15 de maig de 1933
Els feixistes campaneters Natalio Tortella Mascaró, metge, i Juan Tortella Pons, s'afilien al Partido Nacionalista Español del doctor Albiñana.
El capellà campaneter secularitzat Juan Crespí Nicolau va jugar un paper central en la construcció de la Falange.
Miguel Caldentey Salaverri
Antonio Nicolau de Montaner
Octubre de 1933
Reunió de simpatitzants feixistes a l'Agència Odisso del carrer de Serinyà. Hi participen Antonio Nicolau de Montaner, Juan Crespí, capellà, Nicolàs Garau, Alfredo Corominas, Antonio Colom Colom , Jaime Juan, Miquel Caldentey Salaverri, Rafael Escalas, Bartolomé Barceló.
Novembre de 1933
El sabater Cristòfor Pons s'afilia a la CNT
Gener de 1934
Reapareix "Nuestra Palabra", publicació del Partit Comunista.
Alfonso de Zayas sosté un retrat de Hitler.
Gener de 1934-
Constitució oficial de Falange Española. El seu cap és el procurador Antonio Nicolau Montaner. Altres dirigents són Francisco Borràs Llabrés, Alfonso de Zayas, capità d'artilleria i pilot, Nicolás Garau, Juan Barbarà. La seva primera seu és al carrer dels Oms 120 baixos, i després passa a un gimnàs a Santiago Rusinyol per a tornar al carrer dels Oms 144, primer. Entre els seus militants hi havia el tinent Ladislao López Bassa, els germans Luís i Pedro Cotoner, Joaquín Puigdorfila, José María Alcover, Jaime Ramis i Francisco Moragues Monlau.
8 de febrer de 1934
Constitució del Comitè Organitzador del Front Únic de Lluita contra el Feixisme i la Guerra Imperialista, presidit per Joan Mas.
Hi participen representants dels picapedrers, sastresses, corders, adobers, mestres d'aixa, el Partit Comunista i les seves joventus, i la direcció de la UGT a títol informatiu.
Vol la llibertat dels presos , la lliure publicació de la premsa obrera, i la llibertat de reunió i d'acció de les organitzacions obreres clausurades.
Lluita per l'abolició dels tribuals d'urgència i l'aixecament de l'estat de prevenció.
4 de març de 1934
Tercer Ple del Comitè Regional de la Federació Balear del PCE, en el qual Heriberto Quiñones ataca la gestió d'Antoni Bauçà i l'antiga direcció.
12 de març de 1934-
Els dirigents de Falange són Antonio Nicolau Montaner, Alfonso de Zayas i Bartolomé Barceló, Juan Sureda, Francisco Borrás Llabrés, Nicolás Garau Garau, José Moragues Monlau, Fernando Serrano Suñer, Bartolomé Cirer, Juan Lladó, Jaime Ramis, José Rosselló, Rafael Moragues, Manuel Santos Lamberri i Juan Caldentey.
Març-Abril de 1934
Nuestra Palabra: El momento actual, los objetivos y tareas inmediatas de la revolución obrera y campesina. Article d'Heriberto Quiñones (PC)
11 de maig de 1934- Fundació del Sindicato regional autónomo de obreros de la producción y distribución de Baleares, pel capellà falangista Juan Crespí. Els seus dirigents són Juan Valenzuela, Bernardino Bou Salom, vilafranquer, Jaime Sampol, Valentín Pueyo, Jaime Vanrell, Bartolomé Barceló, Pablo Chimelis Pol. Disposen de local al carrer Verí 11.
Setembre de 1934
Antoni Bauçà i altres companys seus són expulsats del Partit Comunista i constitueixen un grup del Bloc Obrer i Camperol. Entre ells hi ha Francesc Gràcia, Rigo i Martínez.
22 i 23 de setembre de 1934
Ple del Partit Comunista. Heriberto Quiñones culpa els dirigents de la UGT del fracàs de les relacions dels comunistes amb els socialistes.
9 de novembre de 1934-
Alfonso de Zayas i Bobadilla nou cap provincial de la Falange. Altres dirigents són Fernando Cotoner,Fernando Serrano Suñer i el prevere Juan Crespí Nicolau. Antonio Nicolau de Montaner és el secretari i Juan Riera Cavaller el cap de la Primera Línea .
