|
- El 27 d’agost de 1616 van arribar a Tàrbena vint-i-quatre
nous repobladors malloquins: Joan Antic, Miquel Armengual, Miquel Benajam,
Bernat i Jaume Carrió, Joan Dalmau, Gaspar Gil, Bartomeu Jaume, Joan, Miquel i
Pere Mesquida, Felip Monart, Joan Morei, Antoni i Joan Mulet; Guillem Poquet,
Margalida Riera, Bartomeu Rosselló, Macià Salva, Bernat i Jaume Torrents, Jeroni
Vivenç i Gabriel i Pere Joan Vilanova.
- Mor a Mèxic Jeroni Moranta, missioner.
- Any 1617- Inici de la construcció del claustre de Sant
Vicenç Ferrer de Manacor.
- Any 1617- Reconstrucció de la torre de la Punta de n'Amer.
- Any 1617- El batle de Calvià era Antoni Mir i els consellers,
Marti Neo, Guillem Palmer, Joan Bujosa, Onofre Salva, Joan Palmer i Macià Ripoll.
- Any 1617- La quartera de blat val 3 lliures i 18 sous.
- 24 de febrer de 1617- Jo Juan Vicens
fas fe com mestre Joan Torres picapedrer otorga haver rebut de Macià Ripoll vint
lliuras dich 20 L § las quals las hi havia encomenadas la parrochia de Calvia, y
son per
compte de cinquanta lliuras som estats condemnats per orde del Real Consey que
paguem cinquante lliuras per la fortalesa de la punta den Pasqual Marti a la
Porrassa.
- 31 d'octubre de 1617-Mor Alonso Rodríguez, jesuïta.
- 16 de novembre de 1617- Es veu al cel de Mallorca un estel
amb una cua amb forma de palma.
- Any 1618- Antoni Gibert --Treufoc-- , bandejat, és
empresonat, però fuig de la presó.
- 8 d'abril de 1618- Ordenacions per al règim interior del
convent de La Real.
- Juliol de 1618- Construcció de
l'església trinitària del sant Esperit.
-
28 de setembre de 1618- Desbordament
de Sa Riera.
- 24 de desembre de 1618-Jordi Abrí
Descatlar II hereda la cavalleria del Palmer.
- Any 1619- Els porcs entren al fossar de Selva i desenterren
els cadàvers.
- Any 1619- Antoni Gibert--Treufoc-agarrotat, tallat de mans i
orelles, és esquarterat a la plaça de
Santa Eulàlia.
- 3 de febrer de 1619-Elionor de Sales, filla d'en
Jeroni de Sales i de la seva muller Caterina, monja del monestir de Santa Clara,
fa donació als seus pares de totes les seves pertinences i drets que li
corresponguin per raó de la legítima.
- 24 de maig de 1619- Mor assassinat Jaume Joan Berga, oïdor
de la Reial Audiència per iniciativa del capellà Mateu Ferragut, dirigent
dels bandolers de Canamunt.
- 14 de Juliol de 1619-Derrocament de les cases de Pere
Safortesa Tagamanent.
- 20 de juliol de 1619-
Dissabte-...circa de mitx dia, per orde del Real Consell,
anaren an el monestir nou del canonge Garau, co es; Joan Alcover fiscal, Guillem
Alcover, escrivent, feu guarda Antoni Brotat, Pablo Xemenis, algotsir, Pera
Sineu de Selva, comisari, Pera Ferragut, official, Luys Ginebreda, escrivent,
Joan
Moret, escrivent, Barthomeu Fornari, official, Pera Joaneda, ferrer, Raphel
Socies, ferrer, Antoni Ferragut, olim masser, Barthomeu Rosellô, official, alias
Moxina, y Joan Péris, notari, tots ab arcabusos, y romperen les portes de dit
monestir forsivolment, y ab violencia, per traure una donzella, que tenia dit
mon Señor reclusa qui se deya Margarita Fornaria y Pau, que diuen es casada ab
un tal Caldes, fill de Hierony Caldes.Y vingut a noticia de don fra Simó Bauça,
provey de un monitori o excomunicacio, y arribat lo Rnd. Mos. Ramón Stada,
preverá y domer de la Seu, ab dita escriptura, les denuncia a tots per
excomunicats, y aficat dit paper a dit monestir, ab poch respecta desfica aquell
Barthomeu Rossello, alias Moxina, official, y llensantlo per terra trapitjant
aquell, ab gran menyspreu, pasaran avant en son ob tôt, y entraren dins de
dit monestir y aportarensen dita jove.
- Dit die a 20 de Juriol circa una hora
a passar de sol, mon Señor mana posar entredit, com de fet se posa, tocant la
campana dita n' Aloy, y a batallades, y dit dia no pogueren fer completes, ni
matines, a sancta Práxedis.
- 22 de juliol de 1619-
Lo mateix dia de Sta. Magdalena, a 22 de juriol, tocada la
oracio de la Avemaria, mana mon Señor alsar lo entredit, ço es, que tocas
la campana dita na Barbara sinquanta tirades, ventant, y apres tocaren totes les
campanes. Lo Senyor nos done pau y concordia. Amen.
- 11 d'agost de 1619- Se romp la campana
Na Bàrbara de la Seu quan tocava el Sanctus.
- 25 de setembre de 1619-Francesc Almúnia, sastre, ordena
testament. Nomena marmessors al seu pare Antoni Almúnia i al seu sogre Pere Joan
Salvà. Disposa ser enterrat al monestir de Sant Francesc, al vas dels Confrares
de Nostra Senyora dels Àngels, amb l'hàbit de Sant Francesc. Institueix com a
hereu universal al seu fill Pere Joan Almúnia.
- 15 de novembre de 1619- Executat Jeroni Pau Cavalleria
(de Biniforani) després de sofrir el turment del potro, per la mort de Jaume
Joan de Berga.

- Any 1620- Elaboració de la façana de Can Pavese (Bellotto) a
Palma.
- 11 de gener de 1620- Bernat Gomila de Manacor és condemnat a
morir degollat i esquarterat per homicidi.
- 17 de gener de 1620-Joan Mateu "Bernat", de Mancor és
condemnat a mort per haver amagat el capellà Boda i el seu germà, autors de la
mort de Jaume Joan de Berga.
- "ha peruengut que Matheu Ferragut
Boda, vulgarment dit lo capella Boda, Joan Ferragut Boda son jermá y Michel
Cardell se embarcaren als derres del mes de Janer ó al primer del mes de Fabrer
proppassats en lo port de la Porrasa del terma de la present ciutat, y molt prop
de la dita present ciutat, en lo galeó gran de la
religió de Malta que á les hores se trobava en dit port de la Porrasa, y ab ell
sen anaren y arribaren á la dita illa de Malta, y que apres es stat vist lo dit
capellá Boda en la ciutat de Nappols.."
- 21 de gener de 1620-Execució de Joan Mateu de Selva , per
haver encobert els bandolers Boda. La pena assenyalada en la sentència és
aquesta: que sigui penjat, que se li talli el cap després, que el cos es pugi de
nou á la forca i que el cap sigui col·locat a la Torre d'en Bou.
-
15 de juny de 1620 -Primera pedra de la Porta Nova
del Moll.
- 5 de juliol de 1620-Jaume
Blanquer, escultor, cobra 8 lliures per la imatge de la Concepció situada damunt
la Porta Nova del Moll i l'escut reial.
-
8 d’agost de 1620 -Establiment
de Son Pere Jaume a Petra amb 26 veïns.Cada un disposa d’un hort i mig i ha
d’aportar una gallina anual a Pau Sureda.
11 d'agost de 1620-«Mes
fonch proposât y resolt posar dret de 25 per 100 en las robas de llana per
entrada per donar ocasio que no ne entrassen.»
