CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1525 - 1530

Any 1525

Any 1525-Son Vida (Palma) és propietat de Mateu Vida.

Any 1525-Jaume Moragues de Muro, «de germania y affectat y gran desmandat», va alçat.

El 9 de gener de 1525 Antoni Binimelis, assaonador i Francesc Leso, calceter, agermanats, són executats a Barcelona.

El 6 de febrer de 1525 és executat l'agermanat de Felanitx Miquel Oliver que encara anava alçat. Confisquen els béns de 10 agermanats de Palma.

16 de juny de 1525 - El Lloctinent General ordena al Batle d’Inca manant que faci pagar als jurats de dita vila I’import de 50 somades de vi preses a Guillem Salzet i Onofre
Martorell per provisió del Camp Reial. ( AR 272 foli 84/g)

21 de juny de 1525- Arriba a Mallorca, Carlos de Pomar, lloctinent general , aragonès, amb un sou assignat de 1700 lliures.

3 d'agost de 1525-Miquel de Gurrea lloctinent general, a instància del magnífic mossèn Martí de la Cavalleria, procurador de Joan Pardo doctor en lleis habitant de València, mana que embarguin les cases a Miquel Garau botiguer, pel deute que té amb Martí de la Cavalleria de 16 ll. pel cens de les cases.

14 d'octubre de 1525- Tomàs Serra Domènech, rector d'Alcúdia,  és nomenat capellà de palau de Carlos I.

El 16 de novembre de 1525 foren arrestats als seus domicilis mossèn Miquel Santjoan, mossèn Pere Sala i mossèn Francesc de Villalonga.

31 de desembre de 1525- En l'any MDXXV lo dia acustumat feu lo sermó lo M. Rt. Mestre Raphel Arnau, del Orde de la Sagrada Verge Maria de la Mercè.

Any 1526 - Els que han derrotat la germania profunditzen en la crisi dels paraires demanant per part del representant dels censalistes Sureda Sanglada al rei l'expropiació de la casa i del tirador a benefici de la consignació en compensació dels mals causats en el procés revolucionari. D'altra banda, els draps importats perjudiquen els menestrals mallorquins.

Any 1526-Miquel Frau treballa en l'obra d'un retaule dedicat a Sant Sebastià i Sant Roc a Porreres.

Any 1526- Antoni Ferrer del Pla de Sant Jordi, mascarat que serví contra la Germania amb dos cavalls, exposa al lloctinent general de Mallorca els danys que li feren els agermanats; entre blat, civada, ordi, bestiar, vi, robes i diversos objectes, els danys sumen 2.539 lliures i 8 sous.

El 15 de febrer de 1526 es posen llumeneres als carrers en commemoració de la pau entre Espanya i França.

21 de febrer de 1526 - El Lloctinent general ordena al batle d'Inca satisfer la reclamació de Jaume Rosselló per les 60 quarteres de xeixa, 18 quarteres de forment roig, 36 quarteres d’ordi i 22 quarteres 3 barcelles de civada preses pels agermanats d’lnca i
distribuïdes entre ells, quan ell s'havia refugiat a Alcúdia.(AH 273 foli 39/g).

El mateix dia el Lloctinent ordena al batle d'Inca que faci  pagar als agermanats i als seus còmplices d’lnca, entre els quals hi ha Guillem Salzet, Cosme Martorell i Joan Domenech, un preu  de 30 sous per somada que han de pagar pel vi pres a Felip Fuster.

22 de febrer de 1526- Mestre Joan de Sales es compromet a la realització del Portal del Cor de la Seu de Mallorca i de les crosses del mateix, en el termini de dos anys i pel sou de tres-cents ducats d'or venecians.

13 d'abril de 1526 - El  Lloctinent General ordena al batle d’Inca que faci una crida  per a que en el plaç de  10 dies els qui han sofert danys en temps de la Germania, presentin davant els notaris Joan Gual i Llorenç Vives les cèdules del que els han pres i del que els ha estat restituït. Passat aquest plaç les seves pretensions no seran ateses.(AH 272 foli 60/g ).

