<

• Any 1200-Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganiya conquesta Menorca amb els almoràvits.
• Any 1202-Lleonard de Pisa (Fibonacci) introdueix la notació indoaràbiga a Europa.
• Any 1202- Abd Allah ibn Ta`allâh Alkumi nou valí dels almohades.
• El mateix any 1203 els croats saquegen Constantinoble.
• setembre de 1203-Mor Guillem VIII, senyor de Montpeller.
• Dissabte 3 de setembre de 1203- Els almohades tornen a les Balears.  L'emir almoràvit Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganiya és executat. Mallorca és governada per  el valí  almohade 'Abd Allāh ibn Tā'Allāh al-Kumī .
• Cap a ell ( Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganiya) es va dirigir el  Màlik Al-Nasir Muhammad B.Yaqüb al-Mansur. Es van reunir a Dénia. Cada un d'ells va passar revista al les seves t r o p e s .  Eren dos partits de dos mil dos-cents genets, set-cents arquers i quinze mil infants sense comptar els que atacaven des de les embarcacions. L'esquadra era de tres-centes naus entre les quals hi havia setanta corbetes ,trenta tarides i cinquanta vaixells grans; la resta eren embarcacions diverses.Pel que fa als preparatius dels equips militars, els almajanecs, les escales, les pales, les destrals, els pics , els cables, les cordes eren nombrosos; el mateix que cuirasses, els càvecs, les llances, els elms, els escuts, les adargues, els arcs, les caixes de fletxes i l'abundant quantitat de queviures.
• Es van dirigir a Mallorca on van desembarcar. L'exèrcit es va apropar a la c i u t a t mentre l'estol, amb el Sayyid Abu al 'Ula Idris ibn Yusuf 'Abd al.Mu'min , va rodejar el port.  Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganiya va sortir amb la seva gent cap a ells.  Van iniciar el combat i van resistir totes les empentes. Abd Allah ibn Ishaq ibn Ganiya  va ser derrotat.  Després el feren caure i el mataren . La porta de la ciutat va ser tancada; però els llancers i les forces navals es van apoderar de la ciutat , hi entraren i la van saquejar, no se'n va lliurar més
  que l'alcassaba.  El Sayyid Abu al 'Ula Idris ibn Yusuf 'Abd al.Mu'min i Abu Sa'id ibn Abi Hafs entraren a la ciutat amb el cap d'Abd Allah a la llança d'un dels G u z z que va ser qui la va tallar. Aquells dos van prohibir a la gent el saqueig i van donar l'ordre de tallar el cap d'un home que ho va fer infringint la prohibició. El seu cap va ser passejat. També es va calmar a la gent i es va concedir l'Amàn proclamant-ho pels carrerons i l'alcassaba. La gent va sortir, confiada.Abd Al' Ulà, i Abú Said van escriure al malik al-Nàsir sobre la conquesta.
• 15 de juny de 1204- Boda de Pere I de Catalunya i II d'Aragó amb Maria, filla de Guillem VIII de Montpeller.
• Any 1205- El Papa proposa a Pere I prendre l'illa de Mallorca.
• Any 1208- Abü Yahya Muhammad ibn Ali ibn Abi Imran al-Tinmalali, almohade, valí independent de Mayûrqa.
• 27 de gener de 1208-El rei Pere és a Calatayud.
• 2 de febrer de 1208-Neix a Montpeller Jaume I el Conqueridor.
• 17 de març de 1208-El rei Pere és a Alcanyíç.
• Concepció de Jaume I.
  Veritat és que el dit senyor rei En Pere prengué per muller e per reina l’alta madona Maria de Montpeller,per la gran noblesa que havia de llinatge, e per ço com se’n creixia de Montpeller e de la baronia, la qual haviaen franc alou.
  E per temps avant, lo dit senyor rei En Pere, qui era jove quan la pres, per escalfament que hagué
  d’altres gentils dones, estigué que no tornà amb la dita dona Maria, ans venia algunes vegades a Montpeller queno s’acostava a ella, de què eren molt dolents e despagats tots los sotmeses e senyaladament los prohòmens de Montpeller.
  ... una vegada s’esdevingué que el dit senyor rei En Pere venc a Montpeller, e s’enamorà d’una gentil
  dona ..., e per ella bornava e anava amb armes e la treia a taulat, e feia tant que a tothom ho donava a
  conèixer.
  E els cònsols e els prohòmens de Montpeller que saberen açò, feren venir el cavaller qui era privat del dit senyor rei en aitals afers, e li dixeren:
  –Nós sabem que vós sou privat del senyor rei de l’amor que ha a aital dona, e que vós percaçatsque ell
  l’haja. Nós vos preguem que li digueu que haveu aconseguit que ell haurà aquella dona e que vindrà a ell tot secretament en la sua cambra, mes que no hi haja llum, per ço que per ningú no sia vista. E d’açò haurà ell gran plaer. E con ell serà gitat e tothom haurà despatxada la cort, vós vindreu a nós ací, en el lloc del consolat de Montpeller, e nós serem, los dotze cònsols, e haurem, entre cavallers e ciutadans, altres dotze dels mellors de Montpeller e de la baronia; e haurem madona Maria de Montpeller, reina, que amb nós, ensemsamb dotze dones honrades, de les pus honrades de Montpeller, e amb dotze donzelles, anirà amb nós. E sí vindran amb nós dos notaris, los mellors de Montpeller, e l’oficial del bisbe e dos canonges e quatre bons hòmens de religió.
  E cascun home e cascuna dona e donzella portarà un ciri en la mà, lo qual encendrà com la dita dona Maria entrarà en la cambra del senyor rei. E a la porta de la dita cambra tots estaran reunits fins que sia prop de l’alba, que vós obrireu la cambra. E con oberta serà, nós amb los ciris en la mà entrarem en la cambra del senyor rei. E havem fe en Déu e en madona santa Maria que en aquella nit la reina engendrarà, de què Déu e tot lo món en serà pagat e el seu regne en serà proveït.
  Així que el diumenge a la nit, quan tothom estigué posat dins del llit al palau, los dits vint-i-quatre
  hòmens bons e abats e priors e l’oficial del bisbe e hòmens d’orde e les dotze donzelles amb los ciris en la mà entraren en lo palau, e els dos notaris; e vingueren fins a la cambra del senyor rei a la porta. E aquí entrà madona la reina. E ells estigueren defora agenollats en oracions tots ensems. E lo rei e la reina foren en llur deport. ...
  E així estigueren aquella nit mateixa totes les esglésies de Montpeller obertes, e tot lo poble que hi
  estava pregant a Déu. ...
  E con fou alba, los prohòmens tots e hòmens d’orde e dones, cascun amb son ciri encès en la mà,
  entraren en la cambra on lo rei era en son llit amb la reina. E meravella’s, e saltà immediatament sobre el llit e pres l’espasa en la mà. E tots s’agenollaren e digueren plorant:
  –Senyor, mercè sia ... que vegeu qui us jau de prop.
  E la reina s’incorporà; e el rei la conegué.
  Ramon Muntaner
   
