|

L'Acord Marc
Interconfederal signat en el mes de gener de 1980 per UGT i la
CEOE, va introduir al costat de la moderació salarial la possibilitat de
despenjar-se dels convenis per a les empreses amb pèrdues, a més de
regles sobre productivitat i absentisme. Comissions Obreres es va
negar a signar aquest pacte a “dues bandes”, per considerar que suposava
una pèrdua de la capacitat adquisitiva dels salaris, perquè establia un
model de negociació col·lectiva rebutjable, i potenciava un model
sindical burocràtic, antidemocràtic i corporatiu.
1 de gener de1980 Mor Pietro Nenni, polític italià

La fracció de LCR a
assegurances s'expressa amb el Pòlissa (veure)
Les reivindicacions dels
militants de LCR al sector d'assegurances.
Gener de 1980:
Document de LCR: Ni Estatut, ni acord marc, guanyem els convenis.

3 de gener de 1980 Sa Carneiro, primer ministre portuguès
3 de gener de19800Mor Joy Adamson,naturalista austríaca
6 de gener de 1980 Indira Gandhi venc eleccions
7 de gener de1980 Mor Henry Miller.
18 de gener de 1980Acord dels EUA i Xina contra la URSS a Àsia
8 de gener de 1980-Assassinada Ana
Teresa Berroeta, de 17 anys, a Sagróniz pel Batallón Vasco Español
9 de gener de1980 Tractat de defensa entre els EUA i Turquia
10 de gener de 1980 Eta mata Jesus
Velasco
12 de gener de 1980 Congrés fundacional dels Verds-Die Grunen.
15 de gener de
1980- Explota una bomba en el bar Aldana de Baracaldo, resultant mortes
Liboria Arana Gómez, Manuel Santacoloma, María Paz Armiño i Pacífic Fica
Zuloaga. Reivindiquen l'atemptat els Grups Armats Espanyols.
15 de gener de1980 Assassinat Carlos
Saldise Corta, militant de les Gestores per l'Amnistia, de 33 anys a Lezo
víctima del terrorisme dels Grupos Armados Españoles.
26 de febrer de
1980 -Un escamot ultradretà reivindica una carta bomba enviada al Club
d'Amics de la Unesco de Madrid en el qual resulten greument ferits María
Dolores Martínez i Luis Enrique Esteban.
22 de gener de
1980 Exili d' Andrei Sakharov-Gorki
17 de gener de 1980 Mercenaris ataquen Gafsa.Tunis
27 de gener de 1980 Aprovació de la
Llei del Divorci
27 de gener de 1980 Mor l'escriptor feixista Llorenç Villalonga
29 de gener de1980 Afganistan és expulsat de la Conferència Islàmica
31 de gener de1980 Abdica la reina Juliana d' Holanda
31 de gener de1980Agressions
ultradretanes a Valladolid
31 de gener de1980 Assalt a l' ambaixada d'Espanya a Guatemala
31 de gener de 1980 Assassinats 40 quixès a l' Ambaixada d' Espanya a Guatemala

1 de febrer de1980-Mor assassinada Yolanda Gonzalez Martín, militant trotsquista pels
feixistes.
2 de febrer de 1980 Lleis antiterroristes italianes
2 de febre de 1980 És assassinat
a Eibar, Jesus M
Zubicarai Badiola, simpatitzant d'Euskadiko Ezquerra, pel Batallón Vasco Español
3 de febrer de
1980Action Directe atempta contra la direcció de l'inspecció de
treball francesa
10 de febrer de1980- És assassinat Vicente
Cuervo Calvo a Vallecas en una manifestació antifeixista a trets d'un
feixista. Arrel del crim van detenir Félix del Yelmo i Ignacio Ortega,
però poc després quedaren en llibertat.
