CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1875-1880
Any 1875
Any 1875- Mallorca té 220.427 habitants i Palma 54.421.
Any 1875-José Maria Quadrado recull
23.612 signatures a Mallorca contra
la llibertat de cultes.
Any 1875-Posada en marxa d'un tramvia de
tracció animal entre l'estació
del tren i el moll de Palma.
24 de febrer de 1875- Inici de les obres
del ferrocarril de Palma a
Inca.
25 de febrer de 1875-Arriben 60 presoners
carlins que són alliberats a
canvi de servir a l'exèrcit colonial espanyol a Cuba.
26 de març de 1875-Mor Francesc Xavier de
Rocabertí-Boixadors Dameto a
Paris,on s'havia instal·lat amb els seus fills des del 1868 i on donava
suport al pretendent carlista. Era marquès de Bellpuig, propietari de
Son Rossinyol, Morell, l’Ametlerar i les Pastores (Artà); Santa Ponça,
Alqueria Blanca i Son Claret (Calvià); Bunyolí (Establiments); Son
Armadans, Son Espanyol, Son Santjoan (Palma), i Son Torrella (Santa
Maria del Camí).
29 d'abril de 1875 - Embargament dels
béns del carlí Josep Sureda Boixadors per una reial orde que li seran
tornats als cap d'alguns mesos amb la condició de viure fora de Palma.
19 de juliol de 1875- Vicente Rico Sánchez Tirado, governador civil.
28 de juliol de 1875- Mor Antoni Maria de Rocabertí-Dameto i de Boixadors que va ser batle de Palma.
22 d'agost de 1875- El canonge Teodor Alcover beneeix la nova església del Molinar.
Any 1876- Fundació de colònies rurals.
Any 1876- Subvenció a Vilafranca per a la reparació del camí a
Porreres.(AMV, acta del 20 de novembre de 1876).
20 de gener de 1876-Eleccions generals
espanyoles restringides als
homes amb victòria del Partit Liberal Conservador (317 escons) dirigit
per Antonio Cánovas del Castillo. El Partit Constitucional de Sagasta
obté 48 escons, el Partit Moderat de Pidal n'obté 12, el Partit Radical
de Cristino Martos n'obté 5, Emilio Castelar és l'únic candidat electe
del Partit Demòcrata. S'escullen 391 diputats. Altres 15 són de Puerto
Rico. A Cuba, en lluita per la independència no hi ha eleccions. A les
Balears s'escull a Gregorio Ayneto Echevarria, Carles Crestar Penas ;
Joan Antoni Fuster i Dezcallar; Josep Maria Martorell i Fivaller de
Ciutadella, duc de l'Almenara Alta i marquès de Monesterio, `catòlic
ultramontà; Saturnino Esteban Miguel de Collantes (madrileny, diputat
per Inca), Tomàs Rodríguez Rubí (malagueny, conservador, diputat per
Palma), Antoni Palau de Mesa, eivissenc, liberal.
17 de febrer de 1876- Felip Fuster Puigdorfila, governador civil, conservador.
Abril de 1876 - El batle de Manacor Pere
Bosch Sureda constitueix el lloc de sant Miquel, orígen de Son Carrió.
28 d'abril de 1876- La Lògia Primera Luz que formava part del Gran Oriente Nacional de España canvia d'obediència i s'acull al Gran Oriente Lusitano Unido.
30 d'abril de 1876 - Fusió de la Companyia del Ferrocarril de Mallorca amb Ferrocarrils del centre i del Sud-Est. Aquesta darrera disposa d'un capital de 8 milions de pessetes format per 16.000 accions de 500 pessetes. La nova empresa, després de la fusió es diu Ferrocarriles de Mallorca S.A.i el seu capital social és de 10.125.000 pessetes en 20.500 accions de 500 pessetes.
El primer Consell d'Administració de
Ferrocarriles de Mallorca està format per:
President: Tomás Despuig i Despuig, Comte de Montenegro, vice-president
Joan Baptista Socias; secretari, Teodor Cerdà
Vocals: Antoni Marian de Montis i Boneo, marquès de la Bastida;
Francisco Manuel de los Herreros; Gaietà Socias; José de Cáceres;Joan
Sureda i Villalonga i Jordi Sansimón i Montaner, marqués de Reguer.
18 de maig de 1876- Boda de Fernando
Truyols Despuig, marquès de la
Torre, amb María Magdalena de Villalonga i Zaforteza.
