Efemèrides del mes de gener
Dia 1 de gener de 1320 Ramon Manresa, habitant d'Alcúdia, és enviat a la Cort a exposar la situació de pobresa que es viu.
Dia 1 de gener de 1348 Pere Estrader, picapedrer, contracta els picapedrers grecs Domènec Barbarà i Nicolau Barbut per a treballar a la cantera del cap Enderrocat.
Dia 1 de gener de 1444 el pintor Joan Marçol va cobrar per haver pintat les mantes dels cavalls de la festa de l'estendart, i Guillem Pacs va cobrar pels guants que va portar amb l'estendart.
Dia 1 de gener de 1487. data del primer incunable mallorquí:"Contemplació de la Passió del Redemptor", de Francesc Prats.
Dia 1 de gener de 1523 l'Orde de Sant Joan abandona Rodes.
Dia 1 de gener de 1578 Antoni d'Oms , amb orígens familiars al Rosselló, jura com nou virrei.
Dia 1 de gener de 1644 "El Bord del Fangar", bandejat, mor en un enfrontament dels bandejats amb els comissaris.
Dia 1 de gener de 1916 es celebra una diada de la llengua catalana a Inca.
Dia 1 de gener de 1935 el sindicat de picapedrers "El Trabajo" de Sencelles, s'uneix a la UGT.
El 2 de gener de 1638, Espiridió Flor, prior del convent del Carme (a la Rambla actual) i conservador de Malta, maleeix el virrei per haver empresonat Cotoner.
El 2 de gener de 1658 el bandejat de Mancor Joan Coll "Barona" mor d'una arcabussada.
El 2 de gener de 1937 és assassinat pels feixistes a la carretera d'Andratx el picapedrer de Sa Pobla Pere Serra Seguí, afiliat a la UGT.
El 3 de gener de 1443 Gabriel Torres, sabater, va cobrar per haver dut els cavalls a la festa de l'estendart.
El 3 de gener de 1621 es posa la primera pedra del portal major i la torre de l'església de Santa Eulàlia.
El 3 de gener de 1697 neva a Ciutat i arriba fins a la mar.
El 3 de gener de 1749 surt cap a Barcelona el Regiment de Dragons d'Orà.
El 3 de gener de 1903 els treballadors de les obres del tren de Sóller es posen en vaga.
El 4 de gener de 1344 Arnau Erill ordena que de nit es tanquin les portes del castell de Capdepera i eximeix de la custòdia als seus dos guàrdies.
Huguet Borràs, síndic d'Artà, es queixa de la manca d'atenció a les talaies.
El 4 de gener de 1458 Bernat Albertí és rehabilitat en el càrrec de procurador reial.
El 4 de gener de 1893 es presenta al govern civil el reglament de la Federació Local de Societats Obreres.
El 4 de gener de 1937 són trets del castell de Bellver i assassinats pels feixistes els socialistes llucmajorers Joan i Miquel Montserrat Parets.
El 5 de gener de 1321 s'arregla el camí que va de la Devesa d'Artà a Ferrutx.
El 5 de gener de 1387 mor Pere el Cerimoniós.
El 5 de gener de 1444 l'infant Ferran evita el duel de Francesc Vallseca amb Salvador Sureda.
El 5 de gener de 1457 és decapitat, arrosegat i esquarterat Simó Ballester, dirigent de la revolta forana.
El 5 de gener de 1468 la nau de Francesc Burgues Galiana s'enfonsa entre Sicília i Sardenya.
El 5 de gener de 1546 Francesc Miquel Ballester de Manacor ven Joan, un esclau bord de 6 anys a Antoni Mas de Son Bassó de Manacor per 38 lliures.
El 5 de gener de 1719 són confiscats per desafectes a la monarquia borbònica, Antoni Fiol Jaume, notari, Jaume Ferrà, Joan Berenguer Bauçà, Cristòfol Terrassa, Sebastià Salom, Josep Estaràs, Pere Andreu i Joan Mesquida, mercader.
