CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1900-1930

• Any1900- Palma arriba als 64.000 habitants.
• Any 1900 - La Federació local de Societats Obreres té la seva seu al carrer de Rubí, 31 de Ciutat.
• Any 1900- Unió Republicana implanta la jornada de 8 hores en les obres i serveis municipals de Ciutat.
• Juny de1900- Els socialistes intenten posar les societats que es reuneixen en el Centre Instructiu Obrer sota el seu control. Com que no ho aconsegueixen, es separen del mateix.
• Juliol de1900 - Joan Escudero, Josep Sitjar (tipògraf) i Jaume Orell (sabater), socialistes, elegits vocals de les juntes locals de Reformes Socials. Per la part patronal hi ha representants de la Unió Republicana.
• Juliol de1900 - El Centre de Picapedrers reivindica una jornada màxima de 9 hores i exposa que la seva voluntat no és l'antagonisme entre patrons i obrers sinó l'armonització entre els interessos del capital i el treball.
• Juliol de 1900-  La Federació local de Societats Obreres agrupa els fusters d' "El desarrollo del Arte", el Centre de Picapedrers, pintors, flassaders, tipògrafs, sabaters i ferrers.
• Agost de1900-La Unió Tipogràfica Balear convoca una vaga, i els patrons responen amb el tancament patronal.
• 16 d'agost de 1900- Lluís Sitjar Castellà, president del RCD Mallorca.
• 23 de setembre de1900- La Unió Tipogràfica Balear inicia la lluita per la jornada màxima de 9 hores de treball,el reconeixement del dret d'associació i millores en les condicions de treball.
• Octubre de 1900- Sebastià Crespí, socialista, és el ponent d'una conferència al local dels republicans sobre l'Exposició Universal de París a la qual havia assistit en representació de la Federació local.
• 29 d'octubre de 1900- Els tipògrafs aconsegueixen la jornada de 9 hores i el dret dels socis de la Unió a no ser acomiadats, però no aconsegueixen imposar a la patronal la exclussivitat de la contractació als seus afiliats.
• Octubre de 1900-La Societat Obrera de fusters "El Desarrollo del Arte" lluita contra l'acomiadament de tres socis serradors de la Casa Piera i Mateu, sense èxit.
• Octubre de 1900- Vaga de flassaders a Can Martí Barceló.
• Octubre de 1900- Vaga en els tallers de Pere A. Magraner.
• Novembre de 1900- Constitució d'una associació de treballadors del camp a Alaró vinculada als socialistes.
• Desembre de 1900- Vaga a l'empresa de Bartomeu Barceló.
• 8 de desembre de 1900- Els socialistes comencen a editar "El Obrero Balear".
• 13 de desembre de 1900- El fuster Miquel Ferragut proposa expulsar els socialistes del Cercle d'Obrers Catòlics.
• 24 d'abril de 1901- Francesc Roca, socialista, proposa i aconsegueix excloure els anarquistes de la Federació Local de Societats Obreres.
• Agost de 1901- Una vaga de fusters en favor d'un augment del 25% en els jornals, i que afecta a 500 treballadors durant 12 setmanes és sostinguda per la Federació Local.
• Agost de 1901- Amb un nou reglament societari, el Centre Instructiu Obrer s'adhereix a la Federació Local de Societats Obreres.
• Octubre de 1901- La vaga de fusters  dura dotze setmanes. Aquests havien aconseguit sense lluita la jornada màxima de nou hores, i acaba amb un increment del 10%. Es demanava un increment del 25%.
• Novembre de 1901- Mítings contra el projecte de llei de vaga.
• Novembre de 1901- Els socialistes es presenten per primera vegada a les eleccions municipals i es beneficien del suport republicà (2.838 vots i 9 electes), amb l'elecció del socialista Francesc Roca que obtingué 452 vots.
• Any 1902- Construcció de Can Barceló (Plaça Quadrado de Palma). Mosaic de Vicenç Llorens Rubí.
• Any 1902- El Centre de Picapedrers amb la influència anarquista de Gabriel Binimelis i Joan Ordines es separa de la Federació Local controlada pels socialistes.
• 1 de febrer de 1902- Inauguració del Teatre Líric de Palma.
• Febrer de 1902-Els socialistes defensen un projecte de llei d'accidents laborals.
• Febrer de 1902- La Unió d'Adobadors, organitzada per Josep Llonchs, Miquel Garau i Julià Cardell té 20 cotitzants, i La Igualdad, dels sabaters, només en té 70.
• Juny de 1902- El Desarrollo del Arte, societat obrera dels fusters arriba als 400 cotitzants.
• Juliol de 1902- La societat obrera de la càrrega i descàrrega "La Marítimo Terrestre" participa del Congrés de fogoners i mariners d'Espanya. Els seus dirigents són Pere Moll, Joan Marroig i Llabrés, i tenen 200 cotitzants.
• Setembre de 1902- La Unió d'Adobadors demana un 15% d'augment salarial i el reconeixement associatiu.
• 8 de setembre de 1902- Mítings contra l'incompliment de la llei d'associacions, organitzats per l'agrupació socialista i la Federació local de Societats Obreres.
• Setembre de 1902- La Societat Obrera La Marítimo Terrestre reivindica de la companyia La Isleña Marítima l'augment d'una pesseta de jornal, augments per a les hores extres i festives i reconeixement de l'associació.
• 24 de setembre de 1902- A l'article "las Huelgas" a la "Unión Republicana" s'expressa el pensament dels republicans sobre la poca efectivitat de les vagues. Es reflexava el pes dels patrons dins el partit.
• Octubre de 1902- Un total de 24 obrers adobadors del taller de Gil al Molinar es posen en vaga en demanda de les reivindicacions expressades abans. La vaga s'eixampla aviat a 290 vaguistes de més de 33 tallers. Després de quatre setmanes de conflicte la patronal accedeix al 10% d'augment i al compromís de no acomiadar obrers associats.
• 2 de novembre de 1902- Eduard Frederic Hug Heusch funda una fàbrica de perles a Manacor.
• Any 1903- Neix Gabriel Buades Pons, militant de la CNT.
• Gener de 1903- Antoni Planas Franc, batle de Palma.
• 3 de gener de 1903- Vaga dels treballadors de les obres del túnel de Sóller.
• Febrer de 1903- Es funda "La Verdad", societat dels picapedrers d'orientació socialista, dirigida per Maties Quevedo,  Pere Columbram  i Antoni Gelabert, però no aconsegueix llevar l'espai als picapedrers anarquistes.
• Febrer de 1903- Vaga a la fàbrica de perles Heusch de Manacor.
• 15 de febrer de 1903- Joan Alcover llegeix el seu poema "La Balanguera" al Gran Hotel.
• 20 de març de 1903- Una assemblea general de societats obreres decideix la constitució de la Federació de Societats Obreres de Balears, centralitzada i amb hegemonia dels socialistes. Jaume Marí Marí (fuster d'El Desarrollo del Arte) és el president del seu primer comitè central, i Maties Tomàs el secretari.
• Març de 1903- Els obrers de La Marítimo Terrestre intenten seguir la vaga nacional, però La Isleña Marítima, que disposa del dret a contractar un 33% del personal entre els no associats, romp la vaga amb nous contractes.
• Novembre de 1903- Els socialistes només aconsegueixen 243 vots a les eleccions municipals de Ciutat que guanyen els republicans (12 electes). En canvi aconsegueixen elegir Mateu Soler a Manacor i Jaume Rotger a Marratxí.
• Any 1904-Reforma de la Seu.
• Any 1904-Inici de la façana de la parròquia de Sóller per Joan Rubió.
• Any 1904- Marie Emile Fricquegnon --Germà Bianor de La Salle, botànic-- s'ínstal·la a Mallorca.
• Gener de 1904- Es constitueix un nucli socialista a Marratxí format per Miquel Sans, Pau Corró i Jaume Rotger.
• 2 de febrer de 1904- Miting socialista amb escassa assistència a la plaça dels braus de Ciutat contra l'encariment de subsistències. Jaume Vicens i Francesc Roca critiquen l'encariment i l'adulteració dels productes de consum, demannen la supressió dels impostos que graven el consum i que s'incrementi la vigilància de la qualitat dels productes.
• Any 1904- Els socialistes critiquen les despeses que fan els republicans de l'Ajuntament de Ciutat en ocasió del Carnaval, "fiestas de aspecto grotesco y crapuloso",segons manifesta "El Obrero Balear", i les despeses  que fa el consistori  de majoria republicana per al festeig de la vinguda del rei a Mallorca.
• Any 1904- Sebastià Crespí, Jaume Marí, Francesc Roca,Llorenç Bisbal, Jaume Vicens i Antoni Palmer, socialistes, elegits vocals de les juntes locals de Reformes Socials.
• 19 de setembre de 1904- Els vocals socialistes de la Junta de Reformes Socials s'oposen  a les curses de braus: "restringir lo más posible, el que la clase obrera tenga ocasión de concurrir al bárbaro espectáculo" i volen que les tavernes tanquin els diumenges: "apartar a los trabajadores de estos establecimientos de bebidas, donde,.....atentan contra su salud, contrybuyendo no poco a la depravación de las costumbres y a que el alcoholismo adquiera alarmantes proporciones en perjuicio de la raza". Aquesta posició dels socialistes, i la seva aplicació, generen una gran oposició, de manera que hagueren de defensar-se diguent que ells no havien elaborat la llei.

