"Maria Antònia Munar és un problema que tenim ben assumit", em diu un alt càrrec del Govern. "No podem mudar la seva forma de ser. En aquest sentit no hi ha res a fer. Ella és així i punt. Fins i tot Gabriel Canyelles va fracassar en l'intent de tenir-la controlada. Tampoc funcionà la provatura de fer-la desaparèixer del mapa polític".

En aquesta versió (oficial) de la pel× lícula, UM i Maria Antònia Munar acompleixen el paper de llevar vots per la dreta al PP i, de rebot, amb l'especial "nacionalisme" de la presidenta, es prova, mitjançant tot tipus d'operacions i amb l'ajut de la "nostra" extrema dreta antiprogressista (el nou falangisme racistoide que dóna suport a determinades declaracions lepenianes), segar l'herba davall els peus del PSM. Les girades a la dreta de Munar no preocupen gaire a un sector de l'esquerra oficial, ja que, per a aquests dirigents, tot forma part de l'estratègia del Pacte (llevar vots al PP). Recordem també, malgrat sigui de passada, que els "teòrics" del PSOE sempre han considerat el PSM un enemic a batre. El PSOE sap a la perfecció que els zapateristes no poden créixer a pobles mentre es mantengui viu i potent el nacionalisme d'esquerres. (Miquel López Crespí)

 

Un article de l'any 2001

El futur del Pacte de Progrés: dues versions

 

Miquel López Crespí, escriptor

http://www.mallorcaweb.net/lopezcrespi/

 

 

Per a la gent de més confiança d'Antich, per als teòrics de la "quarta via", el Pacte funciona a la perfecció seguint un intel× ligent guió dissenyat entre Maria Antònia Munar i Francesc Antich l'any 1999. Els grups esquerrans i ecologistes (EU-Els Verds, PSM-Entesa Nacionalista, progressistes...) serien els convidats de pedra de l'operació. La seva missió seria fer bonda i dir que tot marxa bé. Si exceptuam els empresaris del camp (en una primera endemesa) o d'hostaleria (ara mateix) i alguns intel× lectuals despistats i col× lectius ciutadans "no suficientment informats", la societat de les Illes ha entès a la perfecció el missatge progressista. El PP no augmentarà el percentatge de vots i l'any 2003 hi haurà una repetició del Pacte de Progrés. Els únics "petits problemes" serien les geniades de Munar (qui ho pot negar?), que a vegades dificulten el normal funcionament de la vida política illenca. Però si exceptuam els nirvis de la presidenta, les contradiccions internes d'UM, les ganivetades per l'esquena del tipus de la moratòria ("robada" a Manolo Cabellos, com expliquen molts dirigents del PSOE), tot va a la perfecció. Els contactes (com ja digué en el seu moment Mateu Morro i ningú no ho volia creure) entre Antich i Munar són continus i correctes. Si no fos pels rampells de Maria Antònia, les ganes esbojarrades que té la presidenta de sortir en primera plana en tots els mitjans de comunicació, la cosa seria una bassa d'oli. La presidenta, molt viva, quan pot s'aprofita d'alguna idea del Govern (la moratòria, per exemple) i la llança com un míssil incontrolat contra els socis del Pacte per tal de quedar ella com una reina, el polític més intel× ligent de les Illes.

"Maria Antònia Munar és un problema que tenim ben assumit", em diu un alt càrrec del Govern. "No podem mudar la seva forma de ser. En aquest sentit no hi ha res a fer. Ella és així i punt. Fins i tot Gabriel Canyelles va fracassar en l'intent de tenir-la controlada. Tampoc funcionà la provatura de fer-la desaparèixer del mapa polític".

En aquesta versió (oficial) de la pel× lícula, UM i Maria Antònia Munar acompleixen el paper de llevar vots per la dreta al PP i, de rebot, amb l'especial "nacionalisme" de la presidenta, es prova, mitjançant tot tipus d'operacions i amb l'ajut de la "nostra" extrema dreta antiprogressista (el nou falangisme racistoide que dóna suport a determinades declaracions lepenianes), segar l'herba davall els peus del PSM. Les girades a la dreta de Munar no preocupen gaire a un sector de l'esquerra oficial, ja que, per a aquests dirigents, tot forma part de l'estratègia del Pacte (llevar vots al PP). Recordem també, malgrat sigui de passada, que els "teòrics" del PSOE sempre han considerat el PSM un enemic a batre. El PSOE sap a la perfecció que els zapateristes no poden créixer a pobles mentre es mantengui viu i potent el nacionalisme d'esquerres.

