Any 1865 - Paul Marès publica al Bulletin de la Societé botanique de France, un article titulat Aperçu général sur le groupe des iles Baléares et leur végétation,
10 de febrer de 1865 - Nit de San Daniel. Unitats de l'exèrcit espanyol ataquen els estudiants de la Universitat Central de Madrid que a la Puerta del Sol celebraven una serenata en suport al rector Juan Manuel Montalban, cessat pel govern de Ramon Maria Narváez per oposar-se a la destitució dels catedràtics Nicolás Salmerón , Emilo Castelar i altres. La repressió provoca l'alçament de barricades en les que moren 14 manifestants.
12 de març de 1865 - Neix a Palma Antoni Massanet Verd, bisbe de Sogorb.
12 de maig de 1865-Arriba a Palma Napoleó III.
16 de maig de 1865 - Supressió de les justificacions de neteja de sang i conducta política davant els jutges.
24 de juny de 1865. Inauguració de la Plaça de Toros entre el carrer dels Oms i l'actual plaça del bisbe Berenguer de Palou.
5 de juliol de 1865 - Primera pedra del santuari de la Mare de Déu de Portals.
14 de juliol de 1865 - La lògia menorquina Los Amigos de la Humanidad demana al Suprem Consell de França la suspensió de l'autorització a Joan Gomila per a la fundació d'una lògia a Palma. Acusaven Gomila d'estar relacionat amb una associació jesuïta i de sodomia a partir de les declaracions del maçó Camille Descole que intervenia en el procés fundacional.
17 de juliol de 1865-A sant Honorat de Randa hi viuen vuit ermitans. El seu superior és Fra Joan de sant Elies Palau.
Agost de 1865-Epidèmia de còlera a Ciutat.
28 d'agost de 1865-Adolfo García de León Pizarro, governador civil de les Illes Balears.
7 d'octubre de 1865- Socis de l'Ateneu català "Classe Obrera" visiten alguns obrers de Ciutat.
11 de novembre de 1865-Te-Deum pel fi de l'epidèmia de còlera.
23 de novembre de 1865 - Mor del còlera a Palma el caputxí exclaustrat Joan Baptista Martorell Miguel (Ambrosio de Mallorca).
Any 1866
Any 1866 - Es prohibeix el trànsit de carros per carrers estrets com sant Bartomeu,Moliners,Capellers,Font de Na Xona, Carrió,Gater,Tamorer, Set Cantons.
3 de gener de 1866 - Intent de cop d'estat contra la monarquia, promogut per Joan Prim Prats i frustrat per les desercions a Villarejo de Salvanés.
4 de gener de 1866 - O'Donnell sol·licita poders extraordinaris per a la repressió dels insurrectes.
20 de gener de 1866 - El general Prim entra a Portugal on es refugia després de creuar mitja Espanya amb les seves tropes insurrectes.
8 de febrer de 1866 -Surt "El Porvenir" . L'editor era Antoni Garcia Salvà i el republicà Miquel Quetglas Bauzá , redactor.
26 de febrer de 1866-Primitivo Serinyà Raimundo
13 de març de 1866-El governador multa "El Porvenir" perquè havia fet un article polític.
19 d'abril de 1866 - Mor Jaume Conrado Berard.
21 de juny de 1866-Revolta de la caserna de Sant Gil, que incorpora ràpidament a altres centres militars però que és controlada per les forces governamentals. Un total de 66 sergents i caporals rebels van ser afusellats.
29 de maig de 1866 - Cristòfol i Caterina Gomila Moranta de la Torre i sa mare, Francesca Moranta de la Torre Canyelles, venen l’Hort de les Ànimes a Miquel Sales Ponç, per un preu de 4.500 lliures, segons consta en l’escriptura de compravenda atorgada davant el notari de Ciutat Gaspar Sanxo (RP1, 491, 4a).
30 de juliol de 1866- Carlos de Pravia, nou governador civil de les Illes Balears.
Agost de 1866 - Pacte d'Ostende entre progressistes i demòcrates espanyols en l'exili.
15 d'agost de 1866 - El general Prim arriba davant Tarragona des del seu exili a Brusel·les en un nou intent de rebel·lió.