• Setembre de 1904- Llei de descans dominical.
• Setembre de 1904- Els socialistes defineixen als republicans com a botiguers, per la seva oposició a l'establiment del caràcter festiu del diumenge i la necessitat de tancar comerços.
• 22 d'octubre de 1904- Els socialistes organitzen un míting a la plaça de toros en favor del descans dominical i contra els atacs soferts arrel del seu suport al tancament de tavernes i cafès els diumenges.
• 1 de novembre de 1904- L'agrupació socialista de Manacor tenia 40 socis.
• Novembre de 1904- Malgrat la passada vaga d'adobadors, l'afiliació de la Unió és de 30 persones.
• Novembre de 1904- La societat de fusters "El Desarrollo del Arte" perd afiliació i només suma 160 cotitzants, i només 15 sabaters segueixen associats a "la Igualdad".

• Any 1905- Constituïda la Unió del Pobres de Santa Margalida.
• 20 de juliol de 1905- Vaga "general" i míting socialista a la plaça de toros contra l'encariment de les subsistències.Intervenen Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume Marí, Sebastià Crespí i Miquel Porcel. S'incideix en la necessitat de retallar el pressupost de la marina, la reducció dels generals de l'exèrcit i del pressupost de la magistratura, per a dedicar-los a l'atenció de reivindicacions obreres. Llorenç Bisbal critica la manca de participació en la vaga, i als republicans de l'Ajuntament que permeten jornades superiors a les 8 hores en la desfeta de les muralles.
• Agost de 1905-  La Societat d'Obrers del moll, La Marítimo Terrestre arriba als 350 afiliats.
• 30 d'agost de 1905-Eclipsi total de sol visible des de Mallorca.
• Any 1906- Jaume Bauzà funda dels Joventuts Socialistes.
• Any 1906- Joan Rubió Bellver projecta la nova esglèsia de Son Servera.
• Any 1906- Any de crisi societària, emigració i desfeta de les organitzacions obreres derivada de la misèria.
• 13 d'octubre de 1906- Primer Congrès Internacional de la Llengua Catalana.
• Any 1907- Guillem Vives, jesuïta, funda el Patronato Social de San José a Palma.
• Any 1907- Els socialistes només obtenen 195 vots a les eleccions generals en tota Mallorca:96 a Manacor i 77 a Ciutat.
• Juliol de 1907- Apareix el diari Gaceta de Mallorca, catòlic.
• Any 1908- Reforma de l'església de La Real projectada per Guillem Reynés.
• Any 1908- Els frares predicadors tornen a Manacor.
• Any 1909- Bartomeu Barceló Mir del Partit Liberal, batle de Palma.
• Any 1909- Joan Rubió militant català de la Lliga Regionalista és l' arquitecte del Banc de Sóller i de Can Prunera.
• Any 1909-Joan Oliver Ordines és el propietari de Son Pisà de Bunyola.
• Any 1909- Camí del Rosari de Lluc, obra de Gaudí, Rubió i Guillem Reynés.
• Any 1909- Fundació de la societat d'oficis diversos La Semilla al Pla de na Tesa.
• Març de 1909-Fundació de l'Espurna per Joan Alcover, Joan Capó, Llorenç Riber Campins, Alfons Aguiló, Salvador Galmés, Miquel Ferrà, Albert Iglesias i Antoni Oliart.
• 28 de juny de 1909- Decret d'obligatorietat de l'ensenyança elemental a Espanya.

