Any 1970
L'any 1970 en la memòria
L'any 1970 va ser per a mí un any molt crític. L'any del canvi. Estudiava aleshores un curs introductori a la Filosofia, després d'aprovar el preuniversitari quan poc abans d'arribar la primavera m'aplegà el prior i em convidà a deixar els estudis i a ajudar al meu pare i a la família professionalment com a manobre. Aquell impresentable, ara frare neocatecumenal, poc temps després va exigir al meu pare, picapedrer, 25.000 pessetes si volia obtenir la cartilla d'escolaritat, tot un abús que mon pare , en la seva ignorància, va acceptar pagar. Després de mitja vida intern es feia difícil canviar, i encara més en una Ciutat on només habitava els dissabtes i diumenges cada quinze dies, i en el temps de vacances.
D'entrada vaig decidir mantenir els meus estudis a l'Aliança Francesa. Un certificat de l'Institut Français de Barcelone, vinculat a la Universitat de Tolosa de Llenguadoc amb data de juny de 1970 em recorda el meu pas per aquella escola. El certificat és del tercer any. En aquells anys a l'Aliança Francesa vaig conéixer Bernadí Company i Eusebi Riera, antifranquistes. La meva preocupació en aquell moment era trobar feina, però, llevat dels estudis, no sabia fer res més, així que un bon dia de primavera vaig començar a treballar en una obra propera al mercat del Camp Redó que feien els Poquet, i per sort només hi vaig durar mig dia perquè aquell mateix dia m'oferiren un lloc de treball com a auxiliar administratiu en la oficina d'una fàbrica de vi. Vaig començar que guanyava 3500 pessetes al mes, i vaig haver d'aprendre ben aviat a manejar una màquina de comptes corrents. A l'oficina no ens deixaven fumar i feiem jornada de matí i horabaixa, excepte els dissabtes que només treballàvem el matí. A l'hora de berenar, hi havia operaris que tiraven miques aposta i tot seguit compareixien un munt de ratolins. Mai no vaig veure un gra de raïm a la fàbrica, però si que arribàven camions procedents de Xeste, Jumilla i Utiel, i després s'embotellava. Moltes vegades els repartidors ens tornaven les botelles que mostraven en el seu interior objetes impropis del comerç del vi, i en teniem una bona col·lecció en exposició. Un dels administratius ens mostrava les primeres revistes pornogràfiques, que un pilot li feia arribar, quan aquí veure un bikini en pantalla podia considerar-se un excés. En la fàbrica, els dies que els homes del "Movimiento" convocaven actes d'adhesió "patriòtica" al franquisme, com les relacionades amb el Procés de Burgos, solien baixar les portes metàl·liques i continuàvem fent feina a l'interior, perquè per als empresaris no eren aquelles les seves prioritats.
Calvià tenia 4.385 habitants de dret. La població activa agrària de la Serra de Tramuntana era de 4.251 persones. Esporles tenia 231 persones en el sector primari, Sóller 584 i Bunyola 152.
Francisco Company Bauzá és el nou batle franquista de Sant Joan. Guillermo Cerdà Sabater és el batle franquista de Pollença.
Alejandro Vidal posava la veu al servei de Radio Juventud, emissora del Frente de Juventudes franquista
Antonio Cirerol era tinent de batle de l'Ajuntament franquista de Ciutat i gràcies als pactes de l'esquerra amb el franquisme es va reciclar a la "democràcia" on va ocupar importants càrrecs institucionals.
Mariano Fernández Gavarrón era el capità general de les Illes Balears. Juan Llop Pelegrí era el cap del Regiment Mixt d'Artilleria 91.
Miguel Vaquer Melis era diputat provincial del franquisme i amb la "democràcia" va ser regidor de Sant Llorenç.
Gener
de 1970- Submarinistes treuen 49 ampolles de mercuri de l'embarcació
"Albatros" enfonsat en el Riu de Sa Fusta (Port de Manacor)
Mor Joan Garí Serra de Porreres en accident laboral a la cantera de Son Grau.
La Diputació provincial aprova una despesa de 3.849.300 pessetes per a la millora de la carretera de Llucmajor a S'Estanyol.
5 de gener de 1970 Mor Max Born
7 de gener de 1970 Suspesos de feina 800 miners d'Hunosa.
9
de gener de 1970 - Mor a Sabadell Alfonso de Zayas Bobadilla, dirigent
falangista, responsable de la violència acarnissada practicada pels
alçats en favor de la dictadura de dretes a Mallorca.
