CGT i sector públic
Llorenç Buades
La CGT és un sindicat amb un ideari que promou
la socialització autogestionada de l'economia, i que posa l'accent
en l'increment de les empreses públiques.
Des de l'any 1995 les empreses del
sector públic estatal s'han reduït un 31% (ha passat de 534 empreses
a 366) en tant que les d'àmbit autonòmic han crescut un 39% (de 438
empreses a 609). En part s'ha produït una transferència de
competències de l'Estat cap a les Autonomies que incideix en aquesta
realitat. Però amb tot, el sector públic, és atacat constantment de
manera que sovint es privatitzen les empreses en ganàncies en
benefici dels amics dels polítics que prenen el seu control, i en
perjudici dels treballadors i treballadores que amb les
privatitzacions perden drets laborals i moltíssimes vegades el propi
lloc de treball.
La voluntat de la CGT és incrementar el
sector públic en tots els àmbits, però encara millor si són més
propers a la gent, en l'àmbit municipal.
Els polítics actuals no ofereixen als
seus programes l'increment del sector públic perquè els béns
col·lectius no estan de moda en una societat on els medis de
comunicació al servei del capital promouen la desigualtat, i la
riquesa d'un pocs en perjudici de les majories de la població.
D'altra banda, allò que pesa en el
sector públic es la manca de control social de les empreses
públiques, de manera que la manca de transperència permet als
polítics de torn maniobrar en favor del seu enriquiment personal, o
el de la seva xarxa d'amics.
En aquesta situació també es generen
afinitats complaents entre alguns mal anomenats sindicalistes,
moltes vegades privilegiats per la corrupció que els permeten viure
millor que la resta dels treballadors i treballadores. Amb els seus
pactes determinen polítiques de favors en la contractació o en
l'exercici de la feina que els procuren una xarxa clientelar pròpia.
Es constitueixen així en pilars
fonamentals de la verticalització de la societat, i de cap manera
promouen polítiques que afavoreixen la transparència d'unes empreses
que són públiques però poc.
|