Els nostres talibans es manifesten

El nacional-catolicisme ha sortit al carrer, i ho ha fet gràcies als diners de la ciutadania, de tota la ciutadania, fins i tot amb els diners dels que exclouen. Fa molts anys que viuen dels diners aliens, del robatori practicat des de les institucions en el seu favor. Però això no és pecat dins el seu codi moral.

Són els fills i les filles dels que es van aixecar contra la República per a imposar la violència dels escamots feixistes. Participants actius de la repressió, han viscut  sense manifestar-se contra la pitjor dictadura, sense manifestar-se contra les morts de gent aliena a la política, i en el seu moment van deixar anar sota el pal·li al dictador. Són de la mateixa pasta dels qui donen la comunió a Pinochet, beneeixen el nazi Léon Degrelle,i amonesten als catòlics que estan al costat del poble com Ernesto Cardenal.

Viuen de la comèdia del comerç de Déu sobre la terra, al qual venen en petites dosi en funció dels seus interessos ben terrenals. Si Crist tornés ben segur que els expulsaria del temple  per la seva manca d’amor.

 Tot el que demostren és el classisme en les seves escoles-negoci que viuen en competència deslleial en matèria impositiva i  la xenofobia contra els que no pensen ni viuen com ells, com és el cas dels homosexuals i lesbianes (al temps que, en molts casos ells mateixos  n’amaguen la seva condició).

Allò que ha de fer el govern és tallar els ajuts públics que en cap cas es mereixen perquè els utilitzen contra els drets humans com és el cas de la negació dels drets civils a homosexuals i lesbianes.

Prou de mercantilisme religiós. És hora que visquin del donatius dels seus fidels, i no de la ciutadania en general, per a posar-se en contra de la mateixa.

La lluita contra el fonamentalisme ha de començar a casa nostra. Ara és l’hora.