CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1575 - 1580

 

 

 

Adoració dels reis

Adoració dels reis

Any 1575


Any 1575-Mateu López pinta "la Circumscissió" que ara és a l'oratori de Ruberts.

23 d'abril de 1575-«A 23 Abril 1575 fonch proposat que dins pochs dies se aguardave Su Alteza el Señor D. Juan de Austria se li havia de fer recibiment y un present y ja se havia feta prevencio de sercar y comprar 50 moltons, 25 vadellas, 10 galls de la India, 100 parells de gallines, 100 parells de pollastres, 12 qs. formatje, 100 cortans de oli y 25 qras. xexa, y fonch determinat que fos pagat de bens de la ciutat y q u e si a ses Magnificencias apparexera afegir mes alguna cosa que offegescan.»—Act. del G. i G. Consell.

16 de juny de 1575- Bartomeu Castanyer, prevere de Sóller diu que Joan Palou, fadrí, que és propietari d'olivars,cases,bestiar i oli, amb béns estimats en 5 o 6 mil lliures, vol casar-se amb Margalida Palou de Comasema, de la qual és familiar en tercer grau de consanguinitat  i per això demana dispensa. Tot i que aquesta no disposa de dot perquè el seu pare Joanot s'ha vist molt afectat per les incursions dels pirates musulmans. No hi ha dones que vulguin habitar a Sóller per por als moros que han atacat Tuent, propietat de Palou, i que sovint es mouen entre Sa Calobra on prenen aigua i bestiar i la Dragonera.

5 de juliol de 1575-Testament de Gaspar Miralles que vol ser enterrat en el claustre de sant Francesc baix les columnes en el vas dels Miralles.

11 d'agost de 1575- Jo Mateu Gaylart, pintor, e rebut de mosson Jaume Nicolau, un deis obrés de Santa Aulària, quatre liures y són porrata de una figura de Sant Pere e feta per dita asgleya. (santa Eulàlia, Llibre de l'Obra, 1573-77, f 62)

1 de setembre de 1575 - Felipe II declara la suspensió de pagaments dels interessos del deute públic de Castella.

11 d'octubre de 1575 - Mor a Lluc on és enterrada  Jerònia de Berard Palou, viuda primer d'Agustí Gual Desmur Santmartí, i després, del seu cosí Jaume Palou de Torrella.

5 de desembre de 1575 - Yo Mateu López, pintor, major de dies, otorc aver rebut del senyor m.° Jaume Nicolau, un dels obrés de Senta Eulària, sinc lliures e són portat de quinse lliures man de dar per lo pintar de una figura e pintat en un taulell a de servir
per lo retaule del altar major de la figura de Sent Pau, y per que és veritat fas
lo present de mà mia. (A. P. Sta. Eulària. Llibre de la obra 1573-1577, f.° 63.)

24 de desembre de 1575- El bisbe Joan Vich i Manrique restitueix el cant de la Sibil·la.

Any 1576


Any 1576-Jerònia Olesa, propietària de Sa Font Seca.

Any 1576- En el carrer de les Corralasses hi vivien: Joan Bosch, pescador; les viudes Margalida Roca i Joana Capllonch , Jaume Oliver, Bernat Garbí. Hi havia un forn que era de Damià Cerdà.

Any 1576-En el carrer de sant Llorenç  hi habitaven els preveres Jaume Castanyer i Pau Cavaller, els mossèns Nofre Isern i Guillem Penya; el pescador Jaume Mora, el teixidor Antoni Comelles, el curtidor Miquel Juny, el sastre Bartomeu Rullan hi tenia dues botigues; la viuda de Seguí,  Joana hi tenia la casa i la viuda Jerònia Coch hi tenia una algorfa. També hi tenia casa Pere Joan Minguet.

