Gener de 1934
Reapareix "Nuestra Palabra", publicació del Partit Comunista.
Alfonso de Zayas sosté un retrat de Hitler.
Gener de 1934
Constitució oficial de Falange Española. El seu cap és el procurador Antonio Nicolau Montaner. Altres dirigents són Francisco Borràs Llabrés, Alfonso de Zayas, capità d'artilleria i pilot, Nicolás Garau, Juan Barbarà. La seva primera seu és al carrer dels Oms 120 baixos, i després passa a un gimnàs a Santiago Rusinyol per a tornar al carrer dels Oms 144, primer. Entre els seus militants hi havia el tinent Ladislao López Bassa, els germans Luís i Pedro Cotoner, Joaquín Puigdorfila, José María Alcover, Jaime Ramis i Francisco Moragues Monlau.
17 de gener de 1934
Falangistes armats amb porres garanteixen l'ordre a la processó dels Caputxins.
28 de gener de 1934
Després de les dimissions de Joan Lladó, Jaume Garcia i Rafel Rigo, perdedors del congrés de la UGT davant el sector més esquerrà, el metal·lúrgic Antoni Gil passa a ser el nou secretari general.
8 de febrer de 1934
Constitució del Comitè Organitzador del Front Únic de Lluita contra el Feixisme i la Guerra Imperialista, presidit per Joan Mas.
Hi participen representants dels picapedrers, sastresses, corders, adobers, mestres d'aixa, el Partit Comunista i les seves joventus, i la direcció de la UGT a títol informatiu.
Vol la llibertat dels presos , la lliure publicació de la premsa obrera, i la llibertat de reunió i d'acció de les organitzacions obreres clausurades.
Lluita per l'abolició dels tribuals d'urgència i l'aixecament de l'estat de prevenció.
Març de 1934
Conferència de la CGTU.
4 de març de 1934
Tercer Ple del Comitè Regional de la Federació Balear del PCE, en el qual Heriberto Quiñones ataca la gestió d'Antoni Bauçà i l'antiga direcció.
12 de març de 1934
Legalització de la Falange a les Illes Balears. Els seus dirigents són Antonio Nicolau Montaner, Alfonso de Zayas i Bartolomé Barceló, Juan Sureda, Francisco Borrás Llabrés, Nicolás Garau Garau, José Moragues Monlau, Fernando Serrano Suñer, Bartolomé Cirer, Juan Lladó, Jaime Ramis, José Rosselló, Rafael Moragues, Manuel Santos Lamberri i Juan Caldentey.
26 de març de 1934
El Sindicat Metal·lúrgic de la UGT es posa en vaga per la manca de solucions aportades pel jurat mixt a les qüestion plantejades i contra els acomiadaments.
27 de març de 1934
Antoni Amer Llodrà, gestor de la Diputació.
28 de març de 1934
La direcció de UGT, més propera a Largo Caballero, es posa en vaga general juntament amb els comunistes i anarco-sindicalistes en suport al Sindicat Metal·lúrgic. El mateix dia l'ajuntament es fa càrrec dels acomiadats de La Fertilizadora. L'antiga direcció ugetista i la FSB-PSOE critica la manca d'eficàcia, i exigeixen calma.
Març-Abril de 1934
Nuestra Palabra: El momento actual, los objetivos y tareas inmediatas de la revolución obrera y campesina. Article d'Heriberto Quiñones (PC)
11 de maig de 1934- Fundació del Sindicato regional autónomo de obreros de la producción y distribución de Baleares, pel capellà falangista Juan Crespí. Els seus dirigents són Juan Valenzuela, Bernardino Bou Salom, vilafranquer, Jaime Sampol, Valentín Pueyo, Jaime Vanrell, Bartolomé Barceló, Pablo Chimelis Pol. Disposen de local al carrer Verí 11.
8 d'abril de 1934
Fundació d'Esquerra Republicana.
18 d'abril de 1934
Constitució del Partit Sindicalista.