17 de gener de 1935- Apedregat el falangista Fernando Díaz Plaja a la processó de Sant Antoni.
Maig de 1935
X Congrés de la UGT de Balears
Maig de 1935- Pau Chimelis Pol, ferroviari, cap de premsa i propaganda de la Falange.
Maig de 1935
Formació de la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), dirigida per Federico Hizner i Pablo Chimelis Pol.
Maig de 1935
Míting del Bloc Obrer i Camperol a la Casa del Poble de Ciutat. Hi intervenen Joaquím Maurin i Julià Gorkin.
8 i 9 de Juny de 1935
Ple del Comitè Regional del Partit Comunista
Juliol de 1935
Constitució de l'Aliança Obrera a Ciutat, formada per UGT,CGTU, Agrupació Socialista, Radi Comunista, joves socialistes, joves comunistes i Bloc Obrer i Camperol.
Mateo Palmer
11 de Juliol de 1935-
Falangistes dirigits per Mateo Palmer Ferrer ataquen el local de la Joventut d'Esquerra Republicana de Sa Vileta i fan suspendre el ball que hi havia organitzat.
23 de Juliol de 1935
Antoni Gil, Ferran Radó,i Bartomeu Simó, joves socialistes, i Josep Gil, Miquel Recaredo Rigo i Obrador pels joves comunistes, formen un comità d'ellaç.
Juan Orpí Serra
6 d'agost de 1935-
Fundació del Sindicato de Oficios Varios de la CONS, dirigit per Juan Orpí Serra, Pablo Chimelis Pol i Carlos Galindo.
Octubre de 1935
Néstor Gallego, mestre, ingressa a la Falange.
1 de novembre de 1935
Míting de la CNT al Teatre Balear presidit per Cristòfor Pons. Juli Quintero va intervenir en representació de la Confederació Regional del Treball destacant que l'emancipàció dels obrers passava per les barricades i no per les urnes.
Pérez Combina va intervenir en una salutació de la CNT catalana i va cridar a la unitat social al marge dels partits polític, Francisco Ascaso es va pronunciar contra els pactes i en favor de la lluita al carrer, i Domingo Germinal va intervenir en relació a la llibertat i l'anarquia.
Novembre de 1935
La CONS tenia 70 afiliats i 2 vocals als jurats mixtos.
Novembre de 1935
El Sindicato Libre de Formentera s'integra a la CONS amb 70 afiliats.
Guillermo Pascual Ramis
10 de desembre de 1935
Acte falangista a Llucmajor. Hi parlen Alfonso Zayas, Antonio Nicolau, Guillermo Pascual Ramis, Juan Riera, Miguel Fluxà, cap local de Llucmajor i Antonio Garau Aulet, secretari local.
12 de desembre de 1935
Cultura Obrera reprodueix els textos dels discursos del míting confederal de la CNT al Teatre Balear.
1936-
Publicació del “Catecismo anticomunista”, obra del canonge Andrés Coll
Gener de 1936
Constitució d' un comitè d´enllaç del PSOE,ERB,PCE,UR,PRDF,POUM,JJSS i JJCC.
Gener de 1936-
Magdalena Rullan Vives, cap de la Secció Femenina de Falange. Era la mare del també falangista Jaime Real. Dolores Alemany Alomar era la tresorera. Altres dirigents van ser Enriqueta Castro Pinto, Concepción Batle de Espejo, Esperanza de la Monja, María Luisa Ramonell, Carmen Ramírez i Francisca Ramírez.
19 de gener de 1936
Intent de miting de Falange Espanyola a Manacor,suspès per l´oposició esquerrana.
25 de gener de 1936
Surt el diari de les esquerres, "República" amb 4 pàgines, impulsat per Esquerra Republicana i la Federació Socialista Balear.
28 de gener de 1936
Es decideix la candidatura del Front Popular: Alexandre Jaume i Antoni Gomila, socialistes; Bernat Jofre i Fracesc Carreres, per Esquerra Republicana, i Antoni Amer per Unió Republicana.
2 de febrer de 1936-
Acte de la Falange a Manacor. Hi parlen Alfonso Zayas, Antonio Nicolau i Juan Riera.
9 de febrer de 1936
Acte de Falange a Campanet- Hi parlen Sebastián Alcover Bennassar, cap local, Antonio Nicolau, Roig, cap local de Sa Pobla, Nestor Gallego i Alfonso de Zayas.
