29 DE SETEMBRE: SETANTA ANYS DE LA FUNDACIÓ DEL PARTIT OBRER D’UNIFICACIÓ MARXISTA (POUM)

 Llorenç Buades

La derrota de l’alçament obrer d’octubre de 1934 a l’Estat Espanyol va posar d’actualitat en les forces del marxisme revolucionari la necessitat de construir un partit ravolucionari. Aquest era un objectiu del Bloc Obrer i Camperol i el seu dirigent Maurín expressava que aquest partit havia de convertir-se en l’eix vertebrador de les aliances obreres, un instrument per al combat i la bona direcció de la lluita obrera. El seus fonaments eren el marxisme i el leninisme, de manera que seguint el model leninista havien de bastir una direcció centralitzada que pogués coordinar els aspectes polítics, militars i insurreccionals de la revolució.  El model leninista de partit no implicava la construcció d’una còpia del partit bolxevic sinó un partit arrelat al seu medi, per a convertir-se en l’ànima de la nació, en la força revolucionària nacional.

Construir un partit a la vegada nacional i internacionalista no tenia cap problema per als militants del Bloc. Des de feia alguns anys proposaven la construcció d’una Federació Comunista Ibèrica a partir de la unitat del PSOE, PCE , el BOC i altres nuclis marxistes, sense gaire èxit, malgrat la voluntat unitària de bona part dels militants de base. Hi havia massa diferències entre els partits per dur-ho a efecte, com es va expressar en la reunió del 3 de febrer de 1935 quan es reuniren el Partit Català Proletari, el BOC, la USC, la Federació Catalana del PSOE, el Partit Comunista de Catalunya i l’Esquerra Comunista d’Espanya (ICE).

El Partit del Comunistes de Catalunya exigía la imposició dels principis de la IIIª Internacional i els del PSOE depenien de la direcció central estatal i no podien decidir-ho. La USC no volia implicar-se en un suport explícit de les Aliances Obreres ni en el caràcter insurreccionalista i revolucionari  del partit a bastir. Dàltra banda el partit dels Comunistes de Catalunya exigia  excloure del procés als de l’oposició comunista (ICE) i definir el partit amb les senyes del marxisme-leninisme i no del marxisme revolucionari, la qual cosa situava fora d’un principi unitari als que no es consideraven leninistes. Els del BOC, ICE i del Partit Català Proletari, tot i que aspirava a la construcció d’un partit marxista i leninista no ho definien com una qüestió “sine qua non” per a l’entesa.

Una nova reunió del 13 d’abril va concloure sense cap èxit unificador.

El Partit del Comunistes de Catalunya, seguidor de l’estalinisme i de la IIIª Internacional va emprendre aleshores una iniciativa per a la unitat amb el BOC, al temps que l’atacava a la seva premsa i rebentava els seus actes, com va succeir en el míting de Maurín i Gorkin a Palma el 26 de maig com descriu el periòdic del POUM, La Batalla del 4 de juliol de 1935. Militants comunistes van interrompre de manera virulenta els oradors del Bloc. Una unificació dels “comunistes” estava fora de lloc en aquelles circumstàncies i el BOC va refusar la falsa crida del Partit dels Comunistes de Catalunya si no es feia en un marc més ampli de forces obreres, i va exigir del PCC el trencament de la seva sublordinació a la IIIª Internacional, estalinista.

No deixa de ser curiós que el mateix partit que demanava la unificació al BOC denunciaria el seu caràcter “feixista” poc temps després.

Descartada la unificació amb el partit de Stalin a Caltalunya, el BOC, ICE i el Partit Català Proletari van continuar converses, però el PCP volia només un partit d’àmbit català, i en tot cas estaria disposat a unir-se en un partit estatal, quan aquest sorgís a la resta de l’Estat, i sense que això comportés cap renúncia a la identitat pròpia a Catalunya.

Els desacords van concloure amb un procés de convergència de la ICE (Oposició d’Esquerra Comunista) i el BOC. La ICE tenia aleshores 800 afiliats, 100 d’ells a Catalunya (el seu dirigent més representatiu era Andreu Nin)  i no participaven del pensament  de Trotsky de militar dins les organitzacions socialistes de masses per la seva pròpia experiència negativa dins el sindicat socialista (el 21 de juliol de 1934 Trotsky va proposar l’entrisme dins les grans organitzaions de masses als  seus simpatitzants). La ICE i el BOC practicaven també una confluència  dins les Aliances Obreres de caràcter positiu que facilitava la unitat de l’avantguarda del proletariat.

