IU i el Bloc Nacionalista

MIQUEL LOPEZ CRESPI


Dins l'àmbit de l'antiga direcció carrillista i prosoviètica de les Illes, en el cap dels antics secretaris generals illencs del PCE i membres de la direcció del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego, parlam concretament de Josep Valero i de Miquel Rosselló, s'ha donat un canvi important. Si fins fa pocs mesos les pressions de tots els antics responsables del PCE, és a dir de Pep Vílchez, el mateix Valero, Miquel Rosselló o Manolo Cámara anaven enfocats a insistir en la repetició de la coalició Progresistes, ara el discurs ha mudat. De cop i volta, llegint els articles que Josep Valero i Miquel Rosselló han anat publicant ens adonam que, inesperadament, i vist i comprovat que el PSM no trobava convenient la repetició d'un experiment fracassat, han fet seva una idea que circula de ja fa molt temps entre les fileres dels militants i simpatitzants del nacionalisme d'esquerra: la creació d' un Bloc Nacionalista Alternatiu. La idea no és nova ni es cap genialitat especial dels Valero-Rosselló.

Les situacions són prou diferents. A les Illes arribam a la possible i hipotètica constitució d'aquest Bloc Nacionalista després d'anys d'abandonaments d'idees i principis per part del carrillisme illenc, dels mateixos que ara diuen de boca enfora que volen encapçalar una plataforma de lluita nacionalista. No sé si aquesta proposta copiada al Bloc Nacionalista Gallec arribarà a temps per a salvar algunes cadiretes. El cert és que la unitat és necessària i, per sort, hem vist recentment la constitució de la Plataforma de Plataformes, l'organització que agrupa tots aquells grups que, en l'acció, són al carrer per a preservar la nostra terra de l'especulació i de l'acció nociva de les màfies polítiques i econòmiques que estan destruint Mallorca. Aquesta és la unitat per la base a la qual donam suport sense cap mena de dubtes. El problema del Bloc Nacionalista que proposa l'antiga direcció del PCE i del prosoviètic PCPE d'Ignacio Gallego és saber amb els motius que els porten a abandonar la propaganda a favor de Progressistes per a substituir-la per la del Bloc Nacionalista.

Tot fa pensar que els nervis preelectorals ja són a flor de pell. Pel que sembla la possible caiguda d'Esquerra Unida en l'extraparlamentarisme més extremat els fa apropar-se a les tesis defensades per determinats sectors del PSM. Però aquesta pressió electoral sobre el PSM només evidencia la debilitat i la por dels dirigents d'EU a restar fora de les institucions amb tota la pèrdua econòmica i de privilegis que això comporta. La por i les presses electorals són males conselleres. Els antics dirigents del PCE haurien de saber que aquesta velocitat summament accelerada per a enllestir un nou invent electoral que els permeti salvar els mobles potser no contribueix a la necessària unitat de l'autèntica esquerra mallorquina. Haurien de ser conscients que, per desgràcia per a un projecte alternatiu a la dreta depredadora que ens malgoverna, pressionar de forma tan ferotge als hipotètics aliats només fa veure el llautó electoralista de la proposta. I no és això el que el ciutadà d'esquerra de les Illes vol en aquests moments.

Per part ni banda, exceptuant els articles propagandístics que comentam, no es veu el necessari contacte amb els moviments socials, amb el moviment antimundialitzador, amb les plataformes que lluiten activament contra la dreta i el neoliberalisme dominant. El camí no és el de una fictícia unitat per la cúpula de les formacions que feren malbé el nostre Pacte de Progrés, tudant dècades d'esforços i mobilitzacions populars. El camí segurament podria anar envers una possible refundació de l'esquerra nacionalista i alternativa de les Illes. Un projecte basat, a part del necessari programa alternatiu, en la inicial dimissió de tots els dirigents que feren fracassar el Pacte de Progrés, en assemblees de base, democràcia directa i participació de tots els grups i moviments de l'esquerra alternativa de les Illes, elecció d'una nova direcció que no tengués res a veure amb els anys de desmobilització i consens amb la dreta des de la transició i els pactes amb el franqu isme reciclat. Una nova esquerra per a una situació igualment nova.

Crec, i és una opinió ben sincera, que fer muntatges propagandístics des de les cúpules fracassades no portarà enlloc.