altres béns provinents del Call. (Fol.68 bis del Llibre de Pregons...)
8 de novembre de 1391 - Es prohibeix fer aplecs o ajusts dins la Ciutat i Illa de Mallorques. (Fol.68 bis del Llibre de Pregons...).
22 de novembre de 1391-Antoni Sitjar (Brou de Pella), implicat en la revolta forana és detingut.
22 de novembre de 1391 - El rei escriu als corruptes Antoni Castell i Joan Mora, els defineix com "leals i feels vassalls" i el mateix dia mana al governador que anul·li els capítols aprovats pels jurats i el Consell General.
Desembre de 1391-Els jurats i els sobreposats del gremi de teixidors presenten a l'aprovació del lloctinent els seus estatuts.
4 de desembre de 1391 el rei Joan I, per manca de recursos econòmics, ven a l'arquebisbe de Tarragona, Énnec de Valterra, tots els drets de la corona sobre Cambrils, Vilafortuny, i altres poblacions del Camp de Tarragona.
7 de desembre de 1391 - El rei ordena que li trametin a Barcelona per a ser jutjat al dirigent dels forans Lluís Bellviure, vulnerant les franqueses dels mallorquins.
8 de desembre de 1391 - El rei agraeix al governador de Menorca la captura de Lluís Bellviure.
14 de desembre de 1391- Suplicació al governador per tal que alliberi als detinguts en el castell de Bellver.
16 de desembre de 1391- Entre el 14 i el 16 de desembre de 1391 un total de 23 revoltats mallorquins són executats a Barcelona. (Quadrado, Islas Baleares, pàg.110).
23 de desembe de 1391 - Bernat d'Algaida, boter d'Inca implicat en la revolta és empresonat.
Any 1392
Any 1392- Són jurats a Palma , Llorenç Dolcet, Bernat de Magadins, Martí Pons i Berenguer Descamps.
Any 1392-Francesc Comes fa un retaule de sant Pere i sant Bartomeu per a la parròquia de Sineu.
Gener de 1392 - En un lleny, Orlando de Peralta condueix el presoner Lluís Bellviure des de Menorca a Barcelona.
8 de gener de 1392 - El Capítol de la Seu no permet el nomenament de sagristà de Mallorca de Guido de Flandi fet per Climent VII, perquè no està permès atorgar beneficis eclesiàstics a estrangers.
12 de gener de 1392 - Es prohibeix la sortida de Mallorca a qualsevol persona sense llicència del governador. Fol 73 bis v. del llibre de Pregons.
15 de gener de 1392- Clara, conversa, viuda de Salomo Pelx d'Inca en una sol·licitud feta al governador diu que alguns infants jueus varen ser llançats dins un pou del Call a Inca amb motiu de la revolta i entre ells Isaac Pelx de 13 anys o en torn, fill de Salomó. Mort sense testar. els béns eren en mans del batle d'Inca, com la majoria dels béns dels afectats per la revolta.
27 de gener de 1392 - Lluís Bellviure, dirigent dels forans, ex-batle de Ciutat i ex-castellà de Bellver és executat a la plaça de la Llotja de Barcelona.
31 de gener de 1392 - El dominic mallorquí Jaume Olzina és nomenat bisbe de Telde (Canàries), però no va exercir el seu càrrec a les Canàries.
Febrer de 1392-Martí el Jove, fill de Martí l'Humà i Maria de Luna, es casa amb la reina Maria de Sicília.
3 de febrer de 1392 - Amb el control de la situació, el governador publicita la carta reial de 22 de novembre que manava l'anul·lació dels capítols aprovats pels jurats i Consell sota la pressió del setge forà.
El 16 de febrer de 1392 -Bartomeu Julià és el mostassaf de Felanitx.
El 20 de febrer de 1392 l'infant Martí, duc de Cervera, arriba amb 12 galeres que han d'anar a Sicília.
El 22 de febrer de 1392 surten cap a Barcelona els nuncis de la Universitat, Arnau Sureda de Manacor, Arnau Cerdó, cavaller, Guillem Falges, mercader, Felip Umbert, ciutadà, i Berenguer Plegamans, teixidor.
