Any 1890
Any 1890 - Els bisbe Cervera funda el periòdic "El Católico Balear".
Gener de 1890-Posada en marxa del Banc de Sóller.
1 de gener de 1890 - Antoni Alemany Valent és elegit batle d'Andratx.
10 de gener de 1890 - Centenars d'integristes catòlics mallorquins s'adhereixen en manifest del periòdic El Siglo Futuro contra l'erecció d'una estàtua a Roma a Giordano Bruno.
14 de gener de 1890-Mor José de España de Couserans de Comminges i de Foix, Rossiñol Casalby i Comellas, vescomte de Couserans i comte d'Espanya, espós de Maria Ignàsia Truyols Salas.
28 de febrer de 1890 - A proposta de tres regidors de Palma s'aprova per unanimitat canviar de nom a la Plaça de les Copinyes i dedicar-la a Antonio Maura. El batle és Manuel Guasp.
12 de març de 1890-Inauguració d'un servei de carruatges amb freqüència d'una hora que va de la Porta de sant Antoni a s'Hostalet d'en Canyelles.
23 de març de 1890- Fundació de la Companyia Mallorquina d'Omnibus.
1 de maig de 1890- Amb motiu del Primer de Maig es constitueix l'Ateneu Obrer Mallorquí. En la seva constitució hi participen socialistes i anarquistes. El seu primer president va ser el sabater anarco-sindicalista Sebastià Alorda, i el primer secretari va ser Francesc Roca (sabater socialista). Altres que hi participaren van ser Joan Francesc Aranda, Josep Rodríguez, Salvador Gelabert, Bartomeu Bestard, sabater, Miquel Forteza, Jaume Orell (sabater socialista), Josep Rosselló, Ricard Sanjuán, Bartomeu Alorda, sabater anarco-sindicalista i Fèlix Mateu.
10 de maig de 1890- Apareix el setmanari polític republicà autonomista "Las Baleares" dirigit per Benet Pons Fàbregas
19 de maig de 1890- Dos omnibus inauguren el servei de transport que va de la plaça de santa Eulàlia a l'estació del tren. També s'inauguren els serveis de transport en ripperts que van des de la plaça de la peixateria i de la plaça del mercat fins a Porto Pi amb una freqüència d'una hora. Com que la posada en marxa del servei va ser exitosa, ben aviat s'augmentaren els ripperts i les freqüències passaren a mitja hora. Anar a santa Catalina costava 10 cèntims, 15 arribar a El Terreno i 25 a Porto Pi.
24 de maig de 1890- Llorenç Moncada Guillén, governador civil.
26 de maig de 1890- Mor Fernando de Cotoner Chacón-Manrique de Lara y Despuig a Bilbao
1 de juny de 1890- Una vaga de fariners a la fàbrica Pieras i Mateu acaba amb el processament de 32 empleats. En aquest mes hi havia constituïdes 18 societats d'ofici i els afiliats eren per damunt els 2500.
23 de juliol de 1890- Joaquín Castellarnau, governador civil.
| La fundació dels convents de monges a Mallorca va ser cosa de gent rica. No tothom podia ingressar en els convents de santa Clara, sant Jeroni, o en el convent del Puig de Pollença, perquè només era possible per a les famílies dels estaments socials superiors. Algunes dones d'aquests estaments entraven en el convent amb les seves criades que havien de servir-les. Personatges de la noblesa eren els que finançaven la posada en marxa dels convents i no ho feien incondicionalment. El control dels convents formava part també de les ambicions nobiliaries i sense anar més lluny cal destacar en aquest sentit la nissaga del Marquès de Solleric, Faust Morell Moragues que va tenir tres filles que dirigiren convents: Concepció Morell Orlandis Moragues Dezcallar va ser priora de santa Magdalena; la seva germana Maria Fausta va ser priora de les Tereses, i Maria de l'Assumpció Lluïsa va ser abadessa de les Caputxines. Maria Ignàsia i Dionísia, altres dues germanes eren monges de la Concepció. Maria Josepa, també germana, va ser monja dels Sagrats Cors a Sarrià. |
17 d'agost de 1890-Fundació dels Missioners dels Sagrats Cors.
28 d'agost de 1890- Els frares agustins tornen al convent del carrer del Socors.
