Any 1595

L'any 1595 es funden els ministrils.

L'any 1595 Joan Baptista Binimelis Garcia acaba d'escriure la Història del regne de Mallorca.

L'any 1595-Gaspar Gener II obra la imatge de la Mare de Déu Morta, dita també la Mare de Déu de l'Assumpció de Santa Maria del Camí.

Any 1595-Els sabaters de Ciutat obrin una adoberia pròpia al carrer de Brossa en rivalitat amb els assaonadors i blanquers.

Any 1595-Fra Pere Camps és el prior de Sant Vicenç de Manacor, i Miquel Ballester sotsprior.
Binimelis diu que Manacor tenia 5500 habitants.

El 20 de gener de 1595 Ferran Sanoguera, nou virrei, arriba a Mallorca.

16 de març de 1595-Publicació de la crida del virrei Ferran Sanoguera que estableix la revocació de guiatges, la prohibició d'extraure or i argent de Mallorca, obrat o en moneda que superi el preu de vuit escuts, la prohibició del canvi de moneda mallorquina...." No sia persona alguna qui gos ne presumesca traure o fer traure del present Regne ferments, xexas ordis, civades, favas. guixas. ciurons, llentias ni altras qualsevol manera de grans ço es blat, xexa, ordi. civada"..."no sia persona alguna que gos ne presumesca traure del present Regne figues ni alguna manera de fruytes sequas, garrofas, moltons, ovellas, cabres, cabrons, anyells, bous, vaques, vadellas, porchs vius ni morts, avarias de porch, seu, candeles de seu, ni de cera, capons, gallines, seda obrada o sens obrar, llana, estam fluix o filat, lli fluix o filat o alguna manera de telas, cavalls, mules o altre bestiar mular.."

Contra els bandolers

"...ordena que qualsevol bandetjat qui será trobat sol o en compañía, armat de pedrenyal, arcabus o scopeta, ballesta, llansa o ab ca de ajude, o se proverá ésser anat armat de alguna de ditas armas de qualsevol mida que sian, incidesca en pena de mort natural enchare que no hagués comes altre crim o delicta y en la mateixa pena incidirá qualsevol casolà qui será trobat o constará ésser anat armat de alguna de dites armas en compañía de algun bandetjat o bandetjats"

Contra els que ajuden als bandolers.

"....mana y ordena que ninguna persona per sí ni per interposada persona, gos acullir o receptar en sa casa, alcharia, o altre qualsevol habitatió o altrement en sas possassions. montanyes, vinyas, barracas. covas, garrigas o terres los sus dits bandetjats.
ni donar los mejar, beurer, vestir, camisas, gipons, calsas. sebatas. gorras o sombreros, dinés, armas. pólvora, pilotas ni adobar armas de aquelles enchare que sian sastres, calsaters, sebaters o altres qui viuhen de dit offici ni donar avisos o qualsevol altre favor o ajuda, sots pena de esserlos derrocadas las casas, alcharias o altres habitations y de doscentes lliures applicadores las dos parts als coffrens reals y la tercera part al acusador, donant prova de dita fautoria, ultra que serà tingut secret o sots pena de galera perpetua o temporal, segons la qualitat de la fautoria o de la persona la qual pena de ditas fautorias puga ésser stesa fins a pena de mort natural a arbitra
de Sa Senoria y del Consell Real."

Contra els "aquadrillats"

que ningú gos anar aquadrillat, entenent quadrilla quant seran mes de tres armats de pedrenyals, arcabussos, ballestas o llances de qualsevol mida sian ditas armas sots pena de bandeix del present Regne o de galera per temps de tres anys ultra les armas perdudas, las quals vol Sa Senoria sian del official qui pendrà dits aquadrillats,

"...que ningún casolà gos anar ab bandetjat algú enchare que no porte armas, sots pena de galera per temps de tres anys o altre maior, attes la qualitat de la fautoría."

