CRONOLOGIA BREU REFERIDA A MALLORCA ENTRE ELS ANYS 1225 - 1230
Any 1225- Nunó Sanç funda la vila de
Bellver (Cerdanya).
Agost de 1225- Setge de Peníscola per
les tropes de Jaume I.
Any 1226- Abu-Muhàmmad Abd-Al·lah ibn
Abd-al-Wàhid és nomenat
governador almohade d'Ifriquiya (Tunísia).
30 de desembre de 1227.-Jaume I concedeix a Berenguer de Palou les esglésies de les Illes, Oriola i Dènia.

Any 1228
Any
1228-Abu-Zakariyya Yahya (I) ibn
Abd-al-Wàhid governador de Gabés enderroca el seu germà Abu Muhammad
Abd Allah ben Abd al-Wahid, governador almohade d'Ifriquiya (Tunísia),
fill de Abou-Mohamed.
Any 1228- Abehamet Luixifi
Iafra tenia
l'alqueria Raal a l'actual Son Sardina (abans Sant Llorenç).
Any
1228- Mor Abu
Muhammad 'Abd Allah ibn Husayn ibn 'Ashir al-Yabisi , poeta eivissenc.
Any 1228- Revolta d' Ibn Hud al-Djudzaní contra els almohades, que es fa amb el control de Múrcia i l'adhesió d'Alzira, Oriola, Dènia, Gandia i Xàtiva.

Proposta de la conquesta en el sopar de Pere Martell.
17 de novembre de 1228- Pere
Martell
convida a sopar als nobles a Tarragona i parlen sobre la conquesta de
Mallorca. Al sopar hi participen Jaume I d'Aragó, Pere
Martell , Nunó Sanç, Guillem II de Montcada, Hug IV d'Empúries, Guerau
VI de Cervelló, Ramon Alemany Cervelló de Querol, Guillem de Claramunt
i Bernat de Santa Eugènia de Berga.
Any
1228-Jaume I promet a l' abat de
Poblet la creació d' un monestir cistercenc després de conquerir
Mallorca.
28
d'octubre de 1228 - Contracte de
concubinat entre Jaume I i Aurembiaix d'Urgell.
23
de desembre de 1228- Les Corts a
Barcelona aproven la conquesta de Mallorca.
Es
comprometen 720 cavallers per a la conquesta de Mallorca. El rei Jaume
I aporta 200 cavallers . El bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, i
el de Girona, Guillem de Cabanelles, aporten 100 cavallers cadascun.
Guillem de Torrella, nebot del bisbe de Girona té el comandament de 30
cavalls.
Aspareg
de la Barca, arquebisbe de Tarragona, es compromet a aportar
100 cavallers i 1000 llancers. El vescomte de Bearn i el comte de
Rosselló n'aporten 100.
Bernat de Santaeugènia aporta 20 cavalls i 10 el seu germà Guillem de Montgrí: Ramon de Montcada, Ramon Alamany, i el comte d'Empúries aporten 30 cavallers cadascun. Després de la conquesta, Bernat de Santaeugènia obtindrà 154 cavalleries.
Any 1229
Any
1229-Frederic II entra a Jerusalem.
Inici del Duomo de Siena.
Any
1229-Amira al Mahzumi cadi de
Mallorca.
20 d'abril de 1229- A
Calatayud,
s'estableix un tractat de pau de Jaume I i una lliga amb el rei sarraí
de Valéncia Zeit Abuceit, prometent aquest posar en mans de delegats de
D. Jaume els castells de Morella, Penyíscola, Cullar, Alpont, Xèrica i
Segorb, i pactant sobre les conquestes a fer en el territori valencià.

Mural de la conquesta (MNAC). L'Almudaina. L' Arc de mig punt de la Torre de Xaloc, a l'esquerra després de la muntanya ha sobreviscut a les modificacions cristianes i encara es manté.