El 5 de gener de 1937 són assassinades pels feixistes les comunistes Aurora Picornell Femenies, Catalina Flaquer i Antònia Pasqual Flaquer. També és assassinat a Porreres el mestre d'obres de les Joventuts Socialistes Unificades Josep Julià Jaume
El 6 de gener de 1493 Miquel Nebot de Porreres i Bartomeu Coll d'Algaida compren un esclau moro de nom Marc per 95 lliures a Pere Sunyer de Felanitx.
El 6 de gener de 1911 neix Llorenç Moyà, escriptor.
El 7 de gener de 1247 Pere Ferriol va vendre unes cases a Ciutat a Bonifaci Corbera per 130 sous.
El 7 de gener de 1451 es renova l'executiva del Sindicat Forà a Sineu. En formen part, Romeu Cerdà de Pollença, Jaume Morro de Selva, Antoni Barra de Campos, Pere Arrom de Sencelles, Feliu Ballester de Manacor, Pere Totosaus d'Alcúdia i Bartomeu Mosqueroles de Sóller. Nadal Riera d'Inca i Jaume Morell d'Artà són els clavaris.
El 7 de gener de 1613 es fa una processó de la Porta de Sant Antoni a la Porta Pintada perquè acabi la sequera.
El 7 de gener de 1638 Felipe IV atorga la jurisdicció civil i criminal a Albertí Dameto i Cotoner, marquès de Bellpuig a canvi de 70.000 reials.
El 7 de gener de 1836 s'inicia el primer curs escolar de l'Institut Balear.
El 8 de gener de 1298 Ramona Company va vendre una vinya a Ciutat.
El 8 de gener de 1653 neix a Pollença Jaume Cànaves March, bisbe de Malta.
El 8 de gener de 1740 mor Jaume Rull Cladera viceprior de Sant Joan de Malta.
El 8 de gener de 1932 mor Antoni Maria Alcover i Sureda.
El 8 de gener de 1937 són assassinats pels feixistes a Son Coletes el taxista de Ciutat Bartomeu Navarro Campomar, i el camperol Bartomeu Mas Llodrà. El picapedrer Damià Artigues Sunyer és detingut i assassinat pels feixistes en Es Fangar.
El 9 de gener de 1246 s'establiren a Raixa, Bunyola, Guillem Barrera, Bernat Reiner i Bernat Reboster.
El 9 de gener de 1269 Pere Massanet va vendre unes cases a Ciutat a Pere Blanc.
El 9 de gener de 1332 Jaume III confirma els privilegis de la població de Mallorca.
El 9 de gener de 1459 el Gran i General Consell acorda redreçar els arcs dels Tints.
El 9 de gener de 1489 Theseus Valentí i Mateu de Santjoan proposen que es prohibeixi importar breviaris venecians.
El 9 de gener de 1525 Antoni Binimelis, assaonador i Francesc Leso, calceter, agermanats, són executats a Barcelona.
El 9 de gener de 1562 es traslladen els lleprosos a Sant Llàtzer dels Massells, situat al camí d'Inca, i a prop del que va ser el pont del tren.
El 10 de gener de 1380 Es prohibeix tallar llenya i caçar paons a Mianes (Sant Joan).
El 10 de gener de 1512 Bernadí Gallur, sobreposat dels sabaters, furta els doblers de la caixa del gremi.
El 10 de gener de 1529 Pere Servera, fill de Pere, hereda del seu pare Benifatget a Artà.
El 10 de gener de 1679 mor empresonat Joaquim Miquel Magí Pinya Pomar, acusat de practicar la religió jueva.
El 10 de gener de 1741 la pujada a 3 sous l'almud de sal origina protestes.
El 10 de gener de 1770 va nevar a tota Mallorca.
Dia 11 de gener de 1269 Pere Vidal es va establir a Bunyola, en un lloc d'oliveres i figueral.
Dia 11 de gener de 1522 l'agermanat Perot Andreu, corder, roba béns als predicadors de Sant Domenge.
Dia 11 de gener de 1523 els ferrers Eloi, Andreu i Rafel "Damià" Bogelles, fabricants d'armes, traeixen la Germania i passen al bàndol dels mercenaris i mascarats.
Dia 11 de gener de 1614 la pluja posa fi a la sequera.
Dia 11 de gener de 1639 els fusters de Manacor es segreguen del gremi de Ciutat per fer-ne un de propi.