• Novembre de 1208- Mor Sanxa, mare del rei Pere, a Taraçona.
• Any 1212-Constança, germanastre de Jaume I es casa amb Guillem Ramon de Montcada.
• 16 de juliol de 1212- Victòria del rei Pere a las Navas de Tolosa contra els musulmans.
• 12 d'abril de 1213- Mor Maria de Montpeller.
• 12 de setembre de 1213- El rei Pere, pare de Jaume I, perd la vida en la defensa dels seus vassalls a la batalla de Muret contra Simó de Monfort.
• Abril de 1214- Simó de Montfort restitueix Jaume I, que aleshores tenia 6 anys, als senyors catalans a Narbona.
• Agist de 1214-Una assemblea de notables catalans i aragonesos jura fidelitat a Jaume I a Lleida.
• Any 1216-Lamberto Visconti després espós de Benedetta, regent de Càller inicia la construcció del Castel di Castro, primer nucli de l'actual Càller (Cagliari).
• Octubre de 1216- Ramon Berenguer, comte de Provença, i cosí de Jaume I, surt del castell de Montsó cap al seu comtat.
• 24 d'abril de 1217- Butlla Superba et ineffabilis d'Honori III per la qual el papa atorga a Gènova una part de Còrsega.
• Any 1218-Pere Nolasc funda l'Orde de la Mercè.
• 28 de setembre de 1218-Jaume I confirma a Lleida els privilegis dels habitants de Montpeller.
• 7 d'octubre de 1218-Jaume I confirma els privilegis del monestir de Scala-Dei.
• Any 1221- Mor Muhammad b. 'Abd Allâh b.Muhammad b. Waqqâs al-Lamtî,imâm i khatîb,poeta de Mayûrka.
• 6 de juny de 1221-Neix Elionor de Castella a Àgreda, esposa de Jaume I.
• Juny de 1222-Setge de Castelló Ceboller (Castejón del Pont) per les tropes de Jaume I.
• Any 1225- Nunó Sanç funda la vila de Bellver (Cerdanya).
• Agost de 1225- Setge de Peníscola per les tropes de Jaume I.
• 30 de desembre de 1227.-Jaume I concedeix a Berenguer de Palou les esglésies de les Illes, Oriola i Dènia.
• Any 1228-  A Tunísia governa Aboü-Zakaria, fill de Abou-Mohamed.
• Any 1228- Abehamet Luixifi Iafra tenia l'alqueria Raal a l'actual Son Sardina (abans Sant Llorenç).
• Any 1228- Mor Abu Muhammad 'Abd Allah ibn Husayn ibn 'Ashir al-Yabisi , poeta eivissenc.
• Any 1228- Revolta d' Ibn Hud al-Djudzaní contra els almohades, que es fa amb el control de Múrcia i l'adhesió d'Alzira, Oriola, Dènia, Gandia i Xàtiva.
• 17 de novembre de 1228- Pere Martell convida a sopar als nobles a Tarragona i parlen sobre la conquesta de Mallorca.  Al sopar hi participen Jaume I d'Aragó,  Pere Martell , Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt i Bernat de Santa Eugènia de Berga.
   
• Any 1228-Jaume I promet a l' abat de Poblet la creació d' un monestir cistercenc després de conquerir Mallorca.
• 23 de desembre de 1228- Les Corts a Barcelona aproven la conquesta  de Mallorca.
• Es comprometen 720 cavallers per a la conquesta de Mallorca. El rei Jaume I aporta 200 cavallers . El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, i el de Girona, Guillem de Cabanelles, aporten 100 cavallers cadascun. Aspareg de la Barca, arquebisbe de Tarragona, es compromet a aportar 100 cavallers i 1000 llancers. El vescomte de Bearn i el comte de Rosselló n'aporten 100.
• Bernat de Santaeugènia, Ramon de Montcada, Ramon Alamany, i el comte d'Empúries aporten 30 cavallers cadascun. Després de la conquesta, Bernat de Santaeugènia obtindrà 154 cavalleries.
• Any 1229-Frederic II entra a Jerusalem. Inici del Duomo de Siena.
• Any 1229-Amira al Mahzumi cadi de Mallorca.
• 20 d'abril de 1229- A Calatayud,  s'estableix un tractat de pau de Jaume I i una lliga amb el rei sarraí de Valéncia Zeit Abuceit, prometent aquest posar en mans de delegats de D. Jaume els castells de Morella, Penyíscola, Cullar, Alpont, Xèrica i Segorb, i pactant sobre les conquestes a fer en el territori valencià.
   
• 28 d'agost de 1229-Nunyo Sanç acorda la propietat del castell de Santueri en cas de prosperar la conquesta de Mallorca.
• 5 de setembre de 1229- Surten 55 vaixells de Salou cap a Mallorca.
• 10 de setembre de 1229-Part de la flota catalana arriba a Sa Porrassa. Les naus de Jaume I arriben a Sa Caleta. L'expedició està formada per 1500 cavallers i 15000 soldats.
• 12 de setembre de 1229-Guillem II de Bearn i Montcada, amb un grup de cavallers intenta prendre el Puig de sa Batalla.
• Batalla de Portopí  o de Sa Porrassa. Mor Guillem II de Bearn i Montcada en combat. També moren amb ell set cavallers més. entre ells Ramon de Montcada, Hug des Far, Guerau de Cabrera, posseïdor del comtat d'Urgell i Hug V de Mataplana.   Abu-l-Ala Idris al Mamun es vençut al Coll de Sa Batalla.
• 14 de setembre de 1229-Setge de Madîna Mayûrqa des del campament de La Real.
• El 18 de setembre de 1229, a Tarragona, Jaume I es compromet  davant els magnats que estan amb ell i que contribueixen en l'empresa de Mallorca a concedir-los una porció del territori conquistat segons el nombre de cavallers i homes d'armes que mobilitzin; a canvi els barons es comprometen a acudir amb les seves respectives comitives, sumant en total 680 homes d'armes: cf. CO.DO.IN., vol. VI, pàg. 98-101.

Arc de l'Almudaina

• Novembre de 1229- Proposta d'Abú Yahia  a Jaume I de deixar Madina Mayurqa a canvi de vaixells per anar a Barbaria, que no és acceptada.
• 30 de novembre de 1229- Rebutjat l'assalt català  a Madîna Mayûrqa.
• Zeyt Abuzeyt rei de València demana ajut a Jaume I per a recuperar la ciutat en poder de Zaen de Múrcia.
• Ben Abet (Ibn Abbat)  sotmet part de l'illa als catalans. Jaume Sanç de Montpeller és el batle dels musulmans lleials a Jaume I.
• En el moment de la conquesta Mallorca tenia 816 explotacions agràries.
• 25 de desembre de 1229- El mariner alemany Carroç és armat cavaller per Jaume I.



Arracades musulmanes

 
• 31 de desembre de 1229- Jaume I conquesta Madina Mayurka (Ciutat de Mallorca).Uns 30.000 musulmans fugen per les portes de Berbelet i la de Portopí (Madina Mayurqa) cap a la muntanya.
• Al front de les tropes de Nunó Sanç hi havia els cavallers Dalmau i  Jofré  III de Rocabertí, Oliver de Termes, Ramon de Canet, Chabert de Barbaira, Bernat Espanyol, Bernat Olivers, Bernat de Montesquiu, Arnau de Vernet, Castellà Ruiz , i dos barons castellans. Dalmau V de Rocabertí va morir en el setge .
• Oliver de Termes i Chabert de  Barbaira, occitans, havien lluitat abans contra Simó de Montfort i eren protectors dels càtars. Una germana del mateix Nunó Sanç tenia per marit un membre dels Niort, acusat d'heretgia. En compensació a la seva participació, els Barbaira obtingueren terres al Rosselló.
• Al front de les tropes de Guillem de Montcada hi participaven Guillem de Sant Martí, Guillem de Cervelló, Ramon Alamany, Guillem de Clarmunt, Hug de Mataplana, Guillem de Sant Vicenç, Ramon de Bell-lloc, Bernat de Centelles, Guillem de Palafolls i Berenguer de Santa Eugènia.
• Repartiment de la Ciutat:
• De les cinc cases que s'adjudica el rei a l'Almudaina, la d' Omar Abu-Alí Aben-Homen és atorgada al paborde de Tarragona; la d'Abul Abbés fill del xeic, a Ramon Berenguer d'Ager; la d' Abn-Abi- Marwan, a Ramón de Saclusa, i després a mestre Nicolau; la d'Abu-Zeyt, és donada a Martí Píris i després a Pere Nunis, cavaller; la d'Azambo és donada Ramón de Santmartí.
• De les deu cases més importants que té el rei a la resta de la ciutat dona la d'Abin-Zeyt a Ferran Piris
  de Pina, la d' Almohac ó de Mofaquc a  Guillem de Montcada, la d'Aben-Nazar Al-Amir á Pere de Sant Melió escrivà reial, la d'Azeizarí á Jaume de Galiana, la de Jucef Aben-Obeidala a Guillem d'Assalit , la de Yahia Abdalla Aben-Jusuf a Llop Ximenis de Luesia, la d'Aben-Aaroz ó Arráez á Berenguer de Mont-real, la d' Omar Aben-Xerif al sacrista en un canvi , la d'Aben-Halifa ó Galifa a Pere d'Ortella, i la d' Aliuba a Pere Cornel.
• Les principals cases que correspongueren als magnats que acompanyaren el rei varen ser: a l'Almudaina, les d'Abo-Embran, Azeyt, Aben-May-mon, Abu-Jucef , i Al-jaení; a la resta de la ciutat, les de May-mon, Aben Ayxa, Aben-Mari, Aben-Toffayl, Alcumeiex, Ahuarzucí, Alfarguí , Alboniolí, Arrende i Aben-Tayb.
• La resta de la ciutat va ser repartida en 8 districtes que es dividiren en 4 a favor del rei i dels seus porcioners i altres 4 a favor dels magnats.
• Dels districtes que correspongueren al rei, en el primer hi havia 283 cases habitades i 121 sense habitar, 6 forns, 8 horts i 80 obradors  i estava situat entre la Portella i el Temple. En el segon districte, situat entre El Temple i la Porta de sant Antoni 479 cases habitades i 152 sense habitar, 6 forns, 3 horts i 80 obradors. En el tercer districte del rei, entre la Capelleria i sant Miquel, va obtenir 373 cases habitades, 6 forns, 3 horts i 80 obradors. En el quart districte, entre sant Miquel i la Rambla hi havia 357 cases habitades,  221 deshabitades, 6 forns, 3 horts, i 80 obradors.
• Els magnats obtingueren els districtes de la part baixa de la Ciutat corresponents a les parròquies de sant Jaume, santa Creu i bona part de sant Nicolau.

