CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1500 - 1550



Obra de Joan Desi (any 1500)

• Any 1500- Fam a Mallorca per manca de blat.
• Any 1500- Gabriel Burgues...per auctoritat de nostro offici hagam dada licencia у facultat anan Jacme Palou, Andreu Palou, Joanet Palou e Jaume Monroig de le Vila de Bunyola de cavar e fer cavar e sercar or e argent axi amonedat com no monedat e qualsevol altres mines en qualsevol part de le present ylla ab pacte que del que trobaran hagan dar anos en nom del Sor. Rey les dues parts deduydes les despeses у laltre terça part sie dels demunt anomenats. En axi emperò que paguen los dans que feran en qualsevol possessió cercant les dites menes les quals poden cavar e fer cavar ab qualsevol ferramenta sia necessari.(Lletres del Procurador Reial 1500 1518)
  Any 1500-Simó Serra cobra del clavari de Manacor per haver presentat 573 peus d'ocells.
  Any 1500- Francisco de Oropesa, inquisidor a Mallorca.
• 18 de gener de 1500- Lleis sumptuàries: "...que daci avant algu no puxa aportar de pare, mare ni muller, lo capirò de dol al cap mes avant de xv dies e altres quinse dies la gramalla e capirò al coll, e apres lloba a son
  pler e per un mes la barba; e si es dona lo vel o beatilla negra al cap xv dies e daqui avant blanch. Lo pare e mare del fill e de  la filla haguen portar lo mateix dol. De germa e germana sogre e sogra, lo capirò al cap vuyt dies e altres vuyl dies la gramalla, e la dona vuyt dies sols lo vel o beatilla negra. De tots los altres parents se puxen portar tres dies capirò al cap e gramalla altres tres dies e apres lloba tant com volran, la qual lloba sols toch en terra; e acó sots pena de x llrs. aplicadores ço es un ters als murs de la ciutat, altra ters als cofrens reyals y laltra la mitat al magnifich mostasaf, exequtor de la present ordinacio, y laltra mitat al acusador."
• 18 de juny de 1500-Antonio del Pozzo nomena procuradors al doctor Nicolau Montanyans i a Lluis Berard .
  22 de setembre de 1500- Ferran d’Antequera reclama el pagament del dot del maridatge de la seva filla, infanta Maria, i encarrega a Gregori Burgues de la cobrança
  3 d'octubre de 1500-Francesquina, muller d'Antoni de Galiana, donzell , fa donació entre vius al seu oncle Berenguer de Montornés, donzell, del seu dret de lluïr i recuperar les 20 quarteres de forment que havia venut i que corresponien al cens de 30 quarteres de forment que rebia anualment per la propietat anomenada la casa Branca.
  18 d'octubre de 1500- Mor Pere Daguí, lul·lista.
  23 de novembre de 1500-Mor Bartomeu Caldentey, lul·lista.
• 3 de desembre de 1500- Jaume, Andreu i Joanot Palou, i jaume de Montroig obtenen llicència per cavar, cercar or i argent. En rebran un terç i pagaran el dany que facin.
   
• L'any 1501, Sebastià Rigolf cobra del clavari de Manacor per haver presentat 900 parell de peus d'ocells.
  6 de febrer de 1501-Breu apostòlic donat a Roma que imposa l'excomunió als que compren alums de Turquia, fet que recorda el vicari general Guillem Grua.
  26 de març de 1501-Salvador Riera, habitant de la parròquia de Manacor, fa donació entre vius al seu cosí germà Jaume Ballester, doctor en lleis, de dos rafals que té a la parròquia de Petra, un en franc alou i l'altre sota domini dels hereus d'en Jordi de Sant Joan, donzell.
  Juliol de 1501- Giorgio Andero, renegat eivissenc, opera en cors a Gallipoli (Gelibolu)
  Juliol de 1501-El Consell municipal de Manacor paga a Pere, esclau de Miquel Ballester per l'extermini d'ocells teuladers.
  26 de juliol de 1501-Pere Terrencs, pintor, cobra dues lliures per haver pintat una bandera blanca per a Manacor.
• 25 d'agost de 1501- Pere Joan de Sant Joan, senyor de la meitat de la baronia del comte d'Empúries, i Salvador Cerdà, en nom de Ramon dc Sant Martí ,senyor de l'altra meitat de la baronia i que gaudeix del domini útil de Son Sant Martí, cedeixen als jurats i a la vila de Muro el dret a pescar i caçar en els
  estanys que es troben en el pinar comú.
  26 d'agost de 1501-Joana, esposa de Berenguer de Montornés, donzell de Mallorca, fa donació a Isabel, filla del difunt Jaume Avella i esposa de Francesc Miquel, mercader de Mallorca, de 25 ll. que rebrà després de la mort de dita Joana, com a complement de la dot de 200 ll. que aportà.
  15 de setembre de 1501- Pau Sureda (de Sant Martí) és investit cavaller de Sant Martí d'Alanzell pel rei Ferran.
  19 d'octubre de 1501-Pere Carreres, prior de Sant Joan del Mar, obté llicència per cercar or a Mallorca.
  Any 1502- Guillem Caselles,inquisidor a Mallorca.
  Any 1502- Juan de Loaysa,inquisidor a Mallorca.
  12 de gener de 1502-Joana de Galiana, muller de Berenguer de Montornès, donzell de Mallorca ordena testament. Mana marmessors al seu marit Berenguer de Montornès, al seu germà Berenguer de Galiana, cavaller, a Salvador Sureda, cavaller, i Gabriel Mora, prevere i confessor seu. Institueix com a hereu universal al seu germà Berenguer de Galiana, cavaller. Mana que sigui sepultada a l'església de la Seu de Mallorca, a la capella de les ànimes del purgatori.
  El 25 de gener de 1502 s'estableix una Reial Orde de Ferran el Catòlic per la qual s'egixeix la contribució per a la dot de l'infanta Dona Joana.
• 26 de gener de 1502-El batle ordena la presa d'una barca biscaïna carregada de blat.
  Dia 23 d'abril de 1502 moren executades en persona pel Sant Ofici, Antònia Quart , esposa de Pau Garro i Anneta, esposa del mercer Joan Fortesa i el corredor Antoni Boga. El mateix dia són executats en efígie pel Sant Ofici Joan Pinya, cosidor, Gabriel Montaner, Gilabert Valleriola, Galceran Rabassa , corredor, i la seva esposa Antònia, Rafel Martí, Pau Garro "de Querde", assaonador, Graciosa Castellano, Salvat Rotger, Pau Bennásser, botiguer, Manuel Coll, Anneta, esposa de Gabriel Muntaner, Antonina, esposa de Jaume Juncar, Aldonça, esposa del teixidor Pau Berard, Bartomeu Umbert, Joan Mulet i la seva esposa Joana, i el teixidor Andreu Andreu.
  Dia 28 d'abril de 1502, Magdalena Porcell és raptada per Bartomeu Maó.
• 9 de juny de 1502- El Col·legi de la Mercaderia acorda subvencionar les obres projectades a la Seu amb 500 lliures en total que s'han de pagar a 50 lliures cada anys.
  25 de juny de 1502 -Joan Frexes compra una casa davant Sant Antelm, de la parròquia de Santa Creu, a Guillem Perera.
  Novembre de 1502- Una barca de Miquel Garau, i el galió de Jordi Santacilia capturen tres naus carregades de blat i fletades pel rei Ferran amb queviures per l'exèrcit destinat a Sardenya.
• 9 de desembre de 1502-Se faculta als defenedors del Col·legi de la Mercaderia a pagar la meitat de les despeses de l'estol que la Universitat ha enviat a Cabrera per a foragitar als pirates berbers, i també per a reclutar 20 homes per al mateix fi que han de partir en la galera de Jordi Santacília
  Any 1503- Santa Maria del Camí disposa de 47 focs, i devers 235 habitants . Manacor té 3064 habitants.
  Febrer de 1503-Una fusta al servei dels jurats de Mallorca s'apodera al port d'Eivissa d'una nau fletada pel rei cap a Sardenya.
  Dia 6 d'abril de 1503 per manca de gra s'autoritza menjar carn per Quaresma.
  7 d'abril de 1503- Moren executats pel Sant Ofici, Brianda, esposa de Rafel Ravell, Leonor Canti, Violant, esposa de Pere Canti, Pau Lloscos,botiguer, Pere Mulet,barber, Pere Canti,corredor d'orella, Jaume Cabrera, sastre, jueus.
  28 de juny de 1503- El Consell de la vila d'Artà atorga la botiga a Bartomeu Escalas.
  8 de setembre de 1503- El lloctinent Aymeric va a Muro a posar pau entre els bàndols de Pere Ramon de Santmartí , Joan de Sant Joan, i Miquel Puigdorfila enfrontats al de Ramon Puigdorfila i Soldevila i Lluis Soldevila.
• 22 de setembre de 1503- Moros capturen Jaume Riera al port.
• Any 1504-Jaume Berard és propietari de quatre esclaus negres a Caubet (Bunyola)
  9 de gener de 1504-"Es vist haver hic mester tant per lo menjar com sembrar circa CCXX milia quarteres de forment" a Mallorca.
  Dia 1 d'abril de 1504 es fa un pregó per la pau entre la monarquia espanyola i la francesa.
  18 de juny de 1504 -L'assassí de Simó Coll de Selva és degollat i esquarterat a la Porta de Sant Antoni.
  22 de juny de 1504 -Joan de Llunes, porquer, és executat pel Sant Ofici juntament amb Joana esposa de Joan Munyós, sastre.
• 27 de juny de 1504-Els jurats demanen al papa Juli II que sor Elionor Serra sigui reposada en el càrrec d'abadessa de Santa Clara.
  30 de juny de 1504 -El lloctinent Jeroni Descoll surt de Ciutat cap a Bunyola on els bàndols enfrontats han matat una persona. (ARP.Llib. de Dades 1504 а 1505)
  12 de setembre de 1504-El Tribunal del Sant Ofici executa 12 persones a la foguera
  18 de setembre de 1504-Pere Tornamira Desmàs compra mitja possessió d'en Joan Cladera o de Totosaus a Manacor.
   
