CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1550 - 1600
31 de maig de 1550- Els moros dirigits per Dragut, van tenir
tancats dins Sant Jordi tots els presoners que van poder capturar, fins que els
cristians guiats per Juan Mas, invocant el sant nom de María i el de Sant Jordi
van aconseguir rescatar-los.
1 d’agost de 1550 Inici
de la construcció de la fortalesa de Sant Salvador d’Artà.
12 de setembre de 1550-Els traginers de molins són autoritzats a cavalcar a
Ciutat si la seva càrrega és inferior a una quartera.
20 de març de 1551-Juli III, papa, concedeix a Mallorca el
sistema de Concòrdia de 1372 en l'arbitatge de conflictes entre jurisdiccions.
1 d'abril de 1551-Refundació del Col·legi de pintors i escultors.
16 de maig de 1551-Carlos V disposa que s'apliqui el sistema de
Concòrdia segons la voluntat del papa.
20 de maig de 1551-Llucià Tornamira, ciutadà , promet donar a la seva mare
Elisabet, vídua de Llucià Tornamira, 18 ll. i 8 quarteres de forment anuals, i
garanteix que li donarà 40 ll. que garanteix amb les seves possessions a la
parròquia de Santa Margarida de Muro. També li fa donació de les 16 ll. que els
devia Caterina Negra, antiga serva seva pel preu de la seva llibertat.
18 de juny de 1551- Arnau Pujol arma una barca contra els sarraïns.
20 de juliol de 1551- Jaume Pou i Berard és nomenat cardenal
28 d'agost de 1551-Tots els esclaus moros són obligats a obrar a la fortificació
de Ciutat.
16 de setembre de 1551-Carta dels jurats al cardenal Pou perquè
intercedeixi en la resolució del plet que sostenen amb el monestir de Poblet
sobri el nomenament de l'abat de La Real .
Any 1552-Inici de les obres del campanar de Montuïri.
El 15 de febrer de 1552 neix Simó Bauçà Sala, fill del paraire calatraví Pere
Bauçà i de Gabriela Sala. Amb el temps va ser frare predicador i bisbe de
Mallorca
9 de maig de 1552-Bateig de Jaume d'Olesa Calvó, escriptor, a la Seu.
14 de setembre de 1552-Antoni Cervera, menor d'edat de la parròquia de Sant
Miquel de Porreres, ven a Antoni de Veri, cavaller, un cens anual de 4 lliures
que rebia d'una peça de terra situada en el terme de la mateixa parròquia, que
es troba sota el domini del Senyor Rei, pel preu de 50 lliures. Antoni Cervera
fa també obligació de tot els seus béns.
26 de desembre de 1552-Miquela, esclava a Massanella de Pere Abrí-Descatlar
compra la llibertat per 80 lliures.
Any 1553-En les ordinacions gremials dels apotecaris s'exigeix tenir més de 25
anys i 6 anys d'aprenentatge per exercir l'ofici.
Elisabet, vídua d'en Llucià Tornamira des Mas, ciutadà de Mallorca, ordena
testament. Nomena marmessors a en Miquel Gual, doctor en lleis i canonge de la
Seu de Mallorca, a en Pere Malferit, doctor en lleis, i al seu fill Llucià
Tornamira. Disposa ser enterrada a l'església de Sant Francesc. Institueix com a
hereva universal a la seva néta Elisabet.
Any 1553-Es construeix el bastió de sant Antoni.
14 de juny de 1553 - Antoni Nunyes, barber castellà, obté franquesa per tenir 12
dones en el bordell de Ciutat.
13 de desembre de 1553-Arriben bisbes que venien del Concili-"Fas
memoria com en la present ciutat, deu o dotse dies ans de las festes de Nadal
del any MDLIII, arribaren en la present ciutat una nau genovesa la qual aportava
lo archabisba de Granada, lo bisba de Huesca, lo bisba de Tuy y lo bisba de
Palencia, qui servían en las yllas trobadas a pissano qui se era alsat (sic), y
stigueren en la present ciutat totes les festes de Nadal y alguns dies apres per
causa del mal temps passat en la mar, que perderen les veles, y lansaren les
cavalcadures y part de artilleria"
(Llibre Extraordinari dels Jurats)
19 de febrer de 1554- Mor Damià Carbó, metge del Morbo.
22 de maig de 1554- El
lloctinent general escriu als batles de les viles en relació al fet que molts
jornalers i jornaleres no contents amb els salaris que reben amb vies "exquisides"
abusen d'ells demanant menjar i altres coses i per tenir allò que volen deixen
la feina en perjudici dels qui els paga i de la cosa pública. Ordena que es faci
una crida pública en la qual s'exposi ue els jornalers que no compleixin a la
feina en els camps i vinyes, a coneguda del majoral, siguin pagats per la feina
feta i acomiadats. (ARM AH 322 f.71)
19 de juny de 1554-Tomàs Girard, paraire de Mallorca i la seva esposa Angelina,
venen a Joanot de Montornès, donzell de Mallorca, un cens de 2 ll. de pensió
anual sobre una casa situada a la parròquia de Sant Miquel de Mallorca al carrer
del Oms, sota domini d'Antoni Bacho, per un preu de 25 ll. de moneda
mallorquina.
4 de juliol de 1554- Jordi Abri Descatlar hereda la cavalleria
del Palmer.
21 d’agost de 1554 -Perellós de Pacs caça un cèrvol a Bellver.
Any 1555- Humbert Togores Montanyans i Pere Desjuny compren Miramar (Valldemossa)
per 984 lliures mallorquines i la divideixen en dues porcions.
Pere Pisà, propietari de Son Pisà a Bunyola.
El ciutadà Miquel Garau és el propietari de Son Rul·lan (Ariany) on hi té 90 ovelles i 29 cabres.
Any 1555-Mor Francesc Burgues D'Oms , antic procurador reial i senyor de Vallmoll, sense fills i el succeeix la seva neboda Caterina Burgues Pacs, filla de Gregori Burgues i Pràxedis Pacs.
Any 1555-Lo gran vent que feu circa de un mes y mig o dos, va rompé la creu de pedra, la qual esta demunt lo portal de la Porta Pintada, la qual esta en lo cruer del camí de Buñola y de Sóller, per ahont nos apparegué que tota via la dita creu se tornas fer, y axi férem venir lo dit mestre Marti Amorós, anel qual havem fet donar a fer aquella, ab lo qual estam avenguts per XVIII escuts y tens a donar la pedra y la creu bona y feta y posada. (A. II. M.: Testaments dels Jurats 1530-1560, F. 186.)
