|
La
Revolució i la literatura catalana contemporània: "París 1793"
"París 1793". Novel·la històrica catalana, de Miquel López Crespí
Per Cecili Buele Ramis
Vet ací alguns apunts que em venen al cap, un cop acab de llegir la
darrera novel·la publicada recentment pel bon company i prolífic
escriptor de les lletres catalanes, el pobler mallorquí Miquel López
Crespí.
1. Tragí de la lluita política a la novel·lística catalana
Amb grans dosis de seny, i moltes senyes ben marcades, Miquel López
Crespí continua entusiasmat, i entusiasmant alhora, amb la publicació
d'un llibre que té molt a veure amb determinats aspectes de la revolució
republicana, els drets humans, o la democràcia ciutadana als Països
Catalans.
L'estiu de 2008 s'afanya a publicar una novel·la històrica, que s'ho
paga de llegir i comentar.
Una més, que passa a engrandir la ja ben extensa llista de novel·les
lopezcrespianes sobre assumptes ben diversos. A diferència d'altres,
aquesta gira entorn d'un personatge mallorquí del segle XVIII, "de
família benestant". L'autor procura traure'l de l'oblit, volent fer-ne
present la gesta als ulls i la ment de la gent dels nostres dies que
s'hi vulgui atansar.
Es tracta del ciutadà Joan Baptista Marià Picornell i Gomila, metge i
polític mallorquí, nascut a Palma l'any 1757, format a la Universitat
Salamanca, interessat en la pedagogia i l'escriptura, amb idees que
nodreixen conspiracions antimonàrquiques -com resumeix la Vikipèdia
catalana-.
Condemnat a presó perpètua, és traslladat a La Guaira (Veneçuela) on
manté contactes amb rebels patriotes i capitaneja revoltes
independentistes. Un cop sufocat l'intent revolucionari, fuig a les
Antilles. Hi difon la seva ideologia republicana inspirada en els ideals
de la Revolució Francesa. Fracassat, s'encamina cap als EUA.
Posteriorment a Cuba. Hi mor l'any 1825, a San Fernando de Nuevitas.
A la novel·la, Miquel López Crespí, fa comparèixer aquest personatge amb
el pseudònim "Miquel Sureda de Montaner". Pertany a una de les famílies
acomodades de Mallorca: "Els Sureda de Montaner érem una família
emparentada amb les nissagues més poderoses de Ciutat. Lligams que
procedien del temps de la conquesta..." (pàg. 184).
Miquel Sureda de Montaner segons l'autor d'aquesta novel·la històrica
catalana, és un d'aquells joves que a la seva època "segueixen minut a
minut el que s'esdevé a França, i és capaç de viatjar a qualsevol indret
del món on es lluita contra la tirania" (pàg. 126).
2. Dosis grans d'erudició
L'elaboració d'aquesta novel·la traspua dosis considerables d'erudició.
Pàgina rere pàgina, l'autor s'hi mostra singularment erudit. Tant pel
que fa a la coneixença de corrents ideològics de l'època, com pel que
respecta als personatges més representatius, com pel que té a veure amb
l'entorn de tot plegat.
Identificant-se, molt sovint, amb el mateix protagonista de la novel·la,
apareix com a bon coneixedor de dades i de fets que tenen a veure amb
indrets que s'hi esmenten, tan nostres com són ara Barcelona, Cerdanya,
Palma (Bosc de Bellver, Castell de Sant Carles, el Call), Mallorca
(Escorca, Felanitx, Lluc, Miramar, Puig Major, Randa, Santa Margalida,
sa Pobla), Perpinyà, Puigcerdà, València o Vall d'Aran...