10 de febrer de
1980Action Directe atempta contra la immobiliària UCPI implicada en
expropiacions de vivendes populars
13 de febrer de 1980 Detenció de Josep
Manuel Vieites Arca acusat de pertànyer a la Resistència Catalana
d'Alliberament Nacional
14 de febrer de 1980 Hu Yaobang president PCX
14 de febrer de 1980 Moren 200 persones a les inundacions de
l'Iran
El 14 de febrer de 1980 són
detinguts :
Guillermo Juan Lorenzo, Francesc Medina Hernández, Montserrat Costa
Mayoral, Maria del Carme Marin Prados, Albert Rubio Sancho i Josep
Manuel Vieites Arca acusats de pertànyer a la Resistència Catalana
d'Alliberament Nacional
16 de febrer de
1980 Inauguració de l'aeroport de Gasteiz
22 de febrer de
1980 Vaga general a Kabul
25 de febrer de1980 Cop d' estat a Suriname
27 de febrer de1980 Presa de l'ambaixada dominicana a Bogotà
29 de febrer de
1980 Rehabilitat Liu Cao Qui pels "comunistes "xinesos
Març de 1980
En el mes de març de 1980 les
corts espanyoles aprovaren l'Estatut dels Treballadors. Als
contractes temporals estructurals –d'obres i serveis determinat,
d'interinitat i eventuals- s'afegí en el text la via del contracte
temporal conjuntural de foment de l'ocupació, sense connexió amb el
caràcter temporal o no de l'activitat realitzada, objecte del contracte.
El rebuig de CC.OO. a l'Estatut
es va basar tant en la frustrada aspiració a nous drets, com a la
defensa dels ja adquirits, entre els quals destacava així mateix la
qüestió de l'acomiadament, en una doble vessant. D'una banda, el tracte
regressiu operat en “l'incident de no readmissió”, en el qual de tenir
el treballador al seu favor - després de sentència ferma d'improcedència-
l'opció a tornar al seu lloc de treball o acceptar la indemnització, es
va invertir en el sentit que l'opció de readmetre o acomiadar la
tingués l'empresari. D'altra banda , la disminució de la quantia de les
indemnitzacions en cas d'acomiadament improcedent es van reduir de 48 a
42 mensualitats.
Març de 1980 Die Grunen entren al Landtag de Baden Württemberg
Març de 1980 Detencions d'Enrico Bianco,Oriana Marchionni,Franco Pinna i
Amadori de Prima Linea
Març de 1980 Prestes ataca la girada reformista del PC Brasiler
Març de 1980 Manuel Cárdenas,secretari de la CNT (Congrés de València)
Març de 1980 Tinsulanonda Prem, primer ministre tailandès
2 de març de 1980Manifest de 54
advocats contra els mals tractaments
3 de març de 1980 Robert Mugawe primer ministre
5 de març de 1980 La taxa d'atur a
l'Estat Espanyol és del 13,5%.
6 de març de 1980 Es constitueix un Comitè de defensa Antifeixista a Carabanchel
6 de març de
1980Detenció de Jordi Cano acusat de pertànyer a la Resistència
Catalana d'Alliberament Nacional
7 de març de 1980 Procés contra Danisz a Kralov
8 de març de 1980 Feixistes feren
Alfredo Cabanas
12 de març de 1980 Unificació guerrillera en el FMLN
12 de març de 1980 Assassinat Angelo Mancia, feixista, per un escamot comunista a
Roma
12 de març de 1980 Assassinat Martino Traversa, feixista, quan gravava una cançó
feixista, a Bari
12 de març de 1980 Mor Renée Lamberet, historiadora,anarquista
13 de març de1980 Vaga del Metro a
Madrid
19 de març de 1980 Feixistes feren 3 madrilenys
22 de març de1980 Congrés programàtic dels verds Sarrebruck
23 de març de 1980 Assassinat monsenyor Oscar Romero
24 de març de 1980 Constitució
d'Unidad Falangista Montañesa
25 de març de 1980 Destitució del canceller H.Cubillos
25 de març de1980 ETA mata 3 persones
27 de març de 1980 Manifestació contra l'atur a Bilbao
27 de març de 1980 Detinguts 32 militants implicats amb Action Directe
28 de març de 1980 Assassinat Jorge
Caballero Sánchez pels feixistes
28 de març de
1980Jornada de Lluita Autonòmica
28 de març de 1980 Atemptat d'Action Directe contra el Fort de Maison-Alfort i la
comissaria de Tolosa del Llenguadoc.