El 12 de gener de 1261 s'inicia la vida en clausura al monestir de Santa Clara, acabades les obres, i la seva abadessa era Caterina Berenguer.
El 12 de gener de 1274 Pere Marcó va establir-se en una adoberia a Ciutat.
El 12 de gener de 1480 s'ordena el cobrament de l'impost del coronatge del rei Joan II.
El 12 de gener de 1506 es fa un pregó per la pau d'Espanya amb França.
El 12 de gener de 1522 la Generalitat de Catalunya es declara contra la Germania de Mallorca.
El 13 de gener de 1250 el cavaller Pere Basà va obtenir Robines (Binissalem), de Ramon Vall-Llebrera.
El 13 de gener de 1287 Bernat Fonollar tenia un hort que confrontava amb el carrer de la Síquia de Ciutat, actual carrer de Sant Miquel.
El 13 de gener de 1343 Pere el Cerimoniós posa a la venda per 100.000 sous el castell de Cullà (Alt Maestrat) amb l'objectiu de finançar la campanya de Mallorca contra Jaume III.
El 13 de gener de 1364 Andreu Massot i Guillem Axeloni, sobreposats dels picapedrers, obtenen autorització per a la construcció de la capella dels Quatre Sants Coronats al costat de la de Sant Vicenç a l'església de Santa Eulàlia.
El 13 de gener de 1401 el rei Martí atorga el privilegi a la població mallorquina de ser tractada com la catalana.
El 13 de gener de 1516 torna l'expedició mallorquina de Bugia.
El 13 de gener de 1638 el virrei i els jurats segrestren el prior del Carme, Espiridió Flor i quatre dies després l'embarquen i l'expulsen de Mallorca.
El 13 de gener de 1675 un jueu , Alonso de nom, és cremat viu a la vall de la Porta de Jesús de Ciutat.
El 13 de gener de 1707 en la lluita entre partidaris dels àustries i borbons, els francesos que habiten Ciutat són detinguts i empresonats a la fortalesa de Sant Carles.
El 13 de gener de 1728 l'austriacista Nicolau Truyols i Dameto, a qui expropiaren els borbons el títol de marquès de la Torre, és de nou acceptat en el títol després de signar-se la Pau de Viena.
El 13 de gener de 1937 és afusellat pels feixistes el caporal de l'armada Miquel Bennàssar Palmer.
El 14 de gener de 1298, Tomàs de Montsó, sabater, es va establir devora les ecsales del convent de predicadors de Sant Domenge.
El 14 de gener de 1716 es desterra al pare provincial franciscà i a 5 frares més per oposar-se al marquès de Lede.
El 14 de gener de 1779 s'inaugura l'Escola de Matemàtiques.
El 15 de gener de 1494 Benet Xipre, cirurgià, és nomenat mestre morber per 3 anys.
El 15 de gener de 1522 Francesc Gurrea, fill del virrei deposat pels agermanats, surt cap a Flandes.
El 15 de gener de 1741 mor el Gran Mestre de l'Orde de Malta, Ramon Despuig Martínez de Marcilla.
El 15 de gener de 1867el ministre de governació Luís González Bravo cursa una disposició contra el teatre en català.
El 15 de gener de 1937 els feixistes afusellen els alaroners Mateu Pasqual Fullana, sabater de les JJ.SS., Jaume Ordines Arrom, Miquel Pericàs Bauçà, carboner de les JSU. De Selva maten Jordi Colom Estarellas, Llorenç Coll i Joan Pons Alomar (Esquerra Republicana) trets de Can Mir. Teodor Truyol Mir, Miquel Mascaró Vidal, picapedrer de s'Hort des Ca, Bartomeu Matas Alemany, d'Esquerra Republicana d' Esporles, i mestre a Sineu; Macià Cerdà Torres, Rafel Estades Adrover, esparter de Felanitx, tots aquests moren afusellats al cementiri de Ciutat. Miquel Cabot Dolç, socialista i picapedrer de Santa Maria és assassinat a Porreres. També mor assassinat el mateix dia Baltasar Moyà Bauçà, socialista de Capdepera.
El 16 de gener de 1285 Baut Benixua, fill de Jacob, va obtenir la franquesa per a poder establir-se a Ciutat.