El mes d’abril de 1935, Andreu Nin va proposar a la ICE la construcció del nou partit a Catalunya i la feina dins el PSOE com  grup diferenciat a la resta de l’Estat, però els militants de la ICE van rebutjar la seva proposta. Amb aquest fet es veu el caràcter diferencial de Andreu Nin respecte del estalinisme on la raó és atribució del máxim dirigent.

El BOC no era un partit trotskista, però Maurin havia definit l’any 1933 a la IIIª Internacional com instrument al servei de l’Estat Soviètic i  llunyà a l’internacionalisme socialista derrotat en la persona de Trotsky. Aquest fet aproximava posicions als militants de l’esquerra comunista més identificats com “trotskistes”. D’altra banda tenien els mateixos principis envers la defensa de l’autodeterminació i de la sobirania nacional.

En naixement del POUM es va establir a partir de les converses que es celebraven al carrer Trafalgar 27, la casa materna dels germans Arquer. Per part del Bloc Obrer hi participaven Joaquín Maurín, Pere Bonet, Pep Rovira i Jordi Arquer. I per part de l’Esquerra Comunista, Andreu Nin, Molins i Fàbrega, el doctor Morros i Juan Andrade.

El 29 de septembre en el bosc de Les Planes, per tal d’evitar la repressió del govern de Lerroux i Gil Robles (bienni negre), els delegats de les dues organitzacions van acceptar la fusió.

 

Cronologia:

 

1928-Les  Joventuts Socialistes d’Espanya tenen 1.476 afiliats en 53 seccions.

 

12 de gener de 1928- Trotsky és informat del seu exili al Turquestan per l´article 58 (activitat contrarevolucionària). El dia 16 és deportat a Alma Ata.

 

28 de maig de 1928- Els tribunals feixites condemnen Gramsci, Terracini, Scoccimarro, Roveda i altres dirigents del Comitè Central del PCI  a presó que va entre els 15 i 23 anys

 

Juny de 1928- Tomski, Bujarin i Rikov dirgeixen l’oposició de la dreta del partit comunista.

 

Juny de 1928-Constitució del Comitè Revolucionari de Catalunya: Federació Comunista Catalana-Balear, CNT,USC.

 

17 de juliol de 1928- VIè Congrés de la Internacional Comunista.

 

Octubre de 1928- Stalin reprimeix els trotskistes.

 

Novembre de 1928- Stalin gira a l’esquerra contra Bujarin i contra el kulak

 

2 de novembre de 1928-Fundació del  Partit Comunista de Catalunya a Lleida amb 200 afiliats i  Domènec Ramon de secretari.

 

Any 1929- El PSOE té 12.757 afiliats a tot l’Estat.

 

Gener de 1929- Trotsky és desterrat a Prinkipo.

 

16 de gener de 1929- Assassinat Julio Antonio Mella , comunista cubà, simpatitzant de l'oposició trotsquista.

 

1 de maig de 1929- La policia alemanya dirigida per Zörgiebel (Socialdemòcrata) dispara contra  els manifestants:8 morts i 140 ferits.

 

Juny de 1929: El reformista Angel Pestaña, secretari general  de la CNT.

 

Juliol de 1929- Els bolxevics Preobajenski, Radek i Smilga amb 400 opositors demanen el reingrés al Partit Comunista.

 

24 d’octubre de 1929- Dijous Negre. Fallida de la Borsa de Nova York.

 

Novembre de 1929- El bolxevic Bujarin expulsat del Politburó del PCUS.

 

25 de novembre de 1929- Julián Gorkin, després dirigent del BOC, és expulsat del PCE.

 

27 de desembre de 1929- Liquidació dels kulaks a la URSS.

 

Gener de 1930-L’ Executíu del PCE decideix dedicar un butlletí a la lluita contra el trotskisme.

 

5 de gener de 1930- Creació dels Koljoses a la URSS.

 

14 de gener de 1930- El Comitè  Executíu del PCE denuncia les activitats trotskistes d´Esteban Bilbao i Fèlix Fresno.

