Yoav Shemer Kunz

Resultats de les eleccions a Israel:

Què  hi ha de nou per als palestins:

Malgrat el seu balanç, Binyamin Netanyahu ha guanyat novament. El seu partit, el Likkud, ha guanyat 30 escons en la Knésset contra només 24 per al Partit Laborista (el camp sionista d'Isaac Hertzog i Tzipi Livni) al temps que el seu aliat sionista d`esquerra Meretz , format per progressistes (i també verds) ha obtingut només 4 escons, un fracàs total.

Netanyahu probablement farà un govern nacionalista de centre-dreta, amb dos partits ortodoxes (7 + 6 escons), els dos partits de l'extrema dreta (8 + 6 escons) i el nou partit de centre, Kulanu (10). Necessita 61 escons per a la majoria i en pot disposar de 67 bastant fàcilment. Recordam que a les eleccions parlamentàries a Israel, la Knesset té 120 escons.
El vot d'ahir ha estat decisiu per Palestina i els drets dels palestins en dos punts.

Cap Estat Palestí

La victòria de Netanyahu distància encara més la solució de dos Estats per a aquest conflicte. Seguiran esborrant les fronteres de 1967, incloent-hi Jerusalem i la colonització de la Cisjordània continuarà, així que estem igual. Era la seva promesa explícita de les eleccions fins i tot abans d'ahir: amb mi, cap estat palestí. Així, la realitat sobre el terreny, els fets sobre el terreny, continuarà en la mateixa direcció:com sempre un règim individual d'apartheid, no dos Estats.

Els Palestins de Cisjordània i Gaza per tant continuaran en la seva actual estratègia per avançar cap a organismes internacionals: Tribunal Penal Internacional de la Haia i el Consell de seguretat de les Nacions Unides, la comunitat internacional. la UE i els governs nacionals són també implicats en aquesta via diplomàtica. Naturalment, confien en el suport a Europa per la seva causa i d'Europa, incloent-hi la posició de la França.

No hi haurà igualtat per als palestins d'Israel

El segon és que no hi haurà igualtat per als palestins en tant que ciutadans d'Israel .La política del govern israelià contra els ciutadans israelians àrabs palestins continuarà en la mateixa direcció: estructural i legal de discriminació i incitació a l'odi racial des del cim més alt de l'estat. No obstant això, en aquest punt hi ha una novetat important: la llista comuna dels Palestins d'Israel, que consta de quatre parts diferents, liderada per Ayman Odeh, s'ha convertit en la nova estrella d'aquesta elecció. La llista conjunta ha obtingut 14 escons a la Knesset, una victòria històrica d'aquest sector de la societat israeliana. Ciutadans àrabs d'Israel (o els palestins de 1948) exigeixen els seus drets per la via democràtica i pacífica optant per participar en les eleccions ampliament. Ells exigeixen aquests drets polítics com a minoria Nacional (llengua i cultura àrab, etc.), així com la igualtat cívica i ciutadana (ocupació, inversions, infraestructures, serveis socials, etc.) per a una societat israeliana més igualitària entre tots, siguin els ciutadans jueus o àrabs.

Els palestins d'Israel han aprovat amb un suport massiu la iniciativa històrica d' Ayman Odeh, amb el vot,  anant per la via electoral i democràtica i no per boicotejar les eleccions a la Kenésset, com passava sovint abans. Odeh ha promès durant la seva campanya realitzar una marxa envers Jerusalem per reclamar la igualtat cívica a Israel, inspirat en la marxa de Martin Luther King a Washington.