27
d'agost de 1229 - Jaume I, reconeix a l’arquebisbe Aspàreg de la Barca,
al paborde Ferrer de Pallarès i al capítol haver rebut 600 quarteres
d’ordi per al viatge a Mallorca com a donatiu.
28
d'agost de 1229-Nunyo Sanç acorda la
propietat del castell de Santueri en cas de prosperar la conquesta de
Mallorca.
5
de setembre de 1229- Surten 55
vaixells de Salou cap a Mallorca.
10
de setembre de 1229-Part de la flota
catalana arriba a Sa Porrassa. Les naus de Jaume I arriben a Sa Caleta.
L'expedició està formada per 1500 cavallers i 15000 soldats.
12 de setembre de 1229-Guillem II de Bearn i Montcada, amb un grup de cavallers intenta prendre el Puig de sa Batalla.Guillem de Montcada dirigia l’exèrcit amb tots els seus homes, acompanyat de la cavalleria dels Templers. El rei Jaume i Nunó Sanç eren a la reraguarda amb tots els altres barons. Davant d'ells hi ha un coll, i al darrere l'exèrcit almohade. Aleshores avancen cap al coll i quan hi arriben topen amb l'exèrcit almohade i els ataquen. En Guillem de Montcada té un puig davant seu que domina tota la serra i decideix fer-se amb el control del mateix, perquè pensa que és imprescindible per a vèncer. Aleshores es separa del gruix dels seus homes i amb un grup de cavallers ataca els almohades dirigits per Abu-l-Ala Idris al Mamun i els venç.
Els
almohades decideixen conquerir el puig i pujen on hi havia Guillem
de Montcada, que davant la superioritat numèrica dels adversaris no pot
mantenir la posició, i mor defensant-la. Ramon de Montcada també cau
mort en combat.
Aleshores
la reraguarda, dirigida per
al propi rei entra en combat per tal de recuperar el cim. Desembarquen
altres tropes que s'uneixen a la batalla i a la fi aconsegueixen
controlar el puig. Els defensors almohades fugen a la cerca de millor
refugi en el bosc i les muntanyes. En el combat moren altres cavallers
com Hug des Far, Guerau de Cabrera, posseïdor del comtat d'Urgell i Hug
V de Mataplana.
14
de setembre de 1229-Setge de Madîna
Mayûrqa des del campament de La Real.
El 18 de setembre de 1229, a Tarragona, Jaume I es compromet davant els magnats que estan amb ell i que contribueixen en l'empresa de Mallorca a concedir-los una porció del territori conquistat segons el nombre de cavallers i homes d'armes que mobilitzin; a canvi els barons es comprometen a acudir amb les seves respectives comitives, sumant en total 680 homes d'armes: cf. CO.DO.IN., vol. VI, pàg. 98-101.
Novembre de 1229- Proposta d'Abú
Yahia a Jaume I de deixar Madina Mayurqa a canvi de vaixells per
anar a Barbaria, que no és acceptada.
21 de novembre de 1229 - Mor Dalmau II
de Rocabertí a Mallorca.
30 de novembre de 1229- Rebutjat
l'assalt català a Madîna Mayûrqa.
1 de desembre de 1229- Nova derrota
catalana que es reprodueix també el dia 2.
Zeyt Abuzeyt rei de València demana
ajut a Jaume I per a recuperar la ciutat en poder de Zaen de Múrcia.
Ben Abet (Ibn Abbat) sotmet part
de l'illa als catalans. Jaume Sanç de Montpeller és el batle dels
musulmans lleials a Jaume I.
En el moment de la conquesta Mallorca tenia 816 explotacions agràries.
25 de desembre de 1229- El mariner
alemany Carroç és armat cavaller per Jaume I.
Final de desembre de 1229- Ibn Sahyrî,
en veure que els cristians s'havien apoderat de la planura i que la
ciutat no resistiria massa temps, la va abandonar d'amagat i se n'anà
cap a l'interior de l'illa amb els que el volgueren seguir-lo. (Bernat
Desclot).
Uns 30.000 musulmans fugen per les portes de Berbelet i la de Portopí (Madina Mayurqa) cap a la muntanya. (Jaume I, Llibre dels Feits, capítol 86)