 

28 de gener de 1930.- Dimiteix el dictador Miguel Primo de Rivera. Govern del general  Dàmaso Berenguer que promou una amnistia.

 

28 de Febrer de 1930- Francisco García Lavid (Henri Lacroix) funda la Oorganització Comunista d’Espanya a Liege (Bèlgica)

 

1930-L’executíu del PCE expulsa a gairebé 100 militants de l’Agrupació de Madrid.

 

Març de 1930- Amedeo Bordiga expulsat del Partit Comunista Italià, acusat de trotskisme.

 

Març de 1930- El Partit Comunista d’Espanya es pronuncia contra Joaquim Maurin (després dirigent del BOC i POUM).

 

Abril de 1930- Legalització de la CNT.

 

6 d’abril de 1930- Reunió  fundacional a París de l´Oposició d´Esquerra Internacional, fracció de la Comintern.

 

Juny de 1930- Jordi Arquer, (més tard dirigent del POUM), detingut i empresonat.

 

5 de juny de 1930- El Comitè Executiu del PCE expulsa els militants heterodoxos catalans, entre ells Joaquím Maurín al qual posa condicions per al seu reingrés al partit.

 

Juliol de 1930- Expulsió de les Joventuts del PCE a València.

 

3 de Juliol de 1930- Detenció de Garcia Lavid, (Henri Lacroix), fundador de l’oposició comunista.

 

31 d’agost de 1930- Joan Peiró, director de la Solidaridad Obrera.

 

Setembre de 1930- Andreu Nin arriba a València.

 

5 de setembre de 1930- La Federació Comunista Catalana-Balear publica les seves discrepàncies amb el PCE.

 

14 de setembre de 1930- El Comité Pro-Llibertat concentra 20.000 persones a Barcelona a favor de l’amnistia.

 

.

1931- Antoni Bauzà (després poumista)  director de Nuestra Palabra , publicació dels comunistes de Balears.

 

 

24 de gener de 1931-"La Revolució espanyola i la tàctica dels comunistes".-.Trotsky

 

1 de Març de 1931 La Federació Comunista Catalana-Balear es fusiona amb el Partit Comunista Català i forma el Bloc Obrer i Camperol que disposa d’un milenar d’afiliats.

 

1931- El Bloc Obrer i Camperol  organitza l´Oposició Sindical Revolucionària de la CNT.

 

1931-Part d'Esquerra Universitària s’integra al Bloc Obrer i Camperol.

 

30 d’abril de 1931-"El trotsquisme malaltia de snobs" L´Hora (Bloc Obrer i Camperol).El Consell de redacció de l’Hora es va distingir per la seva oposició al trotskisme, però no era l’opinió majoritària del Bloc.

 

Maig de 1931- La direcció del Bloc Obrer i Camperol nega a Andreu Nin l´afiliació per la seva militància trotskista.

 

Maig de 1931- Jaume Miratvilles i Jordi Arquer (BOC) processats per injúries a la guàrdia civil.

 

1 de maig de 1931-  Míting del Bloc Obrer i Camperol  a Barcelona: 12.000 persones.

 

15 de maig de 1931- Apareix  "Comunismo" revista de l’Oposició Comunista.

 

Juny de 1931-Humbert-Droz representant de la Internacional Comunista vol restablir relacions amb la Federació Comunista Catalano-Balear.

 

Juny de 1931-Congrés de la CNT en representació de 600.000 afiliats, la meitat dels quals són de Catalunya.Hi participen Miquel Rigo i Guillem Villalonga de la CNT de Balears.

 

Juliol de 1931- El Bloc Obrer i Camperol obté 891 vots a Lleida.

 

10 de setembre de 1931- Constitució de la Secció Catalana de la OCE (Molins, Metge, De Cabo, i Carlota Duran són els principals dirigents).

 

20 de setembre de 1931-Constitució de la Secció Catalana de la OCE (Molins,Metge,De Cabo,Carlota Duran).

 

Octubre de 1931-Alaix (FAI) director de la Solidaridad Obrera.

 

Octubre de 1931- "La Batalla" .publicació del BOC, confiscada 5 vegades en dos mesos.

 

3 d’octubre de 1931- Miting d’OCE a Santa Perpètua de Mogoda.

