|
El dia 1 de setembre de 1522, l’exèrcit agermanat es planta davant les muralles d’Alcúdia i comença un nou setge. Els capitans de l’artilleria agermanada Bartomeu Baró de Muro i Mut de Llucmajor centren el bombardeig en una torre. Els agermanats caven una trinxera de branca i terra i arriben a molt poca distància de la muralla, però 5 alcudiencs amb torxes i quitrà li calen foc. Francesc Ubach crida que es detengui el setge i posen la bandera de seguretat per parlamentar i entregar cartes als capitans agermanats. Bartomeu Pol, fuster i profeta, feia escales per l’assalt d’Alcúdia.
4 de setembre de 1522- Els mascarats refugiats a València designen una comissió formada per Ramon Safortesa, Miquel Tèrmens i el mercader Joan Ribes i arriben a un acord per a posar fi a la revolta agermanada, reunint fins a 10.000 quarters de blat per a l'expedició militar. L'aportació del Reial Patrimoni Valencià per a l'expedició contra la germania mallorquina és de 3.442 lliures (2.573 de les quals es destinen a una mensualitat de 526 soldats), en tant que l'aportació de l'exili mascarat és d'unes 4.000 lliures.
Alcúdia:Porta de Sant Sebastià El 17 de setembre, els agermanats amb escales i una torre d’assalt intenten entrar (l’agermanat Baltasar Llodrà arriba casi a l’artilleria de la vila), però son rebutjats pels trets de ballesta, escopeta i pedres.
Joan Serra, sabater que llegia profecies i deia que l’exèrcit reial s’havia de perdre davant el puig de Randa, mor en combat. Vivia prop de l’actual carrer de Sanç a Ciutat. El 24 de setembre el notari Jaume Llop, Isabel, esposa de Gabriel Rotger, mercer, i Coloma, esposa del pelleter Bartomeu Aguiló, són relaxats pel Tribunal del Sant Ofici que dirigeix Pere Pont. Elionor, esposa de Miquel Torres, argenter, i Aldonça, esposa de Jaume Aguiló, pelleter són relaxades en estàtua. Dia 13 d’octubre l’armada reial i mascarada es presenta a la badia de Ciutat. El capità Juan de Velasco s’entrevista primer amb els agermanats Pedro de Alvarado, copropietari del bergantí Santa Maria, Nicolau Ripoll peraire i Miquel Garau, botiguer, Joanot Saragossa, ferrer, i més tard amb els també agermanats Joan Oliver, apotecari Bartomeu Ventallol, mercader i el mariner Joanot Ferrer, i Bartomeu Reyes, peraire. Pere Joan Albertí, amb sobrevesta de governador i Joanot Colom es neguen a parlar amb Gurrea. Miquel Garau, amb el moll expectant de gent, torna a la galera de Juan de Velasco i li diu a Gurrea que parteixi. El 15 d’octubre els canons de Ciutat bombardegen l’esquadra reial que surt de la badia cap a Alcúdia. L’esquadra reial respon i enfonsa part de la casa de Rafel Ripoll, un dels presos agermanats quan començaren els avalots i també tira contra la Torre de Senyals que guardava Bartomeu Massanet, calderer, obligant-lo a fugir cap a Ciutat.Velasco s'allunya de Porto Pi per tal d'evitar els bombardeigs. Arriben fins a Sa Porrassa per tal d'obtenir menjar i aigua, però els pastors andritxols els ataquen i maten una desena de soldats de Velasco. El 24 d’octubre, les tropes espanyoles (és la primera vegada que entren tropes espanyoles a Mallorca) demanen la capitulació de Pollença, però els pollencins no es rendeixen.
El 29 d’octubre les tropes del virrei assalten a sac la vila Pollença, i calen foc a les portes de l’església on s’hi havia refugiat més de 200 homes,dones i infants pollencins que moren ofegats per el fum. Mn. Bernat Brossa enlairava el penó de les tropes agermanades que combatien contra l’exèrcit reial. Els agermanats perderen 500 homes en el combat. Santjoaners com Pere Mates, porrerencs com Nicolau Tomàs, Pere Móra i Joan Cervera, sineuers com Pere Gili, hi moren. Però també a conseqüència de les ferides moren a Alcúdia els mascarats Nicolau Quint i el seu fill Francesc. El 30 d’octubre, l’expedició mascarada va cap a Sa Pobla, i els agermanats poblers es dirigeixen a Muro a unir-se a l’exèrcit agermanat que dirigeix Joanot Colom. 31 d'octubre de 1522- Molt spectable Sr. Don Miquel de Gurrea visrey del present regne, lo balle jurats y prohomens de la Pobla hanvistes les dites letres de se Cesarea Majestat y lo edicte per vostra Senyoria fet y son se molt alegrats del bon recort y compassió que teniu de ells y de tot aquest regne y son promptes v aparellats obeyr los reals manaments y vostres y agreciam vos ho molt pregant a nostre Senyor vos lexe fer coses qui sien a son servici y de la real magestat. Ya Senyor teniem proposat ab mossèn Bernat Caldes vicari de aquesta vila de anar aqui ah tota la gent que porem haver ab processó per a demanar misericòrdia a Déu y a Vostra Senyoria y a causa de las guardes qui stan per los camins v passos no ses puscut fer; Emperò Senvor stam posats en aquex article que tostemps que puscam y la plasa sie segura anar hi sens falla y stam tots als manaments de sa noble Senyoria per lo portador serà avisat mes largament pregam lo ques detingué per que stam ab sperança ques fara algun bon principi.
