L'atur dels joves
Segons l'Eurostat en el mes de juliol hi havia 3.327 milions
de joves sense treball a la zona Euro (un 23,20%) i és Espanya la
que lidera la taxa d'atur entre els joves (53,50%)
La taxa d'atur dels joves a Grècia era del 53,1% en el mes de maig.
En el món la taxa d'atur entre els joves és liderada per Bòsnia Herzegovina en un 60,5%, Sudàfrica amb el 53,6%, Macedònia amb el 52,2%, Croàcia amb el 51,5%, Líbia amb el 50,8%, Sèrbia amb el 48,9%, Mauritània amb el 42%, Itàlia amb el 39%,Portugal amb el 38,20%, Eslovàquia amb el 35%, Xipre amb el 31,8%, Irlanda amb el 30,8%, Bulgària amb el 29,1%, Hongria amb el 29%, Polònia amb el 28,10%, França amb el 26,20%, Lituània amb el 25, 3%, Letònia amb el 24,70%, Suècia amb el 24,50%, Bèlgica amb el 23,5%, Eslovènia amb el 23,2%, Estònia amb el 21,3%, el Regne Unit amb el 21,1%, Finlàndia amb el 19,9%, Luxemburg amb el 19,2%, Txèquia amb el 19,1%, Estats Units amb el 16,2%, Turquia amb el 15,7%, Dinamarca amb el 14,8%, Malta amb el 14,8%, Canadà amb el 14,3%, Rússia amb el 14,1%, Austràlia amb l'11,7%, Holanda amb el 10,4%, Corea del Sud amb el 9%, Àustria amb el 8,9%, Noruega amb el 8,6%, Japó amb el 8,1%, Alemanya amb el 7,8%
Estudiants s'han mobilitzat contra
els retalls en alguns llocs, en una lluita encara insuficient que
ha d'agafar més volada, estendre's tots els àmbits de la docència i
promoure la unitat amb totes les persones afectades en el pagament de
la crisi capitalista. Unificar les lluites sense sense cap tipus de
rebaixa ni concessió als que ens volen fer pagar la crisi i als que per
interessos electorals reduïts a la programació de la lluita per
la recuperació de la cadira ara es mouen. Sense concessions als
oportunistes i de manera autònoma s'ha d'avançar contra els que
governen avui i governaren fa no res al servei del capital.
Anglaterra en flames
Els incendis, disturbis i saquejos que s'escampen per bona part
d'Anglaterra no són una bona notícia, perquè serveixen precisament per
reforçar els cossos repressius i als polítics que estan en el punt de
mira d'aquestes accions. Tota aquesta situació d'explosió de ràbia en
una direcció acèfala posa en evidència que massa coses no marxen en
aquest sistema capitalista en putrefacció.
Els que més critiquen als "hooligans" que ens demostren la sevà rauxa,
són precisament els que més contribueixen a fer-la possible: polítics,
mitjans de comunicació, la policia, la magistratura i els agitadors
xenòfobs. Però encara més, per aquesta població obrera exclosa i
derivada cap al lumpenproletariat, el saqueig és la forma d'accedir a
coses que la propaganda capitalista ven com imprescindibles i que ells,
exclosos del tot, no tenen: els assalts a les grans marques ens revelen
que les aspiracions de la gent que es revolta són les del consum que
s'entèn com a normal i al que des de l'exclusió social no es pot
accedir. Allò que fan és el que veuen fer cada dia: cúpules policials
corruptes, primers ministres que amb els doblers públics es permeten
vacances en grans mansions de la Toscana, festes multimilionàries de la
realesa al temps que es retallen tots els programes socials.
Viuen en una societat on els grans lladres i estafadors són admirats i
posats com exemple a seguir pels mitjans de propaganda-brossa.
Els que s'enriqueixen sense cap consideració pels altres són el mirall
en el que es reflexa aquest jovent marginat i per això tampoc saben que
quan crema un autobús, un centre d'atenció social, o una escola,
s'autodestrueixen. El sistema els ha maleducat expressament.