23 de gener de 1576 -Jo Mateu Gaylard, pintor, e rebudes sinc liures de vós moson Jaume Niquolau, un dels obrés de Santa Aulària, y són a compliment de quinse liures per lo pintar de la figura de Sant Pere e servir per lo altar major de Santa Aulària.
(A. P. Sta. Eulària, Llibre de la Obra, 1573-77, f.° 62 i 64 v.°)

31 de març de 1576 - Mateu Moragues Julià recupera Es Camp de Sa Freixa.

18 d'abril de 1576-Dimecres sant.

5 de maig de 1576 - Mor Lluís de Requesens Zúñiga, governador espanyol dels Països Baixos.
23 de juliol de 1576- Felipe II atorga llicència als predicadors per a la fundació del convent de Sant Vicenç de Manacor.

3 d'agost de 1576 - Els jurats es dirigeixen al virrei per tal que tengui en consideració el privilegi concedit pel rei Sanç en relació a la revisió de les ordinacions per part dels jurats abans de publicar-se per tal que aquestes puguin ser revocades si afecten als privilegis existents, atès que es publiquen ordinacions que van contra els privilegis. (ARM S 52 f 8)

6 d'octubre de 1576-Noves ordinacions, estil i pràctica de la Reial Audiència , publicades per orde del lloctinent Miquel de Montcada.

23 d’agost de 1576- Cauen captius dels sarraïns Francesc Molines Vives i la seva mare Francesca Vives, d’Artà, en tant que mor el pare Pere Molines a La Duaia (Algèria).

28 de setembre de 1576 Acta formal de fundació del convent de predicadors de sant Vicent Ferrer de Manacor. Usen unes cases de Perot Andreu per a fer la capella.

3 de desembre de 1576- Bernat Nadal compra l'antic convent de trinitaris i després Hospital de santa Caterina.

Any 1577

Any 1577 - Construcció de la Torre del Serral dels Falcons (Port de Manacor)

Any 1577- Pina té 149 habitants.

2 de març de 1577- Llucmajor: "E primo he concordat yo dit Rafel Guitard ab vosaltres honorables m. Climent Socies, Antoni Belester, Joan García y Pere Rubí, jurats de dita vila, juntament ab lo venerable m.° Jacme Julià prevere y Jacme Contestí, obrés, que he de fer una custòdia per lo Santíssim Sagrament per la iglesia de Luchmajor, la qual ha de esser de pès de tretze marcs de argent, poch més poch mancho, le qual tinch a  fer ab son compliment y deurar y fer les figures que voldreu ab dit reliquiari y som de pacte que acabat dit reliquiari si per cas no vos agradave le pugau fer judicar a dos mestres elegidors per nosaltres junts que sien argentés.Ítem som de pacte que pagareu a raó III lliures X sous per march per la mia mestransa y que sia acabade per la octava de Sent Michel del mes de setembre
primer vinent, sim donau tots los dinés seran menester per dit reliquiari comprès dites CVI lliures XII sous tinch rebudes..." (Llibre d'instruments del notari Julià Oliver, 1576-1577, f 178)

Juliol de 1577-Antoni d'Oms de Santapau i Salbi, alcaid de Cotlliure, senyor de la casa d'Oms i baró  de Santapau és nomenat virrei en substitució del virrei Miquel Montcada, destinat a Sardenya.

12 de setembre de 1577 -El Gran i General Consell dedica 400 ducats per a bastir torres de defensa a Llevant.

2 d'octubre de 1577 -  Hug de Berard Armadans es casa  amb Francesca Dameto Puigdorfila

Dia 6 d'octubre de 1577-Els teixidors de llana d'Artà es separen del gremi de Ciutat.

24 de novembre de 1577 - El consell de santa Maria del Camí debat sobre l'ajut a Sóller:
"Més fonch per dit Joan Busquet, jurat proposat que en la anada a Sóller passada se quexa molt lo senyor Jaume Arnau Torrella capità de dita Vila (Santa Maria) per ço que no donaren menjar a la gent, com feyen per totes les
altres viles". "Fonch conclus i determinat que quan se anirà a Sóller per socorrer de moros que la dita universitat sia tenguda a donar a cada u, un sou per tota despesa de diner comuns de dita vila"


Desembre de 1577-El virrei Antoni d'Oms, arriba al Port d'Alcúdia.