4 de març de 1392 - El rei denuncia en carta al governador que molts dels implicats en els disturbis , saquejos i crims de l'alçament de 1391 fugen de l'illa.
9 de març de 1392 - Fi del plaç de restitució de béns provinents del saqueig del Call. Fol 75 bis del Llibre de Pregons...
31 de març de 1392 - Prohibició de sortida de Mallorca dels conversos sense llicència prèvia. Fol 77 bis del Llibre de Pregons...
1 d'abril de 1392-Els bisbe Lluis de Prades comença a exercir el seu càrrec.
8 d'abril de 1392-Carta de Francesc Çagarriga al rei de Granada sobre la captura de conversos i saqueig dels seus béns.
....hun sotsmés del Rey de Castella, de la Ciutat de Sibilia, apellat Zorzo, estant en lo port d'Alger ab una sua nau castellana, ha près lo dit panffil ab los dits cristians novells e ab totes lurs robes e mercaderics, e aquells ab la sua nau sen ha menats faent son viatge e en lo loch d' Almeria, de la vostra senyoria, on portaue alcuns moros de hora, on, molt alt Rey, com entre los altres xtians. novells sia N' Anthony Buffìy, de edad de XVI anys, fill den Anthony Buffìy cristià nouell, lo qual ha açi muller e infants e germans, e lo qual confiant en la gran fama que es de la vostra justitia, va segons que diu, á la vostra gran excellentia e trametra aqui a son procurador
per recobrar lo dit fill seu, e les sues mercaderies, qui son en vostra terra; pertant molt excellent e virtuos Rey, pregam la vostra gran altesa que si lo dit Anthony Boffiy e ses mercaderics han aportades en lo dit loch d' Almerie o en altre part de la vostra senyoria, per lo dit Zorzo, que aquell e aquelles, mjtgensant vostra gran justitia, fassats restituir e tornar al dit Anthony Boffiy, o asson procurador... (Arxiu de la Cúria de la Governació del Regne de Mallorca, Llibre de Lletres Comunes, 1392).
22 d'abril de 1392 - El virrei Francesc Sagarriga ordena l'execució de béns de Guillem Febrer de Muro, en Costa de Sineu i en Jaume Miquel de Castellitx perque cada un d'ells no paga el deute de sis lliures que tenen amb el convers Jaume Guitard (Jafuda Salves).(Arxiu de la Cúria de la Governació del Regne de Mallorca, Llibre de Lletres Comunes, 1392).
13 de maig de 1392 - Orde de confiscació de béns de Magaluf Natiar, de la seva esposa i altres conversos que han abandonat Mallorca. Fol 83 bis del Llibre de Pregons...
25 de maig de 1392 -S'ordena el retorn de tots els conversos que han abandonat l'illa de Mallorca en un plaç de 30 dies. Fol 84 bis del Llibre de Pregons...
30 de maig de 1392 - S'ofereixen 3 sous per jorn a tot aquell que vulgui armar-se contra els moros en la galiota d'Orlando Peralta a més de participar en el repartiment de la meitat del que es guanyí entre tots en l'operació.( Fol 87 bis del Llibre de Pregons...).L'objectiu era combatre un lleny de sarraïns que operava des de Cabrera (ARM, AH 419,f 87 r).
Juny de 1392 - Fra Mateu de Deu és nomenat inquisidor del regne de Mallorca i dels comtats de Cerdanya i Rosselló.
3 de juny de 1392 - S'ofereix una recompensa de 500 florins d'or a qui posi en poder de la Cort als germans Jaume i Joan Matheu, bandejats. Si l'autor de la captura és un esclau serà lliure. Fol 78 bis del Llibre de Pregons...
7 de juny de 1392 - S'ordena l'aplec de tots els conversos en el castell reial de Ciutat i que les vídues converses nomenin procurador per representar-les. Fol 81 bis del Llibre de Pregons...