Llista dels bandejats

Sa llima. Sria. publica per bandetjats y enemichs de Sa Magestat las persones següents: Barthomeu Morey de Valldemossa, Andreu Carbonell, Cerem de Muro, Joan Castanyer als Matarafells, Antoni Stada, Barthomeu Colom, Joan Colom, Jaume Pons, Pere Coll de Sóller, Joan Genovard de Muro, Michel Parelló als Tirasset, Pere Llabrés, Antoni Llabrés, Joan Tarraça, Pere Viver de Incha, Nadal Parelló de Sant Joan, Gabriel Bruyet maior de Pollença, Joan Ginard als Rupià de Artà, Barthomeu Bennasserr, Antoni Vidal, Jaume Vidal, Jaume Albertí de Selva, Joan Rocha de Puigpunyent, Gabriel Bordoy, Joan Bordoy, Michel Forner, Cosme Barceló als Romaguera de Falenig, Llàtzer Prats, Antoni Roix, Joan Bertranet, Joan Crespi, Joanot Rodrigues, Franchesc Fiol, farrer, Michel Crespi, Michel Amengual de la present Ciutat u Pau Sitges..."
Qui capturi a un d'aquests bandejats obtindrà els seus béns o bé 40 lliures. Si són bandejats nous, 25  lliures. Si els que capturen a altres bandejats són delinqüents o malfactors seran perdonats dels seus delictes.

Els capturats en assalt en el camí reial seran penjats davant la seva casa i si no en tenen davant la dels seus germans.

Delictes i penes

"...qualsevol persona qui robarà ninguna manera de bestiar de pel o de llana enchare que no sia sino un cap y sia la primera vegada, incidirà en pena de galrea perpetua o de mort natural y perquè dit delicta sia del tot extirpat, mana Sa Senoria que ninguna persona per sí ni per interposada persona gos vendre ni comprar carn morta si no es en las camicerias públicas..."

"...qualsevol persona qui acordadament tirerá o farà tirar a ningú ab arcabús. pedrenyal. scopeta o balesta de qualsevol mida que sian, axí en poblat com fora poblat, tant de nits com de dia, o serán socios, favorits o cómplices de aquells, aie nafre aie no fafre, encorrega en pena de deu anys de galera si no será seguida mort..."

"...qualsevol qui furterà llenyes, pedres, politxons, fruytes, ortolisses, olives, glans o altres coses semblats, si serà de dia y de lloch no tencat, ultre lo ban y tala, starà quinze dies a la presó y si serà de part tencada, trenta dies a la presó;...."

"...qualsevol persona que roberà qualsevol garbes de qualsevol genero de gra o lins o les mudarà de la garbera de altri a la sua, o furtarà blat o altres grans de les heres o mudarà del munt de altri al munt seu, incidesca en pena de córrer la vila o de star al costell per spay de tres hores o desterro o de galera temporal"

"....qualsevol persona qui fará resistentia ad algún official real, encorregue en pena de correr la vila o de star ligat tres hores al costell o de servir en les galeres per temps de tres anys y si aquell farirá o nafrará o li tirerá en ballesta o arcabús encare que nol feresca, incidesca en pena de mort natural o de galera perpetua o temporal atessa la qualitat del delicte"

"...que ninguna persona gos donar empollada a altra, ni posar almanganada, oli de ginebre o altre immundicia, banyes ni altres coses infamatorias en les portes, taulells o finestres y parts de la casa de altri sots pena per lo qui u fará o fará fer, o dará consell, favor o ajuda o assistirà en dites coses, de correr la vila; de tres anys de galera o altre major o menor, attesa la qualitat de la persona."

"....qualsevol qui dirá al altre: lladre, treydor. cornut, alcauot. puta, bagassa, juheu. xuya. ca. fill de ca, perro, embriach o altres semblants injuirosses verbals, incidesca en pena de estar vuyt dies a la pressó ab una cadena al coll, y de dita pressó no sia extret fins que públicament haje tornat la fama al injuriat, i en cas que dit injuriat sia persona de honor i qualitat, incidesca en pena de estar lligat al costell per spay de una hora"

"....qualsevol que dins la present Ciutat o dins las viles o fora de aquelles fará dita batalla, are sie persona de discretio, are sie minyó, stará quinze dies irremissiblement en la presó, i lo pare de aquell, si es de hedat de quinze anys en avall pagará vint sous, deu per lo official quil pendra i deu als coffrens reals"