19 d'octubre de 1890- Mor Francescs Trullols Sales, propietari de Son Vida.
31 d'octubre de 1890- Deixa de publicar-se el periòdic absolutista "El Áncora".
Any 1891
Any 1891-Construcció de l'escala de la Riba a Sineu.
Any 1891-Construcció d'una capella dedicada a sant Roc a Cala Rajada.
Any 1891-El servei de transport amb ripperts es diversifica i sortint de la plaça del mercat i de la plaça de la peixateria va fins al Moll de sortida dels vapors que van a Barcelona i València; altra línea va fins El Terreno, i a l'estiu es complementa amb una més que va als banys d'El Terreno. Anar als banys i tornar valia 50 cèntims: 30 del transport i 20 dels banys.
Any 1891- A Esporles hi ha dues fàbriques de flassades: Bosch Llaneras i Cia. per un costat, i Pere Bosch i Joan Riutord per l'altre.
7 de gener de 1891-Inauguració de l'Escola Apostòlica entre el carrer dels Horts de Palma i el carrer de la Missió.
Febrer de 1891- En les eleccions resulten elegits tres candidats liberal conservadors , el Comte de Sallent, el Comte de San Simón i Joaquim Rovira i dos liberal fusionistes ,Antoni Maura i Pasqual Ribot. Els carlins van presentar Jordi San Simon, el marquès del Reguer i Josep Quint Zaforteza. Obtingueren 13.000 vots , i la majoria a Costitx i Pollença. Els carlins obtingueren la segona posició en vots a Muro, Lloseta, Selva, Bunyola, Estellencs, Llucmajor, Puigpunyent, Sóller, Valldemossa, Artà, Petra, Vilafranca i Sant Llorenç.
12 de febrer de 1891- Mor Llorenç Vicenç Bordoi exdiputat a Corts pel districte de Palma pel Partit Monàrquic Constitucional, copropietari del jardi de Son Llàtzer dels Messells.
20 de febrer de 1891- Fausto Gual de Torrella substitueix al marquès del Reguer en la direcció dels absolutistes carlins de Mallorca.
març de 1891-El dirigent carlí valencià, Manuel Polo y Peyrolón visita els pobles de Mallorca acompanyat de Josep Miralles Sbert, futur bisbe que beneí l'alçament franquista.
març de 1891-El Cercle Tradicionalista de Palma comença a publicar "La Tradición". El seu president va ser Jordi Sant Simón , Marquès del Reguer , entre l'any 1889 i 1891, Faust Gual de Torrella va ser el president l'any 1891, el tresorer va ser Marià Gual, comte d'Aiamans , i vocals, Felip Villalonga Dezcallar i Ramon Soler de la Plana entre d'altres.Adolf Rotten, Marquès de Campofranco, Felip Villalonga Despuig, Felip Villalonga Mir, Joan Binimelis Quetglas,Miquel Binimelis Quetglas, Manuel Maroto Orlandis, Mateu Safortesa i Crespí de Valldaura, Vicenç Furió Kobs , Lluís Moragues, Faust Morell Bellet, Josep Morell Bellet, Josep Quint Zaforteza, Rafel Juan Ballester de Porreres, Miquel Morey Nicolau de Manacor), Josep San Simón Fortuny van ser socis destacats del cercle.
24 d'abril de 1891-Filiberto Abelardo Diaz y Donderis, governador civil.
24 d’abril de 1891, Jordi de San Simón i de Montaner , marquès del Reguer, ven el domini útil de Son Peretó als germans Josep, Francesc i Joan Sales Pasqual, conradors del terme de Ciutat, per preu de 68.500 pessetes, tot reservant-se’n el domini directe.
30 d'abril de 1891-L'assemblea de delegats dels disctrictes i els vocals del comitè de Coalició Republicana nomenen els seus representats per a les eleccions. Aquests són: Joan Togores Malla, Joan Pinya Forteza, Antoni Llull Planas, Cristòfol Pons Clar, Ricard Roca Amorós (maçó l'any 1878 a la Primera Luz), Jaume Suau Torres, Francesc Garcia Orell, Antoni Garau Tous (maçó l'any 1878 a La Primera Luz), Antoni Rebassa Roig, Benet Pons i Fàbregues (elegit aquest per l'Ateneu Obrer Mallorquí), i Francesc Salas Sampol.