El sistema de representació política dels britànics no és democràtic:
es fonamenta en uns partits que en realitat fan les mateixes
polítiques, perquè poques diferències hi ha entre conservadors i
laboristes. El sistema, que ha exclòs a aquesta gent jove que provoca
els aldarulls de la societat anglesa , també els ha exclòs de la
política i difícilment es poden retrobar en els programes dels partits
i sindicats que objectivament formen part també del seu problema. Es
tracta en conseqüència d'una explosió marginal i perifèrica, però una
explosió d'una part de la classe obrera desatesa absolutament per
l'esquerra organitzada que seguirà sense entendre quin és el seu paper
en aquesta crisi, després d'anys d'aburgesament i d'interlocució al
servei del capital.
Els que saquegen cada dia a la classe obrera amb l'especulació en
borsa, amb la destrucció de llocs de feina i condicions de vida,
aprofitaran la situació per a fer el discurs de l'extrema dreta, per
incentivar encara més la divisió de la classe obrera autòctona i
estrangera i l'odi racial. Dissortadament en aquesta involució social
els laboristes han fet una gran contribució quan s'han aferrat a les
polítiques lliberals i destructives que generen el malestar social
actual.
Redreçar la situació en un sentit anticapitalista i socialista és la única solució per al benestar i una autèntica pau social.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans presenta candidatura al rectorat de la UIB.
L'assemblea del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC)
a la UIB ha anunciat que serà present a les eleccions a rector, per
reivindicar els seus drets com a estudiants i denunciar les enormes
carències d'aquest sistema electoral. El SEPC presentarà candidatura
pròpia,f ent valer així, de forma simbòlica, la seva via cap a una
altra universitat i una altra educació. En definitiva, un ensenyament
públic, català, no patriarcal, i popular.
El SEPC reclamar un sistema d'eleccions a rector totalment democràtic,
i s'oposa a l'actual sistema de ponderació de vot, en el qual els
estudiants compten sols amb una representació del 25%, el personal
d'administració i gestió(PAS) del 12% , els professors titulats i el
personal investigador del 12% i on gairebétot el poder de decisió recau
en el vot dels catedràtics i doctors, que compten amb una representació
del 51%.
D'aquesta manera, el col·lectiu estudiantil, essent el més nombrós de
la comunitat universitària, és rellevat a un segon pla en una decisió
de la qual depèn el seu futur acadèmic. Davant aquesta situació, el
SEPC exigeix l'eliminació del vot per sectors de manera que el vot de
tota persona pertanyent al campus universitari tingui el mateix pes en
les eleccions al Rectorat, per tal de poder avançar en la
democratització directa de les universitats.
El sidicat d'estudiants vol deixar palesa la possible pèrdua del
sistema de representació a la universitat davant la implantació gradual
de la Estratègia Universitària 2015(EU2015). Mitjançant aquesta
estratègia, l'objectiu de la qual és la transformació del'anomenat
Sistema Universitario Español (SUE), es pretén, entre d'altres coses,
limitar els mètodes d'elecció actuals baix el pretext de la
“problemàtica derivada dels actuals sistemes d'elecció degut a la manca
de participació i reflexió de l'electorat”segons postula la FCYD
(Fundación Conocimiento y Desarrollo). "Aquest nou sistema aposta per
una verticalització del sistema universitari, on el el rector estaria
fortamen tinfluït pels Consells Socials-Empresarials.Tot plegat posa al
descobert la manca d'interès de les universitats" apunta el SEPC.
Per al sindicat d'estudiants independentistes, "tot plegat posa al
descobert la manca d'interès de les universitats per la participació
dels estudiants en els sistemes de representació i elecció. Un nou
exponent d'aquestfet el trobam en que a les properes eleccions no es
disposarà de cap mesa electoral al'edifici Guillem Colom Casasnovas, de
la Facultat de Ciències"
A més a més, el SEPC denuncia, la manca de coherència de la
normativa electoral actual, la qual, davant les retallades que pateix a
dia d'avui l'ensenyament públic, contempla una retribució de fins a
2000 euros a les candidatures que es presentin per a“despeses que es
puguin derivar de la campanya electoral”.
Legislació balear sobre el jovent
Joventut
Llei 10/2006, de
26 de juliol, integral de la Joventut (BOIB
núm. 109, de 3 d’agost de 2006 )
- Llei 2/1985, de 28 de març, del Consell de
Joventut de les Illes Balears (BOIB núm. 12,
de 30 d’abril de 1985; BOE núm. 202, de 23
d’agost de 1985), modifi cada per la Llei
6/1986, de 4 de juny (BOIB núm. 19, de 20 de
juny de 1986; BOE núm. 181, de 30 de juliol
de 1986).