20 de juny de 1392 - S'ordena que tots els mercaders, sempre que sigui possible, operin amb llenys o fustes d'habitadors de Mallorca. Fol 89 bis del Llibre de Pregons...
25 de juny de 1392 - S'ordena que tota persona que tengui alous en el Call en faci denúncia. Fol 91 bis del Llibre de Pregons...
30 de juny de 1392-«Digmenge, lo derrer día de Juni , canta missa novella mossen B N . Dorta, e bailaren preveres dins la sgleya , com vengueren o f f e r i r" . Tomàs Villanueva X X I I , pág. 36 .
2 de juliol de 1392 - S'ordena que no es paguin els deutes als conversos fins que aquests no paguin el 20% promès al rei (quatre sous per cada lliura) dels béns que es recuperin.
4 de juliol de 1392 - Casament de l'infanta Joana d'Aragó i d'Armanyac, filla del rei Joan i Mata d'Armanyac amb el comte Mateu I de Foix, vescomte de Bearn i Castellbò.
20 de juliol de 1392 - Promulgació de la Pragmàtica de Pedralbes. El rei designa els nous jurats i consellers. Els membres del Consell General passen a ser 124, 40 d'ells forans.
29 de juliol de 1392 - Pirates musulmans embarcats en una galera , una galiota i tres rampins, arriben al moll de Ciutat, calen foc a una nau i segrestren tres embarcacions.(Cronicon Mayoricense ,Edició 1984, Pàgina 79)
9 d'agost de 1392: Ara hoiats queus mana lo honorable mossèn ffrancesch çagariga caualler conseller del Senyor Rey e Gouernador del regne de Mallorques que null hom ne naguna persona de qualqua condició ostament sia no gos cassar ne fer cassar ab ballesta ne ab ca demostra ne en nagun engin enla Illa de Mallorques sots pena decent sols e de perdra lo ca e la ballesta sens tota mercè.ítem mana que null hom ne naguna persona no gos pendrane fer pendra en la dita Illa naguna pardiu ab filats ne ab ballesta, ne ab granades ni cantar ni ab altra engin ne desfer nius ne lorigueres ni matar lebras ne conils de carnestoltes fins asentmiquell sots pena de C. sous per cada vegada que atrobats hi se-ran, o denunciats seran, e si pagar nois pora que stia al costell,a coneguda de la cort. Empero es entes que tothom pusca cassar enso del seu, e ason empriu couinentment sens ajust.Item que null hom no gos cassar ni matar naguns anets en naguna ribera en nagun engin sots pena de X liures, e si pagar nois pora que perda lo puny. Empero en asso no son entesos falcons cassadors de ribera. Fol 92 bis, v, del Llibre de Pregons.
16 d'agost de 1392 - S'ordena que ningú no gosi d'entrar en el Call sense permís del governador...Fol 93 bis. Llibre de pregons.
23 d'agost de 1392 - El governador nomena Andreu Baseya capità de navilis del moll de Ciutat, de Portopí i de la badia, que haurà de ser obeït per tots els patrons.Fol 96 bis v del llibre de Pregons... El mateix dia s'estableixen els capítols per la guaita de les naus de Portopí.
30 d'agost de 1392 - S'estableixen els capítols per a la custòdia dels esclaus- Fol 97 bis v. del Llibre de Pregons.
26 de setembre de 1392 - S'incentiva amb el dret a obtenir els béns del saqueig d'aquells que vulguin participar en la campanya de les quatre galeres i galiotes que s'armen per anar contra Bona on es fa una gran armada per anar contra Mallorca. .Fol 101 bis v del llibre de Pregons...
Octubre de 1392 - El lloctinent del governador ordena als batles d'Alcúdia, Andratx, La Palomera, Pollença i Santanyí que no permetin la fugida dels germans Gibert de Marratxí.
5 d'octubre de 1392 - S'ordena que tots els peraires, custureres, tenders, revenedors d'hortalises i fruites aportin tot el que tenguin en robes i vitualles a la Plaça del Moll per a l'estol que ha de partir contra els moros de Bona. Fol 103 bis v del llibre de Pregons.