Els germans Moragues venen carbó de cok estranger en els seus magatzems de la Portella, Montision 48 i del carrer Indústria cruïlla amb él carrer Rpdríguez Arias. La Societat General del Gas ven el carbó de cok a 1,50 pessetes els 40 quilos.
1 de maig de 1891- Apareix el diari republicà "Las Baleares", que tenia la redacció i administració al carrer de Conquistador 47 de Palma al preu de 10 cèntims, després d'un any de publicació periòdica. El diari comenta l'actuació del batle Berga, elegit per la monarquia, a l'Ajuntament de Palma després d'una sessió que va abandonar davant la pressió ciutadana i dels regidors, i critica el desallotjament per part del governador Díaz del públic i dels regidors.
2 de maig de 1891- El governador prohibeix l'acompanyament musical i nocturn dels enterraments que no siguin religiosos a Maó. En el diari "Las Baleares" R. Ginard de la Rosa fa apologia del socialisme i del comunisme. El diari critica que es faci anar als soldats i oficials de l'exèrcit a les cerimònies religioses. L'Ajuntament acorda l'ampliació dels camins del Serral i de La Vileta. Inauguració del Casal Republicà a la Plaça de la Llibertat de Pollença.
3 de maig de 1891-Diumenge. Dinar de commemoració del Primer de Maig en el Casal republicà del carrer de les Minyones, 11, servit a càrrec de Bartomeu Font, restaurador de Cas Mahonès de la Plaça Major de Palma. Presideixen l'acte, Francesc Roca, Antoni Villalonga Pérez (maçó de les lògies La Primera Luz i de La Reforma , Joan Aranda, Benet Pons, Joan Baptista Ensenyat i Josep Rosich.
R.Ginard de la Rosa pronostica que al cap de cent anys, si es segueix la tendència existent, tota l'activitat d'una nació estarà concentrada en les mans de dues dotzenes de poderosos, i que cent "Rotschild" seran els posseïdors de l'economia europea. La causa d'aquest procés és que els petits capitalistes desapareixen davant els grossos i es converteixen en assalariats d'aquests.
3 de maig de 1891-El Cercle conservador de Palma, acorda que els cadidats a eleccions siguin: Antonio Forteza Valentí, Bartolomé Sabater Ramonell, José Font Jaume, Jaime Salom Vich, Francisco Bauzá Sbert, Miguel Riera Llambies, Domingo Bosch Estacholi, Enrique Sureda Morera, Guillermo Montis Allende Salazar (marquès de La Bastida), Jorge Abri Dezcallar Gual (marquès del Palmer).
Maig de 1891-Al periòdic socialista, "La Guerra Social" de Barcelona surt publicat el manifest de la Comissió de Palma als Obrers mallorquins amb motiu del primer de maig.
4 de maig de 1891-Discursos d'Antoni Villalonga Pérez del Partit federal pactista ide Francesc Garcia Orell al Casal Republicà, i de Pasqual Ribot i Joan Pizà, del partit fusionista al casal " La Penya". El partit fusionista nomena candidats a: Miquel Guasp Pujol, Marià Aguiló Cortès, Miquel Santandreu Vadell, Bartomeu Fuster Flores, Francesc Salas Albertí, Pere Balaguer Siurana, Gaietà Gomila Vidal, Joan Sureda Rodríguez, Joan Pizà Oliver, Antoni Frau Mir, Arnau Garau Vidal, Joan Amengual Arrom.
4 de maig de 1891- Jordi de San Simón i de Montaner , marquès del Reguer, ven Son Muntaner al comerciant Conrado Planes Izquierdo per 100.000 pessetes.
20 de maig de 1891-Dimecres. Surt un vapor de La Isleña-Marítima amb càrrega i passatge cap a Alger.
1 de juliol de 1891- Jaume Antoni Clar Vicens, batle de Santanyí.
9 de setembre de 1891-La Societat Mallorquina de Tramvies inicia l'explotació de la línia de Palma a Porto Pi amb l'oposició de la Companyia Mallorquina d'Omnibus. Sortia de la Plaça d'en Coll cap a Sa Llotja i el carrer de sant Magí.
