Tunísia:
Entrevista amb Fathi Chamkhi,
activista de la Lliga de l'esquerra obrera (LGO) i del Front Popular,
sobre el nou govern i la política de Front Popular
El 5 de febrer, un 81,5% del Parlament va votar la confiança en el nou
govern, amb la missió d'intentar tancar el parèntesi revolucionari
obert el 14 de gener de 2011.
Quina és l'orientació dels partits en el govern?
Encara que es reclamin de la "modernitat" de l'islamisme o del
liberalisme, la veritat és que en els fets no hi ha diferències. Ho
saben molt bé! A més cap d'ells té veritablement un projecte per
a una Tunísia que ha rebutjat l'austeritat i la reestructuració
neoliberal, i segueix negant-se a assumir els costos.
El que els importa és convèncer els vertaders amos de Tunísia, és
a dir, el capital estranger, i que representen una alternativa viable a
l'antiga dictadura. Òbviament segueixen les seves polítiques
neoliberals, independentment dels drets dels tunisians a disposar
lliurement de si mateixos.
Durant més de dos anys, els partits Nidaa Tunes i Ennahda han passat
gran part del seu temps explicant que els seus projectes eren
incompatibles. Com s'explica que ara es trobin en el mateix govern?
Les seves diferències de façana queden en el camí. Han acabat les
crides de Nidaa cap a una àmplia aliança dels demòcrates per a la
defensa de la "societat civil" contra l'amenaça islàmica, que li
han permès construir i guanyar les eleccions.
Acaba, també, el discurs del partit islamista en la necessitat de
defensar la revolució contra els representants de l'antic règim de Ben
Ali.
Un cop passades les eleccions, les màscares han caigut. És l'hora de la "unió sagrada".
És clar que les diferents expressions de la contra-revolució s'estan
preparant, unides per a la contra-ofensiva contra la classe obrera i la
joventut que exigeixen una vida millor i un futur.
Quins impactes té aquesta aliança en les files i en l'electorat de Nidaa i Ennahda?
Molts, sobretot els que van votar per Nidaa, que se senten
traïts per aquesta aliança que reinstal·la en el govern als islamistes
que volien llevar-se del mig votant per Nidaa. L'argument del "vot
útil" contra l'amenaça islamista havia permès a Nidaa guanyar vots de
diversos partits, així com alguns dels del Front Popular.
Ennahda, per la seva banda, sense poder fer res contempla
l'estrenyiment de la seva base electoral. El seu discurs ideològic, que
li va permetre guanyar les eleccions de 2011, s'està caient a trossos:
després del seu fracàs en el poder, la seva aliança amb Nidaa,els lleva
tota credibilitat davant els ulls d'amplis sectors de les classes
treballadores que havien caigut fa tres anys sota l'encís de la
ideologia islamista.
Quines són les raons adduïdes pel Front Popular (FP) de negar-se a
votar la confiança en el govern, i les raons de pes per participar?
En primer lloc, la negativa de la presència en el govern dels ministres
d'Ennahda. En segon lloc, la negativa a veure també els dirigents de
l'antic règim de Ben Ali.
Finalment, el més important, és el rebuig del programa econòmic i
social del govern, que no és més que una nova versió 'més àmplia i
profunda que l'aplicada per Ben Ali.
Aquest posicionament és al meu entendre molt bo. Encara que hi ha hagut
algunes deficiències en la coherència del discurs del Front Popular, en
última instància ha sabut desmarcar-se de tots els components de
l'aliança contra revolucionària actualment en el poder, que
reuneix els "modernistes" i els islamistes.
Quina serà la política econòmica i social del govern?
El tren ja està en marxa! El govern continua en el mateix carreró sense
sortida, intentant anar més ràpid. En concret, el govern vol continuar
amb l'execució del segon pla d'ajust estructural dictat pel FMI i el
Banc Mundial, així com els nous acords de lliure comerç amb la Unió
Europea. L'holocaust social, continuarà, de manera que és probable que
faci, una vegada més, la situació explosiva.
Quin balanç fa del Front Popular en l'actual etapa ?
En una situació de greu crisi social, tenir 15 diputats de 217 (menys
del 7%), no és suficient. Ho veig com una derrota. Estem molt per
darrere Nidaa (86 diputats) i Ennahda (69 diputats). L'FP fins i tot
s'ha quedat per darrera de UPL (16 seients), un partit creat des de
zero per un home de negocis dubtosos, que ha estat durant molt temps a
Líbia i que va tornar després de la caiguda de Gaddafi.
Així i tot la votació al FP podria haver estat pitjor a causa dels
errors d'organització, la feblesa de l'anàlisi de la situació
concreta, la vacil·lació política i els dubtes.
El fet d'haver estat pinçat per Nidaa, després de l'assassinat de
Mohamed Brahmi al juliol de 2013, en el Front de Salvació Nacional
(FSN) va ser un error. Això és molt clar ara. Nidaa va treure un
gran benefici polític amb les seves maniobres dins el FSN i la
forma en què es va dur a terme al gener de 2014, el desallotjament del
poder d'Ennahda.
L'impacte negatiu dels errors tàctics del Front Popular i la seva falta
de claredat estratègica, ha estat minvat per l'actitud dels seus
adversaris polítics.
Hi havia, per exemple, un intens debat dins del Front Popular, en la
qüestió de les aliances electorals: part de l'FP es situava en l'onada
del "vot útil" i va afavorir una àmplia aliança electoral anti-Ennahda.
Nidaa finalment va ajudar a resoldre aquest debat amb la decisió d'anar
sol a les eleccions.
El mateix va passar per al vot de confiança en el nou govern, en el
qual el FP va fer la impressió de dubte sobre la seva participació en
el govern juntament amb Nidaa. Al mateix temps, Nidaa va ser molt
temptat per una aliança amb Ennahda. És cert que un corrent minoritari
dins Nidaa, es va oposar a l'aliança amb els islamistes i que volia
reforçar la seva posició mitjançant la recerca d'un acostament amb el
Front Popular. Però al final, Nidaa va triar l'aliança amb
Ennahda.
El que és positiu és que, encara que el Front Popular ha comès errors, ha aconseguit superar-los.
Ara totes les forces que van votar la confiança en el govern tracten
d'aïllar l'FP. Però en el Front Popular hi ha elements suficients per
fer pinya, millorar la seva organització, aprofundir en les seves idees
i avançar en les pròpies solucions.
Segueixo sent optimista sobre el seu futur, encara que no és una
conclusió inevitable. La situació és difícil, però el Front Popular ha
demostrat la seva capacitat per gestionar les tensions i corregir els
errors. Ha madurat, tot i que encara es registren deficiències en les
anàlisis.
L'FP té de fet a les seves files als activistes amb les habilitats i
experiència necessàries per a formular un projecte coherent i
comprensible.
Encara no s'ha limitat a actuar en el marc parlamentari , i pren el seu
lloc en les mobilitzacions contra la crisi econòmica i social al país.
Entrevista realitzada per Dominique Lerouge per a " l'Anticapiraliste"