• Any 1505- Bunyolí disposa de 5 esclaus.
• Any 1505- S'exigeix l'examen previ per a l'accés a l'ofici de mestre picapedrer.
• El 24 de gener de 1505 és executada Clara, esposa del notari Francesc Barceló.
• 11 de març de 1505-Processó contra la sequera a iniciativa del canonge  Gregori Genovard des de Ciutat fins a Cura de 300 homes vestits de blanc i descalços.
• 17 de maig de 1505- Incendi de l' església de Sineu.
• 26 de juny de 1505 -El mostassaf Pere Joan de Santacília és assassinat quan intentava pacificar una baralla entre el bàndol del Born i el de l'Almudaina.  " dijous pus prop passat que comptavem xxvj del présent mes de juny, circa mitja hora de nit, los del Born y de la Almudayna se encontraren de tal manera, que, segons som informats e tenim relacio dels dits lochtinent e regent, entre les parts nafres algunes nos son seguides, per quant eren molt armats
  pero lo dit lochtinent e veguer de la ciutat son stats nafrats de cantères ho teules que tiraven per los terrats les dones" , "mossen Pere Johan Sanctacilia, mostassaff l'any présent de la ciutat, , volent metre en pau la gent armada, la dita nit ques segui lo dit cas es stat ferit de un colp de lansa de botar en lo ull squerra, nos sap de qui ni de qui no: fins assi del colp es mort"
• 6 de setembre de 1505 -El Tribunal del Sant Ofici executa  Joana Olivera “Llagostera”, la seva filla Esperança Llagostera i Blanquina Vida.
• 15 d'octubre de 1505-Clara, vídua d'en Nicolau Crespi, notari de la vila de Manacor, ordena testament. Nomena marmessors a en Pere Andreu, natural de la vila de Manacor i ciutadà de Mallorca, a la seva cosina Isabel, vídua d'en Pere Estaras, mercader, i al seu cosí Pere Constantí, notari. Disposa ser enterrada a l'església del monestir de Sant Francesc. Institueix com a hereu universal al dit Pere Constantí.
• 24 de novembre de 1505-La Concòrdia de Salamanca fa de Felip l'Hermós i Joana la Boja reis de Castella, tot i que Ferran el Catòlic queda com governador perpetu del Regne.

Missal mallorquí de l'any 1506

• Any 1506- El Consell General demana al rei que l'elecció anual dels 6 jurats es faci el dia de Sant Jordi.
• Any 1506- Juan Navardú, inquisidor a Mallorca.
  Any 1506-La sala de sesions a Cort, era a la planta baixa i s'accedia a ella per un portal al pati situat enfront del balcó de les audiències públiques. El General Consell es reunia a la part alta.
• 9 de gener de 1506- Proposta del jurat mercader Mateu Riera que és aprovada per a canviar el dia d'extracció dels jurats i consellers: Ultimadament vos denunciam que par cosa molt impertinent que la extracció deis jurats se fassa com fa lo dia de Sancta Lucia, per quant los jurats qui tenen exir no tan aquella deguda provisió de forments e vitualles que fer hauurien per tot lany, e los qui novament entren no poden donar aquella rahó que donarse deu, e seria molt útil al regne que los jurats se trasquessen en la fi de abril, e axí ells serien tot lany jurats e farien deguda provisió de forments. Placieus aconsellar sis trametrá al senyor rey per fer dita mutació.
  Sobre la qual proposició es stat conclús, diffinit e determinat per la major part del concell, que sia impetrat del rey nostre senyor que los jurats sien trets á xxv de abril, e axí mateix se fassa dit dia extracció dels concellers, rematentho tot als magnifics jurats. 
• El rei decidí que l'extracció de jurats seria el 23 d'abril, dia de sant Jordi, data que per raons de feina no agradà als jurats , que optaven per fer l'extracció més tard i proposaren el dia de sant Pere Màrtir, i com que preveien que no seria possible demanaren el restabliment de l'extracció a sort i sac per Santa Llucia.
• El12 de gener de 1506 es fa un pregó per la pau d'Espanya amb França.
  17 de gener de 1506- Primer baptisme registrat a Esporles: Joana Francina Sala,filla de Pere Sala.
  El 26 de gener de 1506 el virrei Joan Eimeric surt de Ciutat durant 15 dies en visita a les viles.
  el 18 de març de 1506, Ferran el Catòlic, de 53 anys, es casa amb Germana de Foix de 18 anys i neboda de Louis XII a Dueñas.
  6 de maig de 1506-Pere Tornamira des Mas, ciutadà de Mallorca, i la seva muller Caterina, per raó del matrimoni del seu fill Llucià amb Isabel, donzella, filla del difunt Arnau de Puigdorfila, donzell de Mallorca, i de la seva muller Aneta, fan donació entre vius al seu fill Llucià de 1.500 l. de Mallorca.
  13 de juny de 1506- Jordi Miquel de Sant Joan, surt amb altres genets en socors de Pollença per l'avís de la presència de moros.
  30 de juny de 1506 -Ferran II d'Antequera demana 4000 florins d'or als jurats, imposició del maridatge de la seva filla Catalina.
  4 de setembre de 1506- Francí Bartomeu compra l’Illa de Dragonera.
  16 de setembre de 1506 -Jaume de Hirdis, llibreter encarrega el Missal Mallorquí que s’imprimirà a Venècia
  25 de setembre de 1506-Mor Felip l'Hermós, rei de Castella, en beure aigua gelada després de jugar a la pilota
  1 de novembre de 1506-Isabel, vídua de Pere Estaràs, mercader de la ciutat de Mallorca, ordena testament. Nomena com a marmessors al seu germà Pere Constantí, notari, i a Clara, muller de Nicolau Crespí, notari de la vila de Manacor. Institueix com hereu universal al seu germà Pere Constantí, notari. Mana que sigui enterrada en l'església del monestir de Sant Francesc en la tomba dels seus pares.
  Any 1507-Fi de la primera clau de l'església de Sineu.
• Març de 1507-Un edicte prohibeix als casats tenir dona enamorada sota pena de 25 £.
  Dia 12 d'abril de 1507 s'ordena el repartiment de blat entre els desocupats d'Inca.
• 12 d'abril de 1507- Una nau de jordi Ris és a Menorca amb gent apestada.
  15 de maig de 1507- Rafel Ballester de Manacor i Pere Thomàs Andreu són admesos pels jurats com a ciutadans i nous pobladors de Ciutat.
  9 de juliol de 1507 -Llucià Tornamira Desmàs compra la meitat de Tutusaus a Manacor.
  20 de juliol de 1507 -Són executats pel Tribunal del Sant Ofici: Francesc Morro, botiguer de llenç ; Rafela, esposa de Jaume Llop; Pere Llop,sastre, Blanquina, esposa de Joan Amorós. Són relaxats en efígie: Dolça, esposa de Francí Grau; Eulàlia, esposa de Gabriel Vila; Floreta, esposa del corredor Galceran Bonnín; Elisenda, esposa del sastre Pere Llop; Elionor, esposa de Miquel Oliver, Joan Amorós i Antonina Coll.
  Agost de 1507-Neix Jeroni Nadal, teòleg jesuïta.
  28 de juliol de 1507 -Posen llumeneres a Ciutat perquè el rei ha arribat a València.
  16 de setembre de 1507-Un bergantí de Lleonard Capdebou carrega passatgers que han d'anar a Catalunya.
  20 de setembre de 1507 -Rafel Aguiló i la seva esposa Clara moren cremats pel Sant Ofici.
  3 d'octubre de 1507-Col·locació de la imatge de la Mare de Déu amb els Àngels al retaule de la Consolació de les monges jerònimes de Palma.
• 30 d'octubre de 1507 -El canonge Gregori Genovard predica en una funció solemne al monestir de Santa
  Elisabet i en presència del bisbe Miquel Morro beneeix una imatge de la Verge-sagrari, obra de Gabriel Mòger, jove.
  Any 1508- Guillem Caselles, inquisidor a Mallorca per segona vegada.
  El 21 de gener de 1508 són estranyats els religiosos claustrals.
  23 de gener de 1508- "Lo poble stà per perir de fam".-Comunicació dels jurats d'Andratx.
  15 de febrer de 1508-Nicolau Truyol del Fangar ven l'esclau sarraí Jordi a Pere Oliver de Moranta per 75 lliures.
  26 de maig de 1508- Antoni Ferrer, jurat d' Esporles reconeix un deute de 31 lliures i 4 sous per 24 quarteres de blat de Sicília.
  20 de juliol de 1508-Executada Rafela,esposa de Jaume Llop, Blanquina, esposa de Joanot Amorós i Francí Morro, botiguer,jueus.
  13 d'agost de 1508-Reconciliat Joan Colom,teixidor de llana, pel Sant Ofici.
• 23 d'agost de 1508- Bartomeu Palou d'Orient compra l'esclava Elionor de 40 anys, a Joana, viuda de Maxella per 20 ducats (42 lliures).
  28 de setembre de 1508 -L’inquisidor Guillem Caselles fa cremar tres dones a la foguera, després d’escanyar-les: entre elles, Blanca Bennàsser, esposa del capser Francí Bennàsser. de l’illeta d’Andreu Net, i Dolça, esposa de Pere Felip. El mateix dia Bartomeu Castellar és executat en efígie.
• 11 d'octubre de 1508- Jaume Vives, de Manacor, barata a Berenguer Serralta ,ciutadà, una esclava de nom Pereta, de 22 anys per una borda mulata
  (lora) de 10 anys de nom Damiana en tornas de 48 L. i 10 s.
  Any 1509-Miquel Ballester presenta un recurs al rei perquè per exercir de jurat el seu gremi li ha de donar una mula.
  Any 1509-Imatge-sagrari gòtica de santa Maria de Sineu, obra de Gabriel Mòger.
  12 de gener de 1509- Ferran el Catòlic ordena als jueus portar el senyal de roba roja.
  El 9 de febrer de 1509 dues naus de corsaris berberescs capturen 22 pecadors i les seves barques a Cabrera.
  El 13 de febrer de 1509 Jaume Burgues surt amb dues galeazzes i 200 homes cap a Cabrera contra els corsaris.
  19 de maig de 1509.Jiménez de Cisneros allibera 300 captius cristians d'Oran
  2 de juny de 1509-Pregó del virrei Aymerich : «com per experiència hage constat en la present Ciutat e Regne de Mallorques, a causa dels aplechs e ajusts dels menestrals e hòmens de la Part Forana, fahents valensa ab una part o a altre als hòmens de honor qui bandoletgen o stan en ubert ab sos contraris esser-se seguits molts scàndols e grans desordes». «Car la multitud de dits menestrals e hòmens de la Part Forana concorren en valensa de una part y de altre en las bregues e comocions entre dits hòmens de honor seguides». «a tots los dits menestrals e hòmens de la Part Forana e a cada hu d’ells en particular que si bregues algunes o insults beuran nisentiran entre hòmens de honor no gosen ni presumescan fer part en aquellas ne traure armes o fer alguna manera de socors ne ajuda en dites bregues. E axí poc gosen ni
  presumescan star armats en las cases dels dits hòmens de honor qui bandoletgen o stan en ubert ab sos contraris si ja donchs no menjen e prenen soldada dels dits hòmens de honor los quals e no altres són exceptats y refermats de la present crida e edicta sots pena de vida e confiscació de tots llurs béns».
  
