La Seu va ser edificada al mateix lloc on s’alçava la mesquita principal de Medina Mayurqa i la seva construcció es va iniciar l’any 1230, poc después de la conquesta de la ciutat. La construcció va ser lenta i Jaume I només va poder veure acabada la capella reial.
La planta de la Seu ocupa una superficie de 6.600 m2. Es de forma rectangular, dividida en tres naus de vuit trams i tres absis, un per cada nau. Els trams laterals són ocupats per capelles. La coberta es de voltes ogivals ques es recolzen sobre 14 columnes hoctogonals que fan 21’47 m. Té 87 finestrals i set rosetons i e caracteriza per la llum. El seu rosetó major és el més gran del món gòtic i mostra l’estrella de David. Al fons de l’absis central hi ha la capella de la Trinitat que es va començar l’any 1306 i que conté els sepulcres dels reis Jaume II i Jaume III. El cor i les trones són obra de Joan de Sales entre els anys 1529-1531 però ja introdueixen l’art renaixentista.
Cronología
L’any 1262 sabem que hi havia l’altar de Sant Llorenç i l’any 1289 la capella de Sant Joan.
L’any 1330 es va fer la claraboia de la capella reial. A la capella reial ja hi havia un orgue i Pere Roselló era l’orguener l’any 1334. L’any 1346 en temps del bisbe Berenguer Batle es va fer un nou altar major.
L’any 1352 es va nomenar mestre d’obres a la Seu al picapedrer Jaume Mates.
L’any 1363 es va nomenar el primer bisbe mallorquí que era Antoni Galiana després de la mort del bisbe Antoni Collell que va ser enterrat a la capella de Sant Pere.
L’any 1333 l’orfebre valencià Pere Bernéç va fer un retaule d’argent.
L’any 1381 el pintor Joan Daurer es va encarregar de la decoració de la Seu. En aquells moments es varen acabar les bòvedes de tota la nau central.
L’any 1476 l’orguener Jaume Febrer va construir un nou orgue, i l’any 1482 sabem que una senyera amb els colors grocs i vermells cobrien la torre del rei Jaume.
L’any 1498 es començà a construir el portal de l’Almoina. És un portal de gran senzillesa i puresa de línies, format per arquivoltes ogivals ornamentades. El campanar també es gòtic, de planta cuadrada, dividit en tres cossos i s’hi pot pujar per una escala de caracol de 215 graons. L’actual campana és de l’any 1593. En el primer cos del campanar hi ha la Sacristia dels vermells per l’hàbit dels escolanets. Aquesta sacristia dona accés a la sala capitular gòtica que es va fer l’any 1443 i es de planta gairebé trapezoïdal amb volta de creuería de dos trams. En ella hi ha enterrat l’antipapa Gil Sánchez Muñoz titulat Climent VIII que va morir l’any 1447.
L’any 1499 el picapedrer Pere Sagrera va ser nomenat mestre d’obres de la Seu.
Sabem que l’any 1500 ja hi havia les capelles de Santa Cecília i de Sant Bernat
L’any 1514 es va fer l’elecció de figures i cadirat de la Seu.
La imatge de Sant Joan Bautista a l’altar major es va fer l’any 1540. L’any 1587 una tempesta va rompre la vidriera de la rosassa. La resta de catedral ja no correspon al període gòtic.
Interior
Portal de Sagrera
Portal de Verger
1555