7 d'octubre de 1392 - S'ordena que tots els patrons de llaüts i barques de xàvega les treguin a terra i no tornin a varar-les sense llicència. Fol 103 bis v del llibre de Pregons.
9 d'octubre de 1392 - S'ordena que els acordats per a l'expedició contra Bona d'Orlando de Peralta es reuneixin tot el dia en la galiota sota pena de perdre les orelles.Fol 104 bis v del llibre de Pregons.
15 d'octubre de 1392 - Es redimeixen de tot crim els que acceptin participar en la defensa de Sardenya en les dues galeres d'en Ponç de Ribelles.Fol 111 del llibre de Pregons.
20 d'octubre de 1392-Privilegi atorgat per Joan II a Joan Desportell perquè pugui vendre la cavalleria de Bellver.
26 d'octubre de 1392 - Primera lletra de canvi coneguda a Mallorca i dirigida pels jurats de mallorca a Guillem de Montbrú,administrador de la Ceca a Barcelona.
22 de novembre de 1392 - Des de Vilafranca del Penedès el rei ordena al governador Sagarriga la nul·litat dels capítols que imposaren per la força els forans alçats en relació als impostos i a les reformes de l'administració, tot i que en funció de mals majors dona al governador capacitat d'actuació.
13 de desembre de 1392 -Es prohibeix tenir fembra pública en bordell - Fol 115 bis del llibre de Pregons.
23 de desembre de 1392 Es paguen les dietes de quatre homes que han capturat Bernat d'Algaida, boter d'Inca implicat en els avalots (ARM, RP 3460, Reial Patrimoni, foli 78 r).
Any 1393 - El jurat en cap és del bàndol aragonès.
Any 1393-L'inquisidor Nicolau Eimeric viu el seu exili a Avinyó obligat pel rei Joan.
Any 1393-Jean de Valenciennes treballa al portal del Mirador de la Seu.
Any 1393-Construcció de la capella de sant Bernat.
Any 1393- Gabriel Sirvent treballa en l'extracció de pedres per a fer els fonaments de l'església de Sencelles.
Any 1393-Joan Berard Gironès, jurista, es casa amb Isabel de Torrella
Any 1393- Eren jurats: Gambert Roig, jurat en cap. membre del partit aragonès que després de la revolta del Call accedí al control institucional juntament amb Felip Malferit, Guillem de Térmens, Joan Sallambé. Andreu Çascala i Bernat Oller. Felip Malferit era membre del bàndol aragonès oposat al de Garau Aden, Esbert Roaix, Pau Santmartí, Jordi Brondo i Ramon Çavila.
Any 1393-Francesc Castell d'Alcúdia era el senyor de l'Albufera.
14 de gener de 1393 - Es paguen peatges de 5 homes i del batle de Selva per haver capturat Gabriel Coch de Selva, implicat en els avalots.(ARM, RP 3460, Reial Patrimoni, foli 79 v).
16 de gener de 1393 - El procurador reial paga per les despeses fetes arrel de l'execucíó dels insurrectes Pere Julià i de "Cuyana". Després de morts varen ser exposats: Pere Julià en el castell del Temple i Cuyana en el portal de la plaça de Montsó davant els portals del Call.(ARM, RP 3460, Reial Patrimoni, foli 80 r).
20 de gener de 1393 - Execució a Ciutat de l'insurrecte de Manacor Nicolau Brandiç.
21 de gener de 1393 - Pregó per tal que ningú faci mal als jueus que estan a Ciutat i estan tots sota protecció reial. Fol 116 bis v.del llibre de Pregons.
El 27 de gener de 1393 és executat a Barcelona Lluís Bellviure, un dels promotors de l'assalt al Call jueu de Ciutat.
28 de gener de 1393 - Acord entre el Sindicat Forà i els jurats del Regne perl qual aquests reconeixen un deute de 11.000 lliures amb el sindicat.
31 de gener de 1393 - Pregó per tal que ningú no gosi vendre béns dels jueus. Fol 117 bis.del llibre de Pregons.