7 de novembre de 1891-Apareix el diari catòlic i monàrquic "La Tradición", portaveu de l'aristocràcia, amb el suport de Mariano Zaforteza Crespí de Valldaura.
18 de novembre de 1891- Neix Josep Mulet Oliver, propietari de Son Verdera (Algaida).
Desembre de 1891-La botiga de queviures "La Providència", de Benet Pomar, ven fruits secs i en conserva d'Esteva Juan i Roca, oli refinat de Binibasi de Joan Ensenyat, vi de Son Fortuny de José Astier, moscatell i malvasia de Banyalbufar de Julià Mut. El carbó de cok petit es ven a 80 cèntims per 40 quilos.
Desembre de 1891-A la Porta de Santa Catalina, entre els nombres 50 i 54 es troba la fàbrica d'aiguardents, anisats i roms de Joan Suau, que també té una sucursal al carrer de Caro. Al carrer dels Oms 96, a l'antiga fàbrica de paper es troba ara la fàbrica de conserves de Vicenç Rosselló que també fabrica torrons.
Desembre de 1891-Mor el dirigent absolutista carlí Fausto Gual de Torrella.
20 de desembre de 1891-Els presos de Palma es neguen a menjar en protesta per la seva mala qualitat .
21 de desembre de 1891-Moren dos mariners que pescaven a l'Almonia de Santanyí.
23 de desembre de 1891-Arriba la fragata de guerra russa " Minine " que disposa de 56 canons i 560 mariners.
26 de desembre de 1891-Fundació de la societat mercatil Alzamora Hermanos, per part d'Enrique i Fernando Alzamora després de la mort del seu pare, Gabriel Alzamora.
Any 1892
Any 1892- Fundació de la societat obrera de sabaters "la Igualdad" , controlada pels socialistes. Es reunirà sovint als locals dels republicans.
Any 1892 - Fundació de la companyia El Gas a Sóller.
Any 1892-Construcció del velòdrom o voltadora de Felanitx.
Any 1892- Es constitueix l'Agrupació Socialista de Ciutat.
Any 1892-Constitució del Montepio Mallorquín al barri de santa Catalina.
2 de febrer de 1892-Surt el diari "La República", continuador del setmanari "El Republicano". El seu director era Antoni Villalonga.
14 de febrer de 1892-Apareix el periòdic "El Constitucional"
16 de febrer de 1892-Pedro Miranda y de Career, governador civil.
Març de 1892 -En la pàgina 200 del Bolletí de la Societat Arqueològica Lul·liana s'escriu: Els residents en el raval de Santa Catalina o en la nostra ciutat, per regla general, no tenen casa pròpia, i els lloguers que paguen, ateses les dolentes condicions dels seus allotjaments, en realitat són excessius. A la Soletat i a l'Arraval, i en els quarts i cinquès pisos de Ciutat sense aigua i en males condicions cobren lloguers de 6 a 8 pessetes mensuals. A Son Anglada i Son Roqueta hi ha habitacions amb corral o sense, per 15 lliures mallorquines anuals que són 50 pessetes.
9 de març de 1892-Neix Guillem Forteza Piña, arquitecte, a Palma.
2 de juny de 1892-Apareix el periòdic "La Bandera Roja", dirigit per Pere Pasqual.
8 de juliol de 1892- Un Reial decret de la reina regent Maria Cristina de Habsburgo-Lorena separa per complet de les Acadèmies de Belles Arts les Escoles Especials de Dibuix.
17 de juliol de 1892-Apareix el setmanari anticlerical "El Escándalo".
Agost de 1892-El Partit Autonomista de Puerto Rico decideix no pressentar-se a les eleccions espanyoles.
Desembre de 1892-Antonio Maura accedeix a ser ministre d'Ultramar.
Any 1893
Any 1893-Construcció del pont de sant Jordi a Pollença.
Any 1893- Fundació de les fàbriques de Ca na Beta i Can Pedaçot a Sóller.
Any 1893-Construcció del velòdrom o voltadora de Son Espanyolet.
Any 1893- Els escolapis comencen a impartir l’ensenyament de pàrvuls, primària i comerç a Can Mir del carrer Calders.