Any 1867
Any 1867-Construcció del passeig d'Es Born i obertura de les Drassanes.
Any 1867-Antoni Blanes Juan finança el retaule de la Puríssima Concepció d'Artà i fa construir un casal.
15 de gener de 1867- El ministre de governació, Luís González Bravo, prohibeix el teatre en català.
25 de juliol de 1867 - Col·locació de la primera pedra de l'església de Calvià.
11 d'agost de 1867 - Mor Antoni Contestí Llompart (Serafín de Llucmajor), caputxí exclaustrat, que va ser vicari i ecònom de Sencelles.
18 d'agost de 1867- El bisbe Miquel Salvà Munar posa la primera pedra del temple de la Immaculada Concepció a santa Catalina, amb donació per part del marquès de la Romana, Pere Caro Álvarez de Toledo, del terreny necessari de la seva finca que estava al costat.
9 de setembre de 1867 -José Garcia de Paredes Losada, capità general de les Illes Balears.
Novembre de 1867-El germà Martin està enfrontat al prior dels ermitans de sant Honorat de Randa, Joan de sant Elies Palau.
Any 1868
Any 1868: S'obre el carrer de sant Elies a Palma.
28 de febrer de 1868- Felip Fuster Puigdorfila, nou governador civil de les Illes Balears.
23 d'abril de 1868 - Mor Narváez.
25 d’abril de 1868, Pere Caro i Álvarez de Toledo arrenda Son Espanyolet a Miquel Canyelles Nadal, de Valldemossa, durant set anys al preu de 900 lliures mallorquines a pagar en tres parts de 300 lliures a l’inici de cada quadrimestre.
2 de juny de 1868 - S'aprova una llei d’Instrucció Primària que delega la tasca de la Inspecció de l'ensenyament a l’Església.
17 de setembre de 1868 - Sublevació de l'esquadra a Cadis, segons els plans de Prim.
21 de setembre de 1868 -José de Reina Frías de la Torre, capità general de les Balears, declara l’estat de guerra.
24 de setembre de 1868-Proclamació de la República de Puerto Rico, després de l'ocupació de Lares el dia anterior pels revolucionaris portorriquenys. Francisco Ramírez Medina és nomenat president.
28 de setembre de 1868 - El general Francisco Serrano, antic amant de la reina Isabel unit a les forces rebels venç al general Manuel Pavia que dirigia les tropes de la reina a la batalla de Puente de Alcolea.
1 d'octubre de 1868 - El general Baldrich, progressista, entra a Barcelona.
"...el pueblo estuvo entregado a sí mismo, cebándose en quemar todos los fielatos, los muebles de los empleados más insolentes de consumos, los coches de Mayol y del visitador Gómez; igualmente quemaron todo el ajuar y demás del comisario Bisquerra, de sus adláteres los empleados de vigilancia, del celador Bueno, de todas las matronas de los fielatos, etc. Al quemar los muebles de Bueno, la tropa que presenciaba arma al brazo estos atropellos, viose precisada a hacer fuego, y cayó muerto un hombre y algunos heridos en el Borne, esquina a la calle de San Jaime."
"Inmediatamente de recibida la noticia del pronunciamiento de
Barcelona, corrieron a apedrear el monumento de la Reina, ensuciándolo
todo y mutilándolo atrozmente, rompiendo estatuas y esculturas.
A las diez de la noche, después de pasada un poco la tormenta, fui a
ver el destrozo, y me constristé sobremanera. Vi la Reina sin corona,
cetro, nariz ni manos, la cara tiznada, una cuerda atada al cuello y
una porción de chiquillos y bargantells, que tiraban de la cuerda, para
derribarla..."
Al día siguiente los chiquillos lograron arrancar la cabeza de la Reina y la pasearon arrastrando por todo Palma; mira si eran niños, que los más al arrastrarla, gritaban ¡viva la Reina!'
En Santa María quemaron el carruaje del cobrador de contribuciones,
e insultaron a Crespí con una cencerrada horrible (no la merecía).