3 de febrer de 1393 - El governador invalida tot allò que els forans obtingueren amb la revolta respecte dels deutes amb els jueus.
21 de febrer de 1393 - Que tots aquells que poseescan alberchs, orts, censals e altres drets que sien stats dels juheus, que dins xx. dies hajan denunciat los dits bens e feta fé dels titols en poder de 'n Bn. Taulari not. - Fol 118 bis.v del llibre de Pregons.
25 de febrer de 1393 - La reina Violant obté plens poders del rei per a decidir en relació al conflicte forà.
4 de març de 1393- Item que null hom ne neguna persona de qualque condició, ostament sia nogos aturar nagun falcó ne astor que haia trobat detres jorns auant mas aytantost con laura trobat lo trameta al batle del loch hon laura trobat. Easso sots pena de XXV liures... Item que null hom ne neguna persona de qualque condició, ostament sia no gos aturar nagun falcó ne astor que haia trobat de tres jorns auant mas aytantost con laura trobat lo trameta al bâtie del loch hon laura trobat. Easso sots pena de XXV liures ...
En cara mes mana lo dit lochtinent de Gouernador que nullhom ne neguna persona de qualque condició o stament sia daquiauant en naguna manera ne an nagun angan no gos cassar an lailla dela orassa ne de las Datas ab cans ne fures ne ab stelesne per neguna manera que dir ne fer se puscha sots pena deperdra los cans e furas, de pagar al fisch del senyor Rey XX. liu-res. Fol 119 bis del llibre de Pregons.
10 de març de 1393 - Joan Rodrigues, patró de nau de Lisboa compra la sarraïna Maria de 20 anys al mercader de Mallorca Ferrer Ramill per 41 lliures i 5 sous.
20 de març de 1393 - Prohibició de comprar o vendre res a Francesc Cases, capità de les naus castellanes presents en aquests mars, ni a qualsevol de les persones amb ell contractades. S'avisa als contractats per Francesc Cases que han de sortir de Ciutat el mateix dia 20 o podran ser penjats a la forca. Fol 120 bis del llibre de Pregons.
21 de març de 1393 - Els mercaders genovesos demanen llicència per a negociar amb el capità castellà Francesc de Cases la redempció del mercader genovès Aznar Espínola que Cases va capturar. Fol 120 bis del llibre de Pregons.
30 de març de 1393- Es paguen els jornals de l'obra de la Seu. A un salari de 6 sous cobren el mestre major picapedrer Guillem Sesoliveres, Pere Morei, mestre del portal, Carabotí, mestre de pedrera, Bartomeu Alòs mestre de pedrera. A 5 sous i sis diners cobren el picapedrer Lleonard i tots els fusters:Jaume Francesc, Julià Armengol. Bernat Pont, Sala , mestre d'aixa i en Serranes. A 5 sous cobren els mestres de pedrera Miquel Torres, Joan Major i els picapedrers Antoni Valls, Torres, Llorenç Tosquella, Cristòfol Prunera, Llorenç Alòs i P.Ramon.
5 d'abril de 1393 - Que tothom, axi converses com cristians de natura, observen les ordinacions fêtes per lo Rey, senyor bisbe e frare Guillerm Carrera, del orde dels preycadors, enqueridor dels heretjes en lo bisbat de Mallorques, tocants les persones converses de judaïsme. Fol 121 bis del llibre de Pregons.
10 d'abril de 1393 - Pregó per tal que tots els venecians contractats en les galeres que estan en el moll tornin a les mateixes per tal de seguir el seu viatge. Fol 122 bis del llibre de Pregons.
18 d'abril de 1393 -Liquidació per part del procurador reial del deute contret amb Jacomí Barquer que havia anat al servei del fiscal Antoni Cardell i del veguer Domingo Navarro fins a la Porrassa a reconéixer un lleny armat valencià que ajudava a fugir a bandejats i conversos.(ARM, RP 3460, Reial Patrimoni, foli 82 r).