19 d'abril de 1526 - «La experiencia qui es doctrina de totes cosas ha  mostrat o mostra rehexir mal en la draparia per que ariben de diversas parts de Catalunya molts draps per pont en la present ylla pera Cicilia los quals no poden de Catalunya ab tanta facilitat navegar o portar en Cicilia per la fratura de passatges e perque apar que donen dan als draps de Mallorque quis naveguen en Cicilia majorment que havem vist estos dias passats en lo present port una nau haver carregat molts draps strengers e apres no haver volgut pendre o carregar draps de la terra.»(ARM AGC 24, f. 21)

8 de maig de 1526 - Carlos I concedeix a Miquel de Sant Joan el dret a cobrar 1464 lliures sobre els béns expropiats als agermanats, perquè havien pagat un import igual per al seu rescat i el del seu pare Pere de Sant Joan després de ser capturats pels agermanats quan anaven d'Alcúdia a Menorca. Varen ser passejats per Ciutat encadenats i sotmesos a les ires de la població agermanada. Pere de Sant Joan va morir durant el setge de l'exèrcit reial a Ciutat.

28 de juny de 1526- Carlos de Pomar, escriu al batlle reial de Santa Margalida perquè respecti la jurisdicció de les cavalleries de Pere Joan Safortesa: «Balle de Santa Margarita. Per vostra letra restam avisats de la qüestió es stade entre en Miquel Font Carretell de huna part y Anthoni Castell de la part altre en la qual, segons dieu, no.y ha hagude sanx y que la qüestió se.s seguide en la plassa y segons som imformats seria en la jurisdictió de les cavalleries que cent axí tocharia a Moss. Pere Johan Çafortesa per ço a supplicatió de dit Moss. Çafortessa vos diem y manam que cent axí a la dita qüestió se sia seguide en la jurisdictió de las cavalleries li restituyeu la dita causa y qüestió y si procés o actes alguns havien fets per la dita causa aquells li restituyreu y per semblant les armes y no fesseu per res lo contrari si dessigau en dita pena no incórrer. Datta en Mallorca a XXVIII de juyn de MDXXVI.»

El 4 de juliol de 1526, el lloctinent general dictà provisió entre Joan Antoni Bartomeu i el batle agermanat Antoni Planes a conseqüència del saqueig que havien fet els agermanats a Canet.

8 d’agost de 1526 Antoni Llompart d’Inca és condemnat a pagar un ducat d’or per haver expropiat una caixa en temps de la Germania.

14 d'agost de 1526-Carlos de Pomar nomena lloctinents seus atorgant-los poders especials per poder prendre i executar els bandolers que recorren l’illa.

14 d'agost de 1526- Carlos de Pomar: «Com nos, confiants de la legalitat e probidad de vos,magnífich mossèn ....... a causa de purgar molts e diversos bandejats y desordenats e altres malfactors van per aquell en gran vilipendi de nostre señor Déu e de la bona administratió de la justicia vos cream loctinent nostre perquè aquells pugau perseguir, pendre y encarcerar punir y castigar donant nos avís encontinent de la pressa y altresqualsevols persones de la present illa que tostemps que per vos seran requests vos donen gent aquella que per vos serà demanade y necessària a circa dites coses y socors, favor y ajud y tinguen y reputen y observen a vos dit Mossén ........ com a loctinent nostre sots pena de mil lliures al fisch real aplicadores y altres corporals a nostre arbitre reservades.Data en Mallorca a XIIII agost any M D XXVI.»

9 d'octubre de 1526- El Lloctinent General ordena que qualsevol oficial reial que vagi a la vila d’lnca prengui béns que bastin per pagar les 8 lliures que manquen per pagar per part de Joan Domenech, batle en temps de la Germania, i Antoni Bestard de dita vila per el rossí que  prengueren a Ramon Torrella.(AH 273 fo1i 172/g )

novembre de 1526 - Maties Fortuny de Son Fortuny  (Biniorella, Andratx) reclama pels perjudicis causats pel agermanats en la mort de les seves germanes.

26 de novembre de 1526-Nicolau Montanyans, vicari de la parròquia de Porreres ,ordena a la confraria de sant Sebastià i sant Roc que pagui les 12 lliures que deu a Miquel Frau per un retaule.