 

15 d’octubre de 1931- Apareix  "El Soviet". El seu director és Andreu Nin, i és el setmanari de l’Oposició Comunista d' Espanya.

 

Novembre de 1931- Militants de l´OCE al BOC expulsats per activitat fraccional (Molins, Josep Metge, De Cabo..)

 

Desembre de 1931- El Bloc Obrer i Camperol arriba als 2500 militants i té  17 seus. El PSOE  a Catalunya té 1.196 militants i el PCE a Espanya en té 500. Les Joventuts Socialistes disposen de 25.000 afiliats a Espanya.

 

Desembre de 1931- Trotsky crida als comunistes alemanys a fer un front únic amb els socialistes.

 

19 de desembre de 1931-Constitució de la Federació Basco-Navarra de la OCE.

 

19 de gener de 1932- Revolta i proclamació del comunisme llibertari a la Conca del Llobregat.

 

Març de 1932- Villar (FAI) secretari del CN de la CNT.

 

17 de març de 1932-El Partit Comunista de Catalunya ofereix la unitat al Bloc Obrer i Camperol..

 

Abril de 1932- Expulsió de la CNT dels sindicats controlats per militants del Bloc per la nova majoria faísta. Manifest de les Federacions Locals de Girona,Tarragona i Lleida a favor d´una CNT plural.

 

Maig de 1932- El Partit Comunista Català disposa de 42 militants, 30 dels quals provenen de la fracció liderada per Sesé, Masmano i Hilari Arlandis. (abans bloquistes).

 

Juny de 1932- Ple Regional de Sindicats de l´Oposició de la CNT a Sabadell. Representa 35.000 afiliats exclosos de la CNT controlada pels faístes.

 

10 d’agost de 1932- Cop de Sanjurjo. Sublevacio militar a Madrid i Sevilla.

 

Octubre de 1932- Fundació d´Estat Català-Partit Proletari,implantat a l’hoteleria i al CADCI.

 

20 de novembre de 1932- Eleccions catalanes:ERC obté :67 d’un total de  85 escons.

 

Desembre de 1932- Angel Pestaña , antic secretari, expulsat de la CNT.

 

1933- Trotsky defensa la Revolució Política contra la burocràcia soviètica.

 

1933- Un total de 1.500.000 aturats a Espanya (25% de la població).

 

Gener de 1933-Fundació de la Federació Sindicalista Llibertària pels trentistes (reformistes de la CNT) amb 600 afiliats.

 

8 de gener de 1933- Insurrecció anarquista a Espanya. Revolta anarquista al cinturó de Barcelona (37 morts i 300 ferits). Revoltes anarquistes a Castelló,Bugarra (5 guàrdies morts) i Gestalgar.País Valencià.

 

11 de gener de 1933-Alçament a Casas Viejas.Assalt al quarter liderat per Seisdedos.Repressió de Casares Quiroga.

 

14 de febrer de 1933-Apareix “ Sindicalismo”, revista dels llibertaris trentistes (reformistes)

 

29 de maig de 1933-Lino i Badori treballadors de la Solidaridad Obrera acomiadats per no ser pro-faístes.

 

Juny de 1933-El BOC constitueix la Federació Comunista Ibèrica.

 

Juny de 1933- Vaga dels Treballadors de Solidaridad Obrera, publicació de la CNT, amb suport del BOC i la Federació Sindicalista Llibertària.

 

Juliol de 1933- Trentistes i bloquistes funden el Sindicat de l´Indústria Fabril i Tèxtil amb 2000 afiliats.

 

Juliol de 1933- Trotsky crida a la formació d´una nova Internacional Marxista.

 

14 de Juliol de 1933-Vaga general convocada per la Unió Provincial Agraria i el BOC a Lleida.

 

3 d’ agost de 1933-L'Oposició d'Esquerra Internacional trenca amb la Internacional Comunista i es constitueix en Lliga Comunista Internacional.

31 d’agost de 1933-El Secretariat Internacional de la Lliga Comunista Internacional  es pronuncia per la IVa Internacional.

 

Setembre de 1933- Fundació del Sindicat d´Indústries Gràfiques i Similars per bloquistes i trentistes.

 

Setembre de 1933- Federació Provincial de Treballadors de la Terra.(Girona), fundació per militants del BOC.

 

Octubre de 1933- FAI: 1400 afiliats a Catalunya repartits en 206 grups d´afinitat.

