ANY 1975

Les despeses de Defensa arriben a 95.444 milions de pessetes, amb un increment del 21% en relació a l'any anterior.

Juliol

Acord econòmic del govern francès amb Ceaucescu
 Yakubu Gowon és enderrocat a Nigèria
Pierluigi Concutelli, feixista del MSI participa en el segrestrament de Luigi Mariano i obté un rescat de 280 milions de lires.

5 de juliol Arthur Ashe, primer tennista de color vencedor del Campionat de Wimbledon. Cap Verd arriba a la independència de Portugal.
 
6 de juliol- Mor Alexandre Sapoundjiev, anarquista búlgara
8 de juliol- Assassinada Anna Maria Mantini,militant dels Nuclei Armati Proletari per un agent antiterrorista.

9 de juliol-El governador Carlos De Meer no autoritza una convocatòria de manifestació contra l'aparcament del Parc de la Mar.

12 de juliol - Sao Tomé i Principe arriba a la independència de Portugal.

Paulino Buchens, cap local del "Movimiento" és cessat.

15 de juliol- Diego Novelli del PCI, elegit batle de Torino.

17 de juliol- Un total de 4.177 persones reivindiquen en un manifest la paralització del projecte de Parc de la Mar a l'Ajuntament franquista de Palma.

18 de juliol-Moren dues persones a causa de l'enderrocament de dues cases al Puig de Sant Pere de Palma.
21 de juliol- Independència de Sao Tome i Principe.

Mobilització contra el projecte del Parc de la Mar al ple de l'Ajuntament de Palma.

25 de juliol- Triunvirat de Gomes,Goncalves,Carvalho
28 de juliol- Romania,nació més afavorida dels EUA
30 de juliol- Repressió policial del moviment d'estudiants a El Salvador.

30 de juliol de 1975- Clausura de l'hotel Carrousel per mancances de seguretat.
31 de juliol- Aldo Aniasi del PSI, batle de Milan

Agost

Ocupació de la catedral de San Salvador
Decret-Llei Anti-terrorista a Espanya que condemna a la pena capital tot assassinat polític
1 d'agost-Inici de la Conferència d' Helsinki
1 d'agost- Mor Dimitri Shostakovich, músic.

2 d'agost-Julio Barrado és nomenat nou cap local del "Movimiento" a Palma.
7 d'agost-No s'autoritzen les actuacions de Lluis Llach a Son Espanyolet i d'Elisa Serna a Selva.
15 d'agost- Assassinat Mujibur Rahman, artífex de la independència de Bangla Desh
20 d'agost- Llançament del Viking I que fa un aterratge suau sobre Mart i transmet imatges.

21 d'agost-Segrestrada la revista Cort per un article de Josep Melià.
23 d'agost-El Pathet Lao controla Laos
27 d'agost-Mor Haile Salassie, emperador derrocat d´Etiopia, a la presó.

28 d'agost-Presentació del projecte de la Central Tèrmica d'Es Murterar (Alcúdia).
29 d'agost- Enderrocat Velasco Alvarado.

29 d'agost-Carlos Andrés Pérez nacionalitza el petroli a Veneçuela, però no entra en vigor fins el més de gener de 1976.
31 d'agost- "Sublevació "La Funeraria" a l'Equador dirigida per Gonzàlez Alvear:17 soldats morts i 80 ferits

Setembre

1 de setembre- Inauguració de l'escola de mestres primaris Tania la guerrillera a Pinar del Rio (Cuba).

2 de setembre- Es presenten al·legacions que responen a la mobilització contra l'aparcament al Parc de la Mar de Palma.
4 de setembre- Assassinat Antonio Niedda, policia italià per dos militants de les Brigate Rosse
5 de setembre- Dimissió del General Gonçalves a Portugal.

8 de setembre- Gabriel Sampol Homar, substitueix Jaime Binimelis en la vicepresidència de la diputació provincial franquista.

9 de setembre-Mor apallissat un militant del PUCC

12 de setembre- El falangista Antonio Pizà és ascendit a director del Diario Baleares.