El 16 de gener de 1500 Pere Ignasi Torrella compra l'esclava borda de casa, Elionor a Joan Real.
El 16 de gener de 1726 neva a Ciutat i es posen fins a 6 pams de neu en algunes teulades.
El 16 de gener de 1791 es promou l'indult dels contrabandistes que lliurin les armes o el tabac.
El 17 de gener de 1411 es proposa que s'adobi el carrer de Paraires de Ciutat fins a la mar.
El 17 de gener de 1645 mor a volta de garrot el bandoler manacorí Pere Ventayol.
El 18 de gener de 1266, Miquel Marquès i la seva esposa Soriana van comprar 3 quartons de terra al Rafal Olivar, a Sa Galera de Felanitx.
El 18 de gener de 1717 es prohibeix l'ús d'indianes.
El 19 de gener de 1241 Nunyo Sanç va morir a Elna, Rosselló, sense hereus.
El 19 de gener de 1248 el rei Jaume I ordena en el seu segon testament la divisió del regne. En aquell moment, que no va ser el definitiu, Catalunya i Mallorca corresponien a l'infant Pere.
El 19 de gener de 1479 mor el rei Joan II.
El 19 de gener de 1937 moren assassinats pels feixistes Melcion Hernández Moll, de Santa Catalina i Vicenç Torres Marí, eivissenc que vivia a Ciutat.
El 20 de gener de 1279 va fer-se una composició entre el rei Pere d'Aragó i Jaume II a Perpinyà que va situar Mallorca en feu del rei Pere.
El 20 de gener de 1350 Pere de Vilanova, conseller del rei Pere, obté 100 florins d'or dels béns incautats als partidaris de Jaume III.
El 20 de gener de 1395 el barber Antoni Pastor arriba a Felanitx per atendre els malalts.
El 20 de gener de 1582 s'estableix que els ollers només poden fer ús de les terres de Xorrigo.
El 20 de gener de 1595 Ferran Sanoguera jura el càrrec de virrei.
El 20 de gener de 1598 es funda el convent d'observants de Sant Bonaventura de Llucmajor.
El 20 de gener de 1726 neva a Sóller i durant cinc dies més, fins el dia 26 que neva a tota l'illa.
El 20 de gener de 1757 van caure quatre cases al carrer del Vi de Ciutat.
El 20 de gener de 1789 Joan Muntaner Cladera és nomenat director de l'Acadèmia de dibuix.
El 20 de gener de 1924 Joan March inaugura la Casa del Poble a Ciutat.
El 21 de gener de 1289 Guillem Bosquet va comprar una vinya a Ciutat a Jahudà Ben Abrafim.
El 21 de gener de 1508 són estranyats els religiosos claustrals.
El 21 de gener de 1522 els agermanats expropien 14 quarteres de civada a Guillem Tallades de Campos.
El 21 de gener de 1528 els pirates sarraïns segrestren 49 persones a El Palmer.
El 21 de gener de 1881 el bisbe aprova la fundació de la Societat Arqueològica Lul·liana.
El 22 de gener de 1403 el bisbe Lluís de Prades posa en entredit a Roger Montcada que el mateix dia prohibeix vendre queviures als clergues.
El 22 de gener de 1414 Fra Vicenç Ferrer deixa Mallorca.
El 22 de gener de 1516 mor el rei Ferran el Catòlic a Madrigalejo.
El 22 de gener de 1538 mor Eiximen Pérez de Figuerola, lloctinent general, i l'enterren al carner de notaris del convent de Sant Domenge.
El 22 de gener de 1647 mor assassinat Francesc Desbrull.
El 22 de gener de 1782 Nicolau Dameto, tinent coronel, és desterrat al castell de Sant Carles.
El 22 de gener de 1937 mor assassinat pels feixistes Guillem Frau Moragues, picapedrer.
El 23 de gener de 1410 Pelai Unís llegeix la carta del rei Martí que convoca una junta de juristes que defineixi la qüestió successòria.
El 23 de gener de 1465 Francesc Vilasclar, picapedrer de la colla dels Sagrera accepta del Gran i General Consell la reconstrucció del pont d'Inca (Pont d'Inca).