"...que ninguna persona del die de St. Miquel de setembre fins a pascua de resurrectio sie trobada per la present Ciutat ab llum i sens llum armat ni desarmat de las sis hores de la nit fins a las deu: i de pascua de resurrectio fins al dia de St. Miquel de setembre de les sinch hores de nit fins a les set sots pena que si será trobat a tal hora d estar en la pressó per spay de quinse dies"

"...que ninguna persona de qualsevol stament, grau o conditio que sia, no blasfeme ni altrament jura lletjament per Nostre Señor Deu per la Sanctissima Verge Maria Señora i advocada nostra, ni per los sancts, sots pena de sinch lliures als coffrens reals aplicadores o de esser los clavada la llengua al costell o d estar ab una mordasa en la boca en lo costell per spay de una hora"

Sexualitat

"...qualsevol alcavot ara sia ab interès, ara sens interès, qui exercirà semblants actes de alcavoteries o donerà lloch en ses cases per dits actes carnals o suffriràn o permetran que ses mullers, filles, netes, nebodes, cusines o criades tinguen actes carnals ab ningú, si tals alcavots seran homens, encorregan en pena de córrer la vila y de desterro perpetuo de tot lo present Regne y per ser difficultosa la prova de dit delicte, declara Sa Senoria que aquell en casa del qual, de nits y a hora recaptada entraran dones desonestes o altrement sospitoses y avesats a semblants actes encare que sia hospital, taberna, casa de revenderia, sia tingut sens altra prova per alcavot o alcavota,"

"...que no sia dona alguna publica qui gos ne presumesca tenir amich rufià ni donar o tremettre diners o altres coses ad aquell per via directa o indirecta, sots pena al rufià de córrer la vila, si es del present regne y si es estranger sots pena de açots, y de sinch anys de galera y a la dona de córrer la vila o de assots si es strangera y de exili perpetuo del present Regne"

"...qualsevol dona ques serà convertida y exida del partit ab nom y motiu de ferse bona, si torneràn al partit o en altra part pera guanyar, insidesca en pena de córrer la vila o de assots si es strangera y de bandeig perpetuo."

"...que no sia persona alguna que gose ne presumesca estar amigada ni tenir concubina alguna en sa casa o fora de casa ans en continent se hajen de apartar après de la publicatió de la present crida, sots pena que si seran casats y seran homens de conditio de cent lliures per cada un applicadores lo ters al acusador y auxili (sic) de la present ciutat, vila o loch per temps de dos anys y si seran de baxa conditió en pena de córrer la vila y de auxili de un any. axi lo hu com laltra per si seran fadrins o solters y serà de conditió incidiran en pena de sinquanta lliures lo terç al acusador y si seran de baxa conditió en pena de auxili a àrbitre de Sa Senyoria."

"...que no sia ninguna persona que gos menjar ni beurer en lo hostal del bordell ni en ningún hostal y taverna que estigué en lo carrer del bordell, ara sia casat ara sia solter, sots les penes en lo capitol precedent contengudes y lo hostaler qui tal permetrà, incidesca en pena de star trenta dies continuos en la presó y de pagar deu lliures de les quals haurà un terç lo acusador o el offícial quils pendrà"

"...qualsevol home casat que serà trobat dins lo bordell si no tendra molt justa causa per la primera vegada incorrega en pena de star quinze dies a la presó y per la segona de estar hi trenta dies y per la tercera de córrer la vila o de ésser desterrat del present Regne per temps de tres anys."

"...que no sia algú qui gos ne presumesca attentar donzella o viuda alguna besant o volent besar o tocant desonestament aquelles encare que sia ab promesa e intent de casarse ab aquelles, sens procehir voluntat expressa de llurs pares o mares o avis o amics, tudors, curadors o altres debaix del poder dels quals stan, sots pena de la vida o de galera perpetua encare que après de dit besar o altre tocament desonest se seguís matrimoni,si será fet dit besament o tocament desonest ab violentia, força o contra voluntat de dita donzella o viuda, y si seran dits actes fets ab voluntat de dita donzella o viuda, pero contra voluntat de sos pares, mares, y altres sobredits,encorregan en pena de deu anys de galera y los que se jactarán de haver bessades o tinguts actes desonets ab dites donzelles o viudes no essent axí la veritat, per arribar a llurs intents de poderse casar ab elles, ab les quals altrement no porien casar, incorregan en pena de sinch anys de galera"

