El príncep i la princesa no omplen plaça

Al temps que recordava Paco Ibáñez en aquella cançó que diu “No, a la gente no gusta que uno tenga su propia fe”, en Pep, al capdavant de la pancarta em recordava que les ovelles negres tenim dret a existir i viure, cosa que també va recordar als homes de la porra que vestits de blau vigilen la defensa de les llibertats dels d’amunt i solen impedir les llibertats dels d’abaix. Però aquesta vegada ens van deixar fer una mica, tal vegada perquè la funció teatral no havia començat, i pel fet que sempre serveix a la seva democràcia recordar que hi ha gent “torrada” que no va pel camí correcte. Més o menys el que deien en temps del franquisme, i és que d’aleshores ençà, ni els propietaris dels medis mediàtics, ni els del capital han canviat gaire. Abans retien pleitesia al gallec, i ara ho fan al seu successor. Han canviat de maquillatge, però poca cosa més.

Una mica més endavant de nosaltres , al costat de l’olivera de Cort, i entrant al carrer Palau hi havia un grapat de “marujas”, d’aquelles que sempre han procurat regir-se per l’Hola  fins on saben llegir i escriure, que no és molt , i que volien jugar tot el seu paper de súbdites de la reialesa. És evident que tenien més anys que coneixement.

Alguns republicans s’acostaven a la pancarta per a felicitar-nos, i més enllà els “guiris” que voltaven la plaça van trobar en aquella moguda un motiu més per a fotografiar. No hi havia cap dirigent polític de salari institucional, perquè van més de cobrar que de feina, i aquestes feines ingrates val més que les facin els afeccionats. Barra no en manca, no!. Al final els medis estaven decebuts de la manca de suport de la Ciutat al príncep, i ni l’embaràs va poder convocar més pijo-afeccionats i afeccionades.

Al nostre costat En Mingo ho recordava, aquí només venen les bases, i és que els d’amunt només es fan amb Déu, o amb els que són el que són per la seva gràcia divina. Com que la cosa era una mica avorrida a vegades li tiravem a la veu de “Som republicans”, pel fet que efectivament, Franco no va acabar amb tots, i tampoc la monarquia,  ni amb l’ajut de Carrillo.

Un dia després la cosa va millorar i al campus, es va demostrar que s’havia fet una bona feina tot i que a un professor alternatiu li va entrar la mollera de cames quan va veure el “Meneken pis” (no es diu així ?) orinant sobre la corona. Qualsevol excusa és bona. La mobilització d’estudiants crítics amb el règim superava en molt als que es formen culturalment amb la música i lletra de Manolo Escobar, l’Espanya canyi, del “vivan las cadenas”, o del “muera la inteligencia, viva la muerte”. Què hi fan a la UIB quan podrien posar formigó a les seves carreteres ?

Al mateix temps, Miquel, aquell que escriu malgrat les persecucions que troba en terra pròpia, i que amb la seva constància ha pogut sobreviure a totes les inclemències i temporals, i als boicots dels seus adversris sense principis, els va donar una lliçó de coherència. És republicà i no va a cerimònies monàrquiques. Una més i amb aquesta hi van tantes que la credibilitat d’alguns vividors que han convertit a l’esquerra en un frau a la seva memòria històrica, trontolla.

L’actitud de Miquel és per a nosaltres, els republicans de cada dia, un element de suport important, i dels que no abunden. N’hi ha que fan discursos d’esquerra i són republicans el 14 d’abril, o “relicarios” respecte de la memòria del 1936-1936, però sense més aplicacions pràctiques pel que fa al viure d’avui. Tot allò que demanen és que pugui governar Isabel II en comptes del pretendent carlí, i que ho sancioni Zapatero. Mare de Déu de Pina, quina esquerra institucional tenim...

Després del seu viatge per la part forana, l’aprenent de monarca ha arribat a Menorca. L’esperaven 500 persones segons notícies d’Europa Press, i si començam a restar els que viuen de la comèdia, els que hi són obligats, els informadors i la gent de la porra, no els resta gaire per sumar..

Així que malgrat els brètols que tenim a l’esquerra institucional, el republicanisme gaudeix de caliu. No tot està perdut.

Llorenç Buades (Ixent)