- 1 de setembre de 1620- Ramon Fortuny i
Garcia funda un benefici en l'altar del santíssim nom de Jesús de Bunyola.
Fonch dotat dit benefici de sinquanta quatre
lliuras cens y certas casas situades derrera la Iglesia, las quals 54 L cens es
tingut fer a la Universal Consignació ab tres partidas ço es ais 20 Juny, dit
dia y als 14 Decembre.
- 27 de febrer de 1621-Consellers i jurats sol·liciten permís
per a la fundaciói d'una Casa per a les Minyones: "....per
ço se proposa a Ys. ms. si son de parer que se assenyale y done per la criansa y
habitado de dites orphens certa casa de poca importancia que te esta Universitat
en lo carrer de la Mar, o cometre a los magnifichs Jurats y honorables Sindichs
clavaris que la concambien ab altra y fassen lo que millor los apparexera pera
que dites orphens tingan ahont habitar y recullirse, y tambe donarlos poder per
fer tot lo demes que convindra fer per posar asiento en la criansa de dites
minyones y perqué estiguen ab lo reculliment que conve, de que tant se nécessita
y es tant convenient al be comu "
- 18 de gener de 1622-Gabriel Alomar és nomenat familiar del
Sant Ofici.
- 29 de març de 1622- Processó rogativa
fins al castell d'Alaró per demanar que plogui.
- 31 d'agost de 1622-«Espectable
mi lugarteniente y Capitán general.Tengo entendido que los bandos antiguos que
avia en esse Reyno de Canamunts y Canavalls se han vuelto ahora á resuscitar de
manera
que se pueden temer muy grandes inconvenientes si no se atajan con tiempo, pues
por diferenciarse
quales son de que bando, han tomado por divissa levar los del uno los cuellos
azulados y los otros blancos:' y porque conviene tratar muy de veras de
remediarlo os encargo y mando que además de las diligencias que confio haréis,
para pacificar y aquietar los ánimos echéis un bando o pregón con las penas que
comunicandolo con la audiencia pareciese, para que ninguna persona de qualquiera
calidad que sea so
pena de incurrir en ellas, lleve cuello almidonado con azul y porque
quitándooslo vos en casso que le traigáis, importará mucho para que os sigan
todos: seré muy servido que seáis el primero en darles exemplo ordenando á los
de vuestra casa que hagan lo mismo. Dado en Madrid á los 31 de Agosto 1 6 2 2 .
YO EL REY. "
-
24 de setembre de
1622- El virrei penalitza l’ús dels colls blanc i colls blaus pels
bàndols de Ciutat.
- 6 de novembre de 1622-
Inauguració de la capella del castell d'Alaró:
" Fas memòria jo Joan Coll Rector
d'Alaró com en lo any 1622 a 29 de Mars se féu una solemne processó en lo
Castell d'Alaró essent la darrera festa de Pasqua, i se beneí aquell lloc ... La
processó fonc per demanar aigua de què en tenim molta necessitat, i fonc servit
el Senyor i la sua Mare donar-ne en molta abundància ... Lo dilluns de l'Àngel
jo dit Rector Joan Coll posí mà en confiar en aquell lloc a on diguérem la
primera missa, i fer una devota de baix invocació de Ntra. Sra. del Refugi, i s'acabà
dita capella lo mateix any 1622, i juntament féu lo retaule amb una Ntra. Sra.
de bulto i un Jesús, i en cada part se pintà a la dreta St. Cabrit i a l'esquerra
St. Bassa Màrtirs en lo Castell d'Alaró, i a 6 de Nbre. de 1622, Diumenge infra
octavam omium sanctorum, se féu una solemne processó en què se montà dita figura
de Ntra. Sra. del Refugi beneïda per D. Fr. Simó Bauzà, Bisbe, i jo beneí dita
capella."
- Any 1623- Construcció de la Torre de Porto Petro.
Any 1623- Els caputxins volen fundar un convent a Palma però
troben l'oposició dels observants de Sant Francesc en una illa que ja tenia 43
convents religiosos.
Any 1623-Joan Baptista Gori, jutge de l'Audiència de
Mallorca.
Any 1623- Tomàs Garriga, mercader, propietari de Son Rabassa
(Sant Joan).
Any 1623- Mor Ignasi Garcia Fuster, de Son Garcia (Bunyola),frare,
detingut per assassinat
Any 1623- Andreu Reus pinta Jaume II per encàrrec dels
jurats de la Ciutat i Regne.
Any 1623-Fi de la construcció del castell de Pedra Picada en
el Port de Sóller. - 9 de juliol
de 1623- Mor Pràxedis Torrella Ballester als 10 anys, filla de Francesc Alfons
Torrella i Dureta, propietari de Son Torrella (santa Maria del Camí).
- 22 de juliol de 1623- Saqueig de les
despulles de Fra Antoni Castañeda a l'església de la Trinitat.
6 de setembre de 1623- Un llamp
afecta a una torre de la Seu que mira a la mar. -
16 de setembre de 1623- El
Rey. Espectable mi lugarteniente y capitán general por haberme constado de la
innocentia de don Pedro Forteza, familiar del Santo Oficio y de que le ha dado
por libre la Inquisition de la culpa de que se le imputava en la muerte de don
Jaime Juan de Berga oidor que fue dessa mi real Audienc.a y que no hubo causa
para el pregón que se publicó por este respecto dándole por traydor y que havia
cometido crimen de leza Mag't. siendo justo que se buelva por su reputación y
honra por el prejuicio que podría causar á el y á sus descendientes si los
dichos pregones quedassen en su ser y tenor he resuelto
que se borren y quiten del processo y demás partes donde estén scritos y assi os
encargo ordeneys
se execute de manera que en esta parte quede enteramente satisfecho su honor y
sin la
nota que podria causar en lo venidero y avisarme eis de como se haura hecho.—Dat.
en Madrid
á 16 de Setiembre 1623.—Yo el Rey

Monti-sion
(1624)
- 22 de març de 1624-Mor assassinat Onofre Brondo, capità.
- 2 de juny de 1624-Pere
Santacília, bandejat, relacionat amb la mort de Berga es refugia al convent del
Carme. Joan Sunyer , fill del marquès de Campofranco, del bàndol dels Canamunt
és empresonat pel virrei a la Torre de l'Àngel per haver refugiat bandejats .
Els inquisidors s'oposen al virrei perquè el marquès de Campofranco era familiar
del sant Ofici i excomuniquen al virrei.
- 3 de desembre de 1624- Neix Joan de la Concepción Mir i
Vallés, ermità, a Alaró.
- gener de 1625-Construcció del campanar
del convent del Carme i de la capella del santíssim.
-
El 22 de febrer de 1625 un llamp
afecta una torre de la Seu davant el Palau.
- 3 de juny de 1625- El
Col·legi de la Mercaderia aporta 15 lliures per al cost del portal principal de
santa Eulàlia i la torre que es construeix.
-
23 de juny de 1625 - Benedicció de l'església de
la Concepció.
- 15 d'octubre de 1625-
Quitèria Ballester, heredera dels Torrella després de la mort de la seva neboda
Pràxedis Torrella Ballester, ven 10 quarterades de terra a Pere Vich entre el
creuer d'en Borrasset i el camí del Reguer o de Robines.
- Any 1625-Quitèria
Ballester ven sis parcel·les de terra que sumen 53 quarterades i 3 quartons.
-

-
- 26 d'octubre de
1625-Sor Onòfria Torrellona, priora del convent de la Concepció del Puig de
Pollença diu que el convent té llocs en perill d'enderrocament que es poden
salvar amb estreps. El Col·legí de la Mercaderia aporta 20 lliures a l'obra.
- 2 de novembre de 1625- Mor Ramon de Berga.