Any 1578


Any 1578-Segons els Estims, Manacor disposa de 704 cases , Llucmajor de 468, Búger en té 99, Campanet 87 i Ullaró 14.

Any 1578: Illetes de Sineu que disposa de 563 cases: illa de l’Hospital, illa d’en Pastor, illa d’en Torelló, illa del Palau, illa de n’Antic, illa d’en Font,illa d’en Julià, illa d’en Real, illa d’en Ferrer,  illa d’en Sabater, illa d’en Torrens, illa d’en Gacias, illa de la Cort, i illa del Colomer.

Any 1578-Fi de la construcció del bastió de santa Creu i de la porta de santa Catalina.

Any 1578- Joanot Sureda Tomàs és el propietari de la part més gran de Belldeport (Son Mas), davant la Real.


Any 1578 - Sóller disposa de set molins fariners, dos molins drapers i un que alhora és fariner i draper.
Fundació del convent de sant Agustí al carrer de sant Bartomeu a partir de dones penedides.
Son Pisà de Bunyola es divideix entre Pere Pisà i Miquel Pisà, i tenen un valor de 2.250 lliures cadascuna.
Gregori Villalonga és el propietari del Rafal Nou, la Clotana i la Cova (Manacor)
Pere Ignasi Torrella és el propietari de La Vall de la Nou, La Torre, Almorro del Cavaller, Les Coves, el Rafalet, els Vadriers, a Manacor.
Bernadí Andreu era el propietari de la possessió del Pou Nou (Manacor).
Llorenç Sureda era el propietari de Mandia, La Gruta, La Marineta, el Coll d'en Ferragut, el Rafal Roig, Bellver i santa Cirga (Manacor).


Estims de Valldemossa-Possessions amb més valor: Pastoritx de Pere Joan Morell i Son Pacs de Nicolau Rossinyol (18.000 lliures), Son Gual de Ramon Gual i Son Maixella de Mateu Puigdorfila (12.000 lliures), Son Puig de Joanot Gual (10.500 lliures), Son Olesa de Bartomeu Olesa i Son Brondo d'Hipòlit Brondo (10.000 lliures); Son Ferrandell d'Antoni Ferrandell i Son Moragues de Mateu Moragues (9.000 lliures), Son Morro de Baptista Brondo (8.000 lliures),possessió de Joan Mas (7.000 lliures), possessió de Gaspar Russinyol (7.000 lliures), Les Parellades d'Agustí Gual i la possessió de Bartomeu Font (6.000 lliures), possessió de Joan Mas, La Baduia de Joan Calafat i la possessió de Bartomeu Mas (4.500 lliures), Sa Coma de Mateu Anglada (4.300 lliures), possessió d'Antoni Poquet (4.000 lliures), possessió de Llorenç Bauçà (3.800 lliures), Son Matge de Joan Mòger i possessió de Joan Mas (3.500 llliures), Lo Gorg de Jan Baptista Despuig (3.300 lliures)

Dia 1 de gener de 1578 Antoni d'Oms , amb orígens familiars al Rosselló, jura com nou virrei.

8 de gener de 1578- Antoni d'Oms presideix la primera extracció d'oficials reials i de la Universitat.

Febrer de 1578 -El Gran i General Consell, a través del seu síndic en la cort, manifesta al monarca una queixa contra el Canceller, adduint que actua segons els dictats de l'Audiència i el seu regent, declarant sempre les controvèrsies contra els delinqüents, sense respectar la immunitat de les esglésies on es troben asilats.

Any 1578- Un edicte del lloctinent Antoni d'Oms castiga l'amistançament amb diferents penes segons es tracti de persones d'alta o baixa condició. En el primer cas s'imposa una multa de 50 £ i un any d'exili del lloc del domicili, i en el segon s'imposa la pena de córrer la vila i dos anys d'exili.