El 23 de gener de 1837 arriba a Manacor la campana n'Esperit que abans sonava al convent dels trinitaris de Ciutat.
El 23 de gener de 1896 neix a Ciutat el cap de la Falange a Balears, Alfonso Zayas y Bobadilla.
El 23 de gener de 1936 Francesc Carreres, d'Esquerra Republicana participa en un míting a Santanyí.
El 24 de gener de 1505 és executada Clara, esposa del notari Francesc Barceló.
El 24 de gener de 1522: Jeroni Ferrer, síndic del poble agermanat és ofegat a la Plaça de Cort en l'intent contrarevolucionari del regent de la governació Berenguer Sbert.
El 24 de gener de 1522 Bartomeu Ventayol, agermanat desplaçat a Valladolid, ofereix les claus d'or de Ciutat (ara en un museu israelià) a l'emperador en senyal de submissió.
El 24 de gener de 1709 es col·loca un rellotge solar a l'església de Binissalem.
El 24 de gener de 1782 José Cregenzan, regent de l'Audiènci, és desterrat al castell de Sant Carles.
El 25 de gener de 1240 el papa Gregori IX va prohibir la cohabitació dels cristians amb els musulmans, i tres dies més tard va permetre el comerç dels mercaders mallorquins amb els sarraïns africans.
El 25 de gener de 1288 Romeu Blanquer s'estableix a Artà, en unes cases amb un molí.
El 25 de gener de 1396 Arnau Ferrer de Felanitx obté llicència per matar un màxim de 20 anyells fins a Carnestoltes.
El 25 de gener de 1502 s'estableix una Reial Orde de Ferran el Catòlic per la qual s'egixeix la contribució per a la dot de l'infanta Donya Joana.
El 25 de gener de 1520 Pere Suau de Manacor compra l'esclava Pericona per 85 lliures.
El 25 de gener de 1522 Set agermanats són executats a la Plaça de Cort per desordres.
El 26 de gener de 1300 Guillem Roca va comprar unes cases vora el Pont de la Palanca, a Ciutat.
El 26 de gener de 1378 Pere de Cima va prendre possessió del bisbat de Mallorca.
El 26 de gener de 1457 Bernat Reus i la seva esposa Eulàlia, els dos d'Algaida, compren Biniatzent.
El 26 de gener de 1460 Joan II signa la concòrdia amb el seu fill el príncep Carles de Viana.
El 26 de gener de 1506 el virrei Joan Eimeric surt de Ciutat durant 15 dies en visita a les viles.
El 26 de gener de 1530 es prohibeixen els balls.
El 26 de gener de 1752 surt al carrer de Brondo a la claveguera amb el Born el drac de Na Coca.
El 27 de gener de 1350 Gilabert de Centelles és recompensat per haver detingut i entregat al rei Pere el fill de Jaume III.
El 27 de gener de 1393 és executat a Barcelona Lluís Bellviure, un dels promotors de l'assalt al Call jueu de Ciutat.
El 27 de gener de 1621 es casen a Tàrbena els repobladors mallorquins Catalina Servera amb Tomàs Sureda, i Antònia Sureda amb Joan Dalmau de Manacor.
El 27 de gener de 1641, Joan Fiol mor d'una arcabussada a prop de la font del Socorrador de Ciutat.
El 28 de gener de 1269 Andreu Avellà va establir-se amb un forn a Ciutat.
El 28 de gener de 1350 el rei Pere ordena la restitució de 10.500 sous incautats als partidaris de Jaume III.
El 28 de gener de 1522 Bartomeu Figuera ven un rellotge a la vila de Llucmajor per 50 lliures.
El 28 de gener de 1603 Pràxedis Garau es casa a Càller (Sardenya) amb Jaume Rosselló.
El 28 de gener de 1717 es prohibeixen els balls públics.
El 28 de gener de 1937 mor empresonat pels feixistes a Illetes el mestre Guillem Alcover Mascaró, afiliat a l'Esquerra Republicana.
El 29 de gener de 1298 Guillem Oller compra una vinya a Bibashuaxarubib, al lloc de Santa Eulàlia, que es trobava camí de Puigpunyent.
El 29 de gener de 1373 Artà obté el privilegi de no treure'n el blat.