Lorenzo
Villalonga obté el Premio Nacional de Literatura Narcís Oller. Formaven
part del jurat Luis Maria Ansón i Gabriel Fuster Mayans (Gafim). 15 de gener de 1970 Mor Leonel Rugama en combat. 15 de gener de 1970- La Direcció General de Seguretat imposa una multa de 50.000 pessetes al ramader de bous Pedro Salas Garau perquè en la cursa de braus del 5 d'octubre de 1969 celebrada a Barcelona un bou tenia les banyes modificades artificialment.
17 de gener de 1970-Mor Ramon Abadal. 2 de març de 1970- Inauguració de la central d'oficines de Smaya al carrer de Joan Maragall de Palma. 9 de març de 1970-banyalbufar obté la declaració de
"paisaje pintoresco". 20 de març de 1970-Actuació de Lluis Llach a
l'Auditòrium. 31 de març de 1970 - Orden por la que se nombra Secretario general del Gobierno Civil de Baleares a don Juan Capó Porcel (BOE 77)
Abril de 1970 Vaga general a Italia 3 d'Abril de 1970-Tanca el cine Actualidades de Palma. 17 d'abril de 1970 Mor William E. Süskind, escriptor El Col·legi d'Advocats de les Illes Balears sol·licita
l'aministia per als presos polítics i socials i l'abolició de la pena
de mort.
maig de 1970 Dimiteix Rafael Villalonga Blanes, president de la Diputació Provincial de Balears
4 de maig de 1970- José Alcover Llompart, nou president
de la Diputació Provincial franquista. 13 de maig de 1970-S'aprova el pla especial de s'Illot.
4 de juny de 1970 Mor Josep Carner a Brussel·les.
Juliol de 1970 - Llegit a Rebelión (periódico político comunista, nº 5) : De nuevo ha corrido sangre marroquí por orden franquista. Las fuentes marroquíes hablan de treinta y siete muertos y ochenta y tres heridos. La masacre se fraguó cuando las autoridades franquistas quisieron montar para la opinión mundial una farsa en virtud de la cual los sahauríes se manifestaban para apoyar la presencia colonial en su tierra. Cuando una auténtica manifestación se puso en marcha para desenmascarar la fantochada, las tropas coloniales de Franco abrieron fuego con los resultados enun ciados. ........................................ Areílza,
figura que en la actualidad ocupa el candelero de la democracia estilo
Carrillo, una vez más ha confesado abiertamente su política con la
ocasión de la visita de Rogers a Franco, ante la negativa de Rogers a
recibir una comisión compuesta principalmente por Satrústegui,
Ruiz-Giménez, Tierno Galvan y Areílza, éste ha declarado que, además de
proamericanas, las personalidades demandantes lo que intentan es poner
en pie una situación de recambio antes de que el diablo se lo lleve
todo por delante.
De
ahí se desprende la actitud del Partido ante el movimiento de masas,
particularmente el movimiento obrero: maniobras prácticas antiunitarias
mezcladas, eso si, con declaraciones unitarísimas;; despreocupación de
los problemas acuciantes del movimiento; desplazamiento del eje
político desde ese desarrollo hasta el de la mítica mesa redonda.
...............................
7 de juliol de 1970-Els treballadors de la Societat General de Tramvies de Palma demanen 50 pessetes per hora extra, petició que no és atesa. 10 de juliol de 1970-La direcció de la Societat General
de Tramvies de Palma acomiada als treballadors que no volen fer hores
extra. 20 de juliol de 1970 Conflicte laboral a la Companyia de Tramvies perquè els treballadors no cobraven. Inauguració de la Casa de la Vila a santa Margalida. 21 de juliol de 1970- Vaga a la Companyia de Tramvies
de Palma. 28 de juliol de 1970-Aprovació per les corts
franquistes de la nova Llei d'Educació. 6 d'agost de 1970- Es signen amb una durada de cinc anys els Acords Executius de Cooperació i Amistat entre l'Espanya franquista i els Estats Units.
Vaga a Hunosa al pou Maria Luisa
"Los
salarios en lo que va de año, han aumentado en un 16,5% y también la
cifra del año pasado (12%). Se ha creado una espiral salarios—precios
en la que los incrementos do los primeros van por delante." (lnforme
del Consejo Superior de las Cámaras Oficiales de Comercio, Industria y
Navegación de España sobre la coyuntura económica. Octubre 1970
-Boletín de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación de Barcelona.
Octubre 1970. Pag. 605).
6 d'octubre de 1970- Anwar al Sadat succeix Nasser 16 d'octubre de 1970-Explosió d'un artefacte a les oficines de Ràdio Nacional i Televisió Espanyola al passeig de Gràcia núm. 1 de Barcelona. Fet atribuït al Front d'Alliberament de Catalunya.
Llegit a "Adelante", periòdic de la Joventut Comunista Ibèrica, vinculada al POUM, del gener de 1971:
19 d'octubre de 1970 Mor Lázaro Cárdenas expresident
mexicà
|