Les despeses de Defensa arriben a 119.222 milions de pessetes, amb un increment del 24,91% en relació a l'any anterior, i suposen el 15,18% del total dels pressupostos de l'Estat.

L'autor

1 de gener de 1976 Igualtat de drets dels esposos  a Àustria

La Voz Obrera-Publicació del PORE a Mallorca


1 de gener de 1976 Veneçuela: el govern de Carlos Andrés Pérez nacionalitza l'explotació de petroli.

La nacionalització d'empreses era important en el programa de l'esquerra. Ara ja no ho és perquè l'esquerra s'ha tornat liberal i allò que fa calaix en benefici de la burocràcia política és la privatització. La privatització de les empreses que són patrimoni del conjunt de la ciutadania serveix perquè alguns buròcrates de l'esquerra incrementin els seus patrimonis propis. I a més ho fan fàcilment perquè les empreses nacionalitzades no són mai empreses socialitzades i la ciutadania només és teòricament propietària perquè la propietat real de les empreses nacionalitzades estava i està en mans de les burocràcies que les gestionen.

Un projecte emancipatori burocràtic, com el socialdemòcrata o l'estalinista, no pot ser més que un objectiu de la burocràcia, i com que moltes vegades els buròcrates de l'Estat són pitjors que els patrons, donar suport als seus projectes és tirar-se pedres a un mateix

El projecte emancipatori no por fonamentar-se en él bastiment de noves jerarquies, perquè canviar el poder patronal pel poder burocràtic dels tecnòcrates, suposa que la classe obrera a emancipar segueixi condemnada a l'existència dels que són a dalt i dels que són abaix, dels que tenen poder i dels que careixen d'ell.


8 de gener de 1976 Mor Chu En- lai primer ministre xinès
11 de gener de 1976 General Rodríguez Lara obligat a renunciar al poder a l´Equador a favor d´un Consell Suprem
12 de gener de1976 Odvar Nordli primer ministre laborista noruec
12 de gener de1976 Consell Suprem de Govern a l'Equador:Alfredo Poveda,Guillermo Durán,Luis Leoro,militars

13 de gener de1976 Tancament de desocupats a l'esglesia de Sant Miquel de Ciutat.

24 de gener de1976 Tractat d'amistat i Cooperació Espanya-EUA


29 de gener de1976 Manifestacions promogudes per les Comissions Obreres a tot l'Estat Espanyol
.


1 de febrer de 1976-Diumenge-Junta General de la Societat Arqueològica Lul·liana: D. Lorenzo Pérez propuso la incorporación de nuestra Hemeroteca a la Biblioteca de D. Bartolomé March, que pronto sería pública, con carácter de depósito. A cambio de ello se entregaría una cantidad por el beneficio que ello representaría, además de ofrecer toda clase de garantías en su conservación. Intervinieron los Sres. Bartolomé Enseñat, Gaspar Reines, Gerardo M. Thomas y Jaime Cirera, pronunciándose a favor de lo que se proponía. D. Nicolás
Morell dijo que creía conveniente estudiar el condicionamiento legal y D. Jaime Salvaá sugirió se diera un voto de confianza a la Junta de Gobierno para que ello pudiera lograrse. Así quedó acordado.


14 de febrer de1976  Fundació de la Lega Socialista Rivoluzionaria a Nàpols.

4 de febrero 1976 Durant una manifestació a favor dels treballadors del calçat a Elda, és mort a trets  per la policia Teófilo del Valle
27 de febrer de1976 Proclamació de la República Àrab Saharaui Democràtica


3 de març de1976 La policia reprimeix amb 2000 trets de bala una assemblea de Treballadors a l'església de San Francisco de Vitòria i mata 2 obrers, i en fer 3 més de mort, Francisco Aznar Clemente, Pedro María Martínez Ocio, Romualdo Barroso Chaparro, José Luis Castillo García i Bienvenido Perea, i en fer més de 100.

5 de març de 1976 Juan Gabriel Rodrigo, cae des d'un terrat quan intentava  escapar de la policia en una manifestación de protesta pels assassinats de Vitòria.