Any 1555-Que muden los dos portals del
arxiu del rebost nou que han fet.—Nosaltres havem tenguda necessitat de fer uns
peus entre la casa de la Universitat y la Casa de la presó y havem trobat que a
les spalles de les cadiras ahont nosaltres seyam, ha un buyt, manarem que si fes
un portal per a tenir moltes frasquerias las quals are se perden y axi mestre
Amorós picapedres e imaginayre ha fet un portal lo qual veuran aqui vostres
magnificències esta enterra al raco de la sala baix, lo qual no ses posat, la
causa es per haverlo fet masse bo per lo qual li havem pagadas XVI liures IIII
sous y per veure lo dit portal tant bo, nous apparegué posarlo alli. Feyam
compte que lo dit portal per ésser tant bo que se posas en lo arxiu de la sala
ahont stan los privilegis y que lo portal del arxiu ques llevas y que se posas
alia ahont se es fet lo bo, y per ésser stat lo temps tant curt nosaltres
no havem poscut fer dita cosa, vostres magnificències proveyran lo faedor sobre
dit negoci. (A. II. M.: Testaments dels Jurats 1530-1560, F. 185.)
29 de gener de 1555-Don Gaspar de Montcades, conseller de la S. C. R. "...volent provehir de alcayt en dit castell de Alaro confiat de la suficiència y bondad del magch moss. Rodrigo Matienso, anomena y elegeix aquell en alcayt del castell de Alaro ab lo salari acustumat abiniplacit emperò de sa Magestad o de sa Altesa"
20 de febrer de 1555-Els jurats demanen al Rei es digni manar al
bisbe que resideixi a Mallorca
Juliol de 1555- Mor Lluis Vilana, regent de la cancelleria de Mallorca.
Any 1556- Caterina
Burgues Bartomeu es casa amb Pere de Pacs i de Pacs, baró de Bunyolí.
21 de gener de 1556-Joan Bisquerra, pagès, i la seva muller Magdalena, habitants
de Ciutat, venen a Margarida Berarda, vídua de Nicolau Berard, cavaller del
mateix lloc, un cens de 3 quarteres de forment que reben d'una peça de terra
situada a la mateixa ciutat, en el camí de Manacor, pel preu de 30 l.
24 de febrer de 1556- Pere Nét és designat alcaid del castell de Felanitx per Gaspar de Montcades, càrrec vacant després de la mort de Francesc Burgues.(AHM Lletres Reials t, 94, f. 164.)
23 de març de 1556-"Rodrigo de Matienso
castellà y alcayd del castell de Alaro elegit pochs dies fa per se senyoria a
beneplàcit de sa Majestat e dix al dit spectable senyor Lochtinent general que
per quant se havia de partir del present regne y no li convenia tenir la dita
alcaydia y per tant renunciava dit carrech a la Magestad...aceptant la dita
renunclacio en nom de sa Magestat, feu electio y nominació de alcayt. ço es del
mag. moss Rafel Oleza" (AHM, Lletres Reials, t. 94 , f. 166.)
Agost de 1556-S'estableix la franquesa de no pagar delme durant 15 anys als qui
planten vinyes noves a Mallorca.
30 de març de 1557-El bisbe Joan B. Campegio nomena vicari general a Joan Pau Varo, i destitueix a Francisco Salazar com bisbe suplent i vicari general.
5 d'abril de 1557-Carta del bisbe Joan B. Campegio a fra Francisco Salazar, destituint-lo dels càrrecs de bisbe suplent i vicari general.
11 d'octubre de 1557-
Sarraïns maten a Bernat Bordils i Bernadí Cunill d'Aubarca. Agneta Collell és
capturada.
El 17 de novembre de 1557- Empresonen eventualment Truc, Veny i Far, forçats a
galeres, a la torre mestra, a la cambra més alta on havia estat Joanot Colom.
19 de novembre de 1557- En Truc, condemnat a galeres fuig de la torre mestra on l'havien empresonat
per la finestra, despenjant-se per la corda del pont. Després, des d'avall va
obrir la porta falsa perquè sortíssin Veny i Far. Truc ajudà a sortir Veny del
fossat, però Far no va poder i havia quedat davall el pont amb grillons i
manilles.
El 30 de setembre de 1558 els jurats de Manacor proposen al Consell que
s'instauri la festa de la Santa Creu en commemoració de la clabruixada patida i
que es posi en el campanar de l'església un àngel amb la creu a la mà.
7 d'octubre de 1558-Els menorquins es defensen de l'atac de Mustafà Piali que
arriba amb 150 galeres, 15.000 soldats i quaranta canons, contra Ciutadella .
Saqueig i crema de les esglésies.
Any 1559-Sor Caterina Genovard és la priora del monestir de Santa Magdalena.
19 de juliol de 1559- Diego de Villegas, de Castella , es anomenat artiller de la Universitat pels jurats.
15 de setembre de 1559- Guillem Torrella obté la cavalleria de Santa Margalida,
14 de novembre de 1559-Carta de Felipe II a Joan Pau Varo,
vicari general de Mallorca, manant-li faci empresonar a alguns canonges.
Any 1560-La Universitat i el lloctinent intervenen el comerç de cereals per
evitar l’alçament d’una nova germania.
28 de març de 1560-Felipe II ordena reforçar la defensa de Mallorca
6 de maig de 1560- Els
fusters que ja no poden reunir-se a Sant Nicolau Vell perquè no hi caben, pacten
el seu establiment a Sant Francesc, sota el patronatge de Sant Josep a la
capella d'aquest sant i de la Immaculada.
22 de novembre de 1560-Joan de Montornés, donzell de Mallorca ordena testament.
Nomena marmessors. Nomena marmessores a la seva muller Apolònia i a la seva
germana Francina Foixana, vídua. D
isposa ser enterrat al cementiri de la
Confraternitat de la Verge Maria de la Seu . Institueix com a hereu universal al
seu fill Nicolau.

Santa Clara: Mateu López (1561)
6 de juliol de 1562- Don Diego de Arnedo,
bisbe....a supplicacio e instancia del venerable Procurador fiscal de la cort
ecclesiastica, exhorta y amonesta, per la primera, segona, tercera y peremptoria
monicions, totes les persones ecclésiastiques y en sacres ordens constituides
que daqui avant deguen aportar la clotxa closa fins baix als talons y capirò, y
les robetes fins baix dels genolls segons per los capitols sinodals diverses
voltes es stat ordenat, y mantell o satana, de manera que lo hu y l'altre sien
larchs fins als talons, y que no aporten calses ni sabates tallades ni
lentguetes en els colls y brassos de les camisses, y que porten la barba feta de
tal manera que no se puga notar esser dita larga.
Any 1562-Reparació de la muralla de la Porta de sant Antoni.
Any 1563-Son Rubí de Sineu pertany a Guillem Real
Son Sabater de Crestatx pertany a Guillem Sabater.
15 d'abril de 1563-Vilaxamen, alqueria d'Esporles és propietat
d'Arnau Albertí.
