Carta als meus companys (as) de la coalició mundial del moviment antiguerra sobre Palestina
La centralitat de la qüestió palestina
Michel Warschawski
Font:Revista Viento Sur
anar a la cronologia de Palestina
En l'última
conferència internacional del Moviment antiguerra es va decidir que la pròxima
se celebraria a Beirut al Líban. Era evident que cap militant israelià no podria
ser present a Beirut en aquesta conferència, tanmateix aprovo de tot cor aquesta
decisió. És de la major importància que el moviment mundial antiguerra arreli al
món àrab que està en la línia del front de l'ofensiva imperialista que du a
terme dues batalles: Iraq i Palestina. La llei israeliana així com la llei
siriana-libanesa fan impossible, als meus col·legues israelians del “Alternative
Information Center” (AIC), la participació en la conferència de Beirut.
Tanmateix és important establir una clara distinció: si la decisió àrab sobre
els israelians deriva de la seva batalla legítima contra la normalització de les
relacions amb Israel, la llei israeliana que prohibeix als seus ciutadans
viatjar als països àrabs és per la seva part basada en una política deliberada
que intenta impedir qualsevol cooperació entre activistes; més precisament tot
tipus de cooperació l'objectiu de la qual no sigui la “normalització”, és a dir,
la creació d'una falsa impressió de pau i de normalitat, sinó una cooperació amb
vista a coordinar els nostres combats contra les guerres imperialistes, el
sionisme colonialista i les ocupacions a la nostra regió. En aquesta carta
voldria posar l'accent en aquesta guerra global així com en el moviment
antiguerra i la centralitat de la qüestió palestina. Perquè Palestina és tan
important per als ulls de milions d'activistes de la societat civil i política?.
Perquè en cada manifestació contra el neoliberalisme o contra la guerra, la
bandera palestina és omnipresent, bastant més que la bandera irakí o qualsevol
altra bandera?. Serà perquè l'ocupació israeliana és la més bàrbara, la més
assassina?. No; desgraciadament, hi ha situacions que són pitjors, com la de
Txetxènia on l'exèrcit rus està duent a terme un vertader genocidi.
És perquè el moviment nacional palestí és una font d'inspiració per als pobles
del món?. No; hi ha moviments d'alliberament nacional més eficaços i més propers
de la victòria que el moviment palestí. Alguns “amics d'Israel” diran que la
centralitat de la qüestió del conflicte israelo-palestí és la confirmació de
l'antisemitisme dels militants antiguerra i antiglobalització. No puc compartir
una acusació tan difamatòria, després que els nostres moviments a Europa,
Àfrica, Amèrica o fins i tot a Àsia han estat sempre en l'avantguarda de les
lluites contra el racisme fins i tot evidentment l'antisemitisme. En canvi no es
pot dir el mateix d'aquests “amics d'Israel”. Segons la meva opinió, la
centralitat de la qüestió palestina s'explica pel fet de que més que qualsevol
altre conflicte dels que es donen al nostre planeta, concentra els continguts de
la guerra global llançada per l'administració Bush i els seus aliats. En
realitat, la qüestió palestina ha estat el laboratori d'aquesta guerra. Tots els
mètodes, tots els arguments i les justificacions, totes les imatges i totes les
tècniques han estat experimentades a Palestina abans de ser posades en pràctica
en altres parts del món. Si es miren els “check points” a l'Iraq, s'ha de
constatar obligatòriament que són la còpia dels “punts de control” a Palestina.
Si es miren les terribles imatges de tortura a les presons iraquianes, es veurà
que en gran part apliquen vells mètodes israelians. El concepte
d'unilateralisme, la declaració de les convencions de Ginebra i més en general
l'ordre polític creat després de la segona guerra mundial no són ja pertinents.
El marc de la nova estratègia de Bush ha estat al cor de la política israeliana
dels deu últims anys. Més encara, des de 2000, Israel du a terme una guerra
preventiva, global i permanent contra els palestins que són més que enemics,
percebuts com una amenaça existèncial.
