|
L'autor als 18 anys
CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1 - 1000 El teatre Romà de Pol·lentia va ser construït en l'època de l'alt imperi. Any 6- Planxa de bronze de
Boccoris. Els Boccoritans coopten el senador Marc Atilius Vernus.
Lar de Son
Corró (Costitx) Segle I_ Minerva trobada a Cas Traginer (Santanyí). Llocs on s'han trobat restes de la
civilització
romana: sa Mesquida (Calvià) Son Joan Jaume (Manacor ), ses Pletes
Obertes - Son Hereu (Llucmajor), Son Sant Martí (Muro), Racons ( Llubí
), s’Hospitalet (Manacor) , Son Oms (Palma), Son Cosme Pons (Santanyí)
, Es Velar (Santanyí) , Cas Frares (Santa Maria del Camí) i
Son Peretó (Manacor) . Son Fadrinet Vell (Campos), Son Taixaquet, Can
Fe, Es Cuatre Carrerons, Colombar, Les Rocasses, Pou d’en Xopa, Es
Cuitor, Coma d’en Angi , Can Socies, Can Caponet, Aucanada, S’Alou, Ca
Na Menescala, Son Rotger, Guinyent, Taraina, Hort d’es Fassers, Can
Pontico, Es Rafalet,Vertaient Gran, Formentor , Can Eixartell, la
Cisterna, Son Perot on es va trobar una moneda del temps de Tiberi (Llubí). Abandonament dels poblats de Ses Païsses, Son Simó, Can Daniel ,Son Bru, Can Bosc, Martorellet, Can Pontico, Es Fornets (Calvià). Any 50/150-Lucernes i altres
ceràmiques romanes
de la Posada de Carrossa (Artà). Materials romans de
Son Julià i Son Delabau
(Llucmajor) Materials romans de
Son Cresta i Auberellet
(Campanet) Materials romans de Son Bosch (Andratx) ![]() Ceres de Sa Romaguera de Son Morlà (Ses Salines) ![]() Llumeta de Pollentia Material romans del carrer
Dofí de la Colònia de sant Jordi (S.I).
Any 200-Probable abandonament del recinte de s'Hospitalet Vell (Manacor), Oriolet. Any 260-Jaciment Cabrera III. Any 275- Tresor de Son Hereu de Llucmajor, format per monedes dels temps de Galiè, Claudi II i Divo Claudi. Probable abandonament de Santa Ponça 6 on es trobaren monedes dels anys 238 fins a 260. Entre els anys 369 i 385- Les Balears perden el seu vincle amb la província cartaginesa i forma la «PROVINCIA PRAESIDIALIS BALEARIUM» segons refereixen els documents «NOTÍTIA DIGNITATUM» i EL «LATERCULUS POLEMII». Any 400 (aproximadament)- Construcció del segon recinte de la muralla de Ciutat. El portal de l'Almudaina és d'aquesta època. Any
412-Consta l'existència d'un convent
dels frares agustins a Mallorca fundat per sant Sever.
Any 425-Gunderic, dirigeix els vàndals a la conquesta de Mallorca. Destrucció de Pol·lentia. Poblats exitents:S’Esgleiassa, Es Cuitor,Ca Na Menescala, Gotmar, Can Bregat, Sa Figuera Rotja, Coma d’En Angi, Can Guinea, La Cisterna, Masteguera, Vilarets,Vertaient Gran, Sa Coma, S’Alou, Can Capó, Can Porquer. maig de 429 -Genseric passa amb l'exèrcit vàndal des de la Bètica a Àfrica en ajut del general Bonifaci. Any 429 - Els vàndals destrueixen Igilgili. Any 430-Els vàndals s'estableixen a Saldae, Bejaïa (Bugia) que esdevé la seva capital. 28 d'agost de 430- Mor sant Agustí durant el setge dels vàndals a Hippo Regius (després Bona, i Annaba, a la Numídia). Any 442 - L'emperador romà reconeix la independència del regne vàndal. Any 455-Els vándals incorporen les Balears als dominis del Nord d'Àfrica. 31 de maig de 455 -Genseric desembarca a Òstia. Juny de 455
-Saqueig de Roma pels vàndals.