24 de maig de 1876-Aprovació de la Constitució Espanyola.
1 d'agost de 1876- Neix Llorenç Bisbal Barceló a Alcúdia (Es Clot),
futur dirigent socialista.
7 d'agost de 1876- Enric Robert Waring en representació de la companyia
anglesa de desecació de s'albufera d'Alcúdia funda Gatamoix a l'empar
de la llei de colonització rural. L'any 1892 passaria a ser sant Lluis
i més tard seria coneguda pel Poble Nou, en el terrne municipal
d'Alcudia. Va arribar als 93 habitants l'any 1881.
26 d'agost de 1876- Per iniciativa d'Antoni Mendivil i Borreguero es
funda una colonia en una parcel.la de 287 hectarees i 84 àrees de la possessió de Son Mendivil i Cases Noves
de S'Aljub al teme municipal de Llucmajor. L'any 1881 arribarà als 115
habitants.
31 d'agost de 1876- Francesc Tomàs forma part de la Comissió federal
espanyola en la clandestinitat.
24 de novembre de 1876- El marquès de la Romana, Pedro Maza de Lizana,(abans Caro i Alvarez de Toledo), va vendre Bendinat a Joana-Adelaida Dameto de Verí, que seria comtesa de Peralada i esposa de Ramon Despuig Fortuny.
24 de novembre de 1876 - L'ajuntament de
Palma destina 7.500 pessetes de multa imposades a una empresa taurina a
la construcció de la font del Banc de l'Oli, obra del mestre Nicolau
Lliteras.
Any 1877
Any 1877-Mallorca té 230.396 habitants i Palma 58.224.
Any 1877 -Fundació del Cercle d'Obrers Catòlics.
Any 1877 - A l'escola de Biniaraix hi van
48 infants entre 4 i 12 anys.
3 de gener de 1877 - Lletra de convit als
trovadors de Catalunya, Mallorca i València en llahor de Pius IX
subscrita pels preveres Jacint Verdaguer i Jaume Collel.
5 de gener de 1877-Per iniciativa de Joan
Alou i Vich es funda la colònia de Ca N'Alou i Pla de la Sinia de 560
hectàrees en el terme de Felanitx que es convertirà en l'actual
Portocolom.
20 de gener de 1877- Federico Terrer Gálvez, governador civil.
21 de gener de 1877- La Comissió Federal de la Federació Regional manifesta en una circular la necessitat d'organitzar grups d'acció revolucionària per tal d'impulsar la subversió republicana.
9 de febrer de 1877 - Enllumenat interior a gas a l'Ajuntament de Palma.
12 de febrer de 1877 - Mor Salvador
Sureda Moragues, governador del castell de Capdepera.
1 de març de 1877- Cosme Clar Vicens és el nou batle de Santanyí. Jaume Muntaner Sancho, propietari dels Cocons, és nomenat batle de Bunyola. Gabriel Valent de S'Escala pren possessió de la batlia d'Andratx.
13 de març de 1877 - Alfonso XII arriba a Palma.
23 de març de 1877 - Mor Agustí Jaume Payeres, rector d'Artà, frare agustí exclaustrat.
14 de juliol de 1877 - El batle de Manacor prohibeix nedar als homes sense calçonets i fa separar homes de dones . Elles han de banyar-se en Es Cap des Toi i ells a Ses Coves Blanques.
27 de juliol de 1877 - Mor el jesuïta madrileny exclaustrat Gregorio Trigueros Ruíz en el carrer de sant Jaume, 12 de Palma.
6 de novembre de 1877- Boda de Jose Maria
de España Truyols amb Maria
Luisa Oleza Cabrera.
10 de novembre de 1877- Sebastià Castell Aulet compra una casa al
carrer de la Creu d'en Garau, 13, a Bunyola per un total de 249 lliures
o 827 pessetes amb 13 cèntims.
29 de desembre de 1877- Manuel Stárico Ruiz, governador civil.
Any 1878
Any 1878-Diccionari mallorquí-castellà, atribuït a Mn. Josep Tarongí.
Febrer de 1878 -Llorenç Frau Abrines és
el venerable Mestre de la Lògia Primera Luz de Palma.Altres directius
són: Joan Lluís Oliver Sabrafén, Rafel Manera Serra (antic cap de la
milícia voluntària republicana) , Francesc Sanxo Más, Fèlix Duval
Oliver. En el mes de març disposava de 103 socis, entre ells Ricard
Roca Amorós, Diego Espinosa de los Monteros, Josep Valleriola Fortesa,
Pere Colom Castanyer,Josep Antich Perelló, Joan Humbert Obrador, Jordi
Albis Bennàssar.