En
total, la Ciutat alta tenia 1492 cases poblades i 494 cases
despoblades. En el repartiment derivat de la conquesta, els
templers en tenien 393, i els homes de l'arquebisbe de Tarragona, 307.
Els homes de Marsella en tenien 298. Els marsellesos van rebre 323,5
jovades (3.676,5 hectàrees).
Els
homes de Lleida en tenien 226 i també 226 els de Barcelona. Altres 100
cases van ser pels homes de Carroç, i un nombre igual per als de
Montpeller. Un total de 28 cases correspongueren als homes d'Osca i 14
per a la gent de Pere Martell.
En el repartiment els homes de
Tortosa
van obtenir un carrer, amb les seves cases prop de la porta d'Hualbelet
(devers la Portella). Aprop d'aquesta porta obtingueren béns Berenguer
de Llorac i Ramon de Conilles.
El
repartiment d'obradors segons el
Còdex Català:
E
son en la p(a)rtida del Senyor Rey
CCC.XXI. obradors, zo es en aquela meytat la qual ad el p(er)ta(n)nyia
per part. E son en la p(ar)tida del Senyor Rey XXVII. obradors entre
los carnicers, els venedors de oles. E en los venedors veys dels olers
.XVII. obradors. E son XXV. obradors aquels en los quals carbó se
venia, eyera obrat argent. E en lo mercat en lo qual venien avarques,
et espart, e ferramenta, eren XL.VI. obradors. E de la porta de
Lalmudayna entro ad Alfagenos son XXVIII. obradors. Et aquela partida
la qual es garda a la p(ar)t de Orient Dalmaza .XL. obradors. E en
aquela tira la qual esguarda amigdia en Almaza VIII. obrador. E de la
costa de Misca entro lo beuredor son XC.II obradors. E de la casa
Dabolazat entro a la porta de Balbelet son .XL.III. obradors. Et en lo
barri de Alhag Algazel .V. obradors, e daquels .V. son .II.obradors de
Alahg. E senes aqueles ha lo Senyor Rey en Alqueleria .II. carreres e
miya, e .XX. entre alatias e alaquecerias. (Còdex Català , ff. 75v-76r.)
El
rei disposà de 266 obradors.
El
Temple es convertí en beneficiari de
55 obradors (5 d'ells a la Porta de l'Almudí i 20 a l'Alcaisseria, 14
entre la costa de Misca i l'abeurador, 11 des de la casa de Dabolacat a
la Porta de Balbelet), i de 389 cases (12 a l'Almudaina). Disposà de 2
molins a la síquia de Canet, 4 forns a Palma, 6 alqueries, 2 rafals i
una almúnia a Palma... En total disposava de 525,5 cavalleries
amb la jurisdicció total.
Ferrer
de Santmartí, paborde de
Tarragona, va obtenir 19 obradors, 87 jovades de terra entre Palma i
Inca, 66 cases, 2 horts, 2 molins i 1 forn a Ciutat. Va rebre també un
cementeri musulmà i les cases que l'envoltaven.
Els
homes de Tarragona obtingueren 21
obradors. En el repartiment de les terres de Mallorca als homes de
Montblanc els foren repartits, entre altres propietats, tres obradors a
la ciutat de Mallorca, una granja en el propi terme i cinc en el de
Petra.
Carroç,
fill del comte d'Albània, va
obtenir 7 obradors situats en el carrer de la Síquia (Sant Miquel) i un
forn a Ciutat. Va obtenir alqueries i rafals a Sineu, Montuïri i Petra.
Els
homes de Barcelona van ser premiats
amb 877 cavalleries de la porció real; 9 alqueries de 32 jovades en el
terme de Ciutat; 28 en el d'Inca; una en el terme de Pollença; 7 en el
terme de Montuïri, 226 cases dintre de la ciutat i 30
obradors.
Els
homes de Marsella obtingueren 27
obradors al carrer de la Síquia i de santa Eulàlia, 9 d'ells devers la
carnisseria dels sarraïns (carrer de Paraires) i 4 propers a l'Honor
del Temple.
Els
homes de Lleida obtingueren 6
obradors, els de Cervera 3, i altres 3 els de Montblanc. N'obtingueren
2 els homes de Caldes, de Girona, de Manresa, de Vilafranca, de Tortosa.
En el conjunt de l'illa de Mallorca, el rei i els que el servien directament obtingueren 6.692 cavalleries i mitja. D'aquest total, 525 varen ser per a l'Orde del Temple.