En Sóller quemaron una casa y costó 2 0 0 duros al dueño de ella que no lo echasen a él por el puente abajo. En Inca el administrador Pérez
mató por su mano algunas personas que atropellaban su casa, y está escondido y se ignora su paradero. En Santany se escedieron. En Felanitx fue gravísimo. En Lluchmayor quemaron la casa de Clar con todos sus muebles, ropas, trigos, habas, puertas de ventanas y balcones, etc., sólo quedaron las piedras por ser incombustibles. Lo mismo sucedió en casa del notario Salom y del amo de Son Grauet. Pensaron ir a casa de D. Miguel Salva y Cardell y un amigo les hizo desistir con algún trabajo.
Fueron a otra casa llamada can (ilegible), y la prudencia de cierto cura
que había en la casa pudo conjurar la tormenta que les amenazaba. Aún no ha pasado el susto a la señora Dª Concha, que se hallaba en Lluchmayor y tuvo que pasar la noche escondida con sus criadas en casa de una vecina pobre. Todo se debe al... Reina, que si con tiempo hubiera dejado formarse la Junta, todas estas desgracias hubiera evitado a los mallorquines. Dios le pague esta y otras muchas faltas cometidas, cual merece.
Por si no estás cansado de oír atropellos, sepas que quemaron
todos los documentos y papeles de la Administración de Hacienda y los
de la Aduana, saqueando ésta cual lo hubieran hecho los moros del
Rif".
Any 1868
1 d'octubre de 1868- Marià de Quintana Ramon, nou governador civil.
2 d'octubre de 1868- José López Vázquez dirigeix la Junta revolucionària.
3 d'octubre de 1868- El govern provincial ordena la dissolució de la Junta Revolucionària.Gaspar Moner Valent és el president de la Junta Revolucionària d'Andratx.
5 d'octubre de 1868-El terratinent Jaume Escales Vidal és el batle de Santanyí. El mestre d'obres Antoni Calafell Pujol dirigeix l'Ajuntament d'Andratx com tinent de batle.
9 d'octubre de 1868 - El regidor Gabriel Humbert proposa a l'Ajuntament que s'enderroquin les muralles de Palma. La proposta s'accepta i es trasllada la petició a la Junta Provisional del Govern de les Illes Balears.
20 d'octubre de 1868 - L'Ajuntament d'Artà exigeix a Pere Font dels Olors i Maiol que entregui al dornini públic la placeta dels Olors, en el carrer del Pou Nou, en l'estat en que es trobava, quan es possessiona d'ella, l'any 1859.
23 d'octubre de 1868- Gaspar Moner Valent de la Font és nomenat batle d'Andratx.
31 d'octubre de 1868- Mor Jerònia Boneo Villalonga, esposa de Guillem Ignasi Montis Pont i Vic.
2 de novembre de 1868-Primitivo Serinyà Raimundo, governador civil.
Desembre de 1868-Constitució del Casino Republicà al carrer de les Minyones de Palma.
Desembre de 1868- Els dirigents republicans mallorquíns són :Josep Miquel Trias, Pere Antonio Obrador, Miquel Amer, Gabriel Reus, Andreu Barceló, Jordi Aguiló Cetre, Sebastià Vila, Ignasi Fuster, Eleuterio Quijada, Joan Lluis Oliver, Jaume Sancho, Fèlix Campaner, Francesc Cànaves, Ramon Marià Ballester, Joan Vanrell, Francesc Sodas , Francesc Oliver Berga, Josep Dezcallar, Bartomeu Castelló, Llorenç Muntaner, Miquel Socías, Pere Joan Segura.
Any 1869
Any 1869- Miquel Torres projecta l'església de S'Horta.
Any 1869 - Construcció de la fàbrica de gas.
Gener de 1869- Marià Socies del Fangar Lledó fa desarmar la Milícia Republicana.
2 de gener de 1869- Josep Sancho Sureda és el nou batle d'Artà.
