Any 1580
Any 1580- Construcció d'una torre de planta circular de 5,5 metres de
diàmetre a Bendinat (Illetes).
Any 1580 - Trasllat de
l'Hospital dels Massells a
la finca de les "set aigos" entre l'actual carrer de Francesc Sanxo i
el d'Eusebi Estada.
Any 1580-Construcció de la
capella del sagrari de sant Francesc dirigida per el mestre Antoni
Verger Bauçà.
Any 1580-S'institueix la confraria
dels Quatre Sants Coronats a
l'església de l'Hospital d'Inca.
13 de gener de 1580- El virrei
Antoni d'Oms treu una normativa contra
la tolerància amb els bandejats acollits en esglésies i a l'hospital
general de Palma. (ARM AA 52 Presidals Decrets (1577-1580), f. 330-333
v.).
El 17 de febrer de 1580 és
empresonat el llaurador manacorí Melcior
Riera Joan per haver blasfemat.
24 de maig de 1580-Antoni de Verí, donzell de Mallorca, ordena testament i nomena marmessors al seu pare Ramon de Verí, batlle de Mallorca i als seus germans Ramon, comanador de Sant Joan de Jerusalem i Tomàs, donzell. Escull sepultura al túmul dels Verí a la capella de la Santa Creu de l'església de Sant Domènec de Mallorca i institueix hereu universal al seu primer fill que neixi mascle.
Any 1581
Any 1581-En relació al dret d'acollida de bandejats a les esglésies, el
bisbe Vic estableix en el cas de Felanitx que si algun bandejat arribara en la dita iglesia que el
Rector o Vicari sia obligat sots pena de tres lliures tenir aquell
ferrat,invocat, si sera necessari, l' auxili de l'honor batle, si doncs
ja aquell no se'n volgués tornar.
Any 1581-Joan Descós era el propietari de l'edifici on ara és Can Olesa al carrer de Morei 9 de Palma.
3 de gener de 1581 - Mor el capità
del terç de Lope de Figueroa, Joan Lluís Benet de Berard Armadans Riera
Palou a Namur (Flandes)
11 de gener de 1581-El
pintor Mateu López (Llopis) és enterrat en el convent de sant Domingo a
Palma.
El 16 de febrer de 1581 mor Rafel Olesa Santmartí.
20 de febrer de 1581 - Jaume Antoni Serralta és elegit síndic a la Cort de Felipe II pel Gran i General Consell.
27 de febrer de 1581-Treball
a la parròquia de Sineu: "Jo Gaspar Janer
imaginaire i pintor confés
averrebut del botiguer de l'any present una quortera mestay la qual
tinch rebuda en pague de tota laygua cuita i dèbit del que ha fet la
qual quortera mestay es a cumpliment de pague del sobre dit per la
corona el retaula del altar major. Fet a XXVII de febrer any MDLXXXI"
26 de març de 1581- Mor el jesuïta
Jeroni Nadal.
23 de maig de 1581-Neix Joan
Baptista Escardó Arrom, jesuïta.
5 de juny de 1581-El notari Joan Antic lloga unes cases de la plaça de la Pescateria de Sineu a Antoni Artigues que confronten amb el carrer Major i el carrer d'en Bas a cens de 36 lliures.
13 de juliol de 1581 - Reunits els pescadors Joan Orell i Agusti Garbi, sobreposats , Pere Gornals i Pere Maltes, prohomes,Agustí Garbí "Morrut" major, Pere Miquel, Antoni Tolra, Mateu Vivo, Joan Biscayi, Jaume Gibert, Joan Oliver, Antoni Montainolla, Pere Corredor, Joan Genovard, Mateu Reyas, Llorens Estarella, Jaume Alsina, Pere Joan Alsina i Antoni Novas, per manca de recursos acorden suspendre les processons .(Arxiu de protocols, Llibres d'instruments del notari Guillem Socies, dels anys 1581 i 1583)
16 de setembre de 1581 -Joan
Gaspar Roig, orguener, ven un orgue a
l’església de Binissalem.