O també d'altres indrets continentals d'Europa (Anglaterra, Anvers,
Avinyó, Baiona, Batàvia, Bèlgica, Bordeus, Cadis, Chartres, Cisalpina,
Gènova, Gibraltar, Ginebra, Istambul, La Granja, Lió, Londres, Madrid i
Salamanca -d'estudiant, també-, Marsella, Milà, Moulins, Nantes,
Normandia, Orléans, París, Renània, Roma, Rússia, Sant Sebastià, Savoia,
Seurre, Sevilla, Suïssa, Toló, la Toscana, Tours, Vaticà o Venècia.
O fins i tot de terres d'Amèrica Llatina com Buenos Aires, Cuba, Santo
Domingo, Mèxic (Yucatan), Veneçuela (Apure, Barinas, Bucaramanga,
Caraques, Coro, Cumanà, Guanare, Guarané, Maracaibo, Mèrida, San
Cristóbal, Trujillo, o Yaruro).
O de la mateixa d'Àfrica, com Canàries, Egipte, Guinea, Madagascar...
Tot això, ben situat a l'època que envolta el mític 1789 de la Revolució
Francesa! Més concretament l'any de la Constitució i Manifest republicà
que porta, quatre anys després, cap a la proclamació fallida de la
República Catalana, impulsada i promoguda al Principat, sense cap casta
d'èxit, des de l'altra banda dels Pirineus, l'any 1793...
En aquest àmbit, revoltes com les d'Amèrica Llatina, Andalusia,
Catalunya, Galícia, Occitània, Portugal o el Rosselló, són al punt de
mira preferent del protagonista mallorquí, Miquel Sureda de Montaner,
cap de colla d'un grapat de revolucionaris que conspiren contra el rei
espanyol Carles IV, amb l'objectiu de fer de Catalunya una nació lliure
i acabar amb l'existència dels borbons.
Sureda de Montaner aprèn a moure's clandestinament pertot allà on va,
sobretot a l'hora de fer les primeres passes per organitzar-se contra la
monarquia borbònica i aconseguir la llibertat de Catalunya.
Arriba a ser detingut, torturat, condemnat a morir a la forca, com
acostuma a fer-se aleshores amb els criminals pitjors. Indultat al
darrer moment, veu que tots els seus béns li són confiscats i que els
seus familiars són desterrats lluny de ca seva. Ell mateix és deportat a
un penal sudamericà, a la jungla de Veneçuela, on arriba en un vaixell,
encadenat i engrillonat dins d'una gàbia. Aconsegueix escapar de la
presó i s'apunta a participar en l'alliberament dels pobles d'Amèrica
Llatina amb Simon Bolívar...
L'acta d'acusació, redactada per inquisidors i jutges de l'Audiència de
Madrid, deixa constància fefaent d'armes trobades i de llibres
seleccionats a través d'anys de recerques i viatges a l'estranger del
protagonista...
Els llibres, tema i assumpte que acostuma a tractar l'autor amb gran
estimació i profunda delicadesa, es converteixen per al protagonista de
la novel·la en les proves més evidents, indiscutibles, de la
perillositat de la conspiració, als ulls del Tribunal...
3. Memòria de lluites revolucionàries
"París 1793" forma part d'una sèrie llarga d'obres històriques que
s'emmarquen dins la intenció concreta, que manté l'autor, de recuperar
la memòria històrica de gestes revolucionàries, de moments cabdals per
als avanços més rellevants de la humanitat...
La figura de Miquel Sureda de Montaner, protagonista d'aquesta novel·la,
serveix a l'autor per fer palès que el món dels il·lustrats catalans i
espanyols de finals del segle XVIII, -amb la seva pràctica
antiborbònica, de lluita per la igualtat i pel repartiment de la riquesa
que produeix la societat-, s'assembla moltíssim al que es produeix a
l'Estat espanyol amb motiu de la guerra civil del 36 al 39, o a les
propostes anticapitalistes que el millor de la generació del 68 defensa
els anys seixanta i setanta del segle passat, tant a Europa com a
Amèrica Llatina.
En aquesta novel·la, com en altres obres seves, Miquel López Crespí no
deixa d'assenyalar amb nitidesa mediterrània les tres cares, els tres
caires que té, i que pot mostrar en qualsevol moment, qualsevol moneda.