• 12 de setembre de 1909- Enderrocament de l'església de Sant Antoni de Pàdua a Palma.
• Any 1910- Sant Joan té 2.470 habitants, Valldemossa, 1.683;
• Any 1910- Fundació de l'Estació Enològica de Felanitx.
• Febrer de 1910- Fi de la publicació de  La Gaceta de Mallorca.
• 8 de març de 1910- Alfonso XIII autoritza a les dones a cursar Estudis Superiors.
• 19 de juliol de 1910-Benedicció del campanar de Binissalem.
• Any 1911- Construcció de Vil·la Francisca o la Torre a Bunyola, propietat de Llorenç Pou i Francesca Creus Borràs.

Salvador Castell Borràs, avi de l'autor d'aquesta cronologia

• Febrer de 1911-Salvador Castell Borràs funda la cooperativa de consum La Emancipación Buñolense.
• 4 de desembre de 1911- Ley del Candado.Prohibeix l'entrada de noves ordres religioses a Espanya.
• Any 1912- Fundació de Can Bauzà, magatzem tèxtil al carrer Colom de Palma.
• Març de 1912- Fundació del Sindicat Agrícola Catòlic a Consell.
• 16 d'abril de 1912-Inauguració de la línia fèrria Palma-Sóller.
• 27 d'agost de 1912-Enderrocament de la Porta de Santa Margalida.
• Any 1913-
• Any 1913- Reforma de la capella de Sant Bernat de la Seu.
• Any 1913- Fundació del Santuari de Nostra Senyora de Cura.
• 4 de febrer de 1913- L'Institut d'Estudis Catalans fixa les normes ortogràfiques del català.
• Abril de 1913- Finalitzen les obres d'enderrocament del bastió de Jesús a Palma.
• 28 de setembre de 1913- Inauguració d'un monument dedicat a Fra Juníper Serra a Petra.
• Any 1914- Joan Grauches esculpeix l'estàtua dedicada a Jaume Ferrer ubicada a la Drassana.
• Any 1914- Manuel Guasp Pujol,cap del partit maurista a Mallorca.
• Any 1914- Llorenç Bisbal Barceló secretari de la Federació de Societats Obreres.
• Any 1914- Fundació de la Unió Obrera a Bunyola.
• Any 1914- Fundació del Convent de La Porciúncula (Es Pil·larí).
• Any 1914- Edifici de Can Gaietà Segura (Bar Cristal) ,dirigit per Gaspar Bennassar.
• 26 d'abril de 1914-Míting contra la blasfèmia a Inca, organitzat pel prevere Francesc Sitjar.
• 13 de desembre de 1914-Destrucció de l'Hornabec a Palma.
• Any 1915- Es troben tres collars-pectorals, una agulla i un punyal de bronze a Son Pisà de Bunyola.
• Any 1915- Impressió de la Gramàtica de la Llengua Catalana, de Tomàs Forteza.
• Any 1915-Mor Joan Bauzà Mas, pintor.

13 de setembre de 1915

• Any 1915-
• Any 1915-Guillem Reynés Font, arquitecte de la reforma de la Torre dels Caps que mira a l'Hort del Rei.
• Any 1915- Troballa de les restes de la necròpoli romana d'Els Fornassos a Selva.
• 8 de setembre de 1915- Neix Jaume Mir Ramis, escultor, a Felanitx.
• 2 de novembre de1915- Manacor arriba a tenir tres batles en el mateix dia: Sebastià Perelló Trias, Montserrat Truyol i Pere Galmés.
• Any 1916
• Any 1916- Guillem Forteza president de Nostra Parla
• 1 de gener de 1916- Diada de la llengua catalana a Inca.
• Any 1917
• Any 1917-Luís García Ruíz dirigeix la construcció de la línia ferroviaria de Palma a Santanyi.
• Any 1917- Mor Llorenç Galmés Sansó, republicà federal de Manacor.
• Any 1918
• Any 1918- Antoni Bauzà,  secretari de l' Emancipació.
• Any 1918- Retaule de la capella dels Dolors de Sóller, obra de Joan Rubió.
• Any 1918- "Les familles végétales dans les Baléares" (Germà Bianor).
• Any 1918- Mariano Fuster i de Villalonga estableix 38 quarterades del Rafal Aixat a Montuïri(tenia 4 jovades).
• Any 1918- Antoni Maria Alcover es posiciona contra els criteris de Pompeu Fabra: "Què ha d'ésser la llengua literària"
• 6 de febrer de 1918-La Federació de Societats Obreres admet la donació de la Casa del Poble per part de Juan March.
• Maig de 1918-Francesc Villalonga Fàbregues reorganitza el Partit Republicà Federal.
• Agost de 1918- Plenari d' obrers vidriers a Palma.
• Setembre de 1918-Epidèmia de grip a Mallorca a partir del virus d'un francès arribat a S´Arracó (1581 morts)
• 13 d'octubre de 1918-Mor Guillem Reynés Font, arquitecte.
• 17 de novembre de 1918-Míting aliadòfil convocat per iniciativa del republicans federals amb el seguidisme dels socialistes. En la pràctica eren ben lluny del programa bolxevic i feien seguidisme de la burgesia aliadòfila.
• 28 de desembre de 1918-Bartomeu Forteza parla del regionalisme a la Casa del Poble.
• Any 1919- El socialista llucmajorer Joan Montserrat i Parets teoritza que Joan March representa el capitalisme modern liberal al qual s'ha d'aproximar el socialisme.
• Any 1919- El Sindicat de Picapedrers de Mallorca (CNT) té 40 afiliats a Sa Pobla.
• Any 1919- Constitució de la Federació Catòlica Obrera de Mallorca, impulsada des del Patronat i els jesuïtes.
• 20 de febrer de 1919- Moviment de protesta contra el Partit Liberal a Inca.
• 24 de febrer de 1919-L'exèrcit surt contra els obrers a Inca.
• 13 d'abril de 1919- Saqueig obrer de la plaça d'Abastaments a Inca. Empresonen Pere Gener, Antoni Torrens, Andreu París Martorell, Llorenç Gelabert, i Antoni Bestard Seguí.
• 15 d'abril de 1919- Vaga per la crisi de subsistències a Inca.
• 23 d'abril de 1919- Detingut i alliberat Antonio Soler Martorell, el Mallorquí, natural de Sant Llorenç en relació a la mort de Pere Massoni, anarquista.
• 10 de juliol de 1919. La patronal declara el locaut contra la vaga metal·lúrgica convocada pels sectors radicals de la UGT (Josep Riera, Josep Cabotà, Gabriel Campomar) i per la CNT (Alexandre Gilet).

