any 1000 a Mallorca ixent

1000 Deesis-San Marc de Venecia
1000 Husain II governa Azerbaidjan
1000 Thjodhild esposa cristiana d´Erik el Roig construeix esglèsia a Groenlàndia
1000 Neix Adalbert,arquebisbe de Bremen
1000 Neix Almodis de la Marche
1000 Reconquesta de la Bulgària danubiana
1000 Protectorat venecià sobre Istria i Dalmàcia
1000 Turcs qarluq conquesten Bujara
1000 Turcs oghuz entren a Rússia
1000 Turcs seljúcides entren a la Transoxiana
1000 Ismail II emir de Transoxiana
1000 Leij Eriksson descobreix Vineland
1000 Leif torna a Groenlàndia amb un sacerdot
1000 Sven I rei de Noruega
1000 Batalla naval de Svolder
1000 Mor Olaf I de Noruega
1000 Sancho Garcés III el Major, rei de Navarra i comte d´Aragó
1000 Fundaciode la ciutadella deNaumburg
1000 Al Mansour venç Sancho Garcia de Castella a Peña Cervera
1000 Sancho III el Mayor rei dePamplona
1000 Mor Garcia III Sánchez II de Pamplona, fill de Sancho Abarca i Urraca de Castella
15 de març de l'any1000 -Ot III peregrina a Gniezno
25 de març de l'any 1000 - Dia de la fí del món, anunciat per un monjo de Turíngia 40 anys abans
24 de juny de l'any 1000 - Assemblea del Altinget (Islàndia) debat cristianització.Thorgeir cap pagà es cristianitza.
15 d'agost de l'any 1000 - Esteve I rei d' Hongria
15 d'agost de l'any 1000 - Coronació d'Esteve rei d´Hongria

Any 1029- Neixen Abú Muhammad Abí Nars, jurista , i Abdal·la Muhammad al-Mohaidi, literat, aquest a Bulaida (Santa Margalida).

Any 1035 - Millesimo XXXV Pisani vicerunt Bonam urbem Africe. Eodem tempore Pisa combusta est.(Annales...)

Any 1038- Després de la mort del rei d’Almeria i Múrcia, Abd al-Aziz ibn Amir les annexiona a València.

Any 1038-Ibn Hazm, polític i teòleg zahirí, és acollit pel valí de Mallorca.

Any 1050 - El governador de les Illes, Abd Allah ibn Aglab inicia una política d'autonomia en relació a la taifa de Dénia. 14 d'abril de 1052. Victòria dels Banu Hilal (àrabs), dirigits per Abu Zaid al Hilali a Haydaran, prop de Gabes contra l'emir zírida Sharaf ad-Dawla al-Muizz ben Badis. Les tropes berbers sanhadja són derrotades per les forces dels àrabs nòmades hilàlides (Banu Hilal) enviades pel califa fatimita d'Egipte en revenja perquè l'emir havia reconegut al califa abbàssida.

Gener de 1061- Mor Abd al-Aziz ibn Abi Amir, al-Mutamid , rei de València. El succeeix el seu fill Abd al-Malik ibn Abd al-Aziz, Nizam al-Dawla.

Any 1067 - L'emir Nasir ocupa el territori dels berbers bidjaya i s'estableix a la vila de Bejaïa (Bugia) que va anomenar al-Nasiriyya.

30 de juny de 1086 - Desembarc almoràvit a Algesires en suport dels regnes taifes.

2 de novembre de 1086 - Derrota d'Alfonso VI de Lleó a az-Zallàka (Sagrajas) contra les tropes de Iussef Ibn Tachfin, general almoràvit.

Any 1088 - Millesimo LXXXVIII die sancti Xisti Pisani ceperunt Sibiliam, alia die ceperunt Almadiam (Annales...)

Any 1090 - Mor Al-Mundir i reparteix el seu regne. Lleida i Tortosa corresponen al seu fill Sulayman Sayid al-Dawla, i Xàtiva, Dénia i les Balears a Mubâshir Nâsir al-Dawla ( Nazaredolo)

Any 1091 - L'almoràvit Iusuf ocupa Dénia i Mubâshir Nâsir al-Dawla fuig cap a les Illes.

Juliol de 1093- Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid, conquesta València, però deixa en el poder a Ibn Djehaf.

15 de juny de 1094 - València capitula una vegada més davant el setge de Rodrigo Díaz, però els cristians resten extramurs. Cerquen els tributs.

Octubre de 1094 - Nou atac almoràvit contra València, sense èxit. Els cristians decideixen ocupar la ciutat.

