|

- Any1900- Palma arriba als 64.000
habitants.
- Any 1900 - La Federació local de
Societats Obreres té la seva seu al carrer de Rubí, 31 de Ciutat.
- Any 1900- Unió Republicana implanta la jornada de 8 hores en
les obres i serveis municipals de Ciutat.
- Juny de1900- Els socialistes
intenten posar les societats que es reuneixen en el Centre Instructiu
Obrer sota el seu control. Com que no ho aconsegueixen, es separen del
mateix.
- Juliol de1900 - Joan Escudero, Josep
Sitjar (tipògraf) i Jaume Orell (sabater), socialistes, elegits vocals
de les juntes locals de Reformes Socials. Per la part patronal hi ha
representants de la Unió Republicana.
- Juliol de1900 - El Centre de Picapedrers reivindica una jornada màxima de 9 hores i exposa que la
seva voluntat no és l'antagonisme entre patrons i obrers sinó
l'armonització entre els interessos del capital i el treball.
- Juliol de 1900- La Federació local de
Societats Obreres agrupa els fusters d' "El desarrollo del Arte", el
Centre de Picapedrers, pintors, flassaders, tipògrafs, sabaters i ferrers.
- Agost de1900-La Unió Tipogràfica
Balear convoca una vaga, i els patrons responen amb el tancament
patronal.
- 16 d'agost de 1900- Lluís Sitjar
Castellà, president del RCD Mallorca.
- 23 de setembre de1900- La Unió Tipogràfica
Balear inicia la lluita per la jornada màxima de 9 hores de treball,el
reconeixement del dret d'associació i millores en les condicions de
treball.
- Octubre de 1900- Sebastià Crespí,
socialista, és el ponent d'una conferència al local dels republicans
sobre l'Exposició Universal de París a la qual havia assistit en
representació de la Federació local.
- 29 d'octubre de 1900- Els tipògrafs
aconsegueixen la jornada de 9 hores i el dret dels socis de la Unió a no
ser acomiadats, però no aconsegueixen imposar a la patronal la
exclussivitat de la contractació als seus afiliats.
- Octubre de 1900-La Societat Obrera de
fusters "El Desarrollo del Arte" lluita contra l'acomiadament de tres
socis serradors de la Casa Piera i Mateu, sense èxit.
- Octubre de 1900- Vaga de flassaders a
Can Martí Barceló.
- Octubre de 1900- Vaga en els tallers de
Pere A. Magraner.
- Novembre de 1900- Constitució d'una
associació de treballadors del camp a Alaró vinculada als socialistes.
- Desembre de 1900- Vaga a l'empresa de
Bartomeu Barceló.
- 8 de desembre de 1900- Els socialistes
comencen a editar "El Obrero Balear".
- 13 de desembre de 1900- El fuster
Miquel Ferragut proposa expulsar els socialistes del Cercle d'Obrers Catòlics.
- 24 d'abril de 1901- Francesc Roca,
socialista, proposa i aconsegueix excloure els anarquistes de la
Federació Local de Societats Obreres.
- Agost de 1901- Una vaga de fusters en
favor d'un augment del 25% en els jornals, i que afecta a 500
treballadors durant 12 setmanes és sostinguda per la Federació Local.
- Agost de 1901- Amb un nou reglament
societari, el Centre Instructiu Obrer s'adhereix a la Federació Local de
Societats Obreres.
- Octubre de 1901- La vaga de fusters
dura dotze setmanes. Aquests havien aconseguit sense lluita la jornada
màxima de nou hores, i acaba amb un increment del 10%. Es demanava un
increment del 25%.
- Novembre de 1901- Mítings contra el
projecte de llei de vaga.
- Novembre de 1901- Els socialistes es
presenten per primera vegada a les eleccions municipals i es beneficien
del suport republicà (2.838 vots i 9 electes), amb l'elecció del
socialista Francesc Roca que obtingué 452 vots.
- Any 1902- Construcció de Can Barceló (Plaça
Quadrado de Palma). Mosaic de Vicenç Llorens Rubí.
- Any 1902- El Centre de Picapedrers
amb la influència anarquista de Gabriel Binimelis i Joan Ordines es
separa de la Federació Local controlada pels socialistes.
- 1 de febrer de 1902- Inauguració del
Teatre Líric de Palma.
- Febrer de 1902-Els socialistes
defensen un projecte de llei d'accidents laborals.
- Febrer de 1902- La Unió d'Adobadors,
organitzada per Josep Llonchs, Miquel Garau i Julià Cardell té 20
cotitzants, i La Igualdad, dels sabaters, només en té 70.
- Juny de 1902- El Desarrollo del Arte, societat obrera dels fusters arriba als 400 cotitzants.
- Juliol de 1902- La societat obrera de
la càrrega i descàrrega "La Marítimo Terrestre" participa del Congrés de
fogoners i mariners d'Espanya. Els seus dirigents són Pere Moll, Joan Marroig i
Llabrés, i tenen 200 cotitzants.
- Setembre de 1902- La Unió d'Adobadors
demana un 15% d'augment salarial i el reconeixement associatiu.
- 8 de setembre de 1902- Mítings contra
l'incompliment de la llei d'associacions, organitzats per l'agrupació
socialista i la Federació local de Societats Obreres.
- Setembre de 1902- La Societat Obrera La
Marítimo Terrestre reivindica de la companyia La Isleña Marítima
l'augment d'una pesseta de jornal, augments per a les hores extres i
festives i reconeixement de l'associació.
- 24 de setembre de 1902- A l'article "las
Huelgas" a la "Unión Republicana" s'expressa el pensament dels
republicans sobre la poca efectivitat de les vagues. Es reflexava el pes
dels patrons dins el partit.
- Octubre de 1902- Un total de 24 obrers
adobadors del taller de Gil al Molinar es posen en vaga en demanda de
les reivindicacions expressades abans. La vaga s'eixampla aviat a 290 vaguistes de més de
33 tallers. Després de
quatre setmanes de conflicte la patronal accedeix al 10% d'augment i al compromís de no acomiadar obrers associats.
- 2 de novembre de 1902- Eduard Frederic
Hug Heusch funda una fàbrica de perles a Manacor.
- Any 1903- Neix Gabriel Buades Pons,
militant de la CNT.
- Gener de 1903- Antoni Planas Franc,
batle de Palma.