Socias Gradolí, representant del sector més dur dels explotadors de mà d'obra.

• 2 d'agost de 1919-Vaga dels tramviaris a la qual respon el president Josep Socias Gradolí amb l'acomiadament de tots els vaguistes, la seva substitució per esquirols i la disposició de la Guàrdia Civil al servei de la patronal. Llorenç Bisbal ,afluixa, i creu que es una vaga inoportuna la que han convocat els dirigents tramviaris Antoni Garcia i Jaume Mercant.
• 10 d'agost de 1919- Tot i que Llorenç Bisbal fa la farina blana, les societats obreres decideixen declarar el boicot als tramvies durant un any.
• 22 d'agost de 1919- Es reorganitza el sindicat de sabaters i reivindiquen la jornada de 8 hores, la fi del treball al domicili propi i a preu fet, l'anivellament dels preus i un sindicat únic.
• 24 d'octubre de 1919-Després de setze setmanes de vaga i locaut patronal s'arriba a un acord entre la societat obrera La Metalúrgica i la patronal. S'accepten els delegats de taller, s'augmenten els sous un 25% i s'estableix la setmana laboral de 48 hores.
• 7 de novembre de 1919- Primer Congrés de la Federació de Societats Obreres de la Casa del Poble: s'aprova la llibertat d'afiliació de cada societat obrera, però es demana la fusió de la CNT i la UGTi  la organització en base a Sindicat Únics. S'elegeix un comitè format pels socialistes  Julià Ferretjans, Ignasi Ferretjans, Gabriel Ferragut, Alexandre Gilet,  Jaume Martorell. Llorenç Bisbal,  Isidor Hernández, Alexandre Gilet (CNT), i Francesc Simonet (CNT).
• 16 de novembre de 1919- Una assemblea de picapedrers es decideix a crear un sindicat adherit a la CNT. El seu comitè està format per Miquel Rigo, Jordi Aloy i Antoni Salvà, membres del col·lectiu anarquista Sembrant Flors, Andreu Quintana, Josep Torrens i Antoni Torrens.
• Any 1920- Antoni Bauzà, de Son Serra, jove socialista,  és el secretari general del Sindicat Únic de picapedrers de Mallorca.
• 9 de gener de 1920-Mor Miquel dels Sants Oliver.
• 17 de gener de 1920-Jaume Bauzà és designat en assemblea obrera, representant per al Congrés de la Pell.
• Febrer de 1920- Esclata una bomba contra el domicili de Josep Socias Gradolí, president de la societat de tramvies, Els dirigents sindicals tramviaris, Antoni Garcia i Jaume Mercant són detinguts i empresonats.  Llorenç Bisbal fa tornar al treball als tramviaris.
• 8 de febrer de 1920- Eleccions municipals. Els socialistes aconsegueixen regidors: 2 a Manacor (amb col·laboració liberal), Lloseta i Alaró, 1 a  Palma (amb els republicans) ., Esporles i Llucmajor (en coalició amb republicans i liberals)
• Març de 1920- Posada en marxa del Sindicat Únic Regional del Ram de la Construcció, adherit a la CNT, després de les impugnacions dels socialistes de l'assemblea de novembre i de l'expulsió de la Casa del Poble dels seus promotors, Rigo, Aloy i Salvà, militants d el'Ateneu Sindicalista.
• Any 1920- Valldemossa té 1.767 habitants.
• Any 1920- Jaume Bauzà Far és el nou secretari de la Federació Regional de Treballadors de Balears-CNT
• Any 1920- Fundació del Atlètic de Balears.
• Any 1920- Jaume Garcias Obrador,socialista, presideix la Societat d'Electricistes La Energia.
• Any 1920- El terme d'Algaida arriba als 4084 habitants:501 a Pina,258 a Randa,1212 foravilers, 2113 a Algaida.
• Any 1920- Jordi Aloy, Miquel Rigo i Antoni Salvà funden el grup anarquista Sembrant Flors.
• Abril de 1920- Bertrand Russell i Dora Black arriben a Mallorca.
• Maig de 1920-Eduardo Vicente, socialista , present a Mallorca per a propagar  la Tercera Internacional.
• 20 de maig de 1920- Saqueig a Manacor arrel de la crisi de subsistències. Detinguts Vicente Barrio, secretari del comitè executiu espanyol de la UGT, Antoni M. Alzina, Ignasi Ferretjans i el regidor socialista Mateu Soler.
• 16 de setembre de 1920- Vaga de fusters a Sóller.
• 7 de novembre de 1920- Primer congrés regional dels camperols a Ciutat amb participació d'organitzacions d'Alaró, Llucnajor, Marratxí i Lloseta. L'executiva estava formada per Ferretjans, Alzina i Manuel Ferrer,