18 de maig de 1934
La Junta de la Juventud Tradicionalista està formada pels germans Guillermo i Antonio Daviu Estarás, Bartolomé Cañellas, Pedro Joy, Miguel Pascual, Alfonso Casasnovas i Miguel Roig.
Juny de 1934
Censurada "Nuestra Palabra"
9 de juliol de 1934
El Sindicat Metal·lúrgic de la UGT convoca una vaga per tal de resoldre amb la Fundició Mallorquina la qüestió de les hores de treball.
Setembre de 1934
Antoni Bauçà i altres companys seus són expulsats del Partit Comunista i constitueixen un grup del Bloc Obrer i Camperol. Entre ells hi ha Francesc Gràcia, Rigo i Martínez.
22 i 23 de setembre de 1934
Ple del Partit Comunista. Heriberto Quiñones culpa els dirigents de la UGT del fracàs de les relacions dels comunistes amb els socialistes.
12 d'octubre de 1934
Clausurada la Casa del Poble a Manacor. Empresonades 10 persones a Artà arrel de la revolta obrera d´Octubre. A Esporles suspenen de funcions als regidors socialistes Sebastià Coll, Jaume Rosselló i Josep Sales.
13 d'octubre de 1934
Detinguts Heriberto Quiñones, Gabriel Campomar, Joan Mas, Pere Canals, Antònia Pascual, Arnau Obrador, Gabriel Galiana, Miquel Llabrés, Joan Mercant, Bartomeu Ripoll, Jaume Lliteras, Joan Estelrich, Antònia Fiol, Antoni Ambrós, Joan Vicens, Gabriel Picornell, Antonio i Manuel Martínez, Josep Julià, Ateu Martí, Josep Bosch, José Obolat, comunistes. Jaume Campomar, és acomiadat de la Fundició Calafell pels mateixos fets.
9 de novembre de 1934-
Alfonso de Zayas i Bobadilla nou cap provincial de la Falange. Altres dirigents són Fernando Cotoner,Fernando Serrano Suñer i el prevere Juan Crespí Nicolau. Antonio Nicolau de Montaner és el secretari i Juan Riera Cavaller el cap de la Primera Línea.
Desembre de 1934
S´organitza la Falange a Muro,dirigida per Juan Massanet
10 de desembre de 1934
Suspensió de pagaments del Banc de Crèdit Balear.
Any 1935
Manacor arriba als 15.703 habitants, Pollença als 8.867,
Ma
Enrique Puig Guardiola (Unión Militar Española)
Gener de 1935
Es constitueix la colpista Unión Militar Española a Mallorca i està formada per els comandants Mateo Torres Bestard i Mateo Llobera Balaguer, els tinents coronels de la Guàrdia Civil, Eugenio Blanco i Juan Riutort, el tinent coronel José Garrido del Oro i el capità de l'Estat Major, Enrique Puig Guardiola, Eduardo Lasala, d'artilleria, José Morey Gralla d'infanteria, Pedro Morey Gralla dels jutjats militars, Agustín Clar Escalas de la Caixa de Reclutes, Ladislao López Basa d'enginyers, Antonio Garau Pujol de Sanitat Militar, José Grifoll, d'intendència.
Gener de 1935
La Comunió Tradicionalista Carlista té una nova junta, de la qual formen part José Cladera Bover, Fernando Cortés Piña, i Pablo Cortés Aguiló.
1 de gener de 1935
El Sindicat de Picapedrers de Sencelles "El Trabajo" s'uneix a la UGT.
11 de gener de 1935
Es reobre la Casa del Poble, clausurada després dels fets d'Octubre.
17 de gener de 1935
Apedregat el falangista Fernando Díaz Plaja a la processó de Sant Antoni.
Febrer de 1935
Manuel Goded Llopis, comandant militar de Balears
1 de març de 1935
El jutge Salvador Gil Blanco inhabilita el batle de Manacor Antoni Amer.
25 de març de 1935
Miquel Beltrán Alomar, anarcosindicalista inquer, mor de tuberculosi.
30 de març de 1935
Surt per darrera vegada " La Tierra", periòdic anarquista
6 d'abril de 1935
Surt La Veu de Porreres, periòdic d'esquerres.
