Convent de Nostra Senyora del Carme i aqüeducte
(actual Plaça de Berenguer de Palou)
Any 1300- Construcció de l’església de
Campos. Fundació del convent de Nostra Senyora del Carme (a l’actual
Rambla).
Any 1300 - Cant de
Ramon
(Ramon Llull).
Any 1300-Jaume II atorga carta de
poblament a Manacor, Porreres,
Huialfàs, Sant Joan.
Any 1300-Guillem de Montsó és obligat a
tancar de paret els banys que confronten amb el convent de santa Clara,
sense
finestres ni forats que permetin veure les monges.
Any 1300- Les Ordinacions de Jaume II
disposen l'atribució d'un
quartó (1175 m2) a cada poblador a 18 diners per any, i als conradors,
5 quarterades per a conreu i 10 de garriga.
El 26 de gener de 1300 Guillem Roca va comprar unes
cases vora el Pont
de la Palanca, a Ciutat.
30 de gener de 1300- Jaume II confirma en uns casos i modifica en
altres els 34 privilegis atorgats a la població de Mallorca per ell
mateix i per Jaume I. 30 Disposa que els jurats de Mallorca no podran
fer col·lecta ni exacció sense llicència del rei o del lloctinent.
El 30 de gener de 1300 Jaume II atorga un indult als que el
traïren, i determina la cisa o sanció de 150.000 sous
anuals a pagar durant 9 anys amb el repartiment de dos terç¡os a favor
de l'erari reial i d'un terç a favor de la Universitat.
1 de febrer de
1300- El
papa prega al rei de Mallorca que no consenteixi que cap súbdit seu
ajudi a Frederic, rei de Sicília, ni als habitants d'aquella illa.
El
4 de febrer de 1300 s'estableixen devers la Llotja dels genovesos de
Ciutat, Ugolí Draper, que hi té un forn, Odone Caxina i Lafranqui Saba
10
de febrer de 1300-Els manacoríns són obligats a construir la Cúria
Reial, una carnisseria, una presó i una plaça.
El 22 de març de 1300 Jaume II disposa
que aquells que posseeixen béns en una parròquia encara que no hi
resideixin , són obligats a
participar en obres defensives, de vigilància i de construcció
d'esglésies i en convits i diversions que es facin en comú per als
habitants de la parròquia.(ARM, Còdex 14, foli 135 del Llibre del
Sindicat de Fora).
El 24 de març de
1300 Guillem Saragossa
obté el dret sobre l'aigua que sobri a Bunyolí..
10
d'abril de 1300- Una reial cèdula
disposa l'encunyament de moneda mallorquina. Creació de la ceca
mallorquina on s’encunya moneda pròpia: el dobler que equival a dos
diners, monedes de plata i de velló.
Dia 3O d'abril de 1300 Guillem Colombàs
i Joan Pasqual prenen en
lloguer a Jaume de Caldes l'Illa de Cabrera per a la caça i pastures
per un import de 10 lliures.
Juliol de 1300 -
Medicina de pecat (Ramon Llull).
8 de juliol de 1300- El rei compra el rafal
Suaip a Inca.
31 de
juliol de 1300- Jaume II de Mallorca
reforma les franquícies i limita les atribucions dels jurats que passen
a tenir un valor propositiu.
1 de setembre de 1300-
Jaume II el Just institueix a Lleida un Estudi
General.
10 de setembre de 1300-Quitació de
quatre morabatins censals que satisfeia Pere Struch a Guillem de
Villariu i Guillem Brossa, hereus d'Arnau de Cumba cada any per Tots
Sants per uns casals que abans solien ser banys, a Sóller. (ARM.
ECR-442, f. 48)
12
de setembre de
1300-Jaume II deixa 20.000 sous per a la reforma i neteja de Portopí.
18 de novembre de
1300-Issac Vidal compra part de les cases de la Plaça del Temple.
Any 1301
Any
1301- Jaume II estableix que els
delictes en camí públic són competència de la jurisdicció reial amb
l'excepció dels propis del Pariatge i dels clergues.
Any 1301- Creació a
Càller del consolat català d'ultramar.
Any 1301-Stefano Egidi (Esteve
Gil) obté la cavalleria de Canet amb la
jurisdicció civil i criminal sobre la vall.
Any 1301-Guillem Ramon de Montcada i de
Pinós, alcaid dels cristians de
Tunis.
gener de 1301-
Boda de
Caterina de Constantinoble amb Carles de Valois,antic pretendent a la
Corona d'Aragó.