 

23 d’octubre de 1933-Congrés Regional de Sindicats de l´Oposició control·lats pels bloquistes:45 sindicats que representen 30.000 afiliats.

 

8 de desembre de 1933-Insurrecció anarquista  a Aragó i Rioja. Proclamat el comunisme llibertari a Fuenmayor,Cenicero,i Briones. Assalt al Govern Civil de Saragossa. Presa d’Hospitalet pels revolucionaris.

 

1934.-El Bloc Obrer i Camperol disposa de 200 afiliats a Castelló.

 

Gener de 1934-Míting de l'Aliança Obrera al Palau d' Arts Decoratives de Barcelona. L’Aliança agrupa totes les grans entitats d’esquerra excepte la CNT (salvant el cas d’Astúries) en una tàctica de Front Únic impulsada pels bloquistes.

 

Febrer de 1934- Fundació del Sindicat Regional de Luz y Fuerza de Catalunya liderat per bloquistes.

 

Març de 1934- Aliança Obrera Asturiana.

 

Abril de 1934- Congrés del Bloc Obrer i Camperol que disposa de 4500 militants en 74 seccions i  145 nuclis en formació.

 

18 d’Abril de 1934- Fundació del Partit Sindicalista promogut per Àngel Pestaña.

 

Maig de 1934- Constitució d’Aliances Obreres a Sevilla i Madrid.

 

21 de Juliol de 1934 -Trotsky proposa l'entrada dels seus seguidors als partits socialistes.

 

27 de setembre de 1934-El Partit Comunista d´Espanya demana entrar a l'Aliança Obrera.

 

4 d’octubre de 1934-Membres d’Estat Català clausuren locals de la CNT.Manifestació dissolta per la policia a Les Rambles.

 

5 d’octubre de 1934- Insurrecció obrera d' Astúries . Vaga General a Barcelona. L’Aliança obrera ocupa el local del Foment del Treball quer era desocupat.

 

6 d’octubre de 1934- Proclamació de l’Estat Català.

 

28 de desembre de 1934- Jutjats i executats 12 membres de les Joventuts Comunistes de la URSS per l'assassinat de Rykov.

 

16 de març de 1935- El govern alemany rebutja formalment les clàusules de desarmament del Tractat de Versalles.

 

Juny de 1935- Els bolxevics-leninistes francesos expulsats de la SFIO (socialistes francesos)  per voler construir la IVª Internacional.

 

29 de setembre de 1935- Constitucio del Partit Obrer d’Unificació Marxista que disposa de 8.000 militants i prop de 40.000 simpatitzants.

 

Gener de 1936- Constituít un comitè d´enllaç del PSOE,ERB,PCE,UR,PRDF,POUM,JJSS i JJCC.

 

16 de febrer de 1936- Triomf del Front popular espanyol.

 

1 de març de 1936- Un decret obliga als patrons a readmetre als obrers acomiadats arrel de la revolució d´octubre. Alliberat Lluis Companys.

 

14 de març de 1936- La Direcció General de Seguretat ordena la detenció de la Junta de la FE de las Jons.

 

1 de maig de 1936-  Congrés de la CNT a Saragossa. Hi participa Àngel Palerm, de Formentera.

 

5 de juny de 1936- Atemptat falangista  contra la Casa del Poble a Palma.

 

17 de juliol de 1936-Alçament de Franco contra la República.

 

19 de juliol de 1936-Assalt obrer al Tir Nacional de Montjuïc, i a les Drassanes. Assalt obrer al castell de Lleida, del qual hi participa Marcià Mena, militant del POUM afusellat un any més tard per l’estalinista Negrín. Mor Germinal Vidal secretari general de la Joventut Comunista Ibèrica (joves del POUM) en combat a la Plaça de la Universitat de Barcelona.

 

23 de juliol de 1936-Creació del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.

 

25 de juliol de 1936- Surten les centúries obreres cap al Front d’Aragó.

 

Agost de 1936- Jaime Fernàndez Rodríguez ,poumista,escapa d´El Alcàzar i passa a files republicanes.

 

16 d’agost de 1936- Mor Hippolyte Etchebehere, militant internacionalista del POUM, en combat.

 

24 d’agost de 1936- Mor Dídac Tarradell. Militant gironí del POUM en combat contra els feixistes.