30 de març de 1980 Feixistes fan 40 morts en el funeral de monsenyor Oscar Romero
Abril de 1980 Expulsada per
l'aparell la secció
sindical de CCOO de Duro-Felguera
Abril de 1980 Un F 104 s'estavella a Funes
Abril de1980 Bobby Sands elegit diputat
Abril de 1980 Assassinat Teodoro Pugliese pel feixista Massimo Carminati de
la Banda della Magliana, antic militant del MSI.
4 d'abril de 1980 Detencions dels independentistes
a Puerto Rico (Veure)
6 d'abril de 1980 Ocupació de l' ambaixada peruana a Cuba
14 d'abril de1980 Moció contra Del
Burgo per estafa
15 d'abril de 1980 Atemptat d'Action Directe contra el Ministeri de Transports
Francès
17 d'abril de1980 Independència de Zimbabwe
19 d'abril de1980 Assassinat Felipe
Sagarne Ormazábal pel Batallón Vasco Español
20 d'abril de 1980 Assassinat Moisés Medrano, lider camperol, amb 20.000 persones
més
22 d'abril de 1980 Alfonso Robelo dimiteix
23 d'abril de 1980 Robert Mugabe guanya les eleccions a Zimbabwe
29 d'abril de 1980 Feixistes feren
Carlos Aguirre

Primer de maig a Ciutat
El primer de Maig a l'Iran(Veure)

El primer de Maig a
Cuba
Maig de 1980 Un total de 112.000 cubans han sortit cap a Miami
Maig de 1980 La columna milanesa Walter Alasia de les Brigades Roges critica
la direcció central
1 de maig de 1980 Assassinat Arturo
Pajuelo Rubio pels feixistes. Joaquín Martínez Mecha y Carlos Martínez
Bermejo resulten greument ferits.
1 de maig de 1980 Assassinats Conrado de la Cruz, sacerdot i Herlindo Cifuentes,
a Guatemala
4 de maig de 1980 Mor Josip Broz Tito cap d'estat de Iugoslàvia
6 de maig de 1980 Saenz de
Ynestrillas i Tejero condemnats
6 de maig de1980 Assassinat Juan Carlos Garcia Pérez a la Ciudad Lineal per
la Primera Lína de Fuerza Nueva.
6 de maig de1980 Detenció de Jaume Puyoles Garcia acusat de pertànyer a la
Resistència Catalana d'Alliberament Nacional.
8 de maig 1980 Apareix a
Donòstia, el cadàver de la jove de 17 anys María Joseja Bravo. Té el
crani aixafat. És reivindicat pel Batalló Basc Espanyol
12 de maig de 1980 Assassinat Walter Voodeckers, missioner belga, lluitador en
favors dels camperols, a Guatemala
14 de maig de 1980 Assassinat Juan Ccaccya Chipana, militant obrer, per la policia
peruana
15 de maig de 1980 Moren 600 persones a la massacre del Riu Sumpul a El
Salvador
Eleccions peruanes: trotsquistes electes a la
Cambra dels diputats.
18 de maig de 1980 Belaunde Terry president del Perú
20 de maig de 1980 Referèndum al Quebec: el 60% de la ciutadania es
posiciona contra la independència
22 de maig de 1980 Assalt de Fuerza
Joven a la Universitat Complutense
25 de maig de 1980 Proclamació de la .independència de Vamarana.Vanuatu
29 de maig de1980 Assassinat Raimundo Ferreira Lima (Gringo) sindicalista
camperol, a Conceiçao de Araguaia (Brasil)
Juny de 1980 El Mossad mata Yahia el Meshad
7 de juy de
1980Mor Henry Miller, escritor
11 de juny de 1980 El Batallón Vasco
Español segresta Jose M Etxeberria
12 de juny de 1980 Mor Ohira. Zenko Suzuki és el nou primer
ministre.