  28 de juny de 1509- Executats Salvador Castellar, per pràctiques jueuves , a Mallorca, i també Dolça,esposa de Pere Pellicer.
  23 de juliol de 1509- Són relaxats en estàtua pel Tribunal del Sant Ofici:Floreta, esposa de Baltasar Boga; Jaume Viabrera de l’illeta de l’església del Call a Santa Eulàlia; Jordi Coll i la seva esposa Dolça; Jaume Fornés i la seva esposa Violant; Floreta, esposa de Joan Fortesa, Francesc Fiol, tonyiner, i Manuel Goscons.
  25 d’agost de 1509- Bartomeu Domènech , teixidor de lli, troba 300 peces d’or a Inca i és penat a pagar 25 ducats per no denunciar-ho.
  20 de setembre de 1509- Executat pel Sant Ofici, Rafel Aguiló ,pelleter, i la seva esposa Clara.
  28 de setembre de 1509- Registre escrit de baptismes.Aques dia cremen tres dones a la Porta Plegadissa després de morir escanyades.
  Any 1510-Miquel Frau és contractat en l'obra d'un retaule dedicat a Sant Mateu de Bunyola.
  Any 1510-Muro disposa de 332 focs.
  El 30 de gener de 1510 es fa un pregó als artesans per a la fortificació de Bugia.
  1 de febrer de1510-Pere, esclau de Perot Andreu, és condemnat a 4 mesos d'exili de Manacor per haver anat contra Antoni Ballester, llibert.
  4 de juny de 1510- Antoni i Miguel Gual són condemnats pel robatori d'abelles a multes de 16 i 20 lliures. 
  13 de setembre de 1510 -Són comdemnats a desterrament durant dos mesos els manacoríns Pere Tries, Pere i Miquel Peretó,Andreu Perot i Francesc Angelat per les ferides causades a Antoni Ballester.
  28 de setembre de 1510 -Jaume Sanmartí, botiguer i Daniel Llop, sastre, són escanyats i cremats pel Sant Ofici a la Porta Plegadissa juntament amb el tintorer Joan Navarro i la seva esposa Elionor.
• 14 d'octubre de 1510- Jordi Dameto lloga una alqueria a Bunyola a Pelai Fuster per 153 lliures anuals. Hi havia 3 captius, Mustafà, Nicolau i Alí.
  27 de novembre de 1510- Mor Guillem Caldentey, metge felanitxer.
  Any 1511-Constitució del Col·legi de Corders, i també la de pintors i brodadors, que pren el nom de Confraria de Nostra Dona de la Clastra.
  Dia 15 d'abril de 1511 el Sant Ofici executa en efígie Clara esposa del cadirer Rafel Olivar, Coloma Llunes, Francesc Tomàs Arnau, Clara, esposa de Manuel Rodes, Clara, esposa del corredor Nicolau Cortès, i Coloma, esposa de Bartomeu Boscons.
• 15 d'abril de 1511-Queixes dels menestrals al rei ".. por parte de Miquel Palmer sindico de los patronos y marineros y de los hortelanos dessa Ciudad e de Georgio Joan sindico de los pelayres e texidores de lana ha seido recorriendo a nos diziendo que los gentiles ombres e Ciutadanos que teñen el governo e regimentó dessa-Ciudad fasen muchos
  agravios e prejuhisios a todos los artistas e menesterales assi a los poblados en esa Ciudad como a todos los del reyno faciéndoles contribuir en muchos guastos voluntarios tatxandoles a pagar muchas cosas en las quales no son tenidos ni obligados pagar ". "...dizen que per ser mas potentes los dichos gentiles ombres y
  Ciutadanos ellos per fuersa y no per términos de justicia los fazen pagar dichas tachas de forma que muchos de los dichos artistas, o menesteralcs se passan en otras partes a bivir y dexar sus domicilios y assi dizen que esse reyno queda despoblado". ".. dizen que los dichos gentiles ombres y Ciutadanos per
  fraudar los drechos en que son obligados pagar por las impositiones de las vituallas están la mayor parte del anyo en lurs possessiones que tienen fora de la dicha Ciudad sin pagar ninguna cosa (Lib. de Letras Reales de 1566 ad 1511 ; Archivo de la Curia de la Gobernación.)
  5 de juny de 1511- Ferran Alcodori, gerrer d'Inca és condemnat a l'exili de la vila per insults a Antoni Figuerola.
• 11 setembre 1511- Yo, Pere Terens, pintor he rebuts contans de vós, mos. Gabriell Móra, deu ducats
  dor, dic XVI 11. c són porata del retaulla, lo que jo, dit, pintà de Sent Yeroni, dels quals ne pagà mos. Johan Miquell, procurador de Sent Geroni, sine ducats dor venetians. Fou a XI de setembre any M.D. e honze.
  12 de setembre de 1511 Arriba a Mallorca el nou virrei Miguel Gurrea que el dia 21 substitueix a Joan Aymeric.
  17 de setembre de 1511- Frederic Honorat de Gualbes és nomenat regent de la cancelleria mallorquina.
  18 de setembre de 1511 - Fundació de la Confraria de Nostra Dona de la Clastra, de pintors i brodadors.
  18 de setembre de 1511- Arnau Albertí de Muro, futur bisbe de Patti i inquisidor, és el nou rector de Sant Julià de Campos.
• 4 de desembre de 1511-Mor Teseu Valentí, jurista.
  A Ciutat hi ha 95 sabaters.
• Any 1512-Son Costa (Montuïri) és propietat dels dominics.
• Any 1512-El monestir de la Cartoixa va posseir Capocorp per donació de Berenguer de Galiana, fins
  l'any 1334 que fou venuda a Mique Salvà de Llucmajor.
• 7 de maig de 1512- Els jurats informen al lloctinent de Catalunya  Jaume M. de Luna: Segons tenim verídica informació estos proppasats dies mossèn Gaspar Calaf, síndich nostre, exint de la sglésia hauria stat envestit per un home no conegut e li serien stats donats molts colps de spasa en la sua persona a fi de matarlo, si no que a la magestat divina no és stat present, ans ha permès lo dit síndich restar salvo un poch nafrat, reputant açò a gran miracle. Crehem les pregàries del illuminat doctor mestre Ramón Lull, al stucli de la sciència del qual los bens y drets de la senyora de Pinós són stat dexats, hoides de la divina magestat, obtés la lliberació del perill en que lo síndieh sés trobat.
  10 de juny de 1512 - Mor Jaume Creix, picapedrer de la Seu que habitava l'illeta de Palmer a la parròquia de Sant Miquel.
  4 de juliol de 1512 -L’argenter Gabriel Savi, de l’illeta de Macià Costa, i el pelleter Guillem Savi de l’illeta de Cristòfol Mir, es reconcilien amb el Sant Ofici.
• 12 de juliol de 1512- El picapedrer Gabriel Dusai colloca el seu fili Damià de catorze anys d'edat amb el pintor Joan Desi per a que aprengui l'ofìci de pintor durant quatre anys. (ARM, Prot. R-570, 48v-49.)
• 29 de setembre de 1512-Neix Pere Abri-Descatlar Cavalleria , quart senyor de la Bossa d'Or.
   

Llibre de Rosselló (1512)

Llibre d'Abelló (1513)

Obra de Joan Ventallol (Any 1521)

• Any 1513-Miquel Frau treballa en l'obra d'un retaule dedicat a Santa Anna i Sant Antoni per a la parròquia de Llucmajor.
  21 de febrer de 1513.Mor el papa Juli II
  Dia 29 d'abril de 1513 Manuel Gual d'Inca és sentenciat al pagament de 125 lliures a Bordils per la mort de l'esclau Antonel·lo.
  7 de maig de 1513-Jaume Tomàs compra unes cases amb hort a Valldemossa a Jaume Verger de Llucmajor i la seva esposa Bàrbara , al costat de les cases i l'hort de Bartomeu Ferrà, i també les cases i l'hort de Bartomeu Marimon.
  19 de juny de 1513- Els jurats de Porreres, Antoni Servera, Bernat Baulenes, Joan Rosselló i Pere del Puig Veny es reuneixen a la casa de l'Hospital.
  18 d'octubre de 1513 El Tribunal del Sant Ofici executa en efígie Isabel, esposa de Luis Díaz, Antoni Canel, cedacer, Esperança Socorrats, Clara, esposa de Pere Marco, Rafel Carbonell, draper, Clara, esposa de Joan Pi, Pereta, esposa de Manuel Coll, Esperança Arnau, Francí Torrella i Perot Torrella. El calceter Dalmau Cartella és reconciliat.
  27 de gener de 1514-Macià Esteve de Sineu comença a prendre l'ofici de blanquer amb Cristòfol Sobirats durant 5 anys i serà vestit i alimentat.
• 2 de març de 1514-El Col·legi de la Mercaderia ofereix 400 lliures per a finançar la galera que els jurats volen fer per a la defensa de la costa.
  14 de juny de 1514- Graciosa, esposa de Pere Sala; Esperança, esposa de Nicolau Ramenta i Graciosa, esposa de Joan Conilleres són executades en efígie pel tribunal del Sant Ofici.
  