• Any 1921-
• Any 1921 Gabriel Buades Pons, militant de la CNT, a la redacció de Cultura Obrera.
• Any 1921
• Any 1921- Surt cap a Marroc la Bateria d'Artilleria de Muntanya de Mallorca amb 124 soldats.
• Any 1921- Jaume Garcias Obrador,  president de l'Agrupació Socialista de Palma.
• 7 de gener de 1921- Un acord amb un petit increment de sou posa fi a la vaga de fusters de Sóller.
• Març de 1921- Joan March proposa als obrers treballar una hora més al dia a la seva fàbrica de Portopí. Ignasi Ferretjans, partidari de la Tercera Internacional ho accepta si és en caràcter voluntari, i que els que es vulguin mantenir-se en les vuit hores ho puguin fer. Aquesta acceptació fa que els anarco-sindicalistes l'acusin d'haver-se venut.
• 24 d'abril de 1921-Congrés del PSOE. La majoria socialista de Ciutat es decanta per un vot més a favor de la Tercera Internacional.
• 13 de maig de 1921-Les joventuts socialistes de Ciutat decideixen trencar amb el PSOE i bastir una organització comunista. Entre els dirigents favorables al nou projecte s'incorporaren Antoni Quetglas, Bartomeu Coll, Antoni Ambrós, Josep Canyelles i Manuel Ferrer.
• 30 de maig de 1921- Antoni Bauzà, Ignasi Ferretjans, Antoni Maria Alzina , Josep Riera, Jordi Morey, Josep Pérez, i Gabriel Campomar, funden amb altres  l'Agrupació del PCOE a les Illes Balears.
• 4 de juny de 1921- Llorenç Bisbal reorganitza els socialistes, desfets per l'escissió comunista.
• Juny de 1921-Vaga General a Sóller amb suport de la UGT i de la CNT després de la repressió per part de la guàrdia civil  de la vaga del sector tèxtil que acabà amb tres dones ferides.
• Juliol de 1921-La Igualdad , societat de sabaters dirigida pels socialistes, entra en vaga.
• 10 de juliol de 1921- Segon Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble, amb presència de 27 delegats representatiius de 2.667 afiliats. L'aliança entre comunistes i anarco-sindicalistes imposa una nova majoria que demana la reincorporació dels cenetistes expulsats. Es rebutja la creació de caixes de resistència en favor de qüotes extraordinàries de solidaritat. Es vota l'adhesió a la Internacional Sindical Roja. El nou comitè dirigent es forma amb  majoria comunista, formada per Ignasi Ferretjans, Guillem Villalonga (anarco-sindicalista), Jaume Rebassa (socialista), Josep Pérez, Adolf France i Sebastià Colom.
• Setembre de 1921- Apareix El Comunista Balear, dirigit per Antoni M.Alzina.
• 14 de setembre de 1921-La fàbrica de Joan March a Portopí contracta obrers del sindicat lliure i es genera un conflicte al qual respon la patronal amb el locaut. El posicionament davant el locaut enfronta a socialistes, partidaris de March, amb els anarco-sindicalistes i comunistes, que trenca el suport a la vaga dels sabater de La Igualdad.
• Octubre de 1921-La Igualdad, crida a la tornada incondicional dels sabaters al treball. La vaga promoguda pels socialistes ha fracassat.
• Octubre de 1921- Les autoritats mauristes fan tancar la fàbrica de Portopí a Joan March per manca de condicions higièniques. Els socialistes es posen al costat de March.

15 de novembre de 1921

Octubre de 1921-

• Desembre de 1921- La societat Desarrollo del Arte es converteix en Sindicat de la Fusta per iniciativa de comunistes i cenetistes, federat a la CNT.