30 de setembre de 1581 -Els teixidors de lli d’Artà es separen del gremi de Ciutat i constitueixen un gremi propi.
19 d'octubre de 1581- El notari Jordi Sitges que s'ha gastat 500 escuts per al bastiment d'una església al Pla de Catí que té per titular a Nostra Senyora de la Soledat, dependent de la parròquia de sant Miquel, demana ajut a la Cúria per acabar-la.
Any 1582
Any 1582- Mor el vicari general de Besançon, Antoni Llull Cases.
Any 1582- Ramon de Verí, casat amb Prudència Puigdorfila, és nomenat oïdor de la reial Audiència.
El 20 de gener de 1582 s'estableix que els ollers només poden fer ús de les terres de Xorrigo.
5 de febrer de 1582 - Els jurats exposen al síndic a la Cort Jaume Antoni Serralta els mals que causa el virrei amb les seves innovacions.
10 de març de 1582 - Arribat a Mallorca Fra Francisco de Ladezma amb l'objectiu d'instal·lar a Mallorca als seguidors de sant Francesc de Paula (mínims), els jurats, Joan Ot Gual, Oliver de Termens, Antoni Gual, Gabriel Ballester, Nicolau Domenge i Jaime Palou, li cedeixen sant Nicolau de Portopí i els terrenys propers.
El 9 d’abril de 1582, Antoni
Mir i la seva esposa, Jerònia, establiren a Hug de Berard i Armadans el
rafal que posseïen al pla de Sant Llorenç, al terme de la ciutat, amb
el seu dret d’aigua, amb cens reservatiu de 250 lliures, segons consta
al Capbreu de los censos fet en1740 que are cobra Dn Francesch Gual y
des Puig.
21 de setembre de 1582- Mor Antoni d’Oms Santapau, virrei,i és enterrat a la capella del Roser de l’església dels predicadors de Sant Domingo de Ciutat. Miquel de Pacs jura com a procurador reial interí.
25 d'octubre de 1582-Pragmàtica de reforma de la Procuració Reial del Regne de Mallorca.
Novembre de 1582 - Els
frares mínims (de sant Francesc de Paula)
es traslladen des de sant Nicolau de Portopí a un oratori que cedeix el
notari Jordi Sitges en el lloc que divideix els camins de Manacor i
Sineu, on funden el convent de la Soledat.
Any 1583
6 de gener de 1583- Fundació del convent de les monges de la Concepció de Sineu amb el desplaçament de tres monges del convent de santa Margarida: Sor Aina Puigdorfila. Sor Úrsula Cotoner, sor Maria Aixertell. Després s'hi afegeixen Sor Maria Sant-Joan Cotoner, Sor Susanna Sant-Joan Cotoner, Sor Joana Frau Pascual i Sor Margarida Sant-Joan Cotoner.
Any 1583 - Mateu López Oliver fa el retaule de sant Pere de Sencelles.
Any 1583 - Son Pontiró en el
Pla de sant Jordi té 300 ovelles, 190 cabres, 102 cabrits i 60 anyells.
Any 1583-Francesc d'Olesa:
"Art nova de trobar".
Any 1583-Son Sabater de Sant Joan és propietat de Jeroni de Sant Joan que hi té 225 ovelles.
25 de gener de 1583 Mor
Ahmed Ben Ahmed de la dinastia Koukou i el succeeix el seu fill
Mohammed ben Ahmed ibn Al-Kadi a Alger.
El 7 de febrer de 1583 és
condemnat a galeres durant 3 anys per
heretgia i blasfèmia el manacorí Joan Galmés.