- 3 de gener de 1903- Vaga dels
treballadors de les obres del túnel de Sóller.
- Febrer de 1903- Es funda "La Verdad", societat dels picapedrers d'orientació socialista, dirigida per Maties
Quevedo, Pere Columbram i Antoni Gelabert, però no aconsegueix llevar
l'espai als picapedrers anarquistes.
- Febrer de 1903- Vaga a la fàbrica de
perles Heusch de Manacor.
- 15 de febrer de 1903- Joan Alcover
llegeix el seu poema "La Balanguera" al Gran Hotel.
- 20 de març de 1903- Una assemblea
general de societats obreres decideix la constitució de la Federació de
Societats Obreres de Balears, centralitzada i amb hegemonia dels
socialistes. Jaume Marí Marí (fuster d'El Desarrollo del Arte) és el
president del seu primer comitè central, i Maties Tomàs el secretari.
- Març de 1903- Els obrers de La
Marítimo Terrestre intenten seguir la vaga nacional, però La Isleña
Marítima, que disposa del dret a contractar un 33% del personal entre
els no associats, romp la vaga amb nous contractes.
- Novembre de 1903- Els socialistes només
aconsegueixen 243 vots a les eleccions municipals de Ciutat que guanyen
els republicans (12 electes). En canvi aconsegueixen elegir Mateu Soler a Manacor
i Jaume Rotger a Marratxí.
- Any 1904-Reforma de la Seu.
- Any 1904-Inici de la façana de la
parròquia de Sóller per Joan Rubió.
- Any 1904- Marie Emile Fricquegnon
--Germà Bianor de La Salle, botànic-- s'ínstal·la a Mallorca.
- Gener de 1904- Es constitueix un
nucli socialista a Marratxí format per Miquel Sans, Pau Corró i Jaume
Rotger.
- 2 de febrer de 1904- Miting socialista
amb escassa assistència a la plaça dels braus de Ciutat contra
l'encariment de subsistències. Jaume Vicens i Francesc Roca critiquen
l'encariment i l'adulteració dels productes de consum, demannen la
supressió dels impostos que graven el consum i que s'incrementi la
vigilància de la qualitat dels productes.
- Any 1904- Els socialistes critiquen
les despeses que fan els republicans de l'Ajuntament de Ciutat en ocasió
del Carnaval, "fiestas de aspecto grotesco y crapuloso",segons
manifesta "El Obrero Balear", i les despeses que fa el
consistori de majoria republicana per al festeig de la vinguda del
rei a Mallorca.
- Any 1904- Sebastià Crespí,
Jaume Marí, Francesc Roca,Llorenç Bisbal, Jaume Vicens i Antoni Palmer,
socialistes, elegits vocals de les juntes locals de Reformes Socials.
- 19 de setembre de 1904- Els vocals
socialistes de la Junta de Reformes Socials s'oposen a les curses de
braus: "restringir lo más posible, el que la clase obrera tenga
ocasión de concurrir al bárbaro espectáculo" i volen que les
tavernes tanquin els diumenges: "apartar a los trabajadores de estos
establecimientos de bebidas, donde,.....atentan contra su salud,
contrybuyendo no poco a la depravación de las costumbres y a que el
alcoholismo adquiera alarmantes proporciones en perjuicio de la raza".
Aquesta posició dels socialistes, i la seva
aplicació, generen una gran oposició, de manera que hagueren de defensar-se
diguent que ells no havien elaborat la llei.
- Setembre de 1904- Llei de descans
dominical.
- Setembre de 1904- Els socialistes
defineixen als republicans com a botiguers, per la seva oposició a
l'establiment del caràcter festiu del diumenge i la necessitat de tancar
comerços.
- 22 d'octubre de 1904- Els socialistes
organitzen un míting a la plaça de toros en favor del descans dominical
i contra els atacs soferts arrel del seu suport al tancament de tavernes
i cafès els diumenges.
- 1 de novembre de 1904- L'agrupació
socialista de Manacor tenia 40 socis.
- Novembre de 1904- Malgrat la passada
vaga d'adobadors, l'afiliació de la Unió és de 30 persones.
- Novembre de 1904- La societat de fusters
"El Desarrollo del Arte" perd afiliació i només suma 160 cotitzants, i
només 15 sabaters segueixen associats a "la Igualdad".
- Any 1905- Constituïda la Unió del
Pobres de Santa Margalida.
- 20 de juliol de 1905- Vaga "general" i míting socialista a la plaça de toros contra l'encariment de
les subsistències.Intervenen Francesc Roca, Llorenç Bisbal, Jaume Marí,
Sebastià Crespí i Miquel Porcel. S'incideix en la necessitat de retallar el
pressupost de la marina, la reducció dels generals de l'exèrcit i del
pressupost de la magistratura, per a dedicar-los a l'atenció de
reivindicacions obreres. Llorenç Bisbal critica la manca de participació en
la vaga, i als republicans de l'Ajuntament que permeten jornades
superiors a les 8 hores en la desfeta de les muralles.
- Agost de 1905- La Societat d'Obrers
del moll, La Marítimo Terrestre arriba als 350 afiliats.
- 30 d'agost de 1905-Eclipsi total de sol
visible des de Mallorca.
- Any 1906- Jaume Bauzà funda dels
Joventuts Socialistes.
- Any 1906- Joan Rubió Bellver projecta
la nova esglèsia de Son Servera.
- Any 1906- Any de crisi societària,
emigració i desfeta de les organitzacions obreres derivada de la misèria.
- 13 d'octubre de 1906- Primer Congrès
Internacional de la Llengua Catalana.
- Any 1907- Guillem Vives, jesuïta, funda
el Patronato Social de San José a Palma.
- Any 1907- Els socialistes només obtenen 195 vots a les
eleccions generals en tota Mallorca:96 a Manacor i 77 a Ciutat.
- Juliol de 1907- Apareix el diari Gaceta
de Mallorca, catòlic.
- Any 1908- Reforma de l'església
de La Real projectada per Guillem Reynés.
- Any 1908- Els frares predicadors tornen
a Manacor.
- Any 1909- Bartomeu Barceló Mir del
Partit Liberal, batle de Palma.
- Any 1909- Joan Rubió militant català de
la Lliga Regionalista és l' arquitecte del Banc de Sóller i de Can Prunera.
- Any 1909-Joan Oliver Ordines és el
propietari de Son Pisà de Bunyola.