• En total, la  Ciutat alta tenia 1492 cases poblades i 494 cases despoblades. En el repartiment  derivat de la conquesta, els templers en tenien 393, i els homes de l'arquebisbe de Tarragona, 307. Els homes de Marsella en tenien 298. Els homes de Lleida en tenien 226 i també 226 els de Barcelona. Altres 100 cases van ser pels homes de Carroç, i un nombre igual per als de Montpeller. Un total de 28 cases correspongueren als homes d'Osca i 14 per a la gent de Pere Martell.
• En el repartiment els homes de Tortosa van obtenir un carrer, amb les seves cases prop de la porta d'Hualbelet. Aprop d'aquesta porta obtingueren béns Berenguer de Llorac i Ramon de Conilles.
• El repartiment d'obradors segons el Còdex Català:
• E son en la p(a)rtida del Senyor Rey CCC.XXI. obradors, zo es en aquela meytat la qual ad el p(er)ta(n)nyia per part. E son en la p(ar)tida del Senyor Rey XXVII. obradors entre los carnicers, els venedors de oles. E en los venedors veys dels olers .XVII. obradors. E son XXV. obradors aquels en los quals carbó se venia, eyera obrat argent. E en lo mercat en lo qual venien avarques, et espart, e ferramenta, eren XL.VI. obradors. E de la porta de Lalmudayna entro ad Alfagenos son XXVIII. obradors. Et aquela partida la qual es garda a la p(ar)t de Orient Dalmaza .XL. obradors. E en aquela tira la qual esguarda amigdia en Almaza VIII. obrador. E de la costa de Misca entro lo beuredor son XC.II obradors. E de la casa Dabolazat entro a la porta de Balbelet son .XL.III. obradors. Et
  en lo barri de Alhag Algazel .V. obradors, e daquels .V. son .II.obradors de Alahg. E senes aqueles ha lo Senyor Rey en Alqueleria .II. carreres e miya, e .XX. entre alatias e alaquecerias. (Còdex Català , ff. 75v-76r.)
• El  rei disposà de 266 obradors.
• El Temple es convertí en beneficiari de 55 obradors (5 d'ells a la Porta de l'Almudí i 20 a l'Alcaisseria, 14 entre la costa de Misca i l'abeurador, 11 des de la casa de Dabolacat a la Porta de Balbelet), i de 389 cases (12 a l'Almudaina). Disposà de 2 molins a la síquia de Canet, 4 forns a Palma, 6 alqueries, 2 rafals i una almúnia a Palma... En total disposava de 525,5  cavalleries amb la jurisdicció total.
• Ferrer de Santmartí, paborde de Tarragona, va obtenir 19 obradors, 87 jovades de terra entre Palma i Inca, 66 cases, 2 horts, 2 molins i 1 forn a Ciutat. Va rebre també un cementeri musulmà i les cases que l'envoltaven.
• Els homes de Tarragona obtingueren 21 obradors.
• Carroç, fill del comte d'Albània, va obtenir 7 obradors situats en el carrer de la Síquia (Sant Miquel) i un forn a Ciutat. Va obtenir alqueries i rafals a Sineu, Montuïri i Petra.
• Els homes de Barcelona van ser premiats amb 877 cavalleries de la porció real; 9 alqueries de 32 jovades en el terme de Ciutat; 28 en el d'Inca; una en el terme de Pollença; 7 en el terme de Montuïri,  226  cases dintre de la ciutat i 30 obradors.
• Els homes de Marsella obtingueren 27 obradors al carrer de la Síquia i de santa Eulàlia, 9 d'ells devers la carnisseria dels sarraïns (carrer de Paraires) i 4 propers a l'Honor del Temple.
• Els homes de Lleida obtingueren 6 obradors, els de Cervera 3, i altres 3 els de Montblanc. N'obtingueren 2 els homes de Caldes, de Girona, de Manresa, de Vilafranca, de Tortosa.



