Porto Alegre
Un vot contra Lula
Luciana Genro (militant del P-SOL, antiga diputada del PT)
Correspondència de Premsa
La
derrota electoral del PT a Porto Alegre, ciutat administrada pel partit durant
16 anys, pot ser vista com un símbol del resultat general del segon torn per al
PT. Va ser una enorme derrota, sentida per milers d'activistes d'esquerra, de
treballadors petistas que al llarg de les seves vides van estar en oposició al
neoliberalisme. Tal derrota s'explica, en primer lloc, perquè una part
considerable de la població de la capital gautxa va votar en protesta contra el
govern Lula, que a la campanya electoral havia promès canvis i arribant al
govern va aplicar el mateix receptari de FHC.
Lamentablement, l'antidemocràtica legislació electoral va impedir al P-SOL
participar d'aquestes eleccions municipals de 2004. Els nostres militants,
malgrat aquest dèficit, van exercir el seu dret democràtic de votar. Una part
important va votar per Raul Pont i una altra franja important va anul·lar
el vot.
La candidatura del guanyador Fogaça va ser la representació més acabada de la
dreta tradicional de la ciutat. Milers de persones van votar per ell com
votarien per qualsevol per castigar el PT comandat per Lula, que va acabar
governant amb els mateixos que sempre van governar, atenent els interessos de
banquers, de grans empresaris, de terratinents i atacant els interessos del
poble treballador i de la independència nacional. És per aquestes raons que és
un greu error atribuir la derrota electoral del PT a un gir a la dreta de la
majoria dels electors de Porto Alegre.
Cal destacar també que després de 16 anys governant Porto Alegre, el PT de la
ciutat no va tenir humilitat per enfrontar la prova de les urnes. En primer
lloc, per més que en la vida interna del PT se sàpiga que Raul Pont expressa
crítiques puntuals importants al govern Lula, la seva campanya va ser de defensa
i identitat absoluta amb el govern federal. Sembla mentida, però el propi Fòrum
Social Mundial ens va oferir un exemple d'aquesta actitud acrítica. El PT va
usar els programes de ràdio i televisió per atacar les declaracions de Fogaça
que intentava minimitzar la importància del Fòrum. Era un atac just fet pel PT
de Porto Alegre, amfitrió d'aquest esdeveniment fonamental per a la lluita
contra la globalització capitalista per tres vegades seguida. Pocs dies després,
el president Lula va fer una declaració en els mateixos termes de Fogaça. Raul
Pont va haver de limitar-se a interpretar-la de manera favorable, com si fos un
debat legítim. Quina diferència amb la campanya de Luizianne a Fortalesa, que
tot just va guanyar en el primer torn -i va ser confirmada en el segon- va
aparèixer com una candidatura rebel amb el PT, que no era bé vista per la cúpula
del govern federal.
En segon lloc, la falta de contacte amb el poble, identificat per milers com
l'arrogància petista, es va viure a través de la temptativa de vendre la idea
que Porto Alegre està molt bé i es posarà millor. Amb prou feines al final de la
campanya, amb l'evident enfortiment del discurs de canvi fet per l'oposició,
Raul Pont va començar a reconèixer tímidament que moltes coses havien quedat per
fer. Però malgrat això, va seguir amb la campanya que Porto Alegre és feliç amb
el PT.
És cert que adorem Porto Alegre. Es tracta d'una ciutat estimada pel seu poble,
en la qual, malgrat el desboscament dels ajusts capitalistes, alguns progressos
importants van ser realitzats al llarg dels últims 16 anys. Però els progressos
aconseguits no van impedir detenir el deteriorament general del nivell de vida.
La desocupació, la congelació salarial, el deteriorament de la salut,
conseqüències de l'ajust antipopular que el govern Lula no solament ha mantingut
sinó que ha aprofundit. Només qui no té aturats en la família i no necessita la
salut pública pot dir que Porto Alegre és cada vegada millor amb el PT.
No, Porto Alegre, com la resta Brasil, està pitjor, amb el seu poble passant més
i més dificultats. Per això un sector important del poble pobre va votar contra
el PT en el segon torn. El partit del president Lula va ser derrotat a Porto
Alegre, São Paulo, Santos, Curitiba, Maringá, Goiás i Belém, i unes altres dues
ciutats gautxes importants com Pelotas i Caxias. A això s'han d'afegir les
derrotes en el primer torn en ciutats decisives com va ser el cas de Rio de
Janeiro.
D'aquesta forma, s'ha confirmat l'anàlisi ja feta que en el primer torn s'havia
expressat una ruptura amb el PT. Aquest fet es va confirmar i va enfortir en el
segon torn. Això no significa que el PT no continuï encapçalant un dels blocs
polítics que disputen l'hegemonia en el camp burgès. La victòria del PSDB a São
Paulo confirma aquest partit com el cap de l'altre bloc que és competidor però
no antagònic.
Finalment, es reforça amb aquestes eleccions la imperiosa necessitat d'una
alternativa d'esquerra. Els partits burgesos van aconseguir, en part, canalitzar
electoralment el descontentament amb el PT. Encara que no es pugui dir que
l'electorat fa un gir polític a la dreta, és evident que la votació de les
municipals en els dos torns són expressió de la confusió política actual que
afecta la consciència de sectors de la població. Però sobretot, és expressió de
l'absoluta absència d'una alternativa d'esquerra que pugui entrar en la disputa
per intentar contraposar-se tant al PT, convertit al social liberalisme com a
les alternatives tradicionals de la burgesia.
Per això estem en el desafiament de la construcció del P-SOL. El nostre partit
és un projecte obert, un procés en construcció per buscar aglutinar l'esquerra
socialista. En aquest marc l'aposta és construir un pol d'atracció per a tots
els militants que volen continuar aixecant les banderes de la lluita socialista.
Davant els resultats d'aquestes eleccions, i per encarar aquest desafiament,
s'evidencia la necessitat de construir una alternativa electoral per a 2006. El
P-SOL està en la lluita per ser part activa d'aquesta construcció. Abans d'això,
tanmateix, estarem als carrers tractant d'impulsar els debats sobre el
reagrupació de l'esquerra socialista i de discutir el programa necessari per
enfrontar la crisi brasilera. Estarem impulsant, donant suport i participant de
les lluites del poble treballador, enfrontant els plans antipopulars del govern
Lula, Rigotto i Fogaça. En aquestes lluites esperem estar junts, independentment
de l'opció partidària, amb milers de combatents que al llarg dels anys vam estar
junts enfrontant el neoliberalisme inaugurat per Collor i que continua fins
avui.
1r de novembre, 2004