"...qualsevol persona que se jactará o ananará, dirá o affirmará haver ell tingut acte desonest ab qualsevol dona, viuda, cazada o donzella, fora del sobredit fi y effecte de casar se ab elles, sino sols per infamar o desonrar aquelles o a sos marits, pares, mares, jermans o altres parents, o altrement per qualsevol altra causa o respecta, incidescan ara sia ver, ara sia fals, en pena de star una hora al costell o de star trenta dies a la presó y haverse a desdir públicament y tornar la fama o de desterro o de galera per temps de tres anys, attesa la qualitat de la dona, marit, pare o parent..."

"...que no sia persona alguna qui gose ne presumesca de nits ni de dia en dies de festa ni de feyna, jugar a alguna manera de jochs de cartes o de daus dins Ciutat o fora d ella ni tenir en ses cases jochs ni tafureries ni ferdany ni tenir aquells per vendre, sots pena de XXV lliures pagadores lo terç al accusador y los altres dos terços als coffrens reals, declarant empero que los cavallers, ciutadans, mercaders, pugan jugar tant en dies de festa com de feyna a qualsevol manera de joch de cartes, puis no sian joch de cartilla, carta girada, quarentí, gresa o altre joch que
tinga semblança de gresca, ni altre joch de pasar ni ais bueltos, y declara mes avant que les persones de manor stament pugan jugar a qualsevol joch de cartes com no sien deis exceptuáis ni joch de primera o quinóla en lo present capítol en los dies de festa, tant solament après de dits officis divináis, sots la mateixa pena de XXV lliures"

"...que tots los vagabundos que starán sens amo y no traballen en alguns officis dins tres dies après de la publicatió de la present crida se hayen de posar ab amo y treballar ho hajen de buydar la ciutat, vila o lloch ahont starán y dins deu dies de tota la illa, sots pena que si passats dits dies serán trobats sens amo, seis fará correr la vila e incidirán en pena de servir les galeres de Sa Magestat per temps de tres anys."

"....que no sia persona alguna axi home com dona que sia sana y puga treballar y guanyar se la vida que gose de esta hora en avant, anant demanant almoyna per les portes ni per camins y sglesies o altres parts sots pena de ésser tinguts per vagabundos"

"....que ningún hostaler, taverner o bodegoner o altre persona semblant gos ne presumesca de dia ni de nit permeta que en se case menje ni bega ni stiga de dia ni de nit ninguna persona que no sia strangera o passatgera,exceptats trebelladors y menestrals que fasse sa feyna y no sian vagabundos."

"....que no sia persona alguna qui gos cassar perdius, cunills, llebres ni altres género de cassa de ninguna forma ni manera del dia de pasqua de resurrectio fins per tot lo mes de juny inclusive, sos pena de deu lliures y los instruments o cans perduts..."

31 de març de 1595 - Pere Nunís Berard de Santjoan és nomenat dipositari reial.

19 de maig de 1595- Hug Nét és nomenat advocat de pobres.

3 de juny de 1595 - Ferran Zanoguera, nou virrei, pren possessió del govern.

2 de juliol de 1595-Diumenge- "Arnau Pax, ab companyia de altres, ab pensa acordada y diabolich atreviment, sia entrat en la casa de la possesio dita son Arrossa, que es de la vidua Sant Joana, y de alli forcivolment y ab violencia sen hage aportada la Senyora Beatriu Sant Joana, donzella sa filia"

13 de juliol de 1595-Enterrament d'Arnau de Pacs al vas dels Pacs de sant Francesc, fill de Joanot de Pacs, escapçat per la justícia.

23 de juliol de 1595 - L'alferes mallorquí Joan Carles Terrassa mor juntament amb el seu cavall a trets de pistola en un combat a Flandes després de clavar l'estandart en el cos d'un enemic.

31 d'octubre de 1595-Francisco Esquivel, dominic, inquisidor.

10 de novembre de 1595 - Joanot Gelabert és elegit alcaïd de la fortalesa del Port d'Andratx.