19 d'abril de 1393 - Bartomeu Orell de Porreres, patró de galiota aporta un florí a l'obra de la Seu que són 15 sous (ACM. Llibre de fabrica 1709, f.50 v)
30 d'abril de 1393-Un pregó anuncia una processó contra la sequera que partirà de la Seu fins al convent de santa Clara.
20 de maig de 1393-S'estableix la pena de pèrdua d'una mà per aquell que atempti contra el Call jueu.
12 de juny de 1393-El rei Joan ordena el retorn de la roba i béns presos en l'assalt al Call.
24 de juliol de 1393- Concessió pel rei Juan als mallorquins del privilegi pel qual poden imposar drets sobre el pa, vi, carns, olis i altres vectigals en les coses i mercaderies, i agafar els seus productes, vendre'ls o arrendar-los com millor sembli als Jurats, i al Gran i General Consell...
26 de juliol de 1393- Joan de Valenciennes cobra 40 florins per 5 imatges de profetes que va fer per a la Seu. Rica Alamant cobra 17 florins per haver fet dos tabernacles.
7 d'agost de 1393 - Pregó que prohibeix caçar i tallar llenyes del bosc de Bellver o de les seves pertinences sota pensa de multa de 25 lliures. Fol 128 bis del llibre de Pregons.
12 de setembre de 1393- Davant les queixes dels assalariats, el governador Ramon d'Abella prohibeix tenir més de quatre esclaus setmaners.
17 de setembre de 1393—Pregó de les ordinacions estatuides per lo Sr. rey a instancia dels sindichs la universitat, micer Pere Solanes canonge, Andreu Rossinyol, Jordi Roig, Ramon Moscaroles, Barthomeu Roger e Lorens Mager, per carta dada en Valencia a 18 de décembre de 1392 . E son les seguents: I. Que tots draps de lana qui 's vendrán se hageñ a cañar jaent lo drap sobre tauler e possant la cana un palm dins la simolsa.II. Que de los dits draps la pessa entegra hagen esser xv. canes e mija, canat en la dita manera. III. Que negú no puga tenir a semmana ni per logar a altre mes de quatre catius entre máscles e fembres, empero per son propi us ne puxa tenir tants com ne voira. IV. Que tots los censáls venuts o encarregats en gracia de poder redimir dins un cert temps, y que per passament del dit temps s' han fet perpétuals, puxen esser reemuts e quitats dins un temps igual al de la primera gracia concedida a contar de la data de les presents. V. Que los abatuts fraudulosament sien ab veu de crida pública denunciats e anomenats e escrits en los lochs pûblichs, y declarats inabils a regir oficis reyals o universals. VI. Que tots venedors de blats, après que hi hauràn posât preu, no 'l puguen pujar sino de dos o tres diners per cascun dia, e que aquells hagen a vendre be nedejats e be porgats ab cert garbell ordenador per los jurats e consell del règne. VII. Que tots plets que 's menen o d' aci avant se menaràn sien determináts e finats dins los terminis contenguts en les franqueses e privilegis del règne; e aquell qui será vensut sia al vencedor condempnat en les messions, tan ben en la primera com en les altres instancies, si donchs no havia evidentement justa causa de pledejar; e aquell qui 's clamará de major quántitat que no li sia deguda pach de V excès quint al fisch real per calonia, axi com la paga aquell qui nega so que deu, après que hi es condempnat. VIII. Que negun procurador fiscal, sots privació d' offici, no gos menar ni procurar plets ni causes de singulars persones, ni altres, sino solament afers e causes fiscals. IX. Que algun que sia o hage estât catiu npuv.i per si mateix manar en cap o tenir barques lauts o altres vexells de mar, ne ab aquells navegar ni encare pescar, sens altre navegador o pescador principal qui no sia estat catiu. (Fol. 2. Llibre II del Llibre de Pregons).