27 d'abril de 1583- Joan Lluís
Boix Berard, donzell, fa donació entre
vius a Elisabet d'Olesa i Tornamira, vídua de Domènec d'Olesa, del dret
de lluïr i quitar un censal de 61 ll. 6 s. 10 d. de moneda mallorquina
que paga la Universitat de Mallorca. Aquest mateix dia Hug de Berard
Palou pren possessió del càrrec de Procurador Reial i Lloctinent del
Virrei de Mallorca.
29 d'abril de 1583-Raimon de Verí Moyà obté plaça d'Oïdor de la Reial Audiència.
29 de maig de 1583 - El gremi de pescadors admet que el pescador Agustí Garbí "Morrut" pugui posar el seu escut d'armes com ha proposat en compensació a la financiació que es compromet a fer de la clau de la volta de la capella, com ho podrà fer qualsevol cofrare si el bisbe ho admet.(Arxiu de protocols, Llibres d'instruments del notari Guillem Socies, dels anys 1581 i 1583).
3 de juliol de 1583 - El gremi de
pescadors vota per unanimitat la defensa del cofrare Pere Joan Alsina
en el conflicte que té amb el vectigal sobre el dret de les tonyines i
altres espècies, perquè és una qüestió que pot afectar igualment
a l'ofici.(Arxiu de protocols, Llibres d'instruments
del notari Guillem Socies, dels anys 1581 i 1583).
12 de juliol de 1583 - Es
reuneixen els pescadors Jaume Blasco, Jaume Gibert sobreposats de
l'ofici, Agosti Garbí àlies Murrut major de dias,
prohome d'aquest ofici,Jeroni Maltès, Antoni Tolra, Joan Orell, Josep
March, Joan Bosch, Onofre Victoria, Joan Oiiver, Pere Maltès, Joan
Alsina, Gabriel Valana , Pere Gornals, i el menor Agustí Garbí exposa
que va ser capturat pels moros quan anava a avisar altres pescadors del
perill i que pel seu rescat va haver de pagar 500 lliures deixades pels
amics i que ha de tornar. L'assemblea determina fer-se càrrec de
l'import. (Arxiu de protocols. Llibre d'instruments not. Guillem
Socies. 1583.).
setembre de 1583 - Mor anegat Domingo Ramis, captiu a Rodes.
7 d'octubre de 1583 - Mor als banys d'Alger, Mateu Sales de Pollença.
30 d'octubre de 1583 - Algeríns ocupen el castell de Cabrera.
1 de novembre de 1583 - Una expedició dirigida per Ignasi de Torrella surt de Mallorca per a recuperar Cabrera.
6 de novembre de 1583 - Torna a
Mallorca l'expedició contra els ocupants de Cabrera , després de
recuperar el castell i fer-hi obres de defensa.
22 de novembre de 1583 - Reunits els calceters Antoni Felip, Antoni Arnau, sobreposats de l'ofici, amb els prohomes dle mateix Antoni Contesti i Rafel Marí, Aloy Sunyer, clavari,i els calceters Joan Canet, Joan Comallonga, Jo. Galami, Joanot Nicolau Marti, Jfs.Tarongí, Mateu Roca, Jeroni Oliver, Rafel Fuster, Gabriel Valls, Baltasar Fortesa, Baltasar Pinya, Onofre Marimon, Pere Jossa, Onofre Aguiló, Josep Marcer, Onofre Cortès, Miquel Cortès, Cristòfol Amengual, Joan Antoni Martí, Joanot Martí, Joan Miquel Cortès, Pere Onofre Moià, Melcior Cortès, Guillem Martí, Antoni Martí, Bartomeu Vich, Miquel Marti, Agusti Cortès, Bartomeu Contestí, Miquel Tarongí, Baltasar Mut, Gil Tarongi, Jaume Fuster, Pere Joan Oliver, Guillem Riera, Jeroni Morrut: Determinen que atesa la mala situació econòmica i els deutes del gremi es faci un tall de cinquanta lliures entre els cofrares i que es paguin proporcionalment en funció dels béns i possibilitats de cada cofrare.
