Any 1920-Urbanització de "Ciudad Jardín".
Any 1920- Antoni Bauzà, de Son Serra, jove socialista, és el secretari general del Sindicat Únic de picapedrers de Mallorca.
1 de gener de 1920 - Joan Riera Alemany és el nou batle d'Andratx.
10 de gener de 1920-Mor Miquel dels Sants Oliver.
17 de gener de 1920-Jaume Bauzà és designat en assemblea obrera, representant per al Congrés de la Pell.
Febrer de 1920- Esclata una bomba contra el domicili de Josep Socias Gradolí, president de la societat de tramvies, Els dirigents sindicals tramviaris, Antoni Garcia i Jaume Mercant són detinguts i empresonats. Llorenç Bisbal fa tornar al treball als tramviaris.
8 de febrer de 1920- Eleccions municipals. Els socialistes aconsegueixen regidors: 2 a Manacor (amb col·laboració liberal), Lloseta i Alaró, 1 a Palma (amb els republicans) ., Esporles i Llucmajor (en coalició amb republicans i liberals)
Març de 1920- Posada en marxa del Sindicat Únic Regional del Ram de la Construcció, adherit a la CNT, després de les impugnacions dels socialistes de l'assemblea de novembre i de l'expulsió de la Casa del Poble dels seus promotors, Rigo, Aloy i Salvà, militants d el'Ateneu Sindicalista.
Any 1920- Valldemossa té 1.767 habitants.
Any 1920- Jaume Bauzà Far és el nou secretari de la Federació Regional de Treballadors de Balears-CNT
Any 1920- Fundació del Atlètic .
Any 1920- Jaume Garcias Obrador,socialista, presideix la Societat d'Electricistes La Energia.
Any 1920- El terme d'Algaida arriba als 4084 habitants:501 a Pina,258 a Randa,1212 foravilers, 2113 a Algaida.
Any 1920- Jordi Aloy, Miquel Rigo i Antoni Salvà funden el grup anarquista Sembrant Flors.
Gener de 1920-Fi de la publicació de "El Diario de Palma".
Abril de 1920- Bertrand Russell i Dora Black arriben a Mallorca.
Maig de 1920-Eduardo Vicente, socialista , present a Mallorca per a propagar la Tercera Internacional.
20 de maig de 1920- Saqueig a Manacor arrel de la crisi de subsistències. Detinguts Vicente Barrio, secretari del comitè executiu espanyol de la UGT, Antoni M. Alzina, Ignasi Ferretjans i el regidor socialista Mateu Soler.
17 de juliol de 1920-Joan March Ordinas compra per 16.000 pessetes la meitat de Son Armadans corresponent a Fernando Truyols Despuig (14 quarterades).
24 de juliol de 1920- La Última Hora: Notas veraniegas.
EN EL CORP-MAR1.
Estamos en plena canícula. La desbandada ha empezado en Palma y el veraneo está en todo su explendor. Los chalets del Terreno y Portopí y las soporíferas casetas del Molinar se ven ya todas ocupadas y a diario vemos salir los tranvías atestados de pasajeros y los coches de alquiler en triste peregrinación ...Los que no podemos permitirnos el lujo del veraneo y muchos de los que lo disfrutan en los aristocráticos caseríos,
y que por lo visto tienen más calor que nosotros, tenemos como único refugio los baños de mar, y así vemos que los pocos establecimientos de esta clase de que aquí disfrutamos se hallan atestados a todas las horas del día...".
31 de juliol de 1920- Joan Ensenyat Oliver de Muro és el nou rector d'Alcúdia.
16 de setembre de 1920- Vaga de fusters a Sóller.
7 de novembre de 1920- Primer congrés regional dels camperols a Ciutat amb participació d'organitzacions d'Alaró, Llucnajor, Marratxí i Lloseta. L'executiva estava formada per Ferretjans, Alzina i Manuel Ferrer.
26 de novembre de 1920 - Boda d'Antoni Fortuny Moragues Estadé, propietari de s'Estremera Vella amb Maria dels Desamparats Bauzà de Mirabó Maroto.
