CGT i sector públic
 
 
Llorenç Buades

tornar

 
La CGT és un sindicat amb un ideari que promou la socialització autogestionada de l'economia, i que posa l'accent en l'increment de les empreses públiques.
Des de l'any 1995 les empreses del sector públic estatal s'han reduït un 31% (ha passat de 534 empreses a 366) en tant que les d'àmbit autonòmic han crescut un 39% (de 438 empreses a 609). En part s'ha produït una transferència de competències de l'Estat cap a les Autonomies que incideix en aquesta realitat. Però amb tot, el sector públic, és atacat constantment de manera que sovint es privatitzen les empreses en ganàncies en benefici dels amics dels polítics que prenen el seu control, i en perjudici dels treballadors i treballadores que amb les privatitzacions perden drets laborals i moltíssimes vegades el propi lloc de treball.
 
La voluntat de la CGT és incrementar el sector públic en tots els àmbits, però encara millor si són més propers a la gent, en l'àmbit municipal.
Els polítics actuals no ofereixen als seus programes l'increment del sector públic perquè els béns col·lectius no estan de moda en una societat on els medis de comunicació al servei del capital promouen la desigualtat, i la riquesa d'un pocs en perjudici de les majories de la població.
 
D'altra banda, allò que pesa en el sector públic es la manca de control social de les empreses públiques, de manera que la manca de transperència permet als polítics de torn maniobrar en favor del seu enriquiment personal, o el de la seva xarxa d'amics.
 
En aquesta situació també es generen afinitats complaents entre alguns mal anomenats sindicalistes, moltes vegades privilegiats per la corrupció que els permeten viure millor que la resta dels treballadors i treballadores. Amb els seus pactes determinen polítiques de favors en la contractació o en l'exercici de la feina que els procuren una xarxa clientelar pròpia.
 
Es constitueixen així en pilars fonamentals de la verticalització de la societat, i de cap manera promouen polítiques que afavoreixen la transparència d'unes empreses que són públiques però poc.