- Any 1909- Camí del Rosari de Lluc, obra
de Gaudí, Rubió i Guillem Reynés.
- Any 1909- Fundació de la societat
d'oficis diversos La Semilla al Pla de na Tesa.
- Març de 1909-Fundació de l'Espurna per
Joan Alcover, Joan Capó, Llorenç Riber Campins, Alfons Aguiló, Salvador Galmés,
Miquel Ferrà, Albert Iglesias i Antoni Oliart.
- 28 de juny de 1909- Decret
d'obligatorietat de l'ensenyança elemental a Espanya.

- 12 de setembre de 1909- Enderrocament
de l'església de Sant Antoni de Pàdua a Palma.
- Any 1910- Sant Joan té 2.470 habitants,
Valldemossa, 1.683;
- Any 1910- Fundació de l'Estació
Enològica de Felanitx.
- Febrer de 1910- Fi de la publicació de
La Gaceta de Mallorca.
- 8 de març de 1910- Alfonso XIII
autoritza a les dones a cursar Estudis Superiors.
- 19 de juliol de 1910-Benedicció del
campanar de Binissalem.
- Any 1911- Construcció de Vil·la
Francisca o la Torre a Bunyola, propietat de Llorenç Pou i Francesca Creus
Borràs.

Salvador Castell Borràs, avi de l'autor
d'aquesta cronologia
- Febrer de 1911-Salvador Castell Borràs
funda la cooperativa de consum La Emancipación Buñolense.
- 4 de desembre de 1911- Ley del
Candado.Prohibeix l'entrada de noves ordres religioses a Espanya.
- Any 1912- Fundació de Can Bauzà,
magatzem tèxtil al carrer Colom de Palma.
- Març de 1912- Fundació del Sindicat
Agrícola Catòlic a Consell.
- 16 d'abril de 1912-Inauguració de la
línia fèrria Palma-Sóller.
- 27 d'agost de 1912-Enderrocament de la
Porta de Santa Margalida.
- Any 1913-
- Any 1913- Reforma de la capella de Sant
Bernat de la Seu.
- Any 1913- Fundació del Santuari de
Nostra Senyora de Cura.
- 4 de febrer de 1913- L'Institut
d'Estudis Catalans fixa les normes ortogràfiques del català.
- Abril de 1913- Finalitzen les obres
d'enderrocament del bastió de Jesús a Palma.
- 28 de setembre de 1913-
Inauguració d'un monument dedicat a Fra Juníper Serra a Petra.
- Any 1914- Joan Grauches esculpeix
l'estàtua dedicada a Jaume Ferrer ubicada a la Drassana.
- Any 1914- Manuel Guasp Pujol,cap del
partit maurista a Mallorca.
- Any 1914- Llorenç Bisbal Barceló
secretari de la Federació de Societats Obreres.
- Any 1914- Fundació de la Unió Obrera a
Bunyola.
- Any 1914- Fundació del Convent de La
Porciúncula (Es Pil·larí).
- Any 1914- Edifici de Can Gaietà Segura
(Bar Cristal) ,dirigit per Gaspar Bennassar.
- 26 d'abril de 1914-Míting contra la
blasfèmia a Inca, organitzat pel prevere Francesc Sitjar.
- 13 de desembre de 1914-Destrucció de
l'Hornabec a Palma.
- Any 1915- Es troben tres collars-pectorals,
una agulla i un punyal de bronze a Son Pisà de Bunyola.
- Any 1915- Impressió de la Gramàtica de
la Llengua Catalana, de Tomàs Forteza.
- Any 1915-Mor Joan Bauzà Mas, pintor.

13 de setembre de 1915
- Any 1915-
- Any 1915-Guillem Reynés Font,
arquitecte de la reforma de la Torre dels Caps que mira a l'Hort del Rei.
- Any 1915- Troballa de les restes de la
necròpoli romana d'Els Fornassos a Selva.
- 8 de setembre de 1915- Neix Jaume Mir
Ramis, escultor, a Felanitx.
- 2 de novembre de1915- Manacor arriba a
tenir tres batles en el mateix dia: Sebastià Perelló Trias, Montserrat Truyol i
Pere Galmés.
- Any 1916
- Any 1916- Guillem Forteza president de
Nostra Parla
- 1 de gener de 1916- Diada de la llengua
catalana a Inca.
- Any 1917
- Any 1917-Luís García Ruíz dirigeix la
construcció de la línia ferroviaria de Palma a Santanyi.
- Any 1917- Mor Llorenç Galmés Sansó,
republicà federal de Manacor.
- Any 1918
- Any 1918- Antoni Bauzà, secretari
de l' Emancipació.
- Any 1918- Retaule de la capella dels
Dolors de Sóller, obra de Joan Rubió.
- Any 1918- "Les familles végétales dans
les Baléares" (Germà Bianor).
- Any 1918- Mariano Fuster i de
Villalonga estableix 38 quarterades del Rafal Aixat a Montuïri(tenia 4 jovades).
- Any 1918- Antoni Maria Alcover es
posiciona contra els criteris de Pompeu Fabra: "Què ha d'ésser la llengua
literària"
- 6 de febrer de 1918-La Federació de
Societats Obreres admet la donació de la Casa del Poble per part de Juan March.
- Maig de 1918-Francesc Villalonga
Fàbregues reorganitza el Partit Republicà Federal.
- Agost de 1918- Plenari d' obrers
vidriers a Palma.
- Setembre de 1918-Epidèmia de grip a Mallorca a
partir del virus d'un francès arribat a S´Arracó (1581 morts)
- 13 d'octubre de 1918-Mor Guillem Reynés
Font, arquitecte.
- 17 de novembre de 1918-Míting aliadòfil
convocat per iniciativa del republicans federals amb el seguidisme dels
socialistes. En la pràctica eren ben lluny del programa bolxevic i feien
seguidisme de la burgesia aliadòfila.
- 28 de desembre de 1918-Bartomeu Forteza
parla del regionalisme a la Casa del Poble.
- Any 1919- El socialista llucmajorer
Joan Montserrat i Parets teoritza que Joan March representa el capitalisme
modern liberal al qual s'ha d'aproximar el socialisme.
- Any 1919- El Sindicat de Picapedrers de
Mallorca (CNT) té 40 afiliats a Sa Pobla.