4 de desembre de 1920 - Trasllat de les malaltes mentals al Manicomi del camí de Jesús.
17 de desembre de 1920-Joan March Ordinas compra les 18 quarterades de Son Armadans propietat de Lluís Despuig Rotten per 26.000 pessetes.
Any 1921
Any 1921 Gabriel Buades Pons, militant de la CNT, a la redacció de Cultura Obrera.
Any 1921- Fundació de El Dia, diari finançat per Joan March.
Any 1921- Gaspar Munar Oliver funda la revista bilingüe Lluch.
Any 1921-Joan Pons Marquès funda l'Almanac de les lletres juntament amb Guillem Colom Ferrà.
Any 1921- Surt cap a Marroc la Bateria d'Artilleria de Muntanya de Mallorca amb 124 soldats.
Any 1921- Jaume Garcias Obrador, president de l'Agrupació Socialista de Palma.
Gener de 1921 - Publicació de la revista "Lluc".
7 de gener de 1921- Un acord amb un petit increment de sou posa fi a la vaga de fusters de Sóller.
Març de 1921- Joan March proposa als obrers treballar una hora més al dia a la seva fàbrica de Portopí. Ignasi Ferretjans, partidari de la Tercera Internacional ho accepta si és en caràcter voluntari, i que els que es vulguin mantenir-se en les vuit hores ho puguin fer. Aquesta acceptació fa que els anarco-sindicalistes l'acusin d'haver-se venut.
4 de març de 1921-Guillem Forteza Pinya és nomenat arquitecte director de les construccions escolars de les Illes Balears.
11 de març de 1921- La gestió del manicomi Provincial es separa de l'Hospital General i es nomena director a Jaume Escalas Real.
Abril de 1921 - Bartolomé Truyols Lliteras funda el setmanari "Manacor" en el que hi escriuen Gabriel Fuster Forteza, Juan Mesquida Galmés, Guillermo Morey Muntaner, Nicolás Vidal Juan i Miguel Riera Billoch.
24 d'abril de 1921-Congrés del PSOE. La majoria socialista de Ciutat es decanta per un vot més a favor de la Tercera Internacional.
13 de maig de 1921 - Joaquím Prats, Manuel Plaza, Mario Cruset i Rafel Palou Mateu sol·liciten autorització a la l'ogia Fènix de Barcelona adscrita al Gran Oriente Español per a la fundació del triangle masònic Renovación.
21 de maig de 1921 - Comença a publicar-se "El Dia", diari en castellà.
13 de maig de 1921-Les joventuts socialistes de Ciutat decideixen trencar amb el PSOE i bastir una organització comunista. Entre els dirigents favorables al nou projecte s'incorporaren Antoni Quetglas, Bartomeu Coll, Antoni Ambrós, Josep Canyelles i Manuel Ferrer.
30 de maig de 1921- Antoni Bauzà, Ignasi Ferretjans, Antoni Maria Alzina , Josep Riera, Jordi Morey, Josep Pérez, i Gabriel Campomar, funden amb altres l'Agrupació del PCOE a les Illes Balears.
4 de juny de 1921- Llorenç Bisbal reorganitza els socialistes, desfets per l'escissió comunista.
Juny de 1921-Vaga General a Sóller amb suport de la UGT i de la CNT després de la repressió per part de la guàrdia civil de la vaga del sector tèxtil que acabà amb tres dones ferides.
Juliol de 1921-La Igualdad , societat de sabaters dirigida pels socialistes, entra en vaga.
10 de juliol de 1921- Segon Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble, amb presència de 27 delegats representatius de 2.667 afiliats. L'aliança entre comunistes i anarco-sindicalistes imposa una nova majoria que demana la reincorporació dels cenetistes expulsats. Es rebutja la creació de caixes de resistència en favor de qüotes extraordinàries de solidaritat. Es vota l'adhesió a la Internacional Sindical Roja. El nou comitè dirigent es forma amb majoria comunista, formada per Ignasi Ferretjans, Guillem Villalonga (anarco-sindicalista), Jaume Rebassa (socialista), Josep Pérez, Adolf France i Sebastià Colom.