14 de novembre de 1595- Mor Pere Orlandis Cotoner, fill de Benito Orlandis, pisà, establert a Mallorca.

14 de desembre de 1595-El rector de Felanitx Joan Torrens insta als jurats perquè en el plaç de tres dies paguin les 10 lliures que deuen a Gabriel Llodrà dels seus treballs en els retaules de sant Salvador.

Any 1596: Forçats a pagar el tall i a un jornal per tal d'alçar el campanar a Sa Pobla.

L'any 1596 finalitza la construcció del bastió d'en Moranta.

Any 1596- El gremi de paraires acorda la construcció d'una saboneria.

L'any 1596 es construeix la torre de defensa de Tuent sota la direcció de l'enginyer Joan Binimelis.

Any 1596-Els monjos de La Real elegeixen abat a Fra Joan Ballester, però l'abat de Poblet tria Onofre Baccio.

18 de gener de 1596-Francesc d'Olesa, donzell de Mallorca dit de Vinagrella, fill i hereu del difunt Rafel d'Olesa, fa donació a Pau Sureda, del dret de lluïr i quitar un censal de 12 ll. 14 s. 5 d. que rebia anualment de la Universitat de Mallorca.

10 de març de 1596 - Col·locació de la primera pedra de la nova església de sant Francesc de Paula (marcada amb el 229) a la costa de la Seu.

20 de març de 1596 -Sentència del Consell d’Aragó que reconeix l’obligatorietat dels mercaders barcelonins de pagar les imposicions del regne de Mallorca.

10 de maig de 1596- Oliver Gual-Desmur i Térmens pren possessió de l'heretat de Miramar (Valldemossa).

4 de juny de 1596-Mor Joanot Peretó que va ser batle reial de Manacor.

3 de juliol de 1596-Els paraires de Manacor i de Pollença es separen del gremi de Palma.

3 de juliol de 1596-El rector de Petra Joan Torrents insta a la confraria del Roser que paguin les 12 lliures que duen a l'imaginaire Cosme Gener.

25 de juliol de 1596 - Aquest dia 8 frares mínims tornen al convent de la Soledat extramurs que havien abandonat per motius de salut l'octubre de 1586. Joan Castanyer és el seu vicari corrector.

25 de juliol de 1596 -"Vuy que contam a 25 del mes de juliol del any 1596 lo honorable balle Anthoni Mayans una y absens ab tots los sis consellers de la parrachia de Calvià per determinatió de conseil conforme se acustuma en ditta parróchia donaren ple poder y sindicat anel sanyer en Joan Simó dit de la Cova perque anas en la Ciutat per obeir els manaments del senyor Visrey a circa dels arcabussos havia se senyoria tatxat pendre la ditta parrdchia obligant ell y obligant en son nom a tota la parrochia si sera menester per a pagar dits arcabussos. Lo balle de Calvià y Consellers". (ARM Audiència lligall XXII, 1.918).

28 de setembre de 1596-Dictis die et anno convocats y ajuntats los honors en Raffell Serra, Guillem Fornari y Miguel Farragut, tres dels jurats, y consellers los honors Salvador Serra Barbera y Demiá Palou y Salvador Ferragut y Cristòfoll Serra de Gayeta y Joan Palou y Joan Amer y Rafell Serra y Guillem Fornari, an els quals fonch proposat per lo jurat en Rafell Serra que donen orde per a fer dinés per a fer huna torra a la isglésia conforme ja sta determinat per tot lo consell que fassa hun tall de sinquanta lliures y que aquells diners no hajen a servir per altre cosa sinó per la obra de la torra.
Més avant fonch proposat per lo jurat en Serra que si seran de perer que puguen forsar de fer anar ha fer feyna a la torre a cada cap de casa hun jornal, y fonch conclus y determinat per tot lo consell que puguen forsar a cada cap de casa de fer un jornal y qui noy voldrà anar que li puguen logar hun home a ses costes.—Testes Jeroni Jener, Joan Mir. (Arxiu Municipal de Sa Pobla-Llibre de Consells (1593-1598))

4 d'octubre de 1596 -Mals en el convent de sant Bartomeu d'Inca que s'afegeixen als causats pels llamps en anys anteriors: "lo gran vent que fai y temporal lo dia de Sant Francesch propessat los arruynà gran part de dit monestir, en que los derrocà molts selles y rompe molts cayrats y casi totes les taulades, per los quals infortunis esta dit monestir casi del tot arruynat"

4 de desembre de 1596-Neix Bàrbara Andreu Malferit (Sor Clara Andreu) a Palma al carrer de la Bosseria.