- Any 1626-Obres a la seu dels defenedos de la Mercaderia al
saló principal (Consolat de Mar).
- Any 1626-Quitèria Ballester, posa a la
venda en 15 bocins de terra heredada dels Torrella, 126 quarterades.
- 25 de gener de 1626- És enterrat a Sant Nicolau el misser
Pere Serra, doctor del Reial Consell.
- 27 de desembre de 1626-Acaben les obres de Sant Vicenç de
Manacor amb les dues darreres capelles, dedicades a sant Isidre i a les Ànimes
- 21 de juny de 1627-El Col·legi de la
mercaderia aporta 50 lliures al prior del Carme perquè es faci un túmul a sor
Joana Olivera, monja morta amb fama de santa, a la capella de la Concepció.
- Any 1628-Fi de la construcció de la nova Porta Pintada .
- 5 de febrer de 1628- Jaume Fullana,
canonge...dexà que tots anys perpètuament, lo dia y
festa de tots Sants fos repartit entre pobres de Buñola una pessa de burell ros.
- 17 d'agost de 1628- Ramón Pastor
Çaforteza diu que los anys pasats construí y inventa en Mallorca unes saboneries
pera fer sabo de llosa, y feu venir de Alicant un mestre qui tingues la
mestransa de ferlos, gastant en asso molt milanars de ducats; el qual mestre
descubrí que la sosa, (herba de la cual nos
feya cas en aquest regne ni aprofitava per cosa alguna), era material necessari
pera fabricar dits sabons, y útil pera fera vidre, de que ha redundat molt gran
benefici a tot lo present regne y als drets reals y universals, perqué ultra lo
benefici que se ha fet a la fabrica del vidre, son de molt gran importancia los
drets de la exida de dits sabons, y encara valen mes los de la entrada de les
robes y mercaderies ques porten en Mallorca del proceit de aquelles. Ara ha
vingut a noticia de dit suplicant que alguns francesos y altres persones
embarcan y trahuen fora del regne molta cantitat de sosa, en notable dany del be
comu y dels drets reals y universals, perqué lo que pot valer de dret dita sosa,
encare ques trague tota la
ques fa en Mallorca, no importara en un any sinquanta lliures, y los sabons ques
fan cada any importen de dret molts centenars de ducats; y si ab la comoditat de
dit material se fan altres saboneries vindra a valer lo dret de dits sabons molt
mayor quantitat, y per lo contrari si nos posa remey en que dita herba nos
trague cessara lo curs del negoci de sabons, o per lo manco es cert que no sen
faran tants com se espera sen vindran a fer, ultra del perjuy ques fa a la
fabrica del vidre.
En consideracio de lo qual dit Ramon Pastor Çaforteza suplica a V. S., a qui
principalment com a pares desta república toca mirar per lo be commu y utilitat
publica, se servesca posar remey a dit inconvenient, representantlo a su Sria.
Illma. y Rl. Consell, pera que attesa la utilitat publica y la que
particularment resulta ais dits drets reals y universals, se servesca prohibir
la treta de dita herba sosa, que a mes de ser just ho rebra dit supplicant a
singular merce. Et licet, etc.—Altissimus etc.
Nos altres debaix escrits, arrendadors dels drets de mar, deim; que no trayentse
la dita sosa del regne es mes benifici dels drets, per lo que ella serveix per
fer los sabons, que ve a valer molt mes lo dret que lo que pot donar trayent la
dita sosa, y axi nos hi contentam tots que nos trega, per lo qual no s demanara
ningún perjuy a la Universitat perqué nos darà molt mes benefici. En fede lo
qual firman la present vuy als 17 de agost 1628.—Jaume Antoni Llabres—Juan Mir—MiquelColom.
- Setembre de 1628- El Gran i General Consell demana sense
èxit al rei el dret dels jurats a assistir al torments aplicats per el
Sant Ofici.
- 10 d'octubre de 1628-Pere de Cavalleria, alcaid de Santueri.
- Any 1629- Pere-Joan Pinya obra el sagrari per a la parròquia
de Bunyola.
- Any 1629- Primer llibre de defuncions de Sant Joan.
- Any 1629- El canonge Bartomeu Llull acull nines orfes a unes
cases al costat del convent del sant Esperit de Roma en la parròquia de sant
Nicolau.
- Any 1629-Miquel Bestard pinta la tela del "Martiri de Cabrit
i Bassa".
- 3 de novembre de 1629-El Gran i
General Consell decideix "mudar la plaça y banch
del oli apart mes comoda ... per estar...en lloch y puesto lluny y
incomodo los mercaders y vaxells qui venen a comprar y acarregar olis nou poden
fer ab la brevedat que sería si poguessen aportar las pipas a la matexa placa
ablo qual se despedirían mes prest obligant y convidantlos a tornar la bona
comoditat y despedítió...".
- 15 de novembre de 1629- Baltasar Lloret cobra 12 lliures
d'ajuda per tenir hostal a Muro.
- 20 de desembre de 1629-Fra Antoni
Moranta demana ajut al Col·legi de Mercaders perquè ja s'han gastat 2000 lliures
per a fer el retaule de l'oratori del Roser de sant Domingo a Manacor i
necessiten 2000 lliures més per acabar-lo.
- Any 1630- Es gegant i sa geganta surten a la processó
del Corpus de Sóller.
- Any 1630- Joan Miquel de Santacília ven "son Dexopta
d´Algaida" a Miquel Joan (Son Miquel Joan).
- 13 de maig de 1630- El Col·legi de la
Mercaderia aporta 400 lliures, pagant 10 lliures cada mes per a
l'allargament de l'església de santa Creu, afegir dues capelles i posar la
coberta a la capella Major que segueix descoberta.
- 13 de juliol de 1630- Funeral del bisbe i virrei Baltasar de
Borja.
- 10 de setembre de 1630- Bandolers de
la colla de Llorenç Coll "Barona maten el comissari reial Joan Planes en el
fossar de l'església de Muro.
- 24 de desembre de 1630- El rei ordena que els familiars del
sant Ofici siguin exempts d'haver d'allotjar soldats, gent de guerra i oferir
ajuts de manteniment als soldats, a les ciutats, viles i llocs superiors als 500
habitants. En llocs inferiors als 500 habitants serien exempts la meitat dels
afectats.
- Any 1631-Restauració de la Torre des
Moro a Sa Porrassa.
- Any 1631- Pere Ramon Safortesa i de Vilallonga compra comtat
de Sta-Maria de Formiguera (6.250 lliures).
- Febrer de 1631- Una disputa entre la Reial Audiència i la
cúria eclesiàstica, en relació amb la creació del col·legi jesuïta de sant
Martí, provoca l'excomunió del regent i oïdors de la Reial Audiència per haver
citat al vicari general de la diòcesi davant el banc regi, i aquests en
represàlia li van confiscar els béns i van manar pregonar públicament el seu
bandejament.
- 16 d'abril de 1631- Del dijous i divendres sant
"...a instancia del Rvd. Procurador fiscal de la Cort
ecclesiastica, exhortam a totom generalment, de qualsevol lley, grau, conditio o
stament sien, que en la isglesia de dia y de nit, vellant, tant quant Nostro
Señor stara en el Monument, stiguen ab la reverentia deguda, no asseguts en
terra ni en los bancals, tenint lo sombrero fora del cap; y en pena de
excomunionis
major manam que ningu pusca estar assentat ab cadires dins de las isglesias en
tot lo dit temps, ni tirar confitures ni altres cosas de menjar a les dones; ni
en la processo puguen aportar camis, vestits en la dita processo, sino los qui
son benefficiats, o los qui tenen ordens sacros; ni anar ab la cara tapada y
aportar capirons sino serán los disciplinants, los quals volem que vajen ab
vesta o faldes llargues tant com se assoteran, y no de altre manera, per ser
cosa indecent anar de altre forma "
- 8 de novembre de 1631-Agnès de Tagamanent i Fortesa, filla
d'en Gregori Tagamanent i Fortesa, difunt, i de na Caterina Santacília, ordena
testament. Nomena marmessors al seu padrastre Jaume Rossinyol, a la seva mare
Caterina i a la seva tia Elvira de Sureda i de Santacília. Disposa ser enterrada
a l'església de Sant Domènec on hi ha enterrat el seu pare, i en cas de morir
amb infants, en el vas del que serà el seu marit. Institueix a la seva mare com
a usufructuària dels seus béns que passaràn, després de la seva mort, al seu
primer fill mascle, en cas de tenir-ne.
