Suïcidi de l'Esquerra revolucionària
Lbc/agost de 2013
L'herència d'una esquerra revolucionària desballestada a partir dels
1980 va quedar al pas del segle XXI pràcticament reduïda al
trotsquisme. Després del naufragi dels verds, ara lliberals conversos,
només algunes organitzacions provinents dels diferents trotsquismes es
situaven a l'espai alternatiu al capitalisme existent, però ben aviat
algunes de les organitzacions s'han suïcidat per l'actitud dels seus
dirigents, gens distintes de les actituds personals dels polítics
institucionals. Aquest és el cas del trotsquisme escocès enfonsat per
el debat que va seguir a l'anar de putes d'un dels seus dirigents, que
va crivellar l'organització en dues. També és el cas del trotsquisme
brasiler en la seva vessant majoritària dins el corrupte Partit dels
Treballadors de Lula, que es va aferrar com una pegellida als càrrecs
institucionals acceptant tot tipus de pactes amb la burgesia i
empassant-se un munt d'atacs contra els drets de la gent treballadora.
El NPA 2009, que era l'aposta renovadora de la LCR francesa, per tal de
bastir una organització de masses , no només no ha superat els vots
conseguits per l'aliança LCR-Lutte Ouvrière, sinó que s'ha enfonsat per
l'oportunisme d'una part de la seva direcció en el suport a Melanchon i
als estalinistes del PCF que donen suport al govern burgès d'Hollande.
Una part substàncial dels ingressats del NPA 2009 i de la dreta
"intel·lectual" de LCR volia fer carrera política institucional o
treballar a l'ombra de les institucions burgeses, i aquest és el mal
que sembla per ara inevitable i ens condueix a valorar molt més com el
sistema capitalista i els seus valors es reprodueixen a qualsevol
organització, per més que es digui alternativa o revolucionària.
A punt del naufragi, els trotsquistes fan una lectura optimista de
qualsevol cosa que es mogui o vagi a l'alça, de manera que Izquierda
Anticapitalista deixa de banda als seus aliats naturals a Grècia que
serien els d'Antarsya per fer costat al que puja , Syriza, un calaix de
sastre massa plural per mantenir-se ferm en una situació com l'actual
que reivindica claretat. El suport a Syriza és sense condicions, de la
mateixa manera que s'aferren sense condicions a les pseudo-revolucions
del món àrab, que no tenen res en absolut a veure amb la lluita pel
socialisme i que no han aportat en absolut un avenç en la
democratització de les tiranies existents que segueixen ben
consolidades en el poder.
Això per força hauria de qüestionar la inversió militant en suport de
causes burgeses que fan les preteses organitzacions revolucionàries des
de fa dècades, oblidant i marginant allò que hauria de ser el seu
objectiu central, la lluita directa pel socialisme, proposta de futur
que no s'atreveixen ni a esmentar, i allò que no s'esmenta no pot
formar part de l'agenda de pròposits.
Tot això em fa concloure que amb l'esquerra que tenim ara mateix, no hi
ha lloc per al progrés i la millora de la humanitat.
L'empirisme ha substituït al marxisme dins bona part de la pretesa
esquerra anticapitalista que s'adhereix sense principis a qualsevol
cosa que es mou.
No es posiciona ni contra l'euro, ni per la destrucció de
l'imperialisme europeu i dona suport fins i tot a les polítiques de
rescat, com en el cas de Portugal. Tot plegat, és evident que aquest no
és el camí.
|