Font:Classe contra Classe (Xile)
La CUT convoca a una manifestació el 5 d'octubre per a la reforma del sistema de pensions, i avançar cap a un sistema mixt, amb una AFP estatal. Des de Classe contra Classe, vam plantejar que la classe treballadora ha de preparar-se a la lluita per acabar directament amb aquest negoci del segle que és el de les AFP, doncs només serveix per a beneficiar a la classe patronal en el seu conjunt. És necessari aleshores nacionalitzar completament el sistema de pensions, sota control dels treballadors i dels jubilats i pensionistes.
És necessari conèixer algunes dades d'aquesta enorme font de recursos per a la classe patronal en el seu conjunt. Cal saber que va ser creat per la dictadura en 1980, sent impulsat per José Piñera i Miguel Kast. Ara mateix, un membre de la Comissió Política de la UDI és amo d'una AFP, i 17 exministres de Pinochet, tots de la UDI, han estat o són part dels directoris de les AFP.
Es reté un 12,5% del nostre salari mensualment. D'aquesta quantitat, el 22% va directament a les butxaques de les AFP, mitjançant el concepte de comissions. Del 78% restant, on, quan i com invertir, ho decideix només la AFP. El treballador no té la menor incidència sobre la seva aportació, que es destina a especulació financera o inversions que beneficien als patrons. Aquesta aportació mensual equival a 80 mil milions de pesos per mes (corresponents a 3,4 milions de treballadors). El 22% de comissions equivalen a 18 mil milions mensuals que es queden les AFP. Del total de cotitzadors al sistema, el 50% no compleix el requisit de 240 mesos d'aportiacions per a rebre una “pensió mínima garantida” (de tot just $ 80.000). Això per diversos motius: que els treballasdors són temporals, o que els patrons s'apropien del descompte del treballador i no ho cotitzen a les AFP. L'apropiació de les retencions pels empresaris és de més de 600 mil milions de pesos (uns altres parlen de 300 mil milions). Equival a 150 mil patrons (d'aquests, 57 mil són autònoms, 49 mil tenen entre 2 i 5 empleats, i 2.200 tenen 100 o més treballadors) que ens retenen el descompte i s'ho guarden. S'ho apropien o roben, en definitiva .
Les empreses no aporten a les pensions dels treballadors, només ho fa el treballador, però durant aproximadament 10 dies, fins a girar els diners retinguts del sou a les AFP, poden disposar d'aquestes sumes. És necessari saber quant es cobraria de jubilació segons l'acumulat en el compte individual: Si es tenen 10 milions de pesos, es cobrarien $58.824. Si 20 milions, $117.647. Si 30 milions, 176.471. Si 40 milions, $ 235-294. Si 5 milions, $294.118. Si 60 milions, $352.941. Si 70 milions, $411.765. Si 80 milions, $470.588. Si 90 milions, $529.412. Si 100 milions, $588.235. Però és necessari tenir en compte que avui, el terme mitjà general dels afiliats és una acumulació en els comptes de capitalització individual de poc més de 3 milions. Que només 279 afiliats tenen avui acumulats 100 milions en els seus comptes. I només 1207 persones té acumulat entre 80 i 100 milions. Per posar un exemple més clar. Un tècnic, que guanyava 558 mil pesos al mes, al jubilar-se després de 24 anys de treball, cobraria de jubilació tot just 185 mil pesos. Es calcula que una temporera hauria de treballar la quantitat de 60 anys seguits cotitzant cada mes per a accedir a una pensió mínima ($80 mil). Els treballadors que al jubilar-se no arriben a la pensió mínima, seran coberts per aportacions de l'Estat. Accediran així a la pensió assistencial (que representa la miserable suma de $37 mil). En 2004, l'Estat va aportar més de 80 milions de dòlars. Per al 2020, s'estima que deurà aportar més de 250 milions de dòlars. Així, les AFP embutxaquen utilitats apropiant-se dels nostres salaris, i l'Estat acaba pagant (i gran part dels ingressos de l'Estat surten dels nostres butxaca, amb els impostos al consum, perquè els patrons paguen poc o gens). Aquest sistema privat de pensions és un negoci que encobreix que el sistema de pensions de Xile en realitat és mixt. Perquè ara per ara, l'Estat assegura a tres de cada quatre adults majors les seves pensions. De les pensions que avui s'atorguen, l'Estat lliura 147 mil pesos al mes. Les AFP 95 mil. La ineficiència és la seva característica. Els seus costos (entre comissions, despeses d'operació i de comercialització), voreja els 230 mil milions de pesos. Els costos del INP (que administra les pensions públiques que es lliuren) és de poc més de 57 mil milions. Les utilitats de les AFP en 2004, van superar els 90 mil milions de pesos. (encara que pel seu nom, només haurien d' administrar el que és nostre. Però no. S'enriqueixen amb els nostres salaris, obligatòriament transferits a ells, i no per a assegurar el nostre futur, precisament). És un negoci que mou 2.500 milions de dòlars a l'any. És el negoci del segle. Només beneficia a la classe patronal. I és necessari que la classe treballadora comenci a preparar la lluita per acabar amb aquesta estafa.