Any 1523

La Torre d'en Pax (Felanitx) té 250 ovelles.Els paraires agermanats són 239.

Mor el castellà de Capdepera Miquel Soler i el substitueix Pere Onofre Soler fill del notari Miquel.

Dia 1 de gener de 1523 l'Orde de Sant Joan abandona Rodes.

Dia 11 de gener de 1523 els ferrers Eloi, Andreu i Rafel "Damià" Bogelles, fabricants d'armes, traeixen la Germania i passen al bàndol dels mercenaris i mascarats.
Castell de Capdepera


13 de gener de 1523 - Salvador Monge és beneficiat del castell de Capdepera.

El 24 de gener, Bartomeu Ventallol ,a Valladolid, ofereix les claus de Ciutat al rei que les rebutja

29 de gener de 1523 - Vicenç Codina és nomenat pel rei portador de lletres de Muro


31 de gener de 1523 -Maria, esclava sarraïna de Jeroni Rossinyol és posada en llibertat pels seus serveis prestats en temps del morbo


10 de febrer de 1523- Bartomeu Ventallol escriu des de Barcelona al agermanats per tal que frenin la seva actitud intransigent.

10 de febrer de 1523-Testament de Joana Martí, esposa de Jaume Ramiro, que vol ser enterrada al vas dels Ramiro, a la capella dels sants Cosme i Damià de sant Francesc.

El mes de març l’exèrcit reial posa el camp en el convent de Jesús.

7 de març de 1523 - L'exèrcit de l'emperador entra a Ciutat que capitula, delmada per la pesta.


Santa Catalina

Gabriel Sagrera, picapedrer i guardià de la Porta de Santa Catalina volia salvar Joanot Colom fugint amb una nau d’en Brull.

El 13 de març, el capità espanyol Benedicto Gallardo, ocupa el castell de Bellver.

El 24 de març, el mercader Bartomeu Ventallol es condemnat a galeres.



L'escrivà del Llibre d’extraccions d’oficis de la universitat escriu que Gurrea designa com vol als que regeixen Ciutat.

«Mes avant fas memoria com a XV del matex mes de marts lo dit spectable e noble don Miquel de Gurrea loctinent general feu nova electio de officialls de la Ciutat sens ordre de regiment e proseguí ditas eleccions fins la vigilia de Sant Joan a causa que en la Ciutat havia
pestilencia e per ço y per no haver-hi necessitat no fas así mensio neguna sino quecomensare proseguir lo present llibre la vigília de Sant Joan ques comensara servar la forma del regiment universal.»

A partir d'aquest instant Gurrea maniobra per tal que els noms dels favorables a la germania no siguin introduïts en els sacs i en conseqüència no puguin ser elegits.

Dia 21 d'abril de 1523 - Guillem Esplugues, sacerdot partidari dels agermanats, és privat de la llibertat i ingressa en la presó del Bisbe.

2 de maig de 1523  - "Die a dos del mes de maig MDXXIII Los die e any de sus dit per consuetut i pràctica i ordenació del present Regne es estat pels nostres predecessors ordenat de fer habilitació de tres en tres anys per les parròquies de la part forana tot lo regiment necessari en cadascuna parròquia per dits tres anys i com la habilitació sigui caiguda en lo present any per virtud de la dita ordenació i pràctica amb els honrats en Joan Mesquida, Joan Miralles, Pere Joan Ribes, Miguel Mas, jurats l'any present de la Parròquia de Montuïri los quals prengueren per jurats los honorats, en Bernadí Company, Antoni Miralles, Rafel Planes, Bartomeu Mas mitjançant los quals feren l'habilitació en la forma i tenor següent:I primerament en lo ofici de batle foren elegits vuit homens i d'aquells escrits llurs noms en vuit trossos de paper i mesos en vuit redolins de cera i son los devall escrits Joan Mesquida, Pere Joan Ribes, Antoni Miralles, Bartomeu Forner, Pere Mas, Bernadí Company,Bernat Ribes i Rafel Planes.
Item per ofici de mostassaf foren elegits deu homens i aquells escrits llurs noms en deu trossos de paper i mesos en deu redolins de cera i són los següents:
Antoni Rossinyol, Bernardí Company, Miguel Mas, Miguel Miralles, Joan Miralles, Perot Ribes, Miguel Picornell menor, Pere Ferrando, Rafel Planes,Bartomeu Barceló.
Item per ofici de jurats de fora villa foren elegits deu homens i d'aquells escrits los llurs noms en deu trossos de paper i mesos en deu redolins de cera i són los següents: Pere Mayol, Julià Miralles major, Gabriel Mesquida, Antoni Miralles, Bemat Picórnell, Jaume Company, Gregori Ribes, Bartomeu Forner, Jeroni Ribes i Guillem Picornell ".