1 de gener de 1301- Testament de Pere
Saverdera que vol ser enterrat a sant Francesc en el carner que ha
edificat a la nova clastra vora el carner d'Esbert Sesmates.
9
de febrer de 1301 - Bernat Marquet de Barcelona nolieja la nau "Sant
Nicolau" de la qual és patró Berenguer Goamir, cavaller del Temple, que
actua en nom propi i de Berenguer de Cardona per transportar des
de Xipre a Mallorca i a Barcelona, 6 cavallers i 28 persones del
seguici al preu de 270 lliures barceloneses. (Archivio di Stato
di Genova Fondo Notai antichi (F0374) Unidad de
archivología Cartolare 125 (UA0125) ).
23
de febrer de 1301-Simone de Barra, ciutadà de Gènova, en nom propi i de
Raffus Embriacus, Enrico Beginus i Giacomino Borrinus, declara a
Bartomeu Riudor (Rivodoro) de Mallorca haver rebut d'ell 1000 besants
blancs de Xipre per els quals donarà en canvi i amb garantia 200 dobles
d'or pur a Tunis, a Bugia o a qualsevol port on arribi la galera "San
Giovanni", en el plaç de 15 dies de l'arribada. (Archivio di Stato di
Genova Fondo Notai antichi (F0374) Unidad de
archivología Cartolare 125 (UA0125) )
19
de març de 1301- Jaume II de Mallorca fa donació al Monestir de la
Real de la casa i lloc de Miramar, amb l'obligació de tenir a dos
preveres a Miramar perquè diguessin misses per la seva ànima i, a més,
amb el dret a retenir a favor seu tots els falcons que es criessin en
aquells llocs.
23 de març de 1301-Jaume II estableix
l'equivalència dels reials de
València i de Mallorca i imposa l'impost del morabatí establert en vuit
sous reials de Mallorca menuts (un morabatí d’or) cada set anys sobre
cada foc o llar que tengués béns valorats en 10 lliures o més. Es
cobrava per Pasqua. Si el propietari tenia diversos focs només pagava
per un d'ells. Militars i clergues no el pagaven i els propietaris de
varis focs només pagaven per un. Els jurats i els síndics de la
Universitat i de l'illa de Mallorca es comprometen al pagament. Entre
auests hi havia Ramon Desbrull d'Inca, Bernat Mosqueroles de Sóller,
Marimon Feliu de Porreres i Arnau Guitart de Sineu.
27 de març de
1301-Ferrer des Colombers i Blanca venen al rei un troç de terra i
garriga a prop de Portopí.
abril de 1301 - Jaume II de Mallorca s'oposa a deixar la representació consolar dels mallorquins sotmesa als cònsols d'Aragó.
maig
de 1301 - Primera
pedra de l'església de Selva.
6 d’agost de 1301
Jaume II de Mallorca promulga unes instruccions sobre
competències jurídiques.
6 de setembre de
1301-Arnau d'Illa obté en herència la cavalleria de
Santa Margalida.
10 d'octubre de 1301-Mor Elisabet de
Mallorca a Alacant. Era filla de
Jaume II i esposa de Don Juan Manuel, senyor de Villena.
Any
1302
Any
1302-Dalmau de Garriga, cabiscol i paborde de Juny
de Sant Feliu (Girona), és nomenat lloctinent de Mallorca.
Any
1302- Quatre galeres armades procedents de Xipre capturen la nau
patronajada per Ponç Feliu sota l'acusació falsa de dirigir-se a
Alexandria i que obligà a pagar un rescat de 2.500 florins d'or a
l'almirall de Xipre.
Any 1302 - El refal Macip (Artà) és propietat de Bernat Bon Macip i la seva esposa Berengària.
Any
1302- Antonio, Guglielmo i Oderigo de Finar capturen a Casopol una nau
dels barcelonins Jaume Febrer i Ferrer Riera i del mallorquí Pere
Berard i la condueixen a Messina on les mercaderies són venudes. Els
corsaris es neguen a pagar la reclamació de 870 unces d'or que reclamen
els perjudicats a través del consolat català.
Any 1302-Consta l'existència dels banys d'en Granada
que tenien un hort de 300 metres quadrats i un safareig llarg.
Any 1302-L'església de sant Nicolau és segregada de santa Eulàlia de
Palma.
Any 1302-Privilegi reial de tenir mercat els
dissabtes a l’actual Plaça del Mercat de
Ciutat.
maig de 1302- Ramon Llull passa el mes de maig a
Montpeller.