26 de novembre de 1526 -El Lloctinent General ordena al batle d’lnca que Sebastià Gamundí cobri les composicions de la vila durant el present any i que per l’any següent el batle amb els jurats i consellers n’extreguin un altre.(AH 274 foli 160/g)

27 de novembre de 1526 -Lluís de Villalonga, canonge i  rector d'Esporles autoritza la instal·lació de les monges del Puig d'Inca a Santa Maria de l'Olivar (S'Esgleieta). L'abadessa és Maria Rigolfa.

Any 1527: La Germania encara és viva. Els menestrals es queixen de la seva situació i s'imposa el proteccionisme.

Any 1527-Joan Baptista Campegio, bisbe de Mallorca, després de dimitir el seu pare.

Any 1527- Estàtua de la dormició de la Verge María a Valldemossa, obra de Joan Salas.

Any 1527-Guillem Noguera de Superna tenia una esclava que era mare d'un infant. Tenia llit propi i un caixonet amb els draps de l'infant.

Any 1527- Detinguts mossèn Joanot Axeló; mossèn Joan de Santacília; Baptista Pont; Joanot de Santacília, Pere Font, notari, Antoni Bauçà, sastre; Perot Verdú, barreter; Gabriel Paris, paraire; Julià Valls, pescador; Nicolau Satorres; Joanot Àvila; Miquel Tender i Bartomeu Mora, acusats de la mort de l'antic agermanat, Bartomeu Forns.

8 de gener de 1527 - Els problemes que causen les importacions de vins. «No ignoran vostres saviesas lo evident dan que aquesta terra patex per causa dels vins strengers que hic aparren per los quals hixan de la terra sobre deu milia lliures [...] y ultre axo que molta gent qui vivia en lo conreu de las vinyas per esser vuy en die la maior part del vinyal destruit se moran de fam y per obviar a tants prejuys apar que seria bona cosa hi molt conferent albe comu que fessen del modo que han proveyt los de ayvisa que han prohibit los vins strengers y han hi plantades tantes vinyes que vuy en die tenen vi per a traura de la terra...
Sobre la qual fonch conclus diffinit y determynat per mes de les dues parts que los vins strengers axi vermels com blanchs sien prohibits de sinch de setembre en avant y que lo preu del vi vermel de la present ylla no puga pujar a mes de III sous lo quintà e que lo vi blanch se puga vendre a sinch sous lo quintà e no mes avant ex comptar en temps de necessitat que en tall cas na pusquen fer venir...» (ARM AGC 24, f. 40)

8 de gener de 1527- Mor el cavaller  Bernat Albertí en la persecució d'agermanats (ARM AGC 24, f. 35v) i deixa fills petits:

«Notifficam lo gran desastre que ses seguit enlos dies passats en la persona de mossèn Bernat Albertí lo quall era capita e lloctinent del spectable loctinent general per a perseguir los desmendats e bendajats de aquesta ylla lo qual ab molta diligencia perseguia aquels e finalment se encontra ab quinza o setza desmendats e bendajats e volent pendre aquells li feren resistencia de tal manera que li donaren diverses ferides e nafres de las quals es mort, de hon a covingut al locht. general per aperseguir aquels rebellos desmendats hi altres bandejats qui van per la ylla, sercar un altre capita.»

10 de gener de 1527 - Com sigui que Andreu Viver per la composició ha sofert presó deixant en desempar a si mateix, la seva esposa i infants, de manera que no pot fer front a les obligacions del matrimoni ni pot pagar el deute de la composició, el Lloctinent General ordena al batle d'Inca que pugui fer els jornals i que una vegada separat el que necessita per a aliments, la resta sigui per pagar la composició sense ser molestat.(AR 276 foli 5 )

31 de gener de 1527-Joan de Brussel·les es compromet a ensenyar a Miquel Puig, de 14 anys, fill d’un paraire de Ciutat, l’ofici de fuster.