 

Setembre de 1936- Andreu Nin (POUM), conseller de Justícia.

 

1 de setembre de 1936- Mor Robert de Fauconnet en combat , combatent trotskista en la Columna Lenin del Poum al front d’Aragó.

 

28 de setembre de 1936- Formació del Consell de la Generalitat, del qual hi participen ERC,CNT,PSUC,POUM, Acció Republicana i Unió de Rabassaires.

 

1 d’Octubre de 1936-  Fi del Comitè Central de Milícies Antifeixistes que s’integra a l’Exèrcit regular.

 

Octubre de 1936- Miting de la Joventut Comunista Ibèrica (POUM) a Madrid.

 

21 de desembre de 1936- Stalin,Molotov i Vorochilov  recomanan a Largo Caballero el respecte a la propietat privada i a la llibertat de comerç (Carta apareguda al New York Times del 4 de juny de 1939  per mediació del socialista   Luis Araquistain)

 

9 de gener de 1937- Trotsky arriba a Tampico (Mèxic) en un vaixell noruec.

 

Febrer de 1937- Empresonats els bolxevics Bukharin i Christian Rakovsky pels estalinistes.

 

18 de febrer de 1937- Mor Sergo Ordzhonikidze, antic amic de Stalin, empès al suïcidi pel dictador.

 

28 de febrer de 1937- Detenció del comunista  Bessonov per la policia estalinista.

 

1 de maig de 1937- La Generalitat prohibeix el 1 de Maig.

 

3 de maig de 1937- Fets de Maig. Alçament obrer a Barcelona. La Generalitat intenta prendre la seu de Telefònica controlada per la CNT per a posar-la al servei dels estalinistes.  Es posen  barricades a la Plaça Catalunya. Els guàrdies d’assalt  s’enfronten als llibertaris que es feien forts a l’edifici . S’aixecaren barricades a St Andreu, Poble Nou, Gràcia i Sants. Divisions llibertàries i del POUM volgueren deixar el front i iniciar la marxa sobre la ciutat. Repressió per part de la Generalitat i dels estalinistes. Arrel dels fets la Generalitat perd les competències d’ordre públic i de defensa que són assolides pel govern central (PSOE-PCE) al servei de Stalin.

 

5 de maig de 1937.-Assassinats Camillo Berneri i Francesco Barbieri per la policia estalinista,  i Antonio Sesé, estalinista.

 

6 de maig de 1937- Els poumistes són expulsats de la UGT. Incautació de La Batalla, premsa del POUM.

 

7 de maig de 1937.- . El govern (del que participa la  CNT) envia 6000 guàrdies d’assalt a la Telefònica de Barcelona.

 

 

28 de maig de 1937- La Batalla, prohibida pel govern.

 

10 de juny-Prohibició de publicació de Front, revista del POUM.

 

16 de juny de 1937- Detenció dels membres del POUM, Andreu Nin, Julian Gorkin, Juan Andrade, Bonet,Gironella i Arquer. Josep Escuder Pobés, director técnic de La Batalla, empresonat, amb Jordi Arquer. El POUM és il·legalitzat per la Generalitat. Formació d’un Comitè Executiu clandestí del qual és màxim responsable Pep Rovira.

 

22 de juny de 1937- Segrest i assassinat d´Andreu Nin.

 

29 de juny de 1937- La CNT queda fora de la participació en el govern de la Generalitat..  Trenta-cinc poumistes romanen empresonats a la presó de València,entre ells Bonet, Gorkin, Escuder, Andrade, David Rey i Miquel Gayolà.

 

6 d’agost de 1937-Executat Marcià Mena, militant poumista de Lleida pel govern republicà.

 

19 d’agost de 1937-Detingut Enric Adroher, militant del POUM, condemnat pels republicans  a 15 anys de presó.

 

8 d’octubre de 1937- Cessat Joan Badell, regidor del POUM a Vilanova i la Geltrú.

 

Octubre de 1938- Pere Bonet Cuito, militant del POUM, condemnat a 15 anys de presó pels fets de maig..

 

Gener de 1939- Jordi Arquer, poumista, condemnat a presó pels fets de maig es fuga de la presó i va a Mèxic. També es fuga Pere Bonet que passa a França i és tancat a un camp de concentració pel govern de Vichy.