Any 1893-S'obre la mina que permet l'entrada a peu a S'Avenc de Son Pou o Cova des Coloms.
4 de gener de 1893- Es presenta al govern civil el Reglament de la Federació Local de Societats Obreres que consta de cinc societats d'ofici (sabaters, fusters, ferrers, lampistes i diversos) i 330 afiliats.
14 de gener de 1893- Victoriano Guzmán Rodríguez, governador civil.
20 de gener de 1893- Neix Bartomeu Ferrà Juan, pintor i escriptor,fill de Bartomeu Ferrà Perelló.
Diumenge,5 de març de 1893-Surt "La Voz del Pueblo", setmanari "obrer" que proposava l'armonia entre capital i treball i que tenia la redacció al carrer de Ballester, 4 i era dirigit per Félix Mateu Domeray, president de la "Unión Obrera Balear".
Els dirigents de Unión Obrera Balear eren: president: Félix Mateu Domeray, vice-presidents, Joan Capó Cerdà, Miquel Llabrés Oliver, Jaume Busquets Salas, Antoni Galmés Nadal, contador:Rafael Preto, revisor:Carlos Rivera de la Torre, cirurgià, secretari general, Francesc Casellas; a Sóller , Andreu Bernat Moranta, Jaume Rullan i Antoni Colom, soci fundador, a Inca, Joan Sampol Ferrer i Miquel Escarrer; a Capdepera, Mateu Sancho Espinosa; a El Terreno, Llorenç Capellà Amengual i Guillem Covas.
La quartera de cigrons en el mercat d'Inca val 21 pessetes; la de blat a 18,50 pessetes; la de blat d'indi a 13 pessetes.
Març de 1893-El Partit Autonomista de Puerto Rico decideix no presentar-se a les eleccions espanyoles.
23 d'abril de 1893-Benedicció del campanar de Sant Jordi.
30 d'abril de 1893- El general Martínez Campos demana que es reprimeixi la insurrecció de Cuba abans que els negres s'afegeixin a la mateixa. El mateix dia es troba penjat en el nombre 9 del carrer de Paners de Palma a Josep Costa, de 52 anys, treballador acomiadat d'una fàbrica de flassades, després de tenir una baralla verbal amb l'encarregat.Durant el mes d'abril han mort 97 persones a Palma, 54 d'elles, dones
1 de maig de 1893-Fundació de "La Última Hora" per Josep Tous Ferrer.
4 de maig de 1893 - Una comissió de l'Ajuntament de Palma es trasllada a la Font de la Vila per tal d'intentar augmentar el cabdal que arriba a Palma.
10 de maig de 1893- S'alça l'estat de setge a Santiago de Cuba, imposat per por a les revoltes
20 de maig de 1893-Fundació de la mutualitat cooperativa de producció i de consum "La Artesana Sollerense".
3 de juny de 1893 - Primer assaig de prova ciclista en el Velòdrom o voltadora de Son Espanyolet.
17 de juny de 1893 - Oferta de rebaixes del magatzem de teles que s'ha d'enderrocar entre els nombres 2 i 10 del carrer del Sindicat.
19 de juny de 1893- El convent de sant Francesc de Palma és eximit del seu ús de presó.
26 de juny de 1893 - El Congrés espanyol aprova un projecte de llei pel qual cedeix a l' Ajuntament de Palma el recinte amurallat per tal que siguin enderrocades les muralles, de manera que Palma es pugui eixamplar. L'enginyer Eusebi Estada va ser un dels principals promotors de l'enderrocament per a l'eixample de Palma.
25 de juliol de 1893-Benedicció de l'església de sant Jaume d'Alcúdia després de la seva reconstrucció.
8 de setembre de 1893 - L'Ajuntament de Palma concedeix el permís a Niceto Miguel per a la instal·lació d'un motor generador d'electricitat que aprofitaria l'aigua del mar devers la Torre d'en Pau.
18 de setembre de 1893- La besàvia de l'autor, Margalida Borràs Colom compra una casa a sa mare al carrer de la Muntanya 10 de Bunyola per 330 pessetes.