23 de desembre de 1596 - Per al rescat de Joan Colom,  el seu pare Joanot Colom "Calobra" de Sóller ofereix fins a 300 escuts al genovès Esteva Fàbrega per anar a Alger (ARM, P, R-71, f-56).

Any 1597

Any 1597-Boda de Marc Antoni Cotoner Santmartí Vallobar Bordils amb Joana Olesa de Vinagrella Campfullós, que visqueren en el carrer de sant Jaume en la casa pairal dels Cotoner.

El 10 de març de 1597 un total de 181 forans treballaven a les muralles de Ciutat. El mateix dia s'aproven els capítols dels teixidors de Manacor.

4 de juny de 1597 - Albercutx (Pollença) té 400 ovelles i 50 cabres, Formentor té 310 ovelles i 181 cabres,i  Marina (Pollença) té 116 ovelles i 50 anyells, segons l'inventari de béns de Bernat d'Olesa (ARM, P, S-133. s-f)

16 de juny de 1597- A la torre de Cap Enderrocat, un dels dos talaiers era Joan Vidal i disposava de:

dos mosquets lo hu de posta y lo altre de murada ab sos aparals y dos liures y mitja de pólvora....,30 ballas dels dits mosquets...hun faster per fer los fochs...,dos lansons que diu dit Vidal son seus

als 17 de juny 1597 a huna hora de dia som arribat de Capucorp a la torra del Cap Blanch del terma de Luchmajor a la qual som pujat y e trobat per guarda Jaume Salom y Mateu son fill homo lo hu de 60 anys y lo altra de 20 anys
ítem he trobat tan solament un faster per fer los fochs
ítem un arcabus y dos lansons que diu es seu.

E lo matex dia a 4 horas som arribat a la torra de la Astarella del terma de Luchmajor a la qual som pujat y e trobat per guarda Miquel Mas del dit loch y son fill Hieroni que noy era y diu no tenan obligació de estar los
dos sino de nits, son de edat lo hu de 60 anys y lo altra de 22
ítem e trobat una pesa de artillaria que pesava 7 0 8 quintars ab se
culera y plata forma tot senser y bo
ítem e trobat 16 lliuras de pólvora y 12 balas de la pesa
ítem lo atacador y hun mosquet de murada ab sos aparells
ítem 18 balas y 3 canas de metxa de dit mosquet
ítem hun faster per fer los fochs

E lo matex dia s om arribat a la torra dita la Rabita del terma de Campos a la qual som pujat y e trobat per guarda Guillen Abram homo de 62 anys y son fill Mateu de 26 anys los quals no tenan ninguna manera de armas sino un coltell y una balesta que es de las ditas guardas.

E als 18 juny 1597 som arribat a la Avall de Son Carlar a 3 horas de dia a la torra del Cap de las Salinas del terma de Santanyí y som pujat anaquella y e trobat per guarda Bernat Roig homo de 45 anys y son companyo noy era y diu que no tenan obligatio de residir a la torra los dos sino de nits
Y en dita torra noya niguna manera de armes sino las suas que son dos coltells y dos lanzas y lo faster per fer los fochs.

E lo matex dia som arribat a la torra de Calafiguera del terma de Santanyí y som pujat alt y e trobat Cosme Farrer homo de 35 anys y son companyo noy era y diu dit Farrer no tenan obligació de estar sino de dia lo hu y de nits los dos per pacta ab lo capità y Jurats
ítem e trobat un armaril de ferro ab sos sarnidos y un arcabus que diu es dels Jurats de Santanyí sens ningune manera de monitions.

(Benet Verger-BSAL 1947-1952)

19 de juny de 1597- Els talaiers de la torre de Porto Colom eren Joan Darder i Gabriel Soler. Hi tenien un arcabús i set lliures de pòlvora.

