Taula rasa

No puc parlar
amb orgull
del passat.
No puc dir
que n'he fet
taula rasa
quan em puneix
la mem˛ria
en el cap
i em castic
cada dia
que passa.

Creix
la ferida
oberta en el cos,
mai no es tanca
i la carn
lenta es llaga.
Una ang˙nia
em nega
el rep˛s
i encadena
una vida
que avanša.

No puc gaudir
encara del conhort
que per l'oblit
la distÓncia
ens procura,
per˛ sÚ bÚ
que en el llit
de la mort
tot Ús efÝmer
i l'Ónsia
no dura.

Visc
amb consol
l'esperanša
que neix
de malferir
l'enemic
que m'atansa.
Ell impedeix
superar
la recanša
i obrir-me el pas
quan el temps
mÚs m'escurša.

Amb dolor
he bastit la muralla
que amb fortalesa
i vigor
em defensa
de l'escomesa,
que produeix
la baralla
d'una batalla
que el cor
ha de vŔncer.