26 de setembre de 1893 - Atemptat de Paulí Pallàs i Latorre a Barcelona contra el comandant general de Catalunya Arsenio Martínez Campos en una desfilada militar, que resulta ferit lleu i que provoca la mort del guàrdia civil Jaime Tous. El repressor Arsenio Martínez Campos era considerat criminal contra la humanitat pels anarquistes que majoritàriament justificaren l'acció de Pallàs en la conferència anarquista de Chicago.
6 d'octubre de 1893 - Paulí Pallàs i Latorre és afusellat en el pati de la presó de Montjuic.
17 d'octubre de 1893 - Arriba a Palma el gran duc Wladimir de Rússia , acompanyat de dos fills.
Novembre de 1893- Una reial Ordre cedeix edifici de l’exconvent i de l’església de Sant Francesc a l’Escola Pia per a col·legi.
7 de novembre de 1893 - Santiago Salvador Franch en venjança per l'execució de Pallàs llança dos artefactes explosius en el Teatre del Liceu de Barcelona. Moren 22 persones i altres 35 resulten ferides. Santiago Salvador va sortir del teatre sense ser detingut.
10 de novembre de 1893- Es declara l'estat de setge a Barcelona.
Any 1894
Any 1894-L'antic batle de Palma del Partit Conservador, Antoni Marquès Marquès és el president de Ferrocarrils Mallorca i vicepresident de La Caixa de Balears. Abans era vicepresident del Crèdit Balear.
Any 1894- Fundació de la fàbrica de Can Moana a Sóller.
Any 1894- Bartomeu Mayol, solleric, és el batle d'Utuado (Puerto Rico).
Any 1894- Santa Catalina té 12.000 habitants i problemes de manca d'aigua.
1 de gener de 1894- Antoni Lladó Pujol torna a ser batle d'Andratx.
2 de gener de 1894 - Detenció a Saragossa de l'anarquista Santiago Salvador Franch.
6 de gener de 1894 -Es elegit batle de Sóller Josep Sastre Ensenyat.
4 de febrer de 1894 -Assemblea fundacional de la Societat de Socors Mutus Montepio del Arrabal. Nadal Sastre Lladó és elegit president i Joan Tous Nadal és el secretari.
12 de febrer de 1894- Dilluns: " feu á santa Eulalia solemnissima festa per beneir y col-locar la primera pedra de la nova fatxada y campanar que s' han de construir en dita iglesia".
28 de febrer de 1894- Incendi a l'Auntament de Palma. Una trentena de retrats es perderen :"Circa les nou de la nit la campana d' en Figuera alarma el vesindari fentli á sebre que hi havia foch á la Sala. Comensá l'incendi, ningú sap com, en el pis principal...Una vegada mes se demostrá lo mal organisat que te 1' Ajuntament el servici de incendis,....En aquest incendi es va cremar entre altres la pintura de l'Àngel Custodi".
20 d'abril de 1894-Mor Álvaro Campaner y Fuentes després de patir una embòlia a les oficines del Banc de Crèdit Balear.
21 de maig de 1894- Els anarquistes Josep Codina Juncà, Mariano Cerezuela Subies, Jaume Sogas Martí, Josep Bernat Cirerol, Manuel Archs Solanellas (Pelat) i Josep Sabat Oller són executats en la fortalesa de Montjuic en relació a l'atemptat del Liceu, tot i que no el cometeren.
4 de juny de 1894-Mor Antoni Marquès Marquès, polític conservador i empresari fundador del Banc de Crèdit Balear. Era propietari de Son Serra Perera i Mortitx.
24 de juny de 1894 - L'anarquista italià Santo Ironimo Caserio mata Sadi Carnot, president de la República Francesa.
12 de juliol de 1894 - Terratrèmol a Istanbul. Moren 45 persones.
23 d'agost de 1894-Mor Josep Lluís Pons Gallarza.
13 d'octubre de 1894-Es dicta auto de presó per al delegat d'Hisenda a Balears Rafael de Pueyo per irregularitats en la direcció d'Hisenda de Cuenca on va exercir abans.
21 d'octubre de 1894 - Santiago Salvador Franch és executat per l'autoria de l'atemptat del Liceu.
Un total de 32 quintos no es presenten a files.
Desembre de 1894 - Crisi en les indústries mallorquines i especialment les sabateres.