Any 1095-Mor a Bagdad, Mohamed Ben Fatiig Abu Aabdallah Alhomaydi , historiador mallorquí.

10 de juliol de 1099- Mor Rodrigo Díaz de Vivar, El Cid, governador de València.

29 de juny de 1110 - Tropes almoràvits d'Alí ibn Yussuf entren a Saraqusta i i obliguen l'emir Abu-Marwan Abd-al-Màlik ibn Àhmad ibn Hud Imad-ad-Dawla a retirar-se a Ruta (Rueda de Jalón).

Any 1113-Mor Muhammad Ibn al-Labbana, poeta de Dènia, a Mallorca.

7 de setembre de 1113- Aliança del comte de Barcelona amb l'arquebisbe de Pisa.

Anys 1113-1114- Liber maiolichinus de gestis pisanorum illustribus.

Gerreta dels segles XI o XII trobada a santa Catalina de Sena

Any 1116-Wannûr ibn Abi Bekr imposa el control almoràvit a Mayûrqa. Després de l'atac pisà intenta situar la capital a l'interior de l'illa, però la població no ho admet.

Any 1117- Un terratrèmol ensorra torres a Pisa: Millesimo CXVII ingens tremotus fuit quod multe Pisanorum turres corruerunt (Annales...)

Any 1118-Ibn Mumart, fundador de la secta almohade resideix a Bejaïa (Bugia).

18 de desembre de 1118 - Alfons Sanxes d'Aragó conquesta Saraqusta.

febrer de 1119 - Aragonesos prenen Tudela amb l'ajut de Guillem IX de Poitiers.

11 d'abril de 1123- Dimecres- Mor Zaynab bint Ani al Hakam (Epígrafe de Son Grua, Pollença)

Any 1126-Wannûr ibn Abi Bekr és victima d'una revolta local i fet presoner és enviat a Àfrica.

Any 1126-Muhammad ben Ali ben Yusuf, valí almoravit de Mayûrqa.

Any 1133- Yahyā ibn Ali ibn Ġānīya, valí almoràvit de València i Múrcia.

Any 1133-Mor el poeta sicilià Abd Gabbar ibn Mohamed ibn Hamdis a Mallorca.

17 de juliol de 1134- Després de la derrota al castell de Monreal, el rei Alfons es veu obligat a abandonar el setge a Fraga (Madina Afraga).

7 de setembre de 1134 - Mor Alfons I Sanxes, rei d'Aragó a Alumniente a causa de les ferides patides en el setge a Madina Fraga.

1 de març de 1145-Revolta valenciana contra Abu Muhàmmad Abd Allah ibn Ganiya, governador almoràvit.

2 de maig de 1145- El cadí Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz governa València.

Any 1145- El valí Abd Allah ibn Sano'd ibn Mardanis substitueix Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz en el govern de València.

Any 1146- Abd al-Mu'min ben Ali al-Kumi conquesta Marràqueix per als almohades.
Abu al-Hajjaj, germà de ibn Mardanis, nou governador de València.

Gener de 1146- Saif ad-Dawla entra a Múrcia com a rei de l'Andalusia oriental, on és rebut amb honors per part d'Abd Allah ibn Iyad.

4 de febrer de 1146- Les tropes de València, Múrcia, Alacant i Lorca dirigides per el valí Abd Allah ibn Sano'd ibn Mardanis són derrotades a Chinchilla per les tropes castellanes i del governador de Cuenca, Ats-Tsagrí. Moren en combat Saif ad-Dawla i Abd Allah ibn Sano'd ibn Mardanis.

Maig de 1146- Ats-Tsagrí és el nou governador de Múrcia.

Setembre de 1146- Mor Ats-Tsagrí en combat contra les tropes de València, Múrcia, Alacant i Lorca dirigides per Abd Allah ibn Iyad.

13 de setembre de 1146- Abd Allah ibn Iyad entra a Múrcia després de la represa.

Any 1146- Muhammad ibn Mardanis (Rei Llop), valí de València.

Any 1148-Muhammad ben Ali ben Yusuf, valí almoravit de Mayûrqa , independent.

Any 1148- Ishâq b.Muhammad b.Ganiya , valí de Carmona, torna a Mallorca.

24 d'octubre de 1149- Fraga i Lleida cauen en poder dels cristians.

Any 1152-Bejaïa (Bugia) cau en poder dels almohades.