4 de febrer de 1527- El Lloctinent General ordena al batle d’lnca fer pagar a tots els elets rebels que participaren en la incautació de 24 quarteres de Gaspar Bordils per proveir el setge contra Alcúdia, i també els que estaren en dit setge.(AR 275 foli 24)

13 de febrer de 1527 - Sobre l'estat de les coses . Instruccions al síndic Gregori Genovard per a la defensa davant el rei. (Arxiu Regne de Mallorca. Acta del Gran i General Consell)

.....per causa de las sedisions populars hi encare per las moltes males anyades y mancaments de forments, aquesta ylla sta tan perduda hi destruida, que no es memoria de persones qui may lagen vista en tal dispositio com sta vuy en die; per forma que si sa M.' noy jira la cara, fora per adespobla molt mes del que sta vuy en die, hi per ço vista la tanta miseria inopia imposibilitar la quall vos li explicareu, Ii plasia a sa M.' fernos gracia y merce deis maridatges y coronatges,  hi majorment que no obstant la dita inopia per acudir al seruici de sa M.', ara pochs dies ha havem pagat mill ducats per perseguir alguns desmendats y bendetjats qui van per la terra segons vos largament explicareu.
Mes avant, com per seguretat del president hi de tots los feels sia molt necessari fortificar lo castell real perqué si en ningún temps se tornaven alsar axi com diversas vagadas aquest poblé ses levat, los bons y faels se puguen retraure y deffensar majorment...

Mes avant splicareu com en dies passats sia stada impetrada per don Miquel de Gurrea una prouisio o gracia de quatre milia C D. ducats sobre los bens dels composats e condempnats per germania, la quall prouisio o gracia es molt prejudiciall e gravatoria per tots los bons y faels qui han seruit molt be a sa M(ajestat),hi ab lurs persones hi escampament de sanch hi ab lurs instancias e miserias han sempre trebellat en la reductio de la terra hi son restats destruits y no son pagats ni satisfets de lurs dans ni roba quels han levada, hi no seria de rao ni justicia que las despesas de la guerra no son pagades hi los dans hi roba quens han sacajade no es satisfeta...

Sobre el perill de Barbarrossa

....per la vicinitat de Barbarossa aqüestes yllas son tant granment molestades per las fustes dels infaels, que no tan solament destiu mes encara en lo mig del yvern nos molesten en tanta manera que ja los navilis no gossen navagar hi las vilas marítimas stan per adesemparar, hi si sa M.' noy proveyex, aqüestes yllas se despobleran abans de molt..per so supplícareu de algún saludable remey pays hi ha dispositio de galeres hi fustes per adestruir tota
la barbaria...

Mes avant com la fortalesa de Alger stiga ab gran paril a causa que no te prouisio hi vituales necesaries, y tenint informado que ha fugit home de la fortelesa qui ha donat avis a Barbarrossa com lo dit castell sta mal proveit e que no tenen menjar ni beure, hi per ço te grans talayes y que si ve socorro lo puxen pendre, hi lo nauili qui aporta las vituales es molt flach hi va molt perdut, si sa M.(ajestat) noy proveyex que hun parell de bones barxes aporten las municions necessaries, sera prou dupta que la dita fortelesa nos perda.

En relació als alçats:

...plasia a sa M.' provehir y manar que dels bens dels qui van e niran bendajats e faran mal o delinquirán, que lurs bens se paguen las costas o despesas com es de raho e justicia: e per lo semblant, que hun pareli dels cavals armats quis pagan dels bens de sa M.', vajan per acompanyar lo dit locht. per a perseguir e pendre dits desmendats perqué una vagada sien desterrats de aquesta illa.

En la mateixa acta el Gran i General Consell sol·licita la permanència del sistema d'elecció per insaculació si bé demana la revisió per tal de retirar els elegibles que amb el temps s'han tornat inhàbils.  També demanen que no siguin francs de pagaments impositius els que prenen l'hàbit de Santiago. Sol·liciten la renovació un trienni més per part del rei del càrrec de virrei que exerceix Carlos de Pomar,i que no es permeti a  Francesc Ubach, encarregat de la repressió de rebels,  partir cap a València com es preveu.

Mal estat del palau bisbal:

Demanen que el bisbe absent es presenti a Mallorca o que no surti el que hi ha interinament i al mateix temps comuniquen el mal estat del palau del bisbe i sol·liciten la reparació: plasia a sa M.(ajestat) proveir que lo Sr.bisbe vingue personalment; hi aximatex la casa del palau, la qual afronta ab la muralla, tota cau, que sia reperada.