Febrer de 1936
Juli Quintero refereix les raons de l'abstenció de la CNT en relació a les eleccions polítiques, i les fonamenta en que tant l'esquerra com la dreta havien intentat ofegar el sindicalisme confederal, i en que la intervenció del proletariat en al lluita política era un error.
Juli Quintero optava per formar un bloc revolucionari amb la UGT sense interferències del Partit Socialista.
Manifestava també que la lluita revolucionària seria ievitable perquè en cas de victòria de les esquerres l'actitud de la dreta seria inurreccional.
Febrer de 1936-
Fundació de Falange a Sencelles per 11 membres dirigits per Antonio Bennàssar Oliver.
22 de febrer de 1936
Manifestació multitudinària en memòria del primer aniversari de la mort del socialista Llorenç Bisbal.
Surt per darrera vegada el periòdic "Antorxa"
24 de febrer de 1936
El Partit Comunista demana al Front Popular :
-L'expropiació dels béns dels causants de les crisi del Crédit Balear i del Banc Agrícola.
-Accions contra el augments de les tarifes de la Transmediterrània.
-Augments salarials per als obrers ferroviaris.
-Readmissió dels acomiadats a causa de les represàlies preses per l'antiga comissió gestora de Ciutat i la Diputació Provincial.
-Posada en marxa de programes d'obres públiques per fer frot a l'atur.
-Alliberament d'impostos per als petits comerciants.
Març de 1936-
Els falangistes s'entrenen militarment a Vallgornera Vell , Sant Martí de Vilafranca i Son Vivot d'Inca.
1 de març de 1936-
Decret obliga als patrons a readmetre als obrers acomiadats arrel de la revolució d´octubre.
14 de març de 1936-
La Direcció General de Seguretat ordena la detenció de la Junta de la FE de las Jons. Falange Espanyola il·legal.
1 d'abril-
Alfonso de Zayas convidat a la Casa del Poble.
9 d’abril de 1936-
Fundació de la delegació de Costitx de Falange Espanyola.
9 d'abril de 1936-
Detingut el falangista Néstor Gallego Caparrós i empresonat al castell de Sant Carles.
10 d'abril de 1936
Detinguda la Junta de Mando de Falange.
11 d'abril de 1936-
Alliberats els falangistes detinguts.
11 d'abril de 1936-
Francisco Oleza Rossiñol cap del SEU, Juan Barbarà Puig cap de premsa.
13 d'abril de 1936-
Falangistes col·loquen una bandera a l'estàtua del rei Jaume I a la plaça de Joanot Colom (ara Espanya).
17 d'abril de 1936-
Topada de falangistes i gent d'esquerra a Cort.
17 d'abril de 1936-
Nova detenció de la Junta de Mando de Falange, i els caps locals que són empresonats al Fort de Sant Carles.
Maig de 1936-
Néstor Gallego, falangista, redactor d´"Aquí Estamos" que apareix per primera vegada i és de distribució clandestina.
1 de Maig de 1936-
La Falange de Santa María es reuneix a l´ermita de Son Seguí: Miguel Colom Capellà, és el seu dirigent.
1 de Maig de 1936-
Àngel Palerm de Formentera participa al Congrés de la CNT de Saragossa.
23 de maig de 1936-
Publicació del "Aquí estamos" de Falange.
Boloqui
4 de juny de 1936-
Atemptat contra la Casa del Poble a Palma amb el resultat de 6 ferits. Detinguts Francisco Bosch Colom i Guillermo Meyer en relació a l'atemptat. Canuto Boloqui Álvarez, falangista asturià va participar en la fabricació de l'explosiu.
5 de juny de 1936.
La UGT i la Confederació Regional del Treball convoquen una vaga de 24 hores en resposta a l'atemptat contra la Casa del Poble.
Assalt obrer als locals de les forces ultradretanes Centre Tradicionalista, Acción Popular i Renovación Española.
Les esglésies de Santa Fe i Sant Jaume sofreixen incendis.
10 de juny de 1936-
Creació d'un Tribunal Especial de responsabilitats polítiques.
13 i 14 de juny de 1936
Congrés Extraordinari de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears
19 de juny de 1936
Alfonso de Zayas posat en llibertat.
Juny 1936
Jaime Mulet, inspector de la Primera Línea de Falange.