13 d'abril de 1935
Míting per l'amnistia convocat pels comunistes amb participació socialista i republicana.
Abril de 1935
Miquel Duran Rosselló de Manacor és empresonat per un article a "Voz y Voto"
14 d'abril de 1935
Míting commemoratiu de la proclamació de la República amb les intervencions de Francesc Carreras, Emili Darder i Pere Oliver (Esquerra), Josep Gilbert (PDF), Eusebi Heredero i Jaume Antoni Clar Vidal (Unió Republicana), i Jaume Garcia (FSB-PSOE).
Maig de 1935
Reapareix "Nuestra Palabra", periòdic comunista, després de la seva suspensió pels fets d'Octubre.
Maig de 1935- Pau Chimelis Pol, ferroviari, cap de premsa i propaganda de la Falange.
Maig de 1935
Formació de la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), dirigida per Federico Hizner i Pablo Chimelis Pol.
Maig de 1935
Míting del Bloc Obrer i Camperol a la Casa del Poble de Ciutat. Intervenen Joaquím Maurin i Julià Gorkin.
26 de maig de 1935
Desè Congrés de la UGT de les Balears. Hi participen 32 delegats en representació de 3.822 afiliats. Reivindica la reobertura dels centres obrers clausurats, l'amnistia i la llibertat de premsa, la jornada setmanal de 40 hores de treball. Els partidaris de Largo Caballero, Miquel Fullana i Antoni Gil perden el Congrés en favor de la línia més dretana dirigida per Ignasi Ferretjans i Josep Bernat.
8 i 9 de Juny de 1935
Ple del Comitè Regional del Partit Comunista.
15 de juny de 1935
Constitució de la Federació Provincial de les Joventuts Socialistes. Formen l'executiva els caballeristes Antoni Gil, Joan Simonet Riera, Ferran Radó, Maties Mascaró, Antoni Roca i els prietistes Miquel Rigo i Bartomeu Simó.
22 de juny de 1935
Surt el periòdic d'esquerres "Nosotros" a Manacor.
28 de juny de 1935
Reapareix La Batalla
Juliol de 1935
Constitució de l'Aliança Obrera a Ciutat, formada per UGT,CGTU, Agrupació Socialista, Radi Comunista, joves socialistes, joves comunistes i Bloc Obrer i Camperol.
10 de juliol de 1935
Ocupació policial de la seu de Falange Española i detencions de falangistes
Mateo Palmer
Orfeó Proletari
11 de Juliol de 1935-
Falangistes dirigits per Mateo Palmer Ferrer ataquen el local de la Joventut d'Esquerra Republicana de Sa Vileta i fan suspendre el ball que hi havia organitzat.
23 de Juliol de 1935
Antoni Gil, Ferran Radó,i Bartomeu Simó, joves socialistes, i Josep Gil, Miquel Recaredo Rigo i Obrador pels joves comunistes, formen un comità d'ellaç.
Juan Orpí Serra
6 d'agost de 1935
Fundació del Sindicato de Oficios Varios de la CONS, dirigit per Juan Orpí Serra, Pablo Chimelis Pol i Carlos Galindo.
Octubre de 1935
Néstor Gallego Caparrós, mestre gadità, ingressa a la Falange.
Octubre de 1935
Aurora Picornell i dos militants comunistes més són detinguts per repartiment de propaganda subversiva.
Octubre de 1935
L'advocat lerrouxista Josep Lluís Pinya és querella contra el director de "Nuestra Palabra", periòdic comunista.
1 de novembre de 1935
Míting de la CNT al Teatre Balear presidit per Cristòfor Pons. Juli Quintero va intervenir en representació de la Confederació Regional del Treball destacant que l'emancipàció dels obrers passava per les barricades i no per les urnes.
Pérez Combina va intervenir en una salutació de la CNT catalana i va cridar a la unitat social al marge dels partits polític, Francisco Ascaso es va pronunciar contra els pactes i en favor de la lluita al carrer, i Domingo Germinal va intervenir en relació a la llibertat i l'anarquia.