  20 d'octubre de 1514-Rafela, esclava de Rafel Ballester de Manacor compra la llibertat per 60 lliures.
  24 d'octubre de 1514- Privilegi de legislació civil per a la baronia de Bunyolí.
  Any 1514-Obra de Pere Terrencs del Retaule de les Ànimes del Purgatori per a la parròquia de Campos, amb un cost de 90 lliures ue ha de ser enllestida per a la festa de Sant Julià.
• Any 1515-Mostra general de any 1515 a Bunyola- Hi ha 73 homes d'armes. Aporten cavalls Joanot Palou i el seu fill i Pere Cardils.Aporten pavesos: Toni Obrador, Nicolau Poc, Pere Cardils, Miquel Bosc i Joan Palou. Aporten rodelles: Joanot Palou i el seu fill (3), Pere Mascarell (3), Pere Cardils (3), Jaume Amar (2), Jaume Palou (2), Miquel Palou (2), Joan Palou (2), Blai Palou (2), Bernat Muntaner (2), Mateu Santjoan (2), Joan Palou (1), Joan Cardils (1), Bernat Uguet (1), Bernadí Roig (1). Tenen cuirasses: Joan Poc, Bernat Uguet, Miquel Palou, Bernat Muntaner, Pere Cardils, Pere Masquerell, Miquel Bosch, Guillem Palou i Joanot Palou. Aporten ballestes: Llorenç Muntaner, Pere Muntaner,Jaume Prexana, Antoni Uguet, Joanot Palou, Miquel Bosch, Pere Mascarell (2),  Pere Cardils (2), Bernat Muntaner (4), Bernat Uguet i fills (4), Miquel Palou (6), Nicolau Poc (2), Joan Poc, Joan Creus, Jaume Ferragut, Cristòfol Ferragut,Jaume Palou, Bernadí Mateu, Jaume Amar, Bartomeu Mayol. Aporten llances: Gabriel Gomella (2), Toni Palou, Joan Borràs, Bartomeu Magraner, Bernat de Calbet, Mateu Domingo, Jaume Domingo, Joan Monserrat, Bernat Cabot, Sebastià Cabot, Guillem Socies, Bernat Serra, Jaume Bosc, Pere Amar, Sebastià Coll, Jaume Manresa, Jaume Pericàs, Miquel Avella, Bernadí Dureta, Mateu Borràs, Antoni Serra, Bartomeu Busquet, Bartomeu Mayol i altres fins a sumar 63 llances. Aporten espases: Toni Fortuny (2), Sebastià Llabrés, Francesc Llabrés, Esteva Quimano, Sebastià Fuster, i els anteriors fins a 83 espases. No aporten cap arma: Jaume Aulet, Joan Uguet, Jaume Bestard, Guillem Socies, Rafel Serra. (AHM Llibre de Mostra general del any 1515, f. 137)
  Any 1515- Obra del portal major d el'església de Sineu.
• Any 1515- Jaume Barceló de Porreres arregla la coberta de l'església de Montuïri.
• 27 de gener de 1515- Gabriel Ribes ven a Huguet de Sant joan un esclau rus de 50 anys anomenat Bartomeu.
  30 de juny de 1515 -Promulgació reial sobre la capbrevació.
• 3 de setembre de 1515-El lloctinent insta al Col·legi de la Mercaderia a aportar els homes que han d'anar en l'expedició de Bugia. El Col·legi aporta 100 ducats d'or i es compromet al pagament dels homes.
  8 d'octubre de 1515-Desembarquen biscaïns de tres barques i maten 40 ovelles.
• 15 de desembre de 1515- Pere Terrencs, pintor, acorda amb Damiana, esposa del paraire Bernat Femenia, que li serveixi.
• El 16 de desembre de1515 fa testament Joan Crespí, paraire de Mallorca,detingut de malaltia corporal, vol ser enterrat a Santa Creu i anomena hereva la dona Joana (ARM, P., M-740, f. 177).
  Any 1516-Retaule per a l'església de Llucmajor, obra de Pere Terrencs i Gregori Llaneres.
• Any 1516-Obres de reparació a l'església del puig de sant Miquel.
  El 13 de gener de 1516 torna l'expedició mallorquina de Bugia.
  El 22 de gener de 1516 mor el rei Ferran el Catòlic a Madrigalejo.
  El 28 de febrer de 1516 es celebren les exèquies per la mort de Ferran el Catòlic, un rei que no va venir mai a Mallorca i que només es recordà de Mallorca per cobrar l'impost del coronatge i la contribució a les noces dels seus descendents.
  Dia 19 d'abril de 1516 Arnau Albertí fa donació a Campos d'una relíquia del "Lignum Crucis".
  Dia 23 d'abril de 1516 són absolts d'haver causat ferides a Bonafè els inquers Antoni i Bartomeu Domènec, Antoni Bordils, Bernadí Català, Joan Gallur, Joan Ramis, Joan Roca.
  30 d'abril de 1516-Una nau de frencesos,genovesos i nissards és capturada en cors per Xamena, en Torres de Menorca i Tomeu Miret.
  23 de juliol de 1516 -Pere Terrencs i Gregori Llaneres, pintors, obtenen un contracte del prevere Llorenç Salvà per a fer el retaule de Sant Pere i de Sant Pau a Llucmajor.
• 17 d'octubre de 1516-Joan, esclau moro de Jaume Palou d'Orient, obté la llibertat.
  Any 1517-Fi de la construcció de la capella del Roser de Sant Domingo.
  Any 1517-Fi de la quarta clau de l'església de Sineu.
  Any 1517-Bartomeu Gallard té el rafal de Miramar al costat de l'ermita de la Trinitat de Valldemossa.
  
  Dia 4 d'abril de 1517 el Sant Ofici executa en efígie el paraire Bartomeu Coll i la seva esposa Úrsula que vivien a l'illeta de Palou a Sant Miquel. També en efígie són executades Beatriu, esposa de Pere Valleriola, Angelina, esposa de Gabriel Torres, Julià Colom, sabater, i Pau Bonnín, un sastre que vivia a l'illeta de Macià Costa de Santa Eulàlia. En canvi el Tribunal reconcilia Francesca Boga, esposa del paraire Cristòfol Pasqual,habitant de la Casa de Paraires a la parròquia de Sant Nicolau i Isabel Bennàsser, esposa del corraler Tomàs Valleriola que vivilia a l'illeta de Genovard a Sant Nicolau.
  