- 21 de desembre de 1631- Assassinat Jaume Joan, clergue.
- Manquen les actes del Gran i General
Consell del període 1632-1636
- Any 1632- Pere de Santacília i Pacs recluta a costa seva una
companyia de 500 homes per a Milà.
- 8 de febrer de 1632- Santa Maria:
"Mes fonch proposat per lo jurat Michel Far, que en
la vila ahi-ha personas que tenen molta necessitat, 90 es que van despullats y
també patexen per rahó que no mengen".
- 22 d'abril de 1632- Intervenció de la
Justícia en un altercat entre el Comendador Dameto i els seus esclaus. Notícia
extreta d'una carta datada a Mallorca a 22 d'abril de 1632 i dirigida pel dr.
Marc-Antoni Cotoner a D. Pedro de Santacília. ACB, Correspondència de Santacilia,
5017.
- Lo Comendador Dameto ha ya molt temps
tenia dos esclaus en casa sua ab cadena perqué volia de ells mes rescat del que
podían donar y ultimament no sé si perqué volia fugir o perqué no volgue firmar
un acte que ell volia talla a un de ells ab sas proprias mans las dos orellas.
Sabe-u la Justicia y ana a sa casa y rompent portas prengueren los moros.
Demanarenlo los del hábit de St. Joan y els entregaren y desprès per maior
custodia los tenen en la presó a disposició del Comendador
Fuster y a Dameto tenen en Justicia...
- 24 de maig de 1632-Fra Juan de
Santander, bisbe, posa la primera pedra de la capella major de sant
Miquel.
- 18 de juny de 1632- Ferit de mor d´una arcabussada Gregori
Santceloni estant a la casa d'Antoni Verí.
- 11 d'octubre de 1632-S'acorda la pau dels cavallers a Sant
Francesc.

El convent de
Jesús estava situat a l'actual carrer de Jesús on hi ha l'Hospital
Psiquiàtric
- 30 d'octubre de 1632-S'acorda la pau dels bandolers al
convent de Jesús.
- Any 1633-Fi de la construcció de la nova torre de Portopí
on hio consta la inscripció «Reinando D. Felipe IV, siendo
Virey D. Josepe de la Muza Conde de Plasencia, y Jurados Francisco Brondo, Tomás
Garriga, Jaime Morell, Gabriel Amengual, Francisco Serra y Jaime Llinas. 1633.»
-
20 de juny de 1633-Arriben sis galeres de Malta a
Ciutat.
-
13 de setembre de 1633 -Fundació de
Nostra Senyora de la Sapiència.
- Any 1634- Pere de Santacília i Pacs (Canamunt) amb les
tropes reclutades a Mallorca s´apodera del castell de Mitelburg (Magúncia).
- 3 de març de 1634-Nicolau Gual és sepultat a Sant Domingo.
- 27 d'abril de 1634-El Col·legi de la
Mercaderia aporta 15 lliures per a la reforma de la capella del sant Crist de
santa Eulàlia, i 100 a Sor Beatriz Josefa Oliva Asunción, priora, per a
les obres del convent de Santa Teresa de Jesús.
- 27 d'abril de 1634-El
Col·legi de la Mercaderia aporta 25 lliures a sant Miquel per a la construcció
de la capella major. També aporta 100 lliures per a l'església de la
Misericòrdia a sol·licitud de la priora sor Úrsula Julià, perquè són 38
religioses que hi conviuen sense recursos, l'església té molts danys i no
tenen retaule.
- 16 d'agost de 1634-Les
autoritats mallorquines es comprometen a fer una lleva de 2.000 soldats, però
juntament amb els 104 oficials només aconsegueixen un màxim de 1.613 homes
repartits en 26 companyies que havia de dirigir el comte de santa Maria de
Formiguera. El reclutament es feia des de les taules col·locades a la porta del
moll amb els diners que havien de pagar als reclutes.
- 15 d'octubre de 1634-Miquel Lluis Ballester de Togores i
Salas compra al rei Felip IV la jurisdicció civil i criminal d'Aiamans i Lloseta
per 80.000 reials.
- 17 d'octubre de 1634-Els moliners de vent de Manacor es
segreguen del gremi de Palma.
- 10 de novembre de 1634- Miquel Lluís Ballester de Togores i
Salas
obté de Felip IV el títol de comte d'Aiamans.
- 2 de maig de 1635-En un enfrontament
dels bandolers amb un escamot dels comissaris dirigit per Bernadí Alorda mor el
bandoler Bartomeu Morei.
- 3 d'agost de 1635-Joan de Sales i Fuster en testament deixa
a la parròquia de santa Creu el producte de tres anys de tota la seva hisenda
per a obra pia. Era propietari Biniatzar i Barcelona, de Bunyola, Ayamans i
altres béns.
- 14 de setembre de 1635- Pere de Santacília i Pacs és nomenat
almirall i cap de l'armada a Catalunya.
- 1 d'octubre de 1635-Posada en marxa del Col·legi de La
Sapiència.
- Any 1636- El rei disposa contra els cabells llargs, pulseres
i reguinyols dels homes: com la experiensia haja
mostrat lo gran abus que hi ha en materia deis cabells llarchs, pulseras y
ragañoils que acustuman
portar los homens, lo que á mes de ser molt perjudicial, es propi trage de donas
y molt contrari als homens, per lo que sa real magestad que Deu guarda ha manat
llevar lo us de dits cabells, polseras y ragañoils.
- 25 de juny de 1636- Enterrament de
Jaume Blanquer, escultor, a la capella del Corpus de la Seu.
- 19 de novembre de 1636- Espiridió Flor, prior del Carme,
posa un entredit contra el bisbe.
- 29 de desembre de 1636-El Gran i General Consell sol·licita
del monarca que no s'instal·lin a Mallorca les tropes de l'almirall Oquendo,
mitjançant els síndics a Madrid, Miquel Çanglada i Antoni Mesquida.
- 22 de gener de 1637-El llicenciat del Sant Ofici , Joan Fe,
lliura una nota al virrei Alonso de Cardona en la qual el Tribunal s'oposa a la
instal·lació dels 4.000 soldats d'Oquendo en cases dels membres del Sant Ofici
perquè va contra els privilegis que tenen de no haver d'acollir a memebres de
l'exèrcit.
- 4 de febrer de 1637-S'informa al Consell d'Aragó de la
mancança de blat a Mallorca.
- 15 de març de 1637-Fondegen a Alcúdia
17 galions amb les tropes dirigides per Oquendo.
- 16 de març de 1637-El virrei Alonso de
Cardona va a Alcúdia per tal de fer desambarcar les tropes d'Oquendo i
organitzar l'acollida.
- 19 de març de 1637-L'inquisidor insta al virrei a no posar
en marxa l'acollida de tropes de l'almirall Oquendo, i a conferenciar sobre la
disposició. El virrei s'hi oposa perquè es tracta de la voluntat del monarca, i
perquè no creu que els familiars del Sant Ofici gaudeixin d'aquest privilegi,
perquè els familiars del Sant ofici disposen de més de 250 cases que fan
possible l'acolliment i perquè d'altra manera es perjudicaria a tercers si
s'imposava l'acolliment en les cases dels pobres. L'inquisidor, davant
l'oposició, imposa una multa de 500 ducats al virrei en cas de no conferenciar,
que es materialitzarien en els procuradors Antoni Ginard, Antoni Mesquida,
Bartomeu Miró i Giuseppe de Pueyo.
