Lliçons de la història I La vida intel·ligent no es redueix a l'home. Tota vida és intel·ligent, i tot i que l'home sigui capaç de construir  cultura i memòria a la manera humana, no és menys cert que els animals i vegetals formen part d'una vida intel·ligent que també construeix una memòria que la cultura oficial humana redueix a l'instint, com un fet diferencial de la intel·ligència que suposen superior en els humans. Tot i que és evident que un dofí, un lloro, un ximpanzè o un corb no han fet arribar una nau espacial a la Lluna, també és evident que la immensa majoria dels humans serien incapaços de fer-ho. Aquesta no és una necessitat dels animals siguin dofins o ximpanzès, i és una necessitat molt relativa en els humans, en tant que l'objectiu  està motivat per l'afany de benefici o de poder. El cert és  que, tot allò que es fa quan no és necessari i excedeix les necessitats quan aquestes no són cobertes (i en el cas dels humans són moltes), segurament és poc intel·ligent si ens atenem als interessos col·lectius. Allò que tenim en comú els que formam part dels vius és que no som prou intel·ligents com per assegurar la nostra supervivència davant les amenaces naturals, i que poden anar des del possible impacte d'un meteorit, als moviments naturals del propi planeta. Però l'amenaça  més important, rau en nosaltres mateixos quan impedim l'evolució de la humanitat cap a formes socials superiors al sistema capitalista obsolet en el qual vivim, que ens impideix avançar en la satisfacció de les necessitats humanes. Interessos humans particulars han possibilitat la desaparició d'espècies animals, d'ètnies, de cultures, de sabers, de llengües, de matèries, de construccions, de tècniques en totes les disciplines del  coneixement, que no  han suportat l'envestida de les formes de dominació hegemòniques, que tenen en comú a qualsevol època i lloc formes elitistes de poder generadores de submissions, i que han  procurat més vèncer que integrar i convèncer, desaprofitant així bona part de les energies humanes destinades a la millora de l'existència. Es tracta d'un cabal important de coneixement perdut. La història escrita no és tota la història, perquè al llarg de l'existència humana són més els que no han sabut escriure que els que han pogut fer-ho i en conseqüència no pot reflexar més que una petita part dels aconteixements passats. Perquè no és cert el tòpic que ens diu que allò que no surt als papers no existeix o no ha existit. Els aconteixements, recollits pels cronistes , registradors i notaris tenien una utilitat pràctica, i responien a  interessos econòmics vinculats a formes determinades de poder i a la seva legitimació. Els que escrivien ho feien per encàrrec i per als que sabien llegir o al menys necessitaven consolidar formes de possessió. Els que ni sabien escriure, ni sabien llegir, ni tenien res a perdre, perquè no tenien res, també existiren, però només sortien en els papers  quan formaven part del patrimoni de les classes dominants i eren objectes de comerç, o quan es tractava de punir les seves malifetes amb la missió de construir una memòria penitenciària que servís d'advertiment a altres contra les trangressions a l'ordre establert. Allò que es reflexa en aquestes pàgines forma part de la història oficial descrita per cronistes,  registradors, notaris i gents de les classes benestants que tingueren accés a l'escriptura i lectura. No és en conseqüència una història alternativa a l'oficial, perquè recompondre una història així amb rigor científic no és possible ni ho serà mai. Tot allò que ens podem permetre és, a partir de la lectura dels documents existents, esbrinar allò que ens interessa i que ens pot fer comprendre la situació en la que vivien les classes "vils", entendre millor els manejos dels distints poders i fer-nos una composició de les relacions entre les classes socials. A partir de les dades podem construir en la nostra imaginació històries reals que possiblement siguin més verídiques que les oficials i ens ajudin a comprendre millor el curs dels esdeveniments. Entendre el passat ens pot ajudar a la construcció d'un futur social millor en allò que depèn de nosaltres i que podem resoldre fins al punt on arribi la nostra intel·ligència. Dic que ens pot ajudar perquè tenc clar  que entendre les coses i tenir consciència dels fets i de les necessitats, no condueix ni molt menys a fer possible que les necessitats es resolguin, perquè la resolució d'aquestes  depèn d'un factor fonamental: la voluntat. L'autor.

Fa 300.000.000 d'anys-Tenim metapelites del Carbonífer  (Paleozoic) en el Port des Canonge

Fa 1.400.000 anys-Data de sorgiment del camp volcànic de Balears format per 118 cràters a prop de Cabrera.

Fa 170 milions d'anys- Roques margocalcàries (argiloses) de color gris-ocre clar, amb filaments (petits bivalvs de closca fina) i radiolaris (microorganismes amb closca silícica) al puig de Bonany.

Fa 150 milions d'anys- Calcàries ocres amb radiolaris i nòduls de sílex, alternant amb calcàries resedimentades amb fauna de la plataforma a Bonany.