Dia 20 d'abril de 1563 mor a Roma el cardenal Jaume Pou Berard.
Mateu Espanyol, ciutadà de Mallorca i la seva esposa Marianna, venen a Margarida
Tornamira des Mas, vídua de Llucià Tornamira des Mas, un cens de 16 ll. de
moneda mallorquina de pensió anual sobre una propietat situada a Esporles, per
un preu de 200 ll.
Any 1564-Sor Isabel Calvó, priora de Santa Magdalena.
3 de febrer de 1564-Apolonia Montornesa, vídua d'en Joan Montornés, donzell ,
ven al seu gendre Llucià Tornamira des Mas un cens anual de 48 l. que rep per un
alou situat a la vila de Petra pel preu de 600 l.
setembre de 1564-L'escultor Gaspar Jener treballa en el retaule
de sant Sebastià de Porreres.
14 de setembre de 1564 -Juan de Urries, nou virrei de Mallorca.
Any 1565-El canceller i canonge Miquel Gual cessa en les seves funcions per tal de ser inquisidor.
9 de gener de 1565-Els consellers lleven la representació de la
festa de l'Àngel: Més avant advertiran vostres mercès y
savieses com algunsanys se acustuma fer lo die del Àngel Custodi certa comèdia o
representació molt costosa, infructuosa y moltes vegades scandalosa. y per a
concloure no serveix en altre cosa sinó a que lo Syndich o angeler gaste a son
plaer més de CCC liures,
distribuint bona part de aquelles en donarà menjar y beure dissolutament a
personas vicioses, de la qual cosa es desservit nostre senyor Déu y la present
Universitat en moltas maneres lesa. Per tant ses magnificències, zeloses axí del
servey de Nostre Senyor com encare del bé y utilitat de aquesta nostra
Universitat, a vostres mercès y savieses ho advertexen perquè determinen si
tindran per bé levar la dita representació que cert és causa de dany y alguns
anys de manifest scàndol.
Sobre la qual proposició corregueren y passaren los vots y parers de los dits
consellers per son orde y fonch conclús, diffinit y determinat per més de les
dos parts del dit consell que sia levat lo gasto se fa per la present
Universitat de la representació de la dita festa del Àngel Custodi.
Actes del Gran i General Consell. 1566-1566, f.° 49.
4 d'octubre de 1565- Els jesuïtes funden una casa d'acollida de dones penedides
, o casa de la Misericòrdia, a Sa Calatrava.
Any 1566-Sebastià Danglès, vidrier, arregla la rosassa de la capella reial de Santa Anna.
15 de novembre de 1566-Carta dels jurats al rei exposant-li les
desavinences sorgides amb motiu de la conducta del bisbe de Mallorca en certs
assumptes.
El 15 de febrer de 1568 es prohibeix tirar taronges en el Carnestoltes.
7 de març de 1568- Tomàs Amengual obté l'encàrrec dels obrers de
la cofraria de santa Anna de sant Miquel, de fer un retaule.
28 d'agost de 1568-Elisabet Espanyola, vídua en primeres núpcies d'en Joan
Francesc de Sales, i en segones d'en Nicolau Espanyol, ordena testament. Nombra
marmessors als seus germans Marc de Beri i Bartomeu de Beri, al seu gendre Jaume
de Berga, a les seves germanes Margarida, vídua d'en Joanot Garcia, i a Joana
Puigdorfila, muller d'en Ramon Puigdorfila i al seu fill Jeroni de Sales.
Disposa ser enterrada a la Seu de Mallorca . Institueix com a hereu universal al
seu fill Jeroni de Sales.
30 d'agost de 1568-La butlla "Horrendum" de Pius V
determina el desaforament dels clergues acusats del delicte de sodomia.
8 de setembre de 1568- Bateig de Beatriu Sureda Campfullós a la Seu.
Any 1570-Plet de la vila de Manacor contra Pere de Santjoan pels drets sobre
l'aigua de Sa Font Santa (Son Mas).
Any 1570- Obra del retaule de la Mare de Déu amb Nin a la capella del Roser de
Sa Pobla, atribuït a Mateu López.
Any 1570: Capitols del Fogatge
1.—Primerament qualsevol foraster no deu pagar fogatge si ya doncs,
no agues (sic) deu anys que habita en Mallorcha, o, casat; en tal cas
den pagar lo fogatge.
2.—ítem de qualsevol qui tingue bens a deu lliures y negocia aquelles
degué pagar fogatge.
3.—ítem que los fills de familia qui estan sots potestad de pare,
encara que la mare los dex bens valens a deu lliures, no degueu pagar
fogatge.
4.—Item que si el Pare mor v dexa molts fills, los quals estan sots
emparo de la mare, essent los fills menors de 14 anvs, no deguen pagar
Iogatge; empero si els fills tendrán 14 anys que podran tractar, estos
tals, encara que sien ab la mara, pagaran fogatje perqué se reputan capaces
de contractar.
5.—ítem qualsevol legatari que estigué ab lo hereu, no degué pagar
fogatge. Pero si tendra 14 anys y tendra bens valen a 10 lliures degué
pagar fogatge.
6.—ítem si algú para pagar a creditors, logan los bens y se posen
ab altre, que estos tals deguen pagar fogatje.
7.—ítem si algú possehex bens que valen les 10 lliures v estos son
possehits de mercaderías els quals si se yenian no arribaria a pagar ditas
10 lliures que estos tals no deguen pagar fogatje. Pero que se atorga a
estos tals para que no fassen furts para no pagar.
8.—ítem si algú compra alguna cosa valent a 10 lliures y aquella
agues de vendre para pagarla y no té altres bens que no degué pagar
fogatje.
9.—ítem si constara al levador del fogatge ab dos homens ajuramentats
que algú per ser pobre v no tenir bens a 10 lliures no degué
pagar fogatje.
10.—Item per quant lo fogatje es degut al Rev para las festas de la
Resurrectio de N. S. Jesucrist, se declara que tots aquells que se casaran
o seran majors antes de ser degut lo fogatje. deguen pagar en lo primer
fogatje; emperò desprès de les festes de Pasque de Resurrectio, tots
aquells que se casaran o seran majors no deguen pagar fogatje fins al
primer vinent.
11.—ítem qualsevol Barraní, qui no te casa designada v tenga bens
valons a 10 lliures degué pagar fogatje oIIi about paga lo delme.(AHM, RP
3146, 1-2.)
20 de febrer de 1570- Mateu Gallart, pintor, cobra 15
lliures i quatre sous dels diners comuns de la vila de santa Maria del Camí per
un retaule de santa Margalida.
22 de febrer de 1570-Arriben a Palma el provincial dels jesuïtes Antonio
Cordeses, i amb ell els valencians Diego Morales i Francisco Castell, i
l'aragonès Francisco Aduarte per tal de posar en marxa tres classes de gramàtica
i retòrica.