D'una banda, la cara.
Representada en aquesta ocasió per qui manté l'afany de voler sembrar
pertot arreu les dosis més elevades d'ignorància generalitzada
possibles, des dels estaments més elevats de la societat: monarquia,
església, noblesa, aristocràcia, papes, reis, ducs, bisbes, comtes i
marquesos, virreis, poderosos, barons, inquisidors, frares i monges,
moral cristiana, senyors de possessió, comissaris, oficials, canonges de
la Seu, governadors, militars, censors, virreis, agutzils, botiflers,
índex de llibres, trones d'esglésies, escoles de teologia, guàrdies,
recaptadors d'impostos, botiguers, patricis, advocats, propietaris de
plantacions...
D'una altra banda, la creu.
Representada pel món de la il·lustració, que vol fer llum sobre la
realitat crua i dura que pateix la humanitat, i s'afanya a aconseguir
mitjans eficients que portin a superar-la transformant-la. Ciència,
filosofia, medecina, crítics, heretges, conspiradors, antireligiosos,
lògies, astrònoms, matemàtics, físics, químics... Gent afanyada a
recercar l'alliberament de la humanitat al més alt nivell possible,
mirant d'ensorrar "el tèrbol passat inquisitorial, el bàrbar reialme de
la ignorància i l'obscurantisme que representava la sagrada unió entre
el clergat i l'aristocràcia espanyola" (pàg. 92).
I, finalment, el cantell de la moneda.
Representat pel poble: pagesos i menestrals, pastors, missatges,
porquerets, hortolans, caçadors, criades, xuetes, pescadors, soldats,
conspiradors, jueus conversos, esclaus, pobres que demanen almoina,
presos, dones que han esperat un canvi social inajornable, infants,
desheretats, obrers, jornalers, multituds afamegades, picapedrers,
teixidors, negres revoltats a les colònies, mariners, revolucionaris,
indis, esclaus, treballadors, joves desemparats, serventes, assemblees
populars... On rau i roman, sobretot, -tant per al protagonista com per
a l'autor del llibre- la dosi més elevada i profunda de saviesa humana i
de cultura enriquidora a destriar-hi.
4. Gent que fa història republicana
Al costat del protagonista mallorquí, Miquel Sureda de Montaner, hi
compareixen molts d'altres personatges d'arreu del Planeta que, d'una
manera o una altra, s'hi relacionen.
D'entre aquests, cal esmentar-ne:
Membres de la família... "Tots nosaltres érem fills il·legítims d'àvies
i mares que havien entretingut els tedis amb l'administrador de les
finques o qualsevol servent. La nostra nissaga pretesament immaculada no
era més que el resultat final de generacions d'aristòcrates enganats
tradicionalment per esposes i amants..." (pag. 64)
Dones enaltides... Tot i que no siguin gaire nombroses les dones que
apareixen amb nom i llinatges en el decurs de la novel·la -una quinzena
de dones enfront de més d'un centenar d'homes-, el paper que hi
exerceixen elles, tanmateix, sobresurt ben rellevant. En àmbits
diversos, i en tasques diferents.
Sobretot pel que fa a les dones de poble, les més modestes i senzilles,
les que esdevenen i es comporten com les més fermes lluitadores. Se'n
remarca la participació activa, intensa i aferrissada en les lluites més
decidides, orientades clarament a enderrocar el règim caduc i a
instaurar-ne un altre de novell.
Colla d'amics conspiradors... Companys i germans de lògies diverses,
escampades arreu d'Europa, que s'ajuden mútuament a introduir obres
prohibides dins l'Espanya catòlica, llibres considerats perillosos,
escrits que figuren a l'índex de les prohibicions decretades per
autoritats militars, civils i eclesiàstiques d'aleshores.