Això no ens recorda res?. Alguns intenten explicar la similitud entre les
estratègies de Bush i de Sharon pel resultat d'un “complot jueu” aprop del
president americà, manipulant-lo per posar en marxa les polítiques que serveixen
als interessos d'Israel. Però hi ha una explicació més senzilla: en aquesta
última quinzena d'anys, un grup de polítics americans, israelians i europeus,
experts, oficials en la reserva i homes de negocis han elaborat junts una nova
visió del món, una nova estratègia global després de la caiguda anticipada del
bloc soviètic. Alguns d'ells tenien relacions amb el “Likud israelià”. Són
coneguts sota el nom de neoconservadores, i en diversos centres d'investigació i
lobbies intel·lectuals (think-tanks) han elaborat els conceptes de “amenaça
islamista”, “xoc de civilitzacions”, “guerra preventiva global”. Les seves
hipòtesis principals són que l'ordre polític global establert després de la
victòria sobre el feixisme ja no és pertinent, que la nova amenaça no és ja el
comunisme, “el final de la història”, sinó el terrorisme islamista i que els
Estats Units tenen el dret a protegir al món contra aquesta amenaça, que Israel
és en el centre d'aquesta nova guerra mundial i que l'unilateralisme americà ha
de reemplaçar al multilateralisme de l'ONU. Els neoconservadors israelians van
arribar al poder amb Netanyahu i el seu grup el 1996, cinc anys abans de la seva
arribada al poder a Washington: és la raó per la que es té la impressió que
l'administració americana copia els mètodes israelians. En certa mesura, la
política israeliana contra els palestins és una espècie de laboratori local per
a l'estratègia dels neoconservadores a una escala global. Aquesta estratègia
està basada en la recolonització del món, per exemple: imposar la dominació dels
Estats Units i dels seus aliats a través dels col·laboradors locals, establint
així un sistema d'apartheid mundial.
Això ha fracassat a Palestina com està fracassant a Iraq, gràcies a la
resistència extraordinària dels pobles, fins i tot davant una potència militar
il·limitada. És per definició, una estratègia unilateral que utilitza la guerra
preventiva amb l'objectiu de neutralitzar els desafiaments futurs que
obstaculitzarien la seva dominació global. En aquest començament del segle XXI,
no hi ha ja conflictes locals sinó més bé batalles locals d'una mateixa guerra
colonial entre d'una banda, l'imperialisme nord-americà i els seus aliats i per
una altra part els pobles del planeta que resisteixen contra els estralls del
capitalisme global i la dominació colonial.
La segona raó de la centralitat de la qüestió palestina és que la línia del
front d'aquesta guerra global, permanent i preventiva se situa en la línia del
front on Israel està construint el mur de l'apartheid. A l'est del mur, a
Qualquilya i a Tulkarem comença l'eix del mal, els “estats canalles”; a l'oest
del mur, a Kfar Saba i Zur Yigal comença la civilització de Bush. Israel està en
primera línia de la civilització que combat els bàrbars, Palestina està en
primera línia de l'exèrcit gegantí dels pobles del món que lluiten contra la
civilització dels Mac Donald, Microsoft, Mitsubishi i Lagardère. El mur no és
sol el mur de l'apartheid entre els israelians i els palestins, és un mur
d'apartheid universal que separa el món en dues forces socials globals, en
guerra a escala planetària. L'existència d'un enorme moviment altermundialista
i antiguerra a l’interior mateix dels estats imperialistes és un desafiament de
gran envergadura a l'estratègia d'apartheid que intenta portar al món cap al “
xoc de civilitzacions”. És també el cas a Israel amb l'existència d'un moviment
anticolonialista, modest per la seva mida i a la vegada fonamental en la seva
capacitat de desafiar en les seves activitats quotidianes la posada en marxa
d'un sistema d'apartheid a gran escala i una política de guerra permanent,
preventiva i colonial contra el poble palestí. Mentre estiguem disposats a
combatre contra el colonialisme i l'ocupació, mentre hi hagi soldats que es
neguin a servir en un exèrcit d'ocupació i hi hagi homes i dones que lluitin per
una verdadera cohabitació, “ta ayush” entre els jueus i els àrabs, augmentaran
les oportunitats d'evitar als pobles de la regió una catàstrofe.
La Gauche, 14 de novembre de 2004
Traducció: Alberto Nadal
Michel Warcharski, animador de l'Alternative Information Center (AIC) a Israel,
és periodista i escriptor. Aquest article és una “Carta als meus companys/es de
la coalició mundial del moviment antiguerra”, publicada pel diari A-Safir de
Beirut el 18 de setembre de 2004, en ocasió de la Conferència internacional del
moviment antiguerra. Aquest text està disponible en francès a la pàgina web de
l'Association France Palestine Solidarité. Michel Warcharski ha publicat entre
d'altres: Israel-Palestina, el desafiament binacional (Ed. La Catarata). A tomba
oberta. La crisi de la societat israeliana (Icaria editorial, Madrid, 2004), i
amb Michele Sibony, A contre-choeur, les voix dissidentes a Israël (Textuel,
Paris 2003).