- Any 1919- Constitució de la Federació
Catòlica Obrera de Mallorca, impulsada des del Patronat i els jesuïtes.
- 20 de febrer de 1919- Moviment de
protesta contra el Partit Liberal a Inca.
- 24 de febrer de 1919-L'exèrcit surt
contra els obrers a Inca.
- 13 d'abril de 1919- Saqueig obrer de la
plaça d'Abastaments a Inca. Empresonen Pere Gener, Antoni Torrens, Andreu París
Martorell, Llorenç Gelabert, i Antoni Bestard Seguí.
- 15 d'abril de 1919- Vaga per la crisi
de subsistències a Inca.
- 23 d'abril de 1919- Detingut i alliberat Antonio Soler
Martorell, el Mallorquí, natural de Sant Llorenç en relació a la mort de Pere
Massoni, anarquista.
- 10 de juliol de 1919. La patronal declara el locaut contra
la vaga metal·lúrgica convocada pels sectors radicals de la UGT (Josep Riera,
Josep Cabotà, Gabriel Campomar) i per la CNT (Alexandre Gilet).

Socias Gradolí,
representant del sector més dur dels explotadors de mà d'obra.
- 2 d'agost de 1919-Vaga dels tramviaris a la qual respon el
president Josep Socias Gradolí amb l'acomiadament de tots els vaguistes, la seva
substitució per esquirols i la disposició de la Guàrdia Civil al servei de la
patronal. Llorenç Bisbal ,afluixa, i creu que es una vaga inoportuna la que han
convocat els dirigents tramviaris Antoni Garcia i Jaume Mercant.
- 10 d'agost de 1919- Tot i que Llorenç Bisbal fa la farina
blana, les societats obreres decideixen declarar el boicot als tramvies durant
un any.
- 22 d'agost de 1919- Es reorganitza el sindicat de sabaters i
reivindiquen la jornada de 8 hores, la fi del treball al domicili propi i a preu
fet, l'anivellament dels preus i un sindicat únic.
- 24 d'octubre de 1919-Després de setze setmanes de vaga i
locaut patronal s'arriba a un acord entre la societat obrera La Metalúrgica i la
patronal. S'accepten els delegats de taller, s'augmenten els sous un 25% i
s'estableix la setmana laboral de 48 hores.
- 7 de novembre de 1919- Primer Congrés de la Federació de
Societats Obreres de la Casa del Poble: s'aprova la llibertat d'afiliació de
cada societat obrera, però es demana la fusió de la CNT i la UGTi la
organització en base a Sindicat Únics. S'elegeix un comitè format pels
socialistes Julià Ferretjans, Ignasi Ferretjans, Gabriel Ferragut,
Alexandre Gilet, Jaume Martorell. Llorenç Bisbal, Isidor Hernández,
Alexandre Gilet (CNT), i Francesc Simonet (CNT).
- 16 de novembre de 1919- Una assemblea de picapedrers es
decideix a crear un sindicat adherit a la CNT. El seu comitè està format per
Miquel Rigo, Jordi Aloy i Antoni Salvà, membres del col·lectiu anarquista
Sembrant Flors, Andreu Quintana, Josep Torrens i Antoni Torrens.
- Any 1920- Antoni Bauzà, de Son Serra, jove socialista,
és el secretari general del Sindicat Únic de picapedrers de Mallorca.
- 9 de gener de 1920-Mor Miquel dels Sants Oliver.
- 17 de gener de 1920-Jaume Bauzà és designat en assemblea
obrera, representant per al Congrés de la Pell.
- Febrer de 1920- Esclata una bomba
contra el domicili de Josep Socias Gradolí, president de la societat de tramvies,
Els dirigents sindicals tramviaris, Antoni Garcia i Jaume Mercant són detinguts
i empresonats. Llorenç Bisbal fa tornar al treball
als tramviaris.
- 8 de febrer de 1920- Eleccions
municipals. Els socialistes aconsegueixen regidors: 2 a Manacor (amb
col·laboració liberal), Lloseta i Alaró, 1 a Palma (amb els republicans)
., Esporles i Llucmajor (en coalició amb republicans i liberals)
- Març de 1920- Posada en marxa del
Sindicat Únic Regional del Ram de la Construcció, adherit a la CNT, després de
les impugnacions dels socialistes de l'assemblea de novembre i de l'expulsió de
la Casa del Poble dels seus promotors, Rigo, Aloy i Salvà, militants d el'Ateneu
Sindicalista.
- Any 1920- Valldemossa té 1.767
habitants.
- Any 1920- Jaume Bauzà Far és el nou
secretari de la Federació Regional de Treballadors de Balears-CNT
- Any 1920- Fundació del Atlètic de
Balears.
- Any 1920- Jaume Garcias
Obrador,socialista, presideix la Societat d'Electricistes La Energia.
- Any 1920- El terme d'Algaida arriba als
4084 habitants:501 a Pina,258 a Randa,1212 foravilers, 2113 a Algaida.
- Any 1920- Jordi Aloy, Miquel Rigo i
Antoni Salvà funden el grup anarquista Sembrant Flors.
- Abril de 1920- Bertrand Russell i Dora
Black arriben a Mallorca.
- Maig de 1920-Eduardo Vicente,
socialista , present a Mallorca per a propagar la Tercera Internacional.
- 20 de maig de 1920- Saqueig a Manacor arrel de la crisi
de subsistències. Detinguts Vicente Barrio, secretari del comitè executiu
espanyol de la UGT, Antoni M. Alzina, Ignasi Ferretjans i el regidor socialista
Mateu Soler.
- 16 de setembre de 1920- Vaga de fusters a Sóller.
- 7 de novembre de 1920- Primer congrés regional dels
camperols a Ciutat amb participació d'organitzacions d'Alaró, Llucnajor,
Marratxí i Lloseta. L'executiva estava formada per Ferretjans, Alzina i Manuel
Ferrer,

- Any 1921-
- Any 1921 Gabriel Buades Pons, militant de la CNT, a la
redacció de Cultura Obrera.
- Any 1921
- Any 1921- Surt cap a Marroc la Bateria
d'Artilleria de Muntanya de Mallorca amb 124 soldats.
- Any 1921- Jaume Garcias Obrador,
president de l'Agrupació Socialista de Palma.
- 7 de gener de 1921- Un acord amb un
petit increment de sou posa fi a la vaga de fusters de Sóller.