13 de setembre-Mor Saint-John-Perse, poeta.

Inici de la instal·lació d'un cable telefònic per a la connexió de Mallorca amb Algèria.

16 de setembre- Independència de Papua Nova Guinea
18 de setembre-Maurizio Valenzi del PCI, batle de Nàpols
19 de setembre-Pinheiro de Azevedo primer ministre
26 de setembre- Benigno Zaccagnini és el nou secretari de la Democràcia Cristiana
26 de setembre-Commutades 6 penes de mort dels 11 sentenciats del FRAP i d'ETA
27 de setembre- Sentenciats de mort 5 militants antifranquistes, 2 d 'ETA i 3 del FRAP: Xosé Humberto Baena Alonso, José Luís Sánchez Bravo, Ramón García Sanz (militants del FRAP), i els militants d'ETA, Juan Paredes Manot i Angel Otaegi.

Els darrers assassinats de la dictadura franquista (27 de setembre de 1975) - Per Miquel López Crespí.

27 de setembre S'executen els últims afusellaments a Espanya durant la dictadura franquista, 3 membres del FRAP i 2 d'ETA
30 de setembre-Andrea Ghira, Giovanni Guido i Angelo Izzo, feixistes, violen Donatella Colasanti i Maria Rosaria Lopez, i maten aquesta darrera.

Octubre

Assemblees clandestines de la Coordinadora Obrera d'Àlava

1 d'octubre - Un atemptat contra 4 policies és la primera acció armada dels GRAPO a Espanya. El Grupo Honderos, partidari  i beneficiari de la dictadura, es mobilitza a Palma en defensa dels seus privilegis.

3 d'octubre- Uns 200 franquistes es mobilitzen en una caravana de cotxes a Palma des del Passeig Mallorca fins a Cort  en protesta contra el terrorisme.

4 d'octubre -Acord dels franquistes amb els EUA sobre bases militars.

7 d'octubre- Els franquistes de Mallorca fan la seva feina de carregar-se el patrimoni cultural, enderrocant els molins del carrer de la Indústria de Ciutat.
9 d'octubre- Sakharov premi Nobel de la pau

14 d'octubre- Els franquistes només aconsegueixen mobilitzar 200 estudiants de l'ensenyament mitjà per a la seva causa.

15 d'octubre-Dimiteixen els batles franquistes de Manacor (Pedro Galmés Riera) i d'Alcúdia (Fernando Vidal de Villalonga)
20 d'octubre-Inici de la Marxa verda al Sahara
20 d'octubre- Juan Carlos de Borbón cap de l'Estat Espanyol.

20 d'octubre - Xoquen 2 trens en l'estació Viaducte de la Línia 2 del Metre de la Ciutat de Mèxic, causant més de 20 morts i diversos ferits.
22 d'octubre-Mor Arnold J. Toynbee, historiador
26 d'octubre- Detencions de Carme Travesset, acusada de pertànyer al PSAN Provisional, de Xavier Baiges, Agustí Alcoberro, Ramon Alcoberro,Ramon Poca, Pere Tortajada, Núria Martín, Joan Villalonga i Robert Carrasco, acusats de pertànyer a les Joventuts Revolucionàries Catalanes.

28 d'octubre - Selecció de futbol de Perú es corona Campió de la Copa Amèrica a Veneçuela.

29 d'octubre- Assassinat Mario Zicchieri , militant del FDG, joves feixistes, davant la seu del MSI al barri Prenestino de Roma

30 d'octubre - Espanya: el príncep Juan Carlos de Borbón assumeix interinament el poder a l'Estat espanyol, per malaltia del general Francisco Franco.

31 d'octubre- Un decret permet l'ús del català oral en actes culturals i mitjans de comunicació.