  Fundació de la Cartoixa: Manuel Ferrando (1517)
• 23 de juny de 1517-El Col·legi de la Mercaderia concedeix 10 lliures per a les obres de santa Eulàlia i per a l'eixamplament de la plaça que hi ha davant la façana.
  18 d'octubre de 1517 Pere Pont, canonge, beneeix la quarta clau de l'església de Sineu.
  24 de desembre de 1517-Jaume Roca és designat pel rei Carlos, regent de la Cancelleria de Mallorca.
  Any 1518-Francesc Ballester és nomenat lloctinent del procurador reial per a Manacor.
  Any 1518-Antoni Uguet fa donació d'unes cases als trinitaris situades al carrer d'en Camaró.
• Any 1518-Vaga de pescadors en oposició als preus imposats pel virrei a instàncies dels jurats.(BSAL.. IV, 1891, 60.)
  15 de gener de 1518- Sol·licitud d'aprovació dels estatuts de La Criança. El cost d'estada a La Criança és el següent:Item que les dites donselles confreresas, per lur viure é per sustentasió de lurs ministres, agen
  aportar deu ducats cascun añy, pagadors per terses de quatre en quatre mesos, é la primera tersa
  qui sia tan tots lur entrada, è mes aporten vuit quarteras de forment, per lo semblant, cascun añy, la mitât tan tost en lur entrada, e laltre mitât, cap de sis mesos, é aixi mateix cascuna, ó entre dues, que aporten son llit de repos petit, ab tot son forniment pera dormir, é una caxeta pera tenir lur robe.
  25 de març de 1518-Arriba a Mallorca el regent de la cancelleria, Jaume Roca.
  14 d'abril de 1518-Testament de Jaume Mercer que vol ser enterrat al vas dels mercers de Sant Francesc de Palma. Fa hereu a la seva esposa Elionor i quan aquesta mori al seu nebot Gabriel Mercer amb la condició de casar-se amb una filla d'Arnau Burguet, la que decideixi la seva esposa a més de decidir la dot que no serà inferior a mil lliures censals.
• 23 d'agost de 1518-Un temporal destrueix l'armada dirigida per Hug de Montcada per a la conquesta d'Alger. Moren 4.000 soldats, i 26 vaixells resulten destruïts. Els soldats que han sobreviscut al desastre s'alcen perquè no cobren i saquegen Eivissa. Els danys del saqueig realitzat per les tropes de l'emperador són valorats en 28.395 ducats i cent anys després els jurats eivissencs exposaven al rei  que encara no s'havien cobrat.
  30 d'agost de 1518-Convocatio Curiarum principatu resulten destruïytss Cataloniae facta per serenissimos reginam et regem, dominos nostros, in civitate Barcinonae (Aplaçades).
  Any 1519- Boda de Jaume Tomàs Creus amb Marquesina Gallard i Rul·lan, pare i mare de sor Caterina Tomàs.
• Any 1519-El Gran i General Consell sol·licita als reis Carlos i Juana que es condemni als denunciants i acusadors falsos a la pena que correspongui a l'acusat i al pagament de les costes, si aquest resulta absolt. Els monarques disposen que s'observi l'establert pel dret C o m ú.(ARM., Llibre de n'Abelló, f. 166)
• 8 de gener de 1519-Es proposa arreglar les torres de Portopí perquè estan en ruïna.
  24 de gener de 1519-Dilluns. El rei Carlos surt de Saragossa cap a Barcelona amb motiu de la convocatòria de Corts.
  8 de febrer de 1519-El rei Carlos arriba a Molins de Rei.
  14 de febrer de 1519-El rei Carlos arriba al monestir de Valldonzella.
  15 de febrer de 1519-"Entra por el Portal de Sanct Anthoni e por lo carrer del Hospital fins al portal de Sancta Creu, e Rambla avall girará per lo dormidor dels Frares Menors..."."En aquest dia entrá la dita Majestat en la ciutat de Barchinona, fou li feta gran recepció, que per ésser tant gran, és millor callar que dir ne poch ...".
  16 de febrer de 1519-Galceran Balaguer exposa que la convocatòria de Corts s'ha de fer segons els usatges i des del propi principat i assenyala que la convocatòria feta a Saragossa no és competent perquè Carlos no ha jurat les constitucions catalanes.
  Dia 15 d'abril de 1519 el Sant Ofici reconcilia Elionor, esposa del sastre Jofre Rabassa, que vivien a l'illeta de Carles Desbach; Pereta, esposa del botiguer Pau Coll, que vivien a l'illeta de Genovard a Sant Nicolau; Antònia, esposa de Pau Tarongí que vivia a l'illeta de Valentí; el cedacer Joan Bonnín, de la mateixa illeta, i Isabel, esposa de Joan Torres, que vvia a l'illeta de Rovira.
  16 d'abril de 1519-Carlos ret homenatge i jura fidelitat a les Corts catalanes.
• 22 de juny de 1519- Dimarts- No resmeyns denunciam a V. m. com en lo principi del nostre any per nosaltres se ha feta ordinacio que tot lo peix fresch quis vendrá se haja de vendrá a pes, y los pescadors per aquesta raho crehent ells los es gran perjuy no volen pescar y han fet passar mala vida a tot lo poblé
  aquesta coresma y encar ara de present se posen en torn de no voler pescar y de fet no volen pescar; havem pensat y desliberat de scriure en térra ferma y fer venir deu o dotse cases de pescadors y darlos franquesa per temps de deu anys.
  Sobre la qual proposicio es stat conclus diffinit e determenat que lo fet dels pescadors sia remes als mags. Jurats, los quals hi fassen aquella provisio que ben vist los sera tant en fer venir altres pescadors de Cathalunya com en darlos franquesa.
  23 de juliol de 1519-L'arquebisbe de Tarragona, Pere de Cardona, és nomenat canceller, i Antoni Agustí, vicecanceller.
• 25 de juny de 1519-El Col·legi de la Mercaderia decideix construir i armar dos falutxos per a la defensa de les costes de llevant i de ponent.
  4 d'agost de 1519-A causa de la pesta que afecta a València el rei Carlos es dirigeix a Molins de Rei.
  9 de setembre de 1519- El mercader Pere Valls institueix un benefici a la capella de l’Esperança de Campos.
  30 de setembre de 1519 Aina Oms (de casada Puigdorfila Oms) obté en herència Vernissa (Santa Margalida)
  
  Cadiratge de la Seu (1519)
  El 12 de gener de 1520 el rei Carlos surt de Valldonzella per a celebrar Corts en el convent de framenors.
  Les corts aproven que per fer front als turcs són necessaris 13.000 ducats anuals per a l'armament de quatre galeres. El finançament d'aquestes es farà amb 7000 ducats del rei, 2500 ducats del Principat perquè disposa de 60.000 focs, 2000 ducats del Regne de València que disposa de 50.000 focs, 1000 ducats del Regne de Sardenya, que disposa de 30.000 focs, i 500 ducats del Regne de Mallorca que té 12.000 focs.
  El 23 de gener de 1520, dilluns, el rei Carlos surt de Barcelona cap a Saragossa.
  El 25 de gener de 1520 Pere Suau de Manacor compra l'esclava Pericona per 85 lliures.
  Dia 12 d'abril de 1520 Joan Serra, picapedrer, es queixa perquè no li paguen la feina feta a l'església de Manacor.
• 8 de juny de 1520- Pere de Sant Joan ven a Mateu de Sant Joan de Bunyola el delme i tasca de l'any , de la cavalleria d'Orient per 40 quarteres de blat.
  21 d’agost de 1520- Benedicció de la cinquena clau de l’església de Sineu.
  
  12 de setembre de 1520 Beatriu Lloscos, prostituta, posa la seva filla Isabel al servei de l’argenter Jaume Bonet.
• El 17 de setembre de 1520 es dona concés a Joanot Colom, viudo, per casar amb Margarita, donzella, filla d'Antoni Arbona de Sóller.
• 1 d'octubre de 1520-Combat de la Granada entre bàndols a Puigpunyent.
• 9 d'octubre de 1520-Nicolau de Pacs estableix en emfiteusi a Francina, muller d'Antoni Oliver d'Alaró un molí draper i un hort al camí que va  a Inca.
  
   
• El 31 de gener de 1521 es reuneixen els menestrals a Sant Nicolau Vell, pròleg de la revolta agermanada.
• Dia 1 de febrer de 1521 Jaume Reixac de Manacor compra per 10 lliures els drets al tall de la carn a Artà.
• El 5 de febrer de 1521 va morir Maria Sunyer, monja del convent de Sant Jeroni.
• El 6 de febrer de 1521 són detinguts els germans Joanot i Francesc Colom i Pasqual Rosselló, barreters, Rafel Ripoll, capeller,Pere Bagur, sabater, Guillem Vich, espaser i Joan Crespí pel seu discurs contra el govern dels cavallers. Joanot Colom vivia a l'illeta de Pacs a Sant Nicolau, i Bagur i Rosselló, també a la mateixa parròquia a l'illeta de Riudamenya Vich vivia a l'illeta de Macià Costa. Joan Crespí vivia l'illeta de Bernat Gual.
  
  Els jurats Jordi Arquer, Jaume Martí, Guillem Desmás, Miquel Sunyer i Rafel Arnau van a la Sala amb gramalla negra enlloc de la gramalla roja en rebuig a la protesta agermanada. Aquest fet provoca les ires dels agermanats com Jaume Pou, sabater, i Miquel Seguí, sastre planten les seves banderes gremials a Cort. Aquest amenaça el virrei amb una pica i tira l'espasa en senyal de combat.
• El 7 de febrer de 1521 el barreter Pere Rosselló, germà de Pasqual i habitant de l'illeta de Carras surt amb el tambor, acompanyat de Pere Pou, sabater amb la bandera de Sant Pere Màrtir i dirigeixen una protesta dels menestrals que pugen la costa de Sant Nicolau fins a la presó (al costat de Cort) per a posar en llibertat els presos agermanats.
• El 8 de febrer de 1521 Antoni Bonet ,sastre, cosí de l'agermanat Joan Crespí, visita el dirigent agermanat valencià Guillem Sorolla.  El mateix dia és expulsat de la Casa de Consignació dels censals el clavari  bosser Joan Albertí,i Joan Crespí és elegit instador del poble.
• El 9 de febrer de 1521 en el claustre de Sant Francesc és reuneixen els agermanats en assemblea i elegeixen els representants gremials.
   
• Dia 15 d'abril de 1521 s'institueix la Tretzena, institució de govern del contrapoder agermanat. Joan Crespí és el seu instador.
• Dia 16 d'abril de 1521 Joanot Gual i Joan Crespí demanen als jurats l'exili del virrei Joan Gurrea.
• Dia 17 d'abril de 1521 es celebra una assemblea o consell dels representats dels menestrals i forans elegits en el moviment agermanat. Antoni Bestard de Binissalem i Guillem Esplugues d'Artà s'incorporen a la Tretzena, representació del contrapoder agermanat.
• 21 d'abril de 1521- Antònia Campaner es casa amb el llibreter Tomàs Esquer.
   
• 22 d'abril de 1521- François I de França declara la guerra a l'emperador Carlos.
• maig de 1521- Frederic Honorat de Gualbes, regent d ela cancelleria és amenaçat de mort per la seva intervenció en l'elecció d'un sopreposat dels picapedrers poc favorable a la germania.
• 18 de maig de 1521- Setge al castell de l'Almudaina per part dels agermanats. Els agermanats intenten matar al regent de la cancelleria Jaume Roca, valencià.
• 10 de juny de 1521- El virrei Gurrea llegeix les cartes reials de Carles V, datades el dia 31 de març en relació a la Germania a la planta baixa del Castell Reial (Almudaina) i dirigides als caps d'ofici, en les que condemna l'alçament agermanat.
• 16 de juny de 1521- Lectura de les cartes reials de Carlos V davant el batle Macià Salvà i els prohoms de Llucmajor.
• 19 de juny de 1521- Galceran Villalonga, oficial i Pere Sans, notari, surten cap a Inca, Campanet i Sa Pobla per requerir la reducció dels alçats en germania. 
• 21 de juny de 1521- El Consell del Col·legi de la Mercaderia autoritza al defenedor Mateu Espanyol per tal que recuperi, abans de que les fonguin a la Seca, tres tasses i un gerro de plata que els agermanats requisaren després que el Col·legi es negués a pagar 35 ducats d'or per tal d'atendre les necessitats públiques.
• 22 de juny de 1521 -El Consell del Sindicat Forà aprova l'obediència als manaments reials contra la Germania.
• 6 de juliol de 1521 -Prohibida la denominació “mascarat” en referència als enemics de la Germania.
• 28 de juliol de 1521-Joan Entença i Joan Carrió ,electes de la Germania a Ciutat, van a Pollença per tal d’aconseguir el jurament de fidelitat al moviment. El dirigent dels agermanats pollencins és Martí Miret.
   