- Març de 1921- Joan March proposa als
obrers treballar una hora més al dia a la seva fàbrica de Portopí. Ignasi
Ferretjans, partidari de la Tercera Internacional ho accepta si és en caràcter
voluntari, i que els que es vulguin mantenir-se en les vuit hores ho puguin fer.
Aquesta acceptació fa que els anarco-sindicalistes l'acusin d'haver-se venut.
- 24 d'abril de 1921-Congrés del PSOE. La
majoria socialista de Ciutat es decanta per un vot més a favor de la Tercera
Internacional.
- 13 de maig de 1921-Les joventuts
socialistes de Ciutat decideixen trencar amb el PSOE i bastir una organització
comunista. Entre els dirigents favorables al nou projecte s'incorporaren Antoni
Quetglas, Bartomeu Coll, Antoni Ambrós, Josep Canyelles i Manuel Ferrer.
- 30 de maig de 1921- Antoni Bauzà,
Ignasi Ferretjans, Antoni Maria Alzina , Josep Riera, Jordi Morey, Josep
Pérez, i Gabriel Campomar, funden amb
altres l'Agrupació del PCOE a les Illes Balears.
- 4 de juny de 1921- Llorenç Bisbal
reorganitza els socialistes, desfets per l'escissió comunista.
- Juny de 1921-Vaga General a Sóller amb suport de la UGT i de
la CNT després de la repressió per part de la guàrdia civil de la vaga del
sector tèxtil que acabà amb tres dones ferides.
- Juliol de 1921-La Igualdad , societat de sabaters dirigida
pels socialistes, entra en vaga.
- 10 de juliol de 1921- Segon Congrés de la Federació Local de
Societats Obreres de la Casa del Poble, amb presència de 27 delegats
representatiius de 2.667 afiliats. L'aliança entre comunistes i anarco-sindicalistes
imposa una nova majoria que demana la reincorporació dels cenetistes expulsats.
Es rebutja la creació de caixes de resistència en favor de qüotes
extraordinàries de solidaritat. Es vota l'adhesió a la Internacional Sindical
Roja. El nou comitè dirigent es forma amb majoria comunista, formada per
Ignasi Ferretjans, Guillem Villalonga (anarco-sindicalista), Jaume Rebassa
(socialista), Josep Pérez, Adolf France i Sebastià Colom.
- Setembre de 1921- Apareix El Comunista Balear, dirigit per
Antoni M.Alzina.
- 14 de setembre de 1921-La fàbrica de Joan March a Portopí
contracta obrers del sindicat lliure i es genera un conflicte al qual respon la
patronal amb el locaut. El posicionament davant el locaut enfronta a socialistes,
partidaris de March, amb els anarco-sindicalistes i comunistes, que trenca el
suport a la vaga dels sabater de La Igualdad.
- Octubre de 1921-La Igualdad, crida a la tornada
incondicional dels sabaters al treball. La vaga promoguda pels socialistes ha
fracassat.
- Octubre de 1921- Les autoritats mauristes fan tancar la
fàbrica de Portopí a Joan March per manca de condicions higièniques. Els
socialistes es posen al costat de March.

15 de novembre de 1921
Octubre de 1921-
- Desembre de 1921- La societat Desarrollo del Arte es
converteix en Sindicat de la Fusta per iniciativa de comunistes i cenetistes,
federat a la CNT.


31 de gener de 1922
- Any 1922- Miquel Beltran Planas, republicà federal, primer
president del Constància d'Inca.
- Any 1922- Antoni Bauzà , comunista,
secretari general del Sindicat Únic de la Construcció és condemnat a
presó per haver escrit un article contra la guerra de Marroc.
- Any 1922- Mor Cosme Salvà, militant de
la CNT.
- Any 1922- Simó Fullana Font és el
nou secretari general de la Federació de Societats Obreres.
- Gener de 1922- Els picapedrers
comunistes i cenetistes conflueixen en la constitució d'un nou sindicat únic
federat a la CNT.
- Febrer de 1922- Congrés de la Federació
Local de la Casa del Poble. El Sindicat de fusters proposa l'adhesió de la
Federació a la CNT, l'expulsió de les entitats polítiques de la Casa del Poble,
i el rebuig a la donació de Joan March relativa a la Casa del Poble si no es
canviava l'escriptura. Els socialistes s'oposen a la convocatòria del Congrés i
defensen la presència del partit a la Casa del poble com consta en l'escriptura.
- 5 de febrer de 1922- Els socialistes,
després de donar suport pràctic als liberals de Joan March perden la
representació a Palma. Obtenen 2 regidors a Manacor, Alaró i Santa Eugènia, i 1
a Binissalem, Esporles, Inca i Llucmajor.
- 21 de març de 1922- El sindicat de
paletes vota una delegació mixta al Congrés de favorables a les propostes
d'adhesió a la CNT , i de contraris a la mateixa.
- Març de 1922-La junta directiva del
Sindicat de la Fusta, de majoria comunista i cenetista, obligada a dimitir.
- Març de 1922- Els metal·lúrgics en vaga
tornen al treball.
- Abril de 1922-Restabliment de les
garanties constitucionals a Espanya.
- Maig de 1922- Es celebra el Congrés de
la Federació Local de la Casa del Poble. El comitè central format per majoria
comunista amb suport anarco-sindicalista és destituït, i els seus partidaris,
fusters, metal·lúrgics, oficis diversos i xocolaters es retiren del Congrés.
S'imposa una direcció socialista formada per Llorenç Bisbal, Jaume Garcia, Josep
Romualdo, Simó Fullana, Julià Ferretjans i Joan Mulet, pròxima a Joan March. La
casa del Poble segueix dominada per un patronat format per socialistes que la
controlen política i administrativament.
- 15 de maig de 1922- Sebastián Alcover Bennássar, feixista
campaneter, s'afilia al Partido Nacionalista Español.
- Setembre de 1922-Salvador Seguí (CNT) a Mallorca.
- Setembre de 1922-Congrés de la Federació Local de Societats
Obreres de la Casa del Poble, dominada absolutament pels sindicalistes
socialistes partidaris de Joan March. Hi participen 21 delegats que
representaven 11 societats i 1.342 afiliats. Es decideix la afiliació a UGT i a
la Internacional Sindical d'Amsterdam. Llorenç Bisbal segueix en el càrrec de
president.