25 de juny de 1597-E lo matex dia a dos horas apasar a la tarda som arribat anal Castel de Polensa anal qual som entrat y e trobat tant solament una dona vella la qual diu te 80 anys y am dit que son marit quis diu Joan Faragut y son fill eran a sagar y e procurat que vinguesen lo qual es homo de 83 anys com diu el matex y son fill de 30 anys y an dit que el no te salari nigu de estar en dit Castel y que la de guardar del modo que li apar y que el a de fer feyna de que ja tinch avisat a V. Sa.ilma.
ítem e trobat en dit Castel una pesa de artilleria de bronso que pesarà 7 o 8 quintars ab ses cararetas bonàs y atacador
ítem dos armaris de bronso ab sos sarnidos y mollos per fer balas
ítem una pesa de artillaria de ferro colat lo qual no pot servir
ítem 10 lliuras de pólvora y 4 balas de la pesa de bronso.

1 de juliol de 1597 - Benet Verger amb companyia de Pere Sanç , va a la torre de sant Elm d'Andratx enviat del virrei Sanoguera i en ella troba els guardians Andreu Mulet i Pere Simó, una peça d'artilleria de bronze en bon estat  amb 20 lliures de pòlvora i sis bales; també va a la torre de na Rabassada d'Andratx on troba els guardians Pere Jofre i el seu fill. En aquesta hi ha una peça d'artilleria en bon estat, dos mosquets, dos arcabussos,dotze lliures de pòlvora i 10 bales de la peça, 10 més de mosquets i altres 10 d'arcabussos; també visita Na Guinovera, torre del cap de llebeig de la Dragonera, guardada per Francesc Socias i Julià Perpinyà. Hi troba una peça d'artilleria de bronze en bon estat, dos mosquets, dos arcabussos, 50 lliures de pòlvora, 14 bales d'artilleria i 24 dels mosquets, una aixada, un fester per fer foc i una alfàbia per tenir aigua. A la mateixa Dragonera visita la torre Pòpia on hi troba l'alcaïd Bernat Jovera i Guillem Jofre, que són els guardians. També disposa d'una peça d'artilleria de bronze en bon estat, tres mosquets de forqueta i un de posta, tres arcabussos, 24 lliures de pòlvora, 16 bales de la peça, 10 lliures de bales de prom dels mosquets i arcabussos, una destral i un fester, tres alfàbies, dos barrils de portar aigua, una romana, una serra, un uixol,martell, tenalles i barrina.

Per acabar visita el castell del Port d'Andratx i troba als guardians Miquel Freixa i Bartomeu Pau, els dos d'Andratx. En el castell hi ha dues peces d'artilleria de bronze en bon estat, dos mosquets de murada i altres dos de forqueta amb 40 bales, quatre arcabussos amb 100 bales, una ballesta amb dos tirs, cinc piques, una aixada i un fester per fer foc, setanta lliures de pòlvora en un barril i 26 bales d'artilleria.

2 de juliol de 1597 - Benet Verger amb companyia de Pere Sanç , va a la torre d'Andritxol enviat del virrei Sanoguera i en ella troba els guardians Joan Jofre i Jan Jofre "Rei", una peça d'artilleria de ferro en bon estat amb 18 lliures de pòlvora i cinc bales;dos mosquets amb una lliura de pòlvora  i un fester per fer focs.

10 de juliol de 1597 - El virrei demana doblers al rei per a les fortificacions projectades, i el Consell de Guerra, mancat de recursos, vol fer ús dels del Reial Patrimoni a la qual cosa s'oposa el Consell d'Aragó.

24 d'octubre de 1597-El príncep Felip (III) confirma els privilegis atorgats a l'Estudi General.

9 de novembre de 1597- Boda de Bernat Cotoner Cavalleria amb Magdalena Rosinyol Gual.

8 de desembre de 1597 - El bisbe Joan Vic Manrique fa donació d'una estàtua d'argent de sant Vicenç Ferrer  amb les seves armes, a la Seu.

18 de desembre de 1597 - Mor Bàrbara Blomberg a Cantàbria, amant de Carlos I i mare de Juan de Àustria.