31 de gener de 1922

• Any 1922- Miquel Beltran Planas, republicà federal, primer president del Constància d'Inca.
• Any 1922- Antoni Bauzà , comunista, secretari general del Sindicat Únic de la Construcció és condemnat a presó per haver escrit un article contra la guerra de Marroc.
• Any 1922- Mor Cosme Salvà, militant de la CNT.
• Any 1922- Simó Fullana Font  és el nou secretari general de la Federació de Societats Obreres.
• Gener de 1922- Els picapedrers comunistes i cenetistes conflueixen en la constitució d'un nou sindicat únic federat a la CNT.
• Febrer de 1922- Congrés de la Federació Local de la Casa del Poble. El Sindicat de fusters proposa l'adhesió de la Federació a la CNT, l'expulsió de les entitats polítiques de la Casa del Poble, i el rebuig a la donació de Joan March relativa a la Casa del Poble si no es canviava l'escriptura. Els socialistes s'oposen a la convocatòria del Congrés i defensen la presència del partit a la Casa del poble com consta en l'escriptura.
• 5 de febrer de 1922- Els socialistes, després de donar suport pràctic als liberals de Joan March perden la representació a Palma. Obtenen 2 regidors a Manacor, Alaró i Santa Eugènia, i 1 a Binissalem, Esporles, Inca i Llucmajor.
• 21 de març de 1922- El sindicat de paletes vota una delegació mixta al Congrés  de favorables a les propostes d'adhesió a la CNT , i de contraris a la mateixa.
• Març de 1922-La junta directiva del Sindicat de la Fusta, de majoria comunista i cenetista, obligada a dimitir.
• Març de 1922- Els metal·lúrgics en vaga tornen al treball.
• Abril de 1922-Restabliment de les garanties constitucionals a Espanya.
• Maig de 1922- Es celebra el Congrés de la Federació Local de la Casa del Poble. El comitè central format per majoria comunista amb suport anarco-sindicalista és destituït, i els seus partidaris, fusters, metal·lúrgics, oficis diversos i xocolaters es retiren del Congrés. S'imposa una direcció socialista formada per Llorenç Bisbal, Jaume Garcia, Josep Romualdo, Simó Fullana, Julià Ferretjans i Joan Mulet, pròxima a Joan March. La casa del Poble segueix dominada per un patronat format per socialistes que la controlen política i administrativament.
• 15 de maig de 1922- Sebastián Alcover Bennássar, feixista campaneter, s'afilia al Partido Nacionalista Español.
• Setembre de 1922-Salvador Seguí (CNT) a Mallorca.
• Setembre de 1922-Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble, dominada absolutament pels sindicalistes socialistes partidaris de Joan March. Hi participen  21 delegats que representaven 11 societats i 1.342 afiliats. Es decideix la afiliació a UGT i a la Internacional Sindical d'Amsterdam. Llorenç Bisbal segueix en el càrrec de president.
• 5 d'octubre de 1922- Institució dels comitès paritaris amb igual representació obrera i patronal, per a la solució dels conflictes.
• 22 d'Octubre de 1922- Constitució de la Confederació Regional del Treball de Balears, que representa a 1.113 afiliats. Miquel Rigo,  secretari general.
• Novembre de 1922-Hilari Arlandís a Ciutat.
• Desembre de 1922. Fundació del Sindicat Únic Tèxtil "Unió Obrera " a Bunyola per part de Salvador Castell Borràs, Joaquim Ferrer, Bartomeu Llinàs i Eusebi Ferrer.
• Any 1923- Simó Fullana Font, sindicalista, és expulsat del PSOE per donar suport a Joan March (P.Liberal).
• 15 de gener de 1923- L'arquitecte Guillem Fortesa Pinya, és el batle de Palma, membre del Partit Liberal Regionalista en substitució d'Antoni Oliver Roca.
• 21 de gener de 1923-Assemblea socialista a Ciutat amb 22 delegats de 12 pobles.
• 20 de febrer de 1923-Judici absolutori contra Llorenç Bisbal per un article on criticava l'Església.
• 26 de febrer de 1923- Mor Francesc Garcia Orell, republicà.
• Març de 1923- Els partidaris de Joan March, Pere Soler i Antoni Mora, s'imposen a la Federació local del PSOE i substitueixen Llorenç Bisbal i Vicenç Torres.
• 13 de març de 1923- Detenció i desaparició del contrabandista de Fornalutx , Joan Ginestra Bisbal--Marquès-
• Març de 1923- Joaquim Maurín a Ciutat.
• 25 de març de 1923-Una assemblea socialista es pronuncia per l'abstenció a les eleccions, però Bisbal no accepta que aquesta suposi un suport als liberals, com succeeix de fet.
• 27 de maig de 1923- L'agrupació socialista de Ciutat expulsa els partidaris del verguisme (Joan March), Alexandre Jaume, Julià Ferretjans, Josep Romero, Simó Fullana i altres.
• 4 de setembre de 1923-Míting contra la guerra del Marroc al Teatre Balear, organitzat pels socialistes i comunistes.
• 11 de setembre de 1923-S'obren diligències judicials contra Ignasi Ferretjans per les seves paraules en l'acte contra la guerra del Marroc, que el jutge considera ofensives per a l'Exèrcit espanyol.
• 13 de setembre de 1923- Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya.
• 1 d'octubre de 1923- Antonio Bosch Jaume, batle de la dictadura a Manacor.
• 2 d'octubre de 1923- Juan Riera Payeras, batle de la dictadura a Bunyola. Juan Suau Borràs, tinent de batle.
• 23 d'octubre de 1923- Francesc Salas Albertí, batle de la dictadura a Palma.
• Novembre de 1923- Un consell de guerra jutja el comunista Ignasi Ferretjans i el socialista Jaume Garcia.
• 30 de novembre de 1923- Visita reial a Palma, acompanyats del dictador.
• 20 de gener de 1924- Joan March inaugura la Casa del Poble al carrer de la reina Maria Cristina de Palma, construïda amb un cost de mig milió de pessetes, i que ocupava 1.371,80 metres quadrats, en dues plantes. Disposava d'un teatre amb 450 butaques. En la seva inauguració s'allotjaren al lloc dotze societats obreres amb 1.011 afiliats. Comunistes i sindicalistes denuncien el reglament interior i l'escriptura de donació que tenen per objectiu el control del moviment obrer per part dels socialistes reformistes al servei dels patrons.
• Febrer de 1924-José Cavalcanti, nou capità general de les Balears.
• 12 de febrer de 1924- Mesures legals contra el professorat que ensenyi en català.
• 1 de març de 1924- Enrique Martín Alcora, governador civil de Balears.
• 1 d'abril de 1924-Fundació de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Joan Capó és es seu president provisional.
• Abril de 1924- Els socialistes s'oposen a la unificació del proletariat de Ciutat demanada per comunistes i sindicalistes.
• 10 d'abril de 1924- S'imposa a Espanya la circulació per la dreta de cotxes i carruatges.
• 11 d'abril de 1924- Ordre de detenció contra Joan March.
• 1 de maig de 1924-La Dictadura prohibeix les manifestacions del primer de maig.
• 24 de maig de 1924-Alfredo Llompart Julià, batle de la dictadura a Palma.
• 22 de juny de 1924-Constitució del Comitè Local de la Unión Patriótica a Manacor, partit de la dictadura espanyola que perseguia la nostra llengua. Entre els traïdors a la  llengua i a la pàtria pròpia formaven el comitè local de la Unión Patriótica, Bartolomé Rosselló Llull, Juan Servera Camps, Sebastián Gomila Carrió, José Oliver Billoch, Bartolomé Marcó Mas, Monserrate Truyols Pons, Sebastián Rosselló Ferrer, Juan Morey Galmés, Sebastián Ordinas Pocoví, Jorge Vidal Pont, Guillermo Puerto Noguera, Sebastián Perelló Arbona.
• 28 de juny de 1924-Cultura Obrera suspèn la seva publicació a conseqüència de la Dictadura.
• Octubre de 1924- Formació de la Federació Comunista Catalano-Balear, que disposa d'un centenar de militants, amb la integració de trenta militants del PCE.
• 4 de juliol de 1924- Alfonso XIII signa un decret d'amnistia.
• 20 de juliol de 1924. Primera pedra de l'església del Molinar.
• 5 de setembre de 1924- El batalló 61 d'Infanteria surt cap a Ceuta.
• 16 de setembre de 1924- El Batalló Expedicionari d'Inca surt cap a Ceuta.
• 18 de desembre de 1924- Neix Margalida Castell Estarelles a Bunyola.
• Març de 1925- Els socialistes canvien el reglament de la Casa del Poble.
• 23 de maig de 1925- Neix Josep Maria Llompart de la Peña.
• 9 de juliol de 1925- Guillermo Dezcallar Montis, marquès del Palmer, batle de la dictadura a Palma.
• Octubre de 1925-Fundació de la Unió Cotonera, adherida a la UGT.
• 4 d'octubre de 1925- Constitució de la Unió General de Treballadors de Balears. Hi participen 54 delegats, en representació de 20 organitzacions obreres i 2.137 afiliats. Els seus dirigents són Rafel Rigo, Llorenç Bisbal, Jaume Rebassa, Antoni Brazales, Jaume Garcia, Vicenç Torres i Antoni Valls, socialistes.
• 7 d'octubre de 1925- El cap de l'Estat Major Central, Valeriano Weyler és destituït.
• 3 de desembre de 1925- Inauguració del cinema Oriental a Palma.
• 13 de desembre de 1925- Mor Antoni Maura Montaner.
• Any 1926- Jaume Bauzà Far,  secretari de la UGT. Antoni M.Alsina deixa els comunistes i s'incorpora a la junta directiva de la Unió Tipogràfica.
• 9 de gener de 1926-L'Església organitza una cremada de llibres que considera nocius a Sóller.
• 20 de gener de 1926- Es crema la Casa del Poble, situada al carrer de Ballester, 32.
• 26 de febrer de 1926- Mor Joan Alcover Maspons.
• Març de 1926-Ignasi Ferretjans deixa la Federació Comunista Catalano-Balear, torna a Ciutat i ingressa a la societat El Trabajo, propera als socialistes.
• 14 de març de 1926- Després d'una vaga i un locaut s'arriba a un acord entre la patronal i la Unió Cotonera (UGT).
• 1 d'abril de 1926-Fundació de la Banca March.
• 4 de maig de 1926-Pere Lloses Badia, nou governador civil.