- 5 d'octubre de 1922- Institució dels comitès paritaris amb
igual representació obrera i patronal, per a la solució dels conflictes.
- 22 d'Octubre de 1922- Constitució de la
Confederació Regional del Treball de Balears, que representa a 1.113 afiliats.
Miquel Rigo, secretari general.
- Novembre de 1922-Hilari Arlandís a
Ciutat.
- Desembre de 1922. Fundació del Sindicat Únic Tèxtil "Unió
Obrera " a Bunyola per part de Salvador Castell Borràs, Joaquim Ferrer, Bartomeu
Llinàs i Eusebi Ferrer.
- Any 1923- Simó Fullana Font,
sindicalista, és expulsat del PSOE per donar suport a Joan March (P.Liberal).
- 15 de gener de 1923- L'arquitecte Guillem
Fortesa Pinya, és el batle de Palma, membre del Partit Liberal Regionalista en
substitució d'Antoni Oliver Roca.
- 21 de gener de 1923-Assemblea
socialista a Ciutat amb 22 delegats de 12 pobles.
- 20 de febrer de 1923-Judici absolutori
contra Llorenç Bisbal per un article on criticava l'Església.
- 26 de febrer de 1923- Mor Francesc
Garcia Orell, republicà.
- Març de 1923- Els partidaris de Joan
March, Pere Soler i Antoni Mora, s'imposen a la Federació local del PSOE i
substitueixen Llorenç Bisbal i Vicenç Torres.
- 13 de març de 1923- Detenció i
desaparició del contrabandista de Fornalutx , Joan Ginestra Bisbal--Marquès-
- Març de 1923- Joaquim Maurín a Ciutat.
- 25 de març de 1923-Una assemblea socialista es pronuncia per
l'abstenció a les eleccions, però Bisbal no accepta que aquesta suposi un suport
als liberals, com succeeix de fet.
- 27 de maig de 1923- L'agrupació socialista de Ciutat expulsa
els partidaris del verguisme (Joan March), Alexandre Jaume, Julià Ferretjans,
Josep Romero, Simó Fullana i altres.
- 4 de setembre de 1923-Míting contra la guerra del Marroc al
Teatre Balear, organitzat pels socialistes i comunistes.
- 11 de setembre de 1923-S'obren diligències judicials contra
Ignasi Ferretjans per les seves paraules en l'acte contra la guerra del Marroc,
que el jutge considera ofensives per a l'Exèrcit espanyol.
- 13 de setembre de 1923- Cop d'estat de
Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya.
- 1 d'octubre de 1923- Antonio Bosch
Jaume, batle de la dictadura a Manacor.
- 2 d'octubre de 1923- Juan Riera Payeras,
batle de la dictadura a Bunyola. Juan Suau Borràs, tinent de batle.
- 23 d'octubre de 1923- Francesc Salas
Albertí, batle de la dictadura a Palma.
- Novembre de 1923- Un consell de guerra
jutja el comunista Ignasi Ferretjans i el socialista Jaume Garcia.
- 30 de novembre de 1923- Visita reial a
Palma, acompanyats del dictador.
- 20 de gener de 1924- Joan March
inaugura la Casa del Poble al carrer de la reina Maria Cristina de Palma, construïda amb un cost de mig milió de pessetes, i
que ocupava 1.371,80 metres quadrats, en dues plantes. Disposava d'un teatre amb
450 butaques. En la seva inauguració s'allotjaren al lloc dotze societats
obreres amb 1.011 afiliats. Comunistes i sindicalistes denuncien el reglament
interior i l'escriptura de donació que tenen per objectiu el control del
moviment obrer per part dels socialistes reformistes al servei dels patrons.
- Febrer de 1924-José Cavalcanti, nou
capità general de les Balears.
- 12 de febrer de 1924- Mesures legals contra el professorat
que ensenyi en català.
- 1 de març de 1924- Enrique Martín
Alcora, governador civil de Balears.
- 1 d'abril de 1924-Fundació de
l'Associació per la Cultura de Mallorca. Joan Capó és es seu president
provisional.
- Abril de 1924- Els socialistes s'oposen
a la unificació del proletariat de Ciutat demanada per comunistes i
sindicalistes.
- 10 d'abril de 1924- S'imposa a Espanya
la circulació per la dreta de cotxes i carruatges.
- 11 d'abril de 1924- Ordre de detenció
contra Joan March.
- 1 de maig de 1924-La Dictadura
prohibeix les manifestacions del primer de maig.
- 24 de maig de 1924-Alfredo Llompart
Julià, batle de la dictadura a Palma.
- 22 de juny de 1924-Constitució del Comitè Local de la Unión
Patriótica a Manacor, partit de la dictadura espanyola que perseguia la nostra
llengua. Entre els traïdors a la llengua i a la pàtria pròpia formaven el
comitè local de la Unión Patriótica, Bartolomé Rosselló Llull, Juan Servera
Camps, Sebastián Gomila Carrió, José Oliver Billoch, Bartolomé Marcó Mas,
Monserrate Truyols Pons, Sebastián Rosselló Ferrer, Juan Morey Galmés, Sebastián
Ordinas Pocoví, Jorge Vidal Pont, Guillermo Puerto Noguera, Sebastián Perelló
Arbona.
- 28 de juny de 1924-Cultura Obrera suspèn la seva publicació
a conseqüència de la Dictadura.
- Octubre de 1924- Formació de la
Federació Comunista Catalano-Balear, que disposa d'un centenar de militants, amb
la integració de trenta militants del PCE.
- 4 de juliol de 1924- Alfonso XIII signa
un decret d'amnistia.
- 20 de juliol de 1924. Primera pedra de
l'església del Molinar.
- 5 de setembre de 1924- El batalló 61
d'Infanteria surt cap a Ceuta.
- 16 de setembre de 1924- El Batalló
Expedicionari d'Inca surt cap a Ceuta.
- 18 de desembre de 1924- Neix Margalida
Castell Estarelles a Bunyola.
- Març de 1925- Els socialistes canvien
el reglament de la Casa del Poble.
- 23 de maig de 1925- Neix Josep Maria Llompart de la Peña.
- 9 de juliol de 1925- Guillermo Dezcallar Montis, marquès del
Palmer, batle de la dictadura a Palma.
- Octubre de 1925-Fundació de la Unió Cotonera, adherida a la
UGT.