El 27 de febrer de 1571 mor Albertí Dameto Descatlar, espós en terceres núpcies
de Lucrècia Cotoner.
10 d'agost de 1571- Arriben des de València a Palma els jesuïtes Maties Borrassà,
Bernat Crespí i fra Alonso Rodríguez.
19 de gener de 1572-Catharina Burgues, abadesa del monestir de
l'Olivar i les 28 monges capitulars reconeixen que Cristophol Colom, àlias Bando
de Sóller ha firmat rebut de 25 lliures per redenció d'un cens.

Any 1571, Mateu López: Lavatori.
El 27 de febrer de 1572
es dicta manament de captura del bandoler binissalemer Antoni Amengual.
1 de maig de 1572-L'ambaixador francès a Constantinoble diu en una carta que els
turcs ja disposen de 150 vaixells amb artilleria i tripulació.
5 de desembre de 1572-El bisbe Diego de Arnedo prohibeix el Cant de la Sibil·la.
12 de gener de 1573-
Die martis xij mensis Januarij Anno domini M D Lxxiiij
Los dia y any demunt dits, de manament del magnifich Jutge de cort ara mestre
Bénet Sancho, fuster, altre dels vehadors reals de la présent Ciutat, a nels
Carcers reals per effecte de veure y mirar los aparells de la cambra dels
turments, ab los quals se turmenten los delats, ço es, la corda y curiola; y
retornat, jurament evengelical mitgénsant, dix haver mirât y regonegut dita
corda y curriola en presentia de Jaume Gelabert, carceller, y que dits aparells
stan bons y condrets per exercitar lo acte de turtura; per so, jo, Nicolau
Martorell, notari y vn dels
scrivans de la dita regia cort, de manament de dit magnifich Jutge ne he
continuât lo présent acte.
21 de setembre de 1573-Francina, esposa de Guillem Fortesa Tagamanent, donzell
de Mallorca, ordena testament i nomena marmessors a la seva mare Francina, al
seu espòs, als seus sogres Mateu Fortesa i Magdalena, al seu germà Bernat Pi i
Juny i a Gregori Fortesa, arxidiaca de la Seu de Mallorca. Escull sepultura al
cementiri que esculli el seu espòs i institueix hereus universals als seus
possibles fills restant la seva mare com a usufructuària.
1 d'octubre de 1573-Fundació de la càtedra de cirurgia.
30 de març de 1574- Es rebaixa un terç el dret del segell de tots los velluts,
satins, damasos, tafetans, gorguerans, qui·s tixeran ab la present illa venguts
que sien los velluters de fora Regne.
21 de maig de 1574-Contracte amb Llucià Arbona i Antoni Canals
Bertran, sollerics, per fer un retaule destinat a l'església de sant Joan de
Deià. (Llibre de l'obra de l'església de Deià)
4 d'octubre de 1574-Arriba a Mallorca el nou bisbe Joan Vich i Manrique.
Any 1575-Mateu López pinta "la Circumscissió" que ara és a l'oratori de Ruberts.
23 d'abril de 1575-«A 23 Abril 1575 fonch
proposat que dins pochs dies se aguardave Su Alteza el Señor D. Juan de Austria
se li havia de fer recibiment y un present y ja se havia feta prevencio de
sercar y comprar 50 moltons, 25 vadellas, 10 galls de la India, 100 parells de
gallines, 100 parells de pollastres, 12 qs. formatje, 100 cortans de oli y 25
qras. xexa, y fonch determinat que fos pagat de bens de la ciutat y q u e si a
ses Magnificencias apparexera afegir mes alguna cosa que offegescan.»—Act.
del G. i G. Consell.
16
de juny de 1575- Bartomeu Castanyer, prevere de Sóller diu que Joan Palou, fadrí,
que és propietari d'olivars,cases,bestiar i oli, amb béns estimats en 5 o 6 mil
lliures, vol casar-se amb Margalida Palou de Comasema, de la qual és familiar en
tercer grau de consanguinitat i per això demana dispensa. Tot i que
aquesta no disposa de dot perquè el seu pare Joanot s'ha vist molt afectat per
les incursions dels pirates musulmans. No hi ha dones que vulguin habitar a
Sóller per por als moros que han atacat Tuent, propietat de Palou, i que sovint
es mouen entre Sa Calobra on prenen aigua i bestiar i la Dragonera.
24 de desembre de 1575- El bisbe Joan Vich i Manrique restitueix
el cant de la Sibil·la.
Any 1576-Jerònia Olesa, propietària de Sa Font Seca.
Any 1576- En el carrer de les Corralasses hi vivien: Joan Bosch, pescador; les viudes Margalida Roca i Joana Capllonch , Jaume Oliver, Bernat Garbí. Hi havia un forn ue era de Damià Cerdà.
Any 1576-En el carrer de sant Llorenç hi habitaven els
preveres Jaume Castanyer i Pau Cavaller, els mossèns Nofre Isern i Guillem Penya;
el pescador Jaume Mora, el teixidor Antoni Comelles, el curtidor Miquel Juny, el
sastre Bartomeu Rullan hi tenia dues botigues; la viuda de Seguí, Joana hi
tenia la casa i la viuda Jerònia Coch hi tenia una algorfa. També hi tenia casa
Pere Joan Minguet.
18 d'abril de 1576-Dimecres
sant.
23 de juliol de 1576- Felipe II atorga llicència als predicadors per a la
fundació del convent de Sant Vicenç de Manacor.
23 d’agost de 1576- Caen captius dels sarraïns Francesc Molines Vives i la seva
mare Francesca Vives, d’Artà, en tant que mor el pare Pere Molines a La Duaia (Algèria).
28 de setembre de 1576 Acta formal de fundació del convent de predicadors de
sant Vicent Ferrer de Manacor. Usen unes cases de Perot Andreu per a fer la
capella.
Juliol de 1577-Antoni d'Oms de Santapau i Salbi, alcaid de Cotlliure, senyor de
la casa d'Oms i baró
de Santapau és nomenat virrei en substitució del virrei Miquel Montcada,
destinat a Sardenya.
12 de setembre de 1577 -El Gran i General Consell dedica 400 ducats per a bastir
torres de defensa a Llevant.
Dia 6 d'octubre de 1577-Els teixidors de llana d'Artà es separen del gremi de
Ciutat.
Desembre de 1577-El virrei Antoni d'Oms, arriba al Port d'Alcúdia.
Any 1578-Segons els Estims, Manacor disposa de 704 cases.
Any 1578 - Sóller disposa de set molins fariners, dos molins drapers i un que alhora és fariner i draper.
Fundació del convent de sant Agustí al carrer de sant Bartomeu a partir de dones
penedides.
Son Pisà de Bunyola es divideix entre Pere Pisà i Miquel Pisà, i tenen un valor
de 2.250 lliures cadascuna.