Contra el joc en els porxos de la peixateria. (ara és la Plaça de Coll)

.....com se fasa hun gran abus assi en los porxos de la pascataria, ques te jugadissa publica en la taula ahont se ven lo peix de la albufera, e los mossos e servidors qui van a comprar se juguen los diners, y dihuen que nos pot prohibir
perqué tenen priuilegi de tenir jugadissa, la qual cosa molt prejudicial a la consiencia et nutritiua pecati, hi specialment que en tota la coresma no cessan de jugar de hon se seguexen innumerables inconuenients, que plasia a sa M (ajestat) que no obstant qualsevoll priuilegi en contrari obtes, sia prohibida tall jugadissa publica.

Queixes del Gran i general Consell per la manca de condemnes en les terres del Pariatge.

.....com per causa de la contensio que es entre la jurisdictio del pariatge, ço es entre lo Senyor rey e lo bisbe de barselona, sobre los de andraig, calvia y altres lochs de dita jurisdictio, los desmendats y agermanats resten inpunits
e no son castigats ni punits de tan grans delictas hi ofensas que han fetas, com sien stats en dits lochs dels pijors que poguessen esser y perqué es gran afronta y vergonya de la justitia y molt perjuy a la vniuersitat que no sien condempnats y composats per pagar los dans y despesas, que plasia a sa M.' proveir de vna manera o altre, perqué los delictas e mals factors no resten impunits.

20 de febrer de 1527 - El Lloctinent General ordena al batle d’lnca que faci pagar a Jaume Gual llevador dels composats d’lnca, 71 lliures i 5 sous a Gabriel Serra per el vi pres per al camp reial, el dia 19 de març de l'any 1526. (AH 273 foli 42). Aquest mateix dia determina que es compensi en 25 lliures per la pèrdua de valor a Gabriel Perelló que es va recloure a Alcúdia amb un cavall que va deixar a Francesc Riera i que va ser capturat pels agermanats en un combat. Recuperat el cavall ja no té les condicions d'abans. (AR 275 foli 43/g )

23 de febrer de 1527-Capitulacions matrimonials de Francesc Burgues i d'Oms, senyor de Vallmoll i procurador reial de Mallorca i Joana d'Erill que aporta en dot 4.000 lliures.

Gregori Genovard

Dilluns 4 de març de 1527- Testament de Gregori Genovard, canonge, en presència del notari Alexandre Brondo. Elegeix sepultura en el túmul dels canonges, a la Seu.

13 de març de 1527- El virrei Carles de Pomar nomena lloctinent seu Salvador Sureda, menor, perquè persegueixi els bandolers. Formaven part de l'equip de persecució dels bandolers: Antoni Armengol de Sencelles,Nofre Calafat de Marratxí, Pere Canals de Binissalem, Antoni Coll de santa Maria, Joan Comes, Bartomeu Ferrà de Valldemossa, Gabriel Homar, Antoni Llopis, Marià March, Rafel Marons i Bernadí Tries d'Esporles.

1 de maig de 1527-Damià Cruelles i Rafel Cabot, obrers de la Verge Maria, de la parròquia de Valldemossa, contracten amb Joan Sala, escultor, la talla d'una imatge de la Mare-de-Déu d'agost, de fusta de xiprer.A.R.M.-Jeroni Real (R. 587), s.f.

15 de maig de 1527- "...com en totes las terras ben governades se tinga gran studi e diligencia que las robes e sos havers sien molt privilegiats hi afavorits y maiorment aquellas qui son causa e procuria que las monedes no isquen de la terra de hon ja per los nostros passats fonch proveit e ordonat molt saludablement que los draps strengers fossen prohibits e perquant la esperiencia ha mostrat ques fa lo contrari en gran perjuy e total destrucció del offici dels perayras hi per tot lo regne no solament per que lo dit ofici compre quasi tant com tots los altres mes encare es gran perjuy dels senyors e conredors de bestiar" ( ARM AGC 24 f. 39v)

" fonch conclus diffinit y déterminât per mes de les dues parts que sien prohibides les sedes strangeres texides per a deu anys y las qui vuy son en lo présent Regne sien a axangades per que nos puguen vendre a mes preu del que vuy se ven "