Any 466 - Els vàndals saquegen Corfú. Any 477- Una revolta contra els vàndals dirigida per Iabdas funda un primer regne berber independent a l'Aurès. 25 de gener del 477 - Huneric és és nou rei dels vàndals a la mort del seu pare Genseric. Any 484 -Gundamund succeeix al seu oncle Huneric i és rei dels vàndals d'Àfrica. 1 de febrer de 484- Bisbes Balears a Cartago (Elíes de Mallorca, Macari de Menorca,i Olipi d'Eivissa). Materials de Son Piris, Son Vives, Es Figueral Blanc,(S. II a VI) Na Bou (Santanyí) (S. I a VI) , Es Braó (Consell) (S.I. a VI) Na Fàtima a Calvià (S.II AC a S.II ), Puig Vermell (Calvià) (S.II AC a S.VI) Segle V a VII -Material ceràmic de Son Oms (Palma). Any 496 - Trasamund, fill del príncep Gento, és el quart rei de vàndals i alans després de la mort del seu germà Gundamund. Any 523 - El cap berber Antalas venç els vàndals a Capsa o Gafsa (Tunísia). 6 de maig de 523 - Mor Trasamund, rei dels vàndals i el succeeix Hilderic. Any 531 - Gelimer, rei dels vàndals i alans d 'Àfrica trenca relacions amb Bizanci i persegueix els catòlics. 13 de setembre de 533 - Derrota vàndala a la batalla d'Ad Decimum contra les tropes de Belisari. Moren Ammatas, germà de Gelimer i Gibamond el seu nebot. 15 de desembre de 533-Els bizantins vencen els vàndals de Gelimer i Tzazo a Tricamarum, prop de Cartago,. En les tropes bizantines lluiten mercenaris hèruls i huns.Tzazo mor en combat. Els vàndals fugen cap a les muntanyes. Any 533- Conquesta bizantina de les Balears pel general Apol.linar. Incorporació a l'Imperi d'Orient. març de 534 - Gelimer, rei dels vàndals es rendeix a l'emperador bizantí. Any 534 - Solomon és nomenat governador d'Àfrica. Any 547-Els berbers astrices conquesten Gabès als bizantins. 20 d'agost de 636 - En la batalla de Yarmouk 12.000 guerrers ghassanides, cristians monofisites, (a l'actual Jordània) que no aconsegueixen cobrar de l'imperi passen a lluitar amb l'enemic musulmà que agaranteix que cobraran. Any 684-Els berbers comandats per Kosayla ibn Lanzam, rei del awrabes baranís, derroten els àrabs dirigits per Ucba ben Nafi a Tahuda. Any 686- Kosayla , cap dels berbers és derrotat i mort per un exèrcit dirigit per Zubayr ibn Kays al-Balawi. La sacerdotisa Kahina és triada líder per l’assemblea de les tribus de la Confederació Butr a la regió de l'Aurès. Any 698 - Hassan Ibn Numan, emir omeia, conquesta l'exarcat de Cartago i destrueix la ciutat. Any 707-Abd Allah ibn Musa ibn Nusayr saqueja les Balears i suposa la fi del domini dels bizantins balears que passen a ser vassalls del califat de Còrdova. Abril de 713 - Tractat d'Oriola amb Teodomir: «En el Nom d'Al·lah, el Clement, el Misericordios. Edicte d'Abd-al-Aziz ibn Mussa ibn Nussayr a Tudmir-ibn-Abdush . Aquest últim obté la pau i rep la promesa, sota la garantia d'Al·la i el seu Profeta, de què la seva situació i la del seu poble no s'alterarà; de què els seus súbdits no seran morts, ni fets presoners, ni separats de les seves mullers i fills; que no se'ls impedirà la pràctica de la seva religió, i que les seves esglésies no seran cremades ni desposseïdes dels objectes de culte que hi ha en elles; tot això mentre satisfaci les obligacions que li imposem. Se li concedeix la pau amb el lliurament de les següents ciutats: Uryula , Blntla, Lakant , Mula, Balāna, Lawraka i Ello. A més, no ha de donar asil al nostre enemic, ni a ningú que fugi de nosaltres; ni produir dany a ningú que gaudeixi de la nostra amnistia; ni ocultar cap informació sobre els nostres enemics que pot arribar al seu coneixement. Ell i els seus súbdits pagaran un tribut anual, cada persona, d'un dinar en metàl·lic, quatre mesures de blat, ordi, suc de raïm i vinagre, dues de mel i dues d'oli d'oliva; per als servents, només una mesura. Dat el mes de Rayab, any 94 de l'Hègira 713. Com a testimonis, 'Uzmán ibn Abi 'Abda, Habib ibn Abi 'Ubaida, Idrís ibn Maisara i Abul Qasim al-Mazáli.» Any 720- Ocupació sarraïna de Catalunya. Any 725-Ocupació
sarraïna de la Septimània. Any 736 - Abou Qurra
funda el el karadjisme sufrita a
la regió de Tlemcen (Oest d'Algèria) i s'alça contra els omeies.