• Any 1230- Nunó Sanç funda l'Hospital de Sant Andreu al lloc actual de Cort (Palma).
• Sineu, repartiment:
  Any 1230 Jaume Sanç obté 12 jovades del rafal Culuina (Sineu).Bernat Puculul obté 8 jovades del rafal Ben Hatiz de Sineu.Guillem Company obté 6 jovades de l´alqueria Ben Nazar de Sineu.Pere de Palau obté 4 jovades del rafal Aben Sanx Alpaizari i 7 de Corbera a Sineu.Jueus de l´Almudaina reben 5 jovades del rafal Borex Axabeec i 5 de Benu Zarbez-Sineu. Bernat Puculul obté 8 jovades de l´alqueria Beni Gaful,i 18 de Beni Deni i Abn Embran. Berenguer de Mogoda obté 20 jovades d´Alhoffra i Aliauffia.Pere de Murel obté 20 jovades d´Alhoffra i Aliauffia. Pere de Novelles obté 8 jovades del Rafal Montagut Azagan.
• Jaume I atirga l'hort Riat Aboabdille Abnazac (actual església de santa Margalida de Palma) als frares menors.
• També es funda l’Hospital del Sant Esperit per a nins rossos ue regenten els trinitaris.
• Jaume I dóna 8 alqueries d'Artà a l`abadia de Santa Maria de Bellpuig.
• El bisbe de Vic, Bernat Calvó , Ponç de Villamur d'Urgell i Espàreg de la Barca a Tarragona emprenen una creuada de 10 anys contra els heretges valdesos.
• Any 1230- El papa Gregori IX reconeix l'Orde de la Mercè.
• Any 1230- Mor Ibrahim abd al-Rahman al Garnati, jurista granadi, a Ciutat.
• 1 de gener de 1230-Xuaip, cap de la resistència musulmana a Mallorca.
• 1 de gener de 1230-Lliure comerç dels catalans a Mallorca.
• Febrer de 1230-Mor Guillem de Claramunt, que havia participat a la conquesta amb les tropes de Guillem II de Bearn i Montcada, a conseqüència de la pesta. També moren de pesta els cavallers Ramon Alemany Cervelló de Querol , el seu nebot Guerau VI de Cervelló, i Hug IV d'Empúries.
• Febrer de 1230-Fi de la pesta a Ciutat.
• El 13 de febrer de 1230 Abú Yahia mor a la presó.
• 1 de març de 1230- Carta de Població de Mallorca. Llibre del Repartiment de Ponç Descoll.El rei Jaume I atorga la Carta de Franquesa als pobladors de Mallorca, i entre altres coses s'estableix que la Corona no pot establir impostos sense el consentiment dels seus habitants.
• El 19 de març de 1230, dimarts, cristians armats surten de Ciutat cap a Artà a la cerca dels musulmans resistents. Aquests es van rendir el diumenge del ram, dia 31 de març de 1230.
• Dia 30 de març de 1230 el paborde de Tarragona Ferrer de Pallarès, o de Sant Martí obté de Jaume I Mancor, Selva, Biniamar, Moscari, Biniarroi i Massanella.
• Dia 31 de març de 1230 Ferrer de Santmartí, o de Pallarès, paborde de Tarragona obté Solanda (Sant Joan).
• Dia 31 de març de 1230, diumenge del Ram, es rendeixen els darrers musulmans resistents a Artà.
• 11 de juny de 1230
  Cessió als premonstratencs de les alqueries d´Acdaia, Albainmeria, Alfadet, Almahadó, Beniamir.
• 12 de juliol de 1230-Thomasio Coopertano, genovès, rep en alou l'alqueria Ama Sora de Petra.
• El 13 de setembre de 1230, Jaume I fa una donació a Pere de Teça per a fundar l'hospital de Sant Antoni de Viana contra l’ergotisme a l’actual carrer de Sant Miquel (abans carrer de la Síquia).
• Octubre de 1230- Campanya de Bernat de Santa Eugènia i Pere Maça contra la resistència musulmana a Artà.
• 10 d'octubre de 1230 -Pere Joan Escrivà és batle de Sineu.
• 23 d'octubre de 1230-Els homes de Lleida obtenen el carrer de Lleida (Oms).
• 24 d'octubre de 1230 Bertran d'Arlet, preceptor del Temple compra un forn a Ramon d'Aspes per 120 besants de plata (Corpus Documental Balear (I), Fontes Rerum Balearium, I, 1977, 45: Doc. 34.)
• El 28 d'octubre de 1230, Jaume I torna a la península.
• 28 de novembre de 1230-Els frares del Sepulcre obtenen les alqueries de Xelor, Alfiça, Jardelas i Santarxeri a Pollença.
• Any 1231- Els jueus de Sineu són propietaris de 368 quarterades.
• Any 1231-Fundació del primer convent de Santa Margalida a Ciutat, que estava a les costes de la plaça del mercat, pel conqueridor Guillem de Cabanelles,bisbe de Girona.
• 7 de gener de 1231-Donació feta per Bernat de Mogoda i Pere Ferrer de Sabadell, en nom del bisbe, de dos albergs sarraïnescs a Guillem de Riudamenya i la seva esposa Arsenda, sots cens d'un besant d'argent, amb la condició de què hi havia d'habitar i coure els pans de la casa en el forn del bisbe.
• Febrer de 1231-Sancho IV i Jaume I signen un tractat d'herència mútua a Tudela.
• El 14 de febrer de 1231 fracassa una revolta musulmana. Ibn Sayri és vençut i mort pels cristians.
• 14 de febrer de 1231- Mor Abū Muhammad al-Garnatī, últim cadí i imam de Mayūrqa.
• 1 de març de 1231 -Donació d'una casa, un hort i un forn a Ferrer de Sagranada, situats infra menia civitatis prenominate in parte nostra. El forn és  affrontat ex una parte videlicet de ponente in cequia et in via publica,de oriente in aliis domibus vestris quas tu pro nobis tenes ratione donationes, et de circio in via publica.
• 21 de març de 1231-Que confermam totes les franqueses e privilegis de Malorques, quals que quals a vos sa énrera donam.
• II-Que totes possessions quels habitadors del règne de Malorques halen en la sua senyoria sien franches e lliures e quities de tota host e de cavalcada e de lur reenço.
• 1 d'abril de 1231- Un forn que hi ha dins del recinte palatí de l'Almudaina és donat a Iachesio S a n c i. ("Corpus Documental Balear (I)". 68-69: Doc. 58.)
• Maig de 1231-Mor Abú Alí Umar ben Ahmed ben Umar al Amirí a la presa cristiana del castell de Pollença.
• Maig de 1231-Xuaip, cap de la resistència musulmana a Mallorca es rendeix amb mil resistents més. Però 2.000 continuen resistint.
• Juny de 1231-Fundació del convent dels predicadors de Sant Domingo.(Ara desaparegut. Era a l’actual Parlament).Hug IV d'Empúries funda l’Hospital de Santa Maria Magdalena.
• 17 de juny de 1231-Tractat de Capdepera. Jaume I pacta amb Muhammad Abu Abd Allah de Menorca. Jaume I cada any rebrà 900 almuts d'ordi, 100 almuts de blat, 100 bous i vaques,300 cabres , 200 xots,i 2 quintars de mantega.
• 11 de juliol de 1231- Jaume I dona un palau als jueus,al lloc que després va ser Santo Domingo.
• 22 de juliol de 1231-Que cada hu habitador de la ciutat, de qualque partida sia o senyoria, sia tengut de respondre en poder del veguer de totes questions, salvant de posessions.

• 9 d’agost de 1231 Ramon Guitard obté de Llop Eiximenis una alqueria a Valldemossa.

• el 20 de setembre de 1231, el lloctinent reial dóna a Berenguer de Santa Coloma i Mateu Cella el rafal Benigalip i el rafal Axabet, de 8 jovades i situats en el terme de Montuïri.

• 21 de novembre de 1231-Assalit de Gudal és el nou lloctinent de Mallorca.
• 24 de novembre de 1231-Bernat de Mogoda rep 20 jovades de terra a Aliofran (Sineu)
• 23 de desembre de 1231-Alamany de Sadoa dona a Ramon Tonsi i altres l'alqueria Vilaxamen (Esporles)
• Any 1232- Mor Benedetta jutgessa regent de Càller.
• Any 1232-Berenguer de Palou,bisbe de Barcelona, obté la parròquia de Santa Creu.
• Any 1232-Berenguer de Palou estableix l'alqueria Benytyamor (Ses Penyes-Andratx) a Bernat de Santjoan
• Any 1232-Jaume de Safareig batle de Pere de Portugal a Mallorca gestiona 51.000 hectàrees de domini reial.
• Any 1232- Constança, viuda de Guillem de Moncada, dona una mesquita (carrer de la Concepció) al Sant Sepulcre.
• Any 1232-Bernat Sagranada obté l'alqueria Hamior (Palma)
• Any 1232-Qanarusa (Binissalem) correspon vescomte de Bearn.
• Any 1232-Muruh correspon al comte d´Empúries en el Repartiment.
• Any 1232-L'alqueria d'Alburec (Llubí) és cedida als mercedaris.
• Any 1232-Cinc franciscans menors s'estableixen a una mesquita (Hospital del carrer dels Oms).
• Any 1232-Els framenors ocupen l'hort Riat Abboadille-Abnazac. Es construeix el convent de sant francesc a un hort de Valentí Ses Torres.
• 30 de gener de 1232- A Terol, Abu Said renúncia als seus drets en la ciutat de València en favor de Jaume I.
   