Novembre

Al novembre de 1975 es va fer balanç de l'any que duia Claudio Ramos com cap superior al País Basc: 290 etarres detinguts, 150 de grups subversius, 1.000 kg. d'explosius, 700 m. de metxa, 400 detonadors, 8 metralletes, 26 pistoles, 33 escopetes

Abolició de la monarquia a Laos
1 de novembre- Assassinat Pier Paolo Pasolini
4 de novembre-Plouen 215 litres per m2 a Son Serra de Marina
5 de novembre- Mor Edward Lawrie Tatum. Bioquímic dels EUA
11 de novembre- Portugal accepta la independència d´Angola. Agostinho Neto (MPLA) president
11 de novembre-Independència d'Angola
14 de novembre- El Consell de Ministres franquista presidit per Juan Carlos de Borbó decreta la congelació salarial.

15 de novembre-Un anomenat "Decret dre les Llengües Regionals" preveu la seva incorporació voluntària a l'EGB.

18 de novembre-Fi del govern colonial espanyol al Sàhara.
20 de novembre-Mor Francisco Franco, dictador espanyol. Es fa un funeral per la seva ànima i la de José Antonio a la Seu, com era obligat en una Església Catòlica essencialment franquista.
22 de novembre-Juan Carlos I rei d'Espanya pronuncia el seu primer discurs davant les Corts franquistes.
22 de novembre- Assassinat Piero Bruno, militant de Lotta Continua durant una manifestació pel reconeixement d'Angola
26 de novembre- Indult per alguns presos polítics a l'Estat Espanyol

27 de novembre-Unes 7000 persones es concentren davant la presó de Carabanchel en demanda de llibertat pels presos.
29 de novembre-El Partit Nacional guanya les eleccions a Nova Zelanda.

29 de novembre de 1975-Francesc de Borja Moll va ser investit de la dignitat de "Doctor honoris causa" per la Universitat Central de Barcelona, després de llegir un discurs sobre el tema "Lliçó introductòria sobre la formació dels cultismes en català".


 

29 de novembre- Alliberats tots els condemnats en el procés 1001.

Desembre

Ferrocarril Zambia-Tanzania
Laos ,República Popular Democratica
Moren 200 pelegrins en un incendi en un campament de la Meca

Més de 150.000 treballadors madrilenys de diferents sectors viuen en conflicte laboral i social.

1 de desembre-Científics nord-americans aconsegueixen veure l'interior del cos humà mitjançant la tècnica d'holografía sonora.

7 de desembre- Reprimida per la policia una marxa a favor dels presos polítics a Carabanchel
7 de desembre-Tropes indonèsies envaeixen el Timor Oriental. Portugal trenca relacions amb Indonèsia.
15 de desembre - Carlos Arias Navarro és nomenat President del Govern d'Espanya.

18 de desembre- Es lliuren més de 2500 signatures en favor de l'amnistia al batle franquista de Palma, Paulino Buchens.

L'estabilitat en l'ocupació en el franquisme tardà va ser conseqüència de la intensa industrialització desenvolupada en el període de 1960-1973. Durant aquesta fase de creixement econòmic “desenvolupista” es produeix  un fort increment de la producció i de la productivitat del treball. El PIB va créixer a una taxa mitja anual del 6,6, i la productivitat per capita ho va fer al 5,4, mentre els salaris reals se situaven en el 6,4, i la inflació (preus de consum) es xifrava en el 7,3. L'atur oficial registrat es reduïa al 2,1, compensat per la transferència de força de treball (emigració) a l'Europa occidental (entorn del milió de persones). A tot això s'afegia la baixa incorporació de les dones al treball assalariat, a l'oscil·lar la taxa d'activitat femenina entre el 20 i el 28% de la població activa entre 1960 i 1975 . L' any 1975 la plena “ocupació” va començar a retrocedir davant una taxa d'atur del 3,8 per cent (514,8 milers de persones), que ja ascendia al 5% en 1976, i que creixeria sota l'impacte de la crisi econòmica internacional.

Hi ha un total de 5.008 aturats, el 2,24% de la població activa de les Balears.

La memòria de la Direcció Provincial de Sindicats registra dos conflictes que afectaren 218 treballadors en el sector del Transport.