Agost de 1921-Inauguració de l'Hotel de la Ciudad Jardín.
3 d’agost de 1921- Pere Buades Rousset ven Son Molines a Mateu Safortesa i Crespí de Valldaura, per 16.200 pessetes, segons consta en l’escriptura de compravenda atorgada davant el notari de Ciutat Josep Socies Gradolí.
9 d'agost de 1921-Raimundo Montis Allendesalazar, governador civil.
Setembre de 1921- Apareix El Comunista Balear, dirigit per Antoni M.Alzina.
14 de setembre de 1921-La fàbrica de Joan March a Portopí contracta obrers del sindicat lliure i es genera un conflicte al qual respon la patronal amb el locaut. El posicionament davant el locaut enfronta a socialistes, partidaris de March, amb els anarco-sindicalistes i comunistes, que trenca el suport a la vaga dels sabater de La Igualdad.
16 de setembre de 1921-Joaquín Navarrete y de Alcázar, governador civil.
Octubre de 1921-La Igualdad, crida a la tornada incondicional dels sabaters al treball. La vaga promoguda pels socialistes ha fracassat.
Octubre de 1921- Les autoritats mauristes fan tancar la fàbrica de Portopí a Joan March per manca de condicions higièniques. Els socialistes es posen al costat de March.
8 de novembre de 1921- Pedro Llosas Badía, governador civil.
26 de novembre de 1921- Per una denúncia del bisbe de Lleida, i després de Mallorca, Josep Miralles Sbert, la pedagoga propera a l'ILE (Institució de Lliure Ensenyança), i aplicadora dels coneixements de Decroly i Montessori, Josefa Uriz Pi és expedientada i sancionada amb la separació del càrrec quatre anys més tard (el 6 de març de 1925).
Desembre de 1921- La societat Desarrollo del Arte es converteix en Sindicat de la Fusta per iniciativa de comunistes i cenetistes, federat a la CNT.
31 de gener de 1922
Any 1922
Any 1922- Miquel Beltran Planas, republicà federal, primer president del Constància d'Inca.
Any 1922- Fundació del Banc de sa Pobla per Ignasi Planes Serra, Joan Planes Serra, Pere Serra Simó,Jaume Reinés Crespí, i Pere Ignasi Crespí Socies.
Any 1922- Antoni Bauzà , comunista, secretari general del Sindicat Únic de la Construcció és condemnat a presó per haver escrit un article contra la guerra de Marroc.
Any 1922- Mor Cosme Salvà, militant de la CNT.
Any 1922-Fundació del Col·legi Cervantes per Andreu Crespí i Francesc de Sales Aguiló.
Any 1922- Simó Fullana Font és el nou secretari general de la Federació de Societats Obreres.
Any 1922 - Una inspecció fiscal constata que Vicenç Enseñat Enseñat, fabricant tèxtil d'Inca disposa de 100 telers de teles cotó i una màquina de parar tot i que només declara per 28.
Gener de 1922- Els picapedrers comunistes i cenetistes conflueixen en la constitució d'un nou sindicat únic federat a la CNT.
Febrer de 1922- Congrés de la Federació Local de la Casa del Poble. El Sindicat de fusters proposa l'adhesió de la Federació a la CNT, l'expulsió de les entitats polítiques de la Casa del Poble, i el rebuig a la donació de Joan March relativa a la Casa del Poble si no es canviava l'escriptura. Els socialistes s'oposen a la convocatòria del Congrés i defensen la presència del partit a la Casa del poble com consta en l'escriptura.
5 de febrer de 1922- Els socialistes, després de donar suport pràctic als liberals de Joan March perden la representació a Palma. Obtenen 2 regidors a Manacor, Alaró i Santa Eugènia, i 1 a Binissalem, Esporles, Inca i Llucmajor.