Fa 140 milions d'anys- Rqoues formades per margues (roques argiloses amb carbonat càlcic) i margocalcàries de color blanquinós.

Fa 20 milions d'anys-Alternances de silexites (roques de sílex), margues, gressos (pedres arenoses), conglomerats i bretxes, corresponents a dipòsits litorals resedimentats a zones marines profundes

Fa 16 milions d’anys -Una sèrie de moviments compressius en direcció sud-est a nord-oest varen crear l’estructura de Mallorca. Aquest fet es coneix com a orogènia miocena.

El Myotragus balearicus, un tipus de cabra que va viure a les Balears fa 5 milions d'anys, tenia un metabolisme més proper al d'un rèptil que al d'un mamífer, cosa que va permetre a l'espècie sobreviure en el temps el doble que les cabres del continent. La capacitat de fer fluctuar la seva temperatura corporal va possibilitar a aquesta espècie insular alentir el seu metabolisme i arribar a detenir el seu creixement en períodes en els quals li faltava menjar -com passa amb els animals de sang freda-, una fase que va permetre a aquesta espècie ser més longeva.
Els paleontòlegs van iniciar el seu estudi després de preguntar-se com era possible que aquesta espècie, les restes de la qual es van localitzar a principi del segle XX, pogués haver viscut en una àrea tan petita com una illa amb pocs recursos- des del Pliocè superior (fa cinc milions d'anys), fins fa 3.000 anys, quan es va extingir. L'adaptació va ser possible perquè no tenia depredadors.

Any 4730 AC- Ossos de Myotragus Balearicus de la cova de Son Matge (Waldren)

Any 3517 AC-Ossos humans de la cova de Moleta (Sóller) (Fernández-Miranda)

Any 3000 AC - Introducció de la geneta i el conill ( Waldren)

Any 2700 AC - El Myotragus coexisteix amb altres animals domèstics.

Any 2175 AC- Restes d'ovelles, cabres i bous del Coval d'en Pep Rava (Sóller).

 

Els primers humans a Mallorca prescindien de formes culturals "superiors" com les que es realitzaven a Mesopotàmia o a Egipte. No coneixien objectes de conreu i d'alimentació humana propis d'altres indrets europeus. Cap humà podía entendre la vida més enllà del seu entorn clànic, i la mar era frontera que impedia una relació fàcil fins i tot amb les illes més properes. L'auto-creixement en un lloc mancat de recursos naturals i dels primers coneixements tècnics havia de ser necessàriament pobre, i allò que poques vegades arribava de l'exterior no era fàcil quan els coneixements de navegació eren molt precaris.Per això allò que podia arribar dels homes de la mar  era excepcional i sobrevalorat. Així la consciència de la pobresa pròpia  ajudava a generar formes de dependència cap a allò superior que ens arribava de fora.

Any 2050 AC-Santuari de Son Mas.

Any 2040 AC-El Coval Simó (Escorca) ja estava habitat.

Any 2000 AC-Jaciment dels Closos de Can Gaià, Portocolom (Felanitx).

Any 1855 AC-Inici de la cultura nuràgica a Sardenya.

Any 1800 AC- Conta perforada de terracuita trobada a Ca Na Cotxera (Muro).

Any 1800 AC- Troballes d'Es Velar (Santanyí)

Any 1800 AC-1500 AC-Fàcies pretalaiòtica del Coval del Coll de Son Marill.

Any 1730 AC- Manufactura metal·lúrgica de Son Matge.(Valldemossa)

Any 1700 AC-1000 AC-Naveta de Ses Sínies (Galatzó)

Any 1600 AC-Necròpoli de Cala sant Vicenç.

     Casc de Ses Païsses (Artà)

Any 1300 AC- Cultura talaiòtica a Mallorca. Abandonament de la cambra superior a  Pula (Son Servera).

Any 1210 AC - Abandonament de les navetes de Canyamel i Ponen de s'Hospitalet.

Any 1200 AC-Aixovar de Son Serralta (Estellencs)

Any 1190 AC-Els bèrbers, aliats dels pobles del mar, envaeixen Egipte.

Any 1000 AC- Espases de Son Matge (Valldemossa)

Any 950 AC-Inici del calendari berber, que coincideix amb la  fundació de la dinastia egípcia Sheshonq, faraó d'orígen berber.

Any 900 AC-Jaciment de Son Fornés (Montuïri)

Any 850 AC- Espases de Can Jordi (Santanyí).

Població del Puig d'en Saragossa (Calvià).

Any 800 AC-Fi de la cultura talaiòtica.

Any 500 AC-Datació de l'estatueta de guerrer trobada a Sa Punta.

Fragment de ceràmica púnico-ebusitana del Puig de Sa Morisca.