De la Pobla a xxxj de
Prest als manaments de se Senvoria
El dia 1 de novembre, Joanot Colom i les tropes agermanades no deixen que l’edicte reial es llegeixi a Muro. El mateix dia de Tots Sants era costum a Mallorca dipositar pans sobre les tombes dels morts en benefici dels pobres. 1 de novembre de 1522-En repressàlia al crim de Pollença grups d’agermanats (entre ells Bernat Galiana, peraire, Nadal Vadell, fuster, Perot Andreu, corder Miquel Ribes, carnisser i Bernat Sagrera, teixidor, entraren al convent de Sant Domingo i mataren 13 mascarats que hi havia refugiats, amenaçaren Fra.Esteva i robaren a la cambra de Fra.Jeroni Peyri). Entre els morts mascarats hi havia missèr Baptista de Bonapart, mossèn Espanyol, Joan Anglada i el seu gendre, Jordi Sitges , Jaume Castelló, el fill de mossèn Biondo, un home anomenat Sala, un ferrer anomenat Roig, Arnau Garcia i Hèrcules Najello.
El dia 3 de novembre, prop de Sa Pobla quatre homes a cavall detenen el vicari de Sa Pobla, Bernat Caldés, quan s’hi dirigia per llegir l’edicte reial i fer que la vila es rendis al rei Carles. Joanot Colom entrevistà al vicari i el tancà a l’església de Muro. Els agermanats sortiren cap a Sa Pobla i atravessaren el torrent de Muro cap a Sa Pobla i l’exèrcit reialista els ataca amb l’artilleria a Son Fornari. En la batalla hi moren 21 murers agermanats.
Dels agermanats de Manacor moriren en aquesta batalla Nadal Gelabert, Gabriel Rossell, Pere Ballester Rigo, Guillem Llodrà “Cavaller”, Gabriel Gelabert, Bartomeu Mesquida. De Muro hi moriren Antoni Ballester, Joan Ballester, Pere Albertí, Joan Carbonell, Miquel Carbonell, Jaume Brotat, Miquel Quetgles, Miquel Gibert, Bernat Suau, Antoni Joan, Rafel Torrents, Miquel Nava, Jaume Picó, Joan Melià, Joan Pou, Gabriel Sot, Llorenç Comes. De Castell-Llubí: Rafel Font, Rafel Torrents, Sebastià Morey, Antoni Alomar, Miquel Alomar, Nicolau Català . De Porreres, Miquel Servera, Antoni Ferran, Joan Munar. Miquel Gornals, Joan Sitjar Roig, Miquel Jaume. De Sineu: Jaume Pocoví, Antoni Pastor, Jaume Nicolau, Antoni Nicolau, Joan Nadal, Gabriel Nadal, Antoni Puigros, Pere Garriga, Miquel Gacies, Joan Prats, Antoni Torrent, Miquel Puigros, Gabriel Real, Martí Roig, Antoni Sala, Miquel Gibert, Antoni Vanrell, Bernat Valens, Antoni Torelló, Miquel Gil, Joan Joan, Antoni Mas, Jaume Caimari, Antoni Coll, Pere Font, Antoni Verger, Miquel Florit, Joan Ferragut traginer, Jaume Florit, Antoni Viver. De Petra: Joan Caules, Joan Miquel Ferrer, Jaume Vidal, Miquel Forner, Llorenç Ferrer. D’Algaida: Joan Oliver, Bernat Pelegrí, Jaume Prats. De Montuïri: Bartomeu Oliver, Joanot Cerdà. De Ciutat: Sebastià Pou, Damià Ferrer, Pere Catany, Joan Damià Bogelles. De Sant Joan: Baptista Salom De Campos: Joan Carbó A Sa Pobla esquarteraren al manacorí Pere Melcior Riera. Aquests són alguns dels agermanats morts en aquesta batalla.
En aquests dies els agermanats maten l'esposa i quatre fills de Pere Joan Safortesa, un dels organitzadors de l'expedició mascarada, les esposes de Ramon Vivot i Pere Espanyol, l'esposa i fills de Jordi Botí i una filla del notari Avinyó.