• El 10 de febrer de 1232 -El procurador de la comtessa de Bearn i del seu fill Gastón de Bearn en nom dels seus apoderats fa donació de les cavalleries  d'Aiamans i Lloseta al magnífic Arnau de Togores.
• Dia 26 de març de 1232 Arnau de Sant Benet, capellà del Temple, compra les cases del bisbe de Girona a Ciutat.
• Dia 2 d'abril de 1232 Jaume I atorga als mallorquins franquesa de peatge.
• 5 d'abril de 1232- Bernat, abat benedictí de Sant Feliu de Guíxols és presentat per Jaume I com a candidat a bisbe de Mallorca, però mai no ho va ser.
• Maig de 1232 Jaume I arriba de Salou am un grup de tres galeres. És la seva tercera estada a Mallorca.
• 6 de maig de 1232 - Jaume I fa hereu al seu fill Alfons, fill de Leonor.
  Maig de 1232 Pere de Portugal és Senyor de Mallorca. Pere té les funcions d'administrador i perceptor de rendes , sense facultats en fortificacions, declaració de pau i treva ni promulgació de privilegis.
   
• 28 de juliol de 1232- Domingo Planes obté unes cases de Nunó Sanç davant la capella de Sant Bartomeu de Ciutat.
• Agost de 1232- Gúter Díez rep del comte del Rosselló la cavalleria de Canet (Esporles), l' alqueria Cabra (Felanitx) i dues cases.
• 9 de novembre de 1232-Ramon de Vall-llebrera obté en feu Robines, ue era del sagristà de Girona.
• Any 1233-Fundació de Santa Maria de Bellpuig.
• Any 1233-Troballa a Manacor d'una Verge-Màrtir de Siracusa.
• Any 1233- Alemany de Sàdoa obté de Nunó Sanç una mesquita de nom Rabig a Porreres i un hort i cases junt a l'Almudaina.
• Any 1233- Pere de Portugal convé l'encunyació de moneda a Mallorca.

Teix d'Alpic (Sa Granja)

• Any 1233- Nunó Sanç cedeix Esporles i l' alqueria Alpic (Sa Granja) a l' orde monàstica del Císter.
• Any 1233- La vall d'Esporles és cedida a Alemany de Sadoa.
• El 28 de febrer de 1233 Llorenç Barcelona s'estableix a dos antics albergs sarraïns vora l'hort de Guillem de Montgrí, a Ciutat. Vora el mateix hort hi té unes cases Bernat d'Empúries.
• El 28 de febrer de 1233 Alemany de Sadoa obté de Nunó Sanç terres a Felanitx i Esporles. Aportarà 3 cavalls armats a la defensa.
• Dia 22 de març de 1233 Jaume I confirma a Lleida les franqueses de Mallorca i arma cavaller a Ramon de Montcada.
• Dia 17 d'abril de 1233- Ferrer de Valls obté part de l'alqueria i el rafal Baneres al camí de Manacor.
• Dia 21 d'abril de 1233 l'ambaixador genovès Humbert Volta obté el permís d'establiment de cònsols a les ciutats dominades pel rei Jaume I.
• Maig de 1233 Jaume I concedeix als genovesos el dret a tenir un consolat a Mallorca.
• 5 de maig de 1233 -Pere Berard compra una casa i un hort a Ciutat (Un bastió de la muralla és conegut per bastió de Berard).
• 7 de maig de 1233 -Mateu de Sabadell rep 10 jovades de terra a Canarrossa.
• 10 de maig de 1233- Martí de Tortosa, Ponç Salard, Raimon Botet, Guillem Serpeller i Ponç Ynard reben de Nuno Sanç  unes cases a l'altra costat de la Riera (a Santa Creu o a Sant Jaume).Guillem Vives obté del mateix Nuno una casa a prop de Sant Nicolau, i Pere Daroca obté tres obradors.
• 12 de maig de 1233- Pere Gibot obté de Nuno Sanç una casa que abans era mesquita.
• 13 de maig de 1233 -Joan Garcia obté una algorfa de Nuno Sanç a la zona repartida al homes de Marsella (a prop del carrer del Sindicat actual).
• 14 de maig de 1233- Raimon Gaiol compra dues jovades de terra a Canarrossa.
• 23 de maig de 1233-Berenguer de Canes obté de Nuno Sanç una casa a l'altra costat de Sa Riera (Sant Jaume o Santa Creu).
• 26 de maig de 1233 -Ramon Saumater compra vinya d'Argentera (Bunyola) a Bernat Crespí.
• 27 de maig de 1233 -Nuno Sanç promet a Humberto de Volta la protecció dels genovesos a Mallorca.
• 29 de maig de 1233 Esteve Fuster obté dos obradors de fuster davant Santa Eulàlia que eren de Nuno Sanç, i Guillem Daviu, obté dues estances a l'altra costat de Sa Riera (Sant Jaume o Santa Creu).
• 31 de maig de 1233 Pere de Portugal confirma a Humberto de Volta la pau amb els genovesos.
• 10 de juny de 1233-Nunó Sanç dona Alpich (Sa Granja-Esporles) a l'abat de Poblet per a la construcció d'un monestir cistercenc.
• 11 de juny de 1233-Gregori IX concedeix a tots els fidels cristians que viuen en els regnes d'Aragó i Navarra i regions veïnes tres anys d'indulgència si passen a viure a Mallorca. El mateix dia autoritza a l'Infant Pere de Portugal, senyor de Mallorca, perquè tots els clergues que acudeixin a Mallorca per a exercir els sagrats ministeris puguin continuar percebent integramente els fruits dels seus respectius beneficis.
  
   
• 12 de setembre de 1233, Bernat d’Ebrines dóna a Oliver d’Utielz «unam iovatam terre in alqueria de Benigalip in illo quartone quod affrontat ex una parte in honore Raymundi de Fonte et de alia in honore Jaquesii et de tertia parte in honore hominum Minorisze» (ARM RP-XIII, núm. 23)
• Octubre de 1233 -Guillema, filla d'Anèlia, quondam, obté quasdam domus in Almudayna confrontants amb un forn.(BSAL, XV. 1913. 241-256 i 273-285: Reg. 272)
• Any 1234- Abu-Zakariyya Yahya ibn Abd-al-Wàhid, almohade, expulsa  els mallorquins  Banu Ghaniya cap al sud de Constantina i a la Tripolitana.
• Any 1234-Les illes Dragonera i Pantaleu donades a Bernat Basset.
• el 25 de febrer de 1234, Bernat Ebrines o Ebrinis, donava en alou a Berenguer de Segarra una altra jovada de terra —tal vegada la mateixa— a l’alqueria Benigalip «Unam jovatam terre in alcharia que dicitur Benigalip que est de portione hominum Minorise et affrontat ex una parte in honore Raimundi
  de Fonte et de alia parte in honore Jaquesii et de alia parte in domibus alcharie predicte et de
  alia parte in honore hominum Minorisse» (ARM. RP-XIII, núm. 30).
• 11 de maig de 1234 -Bernat Guillem, sagristà de Girona, obté Raixa en emfiteusi del comte Hug d'Empúries.
• Any 1235- Mor Yahyâ b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi,resistent antialmohade al Nord d'Àfrica.
• Any 1235.-Construcció de les catedrals de Francfort,Friburg i Marburg (Alemanya).
• Alçaments contra la Inquisició a Albí, Narbona i Tolosa, llocs de tradició religiosa “herètica”.

Ramon Llull  en una pintura del Mestre de Sant Francesc

• El 12 de gener de 1235 neix Ramon Llull, filòsof i escriptor. El mateix dia el rei Pere dóna en alou franc a Pere Ortís, cavaller, la meitat de l’alqueria Corbera, en el terme de Sineu, de 7 jovades i el rafal Abensanx de 4 jovades.
• 5 de febrer de 1235- Guillem de Montgrí conquesta Xèrica.

• 2 de setembre de 1235- Jaume I es casa amb Violant Piast d’Hongria.