• 29 de juliol de 1521 -El sabater Pasqual Rosselló dirigeix l’assalt agermanat contra el castell de Bellver que acaba amb la conquesta de la fortalesa i la mort de l’alcaid Hug de Pacs en armes del sabater Francí Llunes, habitant de l’illeta de Déu lo vol a la parròquia de Sant Miquel. En l’assalt hi moren els mascarats Pere de Pacs amb la intervenció del gerrer Antoni Vidal i del fuster Pere Remolar, habitant de l’illeta de Carles Despuig, que el va acoltellar. També moren en l’assalt Nicolau de Pacs, Jeroni Espanyol, Joan Peix, fill bord de Pere Espanyol, i Mossèn Quint que va ser degollat pel picapedrer Andreu Barceló. En l’assalt van fer servir bombardes, i una d’elles era manejada pel teixidor de llí Joan Broto.
  El mateix dia els agermanats Andreu Barceló i Miquel Alguer s’enfrontaren a Fra Antoni Ferrando d’Alcúdia i al canonge Llorenç Abrines que instrumentalitzaven una processó contra la Germania a Ciutat.

• 3 d’agost de 1521 Francesc Burgues Bartomeu, castellà de Santueri, és requerit pels jurats pel seu support als mascarats.

• 6 d’agost de 1521 El rei d’Espanya Carles I, suspèn l’orde de quitació de censals.

• 9 d’agost de 1521 El Tribunal del Sant Ofici executa Bonanada, esposa de Daniel Savanals, corredor d’orella, i Floreta Garcés, teixidora de vels, esposa de  Joan Cantó, juntamet amb el corredor d’orella Pere Arnau que habitava a la illeta d’Arbós a Sant Miquel. En estàtua són executats Rafel Plegamans, Manuel Morro, Francí Bonnín, cedacer, i Isabel Pardo.

• 16 de setembre de 1521- El lloctinent general escriu al batle d’Inca perquè aturi els saquejos dels agermanats.

• 23 de setembre de 1521-El Consell General dels Agermanats celebrat a Sant Francesc, nomena instador a Joanot Colom. Joan Crespí, deposat, és detingut pels seus companys.

• 25 de setembre de 1521- El nou instador de la Germania, Joanot Colom, surt de Ciutat cap a Montuïri on es reunirà el dia 29 amb Pau Casesnoves, inquer, dirigent dels agermanats forans. La seva presència polaritza Montuïri de manera que els consellers Jaume Vanrell i  Bartomeu Ribes es declaren favorables als agermanats, i en canvi els jurats Bartomeu Forner i Miquel Picornell es declaren contra la Germania. El batle Bernadí Company s’uneix als agermanats però un dia més tard es retracta.

• 11 de novembre de1521-  Es posa setge a Alcúdia, amb un exèrcit format per uns 6000 agermanats.

• Veure: La Germania de Mallorca

• Any 1522-Pere Terrencs i Miquel Frau treballen un retaule de Sant Domingo per al convent de predicadors de Ciutat.
• El 12 de gener de 1522 la Generalitat de Catalunya es declara contra la Germania de Mallorca.
  El 15 de gener de 1522 Francesc Gurrea, fill del virrei deposat pels agermanats, surt cap a Flandes.
  El 21 de gener de 1522 els agermanats expropien 14 quarteres de civada a Guillem Tallades de Campos.
  
  El 24 de gener de 1522: Jeroni Ferrer, síndic del poble agermanat és ofegat a la Plaça de Cort en l'intent contrarevolucionari del regent de la governació Berenguer Sbert.
  El 24 de gener de 1522 Bartomeu Ventayol, agermanat desplaçat a Valladolid, ofereix les claus d'or de Ciutat (ara en un museu israelià) a l'emperador en senyal de submissió.
  El 25 de gener de 1522 Set agermanats són executats a la Plaça de Cort per desordres.
  El 29 de gener de 1522 Fra Barceló, franciscà que va anar a Barcelona a predicar a favor de la Germania és detingut.
• 6 de febrer de 1522- Joanot II de Togores ereda les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
  El 6 de febrer de 1522 es tria una delegació per a negociar la rendició d'Alcúdia. En formen part Pau Casesnoves, Bernat Fàbregues, Antoni Bestard, Miquel Torrents, Andreu Damià i Antoni Domènech, i Joan Jordi.
  El 15 de febrer de 1522 els reialistes vencen els agermanats en un combat a Pollença.
  El 19 de febrer de 1522 Pere Pont, inquisidor, i Joanot Sales van en delegació a Alcúdia a pactar una concòrdia.
  Dia 7 d'abril de 1522 l'arquebisbe i lloctinent de Catalunya, Pere de Cardona , és nomenat procurador contra la Germania de Mallorca.
  Dia 14 d'abril de 1522 l'alcudienc Jaume Bonet és mort pels agermanats quan pasturava els bous.
  Dia 23 d'abril de 1522 el capità mascarat Pere de Pacs dirigeix 500 infants i 20 cavallers. Una part d'aquests, comandats per Bartomeu Rossinyol ocupen el pujol de Son Sabater, situa els cavallers a l'alzinar de Crestatx i els infants a la síquia de Ses Barranques. Antoni Maura reforça les tropes mascarades amb 300 homes més. En el combat moren 26 agermanats.
  Dia 29 d'abril de 1522 el donzell Joan Desbac és assassinat pels agermanats a Ses Forques, just a l'entrada de Petra des del camí de Sant Joan. En la seva mort hi participa l'agermanat Llorenç Vadell de Santanyí. Gabriel Castanyer i 60 genets agermanats més saquegen les possessions dels voltants de Petra, Sant Joan i Montuïri.
  2 de juny de 1522-El regent de la governació ordena tornar a Francesc Berard els béns incautats pels agermanats per valor de 2500 lliures.
  3 de juny de 1522 -Moren esquarterats els agermanats Miquel Garau, forner, Pere Ballester, català, i Francesc Blanc, botiguer de l'illeta de Brossa de Sant Nicolau. El mateix dia, anterior al Corpus, és esquarterat Joanot Colom a la Porta Pintada.
  5 de juny de 1522 - Francesc Colom, germà de l'instador agermanat Joanot surt en una expedició pel control d'Eivissa amb 4 fustes i 5 barques.
  5 de juny de 1522 - Es multiplica el segrest de béns dels mascarats reclosos a Alcúdia. 
  6 de juny de 1522 Miquel Berga, picapedrer, compra Rodamilans (Sineu) al notari Cristòfol Mir.
  6 de juny de 1522 Desembarcament agermanat a la platja de Talamanca. Moren en combat per la possessió d'Eivissa els agermanats mallorquins Antoni Xeverí, pintor de l'illeta de Tornamira i Bartomeu Vilalta, teixidor de lli que habitava la mateixa illeta; Jaume Ribes, paraire del'illeta de Manera, que va morir esquarterat; Joan Ferrer "Figuera", ferrer de l'illeta de Costa/Riudamenya, Ramon Arguimbau, teixidor de llana de l'illeta de Verí a Sant Nicolau , el mateix que matà Gaspar Bibiloni; Llorenç Sitges, paraire que vivia a l'illeta de Mateu de Sant Joan resulta ferit en el combat. També moren en combat els agermanats Galceran Noguera,sabater que vivia a l'illeta d'armadans,Bernat Isern, paraire i carceller que vivia a l'illeta de Jaume Pujals, Antoni Doménech, paraire que vivia a l'illeta de Gabriel Balaguer i que va ser donat als cans;Jordi Lombardo, paraire que vivia a l'illeta de Carles Despuig, Pere Remolar, fuster, que vivia a la mateixa illeta; Gabriel Sot, teixidor que vivia a l'illeta de Puigdorfila; Antoni Dureta, mesurador d'oli; Nicolau Horrach, habitant de l'illeta de Sant Esperit; Miquel Garau, calceter que era criat de misser Muntanyans; Antoni Canyelles, espaser que vivia a l'illeta de Macià Costa;Bartomeu Miquel, bóter que vivia a la Casa dels paraires de Sant Nicolau. A Eivissa varen quedar empresonat Antoni Vey, teixidor, i Hipòlit Roca, sastre. Lleonard Genovès que va ser condemnat a galeres, va aconseguir fugir. Un fill de Bartomeu Casado va ser executat a la forca. També participaren a l'expedició i en sortiren vius Domingo Genovés, mariner de Santa Creu i Pere Salleres, teixidor.
  20 de juny de 1522 -Surt una ambaixada agermanada del Port de Sóller cap a Barcelona, formada per l'instador forà Pau Casesnoves, el notari Jaume Sbert, el mercader Jaume Moix, el jurat Guillem Colom, Pere Osona i el donzell Antoni Tomàs. També moren esquarterats els agermanats Jordi Albertí i Joanot Borràs.
  7 de juliol de 1522 -Encarreguen a Martí Comes un retaule per a la Confraria de les Ànimes de Llucmajor.
  7 de juliol de 1522- Sebastià Terrassa, notari reial, regeix l’escrivania d’Inca.
  14 de juliol de 1522- Amonestacions a Felanitx contra el tamborer agermanat Pere Garau, i els agermanats Miquel Prohens, Bartomeu Sunyer i els dos Antoni Colom, major i menor per haver generat avalots.
  20 de juliol de 1522 -Joan Oliver, llibertí musulmà de l’illeta de Ferrandell a Sant Miquel i la seva esposa Magdalena es reconcilien amb el Sant Ofici.
  22 de juliol de 1522- El corredor Bernat Boga es reconcilia amb el Sant Ofici després de ser acusat de practicar la religió dels jueus.
  24 de juliol de 1522- Andrea Doria, al servei de França, arriba a la badia de Ciutat amb 14 vaixells de rem, bombardeja les torres de Portopí i Ciutat i fa cremar les naus dels mascarats Pere de Pacs i Antoni Mas, però no troba el suport dels dirigents agermanats.
  29 de juliol de 1522- El regent de la governació ordena la restitució de censals a Arnau Garcia perquè no es tracta d’un mascarat reclòs a Alcúdia
  