15 de maig de 1527- «... fonch determinat prohibir la entrada de dits vins, ab tal que lo vi vermell de la prnt. Isla no pugues pujar a mes de 3 s . lo cortinello y lo vi blanch a 5 s. excepto en temps de necessitai que en tal cas se ni pora entrar; y sis contra fa a esta resolucio sian los vins perduts y aplicats a obras pias.»— «Mes fonch proposat que las terras ben gouernadas procuren que las robas y sos fruits sian afavorits y ja los antichs prohibiren los draps extranjers fossen prohibits y no se obserua cosa que seria de conueniencia fer crida ab so de trompeta y altabals noticiants dita prohibido, y fonch déterminât que es fes.»—« . . . fonch proposat que seria de conueniencia prohibir que no hi entrassen sedas extranjeras per animar los naturals plantassen moreras com ja havian donat principi los de Soller, y fonch déterminât ques fes ab tal que el preu no pogues excedir del que tenían las sedas forasteras.» (Arxiu general d'Història de Mallorca).

13 de juny de 1527- Carta del rei Carlos al procurador reial Francesc Burgues: "Por quanto en esse Reyno diz que hay muchos bandeiados y personas perversíssimas las quales cometen cada día muy graves casos ... conviene hazer y crear muchas guardas y offiçiales secretos que losvayan a buscar y porque es nuestra voluntad conforme a razon que a estos tales se les paguen las dietas para que puedan entretener en los dichos cargos. Por ende ...vos dezimos y mandamos que de cualquier pecunias de nuestra Corte ...deys y pagueis lealmente a las personas que os nombrará nuestro visorey y capitán general,con consejo del regente nuestra Cancillería en el dicho Reyno, todas las dietas que hauran vacado en sallir de sus casas y así a tomar e prender los dichos bandeiados y delados..."

31 d'agost de 1527- Joan Antoni Bartomeu, jueu convers, propietari de Canet  reclama als jurats, batle i elets que havien intervengut en robar els béns dels mascarats un compartiment de 448 L. 18 s. en què taxava els danys rebuts.

7 de setembre de 1527 - El Lloctinent General  ordena al batle d’lnca que faci execució de béns a Bartomeu Ferrer i Jaume Massana pel valor de 9 lliures i les despeses per la roba presa al Magnífic Puigdorfila en temps de la Germania. (AH 276 foli 129 )

5 d'octubre de 1527.—" fonch daterminat que es posas pena de 10 sous per cada drap foraster que hey entraría en el Regne"

11 d'octubre de 1527-Antoni Andreu, prevere de la vila de Manacor, fa donació entre vius a en Francesc Ballester, notari , d'un cens de 7 quarteres de forment que rep de diferents persones.

16 d'octubre de 1527 - El Lloctinent General ordena al capdeguaita Francesc Reynés perquè es desplaci a la vila d’Inca i segrestri  els béns de Bernardí Gallur que siguin necessaris per satisfer les 24 quarteres de forment preses a Gaspar Bordils, ja que no ho ha fet el batle d’Inca.(AH 275 foli 159/g)

Any 1528

Cognoms dels homes d'armes d'Andratx (102 en total):

Alemany (Pere, Gaspar,Baltasar,Antoni, Joan, Martí, Gabriel, Gaspar, Antoni, Baltasar, Bartomeu i Pere), Alzina (Antoni, Bartomeu, Pere) , Armant (Antoni, i Bartomeu), Bonet (Berenguer, Joan) ,Calafell (Sebastià, Gabriel, Joan ,Arnau),  Cardell (Pere), Castell (Guillem), Corso (Antoni i  Rafel), Covens (Guillem i Mateu),Covera (Pere), Ensenyat (Nadal, Pere,Pere),  Esteva (Joan, Joan, Antoni i Jaume), Falquet (Miquel i Joan), Ferrer (Antoni, Joan, Macià, Guillem, Jaume), Freixes (Joan, Guillem, Jaume, Bernat)  Fuster (Pere i Pere), Jofre (Antoni, Pere) ,  Jovera (Bonanat, Bartomeu, Bonanat, Antelm), Moner (Joan,Jordi),  Mulet ( Mateu, Andreu) , Muntanyola (Joan), Pallicer (Antoni,Sebastià), Palmer (Jaume, Ferrer, Pere, Pere, Jaume, Tanmino, Sebastià, Miquel, Jaume), Perpinyà (Bartomeu, Joan),  Pieras (Mateu),  Porcel (Guillem, Jaume, Joan, Guillem) ,Pujol (Antelm, Mateu, Bartomeu, Joan, Berenguer, Antelm), Simó (Jaume, Miquel, Mateu i Mateu), Terrades (Lluís), Torres (Antoni, Pere, Antoni), Vaq (Bentl),  Vic (Joan, Jaume i Joan), Vicens (Jaume), Viguet (Francesc).