- Decret 16/1984, de 23 de febrer, sobre
reconeixement d’escoles d’educadors de temps
lliure (BOIB núm. 5, de 20d e març de 1984),
modifi cat pel Decret 187/1999, de 27
d’agost (BOIB núm. 114, de 9 de setembre de
1999) i desenvolupat per l’Ordre de 27d e
novembre de 1984 (BOIB núm. 20, de 20 de
desembre de 1984).
- Decret 113/1998, de 18 de desembre, de
desplegament de la Llei 2/1985 (BOIB núm. 3,
de 7 de gener de 1999).
- Decret 35/1999, de 9 d’abril, pel qual es
creen i es regulen la Xarxa Balear de
Serveis
d’Informació Jove i el cens de la Xarxa
Balear de Serveis d’Informació Jove (BOIB
núm. 49,
de 20 d’abril de 1999), desenvolupat per
l’Ordre de 23 de març de 2000 (BOIB núm. 43,
de 4 d’abril de 2000) i l’Ordre de 2 de juny
de 1999 (BOIB núm. 81, de 24 de juny de
1999).
- Decret 56/2005, de 20 de maig, pel qual es
regula l’organització i funcionament de la
Comissió Interdepartamental per a
l’elaboració de polítiques de Joventut (BOIB
núm. 83, de 31 de maig de 2005).
- Decret 129/2005, de 16 de desembre, pel
qual es regulen les activitats de temps
lliure
infantils i juvenils (BOIB núm. 192, de 24
de desembre de 2005).
- Decret 32/2006, de 31 de març, pel qual es
regula l’Institut Balear de la Joventut (BOIB
núm. 51 ext., de 6 d’abril de 2006), modifi
cat pel Decret 77/2008, de 4 de juliol (BOIB
núm. 96, de 10 de juliol de 2008).
- Decret 33/2006, de 31 de març, pel qual es
regula l’Institut de la Joventut de Mallorca
(BOIB núm. 51 ext.,m de 6 d’abril de 2006).
- Decret 34/2006, de 31 de març, pel qual es
regula l’Institut de la Joventut d’Eivissa i
Formentera (BOIB núm. 51 ext., de 6 d’abril
de 2006)
- Decret 35/2006, de 31 de març, pel qual es
regula l’Institut de la Joventut de Menorca
(BOIB núm. 51 ext., de 6 d’abril de 2006).
Els estudis
primaris són insuficients per a l'accés a
l'activitat laboral i les coses es posen cada
vegada pitjor per a aquest sector que afecta
pràcticament una de cada quatre persones en edat
de treballar.
De les 220.900 persones que
composen el sector de població en edat de
treballar que només disposen d'estudis primaris,
les ocupades són 59.900, les altres 161.000 són
inactives o desocupades formalment (69.900 homes
i 91.100 dones). Aquestes xifres manifesten que
la marginació tradicional de les dones encara no
és vençuda. En deu anys les dones
inactives/desocupades en la franja d'estudis
primaris només s'ha rebaixat en 8.500 dones.
Queda moltíssim per fer i exigir, perquè tot i
els avenços és difícil l'accés al món del
treball per a un ampli sector de dones orfes
d'estudis i vinculades a les labors de la llar
(82.800) i a l'economia informal.
L'any 2000 les persones en edat de treballar que
només tenien estudis primaris eren 246.300, i
91.100 d'aquestes tenien ocupació . De les que
no tenien ocupació en l'economia formal, 99.600
eren dones. La pèrdua de treball ha afectat a
31.200 persones en aquesta franja de persones en
tant que la millora de competències de caràcter
educatiu ha afectat només a 25.400 persones.
Aquest fet significa que la destrucció
d'ocupació per a aquest sector va molt més
ràpida que l'adquisició d'estudis suficients per
a la inserció en el mercat.
Legislació balear sobre l'esport
Esport
En contra de l'avantprojecte d'ordenança
contra el botellot
Avui, a les 11.30, el
conjunt d'entitats en contra del avantprojecte
d'ordenança contra el botellot: Confederació
General del Treball CGT, Maulets, Revolta
Global-Esquerra Anticapitalista RG-EA, Espai
Anticapitalista, Partit Comunista dels Pobles
d'Espanya PCPE i Col·lectiu de Joves Comunistes
CJC, presentaran el següent escrit al registre
del Ajuntament de Palma, i ho faran arribar al
conjunt d'Associacions de Veins de Palma i als
diferents partits amb representació al
Consistori.
