Socialist Worker

Més enllà dels llums de colors de la decoració nadalenca i de les prestatgeries a vessar de mercaderies als supermercats locals de Kmart, un pot detectar la desesperació a les cares de la gent.

“Tot el que faig és treballar i no m'arriba de cap manera”, diu una empleada d'una àrea comercial a Chicago. Maria anava a comprar amb la seva filla per veure alguna cosa entre les gangues rebaixades en el 50%. Encara va afegir: “Cada any és més difícil arribar a fi de mes”.

No pot ser més obvi: cap ser humà s'hauria de veure obligat a viure amb un salari de 5.15 $ per hora. El desembre, fins i tot els legisladors de l'Estat de Nova York han hagut de reconèixer-ho. Forçats per la pressió d'una campanya pública sobre l'assumpte, els legisladors han votat un increment del salari mínim de l'Estat per primera vegada en cinc anys des dels 5,15 $- l'actual salari mínim federal- fins als 7,15 $ el 2007.

La votació reflecteix el reconeixement- fins i tot entre els republicans que controlen el Senat estatal de Nova York i els vots dels quals van servir per anul·lar el vet del governador George Pataki- de què 5,15 $ a l'hora de salari mínim no és suficient per viure.

Des de 1999, 14 Estats i el Districte de Columbia han votat augmentar els seus salaris mínims per sobre de l'establert pel govern federal. A Florida, el novembre passat, un referèndum aprovat per un ampli marge va augmentar el salari mínim a 6,15 $ per hora. Malgrat la forta oposició del governador Jeb Bush i els seus amics de les empreses locals, més del 71 per cent dels ciutadans de Florida van votar a favor de l'augment. A Nevada, el 68% dels votants van aprovar l'increment.

A més, hi ha 123 ciutats i comtats que tenen lleis sobre salaris vitals que exigeixen un salari mínim en els treballs amb finançament públic, entre ells els contractes que subscriu el Govern o les companyies que es beneficien de subvencions de l'Estat.

(N.T.: Al gràfic es mostra l'evolució del salari mínim des dels anys 60 a 2003, en dòlars reals, és a dir segons el poder adquisitiu en cada moment).

Dos dòlars per hora pot no semblar una gran quantitat de diners però desgraciadament per a Ann Marie Grey, sí ho és. Grey treballa en el McDonalds a Binghamton, Nova York, on actualment guanya 6 $/ hora. Ann va comptar en una emissora de televisió de Nova York que amb el seu diploma acadèmic esperava trobar una feina de 8-10 $ per hora. Al seu lloc tot el que ha trobat han estat salaris mínims. “La meva filla tindrà un bebè”, va afirmar. He de ser àvia i no puc permetre'm comprar el que necessita. El meu fill comprèn la situació econòmica en la qual ens trobem, però vol un anorac i no puc comprar-l'hi.

El cas de dones com Grey és molt freqüent entre els nord-americans que cobren el salari mínim i exerceixen treballs de cambrers, treballadors de tendes de distribució, porters i oficinistes.

La indústria de la distribució té un desproporcionat nombre de treballadors que guanyen o el salari mínim o per sota d'ell. Segons La Oficina d’ Estadística del Mercat Laboral, el 2003, els treballadors del comerç al detall suposen només el 22 per cent de la força de treball però el 62% d'ells es troben per sota o perceben el salari mínim.

En contra del mite que difonen les corporacions nord-americanes, la majoria dels treballadors que reben el salari mínim no són adolescents que treballen per guanyar una mica de diners en sortir de l'escola. Són homes i dones que tracten de tirar endavant les seves famílies. D'acord amb un informe de l'Institut de Política Econòmica (EPI, en anglès) titulat : No és possible arribar a fi de mes: l'augment del salari mínim és des de fa temps un deute, si el salari mínim s'incrementés fins un modest 7 $ per hora, el 72% dels qui es veurien beneficiats per l'augment tenen més de 20 anys.

El quaranta-quatre per cent dels treballadors a temps complet (almenys 35 hores a la setmana), i el 36% de les famílies amb algú treballant que es beneficiarien de l'augment depenen exclusivament del salari d'aquesta persona.