27 de maig de 1523-Ramon Torrella hereda la cavalleria de santa Margalida.

2 de juny de 1523- Moren esquarterats els agermanats Cosme Bonet, cap de marina, de l'illeta del Vectigal, l'assaonador Andreu Rabassa, i el felanitxer Pagès.

esquarterats

3 de juny de 1523 -Dia anterior al Corpus. Moren esquarterats els agermanats Miquel Garau, forner, Pere Ballester, català, i Francesc Blanc, botiguer de l'illeta de Brossa de Sant Nicolau.

Dia 3 de juny de 1523 es dicta la sentència contra l'instador del poble Joanot Colom


"que lo dit Joanot Colom sia aportat per los llochs acustumatsde la present ciutat de Mallorca en un carro , sobre lo qual sia atenallat ,Que sia degollat per lo coll davant la Porta Pintada, esquarterat i los quarters sian posats a certs fahedors (un a cada porta de Ciutat), los quals perpètuament s’han d’anomenar los pilars de Colom, e lo cap d’aquell amb una llanterna de ferro sia penjat a la Porta Pintada , diminuintlo a ell y a la sua progenie fins a la quarta generació, fahentlos inhàbils per qual sevol ofici y honors, y las casas de ell sian derrocades é sembrades de sal é sos bens confiscats a la Regia Cort"

6 de juny de 1523 - Moren esquarterats els agermanats Joan Sard, sastre, Rafel Maura, paraire , Perot Pasqual,paraire de Sant Jaume, Jaume Mariano,moliner, i Mates, forner. Joan Bauçà, sastre, de l'illeta de la Torre de les Hores de Sant Nicolau i que feia pólvora per la Germania, va morir a la forca.


10 de juny de 1523-Moren penjats a la forca Joan Servera, tonyiner, instador agermanat d'Artà, Tous, picapedrer agermanat i Pere Frau, abaixador, que vivia a l'illeta de Sant Antoni. 

11 de juny de 1523 -Mor esquarterat a Sineu l'agermanat de Banyalbufar Mateu Falques, i mor a la forca l'agermanat de Santa Margalida, Bernat Nadal. 

17 de juny de 1523 -Moren esquarterats els agermanats Perot Kobistany, de l'illeta de Ballester, Jaume Darder, instador de Porreres, Guillem Gallur, assaonador i Campamar de Llucmajor. A la forca moren Nadal, de Campos, Barceló de Porreres, i Jaume Pou, sabater.

Dia 20 de juny, esquarteren Joanot Borràs, calderer, i Jordi Albertí.

20 de juny de 1523-Moren a la forca els agermanats, Carles, llibertí, fill bord de Joanot Bartomeu, que vivia a l'illeta dels Burgues al carrer de Sant Feliu, Joanot Bauçà, guarda de mar, i Llorenç d'Aubarca.

4 de juliol de 1523 -El virrei Gurrea es dirigeix a Manacor per a reprimir als agermanats.

12 de juliol de 1523- Francesc Burgues Galiana rep l’encàrrec reial d’iniciar les composicions pecuniàries que penalitzen la revolta agermanada.

17 de juliol de 1523-Els jurats d'Alcúdia obtenen el privilegi de poder vestir gramalles verdes o de qualsevol color excepte el púrpura. El mateix dia es confisquen els béns de 56 agermanats de Palma i 106 agermanats forans.

Llorenç Claret i Pere Sampol d’Alaró són encarregats de perseguir els agermanats encara alçats
Onofre Jaume de Coanegra, agermanat que havia fuit, tornat a detenir ,és executat.

18 de juliol de 1523 - El Lloctinent general requereix dels batles forans la incautació de béns d'aquells que estan sentenciats i ha de ser executats a pena de mort (AH 4806 f 27 i 27 g).

22 de juliol de 1523- El procurador reial Francesc Burgues gratifica amb un terç dels béns a qui informi en un termini de deu dies de les propietats dels agermanats ajusticiats.(RP 2042 f 18).