22 de setembre de 1393 - Joan Rafal de sant Joan de Sineu paga 17 lliures per un ase que ja no és necessaria per a l'obra de la Seu. (ACM, Llibre de Fàbrica 1709 Llibre 5 f.52)
27 de setembre de 1393 - Prohibició de llevar xàrcies, llenyam, o altres coses de les galeres de la Universitat a les drassanes o a les riberes de mar, ni d'usar els porxos d'aquestes galeres per a posar-hi barques, xàrcies, bótes o altres coses. (Fol 10 Llibre II del Llibre de Pregons).
5 de novembre de 1393-Dalmau de Requesens obté la cavalleria del difunt Ferrer Rosselló.
7 de novembre de 1393- Pere de Villalonga obté llicència per a l'exportació a Flandes de dues mil fustes de ballesta. Les ballestes es feien d'ullastre.
9 de novembre de 1393, el rei Joan concedeix la remissió de penes a Pere Font i Bernat Nivorra del Pla de Sant Jordi, culpats de la mort de Guillem Coll.
19 de novembre de 1393-Ballestes fàbricades a Mallorca."Nos, en Johan etc. Per tenor de la présent atorgam haver reebudes de vos leal nostre en Matheu de Lóscos, lochtinent de procurador real de Mallorques, dins una caxa que ns havets tremesa, sis ballestes pintades d aur ab nostres senyals, les quals de manament nostre nos havets fetes fer en Mallorqua "
22 de novembre de 1393 - Que tots aquells qui sien de la nau den P. des Camp e de la galea de la mercadería de present se deguen recullir en los dits navilís, sots pena de penjar.
—Que tots los jueus qui son o daquí avant serán en lo regne de Mallorca deguen portar una roda als pits, la mitat vermella e l'altre meytat groga
(Fol. 13... Llibre II del Llibre de Pregons)
5 de desembre de 1393-Blai Juny obté llicència per a l'exportació de fustes de ballesta a Flandes.
9 de desembre de 1393- El patró genovès Luquinus jura que no treurà de Mallorca cap convers, per tal d'obtenir llicència per a viatjar a Flandes.
20 de desembre de 1393- El pintor Gabriel Vidrier compra els esclaus, Nicolau, turc, i Gregori, tàrtar.
Detall del Mirador de la Seu
Any 1394 - El jurat en cap és del bàndol dels aragonesos. El rei vol informació del viatge a Tartària.
Any 1394-Ortís de Santmartí del bàndol dels aragonesos és el jurat en cap. Els altres jurats eren Joan Saflor, Andreu Rossinyol, Felip de Tèrmens, Francesc de Saragossa i Tomàs Romeu.
Any 1394- Fundació de Sant Honorat per Arnau Desbrull, partidari de Jaume III.
Any 1394-Joan Safàbrega, brodador, compra una casa del pintor Joan Daurer.
1 de gener de 1394- Berenguer Montagut en un pregó contra la blasfèmia imposa penes de 10 lliures de multa o la llengua clavada als blasfems.
1 de gener de 1394- " que negun capdeguayte ne saig, no gos, ni deja jugar ni fer jugara negun joch de gresca, sots pena de esser privat del offici, sens tota gracia e merce; ni deian jurar leyg de Deu ni de la verge Maria, sots la pena demunt dita: cor aquets ho dejen squivar"
11 de gener de 1394- Entren 8 galeres armades de Barcelona que es dirigeixen a Sicília.(ACM. Llibre de fabrica 1709, Llibre V f.7 v)
20 de gener de 1394- Testament de Joan Desmàs que elegeix sepultura en el convent de les Llagues de sant Francesc, en el carner del seu avi Bernat Marser que edificà la capella de la Mare del Fill de Déu.
21 de gener de 1394-Arriba a Palma una barca de genovesos que es dirigeix a Oristany.
26 de gener de 1394-Joan de Valenciennes cobra 6 florins per un àngel que ha fet per a la Seu.
28 de gener de 1394-Mor l'escultor i arquitecte Pere Morell.
Dia 1 de febrer de 1394- Catalina Sagrera, filla de Dalmau de Felanitx es casa amb Jaume Jordi.