- 22 de març de 1637- Quatre companyes
amb tambors i banderes, amb soldats armats de piques, arcabussos i mosquets
entren a Palma i dipositen les armes a la Sala de la Governació.
- 23 de març de 1637-Entren a Palma dues
companyis més de la flota d'Oquendo i s'allotjen com totes en cases particulars.
- El 24 i 25 de març arriben a Palma set
companyes més de la flota d'Oquendo . El Gran i General Consell aporta 3000 lliures per a l'acolliment.
En total s'allotjaren 13 companyes formades majoritàriament per soldats
d'Andalusia.
- 3 d'abril de 1637-El virrei fa instal·lar els soldats
d'Oquendo en les cases dels familiars del Sant Ofici.
- Antoni Mesquida i Bartomeu Miró, oposats a seguir els
criteris de l'inquisidor, són excomunicats.
- Any 1637- Francisco Gregorio,inquisidor a Mallorca.
- Any 1637-Antonio Gual de Oleza publica La Oronta a Nàpols, i
la dedica a l'esposa del virrei, duc de Medina de las Torres.
- 3 a 4 d'agost de 1637-L'armada comandada per Antonio Oquendo
abandona l'illa després de quatre mesos d'acolliment.
- 17 de setembre de 1637- Albertí Dameto, obté el títol de
marquès de Bellpuig.
- 1 d'octubre de 1637-El Consell d'Aragó comunica al rei que
l'estada de les tropes d'Oquendo a Mallorca han suposat una despesa de 28.000
lliures que ha hagut de prendre del Reial Patrimoni.
- 15 d'octubre de 1637- El comte d'Aiamans assalta el convent
de Santa Magdalena.
- 22 de setembre de 1637- Joan de Santander, bisbe i
lloctinent general, ordena la detenció de Miquel Lluís Ballester de Togores,
comte d'Aiamans per l'assalt al convent de Santa Magdalena.
- 7 de desembre de 1637-El virrei anuncia una nova estada de
les tropes de l'almirall Oquendo.
- 15 de desembre de 1637-Una pragmàtica de Felipe IV
introdueix el papel segellat a sol·licitud dels procuradors.
- 20 de desembre de 1637-El rei ordena que de les 50.000
lliures consignades a l'Armada es paguin les 28.000 lliures que el Consell
d'Aragó va pagar per l'estada de les tropes d'Oquendo a Mallorca.
- 24 de desembre de 1637- Mor assassinat Antoni Salom,
algutzir reial. El mateix dia s'enfronten Pelai Quint i Lleonard Safortesa.
- 28 de desembre de 1637-Els jurats en nom del Gran i
General Consell supliquen al monarca que es faci valer el privilegi atorgat pel
rei Marti, el 8 de juliol de 1401, que permet no acollir de nou a les tropes de
l'almirall Oquendo.

Obra de Joan Blanquer
(1646)

Dormició, obra de
Guitard (any 1650)
- Any 1638-Mallorca disposa de 33 torres de vigilància.
- Any 1638- Domenico Belloto compra Son Rossinyol (camí de
Sóller).
- Gener de 1638-Mor a Barcelona Miquel Lluis de Togores, comte
d'Aiamans.
- 7 de gener de 1638- Albertí Dameto senyor de Bellpuig obté la
jurisdicció civil i criminal sobre la seva cavalleria i les seves terres a Artà
i Bunyola (S'Heretat).
- 8 de gener de 1638-El rei ordena al virrei Alonso de Cardona
que es prepari l'acolliment de l'armada que arribarà de Nàpols comandada per el
comte de Monterrey. A Manacor s'allotgen en cases particulars 185 soldats amb un
cost de manteniment de 32 lliures diàries a càrrec dels jurats.
- 17 de febrer de 1638-L'armada dirigida per l'almirall
Antonio Oquendo arriba a Maó.
- 18 de febrer de 1638-Mor assassinat Antoni Barceló "Cordella".
- 28 de febrer de 1638- Albertí de Togores hereda les
cavalleris d'Aiamans i de Lloseta.
- 4 de març de 1638-
A una legua, de essa. ciudad tuve aviso de Arta que no era
cierta la nueva de haver desembarcado moros como lo devieron entender V- Mags.
por el mismo que remití al Regente, sin permitirme el lugar poderlo escrivir y,
hallándome con el aviso que antes de partir tuve de Alcudia de que entravan por
el puerto mayor de ella tres navios, juzgando ser de la armada real acordé
encaminar mi viaje a la misma ciudad para salir de la confusión en que me tenian
el encuentro de los avisos, he llegado a ella cerca de ponerse el sol y
entendido por los pasajeros haver llegado la gente de que Don Antonio de Oquendo
me tenia avisado, el número es de dos mil y ochocientas placas, españoles,
italianos y alemanes, de que me da particular cuenta en carta de primero deste y
me remite dos de su Mageetad por el Supp.m o de. Aragón y Junta de Armadas y en
ambas me manda alojar la gente de las dos que se hallan en puerto de Mahón y
juntamente me remite otras dos para el Grande y General Consejo y para V. Mag. y
en execusion confio mostraran, y el Reyno, la fineza y afecto con que acude
siempe a su Real S,c i o esforzandose en esta ocasión a hacerse para aligerar el
gasto de su Real Hasienda, pues para ello dispensa en la pramática del año 14 y
las demás que prohiben gastar dinero de la consignación. Con que no he podido
excusar
de admitir esta gente hallándome con órdenes expresas. Guarde Dios a V. mag.como
puedo y deseo.—De Alcudia a 4 de marzo de 1638-Don Alonso de Cardona.
(AHM f.°280).
- 6 de març de 1638-
"Primerament en continent que arribará la infanteria que
se ha de alojar en aquexa vila los donará alojament servant en ell tota la
igualtat posible sens excepció de persones encare que sien oficials o familiars
del Sant Ofici, excepto los eclesiastichs, fins y tant estiga declarat en la
contracció que sobre de axò esta indecissa, y fareu donar a dits soldats un llit
de dos en dos ab se márfega, llensols y flassada, foch, llum, sal y aygua, y als
capitans, alferis y sergents, y si van altres oficials majos, com son mestre de
camp, sargent major, ayudanta, capella major y damés capellans, los fareu donar
les millor posades y amés de lo sobre dit tindran los amos de les posades
obligació de aguiarlos de manjar, donantlos les rections ab igualdad sens
aventajar en la cantitat los oficials dels soldats ordinaris. Mes donareu per
rectió dos lliures de pa en dos o tres pans com millor vos aparegué. Mes donareu
per rectió quatre doblés de vi en especie, franch de quint, per quant se ha de
pagar de dinés de se Magestad. Mes donareu per rectió quatre onses y mitje de
toninya, bacallar . o peix salat, y quant no tindreu les dites coses los donareu
la mateixa cantitat de formatje. Mes donareu per ractió de qualsevol especie de
llegum, com es faves,
guixes, siurons, fasols o arròs, una onsè y mitje, reduint la masura ab que se
acostumen mesurar les llagums a pes. Mes donareu per rectió una onse de oli, mes
per a quant ab claredad se puguen repartir les rections y aportar compta rahó de
aquelles guardareu le següent orde...Dats en la ciutat de Alcudia el 6 de mars
1638-Don Alonso de Cardona" (AHM f.°299)
- 18 de març de 1638-Mor assassinat Arnau Miralles.