Ara hoiu que mana lo Noble Dn. Francesch Burgues criat conseller de les Católicas y Cesarea Reyals Magestat y Procurador Real en lo present Reyne de Mallorques a tot hom generalment de qualsevol ley, grau, conditio o stament sien que tinguen ni sapien bens alguns mobles e inmobles é semovents, scripturas, deutes, ni altres coses de les personas son stades justitiades per lo spectable Llocht. Genl. y devall scrites, los bens dels quals son stats confiscats y aplicats al Patrimoni Rl. per esser stats culpables en la damgnada Germania, que tots pena de 25 lliures al fisch rl. aplicadores, ho haguen denunciar al dit Noble Procurador rl., en ultra manera passat lo dit temps de deu dies, seran executats de dita pena de la qual promet lo dit Procurador rl. Donar la tersa parte al acusador manant los pressents esser publicades tant en la Ciutat com en la part forana.

Dada en la possessio del dit Procurador rl. que es diu Sta. Eulalia a 22 de juliol de 1523.

Franch. Burges

De Campanet: Pere Siquier; Barthomeu Serra, Anthoni Scala
Inca: Blay Ferrer; Blay Reichach, Jaume Ferrer
Montuiri. Sebastia Vey


El 23 de Juliol són executats els agermanats:

Joana Falaguera, Mateu Joan, esclau d’Armadans, Francesc, esclau de la viuda de Sales, Joan Llinàs, llibert, Marti Canyissas, eivissenc, Antoni Garau, revenedor, Joan Desí, brodador, Bartomeu Rosselló, Joan Sard i Joan Bauçà, sastres, Mateu Barceló, Salvador Galmés, Jaume Sala, Tomàs Joan, Rafel Maura i Perot Pasqual, peraires, Andreu Rebassa i Guillem Gallur, assaonadors, Joan Borràs i Antoni Sallent, pastors, Miquel Garau, Pere Joan Mates, Antoni Vallmanya, forners, Carles Bartomeu, fill bastard de Mn. Bartomeu (mascarat), Jaume Mariano, moliner, Pere Salvà, capdeguaita, Llorenç Bosc, conrador, Pere Frau, abaixador, Joan Entenç, picapedrer, Miquel Verger, vergueta (pare del bordell), Jeroni Briones, saig, Cosme Bonet, i Gaspar Sort, i Gabriel Bauçà mariners, Francisco Castellano, Alonso Garcia, comuners castellans, i Joan Moreno, de Baeza, Rafel Bibiloni, barreter, Francesc Llobet, teixidor, Pere Amengual i Pere Pons, hostalers, Joan Servera, tonyiner, Jaume Pou, sabater, Francesc Lliteres, bracer, Jaume Nadal, Jaume Parets “Cugula”, Jordi Nadal, francès, Pere Ballester, català, Francesc Blanc, botiguer, Jordi Sala, Cristòfol Gelabert, Bartomeu Canyelles “Galtarroja”i Guillem Mallol.