  3 d’agost de 1522- El regent Francesc Obach surt cap a Mallorca al temps que es produeixen saquejos dels agermanats en els camps d’Alcúdia.
  7 d’agost de 1522 Pere Terrencs i Miquel Frau contracten la pintura del retaule de Sant Domingo amb el prior Alfonso de Castro.
  25 d’agost de 1522- Joanot Colom i Cosme Bonet obliguen als jurats a avalar crèdits a favor del moviment agermanat. Pelai Fuster és obligat a donar crèdit amb les espases tirades.
  1 de setembre de 1522 -Setge agermanat contra Alcúdia.
  5 de setembre de 1522- Derrota agermanada a Talamanca.
  10 de setembre de 1522 -Atac agermanat contra Alcúdia. L’agermanat Bartomeu Forner mor en l’intent.
  24 de setembre de 1522 El Sant Ofici executa Coloma, esposa del pelleter Bartomeu Aguiló de l’illeta de Cristòfol Mir. També executa el notari Jaume Llop, habitant de l’illeta de Francesc Armadans,i Isabel, esposa del mercer Gabriel Rotger, de l’illeta de Ballester. En estàtua executen Elionor, esposa de l’argenter de l’illeta de Falcó, Miquel Torres i el pelleter Jaume Aguiló i la seva esposa Aldonça, habitants també de l’illeta de Cristòfol Mir
  El 13 d’octubre arriba l’armada reial, dirigida per Juan de Velasco, integrada per 4 galeres, 13 naus i 2000
  homes per a reprimir la Germania.
  18 de setembre de 1522 -Es propaga la pesta a Mallorca al temps del setge d’Alcúdia.
• 28 de setembre de 1522-Lluis de Villalonga és el rector de Montuïri.
  24 d’octubre de 1522- L’exèrcit de Carlos I conquesta Pollença amb crueltat. Els agermanats vençuts són executats. Les tropes del rei cremen l'església de Pollença amb més de 200 dones, vells i nins refugiats a l'interior.
  3 de novembre de 1522- Moren 21 murers agermanats en el camp de batalla de Son Fornari.
• 4 de novembre de 1522- Joan Bover, refugiat a València rep poders dels reclosos per a reclutar soldats contra la Germania.
  Darreries de novembre de 1522 -Batalla del Rafalgarcès, situat entre Inca i Binissalem, on moriren uns 500
  agermanats. Quaranta presoners varen ésser penjats a Inca i altres setanta penjats i esquarterats als voltants de Binissalem. Un centenar d’agermanats varen ésser penjats en el camí de Ciutat.
  Dia 1 de gener de 1523 l'Orde de Sant Joan abandona Rodes.
  Dia 11 de gener de 1523 els ferrers Eloi, Andreu i Rafel "Damià" Bogelles, fabricants d'armes, traeixen la Germania i passen al bàndol dels mercenaris i mascarats.
• 10 de febrer de 1523- Bartomeu Ventayol escriu des de Barcelona al agermanats per tal que frenin la seva actitud intransigent.
  Dia 21 d'abril de 1523 Guillem Esplugues, sacerdot partidari dels agermanats, és privat de la llibertat i ingressa en la presó del Bisbe.
• 27 de maig de 1523-Ramon Torrella hereda la cavalleria de santa Margalida.
  2 de juny de 1523- Moren esquarterats els agermanats Cosme Bonet, cap de marina, de l'illeta del Vectigal, l'assaonador Andreu Rabassa, i el felanitxer Pagès.
  Dia 3 de juny de 1523 es dicta la sentència contra l'instador del poble Joanot Colom
  
  "Que sia degollat per lo coll davant la Porta
  Pintada, esquarterat i los quarters sian posats a
  certs fahedors (un a cada porta de Ciutat), los quals
  perpètuament s’han d’anomenar los pilars de
  Colom, e lo cap d’aquell amb una llanterna de
  ferro sia penjat a la Porta Pintada"
  
  
  6 de juny de 1523 Moren esquarterats els agermanats Joan Sard, sastre, Rafel Maura, paraire , Perot Pasqual,paraire de Sant Jaume, Jaume Mariano,moliner, i Mates, forner. Joan Bauçà, sastre, de l'illeta de la Torre de les Hores de Sant Nicolau i que feia pólvora per la Germania, va morir a la forca.
  10 de juny de 1523-Moren penjats a la forca Joan Servera, tonyiner, instador agermanat d'Artà, Tous, picapedrer agermanat i Pere Frau, abaixador, que vivia a l'illeta de Sant Antoni. 
  11 de juny de 1523 -Mor esquarterat a Sineu l'agermanat de Banyalbufar Mateu Falques, i mor a la forca l'agermanat de Santa Margalida, Bernat Nadal. 
  17 de juny de 1523 -Moren esquarterats els agermanats Perot Kobistany, de l'illeta de Ballester, Jaume Darder, instador de Porreres, Guillem Gallur, assaonador i Campamar de Llucmajor. A la forca moren Nadal, de Campos, Barceló de Porreres, i Jaume Pou, sabater.
  20 de juny de 1523-Moren a la forca els agermanats, Carles, llibertí, fill bord de Joanot Bartomeu, que vivia a l'illeta dels Burgues al carrer de Sant Feliu, Joanot Bauçà, guarda de mar, i Llorenç d'Aubarca.
  4 de juliol de 1523 -El virrei Gurrea es dirigeix a Manacor per a reprimir els agermanats.
  12 de juliol de 1523- Francesc Burgues Galiana rep l’encàrrec reial d’iniciar les composicions pecuniàries que penalitzen la revolta agermanada.
• 17 de juliol de 1523-Els jurats d'Alcúdia obtenen el privilegi de poder vestir gramalles verdes o de ualsevol color excepte el púrpura.
  22 de juliol de 1523- El procurador reial Francesc Burgues gratifica amb un terç dels béns a qui informi de les propietats dels agermanats ajusticiats.
  1 d’agost de 1523 Pere Planes, agermanat de Sineu, és executat. Joan Gili, notari de Sineu, agermanat, és executat a la forca d’ambaixadors del castell de Bellver.
  
  
   

Relíquia de Sant Sebastià, arribada de Rodes.

3 de setembre de 1523- Manuel Suriavisqui, ardíaca de Sant Joan de Rodes fa donació a la Seu de la relíquia de Sant Sebastià.
3 de setembre de 1523 -És revocada la pena d’exili perpetu imposada a Antoni Sanxo, agermanat de Muro.
3 d'octubre de 1523- Execució de Mateu Huguet, agermanat
El 30 octubre de 1523 , Bernat Sabrià i Bartomeu Socies, de sa Pobla, porten ordre de rendició al batle de sa Pobla, de part del lloctinent general.
El 31 d'octubre de 1523, Llorenç Ferrer, veí de sa Pobla, Bernat Caldés i Bartomeu Seguí, vicaris de dita parròquia i Joan Palou, jurat d’aquesta vila, juren submissió, amb carta dirigida al virrei Miquel de Gurrea i excusenno presentar-se al virrei amb tota la gent per la inseguretat dels camins.
2 de novembre de 1523-L'exèrcit reial entra a Sa Pobla.
4 de novembre de 1523-Pere Ramon de Montornés i Joanot de Montornés, donzells de Mallorca i hereus universals de Berenguer de Montornés, fan donació entre vius al seu germà Joan, de tots els drets que els pertanyen sobre el que havien llegat el seu pare Berenguer i la seva germana Praxedi, esposa de Joan Domènec.
Any 1523- Antoni Mulet, notari de Muro , molt afectat de la Germania, que participà en diverses campanyes i en assassinats va alçat.
17 de juliol de 1523 -Els jurats d’Alcúdia obtenen el privilegi reial d’usar gramalles verdes.

18 de desembre de 1523-Repuesto el Virey don Miguel Gurrca en su destino después de la derrota de los agermanados, regalóle el Rey dos grandes llaves de oro de las puertas de la ciudad, con la siguiente inscripción en cada una: "Non habemus regem nisi Karolum. luce claves luí Majoricarum Regni, quas magistratus et respublicci patres una cum populis ejusdem regni tui ob sinceram  fidelitatem tuae Majestatis presentant."
10 de gener de 1524-Bartomeu Fuixer i la seva muller Bàrbara, habitants de la vila de Santa Margarida, fan donació entre vius a Llucià Tornamira, donzell de Mallorca, d'unes sorts de terres situades a la mateixa vila, les quals estan sota el domini de Pere Ramon de Safortesa, donzell de Mallorca.