Gregori Villalonga és el propietari del Rafal Nou, la Clotana i la Cova
(Manacor)
Pere Ignasi Torrella és el propietari de La Vall de la Nou, La Torre, Almorro
del Cavaller, Les Coves, el Rafalet, els Vadriers, a Manacor.
Bernadí Andreu era el propietari de la possessió del Pou Nou (Manacor).
Llorenç Sureda era el propietari de Mandia, La Gruta, La Marineta, el Coll d'en
Ferragut, el Rafal Roig, Bellver i santa Cirga (Manacor).
Dia 1 de gener de 1578 Antoni d'Oms , amb orígens familiars al Rosselló, jura
com nou virrei.
8 de gener de 1578- Antoni d'Oms presideix la primera extracció d'oficials reials i de la Universitat.
Febrer de 1578 -El Gran i General Consell, a través del seu
síndic en la cort, manifesta al monarca una queixa contra el Canceller, adduint
que actua segons els dictats de l'Audiència i el seu regent, declarant sempre
les controvèrsies contra els delinqüents, sense respectar la immunitat de les
esglésies on es troben asilats.
Any 1578- Un edicte del lloctinent Antoni d'Oms castiga l'amistançament amb
diferents penes segons es tracti de persones d'alta o baixa condició. En el
primer cas s'imposa una multa de 50 £ i un any d'exili del lloc del domicili, i
en el segon s'imposa la pena de córrer la vila i dos anys d'exili.
15 de març de 1578- Mor el bandejat Jordi Amengual "Boira", després de ser
capturat. Era ajudat per Antoni Dameto, motiu pel qual el virrei va fer
enderrocar les cases que Antoni Dameto tenia a Artà. (GILI FERRER.A., Artà en el
segle XVI, Mallorca, 1993, pàg. 178)
maig de 1578-El virrei imposa una multa de 480 lliures al síndic de la
Universitat.
19 de juny de 1578- Comencen els Estims de béns de Manacor. Els estimadors són
els cavallers Jeroni de Sant Joan i Joanot Morey, els ciutadans Joan Angelats i
Francesc Desmàs, el mercader Pere Aimerich, el guanter Tomàs Benejam i els
notaris Nicolau Gili d'Artà, Salvador Servera de Manacor i Jaume Servera d'Inca.
2 d’agost de 1578 Atac dels sarraïns comandats per Hassan Paixà a Andratx. Rafel
Joan, Margalida Coll i Bonaventura Coll destaquen en la defensa.
6 de novembre de 1578-Magdalena Figuera, filla del mercader Pere Joan, se casa amb Joanot Serra de Muro, orígen dels Serra Parera.
23 de novembre de 1578-Felip Fuster i la resta de jurats s'oposen a la manipulació del virrei Antoni d'Oms de l'elecció del cap de guaita.(ARM E0 32, f. 237)
29 de novembre de 1578- Fundació del convent de dominics de
Roser-Vell, Pollença, dirigit per Fra Pere Joan Abram.
Any 1579- El virrei Antoni d'Oms reglamenta els censals en espècie per tal d'
evitar els contractes usuraris.
Any 1579: els ciutadans a Muro representen un 3,05% dels focs, però posseeixen
el 32,6% de la riquesa murera.
Construcció de la torre de defensa del Cap de Cala Figuera.
Any 1579- Joan Abrines, inquisidor interí.
El 7 de febrer de 1579 van morir 800 soldats d'infanteria a conseqüència de la
destrucció d'una nau genovesa pel temporal a la Platja de Salavert.
març de 1579-El virrei fa empresonar els jurats Felip Valentí i Ramon de
Santmartí, i també l'advocat de la Universitat Horaci de Villalonga.(ARM S 58,
f. 59 v, 84 v, 85 v, 86 i 102-103).
11 de març de 1579-Orde per a la construcció d'una torre de
planta circular a Cala Figuera (Calvià) i a Rafeubeix (Sa Porrassa).
4 de juliol de 1579- Una sentència obliga a separar els apotecaris dels
especiers.
6 de setembre de 1579- Diego de Luna, musulmà granadí, esclau de Miquel Salvà
intenta fugar-se a Berberia i és condemnat a 10 anys de galeres. Gabriel Pacs,
musulmà de Vélez, esclau de Nicolau de Pacs és assotat per haver intentat la
fuga. Gabriel Flores, musulmà de Brea (Mondéjar), és capturat a Andratx. Miquel
Seguí, convers del cristianisme a l’Islam, natural de Patraix i resident a Alger,
és capturat. Alonso de Benavides, musulmà granadí, esclau de Jeroni Berard és
condemnat a 3 anys de galeres.
Pere Beltran de Pollença, marit d’Apol·lònia Pons, és condemnat a 3 anys de
galeres per bigàmia. Onofre Genovard, pescador, és sotmès a turment i desterrat
a perpetuïtat per tenir amics musulmans. Joan Cos d’Inca és penitenciat per
haver ajudat a un fugitiu.
20 de novembre de 1579-Joan Lluís Berard i la seva muller Caterina venen a na
Joana Isabet Tornamira i d'Olesa, vídua d'en Domènec d'Olesa, donzell de
Mallorca, un cens anual de 16 l. de Mallorca que l'esmentat Joan Lluís Gerard
rebia d'una banda d'en Joanot Capó Massanet, 9 l. de Mallorca, i de l'altra d'en
Rafael Rosselló, 7 l. de Mallorca. El preu de la venda és de 200 l. de Mallorca.
Any 1580- Construcció d'una torre de planta circular de 5,5 metres de diàmetre a
Bendinat (Illetes).
Any 1580-S'institueix la confraria dels Quatre Sants Coronats a l'església de
l'Hospital d'Inca.
13 de gener de 1580- El virrei Antoni d'Oms treu una normativa contra la
tolerància amb els bandejats acollits en esglésies i a l'hospital general de
Palma. (ARM AA 52 Presidals Decrets (1577-1580), f. 330-333 v.).
El 17 de febrer de 1580 és empresonat el llaurador manacorí Melcior Riera Joan
per haver blasfemat.
24 de maig de 1580-Antoni de Verí, donzell de Mallorca, ordena testamet i nomena
marmessors al seu pare Ramon de Verí, batlle de Mallorca i als seus germans
Ramon, comanador de Sant Joan de Jerusalem i Tomàs, donzell. Escull sepultura al
túmul dels Verí a la capella de la Santa Creu de l'església de Sant Domènec de
Mallorca i institueix hereu universal al seu primer fill que neixi mascle.
Any 1581-En relació al dret d'acollida de bandejats a les esglésies, el bisbe
Vic estableix en el cas de Felanitx que si algun bandejat arribara en la dita
iglesia que el Rector o Vicari sia obligat sots pena de tres lliures tenir
aquell ferrat,invocat, si sera necessari, l' auxili de l'honor batle, si doncs
ja aquell no se'n volgués tornar.