Forans executats:
Alaró.-Jaume Simó
Algaida.-Gabriel Company i Miquel Tries.
Andratx.-Gabriel Calafell
Artà.-Antoni Nicolauet, Bernat Mir i Marc Brec.
Banyalbufar.-Antoni Picornell, Guillem Font i Mateu Falques.
Binissalem.-Jaume Quintana, Gabriel Botana, Benet Bestard, Joan Planes, Baltasar Bestard, i Joan, esclau de Palou Moragues.
Bunyola.-Llorenç Muntaner, Mateu Parets, Gabriel Alenyà
Campanet.-Pere Siquier, Bartomeu Serra, Antoni Escolà, Blai Reixac i Jaume Ferrer
Campos.-Joan Mercer, Joan Abram, Sebastià Nicolau, Damià Ramonell i Gabriel Ballester.
Coanegra.-Onofre Jaume.
Escorca.-Llorenç d’Escorca
Felanitx.-Pere Massuti, Guillem Huguet, Antoni Vinyes, Bartomeu Vidal, Pere Garau, Bartomeu Llobet, Nicolau Gener, Pere Melcior, i Bartomeu Febrer.
Inca.-Blai Ferrer
Llucmajor.- Miquel Verdera, Onofre Llaneres, Mestre Joan, picapedrer i Antoni Capinat.
Manacor.- Francesc Rexac, Miquel Pont, Jaume Melcior, Martí Febrer, Pere Cavaller, Lluc Ballester, Joan Danús, Antoni Vicens, Bartomeu Mora, Joan Gil, Bartomeu Melis, Joan Miquel Segura, Antoni Ferrer “Algorefa”, Alonso de Guzman, sastre.
Montuïri.-Sebastià Vey
Muro.-Martí Palau
Petra.- Guillem Olivella, Pere Mascaró, Antoni Riera, Bernat Font, Bartomeu Mestre, Miquel Galmés, Tomàs Botelles
Pollença.-Joan Mascort, Joan Vives, Vicenç Castelló, Joan Aixartell, Pere Albanell, Francesc, esclau del prior de Lluc, Gabriel Vaquer.
Porreres,- Joan Valls, Gabriel Riera, Bernat Ferrer, Andreu Ferran, Guillem Joan, Jaume Darder, Ponç Rosselló.
Puigpunyent.-Miquel Fuixà
Santanyi.- Arnau Albert, Joan Pou.
Sant Joan.- Joan Reus, Pere Verger
Sa Pobla.-Joan Serra, Onofre Roure, Simó Massana.
Santa Margalida.-Bernat Nadal.
Selva.- Antoni Eixida, Joan Sastre, Joan Bertran, Joan Colom, Joan Oliva, Guillem Guillot, Gabriel Montserrat, Sebastià Sagrera i Pere Pujol.
Sineu.-Jaume Ferragut
 

 


Dia 1 d’agost, Joan Gili, notari agermanat de Sineu, és executat a la forca dels ambaixadors al castell de Bellver.
El mateix dia és executat Pere Planes acusat de la mort d’Arnau Rossinyol.


relíquia de Rodes

Relíquia de Sant Sebastià, arribada de Rodes.

16 de febrer de 1540- Antoni Solivelles, obrer de la Confraria de Sant Sebastià, de la Seu de Mallorca, i Francesc Quintana, argenter, pacten les condicions per a obrar aquest una peana de plata per a la relíquia del braç del màrtir.


2 de setembre de 1523 - El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que es pagui el preu dels xots i ovelles requisades a Martí Martorell pel lloctinent de batle dels agermanats, Bernat Ferrer. (AH 267 f. 168 g)


3 de setembre de 1523- Manuel Suriavisqui, ardíaca de Sant Joan de Rodes fa donació a la Seu de la relíquia de Sant Sebastià.

3 de setembre de 1523  El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que faci tornar tots els béns presos a Tomàs Trobat, entre els quals hi ha l'esclau turc Joan i l'esclau moro Alí, vins, robes, blat,civada, ordi i altres coses. (AR 268 f 248,g)

3 de setembre de 1523 -És revocada la pena d’exili perpetu imposada a Antoni Sanxo, agermanat de Muro.

5 de setembre de 1523- Nicolau Cotoner Sala obté per donació de sa Mare Úrsula Sala una casa en el carrer de Pere Espanyol.

26 de setembre de 1523 - El Lloctinent General ordena al batle d'Inca que faci pagar a les persones que es beneficiaren de l'oli que Maymó va prendre a Berenguer Vivot (AR 268, foli 281 g)

3 d'octubre de 1523- Condemnen a mort i confisquen els béns de 39 agermanats. Mateu Huguet és executat.

El 30 octubre de 1523 , Bernat Sabrià i Bartomeu Socies, de sa Pobla, porten ordre de rendició al batle de sa Pobla, de part del lloctinent general.

El 31 d'octubre de 1523, Llorenç Ferrer, veí de sa Pobla, Bernat Caldés i Bartomeu Seguí, vicaris de dita parròquia i Joan Palou, jurat d’aquesta vila, juren submissió, amb carta dirigida al virrei Miquel de Gurrea i excusen no presentar-se al virrei amb tota la gent per la inseguretat dels camins.

Entre els inquers que sostenen econòmicament als mascarats contra la Germania hi trobam:

Jaume Gual, síndic i procurador d'Inca fa aportacions de la vila per valor de 3.688 lliures 4 sous i 10 diners per les municions necessàries al Reial Exèrcit en la reducció de l’illa (R.P. 3937 foli 144).

Gabriel Ferrer d’lnca per l'aportació de 80 lliures a la Regia Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció del present Regne.(R.P. 2042 foli 124).