19 de juny de 1980 George John Rallis,primer ministre grec
19 de juny de 1980 Mor Torcuato
Fernández Miranda, franquista reciclat a la democràcia
19 de juny de 1980 Moren 29 persones en els disturbis als barris mestissos de Sudàfrica
20 de juny de 1980 El Partit Baas aconsegueix 175 sobre 250 escons al parlament d'
Iraq
24 de juny de 1980 Un inspector policia amaga el feixista Hellin
27 de juny de
1980 Bomba a Ustica contra un DC 9
28 de juny de1980 Vigidis Finnbogadottir primera dona president de la República
d' Islàndia
Juliol de 1980 Mor Seretse Khama pre.Bostwana
Juliol de 1980 Detenció d'Eva
Serra, acusada de col·laborar amb ETA pm
Juliol de 1980 Carlos Martínez, secretari general de la CNT (Congrés de
València)
Juliol de 1980 Detenció de Blanca Serra, acusada de col·laborar amb ETA pm
1 de juliol de
1980 Vagues a Polònia contra els augments de preus
4 de juliol de1980 Bomba contra l'Ajuntament de Valladolid
18 de març de 1980 Uns 30.000 feixistes es concentren a Las Ventas
21 de juliol de 1980 Alí Akbar Hacherni Rafsanyani, president del Majlis (Parlament
iranià)
22 de juliol de 1980 Mor Rafael Maya, poeta colombià
30 de juliol de1980 Independència de Vanuatu
Agost de 1980 Expulsat el
Secretari del metall de CC.OO. de Xixon
Agost de 1980 Vaga general als pous petrolífers noruegs
1 d'agost de1980 Assassinats els
Marquesos d'Urquijo
2 d'agost de 1980 Atemptat feixista a l'estació de Bolonia. Moren 100
persones i 200 més resulten ferides.
2 d'agost de 1980-Una
persona es crema a l'estil "bonzo" a la Plaça Roja de Moscou.
El 30% de la població
activa de Sabadell és desocupada.
2 d'agost de 1980-És assassinat
Mario González Blasco a Aguinaga , en el lloc on havien matat Jesús Mª
Zubicaray.
14 d'agost de 1980 Vaga a les drassanes Lenin -Gdansk
18 d'agost de1980 Trencament de relacions diplomàtiques entre Iraq i Siria
20 d'agost de 1980 El Consell de Seguretat de l' ONU condemna la decisió d' Israel de
fer capital Jerusalem
23 d'agost de 1980 Militarització dels serveis públics a El Salvador
28 d'agost de 1980-Mor
assassinat a Irun Jesús Maria Etxebeste.
30 d'agost de 1980-Mor
assassinat a Ondàrroa ,Ángel Etxàniz Olabarria a trets del batalló basc
espanyol.
Setembre de
1980 Un grup de dissidents de la Lega Comunista s'oposa a l'ingrés a
Democrazia Proletaria i funda la Lega Operaia Rivoluzionaria
2 de setembre de1980 ETA mata
el General
Enrique Briz
3 de setembre de1980 Zhao Ziyang primer ministre xin
6 de setembre de 1980-Mor
assassinat a Madrid, José España Vivas, a les dependències de la DGS.
7 de setembre de 1980 El Batallón Vasco
Español mata Miguel Arbelaiz Etxeberria i Luis Maria Elizondo
Arrieta a Hernani.
11 de setembre de 1980 Aprovació de la Constitució de Xile
12 de setembre de 1980 Cop militar a Turquia
17 de setembre de1980 Executat Anastasio Somoza
22 de setembre de 1980 Inici de la guerra iraquiana contra l'Iran
29 de setembre de 1980 Comença a transmetre el Canal 5 de Silvio Berlusconi
Octubre de 1980 Forlani primer ministre italià
Octubre de 1980 Conferencia Partit Laborista
Octubre de1980 Limitació de la setmana laboral a 40 hores a l'Equador
Octubre de1980 Detenció de
Concepció Duran,Dolors Tubau, Ferran Jabardo, Abel Rebollo, acusats de
pertànyer a l'Exèrcit Popular Català
Octubre de1980 Detenció de Ramon Subirats, Joan Casas, Maria Tubau acusats de
pertànyer a l'Exèrcit Popular Català
19801000 IIIª Conferència Nacional de la Lega Socialista Rivoluzionaria
19801003 Quatre morts a conseqüència d'una bomba contra una sinagoga del
Carrer Copèrnic a París
5 d'octubre de 1980 Els Verds obtenen l'1,9% dels vots al Bundestag
5 d'octubre de1980 Suïcidi de Nanni de Angelis, feixista italià, a la presó
23 d'octubre de1980 Dimiteix Kosiguin ,primer ministre soviètic
24 d'octubre de 198 Aprovació de l'Estatut d'Euskadi
30 d'octubre de
1980 Amnistiat Ben Bella
Novembre de 1980 Detingut Salvatore Francia
Novembre de 1980 "Surt ""Il Comunista"", del Grupo Operaio Rivoluzionario (espartaquista
dissident)

Conferència sindical de l'esquerra sindical de LCR
al sector del volant
1 de novembre de1980 Fotos des de Saturn.Voyager 1

Propaganda trotsquista en les
eleccions als EUA
4 de novembre de1980 Ronald Reagan president dels EUA
10 de novembre de1980 Gierek reconeix el Sindicat Solidarnosc a Polònia
14 de novembre 1980 A Hernani,
el Batalló Basc Espanyol assassina a, Joaquín Antimasverás Escoz, i
deixa ferit de gravetat a Andrés Etxebarria Etxebarria.