Any 1581-Joan Descós era el propietari de l'edifici on ara és Can Olesa al
carrer de Morei 9 de Palma.
El 16 de febrer de 1581 mor Rafel Olesa Santmartí.
26 de març de 1581- Mor el jesuïta Jeroni Nadal.
23 de maig de 1581-Neix Joan Baptista Escardó Arrom, jesuïta.
5 de juny de 1581-El notari Joan Antic lloga unes cases de la plaça de la
Pescateria de Sineu a Antoni Artigues que confronten amb el carrer Major i el
carrer d'en Bas a cens de 36 lliures.
16 de setembre de 1581 -Joan Gaspar Roig, orguener, ven un orgue a l’església de
Binissalem.
30 de setembre de 1581 -Els teixidors de lli d’Artà es separen del gremi de
Ciutat i constitueixen un gremi propi.
El 20 de gener de 1582 s'estableix que els ollers només poden fer ús de les
terres de Xorrigo.
10 de març de 1582-El
jurats donen als frares mínims el patronat de Sant Nicolauet perquè puguin
fundar un convent.
21 de setembre de 1582- Mor Antoni d’Oms Santapau, virrei,i és enterrat a la
capella del Roser de l’església dels predicadors de Sant Domingo de Ciutat.
Miquel de Pacs jura com a procurador reial interí.
Any 1583- Ingressesn en el convent de les monges de la Concepció
de Sineu: Sor Maria Sant-Joan Cotoner, Sor Susanna Sant-Joan Cotoner, Sor Joana
Frau Pascual i Sor Margarida Sant-Joan Cotoner
Any 1583-Francesc d'Olesa: "Art nova de trobar".
Any 1583-Son Sabater de Sant Joan és propietat de Jeroni de Sant Joan que hi té 225 ovelles
El 7 de febrer de 1583 és condemnat a galeres durant 3 anys per heretgia i
blasfèmia el manacorí Joan Galmés.
27 d'abril de 1583- Joan Lluís Boix Berard, donzell, fa donació entre vius a
Elisabet d'Olesa i Tornamira, vídua de Domènec d'Olesa, del dret de lluïr i
quitar un censal de 61 ll. 6 s. 10 d. d moneda mallorquina que paga la
Universitat de Mallorca.
Any 1584: Construcció de la Torre des Moro a Sa Porrassa.
Any 1584-Edicte de Lluis Vich i Manrique:
Castiga amb 15 dies de presó la primera vegada, trenta la segona, i sis mesos de bandejament i allunyament a la tercera als que festegen de nit a la porta, a l'escala o a la casa de la donzella després de tocar l'Ave Maria.
Any 1584-Llista de bandejats (ARX. GEN. HIST. DE MALL.—L l i b . Pregonsde 1577 • 94, fols 128 132):
Ara de nou sa Ilma.Sria. publica per bandejats y enemichs de sa
Magestat.« les persones seguents, Guillem Ferragut, Joan Coch t. birbe Florit de
la vila de Sineu, Gabriel Fluxa de Muro, Antoni Granat de Manacor, Cosme Rigo,
de Felanig, Antoni Bertran de Pollensa, Joan Figuera, Jaume Figuera, Joseph
Figuera de Pollensa, L. Gelabei t del terma de la ciutat, Pere Bernât, Pere
Morro de Mancor,Jaume Michel, Gabriel Michel de Muro, Bertomeu Bernât dit del
moli, Damia Bernât fill de Joan Bernât maior, Joan Bernât menor, Michel Bernât,
Pere Bernât, Barthomeu Campins, Joan Campins, Hieronym Cassa de la vila de
Soller, Joan Oliver de Santa Maria de Coanegra, Francesch Huguet, Joan
Huguet, Barthomeu Ballester, Antoni Ballester, Jordi Palou de Bunyola,
Jaume Macip de Biniarroy, Jaume Vidal de Selva, Guillem Salom major , Toni
Salom,Joan Salom, Hierony y Lucia esclaus de Pere Juan Fortesa.
El 30 de gener de 1584 Felipe II ordena que s'investigui l'especulació dels
cereals a Mallorca.
22 d'agost de 1584- Lluis Vich, lloctinent, és encarregat per a la revisió del
sistema de renovació dels càrrecs públics, perquè moltes persones no són
elegibles per diferents raons.
21 de setembre de 1584- A xxj de setembre 1584 se ha tingut conseil
en la présent parrochia de Calvia a petitio y requesta dels hon. en Pere Sastre
batle y Pere Comallonga mostasaf esposant y demanant a dit consell tingues per
be donar lloch y orde de adobar y reparar lo cami que va de dita parrochia de
Calviá en la Ciutat per ser cosa molt convenient y necessaria. Per hont ohint lo
conseil tant justa demanda y petitio han déterminât
los hon.s consellers Guillem Selva, Joan Simo de la Cova, Joan Mayans, Noffre
Selva y tots concordants y en una veu que se adobaría a costes y despeses de
tots los parrochians y terratinents de la parrochia de Caluia y pagant cadahu y
a prorata ço es per lo que te y posseyex en dita parroquia.
4 d'octubre de 1584- Mor l'ermità Antonio de Castañeda.
25 de juny de 1585-
A 25 de Juny de 1585 son estats creats y diputats consellers de la présent
parroquia de Calvia en l'orde y Forme acostumada los hon. En Pere Mayans, Pere
Comallonga y Ant. Comallonga,
Matia Ripoll y Guillem Vicens.
6 d'octubre de 1585-Es proposa fer un arxiu dels actes de la Universitat.
Any 1586-Miuel Alorda, desterrat a la Dragonera s'escapa i el seu pare Bernadí ha de pagar i ho fa amb una somera de pèl gelat.
16 d'agost de 1586- El consell del Col·legi de la Mercaderia aprova destinar 100 lliures per a la compra d'un canó d'artilleria per a la torre que es construeix a Illetes. Destina també 50 lliures a les torres de la Dragonera i d'Alcúdia, i 200 lliures per a les que s'han de construir a Santa Ponça i Punta Negra.
23 d'agost de 1586-El Col·legi de la Mercaderia aporta 150
lliures amb l'objectiu que s'acabi l'obra de la torre d'Illetes i vol que les
200 destinades a Santa Ponça i Punta Negra es dediquin només a la primera que es
construeixi.
4 de novembre de 1586-Mor Joan Ot Fuster, jurat cavaller.
22 de juliol de 1587-Mor Bartomeu Coch, jesuïta.
9 d'agost de 1587-El frares del carme es fan càrrec de l'oratori
de Sa Font Santa de Campos.
5 d'octubre de 1587-Els jurats permeten la barreja de blat i ordi.