• 4 d'octubre de 1235- Bernat d'Olzet obté la concessió d'establir un molí a Son Bibiloni.
• 21 de novembre de 1235-Pere de Portugal dóna a l'Església la desena part dels seus dominis.
• Any 1236-Saurina de sa Font institueix les Terceroles de Sant Francesc.
• Any 1236- Mor Alemany de Sadoa i els seus béns tornen a Nunó Sanç. Aquest els cedeix a l' Esglèsia de Mallorca. Alcasser correspon als monjos de Santa Maria d'Esporles.
• El 18 de febrer de 1236 Bernat des Trull i la seva esposa Arsenda venen a Ramon Saumater una vinya a Argentera, Bunyola.
• Dia 22 de març de 1236 Ramon Porter s'estableix a Valldemossa en unes cases i olivar.
• Dia 2 d'abril de 1236 Bernat de Vallfogona i la seva esposa Maria venen unes cases als frares predicadors per al seu convent per un total de 800 sous malguresos.
• 12 d'abril de 1236-Pere de Centelles, sagristà de Barcelona, dóna cases per al convent de Predicadors.
• Dia 20 d'abril de 1236- Bernat de Cardona i la seva esposa Catalana compren un solar proper al Pont Jussà per fer-hi unes cases.
• 20 de maig de 1236- A Calatayud, Jaume I expedeix manament a l´infant Pere de Portugal, “domino Maioricarum”, que reti homenatge manual a la nova reina Violant “super regno Maioricarum et insulis Minorice et Evice.
• 28 de maig de 1236-Confirmació del tractat que havien calebrat el 1229, Jaume I i Ceid Abuceit, i la promesa del príncep sarraí de cedir a D. Jaume la quarta part de tot el territori que conquistés, sense cap despesa ni remuneració.
• Any 1237-Desfeta total dels almoràvits Banu Ghaniya a Àfrica.
• Any 1237-Fundació del monestir Fons Dei, del Císter, a l’actual Granja d’Esporles.
• Any 1237-Pere de Portugal  posa en marxa una talla voluntària per a la defensa del Regne davant el perill d’un atac dels musulmans de València.
• Dia 30 de març de 1237- Roldan Sabater treballa en la fortificació dels murs de Ciutat.
• 4 de novembre de 1237-Fundació del monestir de Valldonzella a la serra de Collserola.
• Any 1238-Els franciscans s'instal·len a la "saboneria dels moros", on és ara l'església de Santa Margalida en el carrer de Sant Miquel, abans carrer de la Síquia.
• 28 de setembre de 1238-Jaume I conquesta València.
• el 31 de setembre de 1238- El rei Pere, dóna en alou franc a Pere Ortís el rafal Alquema que fou del sarraí Abincortig de 4 jovades, en el terme de Sineu.
  Confronta amb el rafal Abinxan que també va rebre, alqueria Penela, alqueria de Bernat
  Sanç dita Abennaxer, alqueria d’Arnau Palau dita el Puig (ARM Capbreu Magnats núm. 1.145
  f. 27v).
• 28 de novembre de 1238-A València, Jaume I celebrà un conveni amb l'infant Pere de Portugal, “dominum regni Maioricarum”, i el bisbe de Mallorca, reconeixent que el monarca té enfeudades perpètuament dues parts del delme de pa, vi i oli, i la meitat del bestiar, formatges i pesca.
• Any 1239-L'abat de la Real obté el domini i la jurisdicció de Deià.
   
• 29 de juny de 1239- Nuno Sanç dóna els terrenys de La Real als monjos.
• 18 de juliol de 1239-Conveni de divisió d'aigües a Ciutat.
• 22 d'agost de 1239-Nuno Sanç dona Vilella (que confronta amb Alpic o Sa Granja d'Esporles ) al bisbat de Mallorca.
• 17 de setembre de 1239 Ferrer Olzet compra Tetzeta, de Porreres.
• 7 d'octubre de 1239 Arnau Llitera s'estableix a Tetzeta (Porreres).
• 26 d'octubre de 1239-Martí Guillem és establert pel bisbe en enfiteusi a dos hospicis sarraïns de Ciutat.
• Any 1240-Neix Ferran Sanxis de Castre, fill de Jaume I i la seva amant Blanca d'Antillon.
  Any 1240- Construcció de l'església de Santa Maria de Manacor.
• Any 1240-Mahomet rep en enfiteusi s'Arnau de Sabroncera un hort i un ase per a la feina vora els molins de Ferrer Olzet a prop del Temple.
  Any 1240: Berenguer de Tornamira, batle de Mallorca.
• Any 1240-Alí Alhoden obté la llibertat a canvi de pagar 200 besants en sis anys. Obté terra a l'alqueria de Canet.
• 8 de gener de 1240- "Nil arbitrantes animarum"-Breu papal en relació als grups herètics.
  25 de gener de 1240-Gregori IX: Ad terram regni Maioricarum. Prega a l'infant Pere, senyor de Mallorca, i a tots els templaris i hospitalaris que van participar en la conquesta, no permetin quea questa illa i la d'Eivissa siguin poblades per sarraïns. El mateix dia concedeix al bisbe de Mallorca perquè ni ell ni els seus fidels puguin ser citats a comparèixer davant tribunals fora de la illa . També mana al bisbe de Vic i al prior de sant Pau de Barcelona que, en tant no existeixin drets que s'hi oposin , posin l'església d'Eivissa sota la immediata subjecció del bisbat de Mallorca.
• 26 de gener de 1240-Gregori IX ordena al bisbe de Mallorca que no permeti que els esclaus moros, per a poder ser lliures i marxar de Mallorca, es bategin sense tenir intenció de rebre el sagrament .
  28 de gener de 1240-Gregori IX atorga als mallorquins el dret de comerç amb els musulmans.
  22 d'abril de 1240- Gregori IX permet al bisbe de Mallorca comprar i vendre esclaus els musulmans encara que siguin batiats.
  7 de juliol de 1240- Ciutat obté el privilegi de tenir sis jurats.
  27 de juliol de 1240- Pere Romeu, notari, obté el rafal Dalmanzor Dalbahal vora les torres Llevaneres i la mar
  7 de setembre de 1240 Jacob Rotger i Ramon Verdera atorguen la carta d’alforria (llibertat) a Abd al Melic.
  24 de setembre de 1240- Fra Ramon de Fraga, prior de Bellpuig obté del bisbe  Ramon de Torrella l'església d'Artà amb tots els seus drets, en tant que el bisbe es reserva la meitat dels seus fruits i la jurisdicció de la parròquia i església.
  4 d'octubre de 1240 Joan Bennàsser "Arrom" compra un musulmà laure per 70 sous melguresos.
  22 d'octubre de 1240- Bernat Aymeric compra un musulmà blanc anomenat Mohamed.
  
• Any 1241- Barceló Candaler  i la seva  dona reconeixen que el seu sarraí Mafumet havia estat composat per 80 sous malguresos; li lliuren un parell de bous perquè conreï la alquería Goralgair lliurant-los la meitat dels fruits.
  El 19 de gener de 1241 Nuno Sanç va morir a Elna, Rosselló, sense hereus.
• El 15 de febrer de 1241, Àries Yvanyes dóna durant 4 esplets a Martí Sanç de Navarra 2 rafals: Alcoma i Abenxanx, en el terme de Sixneu, amb 4 parells de bous, 3 relles i arades (ARM ECR 342 f. 17v).
• 15 de febrer de 1241- Guillem Figuera ven en nom del seu germà, alou franch, a Guillem Calvo la meitat d'una casa al carrer den Barbelet per 6  lliures malgureses. Not: Bernat ARCES.
• 25 de febrer de 1241- Arnau Castaller ven a Bernat de Santa Cira un obrador i un hort, en la zona dels voltants de les drassanes que fou de Nunó Sanç i que confrontaven amb el forn d'en Bonafè.
  Dia 20 de març de 1241 Berenguer Moragues compra dos molins de Pollença al comanador del Temple Fra Dalmau Fonollar.
  Dia 9 d'abril de 1241 el papa Gregori IX emet la Butlla "Dominus regni Maioricarum".
• 15 d'abril de 1241- Jo Llorens Gomis he rabut de vos senyer Hugo Rollan dos sous per el gast de perseguir moragots montanyesos. (Albarans copiats d'un lllbre antic qu' he vist y poseyeix D. Josep Orlandis.—V. de A. Penya.)
  4 de novembre de 1241-Domènec Abenmor Arrom compra una casa sarraïna a Berenguer de Llorac a Ciutat,al camí d'Inca.
  