21 d'abril de 1878- Boda de Bàrbara Verí
Fortuny amb Nicolau Cotoner
Allendesalazar.
Agost de 1878 - Miquel Garau Terrassa "Climentó", sol·licita permís per
a parcel·lar 31 solars aprop de la carretera del far i el mollet de
pescadors que bastiran l'actual Cala Rajada.
15 de setembre de 1878-Mateu Febrer fa donació dels terrenys per a la
construcció de l'església de Son Negre (Manacor).
15 d'octubre de 1878-Benedicció de l'església de Son Negre (Manacor).
El 24 d’octubre de 1878 arriba el tren per primera vegada a sa Pobla.
31 de desembre de 1878- Entre els anys
1868 i el present s'han perdut un 41% de matrícules marítimes a
Mallorca i el mateix percentatge a Maó.
Any 1879
Any 1879- Durant l'any s'han produït a Anglaterra 1688 naufragis de
vaixells amb més de 5.000 morts.
Any 1879 - La Lògia Primera Luz afectada
per la crisi del Gran Oriente Lusitano s'acull al Gran Oriente de
España. Els seus dirigents són: Juan Luís Oliver Sabrafén, para de
Miquel dels Sants Oliver, Ramon Núñez Martín, Antoni Garcia Tous,
Guillem Serra Bennàssar, Miquel Ripoll Roig i Eduardo Sanllorente.
8 de gener de 1879 - Onze maçons, cinc
dels quals provenien de la lògia Primera Luz funden la lògia Reforma nº
140 de Palma. Antoni Villalonga Pérez, dirigent del republicanisme
federal va ser gran mestre d'aquests lògia i un batle republicà, Rafel
Manera, també en va ser membre juntament amb els brigadiers Juan
Cirlot, Cipriano Carmona i Manuel Villacampa. Aleshores el gran mestre
de la Lògia Primera Luz era Joan Lluis Oliver Sabrafén, pare de Miquel
dels Sants Oliver i director més tard del diari La Almudaina.
17 de gener de 1879 - Els propietaris de Son Massot (Llucmajor) posen en coneixement de la parella de guàrdies civils Tello i Díez la necesitat de vigilància perquè tenen mil lliures cobrades de la venda d'una finca. A la nit els guàrdies es presenten amb la intenció de robar, fermen al fill, maten a la mare i deixen agonitzant a la filla. El fill aconsegueix desfermar-se i arribar a la finca de Son Mateu o és atès de les ferides per la dona de la casa al temps que el propietari va a demanar auxili. Els guàrdies a la cerca del fugit arriben a Son Mateu, destrocen la porta a culatades, maten a la dona que atenia al jove i s'enfronten de nou al jove que acaba de nou malferit, però aconsegueix de nou fugir. Arribada la nit els guàrdies van a dormir a una casa del poble i són denunciats per el propietari, amic dels guàrdies, de manera que la mateixa nit són capturats. (Diario de Valls, 28 de gener).
20 de gener de 1879 - Comença a ser
operativa la Lògia Reforma 140 de Palma, acollida a l'obediència del
Gran Oriente de España. El seu Venerable mestre era el dirigent
republicà federal Antoni Villalonga Pérez. Altres directius eren Rafel
Manera Serra (que va ser batle de Palma) , José Mª Delicado del
Manzano, Francesc Casasnovas Sancho, Lluís Martí Gimeno, Francesc
Sancho Más, Lluís Garau. També en formaven part els militars Juan
Cirlot, Manuel Villacampa i Cipriano Carmona.
31 de gener de 1879 - Moren executats a
Palma els antics guàrdies civils Tello i Díez.(Diario de Valls, 2 de
febrer). Descripció en "El Isleño":
En el foso de la muralla,
á la parte izquierda de la puerta de Jesús, formaban el cuadro todos
los cuerpos,
ocupando el frente la
guardia civil. Constituían el piquete los guardias de caballería á cuya
sección pertenecian los reos, y mandábalo el mismo teniente que les
prendió después de sus crímenes.
Era tristemente
conmovedor ver á los guardias sumamente afectados y en particular á los
á quienes ha tocado en suerte fusilarles, pues entre ellos habia dos de
los cuatro amigos que ayer noche comieron con ellos.