- 4 d'octubre de 1925- Constitució de la Unió General de
Treballadors de Balears. Hi participen 54 delegats, en representació de 20
organitzacions obreres i 2.137 afiliats. Els seus dirigents són Rafel Rigo,
Llorenç Bisbal, Jaume Rebassa, Antoni Brazales, Jaume Garcia, Vicenç Torres i
Antoni Valls, socialistes.
- 7 d'octubre de 1925- El cap de l'Estat Major Central,
Valeriano Weyler és destituït.
- 3 de desembre de 1925- Inauguració del cinema Oriental a
Palma.
- 13 de desembre de 1925- Mor Antoni
Maura Montaner.
- Any 1926- Jaume Bauzà Far, secretari
de la UGT. Antoni M.Alsina deixa els comunistes i s'incorpora a la junta
directiva de la Unió Tipogràfica.
- 9 de gener de 1926-L'Església organitza
una cremada de llibres que considera nocius a Sóller.
- 20 de gener de 1926- Es crema la Casa
del Poble, situada al carrer de Ballester, 32.
- 26 de febrer de 1926- Mor Joan Alcover Maspons.
- Març de 1926-Ignasi Ferretjans deixa la Federació Comunista
Catalano-Balear, torna a Ciutat i ingressa a la societat El Trabajo, propera als
socialistes.
- 14 de març de 1926- Després d'una vaga i un locaut s'arriba
a un acord entre la patronal i la Unió Cotonera (UGT).
- 1 d'abril de 1926-Fundació de la Banca March.
- 4 de maig de 1926-Pere Lloses Badia, nou governador civil.

Lluis Sitjar
- 24 de juny de 1926-Lluis Sitjar Castellà, president del
Alfonso XIII.
- 28 de juny de 1926- posada en marxa del tramvia entre Palma
i Establiments.
- 7 de setembre de 1926- L'Sjuntament de Palma acorda la
construcció de l'estàtua del rei Jaume I per Enrique Clarasó.
- 31 d'octubre de 1926. El Segon Congrés de la UGT augmenta la
quota a 10 cèntims trimestrals i es pronuncia contra la participació en
l'Assemblea Nacional Consultiva de la Dictadura. La nova executiva està formada
per Miquel Porcel, Jaume Bauzà, Antoni Brazales, Jaume Garcia, Antoni Valls i
Jaume Rebassa.
- 10 de desembre de 1926-Neix Blai Bonet Rigo a Santanyí.
- 15 de desembre de 1926-Inauguració del cinema Rialto a
Palma.
- Any 1927- Jaume Garcias Obrador,
president de les Joventuts Socialistes, que tenen 15 socis. L'agrupació
Socialista de Ciutat té 28 afiliats, la de Manacor 17, la de Llucmajor 33.
- 18 de gener de 1927- Neix Pere Martínez
Martínez "Pere Pavia", escultor i pintor.
- 20 de gener de 1927-Inauguració del
monument a Jaume I a Palma.
- 2 de febrer de 1927-Enrique Marzo
Balaguer, nou capità general de les Illes Balears.
- 11 de març de 1927-Llorenç Riber
Campins forma
part de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.
- 20 d'abril de 1927- Josep Capó Ramon i
Guillem Santandreu segreguen 80 quarterades de Morneta (Binissalem).
- 28 de juny de 1927- Mor José Cotoner
Allendesalazar, comte de Sallent.
- 17 de juliol de 1927- Neix José
Zaforteza Calvet, president d'Editora Balear, magistrat del jutjat del civil i
penal, degà del col·legi d'advocats i senador per UCD.
- 28 de juliol de 1927- Tornen de la
guerra de Marroc els soldats mallorquins del Regiment Palma 61.
- 21 de setembre de 1927- Juan Aguiló
Valentí, nou batle de la dictadura a Palma.
- 27 de setembre de 1927- Prohibida pel
govern l'exhibició del film "El Cuirassat Potemkin".
- 8 d'octubre de 1927-Donació de sis
milions de Joan March per a la construcció del Sanatori de Caubet.
- 17 d'octubre de 1927-S'inaugura el
monument a Jaume III a Llucmajor, obra de l'escultor Camps i Arnau.
- Any 1928- Troballa dels restes
arqueològics de la cova de Son Bauçà (Establiments).
- Any 1928- El Padre Atanasio de
Palafrugell, caputxí, funda la Juventud Antoniana.
- 2 de gener de 1928-Neix Juan Bautista
Orlandís Habsburgo Villalonga, baró de Pinopar.
- 24 de gener de 1928- Apareix la revista
"La Nostra Terra.
- 2 de febrer de 1928-El telèfon arriba a
Sóller.
- 8 de febrer de 1928-Mor Alexandre
Rosselló Pastor, exmiministre.
- 27 de març de 1928-Mor Faust Morell Bellet, pintor.
- 1 de maig de 1928-Inauguració de la carretera de Randa a
Cura.
- 15 de setembre de 1928- Inauguració de l'Escola Graduada de
Santa Maria del Camí.
- 23 de setembre de 1928-Inauguració de l'Escola Graduada de
Bunyola.
- 7 d'octubre de 1928- Instal·lació del monument a Joan
Alcover.
- 6 de novembre de 1928-Visita d'Alfonso XIII a Palma.
- 9 de desembre de 1928- Mor el bisbe de Mallorca, Gabriel
Llompart Jaume.
- 23 de desembre de 1928- Joan Servera Camps, batle de la
dictadura a Manacor.
- Any 1929-Mallorca només disposa de 40 cotitzants socialistes.
Els comunistes de la Federació Comunista Catalano-Balear tenen 5 afiliats.
- Any 1929- Adan Diehl inaugura l'Hotel Formentor.
- Any 1929- Sebastián Sancho Nebot, president del Alfonso XIII.
- Any 1929- Dionísia Rossinyol fa
establir Son Duran (Sant Joan).
- 23 de gener de 1929- Dimiteix Lorenzo
Homar Salom, batle de la dictadura a Bunyola.
- 1 de febrer de 1929-Inauguració de
l'escola graduada de Sa Pobla.
- 3 de febrer de 1929-Inauguració de
l'escola unitària de Campos.
- 17 de febrer de 1929- Inauguració de la
carretera entre Es Capdellà i Galilea.
- 5 de març de 1929- Francisco Cerdà
Colom, batle de la dictadura a Bunyola.