22 de gener de 1524- Convocats y congregats en la manera acostumadada com digueren los honorables en
Franc Exertell, Jaume Ferrer, Berenguer Maure y Antoni Castell,, jurats y lo dit Franc Exertell, Antoni Sureda, Johan Ullestret, Andreu Soliveres, Jaume Soliveret, Pera Feliu, Antoni Castell, Mateu Girard, Miquel Truyol y Marti Prats y Joan Marquet consellers lany present de la Villa de Alcudia novament feta Ciutat de gràcia per la S.C.R.M. en un pati de la Iglesia o monestir sots invocació de la. Verge Maria de la Victoria, construït en la part
de la montanya del terme de dita Ciutad.Sobre la propositio feta per lo venerable Pare frare Antoni de Avila, prior del dit monestir, fonch conclus y determinat per lo dit Consell nemine discrepante, sino en Johan Marguet
y Andreu Soliveres en los caps davall mensionats.
Primo que tots los bens de dit Monestir que lo Rt. P. f. Antoni Davila entén acomanar que los Jurats haguen aquells acceptar y tenir en comanda ab benefici de inventari y aquells no puguen distribuir sino a voluntad del dit P. f. Antoni o altre tenint de ell potestat per útil e subventio del dit monestir.
Mes determinaren y concediren que les pertinéntias del dit monestir sien de la Font del Jonch, del Cami de la V. M.de la Victoria- tirant per lo cami de les faldes del pujol del dit Montolivet, y daqui tirant fins lo torrent del
Aledernar, y daqui fins a la creu de Montesion de la mata del fangar y daqui tirant al'mirador sobre la dita font. En aquest cap ha dissentit Joan Marquet.
Mes avant donaren poder a dit R. P. f. Antoni Davila, Prior del dit Monestir e a sos succesors de poder fer set o dotze hermitoris del port major al port menor de la present Villa e Ciutat a la part de la montanya ahont ben vist sera al dit Prior o asos successors.
Mes determinaren y donaren potestat als honorables Jurats de poderse fer xies de drap que volran folrades de seda e de la manera quels aparra, discrepant en asso Andreu Soliveres demunt dit" A. H. M. Baratillo del Paborde Terrasa, T. II. pag. 107.
El 31 de gener de 1524 es reuneix el Consell a la Casa de Nostra Dona de la Mamella de Llucmajor per acordar les composicions per les imposicions derivades de la Germania.
7 de març de 1524-Carlos V escriu des de Vitòria al procurador Reial perquè es respecti l'elecció de Jaume Pujol com abat de la Real contra les pretensions del papa i de l'abat de Poblet que volien Gaspar Martí.
Dia 11 d'abril de 1524 moren executats pels mascarats els agermanats, Jaume Quintana de Binissalem, Llorenç Serra, sabater, Bernadí Delfabre, Joan Rosselló, Antoni Colom de Felanitx, germà de l'instador Joanot. El ferrer Jaume Escrivà, fabricant de bombardes, és penjat al Sitjar i el teixidor Bernat Sagrera mor esquarterat.
26 de juliol de 1524- Són admesos a composició setanta poblers, delats i inculpats d’haver participat o servit
i consentit en lo levament del poble de la present illa e d’esser estats de la voluntat de la germania que en dit regne era estada introduïda… segons la qualitat de les culpes i facultat de llurs béns. Pugen
en total 1525 ll. Destaquen:
- Joan Ferragut i Jaume Ferragut (difunts) 100 ll
- Martí Serra de Gaieta 100 "
- Joan Cerdà de Vernissa i son fill: 80 "
- Miquel Ferragut (difunt) i Antoni Ferragut: 70 "
- Antoni Serra del Pou: 60 "
- Joan Caldés: 60 "
- Pere Mir: 60 "
- Joanot Serra: 50"
- Joan Palou: 50 "
5 d’agost de 1524 Moren executats els agermanats Joan Oliva de Selva, Antoni Sastre de Sant Joan, Marc Torrents i Macià Roberts, paraires.
30 de setembre de 1524 -És executat l’agermanat petrer Llorenç Vadell que encara seguia alçat.
Any 1525-Jaume Moragues de Muro, «de germania y affectat y gran desmandat», va alçat.
El 9 de gener de 1525 Antoni Binimelis, assaonador i Francesc Leso, calceter, agermanats, són executats a Barcelona.
El 6 de febrer de 1525 és executat l'agermanat de Felanitx Miquel Oliver que encara anava alçat.
21 de juny de 1525- Arriba a Mallorca, Carlos de Pomar, lloctinent general , aragonès, amb un sou assignat de 1700 lliures.
3 d'agost de 1525-Miquel de Gurrea lloctinent general, a instància del magnífic mossèn Martí de la Cavalleria, procurador de Joan Pardo doctor en lleis habitant de València, mana que embarguin les cases a Miquel Garau botiguer, pel deute que té amb Martí de la Cavalleria de 16 ll. pel cens de les cases.
El 16 de novembre de 1525 foren arrestats als seus domicilis mossèn Miquel Santjoan, mossèn Pere Sala i mossèn Francesc de Villalonga.
Any 1526-Miquel Frau treballa en l'obra d'un retaule dedicat a Sant Sebastià i Sant Roc a Porreres.
El 15 de febrer de 1526 es posen llumeneres als carrers en commemoració de la pau entre Espanya i França
28 de juny de 1526- Carlos de Pomar, escriu al batlle reial de Santa Margalida perquè respecti la jurisdicció de les cavalleries de Pere Joan Safortesa: «Balle de Santa Margarita. Per vostra letra restam avisats de la qüestió es stade entre en Miquel Font Carretell de huna part y Anthoni Castell de la part altre en la qual, segons dieu, no.y ha hagude sanx y que la qüestió se.s seguide en la plassa y segons som imformats seria en la jurisdictió de les cavalleries que cent axí tocharia a Moss. Pere Johan Çafortesa per ço a supplicatió de dit Moss. Çafortessa vos diem y manam que cent axí a la dita qüestió se sia seguide en la jurisdictió de las cavalleries li restituyeu la dita causa y qüestió y si procés o actes alguns havien fets per la dita causa aquells li restituyreu y per semblant les armes y no fesseu per res lo contrari si dessigau en dita pena no incórrer. Datta en Mallorca a XXVIII de juyn de MDXXVI.»
8 d’agost de 1526 Antoni Llompart d’Inca és condemnat a pagar un ducat d’or per haver expropiat una caixa en temps de la Germania.
14 d'agost de 1526-Carlos de Pomar nomena lloctinents seus atorgant-los poders especials per poder prendre i executar els bandolers que recorren l’illa.
14 d'agost de 1526- Carlos de Pomar: «Com nos, confiants de la legalitat e probidad de vos,magnífich mossèn ....... a causa de purgar molts e diversos bandejats y desordenats e altres malfactors van per aquell en gran vilipendi de nostre señor Déu e de la bona administratió de la justicia vos cream loctinent nostre perquè aquells pugau perseguir, pendre y encarcerar punir y castigar donant nos avís encontinent de la pressa y altresqualsevols persones de la present illa que tostemps que per vos seran requests vos donen gent aquella que per vos serà demanade y necessària a circa dites coses y socors, favor y ajud y tinguen y reputen y observen a vos dit Mossén ........ com a loctinent nostre sots pena de mil lliures al fisch real aplicadores y altres corporals a nostre arbitre reservades.Data en Mallorca a XIIII agost any M D XXVI.»
Any 1527- Detinguts mossèn Joanot Axeló; mossèn Joan de Santacília; Baptista Pont; Joanot de Santacília, Pere Font, notari, Antoni Bauçà, sastre; Perot Verdú, barreter; Gabriel Paris, paraire; Julià Valls, pescador; Nicolau Satorres; Joanot Àvila; Miquel Tender i Bartomeu Mora, acusats de la mort de l'antic agermanat, Bartomeu Forns.
13 de febrer de 1527- Mor Bernat Albertí en la persecució d'agermanats.

23 de febrer de 1527-Capitulacions matrimonials de Francesc Burgues i d'Oms, senyor de Vallmoll i procurador reial de Mallorca i Joana d'Erill que aporta en dot 4.000 lliures.

Gregori Genovard

Dilluns 4 de març de 1527- Testament de Gregori Genovard, canonge, en presència del notari Alexandre Brondo. Elegeix
sepultura en el túmul dels canonges, a la Seu.
13 de març de 1527- El virrei Carles de Pomar nomena lloctinent Salvador Sureda, menor, perquè persegueixi els bandolers.

15 de maig de 1527- «... fonch determinat prohibir la entrada de dits vins, ab tal que lo vi vermell de la prnt. Isla no pugues pujar a mes de 3 s . lo cortinello y lo vi blanch a 5 s. excepto en temps de necessitai que en tal cas se ni pora entrar; y sis contra fa a esta resolucio sian los vins perduts y aplicats a obras pias.»— «Mes fonch proposat que las terras ben gouernadas procuren que las robas y sos fruits sian afavorits y ja los antichs prohibiren los draps extranjers fossen prohibits y no se obserua cosa que seria de conueniencia fer crida ab so de trompeta y altabals noticiants dita prohibido, y fonch déterminât que es fes.»—« . . . fonch proposat que seria de conueniencia prohibir que no hi entrassen sedas extranjeras per animar los naturals plantassen moreras com ja havian donat principi los de Soller, y fonch déterminât ques fes ab tal que el preu no pogues excedir del que tenían las sedas forasteras.» (Arxiu general d'Història de Mallorca)

5 d'octubre de 1527.—" fonch daterminat que es posas pena de 10 sous per cada drap foraster que hey entraría en el Regne"
11 d'octubre de 1527-Antoni Andreu, prevere de la vila de Manacor, fa donació entre vius a en Francesc Ballester, notari , d'un cens de 7 quarteres de forment que rep de diferents persones.
Any 1528- Són detinguts i arrestats al seu domicili Pere Descatllar Dameto, Antoni de Quint, Nicolau de Dameto, Albertí de Dameto, Antoni Dameto, Miquel de Santjoan, Francesc Axeló, Pere Benet Sala, Gaspar Sala, Francesc Verí i Arnau Sureda.
El 21 de gener de 1528 els pirates sarraïns segrestren 49 persones a El Palmer.
16 de setembre de 1528- Es concedeix a la Universitat del Regne la capella de Sant Sebastià de la Seu.
31 d'octubre de 1528-El rei concedeix un any de treva i salconduit als bandejats
El 10 de gener de 1529 -Pere Servera, fill de Pere, hereda del seu pare Benifatget a Artà.
Febrer de 1529. El virrei arresta Lleonard Comelles i Antoni Simó i dona guiatge als seus domicilis
28 de maig de 1529-Carlos de Pomar va a Bunyola a conseüència de l'homicidi de Joan Palou de Son Terrassa