Llei 14/2006, de 17 d’octubre, de l’esport a
les Illes Balears (BOIB núm. 151, de 26
d’octubre de 2006)
- Decret 23/1984, de 22 de març, pel qual
s’estableix el Registre d’associacions
esportives (BOIB núm. 7, de 9 de maig de
1984), modifi cat pel Decret 185/1999, de 27
d’agost (BOIB
núm. 114, de 9 de setembre de 1999).
- Decret 33/2004, de 2 d’abril, pel qual es
regulen les federacions esportives (BOIB
núm. 47, de 3 d’abril de 2004), modifi cat i
parcialment derogat pel Decret 86/2008, d’1
d’agost
- Decret 147/1997, de 21 de novembre, pel
qual es regulen la constitució i
funcionament dels clubs esportius (BOIB núm.
151, de 6 de desembre de 1997).
- Decret 86/2008, d’1 d’agost,pel qual es
despleguen i es regulen els processos
electorals de les federacions esportives de
les Illes Balears (BOIB núm. 111, de 9
d’agost de 2008).
- Decret 2/2009, de 16 de gener, pel qual es
regulen les activitats de formació esportiva
que imparteixen les federacions esportives a
les Illes Balears (BOIB núm. 13, de 27 de
gener de 2009).
A més, mitjançant la recollida de signatures hem
arribat a aconseguir el suport de més de 200
persones a títol individual, i a més existeixen
xarxes socials que tenen més de 2.000
simpatitzants en contra de la prohibició del
botellot.
Telèfon de contacte 650 43 35 78.
A continuació exposem l'escrit:
Les següents entitats sotasignats expressen el
seu rebuig a la proposta d’Avantprojecte
d’Ordenança reguladora de l’actuació municipal
pel foment del civisme i la convivència
ciutadana en relació al fenomen del Botellot,
redactada per l’Ajuntament de Palma amb el
suport de la totalitat de partits (PP, PSOE,
BLOC i UM) i EXPOSEM:
·Que aquest projecte d’ordenança no respon als
interessos generals de la ciutadania, sinó a les
pressions de grups empresarials de bars i
discoteques que només persegueixen el seu
benefici (ells mateixos han creat aquest
problema, posant preus inaccessibles per a la
majoria de joves), que no resol els problemes
dels veïns del Passeig Marítim i que no tracta
els problemes de fons que generen el botellot,
que són -entre d’altres- la falta d’alternatives
reals d’oci per als joves.
·Que amb la mesura presa d’avançar l’horari de
neteja per part d’Autoritat Portuària (de 6.00
a.m. a 3.00 a.m.) es resol el problema de neteja
i higiene que tenen els veïns de la zona.
·Que, com va expressar el President del CJIB de
torn, Rafel Sedano (23/10/09) “Que no mos facin
creure que aquest renou es major que el de les
discoteques, que la gent quan surt al carrer
dels locals surt amb tassons de plàstic (...)
continuen embrutant i continuen fent renou”.
·Que, com varen expressar en el seu moment (ara
es desdiuen) els regidors del BLOC per Palma,
Grosske i Ramon (20/05/10) La normativa “crea
discriminació entre els barris en funció de si
interessa o no que es protegeixi, a més (...) ja
hi ha una normativa per garantir la convivència
però (...) no s’aplica.”
·Que, si aquest Ajuntament vol acabar amb els
aspectes negatius del botellot, ha de prioritzar
accions de conscienciació entre els joves. La
prohibició (que estableix multes de fins a 3.000
euros) només serveix per criminalitzar uns joves
que CONSUMEIXEN DROGUES LEGALS, i que només
cerquen passar-ho bé.
PER TANT, RECLAMAM A L’AJUNTAMENT DE PALMA:
·Que l’Ajuntament de Palma retiri el projecte
d’ordenança, especialment pel seu caràcter
discriminatori l’article 13, que crea la figura
de “Zones d’Especial Protecció” (L’Ajuntament,
per acord de la Junta de Govern, podrà declarar
determinats espais públics com zones de especial
protecció en aquells casos en que les
concentracions reiterades de persones en els
mateixos hagi produït una molt greu pertorbació
de la convivència ciutadana) i tot el Títol III
que estableix el règim sancionador.