Novembre de 1935
La CONS tenia 70 afiliats i 2 vocals als jurats mixtos.
Novembre de 1935
El Sindicato Libre de Formentera s'integra a la CONS amb 70 afiliats.
Desembre de 1935
Joaquín García Cabrera governador civil de Balears
Guillermo Pascual Ramis
10 de desembre de 1935
Acte falangista a Llucmajor. Hi parlen Alfonso Zayas, Antonio Nicolau, Guillermo Pascual Ramis, Juan Riera, Miguel Fluxà, cap local de Llucmajor i Antonio Garau Aulet, secretari local.
Conrado, Cotoner i Honorato Sureda
11 de desembre de 1935
Honorato Sureda Hernández, José María Conrado Conrado, Salvador Beltran Font, Francisco Durán Llabrés, Nicolás Garau Garau, José Cotoner Verí, Gabriel Montaner Massanet, Miguel Font Jaume, Joaquín Puigdorfila Rosselló, Francisco Pérez Sánchez, Manuel Gaviria Martin, Leocadia Oliver Jaume, formen part de la Junta de Renovación Española.
12 de desembre de 1935
Cultura Obrera reprodueix els textos dels discursos del míting confederal de la CNT al Teatre Balear.
15 de desembre de 1935
El ple del comitè provincial de les Joventuts Socialistes, que es celebra a Manacor, acorda l'expulsió dels reformistes proposada per Mateu Nadal, i fer possible l'ingrés del PSOE a la Tercera Internacional.
15 de desembre de 1935
Fundació del Partido Agrario. Buenaventura Rubí Rotger, José Casasayas Pizá, Juan Massanet Moragues, Antonio Rigo Sagrera, Bartolomé Simonet Cañellas , Pedro Lucas Ripoll Oliver i Pedro Servera Roca formen part de la seva junta.
1936-
Publicació del “Catecismo anticomunista”, obra del canonge Andrés Coll
Gener de 1936
Constitució d' un comitè d´enllaç del PSOE,ERB,PCE,UR,PRDF,POUM,JJSS i JJCC.
Deixa de publicar-se el setmanari SOTANA ROJA.
Gener de 1936
Magdalena Rullan Vives, cap de la Secció Femenina de Falange. Era la mare del també falangista Jaime Real. Dolores Alemany Alomar era la tresorera. Altres dirigents van ser Enriqueta Castro Pinto, Concepción Batle de Espejo, Esperanza de la Monja, María Luisa Ramonell, Carmen Ramírez i Francisca Ramírez.
Luis Zaforteza, president de Acción Popular Agraria (antiga Unió de Dretes)
16 de gener de 1936
La tirada de "Nuestra Palabra", periòdic estalinista, arriba als 1700 exemplars.
19 de gener de 1936
Intent de miting de Falange Espanyola a Manacor,suspès per l´oposició esquerrana.
22 de gener de 1936
Míting del Partit Comunista al Teatre del Pont d'Inca. Intervenen: Miquel Llabrés Garcia, Jaume Canyelles del Pla de Na Tesa, Ateu Martí i Aurora Picornell.
23 de gener de 1936
Míting de Francesc Carreras (ERB) a Santanyí.
25 de gener de 1936
Surt el diari de les esquerres, "República" amb 4 pàgines, impulsat per Esquerra Republicana i la Federació Socialista Balear.
El mateix dia apareix el diari nocturn d'esquerres "Antorxa" .
28 de gener de 1936
Es decideix la candidatura del Front Popular: Alexandre Jaume i Antoni Gomila, socialistes; Bernat Jofre i Fracesc Carreres, per Esquerra Republicana, i Antoni Amer per Unió Republicana.
Febrer de 1936
Apareix Cultura Social, revista de la Federació Obrera d'Hoteleria.
2 de febrer de 1936-
Acte de la Falange a Manacor. Hi parlen Alfonso Zayas, Antonio Nicolau i Juan Riera.
9 de febrer de 1936
Acte de Falange a Campanet- Hi parlen Sebastián Alcover Bennassar, cap local, Antonio Nicolau, Roig, cap local de Sa Pobla, Nestor Gallego i Alfonso de Zayas.