3 de maig del 1302- Jaume de Deo, Batle en Mallorca
per dona Guillema de Montcada, filla i hereva de Gastó de Bearn, ven a
Pere de Valls i a son fill Pericó el delme del blat de la vall de
Sóller per 35 quarteres, a meitat blat i la meitat ordi. a pagar per la
festa de Sant Pere i Sant Feliu d'agost.
25 de juny de 1302- Jaume II de Mallorca ordena als jurats, cavallers i
prohoms de Ciutat i del Regne de Mallorca que jurin al seu fill Sanç i
que després de la seva mort el tendran per rei.
26 de juny de 1302- Després de la jura dels cavallers, prohoms i
jurats, l'infant Sanç confirma els privilegis atorgats pel seu pare.
1 de juliol de 1302-Testament de Bernat Mora
que vol ser enterrat en el carner que ha edificat en la paret nova de
l'església del convent de les Llagues de sant Francesc vora el
carner de Ferrando Rodillaz.
6 de juliol de 1302- Jaume II concedeix als jurats que els quatre
terrenys comprats als afores de Ciutat se destinin a places
públiques a servei comú de dita Ciutat: una vora la Bab al Balad
(Barbelet), dues a la Porta de Portopí i una a la Porta del Sitjar.
9 de juliol de 1302- Jaume II ordena al lloctinent, al veguer i al
batle de Ciutat que obliguin a pagar les quantitats que es deuen als
jueus segons sia just.
31
d'agost de 1302- Pau
de Caltabellotta entre Charles d'Anjou, Charles de Valois i Frederic de
Sicília. Charles d'Anjou, rei de Nàpols té el títol nominal de Sicília
que governa Frederic amb el títol de rei de la Trinària. Charles
d'Anjou es compromet a pagar 100.000 unces d'or, fer que federic sigui
coronat rei de Jerusalem o de Sardenya. Frederic II retorna a Charles
d'Anjou les conquestes de Calàbria i Nàpols (Sicília peninsular) i al
príncep de Tarent, Felip d'Anjou, empresonat a Cefalú.
20 de setembre de 1302- A sol·licitud del Rei
de Mallorca es concedeix dispensa papal per a contreure matrimoni no
obstant el quart grau de consanguinitat entre Bernat Amat de Cardona i
Constança, filla de Galceran de Pinós, militar, de la diòcesi d'Urgell.
Dia
29 de setembre de 1302 acaba la construcció de l’església de Sant
Nicolau Vell de Ciutat, consagrada pel bisbe de Tortosa Arnau de Jardí,
germà del bisbe de Mallorca, Ponç de Jardí. Estava situada a la "Plaça
del Rosario".
23
d'octubre de 1302 - Jaume II d'Aragó veta al Regne de Mallorca per a la
recaptació de la col·lecta del delme i obliga a ingressar la recaptació
en el tresor de la Corona.(ACA, C. r. 269, f. 105)
27 d'octubre de 1302- Jaume II de Mallorca faculta al lloctinent Dalmau
Garriga per l'establiment d'un consolat amb alfòndeca Bugia.(ARM LR 1
f. 19 r).
18 de
novembre de 1302- La butlla "Unam Sanctam" declara la submissió de tota
criatura humana al pontífex. Diu que tot aquell que rebutja l'autoritat
papal i no se sotmet al seu poder temporal ,derivat del poder
espiritual, deixa de pertànyer a l'Església i no pot obtenir la
salvació.
Any
1303-Conspiració a Carcassona contra Felip el Bell en suport de l'hereu
del Regne de Mallorca.
Any 1303-Els
pobladors de les viles demanen a Jaume II
una pròrroga per tal de poder pagar els deutes.
Any
1303-Dalmau Garriga, lloctinent reial. Dalmau
Adarró és el veguer forà.
Any 1303-Maimó
Piris propietari de Son Piris d'Algaida.
10 de febrer de 1303-El procurador de la
Comtessa de
Bearn concedeix a Arnau de Togores les cavalleries de Lloseta i
Ayarnans.
Dia 1 d'abril de
1303 Jaume II d'Aragó fa
revocar a Jaume II de Mallorques el nomenament de cònsol a Tunísia, que
considera de la seva competència.
Juliol de 1303- Dalmau
de Garriga dirigeix les obres
de fortificació de Ciutadella.
16 de
setembre de 1303 -Jaume II d'Aragó concedeix a Pere de Montagut,
procurador del regne de València, el castell de Molina i li ordena que
hi fixi la seva residència . ACA, C, reg. 201, f. 40v
5 de setembre de 1303
- Ponç de Gualba, educat a Mallorca, és el nou bisbe de Barcelona.