- 26 de març de 1638-El virrei Alonso de Cardona disposa d'una
primera partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de l'armada
d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.
- 28 d'abril de 1638-El virrei Alonso de Cardona disposa d'una
segona partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de l'armada
d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.
- 14 de maig de 1638-El virrei Alonso de Cardona disposa d'una
tercera partida de blat de 1.000 quarteres per a l'acolliment de l'armada
d'Oquendo, a descomptar de l'import a pagar al reial Patrimoni.
- 7 de juny de 1638- L'almirall Oquendo adverteix des de Maó
al Consell d'Aragó que l'Armada no disposa ni de queviures ni de diners, per la
qual cosa està a punt de desfer-se.
- 7 de juliol de 1638-A
los amados y fieles nuestros los del Grande y General Consejo de nuestro
Reyno de Mallorca—El Rey: Amados y fieles nuestros. El Rey de Francia me ha
acometido en España y entrado con tan numeroso exercito que con suma brevedad ha
ocupado el puerto del Passaje en la provincia de Guipúscoa y otros puestos
fuertes de donde pueden encaminarse a mayores progressos, y siendo tan
importante assi por la propia reputación como por los grandes inconvenientes que
se siguen si no se desalojasse luego de
allí, me ha parecido avisarhos del estado del aprieto en que me hallo,esperando
no menores demostraciones de vuestra, lealtad y fineza en mi servicio que
en otras ocasiones he experimentado y assi os encargo que asistays y tomeys muy
a vuestro cargo la leva de los mil y quinientos infantes con lo que esse
Reyno tiene ofrecido por ser inexcusable y desear Yo que con vuestra voluntad se
obre lo que será fuerça executar si no se hallasse tan prompta . como lo pide la
ocasión de que no puedo dudar en semejante aprieto, y mas tratándose de defensa
común y en España y teniendo ocupado el francés
puerto tan considerable como el del Passaje y otros. Datt. en Madrid a VII de
julio MDCXXXVIII=Yo el Rey
- 21 de juliol de 1638-L'almirall Oquendo surt de Menorca amb
l'Armada.
-
3 d’agost de 1638 Alonso de
Cardona vol imposar una lleva de 1500 homes però el poble s’hi oposa.
-
Dominics de Manacor:
Als 12 de setembre 1638 se ha principiat lo retaula del SSmo. Nom de
Jesús, y en lo principi se ha concertat per la peanye de dit retaula
ab mestre Antoni Ballester sculptor per tota la fayna. axi de
sculptor com de fuster y juntament lo llenyam, claus, ayguacuita
ettc. per preu de coranta y sis lliures, dic 46 L
-
23 de setembre de 1638- Antoni Nunis de Sant Joan obté
per sentència la baronia d'Empúries.
-
13 de desembre de 1638-Rafel Bauçà, donzell, capbreva
un alou sobre una pocessio dita Villela, situada en lo terme de Sant Juan de
Sineu, tenguda en alou propi y affrontada una part ab la poss". dita Maja,
del Mag. Pere Gual, y de altra part ab poss". dita Sollanda, dels hereus del
Magch. M".
Matheu togores, donsell, y per les restants parts ab la sobre dita poss".
del dit Nadal [o Rafel] Bauça.
- Any 1639- Jordi Abri-Descatlar és el propietari de Son Pisà
a Bunyola.
- Any 1639- Jaume Bauló, corsari, captura la Santíssima
Anunciata, manada pel corsari Francesco Amadeo, de pavelló genovès.
- 11 de gener de 1639-Els fusters de Manacor es segreguen del
gremi de Palma.
- 21 d'abril de 1639-Persecució dels
bandolers- "Nos don Joseph de Lanuza y
Rocaberti...ordenam y manam....qualsevol persona qui tindra cavall o cavalls que
tot lo temps que starem personalment fora de la ciutat de Mallorcha en
persequtio de delinquents degue tenir aquell o aquells dins la ciutat sola de
Alcudia o dins las vilas forenses de son districte ahont serán habitadors"
- "ordenam y manam que tot lo temps que
starem fore de dita ciutat personalment en dita persequtio los qui exiran fora
de dita ciutat de Mallorcha fora dels murs de ella, tots los habitadors de la de
Alcudia tant dintre los murs de ella com fora, y los de las vilas forenses y sos
termes en poblat y fora poblat, tant si aniran a
peu com a cavall no aportan capas, ans be vajen en cos y sens ellas"
- "ordenam y manam que totom generalment
de qualseuol stament y qualitat que sian tingan sos mosquets, arcabusos de
munitio e escopetas de las que no están proibidas per pragmáticas o edictas
reals, condretas, ab munitio de bales, poluora, metxe y tot lo demás necessari,
para que sempre que convenga puga acudir ab tota puntualitat en servey de sa
real Magestad"
- " ordenam y manam als batles reals y
sos llochs tinens de la ciutat de Alcudia y vilas forenses que per ningum cas
permeten ni tolleren dexar entrar, star o habitar dins ditas ciutats y vilas
forenses y llochs poblats algu o alguns delinquents ab armas o sens ellas, tant
de las prohibidas com de las que nou son, ans be encontinent que los tals
delinquents bandetjats, pregonáts o no pregonats, serán vists y trobats dins
poblat o vullan entrar en ell fassan tocar lo attambor y repicar las campanes ab
rebato para que tots los habitadors ab las suas armas y los dits balles reals ab
sos llochstinents ab las suas, conforme los sera ordenat ab carta apart, vajen
en persequtio dels tals delinquents fins a tenirlos capturáts"
- "ordenam y manam als dits balles reals
y sos llochstinents que durant dit temps posen guardas y sentinellas de vista
que sian personas de confiansa y fidelitat, sens que en acó hi haja excepcio de
personas, en los campanars de las iglessias, o en alguna part que apparegue mes
convenient"
- "ordenam y manam que de aqui al devant
per nigun temps persona alguna de qualsevol conditio o stament que sia, no gos
ni presumesca aportar baló an el sombrero a la part dreta ni squerra, a la part
davant ni derrera, ans be aportan aquell sens baló aigu ni altre qualseuol señal
que denot ni denotar puga parcialitat"
- "...y que axi mateix no pugan aportar
mascara, bêcha posada en la cara, mostatxeras grans ni petitas, ni altre cosa
qui puga impedir franquear la cara"
- "...persona alguna que haja de surtir
de son districte per anar fora de aquell y constituirse en altre districte, no
puga aportaisen pa, vi, carn o altre sustento, en altre districte si no es
prenint billet del baile real del
districte de hont se partira, y dega aquell entrenar al baile real o a son
llochtinent a la vila o lloch ahont anira"
- " prometem a qualseuol persona de
qualseuol grau o stament que sia qui nos donara notitia de alguns delinquents
que estigan escondits o de personas quels hajan afavorits, quels guardarem tot
secret"
- 22 de maig de 1639- Nicolau Calafat , Rafel Mieres i Antoni
Sales , de Valldemossa, elegits a sac i sort per a servir al rei a Menorca.
Cobraran 30 lliures cadascun, pagats pels veïns.
- Any 1640- Lope de Francia i Gurrea virrei del regne de
Mallorca.
- Any 1640- La Cúria eclesiàstica tortura a un coix i
provoca la protesta dels jurats del Regne de Mallorca.
- Any 1640- Els delictes provocats per armes de foc són
competència exclusiva del Virrei i de la Reial Audiència.
- Any 1640- Els jesuïtes prohibeixen l' ensenyament del
cartesianisme.
- 20 de gener de 1640-Mor assassinat Antoni Amorós.
- 12 de febrer de 1640.El comanador de Sant Joan, Onofre Sanglada, cunyat de Gabriel Berga, del
bàndol dels Canamunt és arcabussejat. Un dia després detenen el mateix
Onofre Sanglada, el misser Berga i el pressumpte agressor Gabriel
Valero.