21 de març de 1922- El sindicat de paletes vota una delegació mixta al Congrés de favorables a les propostes d'adhesió a la CNT , i de contraris a la mateixa.
Març de 1922-La junta directiva del Sindicat de la Fusta, de majoria comunista i cenetista, obligada a dimitir.
Març de 1922- Els metal·lúrgics en vaga tornen al treball.
Abril de 1922-Restabliment de les garanties constitucionals a Espanya.
22 d'abril de 1922-Javier Millán García de Vargas, governador civil.
Maig de 1922- Es celebra el Congrés extraordinari de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble. El comitè central format per majoria comunista amb suport anarco-sindicalista és destituït, i els seus partidaris, fusters, metal·lúrgics, oficis diversos i xocolaters es retiren del Congrés. S'imposa una direcció socialista formada per Llorenç Bisbal, Jaume Garcia, Josep Romualdo, Simó Fullana, Julià Ferretjans i Joan Mulet, pròxima a Joan March. La casa del Poble segueix dominada per un patronat format per socialistes que la controlen política i administrativament.
15 de maig de 1922- Sebastián Alcover Bennássar, feixista campaneter, s'afilia al Partido Nacionalista Español.
16 de juliol de 1922-Mor Antoni Rotten Gual.
16 de juliol de 1922- Pren possessió del càrrec el nou governador civil Javier Millán.
Setembre de 1922-Salvador Seguí (CNT) a Mallorca.
Setembre de 1922-Congrés de la Federació Local de Societats Obreres de la Casa del Poble, dominada absolutament pels sindicalistes socialistes partidaris de Joan March. Hi participen 21 delegats que representaven 11 societats i 1.342 afiliats. Es decideix la afiliació a UGT i a la Internacional Sindical d'Amsterdam. Llorenç Bisbal segueix en el càrrec de president.
5 d'octubre de 1922- Institució dels comitès paritaris amb igual representació obrera i patronal, per a la solució dels conflictes.
22 d'Octubre de 1922- Constitució de la Confederació Regional del Treball de Balears, que representa a 1.113 afiliats. Miquel Rigo, secretari general.
Novembre de 1922-Hilari Arlandís a Ciutat.
18 a 24 de Novembre de 1922-Llorenç Bisbal representa la Unió de Curtidors en el XV Congrés de la UGT a Madrid.
Desembre de 1922. Fundació del Sindicat Únic Tèxtil "Unió Obrera " a Bunyola per part de Salvador Castell Borràs, Joaquim Ferrer, Bartomeu Llinàs i Eusebi Ferrer.
23 de desembre de 1922-José Sanmartín Herrero, governador civil.
Any 1923
Any 1923- Simó Fullana Font, sindicalista, és expulsat del PSOE per donar suport a Joan March (P.Liberal).
Any 1923-Inauguració de l'Hotel Mediterráneo.
Any 1923-Benedicció de l'església parroquial d'Esporles, projectada per Gaspar Bennàssar Moner.
Any 1923-Construcció de Marivent segons plànols de Guillem Forteza.
12 de gener de 1923- L'arquitecte Guillem Fortesa Pinya, és nomenat batle de Palma, membre del Partit Liberal Regionalista en substitució d'Antoni Oliver Roca.
21 de gener de 1923-Assemblea socialista a Ciutat amb 22 delegats de 12 pobles.
14 de febrer de 1923-Mor Fernando Truyols i Dameto, maurista, marquès de la Torre, propietari de Son Vida.L'hereda la seva esposa, Maria Magdalena Villalonga Safortesa.
20 de febrer de 1923-Judici absolutori contra Llorenç Bisbal per un article on criticava l'Església.
26 de febrer de 1923- Mor Francesc Garcia Orell, republicà.
Març de 1923- Els partidaris de Joan March, Pere Soler i Antoni Mora, s'imposen a la Federació local del PSOE i substitueixen Llorenç Bisbal i Vicenç Torres.