2 de desembre de 1587-Antoni Sastre, corredor, ven en subhasta pública a
n'Elisabet d'Olesa i Tornamira un cens de 5 quarteres de forment que es rebia
sobre les possessions d'en Miquel Ribes, de la vila de Santa Margarida, a la
baronia del comte d'Empúries, pel preu de 180 l. de Mallorca.
6 de febrer de 1588-Rafel Verí i Speraneu compra la " casa Verí " a Pere de Pacs.
2 de maig de 1588-Mateu de Togores hereda les cavalleries
d'Aiamans i de Lloseta.
30 d'agost de 1588- Mor Arnau Santacília i Bennàssar.
1 d'octubre de 1588-Pere Lluis Berard reclama perquè les olivareres no
compareixen al treball a Sarrià.
9 de març de 1589-Els paraires d'Artà se separen dels de Palma.
28 de maig de 1589- A 28 de maig de 1589 foren elegits v creats
consellers de la présent parroquia de Calvia per orde e instantia del ho.1 En
Julia Vicens balle lo présent en dita parrochia los hon. En Joan Simo
de la Cova y Barthomeu Camps, Guillem Vicens y Matia Ripoll y Pere Comallonga
20 d'octubre de 1589-Beatriu, muller d'en Pau Sureda, donzell de Mallorca, fa
donació entre vius a la seva mare Elisabet d'Olesa i Tornamira, de tots els seus
béns i propietats, que aquesta rebrà després de la mort de la dita Beatriu.
Aquesta reté la quantitat de 1.000 l. de Mallorca per a disposar-ne en el seu
testament.

Santa Clara: Mateu López (1589)

Mosquets (1590)
Any 1590-Martí Carminati, mercader
genovès, sol·licita dels jurats permís per establir-se a Mallorca i fer sabó.
Maig de 1590-Els
paraires d'Inca se separen dels de Palma.
6 de setembre de 1590 -Quatre fadrins aprenents amb el mestre paraire Jaume
Palmer d’Alcúdia –Antoni Marquet, Rafel Llampaies, Joan i Martí seguí- fugen del
seu obrador.
27 de setembre de 1590- Guillem Abrí Descatlar hereda la cavalleria del Palmer.
Any 1591-Calvià té 490 habitants.
Any 1591- Neix Joan Antoni Bacó, agustí,
a la parròquia de sant Jaume de Palma.
29 de maig de 1591- Inventari dels béns
del violer Tomàs Armengol que la seva germana Praxedis ha posat en encant. Tomàs
Armengol es dedicava a fabricar i arreglar instruments de corda en el carrer
dels jueus de Palma.
9 de juny de 1591- Gregori XIV mitjançant la butlla "Cum alies"
disposa que els lladres públics, assaltants de camins, autors d'homicidis o
mutilacions en lloc sagrat, homicides proditoris, assassins, heretges i autors
de delictes de lesa majestat, quedin fora dels límits del dret d'asil, de manera
que els seus autors podran ser extrets del lloc sagrat i lliurats a l'autoritat
secular.
Any 1592- Fra Rafel Serra Planes,
franciscà del convent de Jesús, funda la casa piscina espiritual de Nostra
Senyora de la Pietat a Palma.
Any 1592- Francesc Jofre I de Rocabertí i de Pacs, vescomte de Rocabertí.
20 de maig de 1592-Bateig de Miquel Bestard, pintor.
12 de juliol de 1592-Guillem Torrella II hereda la cavalleria de
santa Margalida.
4 d'octubre de 1592-S'estableix la clausura a la Pietat per part de fra Rafel
Serra, dedicada a dones penedides dels seus pecats.
Any 1593- Fra Nicolau Mora, prior de sant Vicenç de Manacor, es substituït per
Fra Simó Bauçà .
Any 1593-Joan Abrines, nomenat inquisidor titular.
Any 1593- Fundació del Col·legi dels Corredors d'Orella, que tenen la seu a
l'església de sant Joan Baptista.
Dia 2 d'abril de 1593 Miquel Sagrera de Felanitx és assassinat.
Any 1594-Francina de Sant Martí, filla i hereva de Miquel Joan
de Sant Martí , es casa amb Jaume Togores (ARM. AT-9, s/f)
2 de gener de 1594-Mor Joan Salvador Abrines, canonge i inquisidor.
7 de maig de 1594-Elisabet Sales, monja novícia, en ocasió del seu proper ingrés
en el convent de santa Margarida de la ciutat de Mallorca, fa donació entre vius
i renúncia de tots els seus drets hereditaris en favor dels seus pares, Jeroni
de Sales, cavaller, i Beatriu.
6 de setembre de 1594 -Lluis Vich Manrique, virrei, germà del bisbe, mor i és
enterrat a la capella de Sant Pere de la Seu.
14 de setembre de 1594-Onofra Sureda i Campfullós esposa de Salvador Sureda
donzell de Mallorca fa testament i escull com a marmessors al seu espòs
Salvador, al seu gendre Jaume d'Olesa, als seus fills Pau i Beatriu ia l seu
confessor Joan Mas. Estableix ser enterrada a l'església del Monestir de Santa
Clara. Institueix com hereus universals el seu marit com a usufuctuari i el seu
fill Francesc.
1 d'octubre de 1594- Pere Carbonell, carnisser de Sineu, cobra cinquanta sous
per tres pells de cabra que han de servir per arreglar els tambors.
L'any 1595 es funden els ministrils.
L'any 1595-Gaspar Gener II obra la imatge de la Mare de Déu Morta, dita també la
Mare de Déu de l'Assumpció de Santa Maria del Camí.
Any 1595-Els sabaters de Ciutat obrin
una adoberia pròpia al carrer de Brossa en rivalitat amb els assaonadors i
blanuers.
Any 1595-Fra Pere Camps és el prior de Sant Vicenç de Manacor, i Miquel
Ballester sotsprior.
Binimelis diu que Manacor tenia 5500 habitants.
El 20 de gener de 1595 Ferran Sanoguera jura el càrrec de virrei.
2 de juliol de 1595-Diumenge- "Arnau Pax, ab companyia de altres, ab pensa acordada y diabolich atreviment, sia entrat en la casa de la possesio dita son Arrossa, que es de la vidua Sant Joana, y de alli forcivolment y ab violencia sen hage aportada la Senyora Beatriu Sant Joana, donzella sa filia"
13 de juliol de 1595-Enterrament d'Arnau de Pacs, fill de Joanot
de Pacs, escapçat per la justícia.
L'any 1596 finalitza la construcció del bastió d'en Moranta.
Any 1596- El gremi de paraires acorda la construcció d'una saboneria
L'any 1596 es construeix la torre de defensa de Tuent sota la direcció de
l'enginyer Joan Binimelis.