D'aquest segle és també el guerrer trobat a Son Favar (Capdepera).

Poblats baleàrics de S'Esgleiassa (Alcúdia) , Sa Figuera Roja, Can Daniel Gran, Aubercutx, Els Vilarets, Can Martorell, Can Vela Gran , Can Pontico, Síller, Son Simó, Oriolet.

Objectes de ferro de la cova de Son Bauçà (Establiments)

Any 460 AC- Figura d'Atenea trobada a prop de l'església de Santanyi.

Any 450 AC-Necròpolis de l'Illot dels Porros (Badia d'Alcúdia). Sepultures col·lectives.

Any 406 AC- Reclutament de Balears contra Sicilia.

Any 405 Ac- Els grecs perden Akragàs (Sicília) contra els Cartaginesos. Mercenaris balears lluiten al costat de Carthago.

Explotació de les salines de la Colònia de sant Jordi.

Algunes copes àtiques i ebusitanes del puig de sa Morisca, presenten una cronologia de principis del segle IV aC.

Fons de pàtera àtica del jaciment de Son Carrió.

Estatuetes de bronze del talaiot de Sa Roca Roja (Sóller).

Figures de bronze de Son Tamany (Sóller).

Any 375 Ac (+-). Enfonsament d'un vaixell a l'illot del Sec (Calvià).

Àmfores del Puig de Na Morisca.

Jaciment de Son Oms.

Necròpolis de Sa Carrotja (Ses Salines) (S VI-SIV)

Jaciment de la Cova de Son Maimó (Petra).

Grafits púnics de l'Illa del Sec (Calvià).

Factoria costanera indígena del turó de ses Abelles (Calvià).

Jaciment tardoromà d'un vaixell enfonsat a Porto Colom.

Restes púniques de l'illot d'en Sales (Portals)

Fundició de ferro a la factoria púnica de l'illot de Na Guardis (Colònia de sant Jordi)

Any 225 AC- Troballes de ceràmica púnica-ebusitana de l'Illot d'en Sales (Portals Nous)

Any 219 AC- 870 Balears varen ser traslladats a Carthago i Metagonia (Polibi).

Any 206 AC-Foners balears participen a la batalla d'Ilipa.

Ebussa ser la darrera ciutat d'Ibèria a abandonar el suport a Cartago, com ho demostra el fet que,
el 206 aC, quan Magó fugí de Gadir, va ser avituallat alla amb homes i queviures.

Any 205 AC- Intent de lleva de mercenaris a Mallorca per part de Magó,almirall cartaginès.

Jaciment de Son Boronat en el Penyal des Corbs (Calvià).Troballa de restes humanes en taüts de fusta fets amb troncs d'arbres buidats , i en llits de fusta i inhumacions infantils dins urnes de marès i urnes ceràmiques.

Jaciment del Turó de Ses Beies (Calvià).

Guerrer de Son Favar

Aixovar de Son Favar (Capdepera, segle II AC).

Jaciment de Sa Mesquida (Calvià).

Inhumacions del túmul de Son Ferrer (Calvià).

Son Joan Jaume (Manacor)

Ocupació de la Cova des Garriguer (Portocolom)

Jaciment de l'Illot de Na Galera (Can Pastilla). Necròpoli de l'illot des Frares (Colònia de sant Jordi)

Any 146 AC-Destrucció de Carthago.

Any 130 AC-Naufragi d'una nau a prop de l'illot de Na Guardis (Colònia de sant Jordi)

Any 123 AC-Quintus Caecilius Q. F. Q. N. Metellus Balearicus emprèn la campanya contra la pirateria a les Balears, i després de la conquesta fa poblar Palma i Pollentia amb 3000 colons romans procedents d'Ibèria. També va fundar els municipis llatins de Cinium i Tucim i va federar la població de Boccoris. Estrabó (111, 5, 2), Florus (I, 43) i Orosi (V, 13, 1) justifiquen la conquesta per la presència de pirates en aigües balears que hostilitzaven les naus romanes.

Any 120 AC-Abandonament de l'illot de Na Guardis (Colònia de sant Jordi).

Any 105 AC-Foners balears participen en la conquesta romana de Numídia. Iugurta és derrotat.

Any 82 AC- Tropes de Quint Sertori i d'Anni s'avituallen a les Illes Balears.

Abandonament del poblat de Son Marí (Palma). (75 AC-100 AC).

33 AC - A la vila berber d' Igilgili els habitants gaudeixen de la ciutadania romana.

Jaciment de Son Oms (Palma). La majoria dels materials són de procedencia ebusitana que s'inicià al voltant de l'any 20AC.

Any 10 AC- D'aquest any és la tabula romana trobada a can Cuirassa, en el Port de Pollença.

Plaga de conills.(segons Plini i Estrabó)

Introducció del conreu de la vinya (?)