Febrer de 1936
Juli Quintero refereix les raons de l'abstenció de la CNT en relació a les eleccions polítiques, i les fonamenta en que tant l'esquerra com la dreta havien intentat ofegar el sindicalisme confederal, i en que la intervenció del proletariat en al lluita política era un error.
Juli Quintero optava per formar un bloc revolucionari amb la UGT sense interferències del Partit Socialista.
Manifestava també que la lluita revolucionària seria ievitable perquè en cas de victòria de les esquerres l'actitud de la dreta seria inurreccional.
Febrer de 1936
Fundació de Falange a Sencelles per 11 membres dirigits per Antonio Bennàssar Oliver.
16 de febrer de 1936
Franco intenta obtenir la declaració d'estat de guerra després del triomf del Front Popular.
A les Balears, les dretes aconseguiren els set escons amb un total de 91.723 vots contra els 58.597 vots de l'esquerra.
19 de febrer de 1936
El tinent de les forces de seguretat, Pujolà, apallissa l'obrer Antonio Guerra, el qual va resultar ferit al cap. Davant les protestes de la multitud, la Guàrdia Civil fa ús de les armes i quatre persones resulten ferides: l'obrer Angel Galante resulte ferit greu. Els socialistes demanen la destitució i judici al tinent Pujolà.
22 de febrer de 1936
Manifestació multitudinària en memòria del primer aniversari de la mort del socialista Llorenç Bisbal.
Surt per darrera vegada el periòdic "Antorxa"
24 de febrer de 1936
El Partit Comunista demana al Front Popular :
-L'expropiació dels béns dels causants de les crisi del Crédit Balear i del Banc Agrícola.
-Accions contra el augments de les tarifes de la Transmediterrània.
-Augments salarials per als obrers ferroviaris.
-Readmissió dels acomiadats a causa de les represàlies preses per l'antiga comissió gestora de Ciutat i la Diputació Provincial.
-Posada en marxa de programes d'obres públiques per fer frot a l'atur.
-Alliberament d'impostos per als petits comerciants.
Març de 1936-
Els falangistes s'entrenen militarment a Vallgornera Vell , Sant Martí de Vilafranca i Son Vivot d'Inca.
1 de març de 1936-
Decret obliga als patrons a readmetre als obrers acomiadats arrel de la revolució d´octubre.
8 de març de 1936
Acte de la Dona antifeixista amb la intervenció d'Aurora Picornell i d'Antònia Pascual.
14 de març de 1936-
La Direcció General de Seguretat ordena la detenció de la Junta de la FE de las Jons. Falange Espanyola il·legal.
14 de març de 1936
Ple del Comitè Provincial de les Balears del Partit Comunista. Joan Vidal fa un informe en relació al periòdic "Nuestra Palabra".
20 de març de 1936
Clausurat el local de Falange a Palma.
28 de març de 1936
Fundació de l'Agrupació Socialista a Santanyí.
1 d'abril
Alfonso de Zayas convidat a la Casa del Poble.
Abril de 1936
La redacció de "Nuestra Palabra", periòdic comunista, es trasllada al carrer Arc de la Mercè 9, 1r., cantonada del carrer Josep Anselm Clavè de Palma.
9 d'abril de 1936
"Nuestra Palabra" núm. 130, es queixa de la censura que aplica el Governador civil, i que en canvi "el portavoz de esa enmohecida "moral cristiana", covachuela de invertidos y violadores de menores, que se titula "Correo de Mallorca" no sufren en lo más mínimo los rigores del censor.
9 d’abril de 1936-
Fundació de la delegació de Costitx de Falange Espanyola.
9 d'abril de 1936
Detingut el falangista Néstor Gallego Caparrós i empresonat al castell de Sant Carles.
10 d'abril de 1936
Detinguda la Junta de Mando de Falange.
11 d'abril de 1936-
Alliberats els falangistes detinguts.
11 d'abril de 1936-
Francisco Oleza Rossiñol cap del SEU, Juan Barbarà Puig cap de premsa.