Any 1598

10 de gener de 1598-Jeroni Garau, prevere i canonge de la Seu de Mallorca, ven i restitueix a n'Elisabet d'Olesa i Tornamira, vídua d'en Domènec d'Olesa, donzell de Mallorca, en nom d'en Francesc d'Olesa i de Vinagrella, clergue, fill i hereu d'en Rafael d'Olesa, el censal de 17 l. 2 s. 11 dn. de Mallorca de pensió anual que es rebia de la universitat de Mallorca i que li havia venut el dit Rafael d'Olesa, pel preu de 285 l. 15 s. i 5 dn. de Mallorca. Jeroni Garau rep també la quantitat de 11 l. 14 s. i 2 dn. de Mallorca per la pensió corrent del censal.

El 20 de gener de 1598 es funda el convent d'observants de Sant Bonaventura de Llucmajor.

2 de març de 1598- Tomàs Torrella hereda la cavalleria de santa Margalida.

17 de març de 1598 - Mor Elianor d'Armadans Palou, viuda de Joanot de Berard Riera Gual de Berard i és enterrada en el convent de sant Francesc.

El 20 de març de 1598 ,dilluns de rams, moren Jordi Sant Joan i Joan Rossinyol en un combat a la plaça de la Seu contra els Anglada que es refugien a Sant Domingo. Un dels Rossinyol, Nicolau, havia parlat malament d'Isabel Anglada, qüestió que va provocar l'enfrontament.

Abril de 1598 - Finalització de les obres de fortificació de l'església d'Andratx.

28 de maig de 1598-Enterren Tadeu Valentí en el vas dels Valentí de la capella del sagrari de sant Francesc.

14 d'agost de 1598-Felip II signa un privilegi que disposa la fortificació dels ports d'Alcúdia .

8 de setembre de 1598 - Bateig a sant Jaume d'Uniça Fuster Net que seria mare del comte Mal, Pere Ramon Saforteza, comte de Formiguera.

11 d'octubre de 1598-Julio Grisso, genovès, mestre de fer obra de terra blanca, ha mudat son domicili en Mallorca ab tota sa casa, muller, infants y familia, y en ella ha fundat dit art que may hi era stat.

29 d'octubre de 1598-Un total de 184 persones de tots els estaments inicien un procés contra el Virrei per no haver respectat els privilegis del Regne amb motiu del funeral de Felip II, quan va voler fer seure als jurats a l'esquerra de l'altar major, quan la seva posició d'acord amb les franqueses era d'estar situats a la dreta de l'altar major. Els jurats disconformes no assisteixen al funeral.

20 de novembre de 1598- Filla de segona categoria. Extret del testament d'Alfons de Torrella de Coanegra que demostra el caràcter del subjecte:

"Mes avant dex a Anna Clara, filla mia bastarda, cinch centes lliures per son viure, de vida sua solament casta, y age de estar a lo que ma muller li dirà y aconsellerà; si donchs si dita Agna volgués esser monja, en tal cas les y dona a totas ses voluntáts, y si acàs ella nos contenta de dit llegat y volgués per qual seuol cause o reo demenar coza alguna a mon ereu, lo que no crech, revoca dit llegat y no li sia donada coza ninguna". (Llibre: "M. 1173", de protocols. A.H.M.)

30 de desembre de 1598- Enterrament de la donzella Joana de Pacs al vas familiar a Sant Francesc.

Any 1599

Any 1599-"Sacro trofeo de Cristo"-Jaime de Oleza Calvó.

Any 1599-Construcció del portal de la Cartoixa de Valldemossa.

Any 1599-Joan Busto és el capità d'Alcúdia i Francesc Despuig el sergent major

L'any 1599 el mercader Nicolau Moragues va comprar un casal davant el portal major de Sant Domenge.

El 21 de febrer de 1599, mor Ramon de Verí Despuíg Desbach Santmartí, cavaller de Sant Joan i fundador de Monti-sion on és enterrat.

8 d'abril de 1599 - El rei ordena a Francesc Orlandis fer una lleva per a la conquesta d'Alger, i que d'ella hi facin part els més bandits del Regne a canvi de l'indult.

5 de maig de 1599- Inici de les obres de la Torre major d'Alcúdia
9 de setembre de 1599-Joan Bertran de Manresa testa i vol ser enterrat a la capella de la Immaculada de Lloret.