Una vez en el cuadro se
les ha leido la sentencia que han oido de rodillas; y Diez, el más
animoso de los dos, ha dirigido su voz al pueblo paca pedir perdón en
nombre suyo y de Tello y para decir que la mancha que lanzaron sobre su
uniforme iban á lavarla con su sangre y vertiéndola gustosos si
conseguían alcanzar del pueblo el perdón para ellos y la consideración
para sus compañeros.
febrer de 1879 -Paulí Verniere es dirigeix en una carta al periòdic "El Isleño" on informa dels estralls causats per la fil·loxera que ja han arribat al Rosselló.
11 de febrer de 1879 - En la subhasta
verificada a Palma per a contractar el cable telegràfic entre les illes
de Mallorca i Eivissa, es van presentar diverses proposicions. La més
important fixava la suma de 479.100 pessetes per la realització
d'aquell servei. (Diario de Valls, 13 de febrer).
12 de febrer de 1879- El vapor «Vigilant» sortit de València amb 76 deportats de l'Horta per a les Balears, va haver de tornar al port de sortida, per haver experimentat desperfectes en la caldera.(Diario de Valls, 13 de febrer).
18 de febrer de 1879 - La goleta "Alerta" torna a Palma amb els especialistes que han realitzat el mapa de Cabrera. L'objectiu del govern és la seva colonització. (Diario de Valls).
24 d'Abril de 1879 - Indemnitzacions per suscripció a les víctimes dels guàrdies Tello i Díez :
«Reunidas
todas las cantidades del
producto de la suscricion entre los jefes, oficiales y tropa de la
guardia civil, á beneficio de las víctimas de Lluchmayor, el total de
la cantidad recaudada ha sido remitido á la comandancia de dicho cuerpo
en esta
provincia. Asciende dicha suma á 21,079 pesetas, que se distribuirán en
cuatro partes iguales, una para Antonia Ana Clar, inutilizada de un
brazo; otra para
Miguel Clar, hermano de la anterior y herido en una
mano; la tercera para Juan Mulet, esposo de Isabel
Sastre, asesinada, y la última parte se dividirá en
dos, las cuales serán repartidas entre los padres de
Isabel Sastre y los hijos de la finada Catalina Vidal
y, por falta de estos, sus nietos.» (Diario de Valls).
4 de juny de 1879- La temperatura a Mallorca arriba als 25º.
13 de juny de 1879 - Comença a instalar-se el cablejat telegràfic entre Palma i Eivissa.
16 de juny de 1879 - Segons "El Isleño",
un "contratemps inesperat" no fa possible la instal·lació final del
cablejat telegràfic.
17 de juny de 1879 - La Junta d'Agricultura envia una comissió d'estudi a Campos perquè es tem l'impacte de la filoxera en les vinyes.
24 de juny de 1879 - El quintar de
garroves de Mallorca es ven a 25 reials, a 26 el de Tortosa i a 27 el
de Vinaròs. (El Vallense).
17 de juliol de 1879-Fundació de la colònia de Fusterets a Alcúdia per iniciativa de Joaquim Fiol vinculada a la companyia anglesa que desseca l'Albufera.
23 de juliol de 1879 - Arriba d'Alger a Palma el vapor Jaume II amb una càrrega de 131 bous, 1349 xots i 4 cabres.
28 de juliol de 1879 - Detenció d'Antònia Guardiola, autora de l'assassinat d'una filla de 17 anys l'any 1870 (el crim del carrer de l'Aurora de Barcelona) , que havia escapat de l'empresonament a València feia 6 anys, on estava presa a cadena perpètua després de ser condemnada a mort i que usava el nom de Josefa Pons.
Agost de 1879- - La sequera a Mallorca ha deixat sense perspectiva de feina a moltes persones que han optat per emigrar a Algèria.
Agost de 1879 - Inauguració d'un servei de vapors entre Palma-Barcelona-Marsella-Alger.
15 de setembre de 1879 - Mor executat a
volta de garrot a Inca Josep Vives Cànaves, pollencí de 20 anys, per
haver assassinat i cremat al seu pare.
24 de setembre de 1879- Un home netejava una soll a s'Hort des Ca i va treure un porc que deixat a lloure, ben aviat va dirigir-se al bres on hi havia un nadó. Quan l'home ses va donar compte el porc s'havia menjat dos dits d'una mà del nadó i l'havia ferit al coll.