13 d'abril de 1936
Falangistes col·loquen una bandera a l'estàtua del rei Jaume I a la plaça de Joanot Colom (ara Espanya).
14 d'abril de 1936
El tinenet coronel Garcia Ruíz amenaça en retirar-se de la desfilada commemorativa si les autoritats no permeten que hi sigui el bisbe.
El
16 d'abril de 1936
Empresonats els falangistes Jaime Jaume Rosselló, Bartolomé Oliver, Miguel Mulet, Miguel Rosselló, Prohens, Sastre, Jaumot, Fuster, Llull, Juan, Llinás, Martí, i Oliver, manacorins, fins el 2 de maig.
17 d'abril de 1936-
Topada de falangistes i gent d'esquerra a Cort.
17 d'abril de 1936-
Nova detenció de la Junta de Mando de Falange, i els caps locals que són empresonats al Fort de Sant Carles.
18 d'abril de 1936
Partidaris de Largo Caballero ataquen a Jaume Garcia, del corrent més dretà del Partit Socialista, en el Tercer Congrés de la Federació Socialista Balear.
23 d'abril de 1936
Es detingut Juan Barbarà Puig, cap de premsa de la Falange, durant una setmana.
24 d'abril de 1936
Dimiteix el batle d'Inca Miquel Beltran Planas. Pere Pau Capó Cantallops (ERB), nou batle.
Maig de 1936-
Néstor Gallego, falangista, redactor d´"Aquí Estamos" que apareix per primera vegada i és de distribució clandestina.
1 de Maig de 1936
La Falange de Santa María es reuneix a l´ermita de Son Seguí: Miguel Colom Capellà, és el seu dirigent.
1 de Maig de 1936
Àngel Palerm de Formentera participa al Congrés de la CNT de Saragossa.
2 de maig de 1936
Alliberats els falangistes manacorins que estaven empresonats.
8 de maig de 1936
Pluges: 96 litres per metre quadrat a Algaida i 89 a Son Manyes, Consell.
11 de maig de 1936
Joan March Ordinas torna de l'exili a Mallorca.
23 de maig de 1936
Publicació del "Aquí estamos" de Falange.
25 de maig de 1936
Detinguts Gregorio Barceló, rector de Montuïri, Pedro Maria Torrens, vicari i sis joves d'Acció Popular per haver romput el rètol de la plaça de la República.
30 de maig de 1936
L'antiga direcció burocràtica i moderada de la Federació Socialista Balear recupera el seu protagonisme perdut davant els partidaris de Largo Caballero, i disposa del control del partit.
Boloqui
4 de juny de 1936-
Atemptat contra la Casa del Poble a Palma amb el resultat de 6 ferits. Detinguts Francisco Bosch Colom i Guillermo Meyer en relació a l'atemptat. Canuto Boloqui Álvarez, falangista asturià va participar en la fabricació de l'explosiu.
5 de juny de 1936.
La UGT i la Confederació Regional del Treball convoquen una vaga de 24 hores en resposta a l'atemptat contra la Casa del Poble.
Assalt obrer als locals de les forces ultradretanes Centre Tradicionalista, Acción Popular i Renovación Española.
Les esglésies de Santa Fe i Sant Jaume sofreixen incendis. Joan Mesquida Galmés va llançar un petard a l'església dels Dolors de Manacor, per l'actitud ultradretana del seu rector.
Els manifestants demanen al governador Isidro Liarte l'empresonament dels dirigents falangistes, la clausura dels seus locals i la retirada de la seva premsa, però el governador no va saber actuar amb la contundència necessària i la seva indecisió possibilitaria l'alçament que vendria un mes i mig més tard.
10 de juny de 1936-
Creació d'un Tribunal Especial de responsabilitats polítiques.
13 i 14 de juny de 1936
Congrés Extraordinari de les Joventuts Socialistes de les Illes Balears
19 de juny de 1936
Alfonso de Zayas posat en llibertat.
Juny 1936
Jaime Mulet, inspector de la Primera Línea de Falange.