| Nota
crítica: Com es pot veure, en la junta dels calceters hi trobam bona
part dels llinatges d'antics jueus conversos , una part dels
quals, i precisament aquests que no gaudien de fortuna serien més
tard condemnats a la repressió per l'Església Catòlica i la
monarquia, i estigmatitzats com xuetes. I això va ser així perquè
l'Església i els criminals dominics tengueren cura que els que
disposaven de grans patrimonis despareixessin dels llistats de
perseguibles. |
29 de desembre de 1583 - Arriba a Palma una flota de quatre galeres, i en una d'elles el nou virrei de Mallorca, Lluís Vic i Manrique de Lara, germà del bisbe.
Any 1584
Any 1584: Construcció de la Torre des Moro a Sa Porrassa.
Any 1584 :A Pollença hi ha
80 paraires, 68 a Artà, 62 a Manacor, 52 a Sóller, 38 a Alaró.
Any 1584-Edicte de Lluis Vich i Manrique:
Castiga amb 15 dies de presó la primera vegada, trenta la segona, i sis mesos de bandejament i allunyament a la tercera als que festegen de nit a la porta, a l'escala o a la casa de la donzella després de tocar l'Ave Maria.
Any 1584-Llista de bandejats (ARX. GEN. HIST. DE MALL.—Llibre de Pregons de 1577 • 94, fols 128 132):
Ara de nou sa Ilma.Sria. publica per bandejats y enemichs de sa Magestat.« les persones seguents, Guillem Ferragut, Joan Coch t. birbe Florit de la vila de Sineu, Gabriel Fluxa de Muro, Antoni Granat de Manacor, Cosme Rigo, de Felanig, Antoni Bertran de Pollensa, Joan Figuera, Jaume Figuera, Joseph Figuera de Pollensa, L. Gelabei t del terma de la ciutat, Pere Bernât, Pere Morro de Mancor,Jaume Michel, Gabriel Michel de Muro, Bertomeu Bernât dit del moli, Damia Bernât fill de Joan Bernât maior, Joan Bernât menor, Michel Bernât, Pere Bernât, Barthomeu Campins, Joan Campins, Hieronym Cassa de la vila de Soller, Joan Oliver de Santa Maria de Coanegra, Francesch Huguet, Joan Huguet, Barthomeu Ballester, Antoni Ballester, Jordi Palou de Bunyola, Jaume Macip de Biniarroy, Jaume Vidal de Selva, Guillem Salom major , Toni Salom,J oan Salom, Hierony y Lucia esclaus de Pere Juan Fortesa.
26 de gener de 1584-
Porreres- Yo Matheu López pintor menor hatorch
haver rebut del reverent M. Juan Ballester menor clavari de la
confraria del gloriós Sant Sebastià sinch lliures y son porata per lo
preu de pintar y daurar lo retaula de Sant Sebastià fet vuy a 26 de
janer any 1584 .
El 30 de gener de 1584 Felipe II ordena que s'investigui l'especulació
dels cereals a Mallorca.
3 de març de 1584 - "Jo, Antoni Amer,argenter, tinc rebut del jurat Rafael Mas de la vila de Montuïri catorze lliures, i son per lo daurat de la Veracreu los fas per dita vila "
4
de març de 1584 - Fra Martín de Villagómez corrector del convent de la
Soledat, Fra Antonio de Moriana, Fra Joan Castanyer i Fra Francesc
Morell funden el convent dels mínims ( de sant Francesc de Paula) de
santa Anna de Muro amb l'oposició del rector i dels clergues de la vila.
31 de maig de 1584 - Mor el pintor Mateu López (Llopis), jove, i és sepultat a sant Francesc.
16 de juny de 1584 - Els jesuïtes
de Monti-sion compren les cases de la sinagoga de Jeroni Vicente, d'una
illeta veïna, per 900 lliures, 800 de les quals són aportades per
Ciutat.