Mestres ideòlegs del moment.. Com Robespierre, Saint-Just i Marat, -el
triumvirat sanguinari-; com Hébert i Chaumette; hi sobresurt també
Rousseau... També Napoleó i els seus somnis de modernització de
l'armament pesat, l'artilleria... També Sade, amb la força penetrant
dels seus escrits... on l'autor s'hi atura una mica més detengudament.
Hi reconeix la confiança que manté el marquès en la força dels seus
escrits, tot i la destrucció dels seus estimats originals per part de la
seva esposa. Un cop dur del qual mai no es recupera i que en refreda per
sempre les complicades relacions que hi manté. Davant la major desgràcia
de la seva vida, amb més de catorze anys de feina intensa ben perduda,
prova de recuperar-ne l'obra de dècades que li han destruït...
Del marquès de Sade, se'n remarca, a la novel·la històrica de Miquel
López Crespí, el projecte per a la millora de la salut mental dels
ciutadans francesos... la seva visió d'un futur, imaginari, existent
només en la seva imaginació, pel qual un equip assenyat d'arquitectes
fan sorgir, de les naus immenses de catedrals i esglésies, edificis nous
consagrats a l'ensenyament, la protecció del petit comerç i l'artesania,
llars de persones d'edat, grans biblioteques, teatres gratuïts, llocs
d'oci, espais d'encontres juvenils, sales de ball i d'esbarjos
amorosos...
5. Llibres i fusells, a mode de cloenda
Si algun element em queda clar, en el decurs de la lectura d'aquest
llibre, és el model republicà de societat que s'hi projecta i s'hi
proclama.
No és cosa d'ara, solament. Ja fa molta d'estona que la pervivència d'un
model d'estat com l'espanyol, visceralment monàrquic, continua
engolint-se durant segles altres models de República Catalana somniada,
planejada i plantejada, imaginada i proclamada...
Des de fa temps, també, s'hi mou i s'hi belluga una munió de gent
agosarada que roman "al servei de la creació d'un estol de repúbliques
lliures que han de ser el fonament d'un món nou" (pàg. 196), a
l'interior d'Europa en el futur.
Es valora i considera, sobretot, que la força de la paraula i la cultura
esdevenen del tot imprescindibles, a l'hora de bastir noves societats
republicanes. Tant a Europa com a Amèrica Llatina. Paraula i cultura,
imprescindibles, sí.
Ho manifesta el protagonista de la novel·la, quan roman reclòs al penal
immund, enmig de la jungla veneçolana: "Que la República Catalana no
hagués pogut consolidar-se ampliant-se fins a València, les Illes i les
nostres terres en mans dels francesos, no volia dir que les idees per
les quals sempre havíem lluitat no haguessin arrelat a Amèrica. Ho vèiem
cada dia amb els nostres ulls..." (pàg. 201)
La força de la paraula i la cultura, és clar i evident que resulta
indispensable a l'hora de bastir un model de societat republicana. Els
fets demostren, també, que ambdós elements mai no resulten totalment
suficients.
Hi calen altres eines. Gairebé sempre es fa precís l'ús de la força de
les armes!
Aquesta fe en les possibilitats reals de transformació de la política,
mitjançant la utilització de les armes i els exèrcits, porta a
reconèixer en novel·la que "un poble desarmat és un poble sense futur,
sotmès per a tota l'eternitat als seus dominadors" (pàg. 175).
El protagonista mallorquí de la novel·la, Miquel Sureda de Montaner,
n'és testimoni viu i ben directe.
En proclamar-se a París "el dret a la insurrecció armada contra els
governants que no complissin el mandat encomanat", és a dir, "el dret
inalienable dels pobles a la insurrecció armada contra els seus
governants quan aquests es desviassin del camí marcat per les assemblees
d'electors, pels diputats elegits pel poble", s'hi reconeix clarament
que a la vora de cada llibre, també, hi ha d'haver el fusell de
combatent per la llibertat! [...]
Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, juliol de 2008
|