- Fas memòria com en lo
añy 1640. trobant.me jo Rafel Sancho en Vallència vingué un correu a
Vallència de Barcellona y conta de nou com en Barcellona los Catalans avian mart
lo Virrey de Barcelona, que era lo il lustrissim Senor Dn. Ramon de Queralt,
Conde de Santa Coloma y Queralt, Virey de Barcelona, lo qual mataren en lo dia
del Corpus dit any 1640 - per memòria.
(A.R.M. - Arxiu Torrella, 637, f. 2.v.)
- 9 d'octubre de 1640-Miquel
Galmes natural de la vila de Sant Joan, fa donació inter vivos a la seva tieta
Caterina Armengol, de tots els seus béns mobles i immobles en cas de mort, ja
que és soldat de sa magestat el Rei.
- 10 d'octubre de 1640-Mor assassinat el capellà Bernat
Fàbrega.
- Any 1641- Pere de Santacília i Pacs és nomenat ministre del
Suprem Consell de Guerra.
- Any 1641- Obra del Retaule de Nostra Senyora del Roser de
Bunyola. Té per autor, Pere-Joan Pinya.
- Any 1641- Els jesuïtes de Monti-sion eren : P. Miquel
Socíes, rector; el Pare Antonio Vedel, ministre; el Pare Joan Baptista
Escardó, el Pare Pere Antoni Custurer, el Pare Jeroni Crespi, el Pare
Francesc Alçamora," el Pare Lluis Vida, el Pare Pedro Hernández, el Pare
Raymundo Nadal, el Pare Ignacio Viu, el Pare Franco
Perandreu, el P.e Fran.c o Bestard, el P.e Raymundo Gual, el P.e Antonio
Clapés, el P Hugo Berard, el P.c Onofre Ros.
- 16 de gener de 1641- Instauració de la República Catalana.
- 23 de gener de 1641- Pau Clarís, president de la
Generalitat , accepta la sobirania del rei Lluís XIII de França.
- 26 de gener de 1641- Derrota castellana a Montjuic davant
les tropes de Pau Clarís.
- 27 de gener de 1641-Mor assassinat Joan Fiol.
-
El 6 de febrer de 1641 el
comissari Pere Marco és assassinat a la Porta de Jesús.
- 13 de maig de 1641.Arriben al port de
Palma quatre galeres que venien de Gènova i amb elles el marquès de Leganés.
- 25 d'agost de 1641-Arriba el virrei
Lope de Francia procedent de Tarragona on havia anat amb altres cavallers
mallorquins per tal d'ajudar contra el setge francès.
- 31 d'agost de 1641-Mor assassinat Nicolau Seguí, alaroner.
- 12 de setembre de 1641-Mor Joana Aina de Belloto i Rius.
Deixa 100 lliures a Monti-sion.
- 9 d'octubre de 1641-Mor el jesuïta artanenc Sebastià
Caselles als 31 anys.
- 27 de novembre de 1641-Jeroni Verí, del bàndol de Canavall
és apunyalat de mort a la costa rodona de Sant Domingo.
- 15 de desembre de 1641-Francesc Joan Magarola, nomenat
doctor de l'Audiència.
- 30 de desembre de 1641- Mor assassinat Príam Villalonga.
- 30 de desembre de 1641-El sastre Magí Güells és enterrat a
l'església de Monti-sion.
- 27 de febrer de 1642-Mor assassinat Bernat Benejam, alcudienc,
a la Quartera de Palma.
- 6 de març de 1642- El Sant Ofici condemna l'Augustinus, obra
de Jansenius.
- 17 d'abril de 1642-Mor assassinat Andreu Ginard, capellà.
- 5 de maig de 1642- Mor assassinat Pere Joan Dameto Simonet.
-
14 de juny de 1642-Jeroni Loaces és cremat a la
vall de la Porta Plegadissa (Oms-Rambla) per sodomia i assassinat d'un menor.
- 29 de juliol de 1642 -Resulten
ferits d’arcabús en enfrontaments de bàndols, Jeroni de Salas (Canamunt) i
Francesc Truyols (Canavall).
- 12 d'agost de 1642- Nicolau Dameto Simonet s'uneix als
bandolers per venjar la mort del seu germà.
- Setembre de 1642- El virrei condemna al notari Maties Ferrer
a tres anys de galeres i inhabilitació per a exercir el seu ofici, per un
delicte de desacatament. Tot i que l'acusat al·lega ser clergue tonsurat i
el bisbe interposa una causa de contenció per aquest motiu, el virrei decideix
l'execució de la sentència.
- 16 d'octubre de 1642- Com a conseqüència del conficte amb el
virrei , el bisbe el posa en entredit i excomunica als oficials
que han intervingut en el procés.
- 9 de desembre de 1642-Orde de captura contra Jordi Dameto i
Jeroni Rossinyol.
- 27 de desembre de 1642-Nou entredit del bisbe contra el
virrei.
- Any 1643-A la parròquia de Beniardà, el 58 % dels
pares dels confirmats aquest any era d’origen mallorquí.
- 1 de gener de 1643- El bisbe fa condemnar en el sermó de
Raimon Gual des de la trona de Monti-sion al virrei Lope de França que estava
excomunicat.
- 6 de gener de 1643- Des de la trona de Monti-sion es maleeix
en el sermó de Raimon Gual al procurador reial Francesc Sureda i Vivot ue
estava excomunicat.
- 24 de gener de 1643-Dissabte- Mateu Custurer és enterrat a
una capella de Monti-sion.
- 25 de gener de 1643-Suspensió de l'entredit del bisbe
i de l'inquisidor contra el procurador reial.
- Abril de 1643 . El rei aprova al virrei en el cas de
competències sobre el procés al notari Maties Ferrer i ordena al bisbe que
anul·li les penes canòniques imposades.
- El 19 de maig de 1643 en un combat a
Morneta, Binissalem, resulta mort Mateu Mas, i ferit Llorenç Coll "Barona".
Jordi Grau va ser capturat.
- 30 de maig de 1643- Mor assassinat Jaume Desmàs.
- 4 de juny de 1643- Dia del Corpus. Mor assassinat Jeroni Pacs Puigdorfila
de trets a la boca i a casa seva. Poc abans la víctima s'havia burlat d'uns
jesuïtes.
- 10 de juny de 1643-Desembarquen
400 sarraïns a Andratx i maten l'alcaid Ramon Alemany i el capità Jordi
Orlandis.
-
26 de juny de 1643- És empresonat Jordi Dameto.
- 23 de juliol de 1643 -El bisbe absol
el virrei, excomunicat pel procés al notari i tonsurat Maties Ferrer i alça l’entredit contra el mateix.
- 14 d'agost de 1643-Mor assassinat Onofre Brondo.
- 6 de setembre de 1643- Ramon de
Puigdorfila, familiar del Sant Ofici, és empresonat per la Reial
Audiència.
- 25 de setembre de 1643- Detingut i empresonat Ramon
Puigdorfila.
- 25 d'octubre de 1643- Fuga de Tomàs Verí i Guerau Pont,
empresonats a la Torre de l'Àngel (Almudaina).
- Any 1644-Construcció del primer oratori de Ses Salines.
- Any 1644- Plànol de Palma.
- 13 de gener de 1644-El jesuïtes obtenen permis per a
recollir aigua de la canonada de la Criança.
- 5 de març de 1644- Jaume Alorda i Joan Torrents, empresonats
a Binissalem.
- 24 de març de 1644- Mor assassinat Joan Güells.
- 1 de maig de 1644- Mor assassinat Francesc Llompart.
- 4 de juny de 1644-El dia de l'Àngel
deixa de ser festa de precepte, després de la reducció de festius feta per Urbà
VIII l'any anterior.