10 de juliol de 1584- Mor
assassinat Willem van Oranje-Nassau, príncep d'Orange, per Balthasar
Gérard. Aquest mateix dia mor Joana Quint Gual que deixa la meitat dels
seus béns valorats en 5000 lliures al col·legi de Monti-sion.
30 de juliol de 1584-
Inventari dels bens de Gregori Joan, senyor de Planícia (Banyalbufar).
Dia 30 de juliol es ferenuns encants i fou venuda una guitarra vella
per preu d'una lliura i 8
sous.
22 d'agost de 1584- Lluis Vich, lloctinent, és encarregat per a la revisió del sistema de renovació dels càrrecs públics, perquè moltes persones no són elegibles per diferents raons.
21 de setembre de 1584- A xxj de setembre 1584 se ha tingut conseil en la
présent parrochia de Calvia a petitio y requesta dels hon. en Pere
Sastre batle y Pere Comallonga mostasaf esposant y demanant a dit
consell tingues per be donar lloch y orde de adobar y reparar lo cami
que va de dita parrochia de Calviá en la Ciutat per ser cosa molt
convenient y necessaria. Per hont ohint lo conseil tant justa demanda y
petitio han déterminât los hon.s consellers Guillem Selva, Joan Simo de
la Cova, Joan Mayans,
Noffre Selva y tots concordants y en una veu que se adobaría a costes y
despeses de tots los parrochians y terratinents de la parrochia de
Caluia y pagant cadahu y a prorata ço es per lo que te y posseyex en
dita parroquia.
4 d'octubre de 1584- Mor l'ermità Antonio de Castañeda.
29 de novembre de 1584 - « Lo
Senyor Virrey nos ha comunicat estos dias una carta de Sa Mag.de 29 de
Sept.bre en que li dona orde y encarrega molt procure se acaben de fer
les torres qui falten asenyhir tota la illa, vist lo que molt importen
pera la seguretat y
guarda
del présent Règne, offerintse que los confrontants ajudaran en
alguna cosa, les quals torres son en nombre deu per al present,la
primera en cala Portals,altre a Malgrat, altre a cala Llabeig,dins la
Dragonera, altre a cala Sotera,que es al Carregador del Guix, altre al
port de Tuyent,y en esta ajudaran la vila de Soller, y los confrontants
y laltre a cala Vaca, que es a la Calobre,y en esta tambe ajudaran los
confrontants, y altres a cala Teix y cala Codolar,al terme de Lluch, y
en esta lo Sor. de la posesio ha offert un forn de cals, altre a la
illa de Formentor y la ultima de mes gast y mes necessaria a Porto
Petro,la qual encarrega molt sa Mag.juntament ab les de cale Test y cap
de bequer, y per ser la de Porto Petro molt
necessaria y demes gast, sera
necessari sia la primera ques fara; V,M,s determinaran lo fahedor
y de hont se hauran diners per apagar la part tocara a la présent
Universitat, aduertint a V.M.s que los Mag.chs deffenedors han offert
sinchsentes lliures per al présent en ajuda de tres torres, ço es, la
de cala Portal, la de Malgrat y la de la Dragonera. V.M.s determineran
lo fahedor.
Sobre la qual proposicio passaren y disçorregueren los vots y parers de
dits consellers de un en altre,com es acustumat,(per dos vegades) y
fonch conclus,diffinit y determinat, per mes de les dos parts del dit
Gran y General Consell, ques fassen per ara les tres torres, ço es, la
de cala Portals, la de Malgrat y la de la Dragonera, per ajuda de les
quais dits Mag. deffenedors y Collegi de la mercadería offerexen
sinchcentes lliures, y lo cost de aquelles se pach del procehit del
diner del moll, y sils falta alguna cosa per acabar aquelles que
reduesquen los cens que fan a sis per cent ar.° de mich per
cent y lo que se aucansara en dita reductio seruesca per acabar dites
tres torres." —(Llibre Determ. Univers. Majoric. 1582 a 1584).