Any 1154- Any aproximat de la mort del geògraf andalusi Al-Zuhri que diu sobre el castell d'Alaró:
“En aquesta illa es troba una gran fortalesa construïda en un lloc amb el nom de Hisn Alarum alt i erm, sense igual en el mon habitat; es coneguda amb el nom de Hisn Alarum. Conten els mallorquins que quant l’illa fou conquistada a l’època de Muhammad, fill del quint amir Ummaya a al-Andalus, els Rum es feren forts en aquesta fortalesa durant vuit anys i cinc mesos després de la conquesta, sense que ningú pogués fer res contra ells; no més la falta de queviures els obligà a sortir. Aquesta fortalesa s’aixeca sobre el cim d’un puig de pedra
dura on hi ha una font abundant” (Miquel Barceló, Comentaris a un text sobre Mallorca del geògraf al-Zuhri. “Mayurca” nº14 pag. 156.)

Any 1155-'Abd Allāh ibn Muhammad ibn Ġānīya, hereu al tron de Mayurqa, és assassinat juntament amb el seu pare, el valí Muhammad ibn Ali ibn Yusuf ibn Ġānīya, pel seu germà, Ishāq ibn Muhammad ibn Ġānīya.

26 de setembre de 1156 - Bongiovanni Malfigliastro, Guglielmo Aradello i Ogerio da Recco s'associen per al tràfec comercial que Ogerio da Recco farà a Mallorca. (Archivio di Stato di Genova Fondo Notai antichi (F0374) Unidad de archivología Cartolare 1 (UA0001) )

20 de setembre de 1158 - Solimà de Salern i Roger de Chiavica funden una societat per als negocis que ha de fer Roger a Mallorca i Génova.( Archivio di Stato di Genova- Fondo Notai antichi (F0374) Unidad de archivología Cartolare 1 (UA0001))

Any 1159- Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yalà al-Kumí Abu-Muhàmmad conquesta Túnis per als almohades.

Gener de 1160- Abd-al-Mumin ibn Alí ibn Alwí ibn Yalà al-Kumí Abu-Muhàmmad conquesta Mahdia, que estava en poder dels normands.

5 de juny de 1162 - Frederic I atorga a la ciutat de Gènova, la costa de Mònaco a Portovenere, el dret a elegir els seus propis cònsols, d'administrar justícia, confirma la propietat de tots els castells, els ports i els drets, dóna a la ciutat en feu Siracusa i 250 terres a la Vall de Noto, a qualsevol ciutat costanera que conquesti li donarà un carrer, una església, un bany, un magatzem i un forn, l'exempció de l'impost, el poder d'expulsar provençals i francesos del comerç amb Sicília, Calàbria, Pulla i la regió del Veneto, la meitat del botí de guerra, prohibeix ofendre als genovesos personaloment o en les seves coses sota pena de mil lliures d'or, es compromet a no fer treva ni pau amb el rewi de Sicília ni amb altres sense el consentiment dels cònsols genovesos. Els genovesos retran jurament de lleialtat a l'emperador, i es comprometran a crear una flota per a ell, per ajudar-li en la conquesta de Sicília, Pulla, Calàbria i el Principat de Capua, a lluitar fins i tot contra els sarraïns en el regne de Llop, el rei de Mallorca i Menorca, a petició de l'emperador, i després del venciment del termini de la pau pactada amb el rei de Mallorca, sempre per rebre a canvi, la tercera part del botí.

Any 1166 - Mor el katib de Ciutat de Mallorca, Abu Muhammad 'Abd Allah b. Muhmmad b. Sahl al-Manaquri als 70 anys.

Any 1168-Mor Abu Muhammad Abd al Aziz ibn al Hasan ibn Musa, poeta.

Any 1171- Tractat d'Ishâq b.Muhammad b.Ganiya amb els pisans.

Març de 1172- Mor Muhammad ibn Mardanis (Rei Llop), valí de València. Els seus fills s'adhereixen als almohades.

18 de gener de 1174- Matrimoni d'Alfons I amb Sança de Castella.

Any 1178-Forces d'Ishâq b.Muhammad b.Ganiya de Mallorca saquegen Toló i fan molts presoners que esclavitzen. Entre ells hi havia el vescomte de Marsella, Hug Gausfred.

1 de juny de 1181-Tractat de l'al-faqih mallorquí Ishâq b.Muhammad b.Ganiya amb els genovesos per a la defensa de les persones i els béns dels seus súbdits.

Any 1184-Muhammad II b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi , almoràvit, governa Mayurka amb el consentiment almohade que ha delegat el poder al català Abul Hassan Alí ibn Reverter.