Any 739 -
Revolta dels sufrites de la regió de Tànger
contra els àrabs dirigida pel berber Maysara al -Matghari amb suport de
tribus berbers. Any 757-Els Miknassa,
branca dels
karadjites, funden Sidjilmassa. Any 757- Els sufrites
de la tribu
warfadjdjuma conquesten Kairuan i es mantenen durant un any.
Any 758- L'imam de
Tripolitana, Abu
l-Khattab Abd al-Ala ibn al Samh al-Maafiri al-Himiary entra a la
ciutat de Kairuan. Any 759-Pipí el Breu
conquesta Narbona. Any 761-El dirigent ibadita Abderraman Ibn Rostum funda l'estat kharidjita de Tihert, a nou quilòmetres de l'actual Tiaret. Any 785-Girona és
lliurada pels sarraïns a Carlemany. Any 798-Nou
intent musulmà contra les Illes. 9 de juliol de
800- Els aglàbides originaris del Khorasan (Iran) accedeixen al govern
d'Ifriqiya (Tunísia, est d'Algèria). El seu primer emir és Ibrahim (I)
ibn Sàlim ibn Iqal ibn al- Àglab at-Tamimí. Any 801-Berà,
comte de Barcelona. Any 848 -
Expedició de càstig contra les Balears per incompliment del tractat de
submissió (ahd). Any 859-Invasió
normanda a les Illes Balears. Any 893-Abu Abd
Allah, enviat dels xïites perses convenç als amazig Kétama de Bugia de
la superioritat de la seva doctrina front a la dels colonitzadors
àrabs. Ikdjan és la fortalesa central dels xïites amazig. Any
898-Dependència eclesiàstica balear de Girona. Any 902-Al Isam
al Khawlânî conquesta les Balears i són incorporades al califat omeia
de Còrdova. Els rums resisteixen durant 8 anys i 5 mesos a Alaró. Any 911 -Fi de
l'estat kharidjita de Tahert (Tiaret, Algèria) davant l'atac fatimita.
Els igualitaristes kharidjites es veuen obligats a passar a la
regió de Mzab. Any
913-Aba-Allâh Ibn-'Isam, fill de Khawlânî és el valí de Mayûrqa. 26 de juny de
917 - El general Masala ibn Habus enviat del califa fatimita
Ubayd Al·lah al -Mahdí conquesta Nakur (Marroc). Any
920-Destitució dels comtes Berà de Barcelona i Borrell de
Cerdanya-Urgell. El franc Rampó substitueix el comte Berà i Asnar Galí
substitueix el comte Borrell. Any 935-El
califa fatimita Abû al Qâsim Muhammad envia una expedició de 200
vaixells dirigits per Yàqub ibn ‘Ishâq contra Gènova. 25 de juny de
935 - Abd al- Malik ibn Said ibn Abí Hamama, provinent d'Almeria amb un
estol per tal d'anar contra els francs, després d'una breu estada a
Mallorca surt de l'illa cap a Als. 26 d'agost de
935-Saqueig de Gènova pels musulmans. 25 d'agost de 943- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita conquesta Al Urbus (Laribus) 10 de setembre de 943- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita conquesta Badja. 20 de març de 944- Abu-Yazid Màkhlad ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita, conquesta Kairawan. 7 de novembre de 944- Abu-Yazid Màkhlad
ibn Kaydad an-Nukkarí , berber, i cap kharigita-ibadita, venç als
fatimites i mata al general Maysur. 27 de
desembre de 944-Abu-Yazid Màkhlad
ibn Kaydad an-Nukkarí , intenta sense èxit conquerir Mahdia. Any 947-Al-Muwafaq nou governador de Mayûrqa. Any 951- Abu 'Uthman al-Gazzar
al-Yabisi , metge eivissenc, treballa a Còrdova al servei del califa. Any
960-Datació aproximada
de les troballes
de ceràmica andalusina en el Figueral de Son Real (Santa Margalida). Any 960 - Fundació d'Alger (antiga Icosium) per Abou al - Fouthou Sayf al-Dawla Bologhin ibn Ziri as Sanhadji. Any 962-Al Khawlânî s'acull a la vida ascètica i pelegrina a Orient. 23 d'octubre de 968-
Mort de Sulayman ibn Mansur (segons la làpida funeraria trobada a
Manacor).
|