- 20 de març de 1929-Inauguració del
Frontó Balear.
- 24 de maig de 1929- Fi de la reforma de
la façana del palau de l'Almudaina.
- 24 de maig de 1929-Inauguració de
l'Hotel Formentor.
- 20 de juliol de 1929-Inauguració del
Colisu Balear.
- 7 d'agost de 1929- Enderrocament del
bastió de Chacón.
- Setembre de 1929- L'arquebisbe Josep
Miralles beneix la capella de Sa Pedra Sagrada a Calvià.
- 9 de setembre de 1929- Visita del
dictador Primo de Rivera a Palma.
- 15 de setembre de 1929- Desfilada de
feixistes italians a Ciutat.
- 11 d'octubre de 1929-Visita d'Alfonso
XIII a Palma.
- 27 d'octubre de 1929- Cinquè Congrés de
la UGT de Balears. Hi participen 68 delegats en representació de 23
seccions i 2.263 afiliats. Antoni Garau i Guillem
Sastre substitueixen Jaume Garcia i Jaume Rebassa a l'executiva de la UGT.
Els comunistes es pronuncien contra l'ajuda econòmica a "El Obrero Balear",
demanen que els càrrecs retribuïts no siguin reelegibles. Els socialistes no
admeten que els picapedrers de La Vileta no estiguin afiliats a El Trabajo i no
reconeixen el Centre Obrer de La Vileta.
- 11 de novembre de 1929-Inauguració de
l'Escola d'Arts i Oficis a Palma.
- 17 de novembre de 1929-Inauguració del
cinema Rívoli.
- 17 de novembre de 1929-Inauguració de
quatre escoles a Marratxí (Pla de Na Tesa, Sa Cabaneta i Pont d'Inca)
- 13 de desembre de 1929- Inauguració del
monument a Antoni Maura, a l'actual Plaça del Mercat de Palma.
- Any 1930-
- Any1930- Joan March Servera compra Can
Nét.
- Any 1930- Constitució del Partit
Republicà Federal a Mallorca.
- Any 1930-Les Illes Balears arriben als
365.512 habitants. El terme d'Algaida és habitat per 4.096 persones. Sant Joan
én té 2.351; Valldemossa, 1.612. Pollença arriba als 8.771 habitants, Bunyola
als 2.587 i Manacor als 15.756.
- 5 de gener de 1930- Mallorca disposa
d'un total de 4.814 cotxes matriculats.
- 7 de gener de 1930-Josep Miralles Sbert,
bisbe de Mallorca.
- 12 de gener de 1930-Amb 18 vots a
favor, 17 en contra i una abstenció, la Federació Obrera de Mallorca, s'uneix a
la UGT.
- 9 de febrer de 1930-Vaga de sabaters de
Llucmajor.
- 11 de febrer de 1930-Vaga de sabaters a
Inca.
- 11 de febrer de 1930- Rafael Pérez
Heredia, nou capità general de les Illes Balears.
- 16 de febrer de 1930- Constantino
Vázquez Giménez, nou governador civil de les Illes Balears.
- 26 de febrer de 1930- Llorenç Font
Amengual, batle de la dictadura de Berenguer. Bartomeu Artigues Ribot, batle de
la dictadura de Berenguer.
- 29 de febrer de 1930- Arnaldo Nigorra
Reynés, batle de la dictadura a Santanyí.
- 19 de març de 1930-Jaume Suau, batle de
la dictadura a Palma.
- Maig de 1930-Les agrupacions
socialistes de Ciutat, Manacor i Llucmajor sumen un total de 51 afiliats.
- 28 de maig de 1930-Fundació del Centre
Autonomista de Mallorca. Forteza Rey, un dels fundadors.
- 14 de juny de 1930-Inauguració del Bar
Cristal a l'actual plaça d'Espanya de Palma.
- Juliol de 1930-La Unió Socialista
Menorquina proposa a les agrupacions socialistes mallorquines la constitució
d'una Federació Socialista Balear.
- 1 d'agost de 1930-Fundació del Banc de
Manacor.
- 8 d'agost de 1930-L'Agrupació
Socialista de Palma accepta la constitució del grup socialista de La Vileta.
- 26 d'Agost de 1930-Actes d'Ángel Pestaña
(CNT) a favor de l'amnistia a la Casa del Poble i al Teatre Victòria.
- 26 d'agost de 1930- Rafel Fuster Pomar,
batle de Manacor.
- 7 de setembre de 1930-Apareix la
publicació del Partit Republicà Federal, Ciutadania.
- 9 de setembre de 1930- Rafel Muntaner
Ferrer, batle de Manacor.
- 15 de setembre de 1930-Inauguració de
l'escola graduada de Vilafranca.
- 21 de setembre de 1930-Fundació del
Centre Republicà de Montuïri.
- 16 d'octubre de 1930-Enderrocament de
l'església de les Minyones al Born.
- 31 d'octubre de 1930-Vaga de sabaters a
Manacor.
- 1 i 2 de novembre de 1930-Sisè Congrés
de la UGT de Balears a la Casa del Poble de Palma. Hi participen 57 delegats que
representen 33 societats i 3.406 afiliats. La Federació Obrera de Menorca
ingressa a la UGT i provoca l'escissió dels anarco-sindicalistes : obrers de
Ciutadella, fusters de Maó i sabaters d'Alaior. Els sindicalistes del Gas i
Electricitat demanen el reconeixement de la URSS. El "joan marchista" Joan
Montserrat Parets acusa al sindicalisme revolucionari de ser el millor aliat de
la reacció. Però el temps donà la raó al sindicalisme revolucionari i va
demostrar qui era el finançador del cop d'estat de Franco, el millor aliat de la
reacció.
- 4 de novembre de 1930-Antoni Lliteras
Ferrer, nou batle de Manacor.
- 13 de novembre de 1930-Inauguració del
Teatre d'Esporles.
- 22 de novembre de 1930- "El Obrero
Balear" , periòdic socialista, critica la posada en marxa al carrer de Mateu
Enric Lladó d'un Centre d'Estudis Socials vinculat als comunistes.
- 24 de novembre de 1930-Elier Manero,
nou governador civil.
- 5 de desembre de 1930- La societat de
picapedrers sota la influència dels comunistes Miquel Llabrés i Jaume Cañellas
acorda retirar els seus vocals del comitè paritari del sector.


 |