Any 1596-Els monjos de La Real elegeixen abat a Fra Joan Ballester, però l'abat
de Poblet tria Onofre Baccio.
18 de gener de 1596-Francesc d'Olesa, donzell de Mallorca dit de Vinagrella,
fill i hereu del difunt Rafel d'Olesa, fa donació a Pau Sureda, del dret de
lluïr i quitar un censal de 12 ll. 14 s. 5 d. que rebia anualment de la
Universitat de Mallorca.
10 de maig de 1596- Oliver Gual-Desmur i Térmens pren possessió de l'heretat de
Miramar (Valldemossa).
3 de juliol de 1596-Els paraires de Manacor i de Pollença es separen del gremi
de Palma.
12 de setembre de 1596-Els fusters d'Inca es segreguen del gremi de Palma.
4 de desembre de 1596-Neix Bàrbara Andreu Malferit (Sor Clara Andreu) a Palma al
carrer de la Bosseria.
El 10 de març de 1597 un total de 181 forans treballaven a les muralles de
Ciutat. El mateix dia s'aproven els capítols dels teixidors de Manacor.
16 de juny de 1597- A la torre de Cap Enderrocat, un dels dos talaiers era Joan Vidal i disposava de:
dos mosquets lo hu de posta y lo altre de murada ab sos aparals y dos liures y mitja de pólvora....,30 ballas dels dits mosquets...hun faster per fer los fochs...,dos lansons que diu dit Vidal son seus
als 17 de juny 1597 a huna hora de dia som
arribat de Capucorp a la torra del Cap Blanch del terma de Luchmajor a la qual
som pujat y e trobat per guarda Jaume Salom y Mateu son fill homo lo hu de 60
anys y
lo altra de 20 anys
ítem he trobat tan solament un faster per fer los fochs
ítem un arcabus y dos lansons que diu es seu.

E lo matex dia a 4 horas som arribat a la
torra de la Astarella (vegeu S'Estalella a la dreta)del
terma de Luchmajor a la qual som pujat y e trobat per guarda Miquel Mas del dit
loch y son fill Hieroni que noy era y diu no tenan obligació de estar los
dos sino de nits, son de edat lo hu de 60 anys y lo altra de 22
ítem e trobat una pesa de artillaria que pesava 7 0 8 quintars ab se
culera y plata forma tot senser y bo
ítem e trobat 16 lliuras de pólvora y 12 balas de la pesa
ítem lo atacador y hun mosquet de murada ab sos aparells
ítem 18 balas y 3 canas de metxa de dit mosquet
ítem hun faster per fer los fochs
E lo matex dia s om arribat a la torra
dita la Rabita del terma de Campos
a la qual som pujat y e trobat per guarda Guillen Abram homo de 62
anys y son fill Mateu de 26 anys los quals no tenan ninguna manera de
armas sino un coltell y una balesta que es de las ditas guardas.
E als 18 juny 1597 som arribat a la Avall
de Son Carlar a 3 horas de dia a la torra del Cap de las Salinas del terma de
Santanyí y som pujat anaquella y e trobat per guarda Bernat Roig homo de 45 anys
y son companyo
noy era y diu que no tenan obligatio de residir a la torra los dos sino de nits
Y en dita torra noya niguna manera de armes sino las suas que son dos coltells y
dos lanzas y lo faster per fer los fochs.
E lo matex dia som arribat a la torra de
Calafiguera del terma de Santanyí y som pujat alt y e trobat Cosme Farrer homo
de 35 anys y son companyo noy era y diu dit Farrer no tenan obligació de estar
sino de dia
lo hu y de nits los dos per pacta ab lo capità y Jurats
ítem e trobat un armaril de ferro ab sos sarnidos y un arcabus que diu es dels
Jurats de Santanyí sens ningune manera de monitions.
(Benet Verger-BSAL 1947-1952)
19 de juny de 1597- Els talaiers de la torre de Porto Colom eren Joan Darder i
Gabriel Soler. Hi tenien un arcabús i set lliures de pòlvora.
25 de juny de 1597-E lo matex dia a dos
horas apasar a la tarda som arribat anal Castel de Polensa anal qual som entrat
y e trobat tant solament una dona vella la qual diu te 80 anys y am dit que son
marit quis diu Joan Faragut y son fill eran a sagar y e procurat que vinguesen
lo qual es homo de 83 anys com
diu el matex y son fill de 30 anys y an dit que el no te salari nigu de estar en
dit Castel y que la de guardar del modo que li apar y que el a de fer feyna de
que ja tinch avisat a V. Sa.ilma.
ítem e trobat en dit Castel una pesa de artilleria de bronso que pesarà 7 o 8
quintars ab ses cararetas bonàs y atacador
ítem dos armarills de bronso ab sos sarnidos y mollos per fer balas
ítem una pesa de artillaria de ferro colat lo qual no pot servir
ítem 10 lliuras de pólvora y 4 balas de la pesa de bronso
10 de gener de 1598-Jeroni Garau, prevere i canonge de la Seu de
Mallorca, ven i restitueix a n'Elisabet d'Olesa i Tornamira, vídua d'en Domènec
d'Olesa, donzell de Mallorca, en nom d'en Francesc d'Olesa i de Vinagrella,
clergue, fill i hereu d'en Rafael d'Olesa, el censal de 17 l. 2 s. 11 dn. de
Mallorca de pensió anual que es rebia de la universitat de Mallorca i que li
havia venut el dit Rafael d'Olesa, pel preu de 285 l. 15 s. i 5 dn. de Mallorca.
Jeroni Garau rep també la quantitat de 11 l. 14 s. i 2 dn. de Mallorca per la
pensió corrent del censal.
El 20 de gener de 1598 es funda el convent d'observants de Sant Bonaventura de
Llucmajor.
2 de març de 1598- Tomàs Torrella hereda la cavalleria
de santa Margalida.11 d'octubre de 1598-Julio Grisso, genoves, mestre de fer obra
de terra blanca, ha mudat son domicili en Mallorca ab tota sa casa, muller,
infants y familia, y en ella ha fundat dit art que may hi era stat.
30 de desembre de 1598- Enterrament de la donzella Joana de Pacs al vas familiar
a Sant Francesc.
Any 1599-"Sacro trofeo de Cristo"-Jaime de Oleza Calvó.
Any 1599-Joan Busto és el capità d'Alcúdia i Francesc Despuig el sergent major
L'any 1599 el mercader Nicolau Moragues va comprar un casal davant el portal
major de Sant Domenge.
5 de maig de 1599- Inici de les obres de la Torre major d'Alcúdia
El 21 de juliol de 1599, mor Ramon de Verí i Despuíg, cavaller de Sant Joan i
fundador de Monti-sion on és enterrat.
9 de setembre de 1599-Joan Bertran de Manresa testa i vol ser enterrat a la
capella de la Immaculada de Lloret.