-
9 de juny de 1644 -Pere Torrens, bandejat és mort
per la partida de Llorenç Bareno.
- 13 de juny de 1644-
Assassinat de Jaume Borràs, escrivà de la Reial
Audiència.
- 20 de setembre de 1644-
Sac d'Ordi, bandoler, és penjat i esquarterat a Mai-nou (santa Maria)
- 21 de setembre de 1644-
Santa Maria- Paguen per les forques fetes a Mai-Nou (abans Masnou i Yarfa)
"A mestre Barthomeu Ferrer,
picapedrer, 27 sous per guix y per treball, quant feren les forques den Sach de
Ordi". "A Juan Canyelles, set sous y mig per cinch quarteres y mitge de cals".
"A Andreu y Maciá Amengual, Miquel Parets y Joan Ramonell, set sous a quiscún
per tallar llenya prop de les forques". "A Pere Canyelles 10 sous per feina feta
a les forques den Sach de Ordi".
- 24 de setembre de 1644- Mor Joan Miquel Santacília Togores,
cavaller d'Alcàntara.
- 27 de juliol de 1644 -El virrei Lope
de Francia i Gurrea surt a perseguir els bandolers.
- 16 d'octubre de 1644-Derrocada la casa de la marquesa de
Bellpuig a Selva per haver encobert al bandoler Barona.
- 15 de novembre de 1644- Els bandolers
Bartomeu Catxo de Selva, Guiem de Moscari, Capeller d'Inca, Gargamellot de
Petra, en Barrera d'Alaró i en Bartomeu Moiana de Montuïri maten
Mateu Prats d'arcabussades quan passava per l'estret de ses Basses (Marratxí) i
feren en una cuixa l'agutzir Bernat Cabanelles.
- 15 de novembre de 1644- A la casa de Llorongo Sureda
s'inicien converses de pau entre els bàndols.
- 22 de novembre de 1644- Arriba el nou virrei José de Torres
Pérez de Pomar de Mendoza.
- 23 de novembre de 1644- Jeroni Ballester de Togores hereda
les cavalleries d'Aiamans i de Lloseta.
- 23 de novembre de 1644-El duc de Tursis, Carlo Doria visista
Fra Alonso Rodríguez i fa una aportació de 100 reials de 8 per tal de fer una
llàntia de plata per a la capella del beat Lluis Gonsaga.
- Gener de 1645- Excomunió temporal del virrei de Mallorca per
haver capturat un bandejat refugiat a la parròquia de Manacor.
-
Dia 12 de febrer de 1645 el
virrei José de Torres Pérez de Pomar de Mendoza és excomunicat pel vicari general per
haver tret tres refugiats de l'església de Sant Jaume.
-
Dia 2 d'abril de 1645, diumenge,
se celebra un acte de fe al Born que
comença amb una processó de la Creu Verda i acaba amb els
assots de 15 penitents, i la cema en efígi de 4 dels 130
processats.
- Dia 6 d'abril de 1645, el penitenciat
Joan Bacca de Noruega és empresonat a Monti-sion.
- 26 d'abril de 1645-Mor assassinat Rafel Sabater.
- 21 de maig de 1645- És penjat i
esquarterat a Mai-Nou, santa Maria, Rafel Vivas Garau.
- 9 de juny de 1645- El comissari Miquel
Quetgles ajudat de la partida d'en Barona surt d'Inca cap a Palma amb els
bandolers Pere Torrens, Jaume Perelló, Tomàs Galmés, Antoni Panjuriós, Ramon
Homar, Pere Jordi Corberan, Gabriel Genovard "Lo Fraret" i Joan Planes capturats
a Petra, però quan arribaren al pinar de mainou a Santa Maria, els excutaren,
salvant-se només Joan Planes i un nebot del capità Mestres.

- 29 de juliol de 1645- José de Torres Pérez de Pomar, virrei del
regne de Mallorca cau del cavall al fossat prop del bastió de Sanoguera.
- 2 d'agost de 1645- Mor el virrei José de Torres Pérez de
Pomar a conseqüència de la caiguda del cavall al fossat.
- 12 d'agost de 1645-Es col·loca a la seva capella de Monti-sion
el retaule de Lluis Gonsaga, que ha costat gairebé 1100 lliures, pagades per
Margalida Castell.
- 22 d'agost de 1645-Mor Isabel Net i Montaner i entre altres
coses deixa 1000 lliures per a fer un quadre de la Visitació per a l'església de
Monti-sion, i 100 lliures per una llàntia de plata.
- 31 d'agost de 1645- Els bàndols dels
Canamunts i Canavalls signen la pau.
- 1 d'octubre de 1645- Mor Beatriu Sureda Campfullós.
- 5 de novembre de 1645- Arriben 6 galeres de Dènia amb el
comte d'Alarcos, l'almirall de Castella i altres.
- 31 de març de 1646-Els jesuïtes de Monti-sion venen a
Bartomeu Horrach unes cases situades en el carreró que va del carrer de la
Capelleria al de sant Miquel.
- 10 de juny de 1646- Publicació de "Marte en la paz"
primera poesia coneguda escrita en castellà a Mallorca per Antonio Gual de Oleza.
- 26 de setembre de 1647- Mor el frare
mínim i miracler, Joan Alzina, a Campos
- 30 d'abril de 1647-Fundació del col·legi dels jesuïtes de
Sant Martí, amb l'oposició prèvia d'altres ordes.
- 25 d'agost de 1647- Joan Fuster...dexa
que son hareu y successor don cade any y entrega el dia de
Sta. Barbara una pessa de burell ros al Rector y Jurat major paraque estos dos
ab intervenció, y assistència de son hereu, lo repertescan entre los pobres de
la Vila de Buñola, ab esta forma, ço es que tots los pobres de dita Vila ben
vists al dit Rector y Jurat major sian inseculats y desprès extrets per un miño
y que no es
puga donar mes que dos canas a cade pobre..
-
3 de setembre de 1647 Surten
desterrats cap a Orà Francesc Gual , per 10 anys i Alfons Dusai a
perpetuïtat per haver exercit violència contra dones.
- 6 de novembre de 1647- Un bergantí intenta arribar al port
de Sóller i rep canonades perquè no ho provi per por de la pesta.
- 11 de novembre de 1647- No deixen arribar a Illetes una
sagètia procedent de València per por a la pesta.
- 24 de novembre de 1647- Mor d'una escopetada Baltasar
Calafat de Santa Margalida.
- Desembre de 1647- Mor assassinat Joan Font i Braga antic
batle de Santa Margalida.
- Desembre de 1647-Saqueig i incendi del palau del comte de
Santa Maria de Formiguera.
- 17 de febrer de 1648- Vicenç Rubí de
Petra és penjat per haver fet un discurs sediciós a la Plaça de santa Eulàlia de
Ciutat
- 12 de juliol de 1648-Mor Martí
Ventayol, religiós observant d'Alcúdia que escrivi contra els agermanats per les
seves activitats en els camps d'Alcúdia durant la Germania.
- 6 de novembre de 1648- Ramon Gual Desmur és condemnat a un
any d'exili a Tarragona per violència carnal.
- 24 de febrer de 1649- Una sentència del Canceller Cotoner
disposa que per a gaudir del privilegi clerical és suficient vestir hàbit i
servir a l'Església.
- 1 d'octubre de 1649-El carnisser Nadal Ferrà, bandejat,
mor degollat i és enterrat al vas situat davant el Sant Crucifici de Santa
Eulàlia.
- 4 d'octubre de 1649- Missa de
velacions a Navalcarnero per a Mariana d'Àustria i Felipe IV.
- 19 de novembre de 1649- Gregori Villalonga és condemnat a
dos anys d'exili a Cabrera per violència carnal.


 |