En aquesta línia interpretativa tampoc no serien gens preocupants els contactes UM-PP, els sopars a Palma o a Madrid amb Jaume Matas i importants càrrecs del PP, les reunions amb les més altes instàncies de l'Estat espanyol, els acords que es diu que ja té UM amb Aznar. Tot això serien "petites anècdotes sense importància". L'entorn del president Antich, la majoria de polítics del Pacte, consellers de l'esquerra oficial, moltíssims directors generals, opinen que l'estratègia pública d'acostament de Munar a Jaume Matas és simple gest de propaganda, teatre per a la galeria, una forma més (dins l'estil de Munar) de fer xantatge (xantatge permanent ben assumit per tots els membres del Pacte, per cert) i que l'aigua no arribarà al riu.

Tothom recorda les estretes relacions, l'afinitat que ja hi havia fa anys entre Antich i Maria Antònia Munar quan el primer va ser president de l'àrea de Medi Ambient i Ordenació del Territori del Consell Insular de Mallorca (1997-1999). Va ser en aquests anys quan ambdós establiren unes bones relacions personals que, posteriorment, ajudaren a ordir i consolidar el Pacte de Progrés.

Fins aquí tot correcte. PSOE i UM dirigeixen la nau (amb l'aprovació més o manco silenciosa dels membres de la confraria progressista). Les il× lusions del dos socis són (a part de créixer electoralment en el 2003) aconseguir dessagnar -en vots- tot el que sigui possible PP i PSM. D'aquesta manera es podria anar consolidant el projecte PSOE-UM (i vés a saber si en un determinat moment es podria prescindir de "comunistes" i nacionalistes d'esquerra). Tot és molt senzill: repetir la fórmula de govern UM-PP però d'una altra manera. En lloc de PP-UM, el sistema per a mantnir-se en el poder molts d'anys seria PSOE-UM.

Aquesta és la pel× lícula que expliquen -i que creuen- determinats dirigents del Pacte i sobre la qual es basteixen les "grandioses" teoritzacions que fan referència a "la quarta via". Tots els que estan a recer del poder han estat seduïts per aquesta versió oficial dels esdeveniments (com és ben normal).

Ara bé, determinats sectors de la patronal diuen que l'obra de teatre de la qual som espectadors no segueix aquest guió. Segons la versió d'un sector de la CAEB, Munar ja s'ha cansat de l'actual experiment malgrat les seves excel× lents relacions amb Antich (que ningú no discuteix). La presidenta s'ha sentit estafada, ha tengut massa feina ("una feinada innecessària", matisen) amb això de combatre contínuament Verds i esquerrans (Margalida Rosselló i els ses Parcs Naturals; Fernanda Caro i els "comunistes", que "volen convertit Mallorca en una illa de pobres i plena d'indesitjables treballadors estrangers"; Mateu Morro i el PSM que no cau en cap de les trampes que li ha anat parant en els darrers anys...). Ella, la presidenta, "havia pactat amb un senyor que -deia- representava tota l'esquerra" (paraules textuals de Munar) i ara surten els "pigmeus" (que tenen més vots que UM) exigint, demanant, criticant a tort i a dret.

Maria Antònia Munar, en els seus dinars i sopars amb Jaume Mates (i alts càrrecs del PP, a Madrid), pot ser que ja hagi obtingut totes les garanties que exigia per votar, conjuntament amb el PP, una moció del censura contra el Pacte de Progrés a un any vista. Ara podrien estar-se discutint les contrapartides que Madrid oferiria a UM (que són molt substancioses). Zaplana, que després de la cremada de Rato per la qüestió Gescartera, es perfila com a successor d'Aznar, ja podria estar assabentat d'aquesta operació i haver donat el vist-i-plau oferint les garanties que demanava la presidenta del Consell.

Aquesta és l'altra versió de la pel× lícula que comentam. Quina de les dues interpretacions s'apropa més a la realitat? ¿Els sectors propers al Govern del president Antich que somnien tenir sempre "controlada" Munar (és un dir, evidentment, ja que no hi ha ningú que pugui demostrar hagi "controlat" mai la presidenta!) o la patronal?

S'accepten apostes.

 

Publicat en El Mundo-El Día de Baleares (6-XI-01)