15 de març de 1578- Mor el bandejat Jordi Amengual "Boira", després de ser capturat. Era ajudat per Antoni Dameto, motiu pel qual el virrei va fer enderrocar les cases que Antoni Dameto tenia a Artà. (GILI FERRER.A., Artà en el segle XVI, Mallorca, 1993, pàg. 178)

maig de 1578-El virrei imposa una multa de 480 lliures al síndic de la Universitat.

5 de maig de 1578 -Alfons Torrella compra Pòrtola i la Cabanassa a Pere Sala.

7 de maig de 1578- Ingressen a Montision els primers tres estudiants de Retòrica: Mateu Ramis, Gullem Barceló i Andreu Moragues.

Juny de 1578 - Possessions de Campanet/Búger/Ullaró amb més valor: Fangar de Perot Socies i Gabellí d'Andreu Bisquerra (9000 lliures,Búger), Gabellí de Pere Bennàssar (3000 lliures, Búger), Monnàber de la Canal, de Jaume Bennàssar, (7250 lliures, Búger), Biniatró de Pere Bennàssar, "Major" (7500 lliures, Búger), Biniatró de Pere Bennàssar "Jordi" (3300 lliures, Búger), Massana de Joan Bennàssar (3500 lliures, Búger), Caselles de Joan Amengual (2500 lliures, Búger), Caselles de Bernat Ferrer (2200 lliures, Búger), Santiani de Pere Bennàssar (2400 lliures, Búger), Santiani de Cristòfol Bennàssar (2200 lliures, Búger), Son Estrany de Pere Bennàssar (2300 lliures, Búger), Possessió de Joan Bisquerra (1600 lliures,Búger), Son Corró de Pere Serra (1550 lliures),Rafal de Na Marió de Jaume Bennàssar (1000 lliures, Búger), possessió de Bartomeu Borràs (800 lliures). Terres i cases amb més valor a Campanet: rafal i hort de reguiu de de Llorenç Simo, "Pasqual", (800 lliures),rafal de Macià Borràs (725 lliures); cases i rafalet dels hereus de Pere Bordoi (650 lliures), 18 quarterades de Guillem Pasqual (650 lliures), prop de 20 quarterades de Pere Guiemet "Pasqual",(600 lliures); rafalet d'en Pere Siquier d'Ullaró (500 lliures), cases i closet del prevere Pere Bennàsser (440 lliures), terres i montanya de Joan Bennàsser "Sion" (400 lliures,Búger), 6 quarterades d'olivar de Joana Bisquerra (300 lliures), 8 quarterades amb un olivar separat, de Joan Bennàssar "Cranc" (350 lliures), 8 quarterades de camp, cases amb dues quarterades de Rafel Bisquerra (325 lliures), rafal de Joan Borràs (325 lliures), vinya i casetes del ferrer Antoni Alzina (320 lliures), Rafalet Son Company i la Talaia de Jaume Pons (320 lliures), 10 quarterades de figueres i garrovers i mitja quarterada de vinya de Joan Pons (320 lliures), Garroveral i figueral de Cristòfol Socies (350 lliures), Rafalet de Miquel Alzina (300 lliures),rafalet d'Antoni Martorell "Cabot", 300 lliures ;cases de Miquel Gil amb cairó davant i dues quarterades (300 lliures), rafal de Mateu Massanet (280 lliures), cases i clos de Perot Socies del Fangar (270 lliures), cinc tanquetes de garroveral de Pere Pasqual (240 lliures), 5,5 quarterades amb figueres d'Antonina Bennàssar, viuda (240 lliures), cases i 3,5 quarterades de Miquel Alzina (230 lliures), 5 quarterades de vinya i garrovers de Pere Bennàssar (210 lliures), 10 quarterades d'Arnau Pons (200 lliures), tres tanques de Pere Pons de la vila (200 lliures), cases i clos del prevere Miquel Bennàsser (200 lliures), cases de Joan Bennàsser de Massana amb un clos i vinya (200 lliures) (Llibre segon d'estim generals -A.H. 2.059).