En conclusió, l'estat dit 'Jueu i democràtic' a Israel/Palestina, a ambdós costats de la "línia verda" de 1967, encara viurà les seves contradiccions i oposicions, internes i externes, provinents d'aquests ciutadans que demanen igualtat, així com de la població ocupara militarment que exigeix un estat sobirà. La posició de la comunitat internacional,de França i la UE, també tendran el seu paper en aquesta història a seguir.
Bon dia tothom,





AIGUA PER A PALESTINA

 

Un dels aspectes més cruels (i ja és a dir) de l’ocupació de Palestina és la sequera imposada a la seva població per part de l’estat d’Israel. Segons Shaddad Attili, cap de l’Autoritat Palestina per a l’Aigua, durant els 23 dies del darrer atac sionista a Gaza (1300 assassinats, 500 d’ells, nins i nines), els agressors van restringir directament les fonts de subministrament de l’aigua. La tercera part de la població de Gaza, unes 500.000 persones, es van quedar directament sense aigua, i encara hi ha al dia d’avui 50.000 palestins desconnectats de la xarxa hídricca, sense poder reparar les infrastructures, a causa del bloqueig que encara pateixen el milió i mig d’habitants de la Franja.

 

Amb la invasió de Gaza i Cisjordània, en 1967, Israel va declarar de la seva propietat tots els recursos de l’aigua dels palestins, violant també en aquest punt les lleis i convencions internacionals. Encara els palestins tenen prohibit l’accés directe al riu Jordà. L’autoritat israeliana de l’aigua, Mekorot, restringeix i dosifica la canalització d’aigua a més de la meitat de les llars palestines de Cisjordània. En general, la política de l’aigua de l’estat d’Israel suposa la perillosa salinització dels aqüífers de la ribera mediterrània (Gaza) i la dessecació del Mar de Galilea i del riu Jordà.

 

De terme mitjà, cada habitant d’Israel consumeix 340 litres d’aigua al dia, mentre que la població palestina només pot consumir 78 litres diaris, quan la recomanació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana un mínim de 100 litres per persona i dia. En termes globals, Israel utilitza el 90% d’aigua disponible, anant a les zones palestines el restant 10%, del qual només el 20% és apta per al consum humà. Tot això degut, sobretot, a la manca d’infrastructures, al vet israelià als projectes hídriccs de les autoritats palestines i la baixa qualitat dels pocs aqüífers, que la potència ocupant deixa a la seva disposició.

 

Més del 30% del PIB palestí prové de l’agricultura, però menys del 10% de les seves terres fèrtils gaudeixen d’irrigació. Per part israeliana, el 70% de les seves terres són irrigades, malgrat que només del 2% del seu PIB correspongui a l’agricultura. La construcció del “Mur de la Vergonya” ha suposat, a més, que els aqüífers  occidentals quedin fora de l’abast dels palestins, el que ha contribuït que l’atur arribi fins al 67 % en la zona cisjordana.

 

La situació és especialment cridanera, per la dimensió de l’espoli, en el referent a les colònies jueves empeltades dintre el territori palestí. Segons dades de 2006, el consum d’aigua als assentaments de colons israelians era el doble, per persona i dia, que fins i tot el consum de la mateixa població israeliana. Els assentaments de colons no només estan situats en les terres més productives, sinó que també gaudeixen d’un consum d’aigua absolutament abusiu, incloent zones verdes i piscines.

 

El recent Fòrum Mundial de l’Aigua, celebrat a Istambul, ha posat de manifest altres detalls informatius d’aquesta dramàtica situació. Dels països riberencs del riu Jordà, Israel és l’únic que s’ha negat a signar la convenció de les Nacions Unides sobre l’ús compartit de les fonts transfrontereres d’aigua, perquè tant el Líban, com Síria i Jordània sí ho han fet, així com també, per part palestina, s’ha mostrat una disposició favorable, tot d’una que pugui conformar-se el seu Estat.

 

Hi ha, dons, una autèntica colonització de l’aigua a Palestina, que suposa una part importantíssima de l’agressió que pateixen els seus habitants des de fa més de seixanta anys. En una de les àrees del món amb menys recursos hídriccs, el robatori d’aigua que pateix la població palestina adquireix el rang d’estratègia bèl·lica. En un context mundial d’alarma ecològica per la desertització creixent, on la quarta part de la població mundial no té accés a l’aigua en condicions salubres, el que un poble, com el palestí estigui, a més, sotmès a un setge de sequera, fa inviable el seu futur com estat independent. Aquest és un altre dels motius pel qual els palestins han de comptar amb tota la nostra solidaritat.

 

Pep Juárez.

Març de 2009.