·Que l’Ajuntament de Palma es reuneixi tant amb
veïns i comerciants del Passeig Marítim com amb
entitats juvenils (Maulets, SEPC, AJM, MEGM...)
i el CJIB per tal de consensuar mesures per
pal·liar les molèsties que pugui generar el
botellot.
·Que l’Ajuntament de Palma estudiï, en cop de
prohibir fer botellot, acotar una zona del
Passeig Marítim i instal·lar-hi banys i
contenidors.
·Que l’Ajuntament de Palma prioritzi la
generació d’alternatives d’oci com:
1. Obrir TOTS els casals de joves, TOTES les
zones esportives municipals i les biblioteques
divendres i dissabtes de 21.00 a 6.00 i diumenge
de 8.00 a 14.00 hores.
2. Destinar una partida pressupostària destinada
a les Associacions de Joves de Palma perquè
organitzin activitats alternatives al botellot.
3. Organitzar una campanya de conscienciació
entre els joves que impliqui tant formar-los
sobre els aspectes negatius de centrar l’oci en
beure alcohol, com conscienciar-los de la
necessitat de deixar nets els espais utilitzats
per fer botellot.
ENTITATS SIGNANTS:
Espai Anticapitalista per Palma, Maulets,
Confederació General del Treball (CGT), Revolta
Global-Esquerra Anticapitalista (RG-EA), Partit
Comunista dels Pobles d’Espanya (PCPE),
Col·lectiu de Joves Comunistes (CJC)
Estudiants alemanys també
lluiten contra el Pla Bolonya En aquest final de novembre, continua el
moviment de protesta dels estudiants
alemanys que va sorgir en la passada
primavera i que s’ha estès a la major part
dels Länder. Després de
moltes manifestacions, el 24 de novembre va
expressar la seva força. D’un centenar d’universitats
alemanyes, els estudiants n’han ocupat una
vintena, sense paralitzar l’activitat d’ensenyament..
Les organitzacions d’estudiants han
anunciat una setmana d’acció a escala
federal a partir del 30 de novembre
fonamentada en tres reivindicacions bàsiques :
la revisió de les modalitat de posada en
marxa de la reforma dels estudis en relació
al procés de Bolònya (Bachelor-Master-Doktorat),
en la qual volen intervenir, la penúria
perdurable dels mitjans d’ensenyament ; el
qüestionament de les despeses de
matriculació introduïdes a alguns Länder, i
el rebuig a la submissió de l’ensenyament
superior a un sistema competitiu i de
rendabilitat.. Curiosament el SPD, els Verds i Die Linke
sostenen per ara la lluita dels estudiants.
Ja es veu que no és el mateix estar en el
govern federal que estar a l'oposició. Alemanya té uns 2,2 milions d'alumnes
universitaris, que no són molts si es
compara amb França que en té 2,1
milions, per raons d'existència d'altres
estudis més orientats a la formació
professional. La durada dels estudis és més
llarga que la d'altres països , però l'èxit
en l'obtenció de títols és major. La
reducció de la durada dels estudis que
suposa el pla Bolonya és un dels elements de
xoc actual.
A 30 de setembre de 2009-Un total de 4.659 joves de Balears són beneficiaris de la Renda Bàsica d'Emancipació (RBE) per al lloguer, dels quals 2.681 són dones --el 57,5 per cent del total-- mentre que 1.978 són homes.
11 de setembre de 2009- Un total de 155.610 alumnes s'incorporen al nou curs escolar a les Illes Balears, 622 més que l'any passat. S'han registrat 31.347 matrícules d'Educació Infantil, 62.190 de Primària, 44.545 de Secundària (inclosos els 1.972 estudiants dels Programes de Qualificació Professional Inicial) i 11.498 de Batxillerat.
8 de setembre de 2009-Comencen les
obres de l’ institut de Son Fangos de Manacor per a 1270 alumnes. La
primera fase de les obres de construcció del futur edifici, té un
pressupost de 6.802.614 euros..
L'ALUMNAT DE LA UIB ES MOBILITZA CONTRA EL
PROCÉS DE BOLONYA
EL PROCÉS DE BOLONYA I EL MOVIMENT ESTUDIANTIL