El 5 de novembre, Juan de Velasco. Ramón Carróç, Pere de Pacs, Francesc Burgues i Francesc Obac entren a Sa Pobla al front de 3000 reialistes, però a la vila hi troben només 2 homes i un clergue. Ramon de Carroç era el capità de l'estol i amb ell hi havia el mestre de camp Tristán Duarte, el sergent major Ramon Lladró, Marià de Milan, oficials, suboficials i tamborers, 83 escopeters i 420 albarders, dirigits pels capitans Andrés Sedano, Juan Pérez de Marquina, Fernando de Aguilera i Alonso Enríquez. Havien arribat a Mallorca des d'Alacant amb la nau Renteria (Marieta) comandada per Juan de Arrieta i Martín Tolosa i la caravel·la de mossèn Miquel Benet Gualbes, comandada per Baltasar Blanch de sant Feliu. La vila de Muro pateix la pesta. El 6 de novembre, a Felanitx cremen la casa del batle Onofre Ferrandell, acabat de designar per part del virrei i aparegut a Felanitx per a llegir les cartes reials. Onofre Ferrandell hi mor juntament amb els mascarats Pere Oliver de Moranta (mort per Cosme Vicens), Pere Cantallops, Gabriel Ballester, Romeu Sabet, Bernadí Andreu i Guillem Gelabert de Manacor. El 7 de novembre, Felanitx cau en poder de l’exèrcit ocupant. El 10 de novembre, Joanot Gual escriu des de València demanant la reducció de la Germania, amb cartes del lloctinent general de València, de l’infant Enric i de Gurrea per al governador Onis de Santjoan. Els agermanats apleguen gent a Petra i Manacor, entren a sac a Montuïri i es dirigeixen a Algaida i Llucmajor. El 14 de novembre, l’exèrcit reial ocupa Sineu, on es llegeix l’edicte de perdó. Els procuradors d’Inca i Binissalem s’ofereixen a l’exèrcit reial. En passar per Algaida, el virrei només troba tres persones i, arriba a Llucmajor, deshabitat, on l’exèrcit hi permaneix vuit dies. Els agermanats tornen a entrar dies després a Sineu i maten el batle reial. Després els agermanats van a Inca i maten la guarnició que hi havia deixat l’exèrcit reialista. Entren a sac a Binissalem i Alaró per la seva entrega als reialistes. El 21 de novembre es desfà el setge de Santueri. A les darreries de novembre te lloc la batalla del Rafal Garcès, on l’exèrcit agermanat és derrotat altra vegada. Aquests són alguns dels agermanats que hi moren en combat : De Sant Joan: Guillem Llucroig De Porreres: Blai Ginard De Petra: Martí Alsamora De Santanyi: Ramon Fullana, Antoni Pons, Gregori Albert, Bernat Pou,Vicenç Albert, Antoni Barceló, Antoni Pou, Cosme Jaume, Joan Vidal, Blai Bonet, Sebastià Pou De Felanitx: Andreu Mesquida, Antoni Mesquida, Joan Mesquida, Lluc Mesquida, Sebastià Barceló, Jaume Artigues, Antoni Cerdà, Sebastià Siquier, Antoni Soler, Jaume Jordi, Pere Oliver, Nadal Albons, Miquel Prohens, Rafel Colom, instador de Felanitx, Andreu Gaià, tamborer i abanderat, Jordi Huguet, Nicolau Cipola, De Muro: Antoni Garrover, paraire De Ciutat: Joanot Aguiló, pelleter, Perot Torner, cotamaller, Pere Moll, peraire, Antoni Figuera De Manacor: Bartomeu i Pere Esplugues, Bartomeu Sureda També consta la mort de mascarats com Mateu Isern, i Cristòfol Genovard d’Algaida. A principis de Desembre l’exèrcit reial es concentra a La Real. Xàtiva i Alzira capitulen. A La Real hi pengen a la forca molts d’agermanats. Entre ells Mateu Vaquer, del pes del carbó a Ciutat, Pere Pons, hostaler de Ciutat fet presoner a Pollença, Antoni Ferrer “Gorefa” de Manacor. A conseqüència del setge es fa difícil sortir a treballar extramurs. A Rafel Gamundí, conrador, el van matar a la creu del camp d’en Salavert (Porta del Camp). També moren mascarats com Miquel Llaneres d’Algaida El 5 de desembre el virrei Gurrea concedeix guiatge als desertors de les files agermanades, i amenaça als parents dels forans que es refugien a Ciutat. Francesc Colom, Joan Doménec i Joan Binimelis intenten emmetzinar les aigües d’on beu l’armada reial. El 13 de desembre, l’exèrcit reial ocupa Petra i Manacor. A Ciutat Mestre Borràs era a enderrocar les cases de Pere de Sant Joan. Gabriel Salom, capdeguaita, enderroca els tints d’en Garau. Tambe enderrocaren un alberg de Baptista Salom prop de la muralla. La necessitat de llenya durant el setge de Ciutat va fer que tallessin els arbres dels corrals i horts dels mascarats. Desembre de 1522-El governador valencià Cabanyelles interroga sobre la Germania als exiliats mascarats mallorquins Jaume Picornell, Rafel Nadal, Guillem Perelló, Jaume Soler, Martí Faria, de Muro, Miquel Pellicer, de Manacor que eren paraires, als notaris Antoni Valero i Pere Antich, al llaurador Antoni Antich, de Sineu, al sabater Jaume Gibert, d'Inca), al teixidor de flassades Joan Arnau, al vihuelista Joan Ferrer, al jurista Pere Joan Safortesa. |