8 de marzo 1976 A Basauri, Vicente Antonio Ferrero, obrer de 18 anys, mor a trets de la Guàrdia Civil en una manifestació de protesta por los assasinats de Vitòria .


14 de març de 1976 Cau mort Mario Marotta, enginyer,quan passejava amb una amiga arrel dels trets policials contra manifestants antifranquistes a Roma.


Després de la mort de Franco (novembre de 1975) es  lliura una ofensiva obrera en el primer trimestre de 1976, que planteja un pols al primer govern de la Monarquia hereva del franquisme. Conseqüència d'aquesta lluita serà l'obtenció d'una sèrie de drets, recollits en la promulgació de la Llei de Relacions laborals d'abril de 1976. L'ofensiva obrera explica que en plena crisi econòmica es formulés per vegada primera en el Dret del Treball espanyol una norma legal explícitament favorable a la contractació indefinida. La Llei de Relacions Laborals (LRL) concebia, per tant , els contractes de treball de durada determinada com “excepcions” al principi de l'estabilitat en l'ocupació. D'altra banda , l'article 35 d'aquesta norma imposava una restricció a l'acomiadament lliure pagat, donant amb això satisfacció a la lluita entaulada pel moviment obrer contra el famós article 103 de l'antiga Llei de Procediment Laboral. Ara, amb la LRL, l'impediment clar a l'acomiadament improcedent obligava als empresaris a la readmissió.


22 de març de1976 Surt el butlletí número 1 de Causa Obrera, publicació del Partit Obrer Revolucionari d'Espanya.

26 de març de 1976 Assemblea de treballadors d'hoteleria a l'Auditòrium de Ciutat.
29 de març de 1976 Jorge Rafael Videla president de la dictadura argentina
30 de març de 1976  Acord postal entre la DDR i la RFA

El 5 d'abril, 29 presos polítics que, entre tots, sumaven més de 1.500 anys de condemna, s'evadien de la presó de Segovia, utilitzant un túnel que havien anat excavant els últims quatre mesos. Dels 29 fugats, cinc eren catalans, entre els quals Oriol Solé Sugranyes i Josep Lluís Pons Llobet, condemnats a 48 i 51 anys. La resta, bàsicament, eren membres d'ETA-pm i d'ETA VI-LCR. Van preparar una fuga perfecta, però, una vegada salvats els obstacles que semblaven més difícils -construir el túnel i evadir-se-, una desconnexió entre l'escamot que els duia a la frontera i els 'mugularis' (guies fronterers), va fer que els 29 evadits i els quatre membres de l'escamot exterior haguessin d'intentar guanyar la frontera pels seus propis mitjans. Era de nit i el grup es va dispersar a conseqüència d’una topada i un tiroteig amb la guàrdia civil. La majoria van ser arrestats en fer-se de dia. Només quatre evadits i una noia de l'escamot arribarien a França, uns dies després. Entre ells, Carles Garcia Soler, militant del FAC (Front d'Alliberament de Catalunya). Alguns van resultar ferits i Oriol Solé, mort. Dos dies desprès, ETA matava Ángel Berazadi, l'industrial basc que tenien segrestat.
 

 

 

7 d'abril de 1976Assassinat Mario Salvi, militant d'Autonomia Operaia pels guàrdies del Ministeri de Justícia italià.
15 d'abril de1976 EL Govern Espanyol autoritza el Congrés d'UGT, per tal de potenciar el sindicalisme del pacte.
29 d'abril de 1976 Militars de La Tablada segrestren un membre de la Comissió Interna de la fàbrica argentina de Mercedes Benz
29 d'abril de 1976 Assassinat Enrico Pedenovi conseller provincial del MSI de Milan per militants de Prima Linea
30 d'abril de 1976 Mor Gaetano Amoroso del Comitato rivoluzionario antifascista di Porta Venezia arrel de les ferides d'una agressió feixista.

Mallorca Obrera era la publicació de les Comissions Obreres Anticapitalistes.

9 de maig de 1976-09 de mayo 1976 Aniano Jiménez Santos i Ricardo Pellejero, moren assassinats per  un comandant de l'Exércit i altres elements ultradretans en la pujada anual dels carlistes a Montejurra.