Lluis Sitjar

• 24 de juny de 1926-Lluis Sitjar Castellà, president del Alfonso XIII.
• 28 de juny de 1926- posada en marxa del tramvia entre Palma i Establiments.
• 7 de setembre de 1926- L'Sjuntament de Palma acorda la construcció de l'estàtua del rei Jaume I per Enrique  Clarasó.
• 31 d'octubre de 1926. El Segon Congrés de la UGT augmenta la quota a 10 cèntims trimestrals i es pronuncia contra la participació en l'Assemblea Nacional Consultiva de la Dictadura. La nova executiva està formada per Miquel Porcel, Jaume Bauzà, Antoni Brazales, Jaume Garcia, Antoni Valls i Jaume Rebassa.
• 10 de desembre de 1926-Neix Blai Bonet Rigo a Santanyí.
• 15 de desembre de 1926-Inauguració del cinema Rialto a Palma.
• Any 1927- Jaume Garcias Obrador,  president de les Joventuts Socialistes, que tenen 15 socis. L'agrupació Socialista de Ciutat té 28 afiliats, la de Manacor 17, la de Llucmajor 33.
• 18 de gener de 1927- Neix Pere Martínez Martínez "Pere Pavia", escultor i pintor.
• 20 de gener de 1927-Inauguració del monument a Jaume I a Palma.
• 2 de febrer de 1927-Enrique Marzo Balaguer, nou capità general de les Illes Balears.
• 11 de març de 1927-Llorenç Riber Campins forma part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
• 20 d'abril de 1927- Josep Capó Ramon i Guillem Santandreu segreguen 80 quarterades de Morneta (Binissalem).
• 28 de juny de 1927- Mor José Cotoner Allendesalazar, comte de Sallent.
• 17 de juliol de 1927- Neix José Zaforteza Calvet, president d'Editora Balear, magistrat del jutjat del civil i penal, degà del col·legi d'advocats i senador per UCD.
• 28 de juliol de 1927- Tornen de la guerra de Marroc els soldats mallorquins del Regiment Palma 61.
• 21 de setembre de 1927- Juan Aguiló Valentí, nou batle de la dictadura a Palma.
• 27 de setembre de 1927- Prohibida pel govern l'exhibició del film "El Cuirassat Potemkin".
• 8 d'octubre de 1927-Donació de sis milions de Joan March per a la construcció del Sanatori de Caubet.
• 17 d'octubre de 1927-S'inaugura el monument a Jaume III a Llucmajor, obra de l'escultor Camps i Arnau.
• Any 1928- Troballa dels restes arqueològics de la cova de Son Bauçà (Establiments).
• Any 1928- El Padre Atanasio de Palafrugell, caputxí, funda la Juventud Antoniana.
• 2 de gener de 1928-Neix Juan Bautista Orlandís Habsburgo Villalonga, baró de Pinopar.
• 24 de gener de 1928- Apareix la revista "La Nostra Terra.
• 2 de febrer de 1928-El telèfon arriba a Sóller.
• 8 de febrer de 1928-Mor Alexandre Rosselló Pastor, exmiministre.
• 27 de març de 1928-Mor Faust Morell  Bellet, pintor.
• 1 de maig de 1928-Inauguració de la carretera de Randa a Cura.
• 15 de setembre de 1928- Inauguració de l'Escola Graduada de Santa Maria del Camí.
• 23 de setembre de 1928-Inauguració de l'Escola Graduada de Bunyola.
• 7 d'octubre de 1928- Instal·lació del monument a Joan Alcover.
• 6 de novembre de 1928-Visita d'Alfonso XIII a Palma.
• 9 de desembre de 1928- Mor el bisbe de Mallorca, Gabriel Llompart Jaume.
• 23 de desembre de 1928- Joan Servera Camps, batle de la dictadura a Manacor.
• Any 1929-Mallorca només disposa de 40 cotitzants socialistes. Els comunistes de la Federació Comunista Catalano-Balear tenen 5 afiliats.
• Any 1929- Adan Diehl inaugura l'Hotel Formentor.
• Any 1929- Sebastián Sancho Nebot, president del Alfonso XIII.
• Any 1929- Dionísia Rossinyol fa establir Son Duran (Sant Joan).
• 23 de gener de 1929- Dimiteix Lorenzo Homar Salom, batle de la dictadura a Bunyola.
• 1 de febrer de 1929-Inauguració de l'escola graduada de Sa Pobla.
• 3 de febrer de 1929-Inauguració de l'escola unitària de Campos.
• 17 de febrer de 1929- Inauguració de la carretera entre Es Capdellà i Galilea.
• 5 de març de 1929- Francisco Cerdà Colom, batle de la dictadura a Bunyola.
• 20 de març de 1929-Inauguració del Frontó Balear.
• 24 de maig de 1929- Fi de la reforma de la façana del palau de l'Almudaina.
• 24 de maig de 1929-Inauguració de l'Hotel Formentor.
• 20 de juliol de 1929-Inauguració del Colisu Balear.
• 7 d'agost de 1929- Enderrocament del bastió de Chacón.
• Setembre de 1929- L'arquebisbe Josep Miralles beneix la capella de Sa Pedra Sagrada a Calvià.
• 9 de setembre de 1929- Visita del dictador Primo de Rivera a Palma.
• 15 de setembre de 1929- Desfilada de feixistes italians a Ciutat.
• 11 d'octubre de 1929-Visita d'Alfonso XIII a Palma.