• Any 1242- Ramon de Torrelles, bisbe, estableix a Arnau de Corbera una desena part d'Huialfàs.
  Any 1242- Nunó Sanç dóna a Guillem Soler unes cases d'Hug de Provençal prop de Sa Bassa (Manacor)
  Any 1242-Saurina de Palau ven a Àries Yvanes Sa Bastida ,el Puig , Pinella i Murtich per 400 morabatins.
• Any 1242-Bernat Pussa col·loca la seva filla Ermesinda amb la jueva Estela per a què aprengués l'ofici de sedera.
• 10 de febrer de 1242- "Ex tua insinuatione percipimus"-Breu papal en relació als sacerdots que viuen en concubinat.
  1 de maig de 1242 -Ferrer de Sant Just s'estableix a Ciutat a un antic alberg sarraí que és al costat de les cases de Gamundí de Sant Boi i l'hort de Bernat Coc.
  17 de maig de 1242- Guillem de Cossa ven a Sóller una casa que era dels sarraïns.
  17 de maig de 1242- Ambrós Bosta compra a Ciutat un casal al costat de l'honor de Bartomeu Balaguer.
  4 de setembre de 1242 -Àries Yvanyes compra Pinyella i Sa Bastida, de Sant Joan.
  8 de setembre de 1242 El canonge Arnau Andreu compra unes cases a l’Almudaina al costat de l’hort de Ferrer de Sant Martí.
• El 15 de novembre de 1242, Guillem de Torrella, tutor de Saurina, filla d’Arnau Palau, per decret del Rei Pere de Mallorca i del bisbe Ramon, ven a Àries Yvanyes cavaller, en alou franc, l’alqueria  Sa Bastida i el Puig, jurisdicció del bisbe de Mallorca. Més l’alqueria Pinyella jurisdicció de l’infant, totes en el terme
  de Sineu. Més la meitat de l’alqueria Murtich en el mateix terme, amb cases, camps, arbres i
  terres. Preu 400 morabetins alfonsins (ARM Capbreu Magnats núm. 1.145 f. 29)
  Dia 14 de març de 1243 Joan Bennàsser "Arrom" s'instal·la a unes cases properes al carrer de la Síquia (actual Sant Miquel) vora els banys i les cases de Guillem Bou.
  Dia 21 de març de 1243 Arnau de Piera, canonge, compra un sarraí blanc de nom Abrahím. El mateix dia la barca de Guillem Font surt de Ciutat cap a Espanya (la qual cosa demostra que els mallorquins no es consideraven espanyols).
  30 de març´de 1243- Neix Jaume II de Mallorca a Montpeller.
  21 de maig de 1243- A l'Hospital de Sant Andreu de Ciutat (a l'actual Cort) el comanador Fra Berenguer Cervera,i el frares Berenguer Fulquers i Joan Calderer es comprometen a la guarda de 100 ovelles i 14 vaques.
• Any 1244- A Mallorca es venen draps de Lleida, teles de Xàtiva, de Narbona, de Montpeller, barragans de França, estams d'Arras i Saint Omer, camelins de Gant, baladrà de sartzil i de Loori, blaus i xamelots de Provença i reixetes d'Yprés; de teixit de cotó hi figura el brial de fustany; i sedes.
• Any 1244 Bernat Vidal i la seva muller Dolça venen en alou franc a Ramon ses Codines dues sorts de terra en llocs separats a l’alqueria Manresa “anomenada Benigalip”.
  
• 10 de maig de 1244- A Xàtiva, Jaume I signà la confirmacio de les franqueses concedides als pobladors de Mallorca, especialment de lleuda i peatge, per tots els dominis reials. Disposa que tots aquells que posseeixen béns dintre de la porció real de Mallorca o que els hagin adquirit i posseeixen "per ens i pel nostre fill l'Infant Jaime") hauran de contribuir a talles o col·lectes a benefici de la ciutat, remarcant la lliure disponibilitat d'aquestes terres que, tant si estan en mans de l'Església com de cavallers, ciutadans o altres persones, poden ser transferides a cavallers, sempre que es respecti el límit màxim de 500 morabatins (4.000 sous o 200 lliures) que els havia fixat abans per al possible acreixement dels seus patrimonis. La tributació, doncs, afectava al bé posseït al que no li corresponia cap exempció ni tan sols en cas que fora a para a les mans de cavallers.
• Juliol de 1244-Pere de Portugal canvia els drets de Mallorca per altres a Castelló.
• 2 de maig de 1245 -Ferrer de Banyeres compra Lluc, entre Porreres i Felanitx (Banyeres), per 2000 sous malguresos a Alemany de Sadoa.
• 13 de maig de 1245 Pere Arbós compra mig hort a Ciutat al camí d'Esporles vora l'honor de Guillem Mulner.
• Any 1246-Innocenci IV atorga als predicadors el dret a empresonar els seus frares.
• Any 1246-S'estableixen taules a la Peixateria, a la placeta que es va dir del rastrillo que aboca a l'actual carrer de Colom.
• Any 1246- Carroç obté llicència per dividir i vendre cases, obradors, banys, molins, forns, alfondecs i horts a voluntat seva
• Any 1246-Fundació de la capella de Sant Nicolau de Portopí
• El 9 de gener de 1246 s'establiren a Raixa, Bunyola, Guillem Barrera, Bernat Reiner i Bernat Reboster.
• 5 de febrer de 1246-Donació de Jaume I a sa muller Violant, per esponsalici o arres, de tota la muntanya de Prades, Montblanch, Cervera, Tamarit, Sant Esteve, Barbastre, Pina, Epila, Uncastillo i Daroca, amb tots llurs rèdits, i no res mes del castell i vila d´Ariza “et portaticum novum Daroche”, perquè ho posseeixi durant la seva vida i passi desprès a l´hereu.
• 3 de març de 1246-Alexandre de Malla ordena testament. Nomena marmessors al bisbe de Mallorca, a en Guillem de Caldes, capellà d'Alaró, a en Guillem de Vila i a en Ferrer Joan. Disposa ser enterrat a l'església de Santa Maria del Reial. Institueix com a hereu universal al seu germà Pere de Malla.
• 10 de juny de 1246- Innocenci IV autoritza als predicadors de Sant Domingo la contrucció d'un cementiri i la denominació de convent.
• 29 de juny de 1246- Ferrer de Sagranada obté del rei uns terrenys per a la construcció d'una llotja.
• 13 de juliol de 1246- Maymó i Guillem Coma, Arnau Fuster, Arnau Oger, Guillem de Fox, Pere de Pacs, Pere Coc i Berenguer de Granollers reben en emfitèusi d'Antoni Font, batle de Mallorca, les vuit taules de venda de peix i els dos pilons de tall a existents a les hores a la Pescateria Vella, amb l'obligació d'un censal anual de 2 morabatins d'or per taula
• 21 d'octubre de 1246- Pere de Fornaris ven a Pere de Saumater una sarraïna blanca anomenada Fàtima, per 116 sous melguresos.
• 31 d'octubre de 1246- Jaume I ordena resoldre els plets en tres mesos.
• Any 1247-Autoritzada l'emisió de moneda pròpia a València.
• Any 1247- Joan de Galiana diu que ha rebut certa quantitat del seu servent Bernat, batiat, i li lliura terra i un parell de bous en la seva alquería Mesquida de Campos.
• Any 1247-Jaume I prohibeix a les prostitutes que es posin als cantons del convent de Predicadors (Sant Domingo).
• Any 1247-Arnau i Bartomeu Rex (Reig) de Lleida es divideixen l'alqueria Bacatix-Puig de Reig.Petra
• Any 1247-Guillem Baster obté la concessió d'explotació de les aigües de Canet.
• El 7 de gener de 1247 Pere Ferriol va vendre unes cases a Ciutat a Bonifaci Corbera per 130 sous.
• El 13 de febrer de 1247 Gener Mas ven la sarraïna Maria a Pere Colomer per 110 sous.
• 14 de febrer de 1247- A Osca, Jaume I celebra una permuta amb Lope Ximèn de Lusia, qui rep del rei el castell i vila de Lusia i li cedeix la vall de Mallorca anomenada Mora i una alqueria a Manacor.
   