19 de juny de 1578- Comencen els Estims de béns de Manacor. Els estimadors són els cavallers Jeroni de Sant Joan i Joanot Morey, els ciutadans Joan Angelats i Francesc Desmàs, el mercader Pere Aimerich, el guanter Tomàs Benejam i els notaris Nicolau Gili d'Artà, Salvador Servera de Manacor i Jaume Servera d'Inca.

2 d’agost de 1578 Atac dels sarraïns arribats fins al Coll de la Grua en 24 vaixells comandats per el venecià islamitzat Hassan Paixà a Andratx. Rafel Joan, Margalida Coll i Bonaventura Coll destaquen en la defensa. Els turcs segrestren tres homes i 22 dones i nins (entre les quals Catalina Bosch,Catalina Calafell,Joan Jofre , Toni Palmer i  Toni Alemany, i saquegen Andratx. En l'acció moren 10 turcs i altres 13 són detinguts.

31 de març de 1578- Assassinat de Juan de Escobedo, secretari de Juan de Àustria, del que s'acusa a Antonio Pérez del Hierro, secretari d'estat.

6 de novembre de 1578-Magdalena Figuera, filla del mercader Pere Joan, se casa amb Joanot Serra de Muro, orígen dels Serra Parera.

23 de novembre de 1578-Felip Fuster i la resta de jurats s'oposen a la manipulació del virrei Antoni d'Oms de l'elecció del cap de guaita.(ARM E0 32, f. 237)

29 de novembre de 1578- Fundació del convent de dominics de Roser-Vell, Pollença, dirigit per Fra Pere Joan Abram.

12 de desembre de 1578- Hassan Paixà, venecià,  mata a Pere Soler perquè va intentar fugir per Oran.


Any 1579


Any 1579- El virrei Antoni d'Oms reglamenta els censals en espècie per tal d' evitar els contractes usuraris.

Any 1579: els ciutadans a Muro representen un 3,05% dels focs, però posseeixen el 32,6% de la riquesa murera.
Construcció de la torre de defensa del Cap de Cala Figuera.

Any 1579- Joan Abrines, inquisidor interí.

Any 1579 - Ramon de Verí és nomenat fiscal del tribunal de la santa Inquisició.

7 de gener de 1579 - Naufragi en el Portixol d'una nau genovesa carregada d'infanteria que provoca 700 morts. Només un centenar de persones es salven.

16 de gener de 1579 - Es concedeix el guiatge als bandejats que s'inscriguin en la campanya del capità Jeronimo de Rosas.

20 de gener de 1579 - Crida  d 'Antoni d'Oms per a l'indult dels bandejats  que vulguin formar part de dues companyies, una d'arcabussers dirigida per  Cosme de Xeverria  i altra d'arquers dirigida per Jeroni de Roses..

El 7 de febrer de 1579 van morir 800 soldats d'infanteria a conseqüència de la destrucció d'una nau genovesa pel temporal a la Platja de Salavert.
març de 1579-El virrei fa empresonar els jurats Felip Valentí i Ramon de Santmartí, i també l'advocat de la Universitat Horaci de Villalonga.(ARM S 58, f. 59 v, 84 v, 85 v, 86 i 102-103).

11 de març de 1579-Orde per a la construcció d'una torre de planta circular a Cala Figuera (Calvià) i a Rafeubeix (Sa Porrassa).

maig de 1579 - Els jurats de la Universitat sol·liciten al lloctinent general que no es doni guiatge a una nau amb infanteria arribada al port d'Alcúdia i que anava d'Itàlia a Portugal, després que a Cartegena li negaren el guiatge per por d'infeccions.(Llibre.Reg. de Sup. dels Jurats al Locblincnt gral. 1579-1599)

4 de juliol de 1579- Una sentència obliga a separar els apotecaris dels especiers.