13 de març de 1923- Detenció i desaparició del contrabandista de Fornalutx , Joan Ginestra Bisbal--Marquès-
Març de 1923- Joaquim Maurín a Ciutat.
25 de març de 1923-Una assemblea socialista es pronuncia per l'abstenció a les eleccions, però Bisbal no accepta que aquesta suposi un suport als liberals, com succeeix de fet.
15 d'abril de 1923 - Inauguració del teatre d'Acció Catòlica en el carrer de Savellà de Palma.
27 de maig de 1923- L'agrupació socialista de Ciutat expulsa els partidaris del verguisme (Joan March), Alexandre Jaume, Julià Ferretjans, Josep Romero, Simó Fullana i altres.
18 d'agost de 1923 - El comandant colonialista espanyol Sebastián Vila Olaria mor en combat a Tifarauin.
4 de setembre de 1923-Míting contra la guerra del Marroc al Teatre Balear, organitzat pels socialistes i comunistes.
11 de setembre de 1923-S'obren diligències judicials contra Ignasi Ferretjans per les seves paraules en l'acte contra la guerra del Marroc, que el jutge considera ofensives per a l'Exèrcit espanyol.
13 de setembre de 1923- Cop d'estat de Miguel Primo de Rivera, capità general de Catalunya.
17 de setembre de 1923- Lorenzo Challier Cortés, governador civil i militar de Balears.
1 d'octubre de 1923- Antonio Bosch Jaume, batle de la dictadura a Manacor.
2 d'octubre de 1923- Juan Riera Payeras, batle de la dictadura a Bunyola. Juan Suau Borràs, tinent de batle.
23 d'octubre de 1923- Francesc Salas Albertí, batle de la dictadura a Palma.
Novembre de 1923- Un consell de guerra jutja el comunista Ignasi Ferretjans i el socialista Jaume Garcia.
30 de novembre de 1923- Visita reial a Palma, acompanyats del dictador.
Any 1924
Any 1924-Fundació del "Ràpid de La Soledad", club de fútbol.
Any 1924- Fundació de "Naviera Mallorquina" amb els vaixell de Damià Ramis Vanrell i el capital del maurista Manuel Salas Sureda.
12 de gener de 1924- Fundació de l’empresa cervecera La Rosa Blanca SA.
15 de gener de 1924 - Les societats d'Eivissa demanen al Directori la constitució d'un consell insular propi com el que es demana a Menorca.
15 de gener de 1924 - El governador anuncia la llista de diputats que la Dictadura nomena per a representar Mallorca: Joaquim Gual de Torrella, Josep Cardell Torres, Gerónimo Castaño, Narcís Canals, Felip Villalonga Dezcallar, Bartomeu Vanrell Camps, Antoni Oliver Frontera, Magí Verdaguer Calles, Antoni Ferrer Villalonga, Antoni Reus Martí, Joan Servera Camps, Pere Antoni Mataró, Francesc Gomila Esvos i Llorenç Bisbal Barceló. Cinc diputats no s'han designat encara.
Llorenç Bisbal Barceló que encara no ha rebut el nomenament ja ha manifestat que no l'acceptarà perquè creu que els càrrecs s'han de designar mitjançant el sufragi.
20 de gener de 1924- Joan March inaugura la Casa del Poble al carrer de la reina Maria Cristina de Palma, construïda amb un cost de mig milió de pessetes, i que ocupava 1.371,80 metres quadrats, en dues plantes. Disposava d'un teatre amb 450 butaques. En la seva inauguració s'allotjaren al lloc dotze societats obreres amb 1.011 afiliats. Comunistes i sindicalistes denuncien el reglament interior i l'escriptura de donació que tenen per objectiu el control del moviment obrer per part dels socialistes reformistes al servei dels patrons.
30 de gener de 1924 - L'anticatalanista de Terrassa i adversari de l'autonomisme, Alfonso Sala Argemí esdevé president de la Mancomunitat de Catalunya.
Febrer de 1924-José Cavalcanti, nou capità general de les Balears.