• 27 d'octubre de 1929- Cinquè Congrés de la UGT de Balears. Hi participen  68 delegats en representació de 23 seccions i 2.263 afiliats. Antoni  Garau i Guillem Sastre substitueixen Jaume Garcia i Jaume Rebassa a l'executiva  de la UGT. Els comunistes es pronuncien contra l'ajuda econòmica a "El Obrero Balear", demanen que els càrrecs retribuïts no siguin reelegibles. Els socialistes no admeten que els picapedrers de La Vileta no estiguin afiliats a El Trabajo i no reconeixen el Centre Obrer de La Vileta.
• 11 de novembre de 1929-Inauguració de l'Escola d'Arts i Oficis a Palma.
• 17 de novembre de 1929-Inauguració del cinema Rívoli.
• 17 de novembre de 1929-Inauguració de quatre escoles a Marratxí (Pla de Na Tesa, Sa Cabaneta i Pont d'Inca)
• 13 de desembre de 1929- Inauguració del monument a Antoni Maura, a l'actual Plaça del Mercat de Palma.
• Any 1930-
• Any1930- Joan March Servera compra Can Nét.
• Any 1930- Constitució del Partit Republicà Federal a Mallorca.
• Any 1930-Les Illes Balears arriben als  365.512 habitants. El terme d'Algaida és habitat per 4.096 persones. Sant Joan én té 2.351; Valldemossa, 1.612. Pollença arriba als 8.771 habitants, Bunyola als 2.587 i Manacor als 15.756.
• 5 de gener de 1930- Mallorca disposa d'un total de 4.814 cotxes matriculats.
• 7 de gener de 1930-Josep Miralles Sbert, bisbe de Mallorca.
• 12 de gener de 1930-Amb 18 vots a favor, 17 en contra i una abstenció, la Federació Obrera de Mallorca, s'uneix a la UGT.
• 9 de febrer de 1930-Vaga de sabaters de Llucmajor.
• 11 de febrer de 1930-Vaga de sabaters a Inca.
• 11 de febrer de 1930- Rafael Pérez Heredia, nou capità general de les Illes Balears.
• 16 de febrer de 1930- Constantino Vázquez Giménez, nou governador civil de les Illes Balears.
• 26 de febrer de 1930- Llorenç Font Amengual, batle de la dictadura de Berenguer. Bartomeu Artigues Ribot, batle de la dictadura de Berenguer.
• 29 de febrer de 1930- Arnaldo Nigorra Reynés, batle de la dictadura a Santanyí.
• 19 de març de 1930-Jaume Suau, batle de la dictadura a Palma.
• Maig de 1930-Les agrupacions socialistes de Ciutat, Manacor i Llucmajor sumen un total de 51 afiliats.
• 28 de maig de 1930-Fundació del Centre Autonomista de Mallorca. Forteza Rey, un dels fundadors.
• 14 de juny de 1930-Inauguració del Bar Cristal a l'actual plaça d'Espanya de Palma.
• Juliol de 1930-La Unió Socialista Menorquina proposa a les agrupacions socialistes mallorquines la constitució d'una Federació Socialista Balear.
• 1 d'agost de 1930-Fundació del Banc de Manacor.
• 8 d'agost de 1930-L'Agrupació Socialista de Palma accepta la constitució del grup socialista de La Vileta.
• 26 d'Agost de 1930-Actes d'Ángel Pestaña (CNT) a favor de l'amnistia a la Casa del Poble i al Teatre Victòria.
• 26 d'agost de 1930- Rafel Fuster Pomar, batle de Manacor.
• 7 de setembre de 1930-Apareix la publicació del Partit Republicà Federal, Ciutadania.
• 9 de setembre de 1930- Rafel Muntaner Ferrer, batle de Manacor.
• 15 de setembre de 1930-Inauguració de l'escola graduada de Vilafranca.
• 21 de setembre de 1930-Fundació del Centre Republicà de Montuïri.
• 16 d'octubre de 1930-Enderrocament de l'església de les Minyones al Born.
• 31 d'octubre de 1930-Vaga de sabaters a Manacor.
• 1 i 2 de novembre de 1930-Sisè Congrés de la UGT de Balears a la Casa del Poble de Palma. Hi participen 57 delegats que representen 33 societats i 3.406 afiliats. La Federació Obrera de Menorca ingressa a la UGT i provoca l'escissió dels anarco-sindicalistes : obrers de Ciutadella, fusters de Maó i sabaters d'Alaior. Els sindicalistes del Gas i Electricitat demanen el reconeixement de la URSS. El "joan marchista" Joan Montserrat Parets acusa al sindicalisme revolucionari de ser el millor aliat de la reacció. Però el temps donà la raó al sindicalisme revolucionari i va demostrar qui era el finançador del cop d'estat de Franco, el millor aliat de la reacció.
• 4 de novembre de 1930-Antoni Lliteras Ferrer, nou batle de Manacor.
• 13 de novembre de 1930-Inauguració del Teatre d'Esporles.
• 22 de novembre de 1930- "El Obrero Balear" , periòdic socialista, critica la posada en marxa al carrer de Mateu Enric Lladó d'un Centre d'Estudis Socials vinculat als comunistes.
• 24 de novembre de 1930-Elier Manero, nou governador civil.
• 5 de desembre de 1930- La societat de picapedrers sota la influència dels comunistes Miquel Llabrés i Jaume Cañellas acorda retirar els seus vocals del comitè paritari del sector.