• El 16 de febrer de 1247 Pere de Sa Clusa ven el sarraí Alí per 140 sous malguresos a Bernat Castellar.
• El 27 de febrer de 1247 el sarraí Ibrahim Aben Abdellà és redimit per Pere de Torrella.
• Dia 1 de març de 1247- Ferrer Amades compra un hort a Catí.
• Dia 12 de març de 1247 Perico de Santmartí es contracta de sabater amb Guillem Oliveres per 12 diners al dia.
• Dia 15 de març de 1247 Pere Pereres es contracta de sabater amb Guillem d'Oliveres per 6 diners al dia, menjar i vi.
• 21 de març de 1247- Un privilegi d'Innocenci IV, papa, permet als mallorquins negociar amb els sarraïns i vendre'ls queviures, excepte cavalls, mules, armes, ferro i efectes navals.
• 23 de març de 1247- Bul·la d'Innocenci IV perquè els predicadors publiquin el procés contra l'emperador Frederic.
• 2 d'abril de 1247-Jaume I concedeix que es pugui fer una Quartera a Ciutat per 1200 sous malguresos. "la dita quartera e quarteres deure edificar en lo loch hon era acustumat de tenir e ara se te mercat en la ciutat de Malorques, en lo qual loch lo senyor P. infant de Portegal, Iavors senyor del règne de Malorques, havia edificada e bastida quartera e quarteres, e en Blascho batle havia posada ja la quartera o les quarteres"
• 8 de maig de 1247- El reial moneda comuna del Regne." ..feem batre moneda sots lo saludable senyal de la creu sobre flor e el nom del règne de Valencia posada, e encara de la nostra noble ymage e nom figurada, per tal que sia a tots crestians e juheus e sarrayns en les damunt dites ciutats e règnes habitants, e encara a tots altres de qualsque parts aqui vinens, vna e comuna forma de moneda, de la qual tota sola en lurs emerçaments compres e vendes e quals queus placia altres covinençes e contrats, sens tota temor usen "
• 4 de juliol de 1247- Bernat de Togores hereda les cavalleries d'Aiamans i Lloseta.
• 7 d'octubre de 1247 Jacob de Bargagi es contracta com assalariat de Joan de Sant Martí a Andratx per 30 sous, calçat i roba.
• 6 de novembre de 1247-Arnau Font exporta 140 quarteres de blat a Bugia.
• 17 de novembre de 1247-Aries Yvanies és el castellà d'Alaró.
• 29 de novembre de 1247-Eiximèn de Filera obté llicència per a cercar or i plata a Balagay (Valldemossa)
• 14 de desembre de 1247-Pere Mariner, Mateu Corona i Berenguer Torrefacta obtenen llicència de cors contra un lleny sarraí.
• Any 1248-Butlla "Cum a nobis petitur" d´Innocenci IV que crea la parròquia de Sant Llorenç (Selva)
• 19 de gener de 1248-Jaume I estableix la divisió del regne i atorga Mallorca a Pere en el seu segon testament.
• Dia 19 de març de 1248 Innocenci IV concedeix el dret a mercadejar amb els sarraïns en temps de pau i sempre que no es tracti d'armes, cavalls, fusta i ferro.
• 1 d'abril de 1248- Innocenci IV anuncia a tots els arquebisbes i bisbes d'Espanya que la diòcesi de Mallorca es troba immediatament subjecta a la jurisdicció pontifícia.
• Dia 14 d'abril de 1248 Innocenci IV posa sota la protecció de Roma les 30 parròquies foranes.
• Any 1248- Els jurats de Ciutat  són Bernat i Guillem de Torrella, Bernat Espanyol, Guillem Delfí, Bernat de Sagranada i Robert Bellvesí.
• Any 1248-Construcció de l'església de Sant Blai (Campos)
• Any 1248- Nicolosus d'Elefantina és el comenador de l'hospital de Sant Antoni.
• Any 1248- Sanç de Sadoa, alcaid del castell d'Alaró.
• Any 1248- Construcció de l’ església de Santa Maria de Rubines (Binissalem), desapareguda. Inici de la catedral de Colònia (Alemànya).
• Any 1249- A Tunísia governa Abou-Abd-Allah-El-Mostancir, fill d' Aboü-Zakaria. És el "Gran Miromomelí", espòs de Na Rocaia, regne suposadament segrestrada a Pollença i convertida a l ?islam.
• Any 1249- Jaume I decideix el funcionament institucional de l'illa de Mallorca com un únic municipi regit per la Universitat.
• Any 1249-Institució del mercat els dissabtes.
• Any 1249-Jaume I atorga el privilegi que totes les causes civils o penals siguin resoltes a Mallorca.
• Any 1249-Jaume I admet l'accés dels jueus als gremis.
• Any 1249-Jaume I prohibeix exportar cavalls de Mallorca.
• Any 1249- Primera església de Consolació a Sant Joan (Mallorca).
• 5 de juliol de 1249- Privilegi de llibertat als servs cristians que arribin a Mallorca.
• 5 de juliol de 1249- "Atorgam encara e establim que mercat sia e sia fet per tots temps en la ciutat de Malorques cada dissapte".."Atorgam encara a vos e als vostres per tots temps, que no siats tenguts de pagar a juheus per usures sino quatre diners per lliura de diners el mes"
• 6 de juliol de 1249-Jaume I atorga als jurats el dret a la reforma i neteja de Portopí.
• 7 de juliol de 1249-Jaume I : "otorgam a vos tots universes e sengles prohomens e a la universitat de Malorques, presens e esdevenidors, per tot temps, que lega a vos haver per tot temps VI jurats, habitadors empero de la ciutat de Malorques e del regne; e lega a aquels jurats governar e aministrar
  e reger tota la yla a feeltat e a profit nostre e confinat profit de la universitat. Los quals jurats pusquen eleger, haver, apelar conselers cada ayn aytans e aquels ques volran; e de totes coses que en aquel ayn aquels jurats faran a utilitat nostra e a regiment de la ciutat e de la yla e dels habitadors deyla, de lur offici, ab consel de lurs conselers qui ensems ab los dits conselers apelats seran, serem nos pagats, e nols encolparem aquen de re, ne lurs consalers, ne neguns los quals de consel hagen demanats sobre alcun fet lo qual hagen fet e ordenat de paraula o de fet, dementre que aquels jurats e lurs conselers en aqueles coses que ordenaran o aministrar lur convendra fassen iustament. Establensque cadayn
  en la festa de la nativitat de nostre Senyor aquels jurats que per temps hi seran stats, ab lo batle
  nostre ensems present e consintent e ab consel de lurs conselers, elegen VI jurats, habitadors de
  la ciutat e de la yla, los quals pus profitables e melors veuran e conex"
• ".... establim e atorgam a vos tots universes pobladors e habitadors de la ciutat e de tota la yla del règne de Malorques, axi nostres com de richs homens, de bisbes e de prélats, e de quals queus placia ordens, e daltra qual queus placia senyoria, e als vostres, e als lurs succesors
  per tots temps, que per alcuns plets civils o crimináls  no siats trets ne siats tenguts de trametre
  procurador ni alcun altre missatge en negun loch fora la yla de Malorques "
• 7 de juliol de 1249- Jaume I estableix des de València la constitució dels sis jurats que han d'administrar Mallorca i  disposat, en una breu clàusula afegida al final, que un d'ells ha de ser cavaller. D'aquesta manera s'imposa una distribució normal dels sis jurats en un cavaller, dos ciutadans, dos mercaders i un menestral.