Bartomeu Malferit d’lnca per l'aportació de 150 ducats d’or que prestà a la Regia Cort per comprar municions per al camp reial .(R.P. 3937 foli 146).

Miquel Mollet d’lnca per el prèstec de 109 lliures 19 sous i 4 diners a la Regia Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(R.P. 3937 foli 149/g).

Llorenç Simó d’Inca per l'aportació de 32 lliures a la Regia Cort per pagar soldats.(R.P. 3937 foli 149/g).

Jaume Gual d’Inca per 8 lliures prestades a la Regia Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(RP. 3937 foli 153).

Manuel Jover per  l'aportació de 160 lliures prestades per aquest prevere a la Regia
Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de l’illa.(R.P. 3937 foli 154)

Gabriel Ferrà d’Inca per l'aportació de 80 lliures prestades a la Regia Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de I’illa. (R.P. 3937 foli 158/g)

Bartomeu Amorós d’lnca per les 126 lliures 8 sous queva pestar a la Regia Cort per pagar soldats i altres coses per la reducció de I’illa.(R.P. 3937 foli 192/g ).

Agermanats partíceps en processos d'expropiació:

Antoni Maimó i altres agermanats prenen 3 ducats d’or, 5 reials d’argent i dues fogasses a A. Cànoves,esclau de mascarat.(AR 270 roli 49/g) estant a la Plaça de la Quartera d'Inca.

Miquel Planas i a la dona Portals cullen fruits a la vinya i mallola d’Antoni Jover.(AR 269 foli 100).

Arnau Saurina d’lnca en l'expropiació de 10 moltons d'Antoni Serra  menjats a Sa Pobla quan estava dit Arnau a dita vila en favor de la Germania.(AR 270 foli 181)

Joan Monistrol i Gabriel Figuera forçats a pagar 14 lliures per ovelles preses a En Carbonell (AR 272 foli 15/g)



2 de novembre de 1523-L'exèrcit reial entra a Sa Pobla.

4 de novembre de 1523-Pere Ramon de Montornés i Joanot de Montornés, donzells de Mallorca i hereus universals de Berenguer de Montornés, fan donació entre vius al seu germà Joan, de tots els drets que els pertanyen sobre el que havien llegat el seu pare Berenguer i la seva germana Praxedi, esposa de Joan Domènec.

Aquest mateix dia es confisquen els béns de 45 agermanats que són condemnats a galeres i 4 són desterrats.

4 de novembre de 1523- El Lloctinent General escriu al batle d'Inca per tal que incauti els béns necessaris per fer pagar les 92 ovelles que el carnisser Gabriel Figuera va prendre a Bernat Ferrer d'Inca. (AR 267 foli 196)

El 4 de novembre, Jaume Cardona, traginer es condemnat a galeres.

7 de novembre de 1523 - Condemnen a mort 62 agermanats de Ciutat que són pobres i als quals no poden confiscar béns.

Any 1523- Antoni Mulet, notari de Muro , molt afectat de la Germania, que participà en diverses campanyes i en assassinats va alçat.

26 de novembre de 1523-El papa Climent VII atorga l'exclussivitat de la devoció i culte de sant Antoni als antonians, de manera que només amb el seu permís es poden exposar imatges en públic i recaptar almoines.

El 30 de novembre, noves conficacions de béns i propietats d’agermanats.

El 4 de desembre, el pintor Gonsalvo es executat per “luterà” (Havien excomunicat Luter el gener de 1521). La seva esposa alletava una filla de Joanot Colom.
 

El 7 de desembre mor Pere de Sant Joan, capità mascarat de Muro.

11 de desembre de 1523 El Lloctinent General ordena que es paguin en diners comptants a la parròquia i vila d'Inca les 1688 lliures i 4 sous que la vila va prestar a la Règia Cort per a la reducció de Mallorca. R.P. 2042 foli 69).

18 de desembre de 1523- Repuesto el Virey don Miguel Gurrca en su destino después de la derrota de los agermanados, regalóle el Rey dos grandes llaves de oro de las puertas de la ciudad, con la siguiente inscripción en cada una: "Non habemus regem nisi Karolum. luce claves luí Majoricarum Regni, quas magistratus et respublicci patres una cum populis ejusdem regni tui ob sinceram  fidelitatem tuae Majestatis presentant."

23 de desembre de 1523- Pere Isern és beneficiat del castell de Capdepera.


endavant