Entre els que acompanyaven a Sixte de Borbó, germà del llavors pretendent carlista Carlos Hugo, es trobaven reconeguts mercenaris que posteriorment es van veure relacionats en les accions dels GAL i que fins i tot van ser condemnats per la justícia italiana. Entre ells Luis Marín García Verde (autor material de la mort d'Aniano Jiménez), José Arturo Márquez de Prado, Carreras Mauriño (els únics tres processats),Stefano Delle Chiaie, Elio Massagrande (cercats ambdós per haver comès atemptats a Milà), Emilio Berra, Jean Pierre Cherid (de provada pertinença als GAL), José María Arrizabalaga Arkotxa (assassinat més tard per ETA), Hermenegíldo García Lorente, Augusto Cauchi (autor d'un atemptat a Bolonya que va ocasionar 15 morts), Mauro Tedeschi i Mario Leti (de l'organització italiana Ordine Nuovo).

Segons el Tribunal Civil i Penal de Milà, Augusto Cauchi i Stefano Delle Chiaie van organitzar el grup Aginter Press, una banda armada que es dedicava a desestabilitzar i a crear desordres en diferents països. Van treballar per a la policia de Pinochet a Xile. Per altra banda, el francès Jean Pierre Cherid ho va fer a les ordres de la policia espanyola integrat en els GAL i va morir l'any 1982 a França en l'explotar-li una bomba quan la col·locava.

A més des del Govern Civil de Navarra es van reservar vint habitacions a l'hotel Irache, es va trobar munició en la qual es podia llegir "25 cartutxos, Pirotècnia Militar", i el finançament de l'acció va anar a càrrec del president del Consell d'Estat, Oriol i Urquijo, qui va ingressar diverses quantitats en entitats bancàries de Santander, Logronyo, Vitòria, Pamplona i Burgos. Així hol va reconèixer el general Saéz de Santamaría, cap de l'Estat Major de la direcció general de la Guàrdia Civil.

(Part de l'article de premsa d'EKA del 30 de novembre de 2003)


10 de maig de 1976 La Brigada Internacional Che Guevara assassina l'ambaixador bolivià a París

Entre estalinistes s'entenien


28 de maig de 1976 Assassinat Luigi De Rosa de la FGCI per un grup de feixistes a Sezze Romano
Juny de 1976 Govern de Giulio Andreotti
Juny de 1976 Vagues a Polonia contra les alces de preus
Juny de 1976  Segrest i desviament d'un avió d'Air France cap a Entebbe (Uganda)

3 de juny de 1976  Assassinat Juan José Torres, expresident i general bolivià a l'exili de San Andrés de Giles
6 de juny de 1976 Mor Carlos Mastronardi, poeta argentí
8 de juny de 1976 Assassinat Francesco Coco a Génova, procurador general de la República, per les Brigate Rosse
13 de juny de 1976 Derrocat Juan María Bordaberry per un cop militar a l'Uruguai
18 de juny de 1976 Assassinat Cesáreo Cardoso, general argentí, cap de la Policia Federal
20 de juny de 1976 Eleccions a Itàlia: Dc 38,8-Pci 34,1- Psi 9,9- Msi 6,3- Psdi 3,2- Pri 2,9- Dp 1,5- Pli 1,3- Pr 1.

24 de juny de 1976 Reunificació del Vietnam amb capital a Hanoi
24 de juny de 1976  L' Assemblea Nacional Vietnamita declara reunificats el Vietnam del Nord y del Sud

27 de juny de 1976 Ramalho Eanes president de Portugal
28 de juny de1976  Independència de les Illes Seychelles
29 de juny de 1976 Conferència dels Partits Comunistes a Berlin Est

 

La fundació de Democràcia proletària (1976) portaveu del consellisme i l'anticapitalisme de les Illes (OEC)

 

Miquel López Crespí va escriure:: Any 1976: punt àlgid de la lluita popular contra la dictadura

Miquel Lópes Crespí: Presó de Palma:

www.nodo50.org/ixent/presopalma.htm