14 de novembre 1980-A Caracas, (Veneçuela),
ultres assassinen a l'enginyer basc Joaquín Alfonso Echevarria i a la
seva esposa Esperanza Arana.
17 de desembre de
1980 Detencions relacionades en l'assalt a la caserna de Berga
de Jordi Puig, Octavi Montagut,Jaume Pradell, Antoni Panella,Pere
Ros,
Josep Maria Goñi,Mercè López,Josep Illa, Gloria
Millan,Jaume Cabra, Damià Francas,Rosa Forcada,
Jaume Capelles, Adela i Fina Gonell.
20 de novembre de1980 Inici del procés a la Banda dels Quatre
23 de novembre 1980 Un escamot
ultradretà metralla el bar Hendayais (Hendaia), resultant morts
Jean-Pierre Haramendi, de 68 anys, i José Kamio, de 52 anys. Van
resultar ferides altres 10 persones.
30 de novembre 1980-A Barcelona,
el cap de Fuerza Nueva del Maresme , Salvador Durán Sánchez, amb la
complicitat de Cristóbal Garcia, és inculpat del doble assassinat de
Juana Caso i José Muñoz, a qui va confondre, segons les seves pròpies
declaracions, amb membres de l'Ateneu Llibertari de Mataró. Antonio
Camacho va aconseguir fugir. Les armes del crim li van ser facilitades
per guàrdies civils.
Desembre de1980 Indhira Gandhi al poder
Desembre de
1980 "L' abella i el comunista" text teòric en relació amb les
futures BR-Partit Guerrilla"
4 de desembre de1980 Mor Sa Carneiro i Amaral da Costa
7 de desembre de 1980 Ramalho Eanes,president portuguès
8 de desembre de 1980 Agressions
feixistes a Malaga
8 de desembre de 1980 Assassinat John Lennon, Beatle, per Mark Chapman
12 de desembre de 1980
Ultradretans maten Juan Ignacio Gonzalez (Frente Nacional de la Juventud)
13 de desembre de1980 V Congres de Fuerza Nueva
17 de desembre de 1980 Milton Obote cap d´estat ugandès
19 de desembre de1980 Mor Kossiguin
24 de desembre de 1980 Mor Karl Dönitz, militar nazi
30 de desembre 1980 L'ultra José
Palazón Sánchez, mata a tirs a Francisco José Rodriguez López, de 21
anys, que feia el servei militar, i fereix a altres sis joves.

| L’economia
mundial des de la dècada dels 1980 ha viscut moltes
transformacions. La principal d’elles és l’agudització de la
globalització marcada per una creixent internacionalització de
l’activitat econòmica. Aquesta es pot mesurar pel creixement del
comerç mundial que duplica la suma del comerç relatiu als
mercats nacionals. S’ha produït una intensificació de
l’intercanvi de mercaderies, principalment entre els països
capitalistes més desenvolupats. El mateix procés es troba en el
moviment de les inversions directes i mitjançant les fusions i
aliances dels grans grups internacionals. La globalització no
s’ha produït amb la lògica vertical de la divisió internacional
del treball. Els moviments inversors i de mercaderies es centren
el els països capitalistes més importants. Les transferències
cap al Tercer Món juguen un paper de segon ordre. Les
exportacions de capitals no han conegut un increment qualitatiu:
en el cas dels països d’Amèrica Llatina es tracta de
desplaçaments provocats pels mercats bursàtils que tenen relació
en l’onada de privatitzacions. Aquestes inversions no són més
que un flux de capitals especulatius de caràcter molt volàtil.
