Els
500 més rics del planeta superen en ingressos a 416 milions de pobres
IAR-Notícies, 08/09/05.
Agencia EFE. Els 500 individus
més rics del món tenen ingressos més importants que els 416 milions de
persones més pobres del planeta, el que reflecteix la desigualtat extrema que
existeix en la distribució de la riquesa, segons l'informe 2005 del Programa de
Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) divulgat el dimecres. Cecilia Ugaz,
assessora principal en polítiques del PNUD, va ressaltar que la pobresa extrema
es va reduir d'un 28 per cent en 1990 a un 21% en l'actualitat, el que en xifres
absolutes representa a uns 130 milions de persones i suposa una de les majors
reduccions de la història, però resulta insuficient en un món en el qual les
desigualtats es mantenen extraordinàriament altes. Per al PNUD, els avanços
han estat parcials i encara una de cada cinc persones, més de 1.000 milions,
viu amb menys d'un dòlar al dia i altres 1.500 milions amb un o dos, pel que més
del 40% de la població mundial forma en la pràctica una "subclasse
global" que cada dia afronta la seva supervivència.
L'extraordinari èxit econòmic d'Àsia oriental, especialment
de Xina, ha marcat luna
encoratjadora tendència en la reducció de la pobresa de les últimes dècades,
que, no obstant això, no reflecteix totalment la realitat. Així, l’any 2001
hi havia en l’Àfrica
subsahariana, 100 milions de pobres més que en 1990 . A l’ Europa Central i
en els països de la ex Unió Soviètica el nombre de persones que viuen amb
menys de dos dòlars diaris va passar de 23 milions en 1990 a 93 milions en
2001. En termes globals, Orient Mig i Amèrica Llatina no van registrar avanços
en aquest front, encara que Uruguai, Xile i Costa Rica encapçalen la llista
dels països en desenvolupament avaluats positivament en la reculada de la
pobresa.
Barbados, Cuba, Singapur i els
Territoris Palestins Ocupats ocupen les següents posicions en l'índex de
pobresa humana elaborat pel PNUD sobre la base de dades recopilades fins a 2003,
per davant de Colòmbia, Panamà i Qatar. Entre els països llatinoamericans en
la llista (Argentina està absent, igual que altra vintena de països en
desenvolupament) figuren també Mèxic (13), Veneçuela (14), Paraguai (17),
Brasil (20), Equador (22), República Dominicana (25), Perú (26), Bolívia
(30), El Salvador (34), Hondures (39), Nicaragua (40) i Guatemala (51). La
classificació de 103 països la tanquen els africans Etiòpia, Txad, Mali,
Burkina Faso i Níger.
L'índex de pobresa es calcula
sobre la base de tres aspectes bàsics per al desenvolupament humà: poder viure
una vida llarga i saludable, tenir accés a l'educació, i mantenir un nivell de
vida digne. Per a amidar el primer factor es pren en compte la probabilitat al néixer
de no sobreviure fins als 40 anys, per a amidar el segon es considera la taxa
d'analfabetisme dels adults i per al tercer es pondera el percentatge de la
població sense accés a una font d'aigua potable i de nens amb pes inferior a
la mitjana de la seva edat. D'acord al primer d'aquests indicadors, Cuba lidera
el llistat amb només un 3,2% de probabilitat de mort abans dels 40 anys, seguit
de Xile (3,5), Costa Rica (3,7%) i Uruguai (4,4%). En l'altre extrem figuren
Haití (34,4%), Bolívia (16%), Guatemala (15,9%) i Hondures (15,8%). Respecte
de la taxa d'analfabetisme, el líder és Uruguai, amb el 2,3%, seguit de Cuba
(3,1%), Costa Rica (4,2%) i Xile (4,3%), mentre que el 48,1% de la població
d'Haití és analfabeta, com el 30,9% de la de Guatemala, el 23,3% de la
Nicaragua i la del 20,3% de la d'El Salvador. Haití té també la pitjor taxa
de la població sense accés a una font d'aigua potable (29%), per davant de
Nicaragua i Perú (19%) i El Salvador (18%), molt lluny d'Uruguai (2%), Costa
Rica (3%) i Xile i Guatemala (5%).
Els països amb menor
percentatge de nens amb pes inferior al terme mitjà de la seva edat són Xile
(1%), Cuba i Veneçuela (amb 4%) i Uruguai, Costa Rica, Paraguai i República
Dominicana, tots amb 5%. El baix pes infantil afecta al 23% dels nens a
Guatemala, al 17% a Hondures i Haití i al 12% a Equador.
El PNUD també va elaborar l'índex de pobresa humana per a 18
països membres de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic (OCDE). Entre ells Suècia va ser el millor avaluat, seguit de
Noruega, Països Baixos, Finlàndia, Dinamarca, Alemanya, Suïssa, Luxemburg,
Canadà, França, Espanya i Japó. Li segueixen a aquest grup de països Bèlgica,
Austràlia, Regne Unit, Irlanda, Estats Units i Itàlia. L'índex de pobresa
humana per als països desenvolupats presa en compte variables diferents al dels
països en desenvolupament: probabilitat al néixer de no sobreviure fins als 60
anys, taxa d'analfabetisme funcional, atur de llarga durada i ingressos menors a
la mitjana