12 de febrer de 1924- Mesures legals contra el professorat que ensenyi en català.
1 de març de 1924- Enrique Martín Alcora, governador civil i militar de Balears.
1 d'abril de 1924-Fundació de l'Associació per la Cultura de Mallorca. Joan Capó és es seu president provisional.
Abril de 1924- Els socialistes s'oposen a la unificació del proletariat de Ciutat demanada per comunistes i sindicalistes.
10 d'abril de 1924- S'imposa a Espanya la circulació per la dreta de cotxes i carruatges.
11 d'abril de 1924- Ordre de detenció contra Joan March.
22 d'abril de 1924-Boda de Rafael Feliu Blanes i Maria Quadreny Torres a santa Eulàlia.
1 de maig de 1924-La Dictadura prohibeix les manifestacions del primer de maig.
1 de maig de 1924-Jerónimo Martel y Fernández de Henestrosa, governador civil i militar .
11 de maig de 1924- Josep Carner i Joan Pons Marquès guanyen els premis extraordinaris en els Jocs Florals de Sóller. Guillem Colom obté la flor natural.
13 de maig de 1924- El Directori denega la sol·licitud de l'Ajuntament de Pollença de declaració de "tradicional" per al mercat dels diumenges a Pollença.
15 de maig de 1924- Surt la revista "Azul" impulsada per Dethorey, Miquel Àngel Colomar i Joan Alomar.
24 de maig de 1924-Alfredo Llompart Julià, batle de la dictadura a Palma.
22 de juny de 1924-Constitució del Comitè Local de la Unión Patriótica a Manacor, partit de la dictadura espanyola que perseguia la nostra llengua. Formaven el comitè local de la Unión Patriótica aquests mallorquins que renagaven de la seva llengua i de la seva identitat: Bartolomé Rosselló Llull, Juan Servera Camps, Sebastián Gomila Carrió, José Oliver Billoch, Bartolomé Marcó Mas, Monserrate Truyols Pons, Sebastián Rosselló Ferrer, Juan Morey Galmés, Sebastián Ordinas Pocoví, Jorge Vidal Pont, Guillermo Puerto Noguera, Sebastián Perelló Arbona.
28 de juny de 1924-Cultura Obrera suspèn la seva publicació a conseqüència de la Dictadura.
28 de juny de 1924- Josep Maria Domínguez Miralles, fabricant català, compra Cal Tresorer (25.466 pessetes) i Can Ferrando (30.000 pessetes) a Lluís de Nadal Artós a conseqüència del concurs de creditors d'aquest.
Octubre de 1924- Formació de la Federació Comunista Catalano-Balear, que disposa d'un centenar de militants, amb la integració de trenta militants del PCE.
4 de juliol de 1924- Alfonso XIII signa un decret d'amnistia.
4 de juliol de 1924- Josep Maria Domínguez Miralles, fabricant català, ven Cal Tresorer a Antònia Juan Mulet, per preu de 30.000 pessetes, i Son Ferrando al seu germà Miquel Juan Mulet, per preu de 35.000 pessetes.
20 de juliol de 1924. Primera pedra de l'església del Molinar.
5 de setembre de 1924- El batalló 61 d'Infanteria surt cap a Ceuta.
16 de setembre de 1924- El Batalló Expedicionari d'Inca surt cap a Ceuta.
24 de setembre de 1924 - Lorenzo Villalonga confessa en un article en el diari "El Dia" que sent prevenció contra la literatura regional.
8 d'octubre de 1924-Fi de la construcció de l'església de santa Eulàlia.
3 de novembre de 1924-Mor mestre Bartomeu Ferrà, director de les obres de reconstrucció de sant Jaume d'Alcúdia.
14 de novembre de 1924-Mor Lluís Despuig Rotten , propietari de Son Espanyol (possessió valorada en 1.750.000 pessetes) sense fills.
18 de desembre de 1924- Neix Margalida Castell Estarelles a Bunyola, treballadora agrícola i fabril, mestressa de casa.