El salari mínim no ha pujat des de fa set anys i és el segon període més llarg en la història del salari mínim en el qual el Congrés no ha estat capaç de prendre mesures mentre els salaris dels treballadors baixaven cada vegada més, ha declarat al Socialist Worker Jen Kern, director del Living Wage Resource Center de la Association of Community Organizations for Reform Now (Centre de Recursos Mínims Vitals de l'Associació d'Organitzacions Comunitàries per a la Reforma Immediata) (ACORN). El 1938, el Congrés va aprovar la Fair Labor Standars Act (Llei del Mercat Laboral Just), per la que s'establia el salari mínim, les 40 hores de treball setmanal i la prohibició del treball infantil al comerç entre Estats. Se suposava que la llei havia d’acabar amb alguns dels pitjors abusos dels patrons durant la Gran Depressió.

L'última elevació del salari mínim es va produir el 1997, quan es va pujar des dels 4,75 $ hora a 5,15 $ en dos anys. En no tenir-se en compte la inflació, el salari mínim ha anat perdent valor adquisitiu cada any.

En les últimes dècades, la diferència entre el salari mínim i la mitjana del que els treballadors guanyen a l'hora s'ha convertit en un abisme enorme. En els anys 50 i 60 el salari mínim federal equivalia al 50% de la mitjana dels sous per hora. En els anys 70, ja era només el 44 per cent, i els 80 i 90, ha baixat el 39 per cent. Avui, la xifra és del 33%.

“Mai no havia estat tan baix des de 1949”, confessa Socialist Worker Amy Chasanov, subdirector de l'EPI. Des de l’any 1971, s'han produït significatius augments del cost de vida, preus del gas, la llet i tots els productes de primera necessitat. Els costos dels recursos necessaris per a cobrir les necessitats bàsiques de la gent han pujat una barbaritat mentre que les persones que guanyen el salari mínim guanyen la mateixa quantitat.

Un treballador amb jornada completa que guanyi el salari mínim guanya a l'any aproximadament 10.700 $, el que significa que està 4.958 $ per sota del que la línia oficial del Govern d'Estats Units considera llindar de pobresa per a una família de tres persones, i 8.138 $ en el cas d'una família de quatre membres. Un treballador que hagués de mantenir una família de quatre persones hauria de guanyar 9,06 $ per hora per superar el llindar de pobresa.

Cal tenir en compte que la línia de llindar de pobresa es basa en una fórmula antiquada dels anys 60 en la que no es tenen en consideració les necessitats que s'han afegit a les famílies en l'actualitat, tals com l'augment de l'assegurança sanitària i els costos de la cura dels nens, així que està desfasada. El salari mínim és molt proper al nivell de la pobresa, i està molt per davall del que és imprescindible per viure” afirma Kern, de l'ACORN. “ Hi ha una enorme diferència entre el que al nostre país es considera el salari mínim acceptable i el que es necessita per a l'aliment humà”. És per això que no resulta sorprenent que molts dels que guanyen el salari mínim acudeixin a programes d’assistència alimantària d'aliments i a albergs per a gent sense llar.

Ellen Christmas, gerent del programa del rebost d'aliments a Grand Rapids, Minnesota, afirma que el percentatge de gent que depèn d'ella per alimentar la seva família ha augmentat al voltant d'un 25% a l'any en els últims quatre anys. El quaranta per cent d'aquestes famílies tenen almenys una persona que treballa, deia al Grand Rapids Herald-Review. “Es trist veure gent que acudeix a nosaltres amb el seu uniforme de treball”, declarava Christmas.” Si vostè és mare soltera i percep el salari mínim no pot cobrir les seves necessitats per si mateixa”.

Segons un informe d’America’s Second Harvest de 2001, quatre de cada deu llars dels que reben ajut alimentari d'emergència d'organitzacions assistencials, rebosts d'aliments i albergs, té com a mínim un adult que treballa en la família, i d'ells el 17 per cent ho fa en jornada completa. D'acord amb un altre informe de la Coalició Nacional per a Habitatges de Renda Baixa, la mitjana de lloguers- que s'estableix a cada comtat sobre el cost de lloguer d'un habitatge de dues habitacions amb les rendes establertes al mercat just- és de 13,87 $ per hora, la qual cosa equival a gairebé tres vegades el salari mínim federal.