Gener de 1869- En les eleccions generals, Miquel Quetglas Bauzà, del Partit Republicà Demòcrata Federal obté 8.345 vots. Altres candidats republicans van ser Jeroni Bibiloni Llaneras (10.155 vots) , Gabriel Humbert (8.062 vots) i Antoni Vilallonga (7.917 vots) . Ricard Anckermann, pintor, és regidor d'aquest partit a l'Ajuntament de Palma. Formaven part del partit republicà: Jaume Ordinas, Rafel Manera Serra, Pau Mut, Bartomeu Tomàs, Manel Fiol, Pere Rousset (rellotger), Daniel Molina (comerciant), Joan Anckermann (militar), Guillem Malbertí (militar), Ignasi Bonet (militar), Roque Barcia, Eusebio Pascual, Antoni Villalonga Pérez.Guanyaren les eleccions : Carlos Navarro (18.810 vots) Joan Palou i Coll (16.570) Salvador M. de Ory (12.228) i Mariano de Quintana Ramon(11.100), monàrquics de la conciliació lliberal.
Any 1869-Miquel Quetlas Bauzà, publica "La cuestión religiosa".
Any 1869-Ernest Canut compra la primera bicicleta que es coneix a Mallorca.
Gener de 1869 els progressistes en aliança amb els demòcrates moderats obtenen 160 diputats; 65, la Unió Liberal; 60, els republicans; i 30, els carlins.
Febrer de 1869-Manifestació a Palma per la llibertat de cultes.
Revolució de febrer de 1869
Març de 1869-El sector intransigent del PRDF publica "El Rayo".
7 de març de 1869-Apareix el periòdic conservador "La Unión Católica", dirigit per José Maria Quadrado.
13 de març de 1869-Apareix "El Progreso",
5 d'abril de 1869-Mor Isabel Amar de Montaner i de Vilallonga, marquesa del Reguer. El seu fill Jordi de San Simon i Montaner la succeeix..
2 de maig de 1869- Fundació de la cooperativa de consum "El Porvenir", situada al carrer dels Oms amb 139 socis cooperativistes.
18 de maig de 1869-Signatura del Pacte de Tortosa per part dels republicans federals de l'antiga Corona d'Aragó, per a la defensa de la Revolució de 1868, el federalisme i la defensa de les antigues llibertats de la Corona.
23 de maig de 1869- Boda de Jacinto Feliu Ferrà i Francisca Fons Humbert a santa Creu.
18 de juny de 1869 - Regència espanyola del Duc de la Torre, Francisco Serrano Domínguez, antic amant d'Isabel II a la que va fer destronar amb la victòria d'Alcolea sobre les tropes governamentals.
Rafel Manera Serra
Juliol de 1869-A les eleccions municipals parcials els republicans obtenen la majoria a l'Ajuntament de Palma. Rafel Manera Serra és el nou batle.
9 de juliol de 1869-Mor Luis Burgues Zaforteza Borràs. El succeeix Juan Burgues Zaforteza Cotoner.
18 d'agost de 1869- Neix Gaspar Bennàssar Moner en el carrer Vallseca.
10 de setembre de 1869- L'Escola Democràtica Republicana gestionada per Francesc Tomàs Oliver al carrer de Fiol té 40 alumnes.
13 de setembre de 1869-Socias del Fangar declara l'estat de guerra a les Balears.
Octubre de 1869-Arriben a Mallorca 140 presos que havien participat en la insurrecció federal de Catalunya en el navili Vulcano i són empresonats a Bellver. El Casino Republicà de Palma fa una subscripció en el seu ajut.
3 d'octubre de 1869- Valentí Almirall arriba a Palma desterrat amb altres 139 republicans federals..
16 d'octubre de 1869- Tomàs Sánchez Vera, governador civil.
19 d'octubre de 1869- Fugen del seu captiveri al castell de Bellver, Valentí Almirall, Emili Monroig, Pere Costa , Salvador Alfonso, i Inocente López, llibreter gràcies a l'ajut dels maçons, dels que formaven part.
31 d'octubre de 1869 - Jordi Font, vicari de S'Arracó reclama les claus de l'oratori de sant Telm que va deixar a l'Ajuntament tres mesos abans sense devolució.
4 de novembre de 1869-Apareix "El Obrero", mitjà d'expressió de la classe proletària.
27 de novembre de 1869-Francesc Mateu Nicolau "Uetam" debuta en el Teatre Principal amb l'òpera "Linda de Chamounix" de Donizetti.
8 de desembre de 1869-Apareix el periòdic carlí "El Cruzado".
17 de desembre de 1869-Els monàrquics constitucionals treuen al carrer el periòdic "El Observador"