17 de febrer de 1394- Publicació del guiatge concedit per carta real dada en lo monestir de Pedralbes a 29 juliol de 1392, a tots aquells qui s' acordarán ab l' armada per lo passatge de Serdenya, en ocasió d' armar aqui una galea moss. Origo de la Rocha, Comte de la illa de Córcega. Fol. 15. Llibre II dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
1 de març de 1394 "dicmenge lo primer die de marts, que fo quinquagesima e feu gran fortuna de vent " (ACM; Llibre de fàbrica 1709- Llibre V. f.8v )
25 de març de 1394 ".. Governador, entès havem que aqui en Mallorques han venguts de Portugal be cent sinquanta juheus, los quals son stats be per vos acullits e per la gent de la terra convinentment tractats, de que havem haut gran plaer. Per que us manam expressament quels dits juheus e tots altres que hi venguen mantengats e defensats axi com si eren christians. E per res per algun no soffirats de paraula ne de fet aquells o altres d'ells ésser mal tractatts. E fet los assignar cert loch convinent en la Ciutat, hon stien apartats. En altra manera certificam vos que si lo contrari ere fet en qualsevol manera seria imputat a culpa vostra. Datum Valencie a XV de mars, l'any de la nativitat de nostre Senyor MCCCXC quatre. Rex Johan."
27 de març de 1394- Que com lo Sr. Rey ab la seua pragmática hage revocat l' ofici de mestre de guayta y les 28 persones qui anavan en aquella, manant que la dita guayta en avant sia feta per los vesins en la forma antigament acostumada; per so ordena a totes persones que com manat los será deguen venir a la Sala, o trametre hom per ells, a una hora de nit, per tal que sapien hon deuen anar guaytar, e en aquell lloch deguen estar tota la nit fins lo jorn clar. Fol. 18. Llibre II dels Llibres de Pregons de l'Antiga Cúria de la Governació.
11 d'abril de 1394-—"Entes havem que ara novellament es vengut aqui un hom avoncle den Company, de la ciutat de Mallorques, lo qual be ha XL. (1354) anys ana en Tartaria e en la terra del gran Can ab en Francesch dez Valer de la dita ciutat. On cora nos cobeejem molt veure lo dit hom e haver informado e colloqui ab ell e saber los fets e .actes que ha vists en les dites terres: .Manam vos que vistes les presents nos trametats lo dit hom per la primera fusta qui vinga aci en Valencia, dihentli de part no«tra quens en fará servey, lo qual haurem per agradable. Dada en Valencia, sots nostre segell secret, a xj dies Dabril del any Mil cccxciiij. Rex Johannes."
27 d'abril de 1394 - El mallorquí Guillem Morell, germà de Pere Morell, una vegada mort el mestre Pere Sacoma, és nomenat mestre major d'obres de la Seu de Girona.
Maig de 1394- Francesc Comes pinta el retaule de l'església parroquial de Pollença.
28 de juliol de 1394 - A Avinyó s'elegeix successor del papa Climent VII, al cardenal d'Aragó, Pere de Luna, que pren el nom de Benet XIII.
23 de setembre de 1394-Berenguer de Montagut prohibeix treure falcons o altres aus caçadores de l'illa.
29 de setembre de 1394 - Pedro de Luna és elegit papa a Avinyó amb el nom de Benedicte XIII.
18 d'octubre de 1394 - El bisbe Lluis de Prades oficia el Te-Deum a la Seu en acció de gràcies al nomenament del papa Pedro de Luna (Benedicte XIII),considerat cismàtic, però reconegut en el conjunt dels Països Catalans.
24 d'octubre de 1391 - Pere Saguer és confirmat guardià del castell de Capdepera.
15 de desembre de 1394—Pregò de la letra reyal dada a Barcelona a 16 de octubre del dit any 1391, revocant tota facultat concedida a qualsevols oficials de donar licencia a conversos de exir fora la senyoria, y manant a tots oficials de mar que si algunes fembres converses ni encara infants menors de xv. anys sen volien exir, que les prenguen e metan en poder del ordinari.
Base del Portal del Mirador (Seu 1394)