Les dones i les minories són els grups més afectats pel salari mínim. “A principis d'aquest any, estudiem com afectaria una pujada del salari mínim que establís el Govern federal si arribés als 7$”, deia Chasanov. “ Les nostres estimacions van ser que al voltant de 7,4 milions de treballadors es beneficiarien i d'ells el 64% serien dones”.

I mentre els treballadors afro-americans suposen només l'11% de la força de treball, les persones a qui afectaria l'increment del salari mínim serien al voltant del 15%. Els Hispans són el 13% de la força laboral però d'ells el 19% es beneficiaria de qualsevol pujada.

Polítics com el governador de Califòrnia, Arnold Schwarzeneger, que va vetar una augment del salari mínim a començaments d'aquest any, declaren que s'oposen a aquesta llei perquè portaria la “destrucció de llocs de treball”. El seu raonament es basa en què pujar els salaris obligaria a les empreses a acomiadar treballadors.

Tanmateix, hi ha estudis que demostren que no és així. Un realitzat el 1998 per EPI analitzava l'impacte de l'últim augment del salari mínim de 1996-1997 i, al contrari va arribar en la conclusió que el mercat basat en el salari mínim funcionava millor del que l'havia fet en dècades. Cap altre estudi recent de l'Institut de Política Fiscal, relatiu a la situació del salari mínim, no va trobar evidència dels efectes negatius per a l'ocupació en les petites empreses.

Aquest any, l'EPI va intentar reunir a la seva pàgina d'Internet els noms d'economistes que es mostressin favorables a l'augment del salari mínim i van quedar sorpresos quan es van trobar que, gairebé de forma immediata, 562 economistes es van afegir a la llista.

La realitat és que gent com Schwarzeneger i els seus amics de la Casa Blanca volen esprémer cada centau dels treballadors, bé sigui reduint els beneficis de les hores extres o bé obligant-los a malviure amb salaris de pobresa. Més que mai, és evident que els treballadors no poden sobreviure amb 5,15 $ a l'hora, i es veuen obligats a fer-ho.

Abandonats pels Demòcrates

Mentre Estats com el de Nova York està assumint la responsabilitat en aquesta matèria i ha elevat el salari mínim, la Casa Blanca té altres plans.

En lloc d'augmentar-lo, l'administració Bush està plantejant en realitat, una proposta de permetre als Estats una major flexibilitat sobre el salari mínim. Si un Estat que té ja establert el salari mínim de 5,15 $ vol sumar-se als futurs increments federals, l'Administració hauria de donar-li la seva benedicció.

I molts Estats no deixarien d'aprofitar aquesta possibilitat. Existeixen ja set Estats que no tenen establert el salari mínim i dos el salari mínim dels quals és molt més baix del federalment establert.

La Llei Kennedy per un Salari Mínim Just de 2004, proposava un modest augment fins als 7 $per hora per a 2007.

La proposta legislativa va obtenir el suport de John Kerry i John Edwards però no es va saber res de l'assumpte a la seva campanya presidencial. Durant la campanya electoral ells rarament- si és que ho van fer- van parlar d'elevar el salari mínim de la gana.

Una enquesta recent del Pew Research Center indica que el 77 per cent dels nord-americans aprova l'augment del salari mínim. De la mateixa manera, l'èxit de les votacions sobre el salari mínim a Florida i Nevada mostra el potencial suport a les mesures d'augmentar el nivell mig de vida dels pobres i de la classe obrera nord-americana.

Tanmateix, els Demòcrates mai no ho van assumir a la seva campanya per derrotar Bush. Kerry estava massa ocupat en pregonar els seus plans per a tirar endavant l'economia mitjançant la reducció d'imposts a les corporacions, i assegurant als grans empresaris que ell no era un Demòcrata redistributiu, el que posa de manifest la llunyania dels Demòcrates de l'opinió pública nord-americana, i la seva proximitat a les grans empreses d'Estats Units. És per això que correspondrà a les organitzacions activistes de base el fer realitat un salari mínim decent als Estats Units.