El 29 de gener de 1522 Fra Barceló, franciscà que va anar a Barcelona a predicar a favor de la Germania és detingut.
El 29 de gener de 1795 arriben les naus Arrogante i San Agustín amb molts de soldats malalts.
El 30 de gener de 1300 Jaume II va atorgar un indult als que el traïren, va confirmar les franqueses i els privilegis, i va determinar les cises a pagar.
El 30 de gener de 1499 són executades per bruixeria Antònia Prats i Beatriu Villanova "Llautera".
El 30 de gener de 1510 es fa un pregó als artesans per a la fortificació de Bugia.
El 30 de gener de 1584 Felipe II ordena que s'investigui l'especulació dels cereals a Mallorca.
El 30 de gener de 1613 quatre arcabussers assalten la presó reial i alliberen els presos del bàndol dels Canamunt.
El 30 de gener de 1769 el vent va enderrocar el campanar del Convent de l'Olivar.
El 30 de gener de 1797 mor el tinent general Antoni Barceló Pont de la Terra, i és enterrat a la capella de Sant Antoni de l'església de Santa Creu.
El 31 de gener de 1521 es reuneixen els menestrals a Sant Nicolau Vell, pròleg de la revolta agermanada.
El 31 de gener de 1524 es reuneix el Consell a la Casa de Nostra Dona de la Mamella de Llucmajor per acordar les composicions per les imposicions derivades de la Germania.
El 31 de gener de 1938 els franquistes afusellen Jordi Balet Ardiz i Josep Riera Ramon al Fort d'Illetes. Sebastià Canyelles Terrades, militant d'Esquerra Republicana és assassinat al cementiri de Ciutat.
Altres fets del mes de gener
El gener de 1286 Guillem Cabrit i Guillem Bassa van ser executats a la Plaça del Lledoner d'Alaró per haver-se negat a lliurar el castell a les tropes de l'infant Alfons.
El gener de 1313 Àngelo Clareno, abans general de l'Orde Franciscà, i líder dels "zelanti", espirituals, o fraticelli, condemnats i perseguits pel papa per defensar i voler viure en la pobresa de Jesucrist i dels apòstols, visita el seu amic l'infant Felip, partidari dels fraticelli com la seva germana Sança, reina de Nàpols.
El gener de 1337 Berenguer Tordera compra una vinya vora el torrent a Biniarroi.
El gener de 1375 va començar una epidèmia que diuen va causar 35.000 morts.
El gener de 1451 són assassinats pels forans a Pollença Domingo Miró, clavari que recaptava pels repressors saccomani, Francesc Rupià, capdeguaita, Joan Reiner i Jaume Morro.
Gener de 1463: Alçaments a Inca i Binissalem contra el rei i en suport a la Generalitat.
Gener de 1559:Naufragi del vaixell d'en Bofi a prop de Capdepera. Venia de Gènova.
Gener de 1575: Giacomo Paleazzo projecta i inicia la construcció de la muralla reanaixentista de Ciutat.
Gener de 1576. Mor Miquel de Sant Joan, cavaller de Sa Bastida. L'hereu és el seu nét Pere Miquel de Sant Joan.
Gener de 1597: Gabriel Mesquida de Felanitx és condemnat a galeres pels seus crims.
Gener de 1616, neva a Felanitx.
Gener de 1869, el capità general Marià Socies del Fangar i Lledó desarma la Milícia Ciutadana.
Gener de 1871, apareix "La Revolución Social" del Centre Federal. El seu director Francesc Tomàs és empresonat.
Gener de 1931. El carlí Josep Quint Zaforteza Amat s'incorpora al Centre Autonomista.
Gener de 1932. Emili Darder i Sureda funda Acció Republicana.
El Gener de 1937 moren assassinats pels franquistes Nicasi Nevado González, Pere J.Monserrat Miquel, socialista de Llucmajor, Miquel Porcel Torrens, ebenista socialista, Jaume Julià Mesquida d'Esquerra Republicana. A Porreres són assassinats Jaume Capó Amengual de Búger, tramviari ugetista, Ramon Lacomba Esteve, pescador i Julià Vila Amengual de Santanyí (Esquerra Republicana).