Any 1528- Son Más (Andratx) és propietat de Guillem Desmàs.

Any 1528- Sa Bastida (Sant Joan) és propietat de Pere de Sant Joan.

Any 1528- Són detinguts i arrestats en el seu domicili Pere Descatllar Dameto, Antoni de Quint, Nicolau de Dameto, Albertí de Dameto, Antoni Dameto, Miquel de Santjoan, Francesc Axeló, Pere Benet Sala, Gaspar Sala, Francesc Verí i Arnau Sureda.

El 21 de gener de 1528 els pirates sarraïns segrestren 49 persones a El Palmer.

24 de gener de 1528 - El Lloctinent General ordena als batles d’Inca i Muro i als electes
per a la liquidació dels danys fets a Isabel Berard en temps de la  Germania pels seus pobladors.(AH 278 foli 13 ).

30 de gener de 1528 - El Lloctinent General instrueix al batle d’Inca sobre la reclamació d'un esclau de P. Jover anomenat Bartomeu que  diu va ser obligat a anar a la batalla de Pollença on morí i ara no li volen pagar el mal fet. Ordena que si els agermanats obligaren l' esclau Bartomeu a anar a Pollença i allà morí, que sigui satisfet pel seu valor.(AR 277 foli 15/g).

31 de juny de 1528 :  Els jurats manifesten: «No havem trobat mercader negu qui vula portar forment en lo present regne ab lo intereser de deu per cent de guany ques acustumava donar E havem sabut que en Sicilia ha molt flaca anyada e lo forment es molt car...» (ARM AGC 25, f. 7)

6 de setembre de 1528- Isabel, esposa del mercader Joan Thomàs, fa testament. Deixa deu lliures a l'obra dels orgues de l'església de Sant Francesc que de nou s'han de fer o reparar. (ARM-Prot-P-516 f. 36-37).

16 de setembre de 1528- Es concedeix a la Universitat del Regne la capella de Sant Sebastià de la Seu.

3 d'octubre de 1528 - Joanot Gual ven el rafal que es coneix per Son Verí (Marratxí) al ciutadà militar Antoni de Verí.

31 d'octubre de 1528-El rei concedeix un any de treva i salconduit als bandejats.

31 de desembre de 1528- En l'any 1528 lo darrer dia de desembre feu lo sermó del standart frare Alonso del Orde de Preycadors.

Any 1529

Any 1529- El mallorquí Perot Tarongí (Torongi) i Niccolò Beccadelli di Bologna estableixen una banca a Palerm.

8 de gener de 1529 - La presència de tres fustes de moros que assetgen Mallorca fan que la Universitat determini una provisió de 1000 lliures mallorquines per al menys quatre fustes que no han de tenir menys de 15 bancs. (Llibre de Determinacions de la Universitat de Mallorca de 1520 a 1530)

El 10 de gener de 1529 -Pere Servera, fill de Pere, hereda del seu pare Benifatget a Artà.
Febrer de 1529. El virrei arresta Lleonard Comelles i Antoni Simó i dona guiatge als seus domicilis
28 de maig de 1529-Carlos de Pomar va a Bunyola a conseqüència de l'homicidi de Joan Palou de Son Terrassa.

2 de juny de 1529- En el convent del Carme el Col·legi de doctors en lleis aprova les seves ordenances.

4 de juny de 1529- Joan Masiques contracta la construcció de l’orgue per a l’església del convent de sant Francesc.

Porta del cor de la Seu. Obra de Juan de Salas (1529)