24 de setembre de 1303- El Governador de
Mallorca, Dalmau Çagarriga escriu una carta a Denís rei de
Portugal i senyor de l'Algarv sol·licitant que fes retornar al genovés
Gauterio Caxisso ciutadà de Mallorca, la tercera part del valor d'una
coca assaltada i robada pels pirates portuguesos, prop de Màlaga
9 d'octubre de 1303- El Governador Çagarriga
escriu al rei de Portugal perquè siguin restituïdes les mercaderíes de
Simó de Caldes mallorquí, robades per tres galeres i tres llenys
portuguesos armats en cors en les proximitats de Màlaga.
11 d'octubre de 1303-Mor Bonifaci VIII, papa
repressor dels franciscans espirituals.
Bernard Delicieux, el franciscà partidari dels
bonshomes càtars, dels beguins i del franciscans espirituals, una
vegada perdut el suport del rei Felip el Bell després de l'aproximació
d'aquest amb el papa, conspira en amb els cònsols de Carcassona a favor
de l'hereu del Rei de Mallorca.
Any
1304
Any 1304
-Mor el rei ziànida Othman ibn Yaghmoracen i el succeeix Abou Zeyan
Mohammed Ier, Ibn Othman amb capital a Tlemcen.
Any
1304.-Inici de les obres de l’església de Sant Nicolau Nou a Ciutat.
15 de març
de 1304- El papa Benet XI designa bisbe de Mallorca a Guillem de
Vilanova, canonge de Barcelona.
2 d'abril de 1304-Benet XI confirma el conveni entre el
bisbe de Mallorca i els frares dominics sobre el dret d'enterrar en el
cementiri del convent.
29 d'abril de 1304-Jaume II escriu una carta al seu
lloctinent a l'illa de Menorca, el cavaller Dalmau de Garriga, per tal
que ordenés al procurador Puigdorfila l'elecció de tres
menorquins perquè procedissin a la taxació de l'alqueria Ihalor
(Alaior) per a fundar una nova vila amb l'objecte de fundar-hi una
població nova
9 de maig de 1304-El papa autoritza el matrimoni a
Robert, Duc de Calàbria, primogènit del Rei de Sicília, i a Sança,
filla del Rei de Mallorca,dispensant-los del segon grau d'afinitat i
quart de consanguinitat existent entre ells.
19 de setembre de 1304-Boda a Cotlliure (el Rosselló)
del rei Robert I de Nàpols amb Sança de Mallorca.
24 de setembre de 1304- Establiment d'un honor on
abans hi havia una mesquita fet per Pere Struch a Pere Paratge a canvi
d'un cens de 40 lliures reials de Mallorca pagadores anualment per
Nadal, més 20 sous d'entrada.
L'Orde del Temple era el rovell de
l'exèrcit
creuat del papa de Roma. Una Orde militar que havia aconseguit un gran
poder econòmic, de manera que exercia les funcions d'una autèntica
banca, que gaudia d' una gran autonomia, i era poc manejable, però
tenia enemics als que s'havia enfrontat amb armes en el propi camp
creuat com els Hospitalers de Sant Joan. L'any 1297 l'Orde del Temple
havia fet un prèstec de 2.500 lliures al rei Felip el Bell i un any
després el prèstec arribà a les 50.000 lliures. Els prèstecs havien
servit per a finançar les campanyes bèl·liques del rei francès, que
ofegat econòmicament va voler carregar d'impostos als seus súbdits,
trobant l'oposició del papa de Roma Bonifaci VIII. Felip el Bell, per
tal de sostenir-se econòmicament va reprimir primer als jueus i als
banquers italians. La mateixa operació es va fer després contra l'Orde
del Temple, després d'aconseguir el control del papat, ajudat pel gran
inquisidor dominic Guillem Imbert.
Guillem de Nogaret, que havia sotmés als càtars en la creuada contra
Albi era l'encarregat d'executar els plans del rei francès. Nogaret
juntament amb la família Colonna, adversària de Bonifaci VIII
arrestaren el papa a Anagni per tal de condicionar la celebració d'un
nou concili i imposar un papa fidel als interessos del rei Felip. La
mort de Bonifaci VIII a conseqüència de les ferides patides per
l'arrest donà pas a un papa de transició, el general dels
dominics Benet XI que durà poc, perquè no era prou dòcil. Felip
l'Hermós que ambicionava el poder de l'Orde del Temple i necessitava
d'un papa submís al seu poder, el va trobar en l'arquebisbe de Burdeus
Bertrand de Got que va regir l'església coronant-se a Lió amb el
nom de Climent V. Més tard passà a Avinyó que aleshores formava part
del Regne de Nàpols.