Una característica de la globalització és el lloc pres per les
activitats financeres que s’expressa fonamentalment per la
pujada de les taxes d’interès, que resulten del finançament per
els països europeus, especialment d’Alemanya, però també del
Japó , del dèficit exterior dels Estats Units. Aquesta lliure
circulació de capitals ha contribuït a alçar els tipus d’
interès. La pujada dels tipus d’interès
ha estat, amb l’alentiment del creixement un factor clau en
l’explosió del deute del Tercer Món: nombrosos països amb deutes
del 5 o el 6 % d’interès han passat a taxes del 15 % a l’inici
dels anys 1980 provocant una major transferència de capitals cap
als països rics que d’aquests cap als pobres. A Europa
l’alineació amb el marc al sí dels Sistema Monetari Europeu ha
representat també un factor per a l’alça. En un context social
on els salaris han estat congelats en tant que la producció i la
productivitat creixien, i segueixen creixent, els beneficis es
realitzen més ràpid i per damunt de les possibilitats i
oportunitats d’inversió industrial, i per això es dirigeixen a
l’esfera financera on troben una major rendibilitat. Aquesta
alça de les taxes d’interès es manifesta sobretot en els
dèficits pressupostaris a Europa i en el creixement del deute
públic. Amb la globalització, les estratègies de les
multinacionals es caracteritzen per interrelacions de
competència i de cooperació a la vegada, i s’avancen en
autonomia respecte dels seus Estats d’origen. Els camps
d’intervenció no coincideixen ja només amb els dels seus Estats
d’origen. Normalment mantenen la relació amb els Estats de la
casa matriu de la firma multinacional, però van més enllà.
D’aquí que els Estats redefineixin els seus marcs de dominació,
com és el cas dels EE.UU. amb l’ALENA (Canadà, EE.UU., Mèxic),
en tant que d’altres com el Japó i Corea repleguen el seu mercat
intern fent-lo impenetrable al temps que s’expandeixen a tots
els mercats mundials.
Europa és el menys homogeni dels tres pols de dominació mundial,
pel fet que la construcció de l’Estat Europeu avança més
lentament que el procés globalitzador. La Unió Europea es
significa per potències que mantenen viva la seva competència
externa. Així per exemple mentre els EE.UU. dedicaven 15 bilions
de dòlars per a salvar les seves companyies d’aviació, la
Comissió Europea no arribava a un acord pressupostari per a
salvar les empreses europees. Les darreres guerres d’altra banda
han posat de manifest la manca d’iniciativa europea que va al
remolc del Regne Unit, que es constitueix en portaavions dels
interessos nord-americans a Europa juntament amb Irlanda,
absolutament condicionada per unes multinacionals americanes (Intel,
IBM, HP, Compaq, Sandoz) que suposen el 30% de l’economia
irlandesa, el 40 % de les exportacions i el 45% de l’ocupació
industrial.
D’altra banda els països de la Unió Europea tenen menor
presència externa en relació als EE.UU. i Japó, i no tenen prou
relació com per a poder oferir una estructuració, de manera
dinàmica, per a la integració dels països de l’entorn
Mediterrani i de l’Est Europeu. Aquests, constitueixen més aviat
una càrrega inassolible per al capital, després de l’experiència
de la unificació d’Alemanya que ha representat un procés massa
complicat. En confrontació a les dues potències mundials, la
Unió Europea manifesta una gran manca de cohesió interna . No hi
ha una identitat europea que correspongui a l’interès dels grans
grups de poder, ni tampoc dels pobles, i la manera en que es
construeix no és el sistema per a fer possible la il•lusió en un
projecte que té tota la càrrega del neoliberalisme més
antisocial.
Text de Llorenç Buades. |
  |