Any 1184-Abul Hassan Alí ibn Reverter , segon fill de Reverter I vescomte de Barcelona, caigut en combat contra els almohades, és enviat pel soldà Yaqub al Mansur per a prendre possessió de Mallorca en favor dels almohades.

Any 1184- En una revolta dels captius cristians a l'Almudaina mor l'imam Abu Muhammad 'Abd Allah ibn Muhammad ibn Waqqash al-Lamti.

Any 1184-L'ambaixador almohade Ibn Reverter és empresonat al castell de Madîna Mayurka després d'una revolta favorable als almoràvits, però més tard escapa del seu captiveri.

12 de novembre de 1184-Expedició de l'almoràvit Ali Ibn Ghaniya que conquesta Bugia als almohades , i deixa per al seu govern al seu germà Yahyā ibn Ishāq Ibn Ghaniya . Ali Ibn Ghaniya va conquerir després Alger, Muzaya i Miliana (Tunísia). i que va haver d'abandonar el 1185 davant l'arribada d'un exèrcit almohade.

Any 1185- Talha ibn Ishāq ibn Ġānīya, almoràvit, fill de l'emir Ishak ben Muhammad, governa Mayurqa en absencia del seu germà Ali ibn Ishāq ibn Ġānīya, que feia la guerra contra els almohades a terres d’Ifriquiya.

Any 1185-Es produeix un alçament dels almohades a Mallorca dirigit per Ibn Rubartayr que acaba amb el govern de Talha ibn Ishāq ibn Ġānīya, i imposa de nou al seu germà Muhammad II b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi, fidel als almohades.

Arracades datades en l'època del soldà almohade Abu Yaqub Yusuf (1184 -1198)

Formen part del tresoret del Museu de Mallorca

Any 1185-Els pisans vencen els sarraïns de Mallorca que es comprometen a no atacar Còrsega.

setembre de 1186-Urbà III confirma els drets de Pisa sobre Còrsega.

Any 1187-Els genovesos prenen Bunifaziu però són expulsats de nou pels pisans que decideixen fer una nova fortalesa.

Any 1187- Roger Bernat de Foix conquesta el castell de Serla, prop d'Oristany, on es manté fins l'any 1192.

Any 1187- Guillem VIII de Montpeller rebutja la seva esposa, l'emperadriu Eudòxia, per a casar-se amb Agnès de Castella.

L’any 1187- Els almoràvits dirigits per l'amazig Abd Allāh ibn Ishāq ibn Ġānīya, fill del visir Ishaq ,recuperen Mayûrqa, i els almohades dominen Eivissa, governada per Abū-l-'Abbās al-Siqillī ,general almohade .

24 de juny de 1187- L'antic governador almoràvit Muhammad II b.Ishâq b.Muhammad b.Gânîya al-Masûfi , mor en combat a Àfrica a la plana d'al-Umra.
Any 1189- Mor Guglielmo II, rei de Sicília i Nàpols sense successió:Tancredi di Lecce, Enrico de Suècia i Ricard Cor de Lleó aspirants.

febrer de 1191-Celestí III confirma els privilegis toscans sobre Còrsega, però els pisans recuperen el poder amb l'ajut de l'emperador Enric VI.

Any 1192- Enric VI, emperador, confirma als pisans en la possessió de Còrsega, Elba, Capraia i Pianozza.

Any 1192- El braç popular participa per primer cop a l'assemblea de Pau i Treva, institució que donarà origen a les Corts.

Any 1194- Guglielmo I Salusio IV pren el castell de Gocceone (Torres,Sardenya) , captura la muller de Constantí II i la viola.

Any 1194- Enric VI de Hohenstaufen amb motiu de la seva boda amb Constança d'Hauteville incorpora Sicília a l'imperi.

Any 1195-Guglielmo I Salusio IV ataca l'Arborea, conquesta Oristany, i es fa proclamar jutge.

Any 1195-Genovesos prenen Bunifaziu, fan fora els seus habitants excepte 30 famílies i la repoblen amb 400 famílies ligurs. Marcellino Drudo és el podestà genovès de Bunifaziu.

Any 1196-Pisans intenten la reconquesta de Bonifaziu però són continguts per les forces dirigides pel genovès Ansaldo Guaracco.

Abril de 1196-Pere I de Catalunya i II d'Aragó succeeix Alfons. Any 1197-Abu 'Abd Allah Muhammad b. Khalaf b. 'Ubayd Allah al-Ma'afiri al Murdajnuh al-Bunyuli, d'orígen valencià, exerceix d'ensenyant a Mallorca.

Gener de 1199-Mor Al mansur. El succeeix el seu fill Al Nasir.