11 de juliol de 1579 - Instruccions del capità Pere Onofre Sanglada en cas de mobilització per la presència de moros en el terme de Llucmajor:

"...oit la campana, que tota la gent se avista a la plasa, y com vingui avistant la gent lo capita maior, y tots los altres capitans de la dita vila, y allí se recullen tots y se posen en orde, so es: los arcabusers per si y los ballesters per si y los piquers per si, de sinch en sinch per cade dos fileras y de aqui enviaran per cada cami a la part de la marina un cavall a pendre novas de allí ahont sentirán cornar y si tenen noticia ahont serán los moros y si caminan anant a la vila, y tenint lo Sr. Capita avis per ahont venen, que hi tremetren sinquanta arcabusers tots homens de bon peu ab un capita dels de la vila del mes de bon peu, y un sargent lo matex perqué los ¡mpedesca de caminar ercabusetjant y anant desviáts per lo cami, de modo que los inimichs no pugan ferir mes de un y los nostros pugan tirar en els inimichs qui vindran plegats, de manera que no tiren sens fer dan a nels inimichs y aquestos han de tenir las spalles a la part de la vila venintsen tirant a poch poch conforme
el designe deis inimichs: y per lo semblant lo magnifich capita tremetra una dotsena de cavalls los quals han de servir aximatex destecats per lo camp pera socorrer la dita nostre gent si haura menester, com encare perqué si algún moro se desmendave, pendre o mata aquell. Y si los moros poguesan arribar a la vila y lo socorro de Algaida no fos arribat, faent un cos de tota la gent de una vila y de altre, juntaran tots los cavalls a una part y feran dos manegas de tots los arcabusers.
Y las ballestas y piques a un esquadro ab les banderas en mig, esteran luny de la vila dos tirs de arcabus a una part de la vila, de manera que representasen la batalla a nels inimichs y si los moros se determinan entrar a la vila, lo que tinch per imposible, la gent de aqui estar en orde y a punt de guerra, y no per dona la batalla en aquex temps, sino pera que tingan temor de ells de veurerlos per lo que sería posible no entras en la villa. Y si dits moros se determinen entrar per sequetjar, per forsa se han de partir los moros en dos parts: los uns per asequetjar y los altres
per aguardarlos, y axi podran los nostros impedir la una part y la altre, arcabusetjanlos y caminant lo socorro a poch a poch...(BSAL 1897-1898 pàg 411).

28 de juliol de 1579 - Detenció d'Antonio Pérez del Hierro, secretari d'estat, acusat de la mort de Juan de Escobedo, secretari de Juan de Àustria.

6 de setembre de 1579- Diego de Luna, musulmà granadí, vidrier, esclau de Miquel Salvà intenta fugar-se a Berberia i és condemnat a 10 anys de galeres. Gabriel Pacs, musulmà de Vélez, esclau de Nicolau de Pacs és assotat per haver intentat la fuga. Gabriel Flores, musulmà de Brea (Mondéjar), és capturat a Andratx. Miquel Seguí, convers del cristianisme a l’Islam, natural de Patraix i resident a Alger, és capturat. Alonso de Benavides, musulmà granadí, esclau de Jeroni Berard és condemnat a 3 anys de galeres.
Pere Beltran de Pollença, marit d’Apol·lònia Pons, és condemnat a 3 anys de galeres per bigàmia. Onofre Genovard, pescador, és sotmès a turment i desterrat a perpetuïtat per tenir amics musulmans. Joan Cos d’Inca és penitenciat per haver ajudat a un fugitiu.

29 d'octubre de 1579- Joan Vich, bisbe, fa donació als dominics de l'església i el convent de Lloret.
20 de novembre de 1579-Joan Lluís Berard i la seva muller Caterina venen a na Joana Isabet Tornamira i d'Olesa, vídua d'en Domènec d'Olesa, donzell de Mallorca, un cens anual de 16 l. de Mallorca que l'esmentat Joan Lluís Gerard rebia d'una banda d'en Joanot Capó Massanet, 9 l. de Mallorca, i de l'altra d'en Rafael Rosselló, 7 l. de Mallorca. El preu de la venda és de 200 l. de Mallorca.

any 150 a Mallorca ixent